Recerca històrica: Can Modolell, 15 de juliol de 1920. Xavier Calderé

Recerca històrica

Can Modolell, 15 de juliol de 1920. Es compleixen 100 anys de la Casa de la Vila

En aquests dies de mascareta facial i de distància social obligades, us recomanem fer un exercici simbòlic. Quan passeu per la plaça de la Vila, o pels carrers d’Àngel Guimerà o de Jaume Abril, atureu-vos uns segons i alceu la mirada cap a la nostra Casa de la Vila. Coincidim, aquest més de juliol, amb una d’aquelles efemèrides que convé tenir present. Ara fa 100 anys, el 15 de juliol de 1920, el Ple de l’ajuntament va celebrar la seva primera reunió a Can Modolell. Desconeixem el grau de solemnitat d’aquella sessió, més enllà de les paraules pronunciades per l’alcalde Roc Mas Gibert i transcrites, en castellà, de la mà del secretari Jaume Pugès. 1

En Viladecans, a 15 de julio de mil novecientos veinte. Reunidos en el nuevo palacio municipal los sres. del Ayuntamiento anotados al margen bajo la presidencia del Sor. Alcalde D. Roque Mas y Gibert, este declaró abierta la sesión por lectura del acta anterior que fue aprobada. La presidencia usó la palabra congratulándose de celebrar por primera vez sesión en la casa del pueblo siendo esta la primera vez que así puede decirse con toda la extensión de la palabra.

Creyendo a los demás ediles partícipes de igual sa· tisfacción, hace votos para que en este solar, nido de delicias de los virtuosos esposos Nogués-Modolell se respire siempre el mismo ambiente de armonía y mutua correspondencia entre todos, que la adminis· tración siga por el camino recto y digno y, que por fin, el vecindario todo, orgulloso sin duda de este albergue popular, encuentre en él por parte de sus representantes el apoyo y protección administrativa

propia de un Ayuntamiento digno y concienzudo. 2

1 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibres d’actes del Ple de l’ajuntament, sessió del 15 de juliol de 1920. Desconeixem si l’alcalde d’aquell ajuntament, de tendència majoritàriament catalanista, va emprar el català o el castellà en aquella intervenció. Ens decantem en pensar que ho va fer en castellà, llengua en què també va ser escrita l’acta de la sessió. Llavors, tot i el protagonisme i paper de la Mancomunitat de Catalunya, el castellà encara era la llengua de l’administració a Catalunya i ho continuaria sent fins a la proclamació de la Segona República. Pel que fa a les nostres actes de sessions de l’ajuntament, la primera acta redactada en català va ser la del 20 d’abril de 1931. Després del franquisme, la primera va ser la del 17 de gener de 1987. 2 El subratllat és nostre, tot destacant les paraules de l’alcalde.

Escolars, davant can Modolell, cap als primers anys de la dècada dels anys 1920. Fotografia de Lucien Roisin Bernard, Barcelona. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans

Los demás Sres. concejales acogen y hacen suyas con satisfacción las palabras de la Presidencia, y de conformidad unánime se acuerda dar el nom· bre de Nogués-Modolell a la Plaza pública de este pueblo y hacerlo público en legal forma. […] A manera de comentari de text de les paraules de l’alcalde, destaquem dos termes importants: l’esment a la nova Casa de la Vila com a “solar del matrimoni Jaume Nogués i Magdalena Modolell” i el desig que la nova etapa que s’encetava aleshores estigués caracteritzada per nous temps d’harmonia, determinada per una administració recta i digna;

