Recerca històrica: Els fets d’octubre de 1934 a Viladecans. Manuel

Recerca històrica

L’Estat Català de la República Federal Espanyola: els fets d’octubre de 1934 a Viladecans

“(...) La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en les terres hispàniques, lluiten fins a morir per la Llibertat i pel Dret. Catalunya arbora la seva bandera, crida tothom al compliment del deure i a l’obediència absoluta al Govern de la Generalitat, que, des d’aquest moment, trenca tota relació amb les institucions falsejades. En aquesta hora solemne, en nom del poble de Catalunya, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’ESTAT CATALÀ de la República Federal Espanyola, i en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel de bastir una República Federal lliure i magnífica. (...) CATALANS: L’hora es greu i gloriosa (...) Cadascú al seu lloc, i Catalunya i la República al cor de tots. Visca la República i visca la Llibertat! Barcelona, 6 d’octubre de 1934” Proclamació de l’Estat Català per part del president Lluís Companys, el vespre del 6 d’octubre de 1934.1

En1 síntesi, coneixem com a fets d’octubre de 1934 el moviment revolucionari i insurreccional que va esclatar, fonamentalment a Astúries i a Catalunya, i que fou desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA –el partit de l’extrema dreta feixista espanyola– al govern de la República de la mà del radical Alejandro Lerroux.2 Les formacions d’esquerres van entendre que la participació de membres de

1 Reproduït del document publicat al web: www.esquerra.cat/ca/historia-esquerra-fets-octubre-preso-i-retorn-1936. Consulta realitzada l’11 de setembre de 2022. 2 CEDA: Confederación Española de Derechas Autónomas. la CEDA en el govern de la República anava en contra de l’essència, els drets i llibertats de la República i van impulsar, mitjançant l’Aliança Obrera –de la qual no va participar la CNT–, la vaga general. A Astúries es va desfermar una revolució organitzada pels treballadors i a Catalunya s’imposava la vaga general. Cap a les vuit del vespre del 6 d’octubre el president Lluís Companys, recolzat pel president del Parlament i pel seu govern, proclamava l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. L’exèrcit a les ordres del general Batet va sortir al carrer. Ja sabem tots com va acabar l’experiència insurrecional. A la matinada de l’endemà, rendició i empresonament del govern català juntament amb milers de conciutadans arreu de Catalunya. Suspensió de l’estatut i nomenament de governadors generals que presidien la Generalitat, com els virreis de l’època moderna. Repressió del govern català, de la ciutadania que havia recolzat la insurrecció, de la cultura i de la llengua catalana que es va perllongar fins al febrer de 1936, quan el Front d’Esquerres de Catalunya va guanyar les eleccions al parlament espanyol i el president Companys i el seu govern així com tots els regidors i càrrecs electes deposats a l’octubre de 1934 es van reincorporar de nou. Aquesta, ja es una altra història. Com es van viure a Viladecans aquells fets d’octubre de 1934? En aquest article intentarem detallar com va repercutir la proclamació de l’Estat Català a la nostra població. Aquell estiu de 1934, l’equip de bàsquet dels fejocistes locals encara estava en competició si bé van perdre els dos partits que tenim ressenyats contra el Santa Madrona (19 a 18) i el Badalona (36 a 15). En relació als partits, les notes de premsa ens diuen que: contra el Santa Madrona “ambdós bàndols jugaren amb cobdícia i entusiasme, sense descuidar ni un sol moment la noblesa i el companyerisme. Una prova ben palesa d’aquest companyerisme el dóna el Santa Madrona, al de-

