Joan Amat i Sala, gran patrici del Viladecans del Vuit-cents

Ha estat casualitat, o no, però la inauguració de les obres de reforma, restauració i ampliació de Ca n’Amat per a Museu de Viladecans, feta el 20 de gener d’enguany, ha coincidit amb el 175è aniversari de l’ampliació, per la vessant oest, de l’antiga casa dels Sala, al carrer de les Sitges, ampliació que va consistir en la construcció de dos cossos de planta baixa, pis i golfes en el solar annex, a tocar de l’actual carrer d’Àngel Guimerà. La façana actual s’acabarà de configurar amb la reforma de l’any 1867, consistent en l’aixecament de la planta golfes sobre casa del segle XVIII. ¿D’on ve i qui era Joan Amat i Sala, que es configurarà com el gran patrici del Viladecans del Vuit-cents, d’aquell poble que a començament del segle XIX no arribava als milers de veïns i veïnes?1

Les primeres notícies que tenim dels Amat es remunten al 14 de setembre de 1683, quan sabem que la família és establerta a Sant Boi de Llobregat, i Baldiri Amat es casa amb Maria Ros, pubilla del mas Ros de les Canals, de Gavà. Baldiri Amat, després del seu casament, anirà a viure al mas de Gavà. El mas Ros de les Canals està documentat des de 1358 i actualment és conegut com a ca n’Amat, localitzat al paratge de la Font del Ferro, a Gavà. Deu anys més tard, el 1693, sabem que Baldiri Amat i Ros –que havia agafat el cognom de la dona– té terres a Viladecans.

1 Informació sobre la família Amat i la casa del carrer de les Sitges 1-3 de Viladecans, en el treball realitzat pels historiadors David Galí i Anna Micaló, novembre de 1999, per encàrrec del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans. Treball inèdit.

Joan Amat i Preses, nét de Baldiri Amat, l’any 1779, té terres “en el camp de la Hera” i “lo camp de la Otera”, paratge que avui dia és l’actual carrer de la Farina, de Viladecans. Per aquestes dates els Amat, malgrat tenir terres a Viladecans, continuen vivint al mas Ros de les Canals, a Gavà. Josep Amat i Batllori, fill de Joan Amat i Preses, es casà el 14 de desembre de 1809 amb Rosa Sala i Monner, pubilla de Josep Sala i Preses i Margarida Monner, de Viladecans.

Josep Sala i Preses, com a mínim des de l’any 1800, vivia en una casa del carrer de les Sitges, a tocar de l’actual carrer d’Àngel Guimerà.2 Josep Sala esdevindrà un dels principals propietaris del Viladecans del primer terç del segle XIX: així, entre d’altres propietats adquirirà, l’any 1822, a Antoni Llorenç, de Vilafranca, el mas de la Verdera, conegut a partir d’aquesta data com a can Sala.3

2 La data de l’any 1800 la prenem de referència per una rajola al terra de la planta primera de Ca n’Amat, en el que avui dia es l’habitació de la minyona i que correspon a la part més antiga de l’immoble.

3 Josep Sala i Preses era fill de Joan Sala que en el cadastre de Viladecans de l’any 1761 ja ens hi figura com un gran propietari agrícola, amb 51 mujades de terra, només per sota de sis propietaris barcelonins i un de Viladecans. Les terres les té concentrades en el paratge de “La heretat” si be també es propietari

Joan Amat Sala (Gavà, 1818 - Viladecans, 1892), fill de Josep Amat i Rosa Sala, és el gran patriarca de la nissaga dels Amat, a Viladecans. Joan Amat, nascut a la casa de la Font del Ferro, amb només tretze anys, s’incorporarà com a mosso a can Sala, el mas del seu avi, Josep Sala. Al maig de 1845, el trobem empadronat en el núm. 5 de les “Masias de la riera de San Clemente”, es a dir a can Sala. Al mas viu amb la seva dona Maria Anna Ametller (Molins de Rei, 1824), amb la seva filla Francesca Amat i Ametller (Molins de Rei, 1844), el seu avi Josep Sala (Viladecans, 1765-1847) i la dona d’aquest, Madrona Tort (Les Gunyoles?, Avinyonet del Penedès, 1784).4