unes paraules que cal contextualitzar degudament en el si de les tensions polítiques viscudes al poble en els primers anys del segle XX. No cal insistir gaire en el llarg i imbricat procés que portà l’antiga propietat del matrimoni Nogués-Modolell, finalment, a convertir-se en seu de l’ajuntament, aquell 15 de juliol del 1920. L’estudi de Jaume Lligadas sobre l’herència Modolell en parla sobrerament. 3 Després de la mort, sense descendència, de la propietària barcelonina Magdalena Modolell Freixas, el 7 de gener de 1915, la seva torre residencia fou vista, ràpidament, per l’autoritat local, com a futura seu de l’ajuntament. El que va passar és que la voluntat de l’ajuntament va xocar frontalment contra la voluntat que la hisendada havia expressat en la seva memòria testamentària redactada el 1912 i on establia que “(...) la CASA de Viladecans, o el producto que se obtenga de la venta de la misma se dedique a juicio de mis herederos de confianza a Centro Católico, Centro de Obras Sociales o Instituciones de fin análogo. (...)”. També va ensopegar de forma molt aspra contra un dels marmessors testamentaris de la finada i màxim defensor del pensament integrista del matrimoni d’hisendats: Andreu Samaranch, rector del poble des de 1897. Mentre que els primers mesos posteriors a la mort de la propietària semblaven remar a favor de convertir la torre Modolell en centre catòlic, tot va començar a canviar gradualment, entre el mateix 1915 i el 1917, a partir, sobretot, de l’entrada en joc de la segona marmessoria de l’herència integrada pel canonge penitencier de la Catedral de Barcelona, doctor Gabriel Auguet; el pare prepòsit de la Congregació de Sant Felip Neri, Josep Artigas; el canvi en la parròquia de Sant Just i Pastor, amb Ramon Llumà al capdavant; i el nomenament de Salvador Baroné com a nou rector de la barcelonina parròquia de la Mare de Déu de la Mercè. A més la remoció d’Andreu Samaranch, com a rector de Viladecans, el mes d’abril de 1917, i la seva substitució per mossèn Pere Sala, inicià un nou període certament conciliador, entre la majoria de membres de la marmessoria i els desitjos de l’autoritat local, tradicionalment enfrontada amb el rector Samaranch. Malgrat tot, Andreu Samaranch mai no va perdre el seu càrrec nominal de marmessor de l’herència Modolell, encara que la seva posició integrista catòlica ja no seria mai més majoria. L’acord del bisbe de Barcelona –Enric Reig, primer; Josep Miralles, després– amb la resta de membres de la marmessoria –cinc en total–, va consistir en buscar un pacte de compromís amb l’ajuntament, sobretot afavorit per la proposta de l’industrial Àngel Arañó, propietari

3 Lligadas Vendrell, Jaume. Viladecans 1915. L’herència de Magdalena Modolell, Viladecans, Grup Tres Torres, 2011. de la Torre-roja. Aquesta proposta va ser aprovada pel Ple de l’ajuntament, el 6 de juny de 1918 i passava per la renúncia per part de l’ajuntament de l’usdefruit de l’escola de nens i la donació a la parròquia de l’escola de nenes i de la casa del campaner, tots tres edificis adossats a l’església de Sant Joan, i el lliurament a l’herència Modolell de 15.000 pessetes a pagar en quatre anys. A canvi, l’herència cediria a l’ajuntament la Torre que la usaria per a aixoplugar les escoles del poble, les oficines municipals, el jutjat i la central telefònica. 4 Sembla que va ser el canonge Gabriel Auguet qui va presentar el projecte d’Àngel Arañó al bisbe Enric Reig, obtenint la seva aprovació, inicialment verbal. El Ple de l’ajuntament, del 30 de novembre de 1919, es va afanyar en oficialitzar ràpidament el pacte, tot acordant “(...) ver con agradecimiento el generoso acto que la mayoría de los Sres. Albaceas de Doña Magdalena Modolell interpretando la voluntad de la difunta, ha realizado cediendo al pueblo de Viladecans la casa torre que dicha Sra. poseía para bien de las obras que en ella se establezcan de conformidad a las proposiciones previamente presentadas por esta Corporación Municipal.” 5 Tot i les queixes aïrades d’Andreu Samaranch 6 , el pacte es formalitzaria amb la signatura de l’escriptura de cessió de l’edifici el 31 de març de 1920, per la qual “[la majoria dels marmessors] (...) ceden al pueblo de San Juan de Viladecans, representado por su alcalde, aquella finca urbana situada en la Plaza de la Constitución y calles de las Canals y San Juan” comprometent-se l’ajuntament a destinar l’edifici únicament a “Casa Consistorial, Oficinas de la misma, Juzgado Municipal, si el ayuntamiento lo estima conveniente y Escuelas Nacionales”. 7 Per la seva part l’ajuntament va fer entrega a l’herència dels edificis