manar la repetició d’aquest partit, tinguen en compte que el bàsquet de la victòria fou marcat en una jugada dubtosa”. I contra el Badalona “els viladecantins o viladecantons (sic) haurien pogut millorar el resultat, de no haver sortir al camp en pla de víctimes, fins a l’extrem de considerar casual el fet d’entrar bàsquet. I, naturalment, el Badalona va voler quedar al Viladecans i féu de botxí”.3 També va ser l’estiu de la suspensió de la llei de contractes de conreu –el 8 de juny–, aprovada al Parlament de Catalunya, l’abril de 1934, i que va portar a que molts ajuntaments, governats per ERC, cas del de Viladecans, donessin suport al president Companys en aquest contenciós. El Centre Català Republicà de Viladecans també donaria suport públic al president de la Generalitat, així com, posteriorment, també mostraria les seves condolences per la mort del conseller de Governació, Joan Selves i Carner, traspassat el 28 de juny de 1934.4 Dins del contingent extraordinari de fruita per a l’exportació cap a França, a Viladecans li van ser assignats 5.000 kg.5 I, el que després de la guerra seria rector a Viladecans, Ramon Saborit, participa com a jurat del III Concurs de Teatre Català Amateur.6 Els primers dies de juliol es procedia a la celebració de la segona licitació de les obres de construcció del camí del Prat de Llobregat

3 Flama, 31 de maig, 1 i 8 de juny de 1934, pàg. 13, 6 i 6 respectivament. 4 La Humanitat, 12 i 14 de juny i 1 de juliol de 1934, pàg. 4, 12 i 4 respectivament. 5 Nota publicada en diversos diaris: L’Opinió, La Vanguardia, La Publicitat, La Humanitat i El Diluvio dels dies 29 i 30 de juny de 1934, pàg. 13, 7, - , 6 i 4, respectivament. 6 On el 4r premi es per a una companyia del Baix Llobregat: la secció “Talia” de la Joventut Tradicionalista del Baix Llobregat, de Sant Feliu de Llobregat, dirigida per Marino Montmany Tort. La Vanguardia, 30 de juny de 1934, pàg. 12. Vinyeta humorística –de Bartolí– a l’entorn de la crisi de la República provocada per la caiguda del govern radical de Samper i la imminència de l’entrada dels ministres de la CEDA, publicada a La Humanitat, 4 d’octubre de 1934.

a Viladecans, amb un pressupost de 452.052,13 pessetes i dos anys de termini per a executar-les.7 Des de Sant Boi s’instava a la necessitat de “reglamentar el trànsit rodat per la carretera de Santa Creu de Calafell, en l’espai comprès entre Sant Boi i Viladecans [perquè] gairebé tots els diumenges hom ha de registrar desgracies per accidents d’automòbils o de motos i atropellament de bicicletes” perquè fa uns dies hi hagué un mort i dos ferits i “tots els anys es repeteixen aquests desgràcies. Hom en diu la “carretera de la mort”. Demanen que el conseller de Governació “posi l’addient vigilància que reguli la velocitat dels vehicles amb la consegüent i convenient severitat per als infractors”.8 A l’agost tenim noticia de l’aprovació, per part del Consell Superior de Cooperació de la Ge-

7 Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, 12 de juny de 1934, pàg. 1604. 8 La Humanitat, 8 de juliol de 1934, pàg. 2. neralitat, dels estatuts de la Cooperativa de Consumidors La Igualtat.9 I a mitjans de mes ja corre la noticia de la propera celebració del II Aplec Fejocista del Baix Llobregat, a l’ermita de sant Ramon, per als dies 25 i 26 d’agost, organitzat pel Grup 172 Rafael de Casanova de Sant Boi amb la col·laboració del Centre Catòlic i Orfeó Santboià i del Grup 62, dels fejocistes de Viladecans.10 El diumenge 19 d’agost una comissió del Centre d’Esquerra de Viladecans va anar a visitar a l’expresident Manuel Azaña que estiuejava a Sant Hilari Sacalm.11

9 La Humanitat, La Vanguardia, La Publicitat i El Diluvio, 10 d’agost de 1934, pàg. 4, 4, - i 7 respectivament. 10 Flama, 15 i 18 d’agost de 1934, pàg. 7 i 3 respectivament. 11 Entre els centres d’esquerra del Baix que van visitar Azaña també s’esmenta el d’Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu i Cornellà de Llobregat. Azaña “palesà la seva simpatia per Catalunya i pels catalans amb la sencillesa i naturaliltat en ell característiques”. La Publicitat i La Humanitat de 22 d’agost de 1934, pàg. 7 i 3, respectivament.

Caricatura –de Toni Vidal– d’Alejandro Lerroux, president radical que va permetre l’entrada de l’extrema dreta feixista en el govern de la República, publicada a Solidaridad Obrera el 30 de novembre de 1935.