L’any 1848, una vegada traspassat l’avi Sala, Joan Amat reformarà la casa del carrer de les Sitges, on s’instal·larà de manera definitiva. Joan Amat, l’any 1852, a Viladecans, disposa de 64 hectàrees de terres, distribuïdes entre muntanya, samontà i marina, a banda d’un important nombre de cases, entre d’altres can Sala a muntanya, i ca n’Amat a la vila; a aquest patrimoni, procedent de l’herèn- de terres al puig de Montbaig, paratges del mas Calopa, la Font Pedrosa i les Tanques. En aquest mateix document hi consta que Joan Sala, pagès, disposa d’una casa de primera qualitat. Vegeu Luengo Carrasco, Manuel. “La propietat de la terra al Viladecans del set-cents”, a Viladecans Punt de Trobada, núm. 82, novembre de 2014, pàg. 16-18. cia de l’avi Sala, s’ha de sumar el procedent de les terres i cases de Gavà, per herència paterna. Joan Amat formarà part del nucli de grans propietaris de Viladecans, juntament amb el marquès de Puerto Nuevo, Rafael Sabadell, Baltasar Casanovas, Ramon de Viala o Joaquim Modolell.5

4 Arxiu Municipal de Viladecans, AMVA, Padrons Municipals d’Habitants, “Padrón general del vecindario practicado en el mes de mayo de 1845”.

L’any 1857 a la casa del carrer de les Sitges figuren empadronades les següents persones: Joan Amat i Sala, propietari, casat amb Eulàlia Aymar i Carbonell (1833) i Gabriel Amat i Ametller (1846), fill del primer matrimoni.6 Sembla que també hi viurien els germans Climent i Magdalena Torres i Maymó, solters de 23 i 20 anys, jornaler i minyona, respectivament.7

A mitjan segle XIX, els principals ingressos de la família Amat provenien de l’explotació agrícola de les seves terres, on devien cultivar els productes tradicionals que es conreaven a la zona: cereals, hortalisses, fruites, oliverars i vinyes. A aquestes rendes agrícoles, s’hi han de sumar els beneficis que li produïen el lloguer d’un bon nombre d’immobles de què disposava, tant a Viladecans com a Gavà; tant és així que, al final de la seva vida, la major part dels ingressos de Joan Amat procedien del lloguer dels immobles dels quals era propietari.

5 Luengo Carrasco, Manuel. “Agricultura, propiedad y propietarios en el Viladecans del siglo XIX. Los amillaramientos de 1852 y 1862” dins de DD AA. L’agricultura del Delta del Llobregat a mitjan segle XIX, Ajuntament de Viladecans, 1986. Aquesta publicació recollia les conferències de les IV Jornades d’Història Local, celebrades per la Comissió d’Història de Viladecans, l’any 1985. A banda del meu, hi podeu trobar articles sobre l’estructura de la propietat de la terra a mitjan segle XIX de Castelldefels (Francisco José Feria), Gavà (Gemma Tribó) i l’Hospitalet de Llobregat (Joaquín Recaño). També recull un quadre sobre l’estructura dels conreus en el Delta a mitjan segle XIX i es transcriu, de manera abreujada, l’amillarament de Viladecans de l’any 1852, conservat a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA).

6 No consta la filla Francesca Amat i Ametller, que molt possiblement fos finada.

7 AMVA, Padrons Municipals d’Habitants, padró acabat l’1 de juny de 1857, amb un recompte de 1.088 habitants. Signat pels membres de la Junta Municipal d’Empadronament, de la qual formava part Joan Amat i Sala.

Com a gran hisendat, en un moment en què només podien votar i ser escollits els contribuents barons que pagaven una determinada quantitat d’impostos –sufragi masculí censitari–, Joan Amat va ser regidor-síndic entre els anys 1846 i 1847; tinent d’alcalde entre 1852 i 1853 i alcalde de la població entre l’1 de gener i el 10 de setembre de 1854.8

8 La corporació municipal presidida per Joan Amat i Sala estava formada per Roc Vidal, com a tinent d’alcalde, Josep

En els nou mesos que va estar al càrrec d’alcalde de Viladecans, Joan Amat va gestionar assumptes corrents de l’administració municipal com van ser el següents:

– formació del padró general del veïnatge que s’havia de confeccionar abans del darrer dia del mes de gener, “tomándose los datos para su exactitud del Archivo Municipal”;9

Busquets com a regidor primer; Josep Pascual, com a segon; Joan Cònsul, com a tercer i Josep Munmany Pugés, com a regidor quart-síndic. Tots ells són propietaris de terres; a destacar Joan Amat amb 131 mujades (Amillarament de 1852), Josep Busquets, amb 68 mujades i Joan Cònsul, amb 40. AMVA, Amillarament de 1852.