4 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibres d’actes del Ple de l’ajuntament, sessió del 6 de juny de 1918. El jutjat municipal ocupà espai en la Casa de la Vila, des de juliol de 1920 fins a inicis de la dècada dels anys 1970 en què es va traslladar, durant uns anys, als baixos d’un dels blocs de pisos del Grup Sant Jordi. Les escoles es van situar en diverses dependències de la Casa de la Vila des del mes de maig de 1921 fins a 1960, data en què les escolars passaren al Grup Escolar Àngela Roca, per bé que encara subsistí un servei de guarderia fins ben entrat la dècada dels anys 1970. Altrament, can Modolell mai no va ser central telefònica: a mitjans de 1917 ja se n’havia obert una al poble, situada en el cafè de Cal Sastre, a la carretera de Barcelona. 5 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibres d’actes del Ple de l’ajuntament, sessió del 30 de novembre de 1919. 6 Lligadas Vendrell, Jaume, Viladecans 1915. L’herència de Magdalena Modolell, Viladecans, Grup Tres Torres, 2011, pàg. 110. L’estratègia de Samaranch va passar per presentar una demanda al Tribunal de Testaments i Causes Pies contra els marmessors de l’herència, el 31 de gener de 1920. 7 AMVA, Fons ajuntament de Viladecans. Expedient tramitat per a adquirir directament als marmessors testamentaris de Magdalena Modolell Freixas, l’edifici conegut per Torre Modolell en la qual es troba instal·lada la Casa de la Vila i altres dependències oficials, 1954-1955.

Acta del Ple de l’ajuntament, sessió del 15 de juliol de 1920. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibre d’Actes del Ple

esmentats de rere l’església i 15.000 pessetes a pagar en quatre anys; diners que serien prestats per Mercè Pratmarsó, propietària de la Torre-roja i vídua feia poc d’Àngel Arañó. 8 Poc després, el 24 d’abril del mateix any, l’antic rector també va presentar una denúncia per tal d’invalidar la signatura de l’escriptura. Tot i que el 14 de maig, el magistrat eclesiàstic decretava la invalidesa de l’escriptura, el cert és que la cessió va seguir endavant fent-se “de facto” amb la celebració de la primera sessió del Ple de l’ajuntament, l’esmentat 15 de juliol de 1920. Malgrat que els plets civils i eclesiàstics continuarien durant set anys més, fins el 1927 9 , el cert que, a efectes pràctics, can Modolell esdevindria la Casa de la Vila a partir d’aleshores.