També es dona la noticia del proper romiatge al castell d’Eramprunyà, per al 16 de setembre, de diverses entitats catalanistes per a “conmemorar la proclamación de la Independencia de Cataluña, hecha por el conde Borrell II, quien arrebató aquel castillo a los arabes”.12 A finals de mes trobem

12 El Diluvio, 22 d’agost de 1934, pàg. 11. a les veïnes Magda Formosa, Maria Deu, Concepció Duch i Maria i Palmira Masafred que fan una aportació 1,25 ptes destinades als empresonats catalanistes dins d’un llistat de “Subscripció de les dones nacionalistes de Nosaltres Sols”.13

13 Nosaltres Sols. Publicació adherida a la Unió Catalanista, 25 d’agost de 1934, pàg. 5. Nosaltres Sols era una organització independentista, de caràcter inEl setembre comença amb l’aportació municipal, per import de 25 pessetes, a la subscripció popular per a la construcció d’un monument a Francesc Layret, advocat defensor dels treballadors de la CNT i que fou assassinat pels pistolers del Sindicat Lliure, vinculat a la patronal catalana, el 30 de novembre de 1920.14 Entre els dies 8 i 10 la població celebra la Festa Major: el dia 8, a la Societat La Fraternitat actuarà la companyia d’Eduard Brito, després hi haurà ball que es repetirà a l’envelat els dies 9 i 10. També es fan balls a l’envelat que aixecarà el Centre Català Republicà on actuaran diverses orquestrines de Barcelona i es celebren “interesants partits de fútbol i de basquet-ball”, a més de carreres ciclistes “y pedestres”.15 En la relació d’entitats i ajuntaments del Baix Llobregat que participen en l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova i al Fossar de les Moreres, per la diada de l’Onze de Setembre, no hi trobem ningú de Viladecans.16 Malgrat que

surreccional, que disposava d’una xarxa clandestina paramilitar liderada per Daniel Cardona i Civit, que tingué una militància juvenil en general a Barcelona i en concret al Baix Llobregat, amb centre a Sant Just Desvern, població de la qual Cardona va ser alcalde entre 1931 i 1934. Magda Formosa Rodríguez, Maria i Palmira Masafred, totes tres treballaven a la Cesar Dubler de Sant Boi, la primera d’escrivent, la segona d’aprestadora i la tercera de “jornalera”. Dades del padró municipal d’habitants, d’abril de 1936, conservat a l’AMVA. 14 L’Opinió i La Humanitat, 2 de setembre de 1934, pàg. 3 i -, respectivament. El monument va ser inaugurat el 20 d’abril de 1936 pel president Companys i estava situat a la plaça Sepúlveda, actual plaça de Goya, al costat de la ronda de Sant Antoni, a tocar la plaça de la Universitat. 15 La Vanguardia, 8 de setembre de 1934, pàg. 17. 16 L’Opinió i La Humanitat, 12 i 13 de setembre de 1934, pàg. 2 i 5, respectivament. A títol de mostra trobem les següents entitats de Gavà: Partit Nacionalista Català, Centre Republicà Federal, Foment Republicà d’Esquerra, Casal d’Esquerra Estat Català i una representació municipal gavanenca o de Sant Boi:

no ho hem pogut documentar és possible que ciutadans de Viladecans participessin de l’aplec catalanista que, el diumenge 16 de setembre, es faria al castell d’Eramprunyà “per tal de commemorar la proclamació de la Independència catalana per Borrell II”. La nota de premsa, del divendres anterior, ens assabenta que està prevista la participació del batlle de Barcelona i del president Companys. L’ajuntament de Gavà i totes les entitats polítiques sortiran a rebre la caravana i junts es dirigiran cap a l’Eram-