9 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 5 de gener de 1854.

– constitució d’una nova Junta Municipal de Beneficència, integrada per Josep Busquets (regidor), Josep Monmany Pugés (regidor), Pere Màrtir Borrell (rector), Pere Huguet (metge) i Josep Deu (veí); l’ajuntament i els propietaris locals estudiaran “los medios que deben consignarse en el presupuesto para atender á la beneficencia”;10

– formació de la lleva de l’any 1854; a la sala de Joaquim Modolell –actual Casa de la Vila–es fa el sorteig dels mossos que formaran el reemplaç de Viladecans de l’any 1854; surten escollits soldats Josep Miernau

Forés i Jaume Duran Pau i suplents els mossos Jaume Pujol Viñals i Pau Miernau Vilà;11 impostos i pressupostos:

• acord per a procedir al cobrament de la contribució sobre bagatges de l’any 1839;12

• elaboració d’un repartiment per a fer front a la quota de 32 maravedisos per veí establerta pel Capità General per a “(...) la recomposición de los telégrafos”;13

10 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 2 de març de 1854.

11 A banda dels mossos esmentats la llista del reemplaç de 1854, formada per nois de més de vint anys, estava formada per Joan Nuri Romagosa, Patrici Matas Mas, Dídac Xirinachs, Antoni Cònsul Vidal, Ignasi Rovelló, Ramon Pascual Margarit, Josep Olivé Matas, Salvador Monmany Viñas, Pere Molins Monné, Josep Campana Bonet, Jacint Molins Vila, Benet Arrufat Tarrida i Fèlix Pau Castellví. AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 9 de febrer, 5 de març, 2 i 23 d’abril de 1854.

12 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 27 d’abril de 1854. Per veure la gran complexitat dels impostos i la quantitat d’ells que l’estat liberal decimonònic centralista carrega contra els ajuntaments i directament sobre els veïns, podeu veure la publicació La lucha cotidiana por la vida. Viladecans, 1800-1843, de Natividad Guerra, Manuel Luengo i José Luis Salas, editat per l’Ajuntament de Viladecans, setembre de 1984.

13 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 30 de març de 1854. El maravedí, mo-

• aprovació dels comptes municipals de l’any anterior, 1853;14

• s’aproven –amb el permís de la Superioritat– en una reunió entre la corporació municipal i els majors contribuents incrementar els impostos per tal d’equilibrar el dèficit pressupostari, de 15.012 rals de velló, que es preveu per a l’exercici de 1855, entre els 192 veïns (caps de família); increment que es distribueix de la següent manera:

Š contribucions directes:

1. carregar un 20% la Contribució Territorial, 7.920 rals;

2. carregar amb un 25% la Contribució de Subsidi i Comerç, 715 rals.

Š consums:

3. carregar amb 8 maravedisos la rova de vi comú, 1.080 rals;

4. carregar amb 2 rals cada rova d’aiguardent de fins a 20 graus, 1.280 rals;

5. carregar amb 2 rals cada rova d’oli d’oliva, 1.480 rals;

6. 2 maravedisos per cada lliura de carns neda de coure, fou implantat a la Corona d’Aragó a partir del 1714 i es va mantenir fins a la reforma del sistema monetari l’any 1854, quan es va anant substituint pels cèntims de ral. Un maravedí equivalia a tres cèntims de ral. Els rals es van mantenir fins l’any 1864, data en la qual la moneda va passar a denominar-se escut fins a l’any 1869, en què s’implanta la pesseta (una pesseta equivalia a 40 escuts). Aquesta darrera va estar activa fins l’any 2022, data en què es va establir l’euro. El telègraf s’implanta en la dècada de 1840 i te una funció, en principi, exclusivament militar i de transmissió de missatges relacionats amb l’ordre públic, sobretot a Catalunya, on es van produir diverses revoltes carlines. mortes de moltó, ovella i xai, 1.824 rals;

14 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 16 de març de 1854.