8 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibres d’actes del Ple de l’ajuntament, sessió del 25 de desembre de 1919: “(...) en el deseo de interpretar los sentimientos de su malogrado esposo, [Mercè Pratmarsó] presta al ayuntamiento las 15000 pesetas sin interés que le serán retornadas en cinco plazos anuales de 3000 pesetas a partir del próximo año 1920”. 9 Lligadas Vendrell, Jaume, Viladecans 1915. L’herència de Magdalena Modolell, Viladecans, Grup Tres Torres, 2011, pàg. 127-134. Un primer tancament dels litigis es va produir amb el decret del bisbe Josep Miralles, de 31 d’agost de 1927, on donava, definitivament, plens poders a la majoria de marmessors per prendre les decisions que creguessin més convenients respecte a la gestió de l’herència de Magdalena Modolell. El dia 8 Els membres del consistori presents en aquella sessió de 15 de juliol de 1920 eren nou homes: el ja citat alcalde Roc Mas Gibert i els regidors Genís Miernau Tomàs –primer tinent d’alcalde–, Venanci Tort Nicolau –segon tinent d’alcalde–, Joan Torras Pugés –síndic procurador– i Isidre Bonet Vidal –segon síndic procurador– a més de Joan Presas Ollé, Llorenç Puig Tomàs, Josep Almirall Borrull i Josep Solina Bosch. El Consistori era nou des de l’1 d’abril d’aquell mateix any, moment en què –com passava cada dos anys– s’obligava a renovar a un terç dels seus integrants. La família de Roc Mas era, des d’inicis del segle XX, masovera de la Casa Alta, desaparegut mas que se situava al Camí Ral de València, en l’indret proper a l’Àfrica i a tocar del límit amb Sant Boi de Llobregat. Altrament, la Casa Alta era propietat, aleshores, del barceloní Joaquim Maria de Ferrer i Vilardaga, advocat, escriptor i polític membre, aleshores, de la Federació Monàrquica Autònoma de tendència liberal i regionalista, propera a la línia ideològica del Diari de Barcelona, La Vanguardia i La Veu de Catalunya. 10 El 1921, Joaquim Maria de Ferrer seria regidor monàrquic de l’ajuntament de Barcelona i, durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, va bascular cap al conservadorisme catalanista de la Lliga Regionalista. En aquesta formació, durant la Segona República, esdevindria diputat a Corts i secretari del mateix Francesc Cambó, entre els anys 1930 i 1936. 11 Els lligams entre l’alcalde Roc Mas i la ideologia propera a la Lliga Regionalista, també es podria contemplar amb la resta de companys de Consistori. Els casos més emblemàtics serien els dels regidors Josep Almirall o Llorenç Puig, integrants des del 1918 del Centre Nacionalista de Viladecans, entitat defensora dels interessos de la Lliga Regionalista al

d’octubre, la majoria de la marmessoria de l’herència Modolell ratificava la cessió de can Modolell, amb el vot particular contrari d’Andreu Samaranch. Per part de l’ajuntament, el litigi seria finalment clos i en agraïment, decidiria, el 15 de juny de 1929, dedicar carrers als bisbes doctor Reig i doctor Miralles i als marmessors religiosos Canonge Doctor Auguet, pare Artigas, Salvador Baroné, Pere Sala i Carles Altès. Anys més tard, concretament l’11 de juny de 1955, els nous marmessors de l’herència Modolell arribarien a un altre pacte amb el consistori, modificant la mera cessió de l’edifici en una compra-venda a favor de l’ajuntament per un preu de 100.000 pessetes a pagar en quatre anualitats. Les escriptures definitives, signades aquell dia, reblaren el clau d’allò que s’havia pactat el 31 de març 1920 i que s’havia confirmat en el decret del bisbe Miralles el 31 d’agost de 1927. 10 Luengo Carrasco, Manuel. “L’estructura de la propietat agrària en el Viladecans de la dècada de 1930”, comunicació presentada a la 5a Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis de l’Eramprunyà. La pagesia ahir i avui a l’Eramprunyà, 17 de novembre de 2012 , Sant Climent de Llobregat, edició digital de +1000. Històries de Sant Climent, pàg. 76-86. 11 Informació extreta a https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_ Maria_de_Nadal_i_Ferrer

poble i que estava presidida per un altre propietari de gran poder local en l’època: Josep Feliu Gusiñé. Molt segurament, també ho podríem deduir de la resta de regidors més o menys compromesos amb els interessos teixits per la burgesia barcelonina, de caire regionalista conservadora, sobre la política i l’economia de Viladecans i de la resta dels pobles que conformaven el seu districte electoral: la xarxa de complicitats ordits des del despatx del diputat lligaire Josep Bertran i Musitu, des d’inicis de la dècada dels anys deu del segle passat, estaven donant els seus fruits. 12