Nosaltres Sols, Casal d’Esquerra Catalana, Grup Femení del Casal d’Esquerra, Acció Catalana Republicana i una representació municipal santboiana. La manifestació de l’11 de Setembre es va fer extensiva cap al Fossar de les Moreres on entre d’altres personalitats i van parlar Josep Riera i Miquel Tintorer de Gavà. Entitats de l’entorn proper que van anar al Fossar de les Moreres: Nosaltres Sols de Sant Just Desvern, d’Esplugues, el Partit Nacionalista de Gavà. prunyà, on a més del parlaments hi haurà sardanes, ballets, cants pels orfeons i concentracions d’excursionistes, els quals arribaran el dia 15 per tal de muntar les respectives tendes de campanya. “Totes les entitats hi assistiran amb llurs respectives senyeres”.17 S’anuncia per al diumenge 30 de setembre, l’inici del campionat “professional de Catalunya” de futbol on hi participa el Futbol Club Catalunya Viladecans.18 El dos d’octubre cau el govern radical presidit per Ricard Samper. El comitè regional català de la CNT llegeix aquesta caiguda com una crisi de govern, crisi del règim republicà i crisi del capitalisme i fa una crida “A los trabajadores, al pueblo en general. (...) Para el pueblo escarnecido, para

17 La Humanitat, 14 de setembre de 1934, pàg. 2. 18 El Diluvio, 23 de setembre de 1934, pàg. 20. los explotados, no puede haber diferencia entre los gobernantes, por ligeros matices sin valor positivo en el fondo. Todos son iguales en la persecución del proletariado, todos son fascistas cuando de defender los privilegios se trata (...). Que nadie secunde movimientos que no vayan garantizados por las decisiones de nuestra organización (...). Todo por la CNT. Nada por los politicos”.19 La CNT no se sumarà a una vaga que no considera seva. El 4 d’octubre de la mà del radical –demagog– Alejandro Lerroux entraran al govern de la República tres ministres en representació de la CEDA. L’extrema dreta inicia el seu assalt a la República. La Humanitat, el diari portaveu d’ERC, el mateix 4 d’octubre es preguntava cap a on anava la Re-

19 Solidaridad Obrera, dimecres, 3 d’octubre de 1934, portada.

Proclamació de l’Estat Català des del balcó de la Generalitat de Catalunya la vesprada del 6 d’octubre de 1934. https://www.esquerra.cat/ca/historia-esquerra-fets-octubre-preso-i-retorn-1936. Consulta realitzada l’11 de setembre de 2022.

pública i el dia anterior a la insurrecció, el divendres 5, el mateix diari cridava “Visca la República del 14 d’abril. La ciutadania pot considerar-se mobilitzada: que cadascú ocupi el seu lloc” com un avís del que estava a punt de succeir. El 5 d’octubre, el Ple Municipal presidit per l’alcalde Llorenç Puig i Tomàs, que en les eleccions municipals de gener havia revalidat la majoria d’ERC i fou votat per unanimitat dels 10 regidors escollits (7 d’ERC i 3 de la Lliga), es reunia en un ambient de “normalitat” i aprovava el reconeixement municipal a favor d’Antonio Blasco Cirera, com a intermediari en el projecte de passeig marítim impulsat per l’Ajuntament davant del projecte presentat pel GATEPAC i aprovava, també, l’exposició pública del projecte d’alineació de la carretera de la Vila, entre la carretera de Barcelona i el camí ral de València.20 No sabem ben bé com va anar el 6 d’octubre a Viladecans o més aviat la matinada del 6 al 7 que és quan es produeixen els fets revolucionaris, una vegada el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola.21 A partir de la documentació dels

20 Per veure quins eren els regidors en aquestes dates vegeu el meu article sobre “Els homes de la República i la Revolució, 1931-1939 (I)”, dins Viladecans Punt de Trobada, núm. 66, de maig de 2013, pàg. 15-16. Sobre el projecte de passeig marítim de Viladecans vegeu els treballs de Manuel Luengo i Xavier Calderé. “El passeig marítim de Viladecans, un projecte frustrat” presentat a les XIII Trobada de Centres d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà, Gavà, octubre de 2020 i amb el mateix títol l’article publicat a Viladecans Punt de Trobada, núm. 168, setembre 2022, pàg. 12-13. 21 La darrera acta municipal abans del sis d’octubre va ser el dia anterior, i la següent és quan l’ajuntament ja està intervingut per l’autoritat militar, el 9 d’octubre, per tant no sabem si l’Ajuntament de Viladecans es va adherir a la proclamació de l’Estat Català. La Plaça de la República –plaça de Sant Jaume– costat Ajuntament de Barcelona el matí del 7 d’octubre de 1934, amb les tropes de l’exèrcit espanyol encara al carrer. https://www.esquerra.cat/ca/historia-esquerra-fets-octubre-preso-i-retorn-1936. Consulta realitzada l’11 de setembre de 2022.