7. 2 maravedisos per cada lliura de cansalada fresca, 390 rals; i

8. 2 maravedisos per cada lliura de cansalada salada, 323 rals.15 Com a alcalde es va trobar amb altres assumptes mes complicats com foren els casos següents:

– cas Joaquim Xartó, sobre irregularitat en els comptes municipals confeccionats per l’exsecretari municipal; es demana autorització al Govern Civil “para seguir adelante la ejecucion entablada contra sus bienes en caso de no presentar sus descargos”;16

– l’epidèmia del còlera “morbo” per la qual es donen instruccions perquè “continúe la observación de tres días para los vecinos forasteros que vengan de Barcelona, Prat y otros puntos que sean acometidos de la enfermedad del cólera; Que ningún vecino de este pueblo pueda admitir en su Casa á persona alguna que venga de los citados puntos sin que dé antes parte á esta Alcaldia, bajo la multa de cincuenta reales de vellón que estas multas se entregarán á la Junta de Beneficencia para los socorros de los necesitados; Que todos los efectos muebles que vengan de los citados puntos sufran la observación y que no puedan descargarse en las calles publicas de este pueblo”.17

15 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 16 de febrer i 27 d’abril de 1854.

16 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 2 de març de 1854.

17 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 23 d’agost de 1854. El juliol de 1854 es va iniciar a Barcelona un brot de còlera que es va estendre com a mínim fins a l’octubre i va provocar una im-

Finalment, la corporació municipal demana l’adhesió a un de tants pronunciaments militars com es van donar al llarg del segle XIX espanyol. En aquest cas al pronunciament dels generals O’Donnell i Dulce. A la sala de Joaquim Modolell –sala utilitzada gràcies a la deferència dels Modolell per a actuacions o declaracions municipals extraordinàries o solemnes– es reuneix la municipalitat i els caps de família amb l’objecte de “secundar el pronunciamiento hecho por el Escmo. Sor. Capn. General de este Principado, en la noche del catorce del actual adhiriéndose á la bandera enarbolada por los beneméritos Generales Odonel (sic) y Dulce en los campos de Vicálvaro”. La Corporació demana l’adhesió dels presents i el manteniment de l’ordre “que en todos los tiempos y en todas épocas han observado”. Els veïns responen que “la tranquilidad pública no sería en nada alterada; concluyendo llenos de entusiasmo y alegría: Viva la Reyna, Viva la Libertad, Viva la Moralidad”.18 portant mortaldat i el desplaçament de molts ciutadans de la capital cap a pobles del seu entorn.

18 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 25 de juliol de 1854. Aquest acord fa referència al pronunciament militar realitzat, entre el 28 de juny i el 28 de juliol, per militars vinculats als partits moderats i progressistes –terminologia de l’època– entre ells els generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce que pretenia obligar la reina Isabel II a substituir el govern del conde de San Luis per un altre de liberal que respectés la Consti- ció municipal s’hauria de vincular al partit progressista, que eren els nous aires que corrien pel país, malgrat que en la presa de possessió del nou alcalde, aquest, Baldiri Monmany, manifestés “que solo celebra este acto por el respeto debido á la autoridad Superior y á sus disposiciones y que toma la posesión en clase de interino protestando contra su nombramiento”. Tanmateix també podríem entendre que Joan Amat i Sala estaria vinculat als partits moderats.19

Com a conseqüència d’aquest pronunciament i de l’arribada al govern dels membres del partit progressista encarnats en la figura del general Baldomero Espartero es produiria un canvi en les corporacions municipals. Així, entre el 3 i el 10 de setembre, es produirà el canvi d’alcalde de Joan Amat i Sala per Baldiri Monmany Viñas. Per a escollir nou alcalde són designats electors els següents veïns: Josep Lligadas, Pau Marieges, Joan Parés, Josep Vilà Deu, Josep Deu, Climent Foxet, Joan Vilà, Miquel Busquets i Joan Monmany Pugés, tots propietaris locals, que van votar de la següent manera: Baldiri Momany Viñas (vuit vots) que seria nomenat alcalde; Josep Nicolau (nou vots), regidor primer; Josep Bosch Capmany (nou vots), regidor segon i Josep Solina (vuit vots) que seria nomenat regidor síndic. Quedarien fora de la corporació Bernat Vilà i Salvador Molins que només van obtenir un vot cadascú. Entenem que la nova corporatució de 1845. Entre el 14 i el 17 de juliol es van produir insurreccions populars a Barcelona i Madrid, que mobilitzarien a les classes treballadores, fet que va provocar que la reina nomenés un altre general, Baldomero Espartero –vinculat amb el partit progressista– com a cap de govern. Aquest pronunciament va acabar amb el que s’ha denominat la dècada moderada (1844-1854) i va donar lloc al bienni progressista (juliol de 1854 - juliol de 1856). Com a conseqüència d’aquests fets la reina mare, Maria Cristina de Borbon, acusada de corrupció, es va haver d’exiliar a França.