Un exemple més ho mostra. El 20 de maig del 1920 –feien només 15 dies que l’ajuntament havia encarregat les obres d’adequació de can Modolell com a seu de l’ajuntament–, el regidor Joan Torras va intervenir en el Ple per proposar els següents acords “encaminada a encarnar la obra del nacionalismo”: 1) nomenar el jardí de la futura casa consistorial com a “Parc Modolell” i col·locar en el centre del bosc que s’hi construirà un bust d’Enric Prat de la Riba. 2) Crear una comissió encarregada de recaptar fons destinats a l’adquisició del bust. 3) Demanar als diputats provincials la creació d’una biblioteca popular. 4) Fixar el 8 de setembre, coincidint amb la Festa Major, la celebració de la Diada Catalana “que por los señores de la Comisión que se nombre se procure resulte lo mas brillante y concurrida posible”. 13 Fet i fet, la sessió del Ple del 15 de juliol del 1920 14 , va ser el pròleg d’aquella festa del nacionalisme català –que s’havia programat per al 8 de setembre i que el regidor Torras anuncià en el ple del 20 de maig. No tenim constància que els actuals jardins de Margdalena Modolell s’anomenessin oficialment llavors “Parc Modolell”, tampoc que es col·loqués al centre del jardí un bust dedicat a Enric Prat de la Riba ni que finalment s’obrís una biblioteca popular. Ni tant sols, que la plaça de la Constitució passés anomenar-se plaça Nogués Modolell. 15

12 Calderé Bel, Xavier. “Entre el republicanisme, el catalanisme i l’integrisme. Tensions polítiques a Viladecans, 1975- 1923”, a Xavier Calderé, Josep Camps i Mercè Renom. La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat, 1890-1923, Sant Feliu de Llobregat, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2016, pàg. 243-272. 13 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibres d’actes del Ple de l’ajuntament, sessió del 20 de maig de 1920. 14 Eixarch Frasno, Josep. Les arrels històriques de Viladecans. Segles XII-XVIII, Viladecans, Arxiu Municipal de Viladecans, 1989, pàg. 154. Anteriorment, el 17 de juny del 1920, el Ple acordava avisar al procurador d’Enric de Viala de l’imminent desallotjament de la casa de la plaça de la Vila que fins aleshores Enric de Viala tenia llogada al Consistori, des de finals dels segle XIX, a un preu de 125 pessetes anuals. 15 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibres d’actes del Ple de l’ajuntament, El 30 d’octubre de 2014, s’acordà nomenar els jardins de can Modolell amb el nom de jardins de Magdalena Modolell. El que sí que va ser “molt brillant i concorreguda” va ser la celebració del dia de Festa, el 8 de setembre de 1920. La festa va comptar amb la presència del dramaturg Àngel Guimerà i els ciutadans van poder visitar la Casa de la Vila en jornada de portes obertes els dies 10 i 11. Tot plegat va servir per celebrar, encara que de forma avançada, la Diada Nacional de l’onze de setembre. El diari La Veu de Catalunya, en l’edició de tarda del dia 14 i del matí del 15, en fa la següent crònica: 16

A Viladecans. En aquesta vila es va celebrar la Diada

Catalana. Al matí hi hagué un solemne ofici a la Parròquia, molt ben engalanada. Mossèn Eduard Roman, vicari de la dita Parròquia, féu un parlament brillant, que acabà cantant les belleses de la llengua pàtria. A la tarda tingué lloc el descobriment d’unes làpides que porten els noms d’en Prat de la Riba i Angel Guimerà, a dos carrers que convergeixen a la Plaça. Després de descobrir les làpides el digne batlle va parlar en nom de l’Ajuntament; don Adolf Ros, advocat assessor de la corporació, va fer un patriòtic parlament; i en representació dels Presidents de la Mancomunitat i Diputació, el nostre ben volgut diputat senyor Bassols 17 en brillants paràgrafs clogué l’acte, essent molt aplaudit. Es cantaren “Els Segadors” i es donaren visques a Catalunya. A la galeria de la Casa de la Vila es va servir un xampany d’honor, que presidí don Angel

Guimerà. El Batlle del poble don Roc Mas, va donar mercès als concorrents i a les representacions nacionalistes dels altres pobles. A la tarda es féu la processó, essent pendonista el senyor Bassols i cordonistes don Adolf Ros i don Josep Feliu. A la nit es va aviar un magnífic castell de focs artificials, i va tenir lloc a l’envelat la representació de “L’ànima és meva” per la companyia “Nolla”, ocupant una de les llotges en

Guimerà, la comissió organitzadora d’aquesta Diada ha donat mercès a don Ramon Taxonera 18 i altres persones de la colònia estiuenca per llur cooperació. D’aquells fets, es compleixen ara 100 anys. De llavors ençà han passat per can Modolell fins a 21 alcaldes, tres dels quals amb repetició de mandat no consecutiu. La mitjana d’anys per mandat és de gairebé 5 anys. 19 Hi ha alcaldes que han durat en el càrrec uns mesos tan sols, casos de Josep Carreras Reguant (1931) o Miguel García Fenosa (1983). En sentit oposat esmentem el que fins l’actualitat ostenta el mandat més llarg: Jaume Montfort Heras, el qual va estar en el càrrec 22 anys.

16 Extret de l’article de Jaume Lligadas Vendrell “La inauguració de la nova seu de l’Ajuntament a la Torre Modolell”, Viladecans, Viladecans Punt de Trobada, núm. 26, octubre de 2009. 17 Josep Maria Bassols i Iglesias, aleshores diputat a Corts de la Lliga Catalanista pel districte electoral de Vilanova i la GeltrúSant Feliu de Llobregat; molt proper a Josep Bertran i Musitu. 18 Ramon i Francesc Taxonera, germans barcelonins hisendats amb casa a l’actual carrer de Jaume Abril. També possïen un seguit de terres. Compartien interessos amb la Lliga Regionalista i amb l’altre hisendat Josep Feliu Gusiñé. 19 AMVA, Base de Dades Montbaig d’Actes del Ple de l’ajuntament, 1629-2020.

ALCALDES

Mas Gibert, Roc Vilà Badell, Bernat (1r mandat) Molins Casadó, Jaume Masellach Monmany, Pere (1r mandat) Vilà Badell, Bernat (2n mandat) Carreras Reguan, Josep Plans Font, Joaquim Puig Tomàs, Llorenç (1r mandat) Bernal Deixens, Miquel

Miernau Deu, Bernat Puig Tomàs, Llorenç (2n mandat) Masellach Monmany, Pere (2n mandat)) Marieges Mas, Nicasi Domènech Sala, Francesc Moré del Castillo, Lluís

Sopeña Atienza, Claudi Molins Castany, Josep Miernau Domènech, Joan Galindo Miravet, Vicenç Parellada Horta, Josep Masgrau Marcet, Joan García Fenosa, Miguel Montfort Heras, Jaume

Ruiz Novella, Carles

Anys de mandat

1920-1922 1922-1923 1923-1924 1924-1930 1930-1931 1931 1931-1933 1933-1934 1934-1935

1935-1936 1936-1939 1939-1941 1941-1945 1945-1947 1947-1949 1949 (alcalde per delegació governativa) 1949-1952 1952-1965 1965-1975 1975-1979 1979-1983 1983 1983-2005

2005- ERC

Acció Popular Catalana

ERC

PSUC PSC-PSOE PSC-PSOE PSC-PSOE / PSC-PM / PSCCP

També podríem comptar un total de 16 secretaris i fins a 288 regidor(e)s fins a data d’avui; de tots ells, 39 dones: el 13,5 % del total. Vistes aquestes dades esparses, ens adonem com seria de necessària tenir

una enciclopèdia de Viladecans on fixar la memòria de tothom: alcaldes, regidors i regidores, entre moltes altres entrades: llocs, fets, persones, entitats... Perquè el temps passa i la memòria és fugissera.

Xavier Calderé Bel