Imatge del vaixell presó Ciudad de Cádiz, ancorat en el port de Barcelona, ple d’empresonats pels fets d’octubre. Instantània del 12 d’octubre de 1934. https://www.esquerra.cat/ ca/historia-esquerra-fets-octubrepreso-i-retorn-1936. Consulta realitzada l’11 de setembre de 2022.

consells de guerra que el franquisme va instruir una vegada acabada la guerra contra diversos ciutadans de Viladecans poden intuir què va succeir a la nostra població.22 La nit del 6 d’octubre, sembla que Miquel Milà Domènech, que pertanyia a la UGT i treballava a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, va fondre un dels transformadors de la llum i va deixar “al pueblo casi completament a

22 Consells de Guerra conservats i consultats a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (ATMT3), amb seu a Barcelona. oscuras” i en companyia d’altres membres d’ERC van estar preparats en el local social “con un autobus en la puerta para salir en dirección a Barcelona, cosa que no efectuaron al ver el fracaso del movimiento en la capital”.23 És possible que també Llorenç Torras Vendrell (ERC) com a membre d’Estat Català tingués participació en els fets de Viladecans perquè estava “completamente ciego y locamente enamorado de cuantas disposiciones se dictaban por los dirigentes de la Generalidad, estudiábalas con cariño, proponiendo y apoyando su realización en el Consistorio”.24 A Antonio Pérez Sorribas (ERC-CNT), jornaler, també se’l va acusar d’haver participat en els successos d’octubre a Viladecans si bé ignorem quina va ser la seva participació. També poden intuir que Pere Codina Escoda (ERC), encarregat en la fàbrica del Llevat, va tenir alguna participació sense que hàgim pogut determinar en què va consistir, igual com Miquel Mondragón Gómez (ERC-CNT) que fou detingut “por sus marcadas actividades anarquistas” i fou “detenido en el calabozo de Viladecans, por su intervención en los sucesos”.25 L’alcalde Llorenç Puig (ERC), molt possiblement l’endemà, diumenge 7 d’octubre, seria detingut i posat a disposició de l’autoritat militar, probablement acusat d’adherir-se a la proclamació de l’Estat Català feta pel president Companys i organitzar la defensa d’aquesta proclamació, si bé no ho poden confirmar. Estaria detingut fins al 10-11 d’octubre, perquè ja en la sessió

23 Miquel Milà serà conseller municipal, en representació del PSUC, entre el 10 de juny de 1938 i l’entrada de les tropes franquistes, al gener de 1939. 24 Llorenç Torras serà conseller municipal, en representació d’ERC, del 4 d’agost al 20 d’octubre de 1936 i posteriorment del 15 de gener fins al 16 d’octubre de 1937. 25 Miquel Modragón serà conseller municipal, en representació d’ERC, del 4 d’agost fins al 19 de setembre de 1936.

Imatge de Lluís Companys i el seu govern empresonats al vaixell Uruguay el 7 d’octubre de 1934. https://www.esquerra.cat/ca/historia-esquerra-fets-octubre-preso-i-retorn-1936. Consulta realitzada l’11 de setembre de 2022.

del mateix 11 d’octubre pren la paraula per agrair les mostres de suport dels seus companys del consistori. En el llibre de Manel López Esteve sobre els fets d’octubre de 1934 es poden resseguir els successos en diverses poblacions del Baix Llobregat així com entre la relació d’empresonats –que facilita la publicació– hi figura, dins de la població de Gavà, el dirigent anarcosindicalista de Viladecans, Marià Sanjuan, treballador a la Roca i que fou empresonat en el vaixell presó Argentina.26 També,