La revolució de setembre de 1868 portarà a l’abdicació d’Isabel II i després a la proclamació d’una breu I República Espanyola. Són els anys que la historiografia ha denominat com del “Sexenni Democràtic” i quan l’estat espanyol i Catalunya viren cap a les actuacions progressistes. Serà en aquest context quan Joan Amat i Sala, com a cap visible dels terratinents i propietaris de Viladecans tindrà diversos contenciosos amb la corporació municipal de signe progressista, representada per l’alcalde popular Josep Torné i Bonet, que ho fou entre gener de 1869 i febrer de 1872.20

19 AMVA, Actes del Ple Municipal, actes de 3, 8 i 10 de setembre de 1854. La corporació presidida per Baldiri Monmany va estar al càrrec des del 10 de setembre de 1854 fins al 12 de març de 1857, una interinitat una mica llarga. 20 Vegeu l’article de Luengo Carrasco, Manuel. “Josep Torné i Bonet, primer alcalde democràtic de Viladecans”, a Vi-

El cas és que a l’inici del mandat municipal Josep Torné fa comparèixer a Joan Amat i Ramon Tarran, tinent d’alcalde durant el bienni 1852-1853 i al secretari municipal d’aleshores, respectivament, per a fiscalitzar els comp- ladecans Punt de Trobada, núm. 88, maig de 2015, pàg. 17-18. Josep Torné fou el primer alcalde escollit democràticament, per sufragi universal, directe i secret, dels homes majors de 25 anys. tes municipals d’aquelles dates.21 Després entre desembre de 1869 i maig de 1870, Joan Amat es denunciat per la corporació municipal per una actuació il·legal en una finca de la seva propietat a tocar de l’actual carretera de Barcelona.22 El maig de 1870 l’Ajunta-

21 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 4 de febrer de 1869.

22 AMVA, Actes del Ple Municipal, actes de 22 de desembre de 1869, 12 de ment li desestima una reclamació realitzada per Joan Amat en relació al valor donat a Ca n’Amat i per tant en relació a la contribució que ha de satisfer.23 El juliol de l’any següent, la corporació i el propietari entren en conflicte pel repartiment veïnal, pel qual l’Ajuntament acorda instar a Joan Amat que presenti una relació jurada de tota la seva riquesa per tal de poder-la contrastar amb la que elabori la Junta Pericial Local.24 Finalment, la corporació municipal el denuncia per haver fet obres sense llicència municipal en una casa de la seva propietat a la plaça de la Vila, cantonada amb el carrer de les Canals, actual carrer de Jaume Abril.25

Passat el fervor revolucionari i de retorn al règim monàrquic borbònic confessional i caciquil, Joan Amat, ja gran, tornarà a collaborar amb la corporació municipal. El 25 de maig de 1882 serà nomenat supervisor de les obres que s’han de fer al campanar de l’església per col·locar una campana nova i un rellotge.26 L’any següent Joan Amat s’oferirà a “(...) costear la construccion de un local capaz” destinat a Escola de Nenes i habitació de la professora en el terreny de propietat municipal existent “detrás del local Escuela de Niños; de detrás de la Iglesia de esta poblacion y lado derecho de la casa de este municipio y conocida por la del camapané”. Però aquest oferiment no era gratuït: l’ajuntament es compromet a “satisfacerle el interés anual de seis por ciento de todo el capital que invierta para la construccion de dicho edificio”.27 gener i 18 de maig de 1870.

23 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 18 de maig de 1870.

24 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 12 de juliol de 1871.

25 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 4 d’agost de 1871.

26 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 25 de maig de 1882.

27 AMVA, Actes del Ple Municipal, acta de 27 de setembre de 1883.