26 La Vanguardia dels dies 11 i 15 de novembre i el diari La Ciutat, de 15 de novembre donen noticies de la detenció de Marià Sanjuan per la seva participació en els fet d’octubre. Els diaris informen de la detenció, a Gavà, de Marià Sanjuan, Felicíssim García Casas i Francesc Carbó, als quals es van trobar “numerosos documentos que guardan relación con los pasados sucesos”; “destacados extremistas. En un registro que se practicó en sus respectivos domicilios, fueron encontrados libros y folletos extremistas” “anarquistes”. Els detinguts, per ordre del jutge, van ser traslladats al vapor Argentina. “Segun parece, dichos individuos tomaron parte en los pasados en aquesta llista, entre els empresonats, entre octubre de 1934 i gener de 1935 hi figura José Casé Pitarque, veí de Sallent, que va estar primer a la presó de Manresa i posteriorment al vaixellpresó Uruguay i que fou processat per la seva participació en els fets d’octubre, si bé no hem pogut esbrinar en quina localitat.27 Campmany també esmenta la participació de veïns gavanencs en diversos actes de suport a la insurrecció.28 En la premsa de

sucesos, por cuyo motivo ingresaron en la cárcel a disposició de la autoridad militar”. 27 Sobre la família Casé Pitarque podeu veure el meu article “El cost humà de la Guerra Civil: la família Casé Pitarque” a Viladecans Punt de Trobada, núm. 124, setembre de 2018, pàg. 15-18. La Vanguardia, del 25 d’octubre de 1934, pàg. 7-8 també relaciona el nom de José Casé Pitarque entre els detinguts a Manresa. 28 Campmany i Guillot, Josep. Notes per a la història de l’anarquisme i el sindicalisme a Gavà (1868-1939), edició de l’autor, Gavà, 1995. Per a la revolta vegeu López Esteve, Manel. Els fets del 6 d’octubre de 1934, Col·lecció Base Històrica, Editorial Base, Barcelona, 2013, 465 pàg. l’època també es poden resseguir els successos a Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Boi, on el diumenge, en aquesta darrera localitat, individus de la FAI es varen fer càrrec de l’ajuntament proclamant el comunisme llibertari “procediéndose por dichos elementos a detener los trenes de los Ferrocarriles Catalanes conforme iban llegando y pretendiendo quemar un autobús del servicio público”. A recer de les noticies publicades en la premsa, molt possiblement, entre els membres de la FAI que proclamen el comunisme llibertari a Sant Boi, hi va ser Marià Sanjuan.29 El Ple Municipal es torna a reunir el dia 9 d’octubre però ho farà sota la intervenció militar. Presideix el Ple el comandant delegat

29 La Vanguardia, 9 (pàg. 26, Sant Boi), 10 (pàg. 9, Sant Boi; pàg. 18, l’Hospitalet de Llobregat), 16 (pàg. 15, Gavà i Esplugues de Llobregat), 19 (pàg. 18, Gavà), 21 (pàg. 29, Sant Boi) i 24 d’octubre (pàg. 8 i 20, Gavà). Solidaridad Obrera, 10 d’octubre de 1934, informació sobre Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet.

del capità general de la 4a Divisió. L’autoritat militar expressa “que por causa de actos realizados en la Casa Consistorial atentatorios al Régimen de la República legalmente constituida, no podia continuar esta Corporación bajo la presidència de su alcalde el cual se halla detenido”, invitant als consellers que escollissin un nou alcalde “respetando así el espíritu democrático establecido por el gobierno de la República”. Els representants de “la mayoría [ERC] y la minoría consistorial [Lliga]” intercedeixen per la llibertat de l’alcalde “poniendo de relieve los datos de honradez que le asisten tanto en el aspecto político como en el administrativo”. A indicació de l’autoritat militar els consellers es retiren a deliberar i acorden per unanimitat escollir alcalde al conseller Miquel Bernal Deixens. Seguidament l’autoritat militar dona per acabada la sessió, felicita el nou alcalde i insta els consellers a “que cuidasen de hacer sana administración y en los actos oficiales se abstenga de hacer política ya que para eso estan los casinos y centros políticos sin que esto quiera decir que los ideales todos han de ser respetados mientras las personas que los profesan sean de buen corazón”. L’organització confederal de la CNT no trigarà a respondre a la repressió que s’infligeix a tots aquells ciutadans que han secundat la vaga general o la proclama de Companys. El dia 10, Solidaridad Obrera ja publica una llista de militants o simpatitzants de l’organització que fan donatius “Pro Presos de Cataluña” i entre aquests hi figura “un grupo de compañeros de Gavá y su radio”, entre els quals es cita a M. Sanjuan, J. Cases, J Melich, fins a recaptar un total de 21,20 pessetes.30

30 Tots tres, coneguts veïns de Viladecans. Solidaridad Obrera, dimecres, 10 d’octubre de 1934, portada. A La Humanitat del 12 i 20 de febrer, 23 d’abril, 11 A la sessió ordinària del Ple, de l’11 d’octubre, Llorenç Puig s’incorpora com a regidor i pren la paraula per agrair als seus companys de consistori “i d’un modo especial al grup de minoria l’interès preponderant i quantes gestes plenes d’afectes esmerçaren en favor de la seva llibertat, davant del Sr. Comandant delegat de l’Excmo Senyor General de la Divisió Orgànica, per quina autoritat te també paraules d’elogi per la seva clarividència i humanitat, deposant a darrera hora l’ordre de detenció de que ne fou víctima a l’igual que el caporal del sometent. Creu que tot quan succeí obeeix a determinada denuncia d’algun despietat quin acte condemna atribuint-lo a maniobra política local, que amb seguretat així ho aprecià dita autoritat militar, davant el resultat de l’escorcoll fet a la Casa de la Vila i d’haver sortit totes les classes socials al seu favor quines gestes le seran de grata memòria; acaba oferint-se al Consistori per allò que pugui ésser útil sens distinció i com a conseller promet prestar com a sempre el seu concurs per la bona marxa de l’administració”. Les paraules de l’alcalde

de setembre, 2, 14 de novembre, 12, 15 i 25 de desembre de 1935 també trobem relació de donatius “per als amics empresonats” on figuren veïns de la població. A la de l’11 de setembre trobem l’entitat Penya Excursionista de Viladecans que lliura 13 pessetes. La donació del 12 de desembre correspon a membres del Centre Català Republicà de Viladecans: Jaume Bonich, 1 pesseta; Miquel Mondragón, 2; Frederic Barrera, 50 cèntims; Andreu Germà, 50 cèntims; Josep Casé, 1,25 pessetes; Salvador Olivé, 1; Carles Estadella, 1; Ramon Pont, 1; Antoni Yañez, 50 cèntims; Valerià Segura, 1 pesseta; Josep Gómez, 25 cèntims; Daniel Griñó, 50 cèntims; Rafael Casé, 50 cèntims i Francesc Alavedra, 1 pesseta. Per contra, la fàbrica del Llevat lliurà un donatiu, de 1.000 pessetes (!!), “para las víctimas del deber”. Cadascú estava en el seu lloc. La Vanguardia, 20 d’octubre de 1934, pàg. 6. destituït “foren acollides amb mostra d’agraïments”.31

Miquel Bernal presidirà la corporació municipal fins al 20 de maig de 1935, data en la qual el Governador General Interí de Catalunya, Joan Pich i Pon, designa nous regidors, majoritàriament conservadors i d’extrema dreta: de la Lliga Catalana i d’Acció Popular Catalana, la sucursal catalana de la CEDA. Serà designat alcalde Bernat Miernau Deu (ACP) que, durant nou mesos, intentarà desmuntar l’obra progressista dels anteriors governs municipals d’ERC. S’estarà en el càrrec fins al 18 de febrer de 1936, quan amb la victòria electoral del Front d’Esquerres de Catalunya, Llorenç Puig serà reintegrat a l’alcaldia fins a l’entrada de les tropes franquistes, el 25 de gener de 1939. Començava una altra derrota per a la història de Catalunya.

Malgrat l’indult atorgat als presos polítics cal seguir vindicant la solidaritat amb les persones encausades i el retorn dels exiliats. La meva solidaritat amb el poble ucraïnès que està patint les conseqüències d’una guerra que no va començar.

Manuel Luengo Carrasco

31 Actes dels plens municipals del 9 i 11 d’octubre al Llibre d’Actes del Ple Municipal, Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA).