but133

portada_contra124_Maquetación 1 17/02/2015 11:35 Página 1

CENTRE EXCURSIONISTA

Qualitat i servei des de 1934 93 385 90 01

BUTLLETÍ NÚM 133 · 4t Trimestre 2017 · TARDOR · SANTA COLOMA DE GRAMENET

El Forn de la

Marta

Servei de granja i cafeteria Pans artesans i especialitats Pastes, pastissos i pa sense gluten . . . Tornem als nostres origens

Avda. Pallaresa, 136 Tel. 93 468 38 79 Santa Coloma de Gramenet

Sumari MUNTANYA Coma de Vaca....

4

La senda de Camille

5

A la serralada dels Càrpats

6

El Bastiments

7

Excursió a Puigpedrós

Viure i conviure en pau i llibertat

8-9

SENDERS Resseguint el GR92

10

VIDA DEL CENTRE Sopar a la fresca

11

CULTURA Correllengua

13

La poesia de Rodolfo del Hoyo

14

Lamento Boricano de Joan Guerrero

14

GRUP INFANTIL

15

COL·LECTIU CIUTADÀ Notícies del Poblat

16

CEL OBERT La MAT

18

Treballs arqueològics Puig Castellar

18

Mobiliari pedagògic al Poblat

21

SARDANES

22

EL LECTOR ESCRIU

23

CIUTAT Els noms de les cases

24

Ofrena floral

25

AULA

26

AULA CAMINA

28

FLORA I FAUNA

29

MIRADOR

30

AGENDA

31

BUTLLETÍ núm. 133 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Direcció: Ferran López Equip de redacció: Climent Prieto Manel Galgo Albert Noguera Xavi Padró Roser Vicente Agustina Rico Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat

www.puigcastellar.cat Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.

Portada: Ibón d’Estanés. Pirineu d’Osca Foto: Ferran López

e ditorial E

l CEP, com a entitat, no és aliena als esdeveniments que s’estan produint a Catalunya i vol mostrar la seva postura al respecte. En primer lloc, la defensa de la democràcia i del dret a decidir com a dret fonamental de tota persona i comunitat. Els esdeveniments s’estan desencadenant de manera ràpida, i com a entitat membre de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, ens hem fet partícips dels diferents manifestos i posicionaments de la Federació, que hem anat penjant a la nostra web; els últims, -fins el moment d’entrar a impremta aquest butlletí- ha estat el que es refereix a la condemna dels actes violents produïts per les forces de seguretat de l’estat per intentar impedir el referèndum de l’1 d’octubre, i l’empresonament dels presidents d’Omnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Les actuacions policials per desallotjar violentament els milers de persones que es van aplegar als col·legis de Catalunya i per requisar el material per a la votació són absolutament inadmissibles i són una clara violació dels drets civils i polítics i de la convivència de la societat catalana, i que a més va produir més de 800 persones ferides.

Expressem tot el nostre suport i solidaritat amb les persones ferides, i considerem que aquests fets mereixien una resposta contundent. Per aquest motiu i com a resposta a la greu vulneració de drets i llibertats viscuda durant la jornada del diumenge 1 d’octubre, el CEP es va sumar a l’aturada de país del dimarts 3 d’octubre, que va ser seguida de manera majoritària pel conjunt de la ciutadania de Catalunya, en la seva pluralitat i diversitat. Santa Coloma no en va ser una excepció, i els seus ciutadans van participar durant la jornada de vaga en una gran manifestació que es va congregar a la plaça de la Vila i que va transcórrer pels carrers de la ciutat.

D’altra banda, l’incomprensible empresonament dels dirigents de l’ANC i Omnium Cultural no fa res més que empitjorar la necessària resolució del conflicte, del que lamentem la irresponsabilitat del govern de l’estat.

Per la defensa d’un marc democràtic que tingui per principi el diàleg i no la força, la política i no l’autoritarisme, el respecte i no la intolerància. La unitat és la millor defensa de la democràcia. Fem una crida al conjunt de forces polítiques i socials de l’Estat Espanyol i d’Europa perquè facin tot allò que sigui necessari per garantir els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

-3-

Coma de Vaca, Torreneules i Camí dels Enginyers Text: Maria Jesús Miró

Enfilant Torreneules

E

l passat 22 de juliol vam tancar, fins després de vacances d’estiu, les activitats de muntanya fent un clàssic. Una d’aquelles excursions que sempre et deixa amb ganes de repetir.

En aquest cas es tractava d’una commemoració... deixeu-me que us faci un tastet de la història: Corria l’any 2014, pels voltants del mes d’octubre, quan quatre alumnes que havíem emprès la nostra formació al curs d’iniciació a muntanya, faríem el nostre bany de pràctiques en aquelles contrades.

Va ser una experiència única, que no vam poder completar del tot, per les inclemències del temps. De matinada vam sentir ploure i va continuar durant la primera part del matí. De manera, que els nostres mestres van prendre la decisió de desfer el camí, més segur, donat que el terreny relliscós podria fer-nos patir si iniciàvem l’ascensió pel Camí dels Enginyers.

Enguany, les persones que formàvem aquella promoció, vam decidir, preparar i oferir una excursió que trepitgés aquell terme amb algunes variants.

Foto: Jordi Martín

El primer i el darrer cremallera del dia van ser els nostres. Un cop arribats a Núria vam enfilar cap a l’alberg del Pic de l’Àliga, quedant enrere, empetitits, el santuari i el llac. Tenint com a primer objectiu el Torreneules, vam seguir camí a l’aguait de veure alguna marmota.

Acostumen a ser tafaneres i treuen el nas del seu cau per ensumar al visitant, sabent que fent un salt poden tornar a lloc segur. Vam continuar ascendint fins a arribar al Torreneules, la muntanya més

-4-

alta del Ripollès, un “Cent Cims”(*), una altra perla per assaborir.

Un cop fet el cim, vam baixar cap al refugi de Coma de Vaca tot seguint el curs del Freser, travessant prats on pasturaven vaques i cavalls.

Emmirallats per tanta bellesa, davant de la prada del refugi de Coma de Vaca vàrem fer una paradeta per fer l’àpat de dinar. Un cop alimentats, hidratats i havent descansat, vam seguir la nostra ruta pel camí dels Enginyers. Aquesta senda deu el seu nom a què era el camí utilitzat pels enginyers quan van fer l’estudi de creació d’una presa al Freser. És un camí que en alguns punts resulta molt aeri. Les vistes des del mirador són impressionants. Podem contemplar el Balandrau, el riu Freser ...

El traçat es ressegueix perfectament, tot passant per les molt boniques raconades que ens feien retenir el pas. A poc a poc vàrem anar ascendint fins arribar a la creu del Viacrucis. Ja érem a prop, i tornàvem a sentir la presència del cremallera i la campana de Sant Genís.

Recuperat l’alè i fent-li un somriure a la vall, varem sentir que no trigaríem massa temps a retrobar-nos amb ella. (*) El repte dels “100 Cims” es va iniciar l’1 de juliol de 2006 amb l’objectiu de conèixer les diferents contrades del nostre país mitjançant l’excursionisme. Es tracta d’un catàleg de 308 cims de diferents alçades. El Torreneules n’és un.

m untanya

Text: Muntavis

E

nguany, els veterans del Centre, “els Muntavis”, varem recórrer la Senda de Camille del 14 al 22 de juny. La senda discorre per les valls occidentals del Pirineu aragonès i la vall d’Asp, ja dins el parc natural francès.

Després d’uns 380 km. de cotxe, ens presentem a la Borda Bisaltico, a la localitat d’Hecho, dins la comarca de la Jacetània on passem la primera nit amb una forta calor. Sense perdre punt, el primer dia de ruta coronem el Castillo de Acher, de 2367 m. superant un desnivell de 1378 m. per després remuntar el Port de Taxeras i arribar al refugi de Gabardito. El dia següent desistim de pujar al Bisaurin per la forta calor, anormal per època de l’any, tal com ens comenten el refugiaires de tota la ruta. Tanmateix, coronem el coll de Lo Foraton pel Plan de Dios te Salve, on gaudim d’una extraordinària verdor, lluent i esplendorosa en el que el batec dels nostres cors ens fa sentir una gran sensació de llibertat. Baixem per Fuenfria fins el refugi de Lizara.

Cada matí gaudim dels quarts minvants de la lluna, emmirallada en la intensa blavor del cel fins que trenca l’albada. En successives jornades de la ruta coronem el pic d’Arlet, de 2208 m. i el Petrechema de 2371 m., al marge dels forts desnivells que es fan en el sender sense coronar cims.

En l’objectiu dels nostres ulls han quedat gravades les magnífiques imatges dels verds dels immensos prats, de les rotllanes de flors de vius colors, les congestes de neu i els penya-segats que cauen perpendiculars dels cims i carenes. Per anys que passin aquest arxiu no podrem pas destruir-lo.

Podríem descriure jornada rere jornada al llarg de tota la ruta, que vàrem completar de refugi en refugi, però no és l’objectiu d’aquest escrit, ja que la Senda de Camille la podeu trobar i resseguir per Internet. El que sí que podem garantir-vos és que és del tot aconsellable per muntanyencs amb un bon nivell de preparació física, sense arribar a ser molt tècnica.

Gaudírem enguany d’aquesta sortida en Rafel Trias, Manel Galgo, Ferran López i Ramon Jordan, que formaren un equip, i per altra banda en Josep Torrent, Josep Pitarque i Elios Chavarria, que amb el seu suport i caminades d’aproximació van facilitar-nos l’èxit de la sortida.

La senda de camille

Valle de los Sarrios

Ferran López

Castillo de Acher

Ferran López

-5-

m untanya

A la serralada dels Càrpats els “Alts Tatras”

Text: Jo@n Yuste & Rosa Gisbert

Cim del pic Kriváñ 2495m.

L

a Serralada dels Carpats és el gran

els alts Tatras, guarda zelosament un

relativament benigna i ens va deixar fer

sistema muntanyenc de l’Europa

grapat de cims amb bon grau de

tot un seguit de cims i d’activitats

Oriental. Forma un gran arc de

dificultat,

d’escalada,

diverses, però també ens va ensenyar la

1600 km. de longitud, superant en quatre

nombrosos colls amb passos equipats per

seva cara més crua en el pas d’un parell

vegades la del nostre Pirineu. S’estén al

a la comunicació de les valls i racons

dels delicats colls.

llarg de les fronters d’Àustria, República

d’una vellesa envejable. Si a tot això li

Amb aquest petit resum et deixem la

Txeca, Eslovàquia, Polònia, Ucraïna,

afegim una bona xarxa de refugis, uns

porta oberta per donar llibertat als teus

Romania, Sèrvia i el nord d’Hongria. És

itineraris perfectament senyalitzats i uns

somnis.

doncs, la segona serralada més llarga

camins d’alçada increïblement cuidats,

“ Vivim d’il·lusions... jo tenia la meva per

d’Europa, darrere els Alps Escandinaus.

fruit de l’època comunista, tindrem els

explicar-la i ho he aconseguit.”

La seva màxima “cruesa” es concentra

ingredients perfectes per una bona

entre les fronteres de Polònia i

activitat d’alta muntanya.

P.S.: Podeu visualitzar el resum de

Eslovàquia, on supera els 2600 m.

Nosaltres vàrem poder gaudir de tot això

fotografies a la web del CEP, secció de

d’altitud. Aquest poderós tros de

del 12 al 23/09/2016. La climatologia,

muntanya.

serralada, relativament curt, denominat

molt complicada, es va mantenir

grans

vies

. Cap al refugi Zbojnicka, (al cèrcol) 1960 m -6-

m untanya

El Bastiments

Foto: Rafa Lorenzo

El Bastiments E Text: Ramon Jordan

l passat 15 de setembre, en Manel Galgo, en Rafa Lorenzo i jo, desprès d’un calorós i excepcional estiu, vam voler donar la benvinguda a la tardor gaudint d’una temperatura en alçada de cinc graus positius. Des de l’aparcament de les pistes d’esquí de Vallter pugem pel coll de Mantet al Pic de la Dona, de 2704 m. i tot seguint la cresta arribem al cim del Bassibers, de 2848 m., havent passat per l’estany del mateix nom, curiosament rodó com una moneda. Com no en teníem prou, seguim carenejant fins assolir el Bastiments, de 2881 m., molt conegut pels muntanyencs ja que es tracta del pic més oriental dels

Pirineus que assoleix els 2800 m., tota vegada que més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota.

Pel coll de la Marrana baixem fins l’aparcament per recollir el cotxe.

Amb un desnivell acumulat d’uns 1200 m. i cinc hores de recorregut hem gaudit d’un dia de cel molt blau i esplèndida panoràmica, per això som conscients que a l’alta muntanya una sortida així és un regal.

Hem filat molt prim, ja que en el cap de setmana que li ha seguit s’ha confirmat el pronòstic de mal temps anunciat, i que ha deixat el recorregut que havíem fet, i gran part del Pirineu, amb una capa de neu de vint centímetres.

-7-

CENTRE EXCURSIONISTA PUIGCASTELLAR

Ja tenim la loteria del CEP

97.129 LOTERIA NACIONAL SORTEIG DE NADAL

m untanya

Excursió a Puigpedrós Text: Víctor Navarrete

El cim Emboirats

E

Foto: José Mª Caballero

l passat 17 de setembre vam

aquest suau sender i acompanyats

realitzar una de les ascensions

d’alguns cavalls vam arribar a l’inici del

més mítiques dels Pirineus

“Sender de les Perdius Blanques” on el

orientals, l’ascensió al pic ceretà del

camí, a més de desaparèixer, es va

Puigpedrós. Així i com és habitual, vam

tornant molt abrupte.

aixecar-nos ben d’hora per tal de

Sense presa però sense pausa, vam poder

completar el recorregut que ja haviem

divisar el nostre objectiu: el Puigpedrós.

provat el passat juliol, i a dos quarts de

No obstant, no tot eren bones notícies,

vuit del matí ja estavem prenent un cafè

ja que a mesura que ascendíem, tant el

a Guardiola de Berguedà.

gruix de neu com les dificultats visuals a

Ràpidament, en pujar per la carretera de

conseqüència de la boira augmentaven.

Meranges, vam deixar enrere una boira

Però

que cobria tota la vall, apareixent davant

excursionistes que som, no ens vam

de nosaltres una imatge espectacular.

rendir en cap moment i després de

Una vegada aparcats els cotxes ens vam

moltes caigudes i “enterraments” en la

sorprendre...

les

neu fins a la alçada de la cintura, vam

previsions meteorològiques, estàvem

arribar al cim, des d’on miréssim on

trepitjant neu en ple setembre!

miréssim hi havia un immens llit de

L’ascensió fins al primer llac de Malniu

núvols.

de l’excursió o retallar les parts més

es va realitzar sense cap contratemps, es

Allà dalt la preocupació va arribar a un

tècniques, a causa de les condicions

més, la fina capa de neu que enfarinava

punt crític; havíem de prendre una

meteorològiques. La decisió va ser

el paisatge ho va fer molt màgic. Seguint

decisió: mantenir el recorregut original

unànime, la seguretat primer.

contràriament

a

nosaltres,

com

-8-

a

bons

Així doncs, en David ens va guiar com si d’una expedició a l’Himàlaia es tractés: boira molt compacta, neu, fred, pluja, etc.

En definitiva una situació molt diferent al que estem acostumats.

Desprès de consultar el mapa en un parell d’ocasions vam baixar, pel Forat del Bou, deixant a la nostra dreta els estanys dels Engorgs. El camí va abandonar ràpidament el caràcter hivernal inicial i va discórrer tranquil·lament per la vessant de la muntanya fins arribar al refugi de Malniu.

Allà mateix les marmotes van aparèixer i es van deixar divisar, tot i que amb cert recel.

Un cop finalitzada l’excursió vam gaudir del dinar en companyia d’uns excel·lents companys i unes no menys excel·lents vistes de la vall ceretana.

La primera excursió que he organitzat i que sense cap dubte mai oblidaré.

Estany de Malniu

Foto: Toni Gómez

Cap el cim Puigpedrós

Foto: Toni Gómez -9-

S enders

Resseguint el GR92

Text i fotos: Francesc Soler Casanovas

Punta i Torre de la Móra

E

n un cap de setmana, amb la colla, vam fer una sortida amb el doble objectiu de fer un tram del GR92 i visitar el llegat romà de la ciutat de Tàrraco.

El GR92 és el Sender que travessa la Mediterrània des de Portbou fins a Ulldecona, en 31 etapes. Vam fer l’etapa 25, entre Torredembarra i Tarragona. De fet, el GR92 forma part del sender E10, que arriba fins a Tarifa (Cadis) i, que travessa Europa des de Finlàndia, a través de 3.000 quilòmetres.

Després d’esmorzar en un bar proper a l’estació de tren, començàrem el recorregut. En total vam invertir unes 4:56 hores (descomptant parades) en fer els 17,7 km entre Torredembarra i Tarragona.

A l’inici de la caminada trobàrem el Far de la Punta de la Galera o de Torredembarra, una construcció singular i esvelta.

El GR va seguint la costa. Unes vegades per la platja i d’altres per l’interior, però sempre amb un paisatge magnífic i gratificant.

Després de passar pel costat del Far vam embocar la platja dels Capellans i la de Canyadell, per arribar a la d’Altafulla.

Allà, un panell ens informà de la importància del llegat romà en aquesta zona, destacant la finca, visitable, de Els Munts.

Vam travessar el Gaià i arribàrem al Castell de Tamarit, construcció situada estratègicament i amb una planta destacable. Ens dirigírem terra endins per vorejar el castell i, una mica més endavant, vam arribar a la platja i cala de la Móra. La vam envoltar també, veient la Torre, que sembla ubicada dins d’un càmping, i seguírem el sender.

El següent tram va ser el més “muntanyenc”. Tenint a la nostra esquerra la platja i amb unes vistes espectaculars -com la dels penya-segats de la platja de l’Arboçar-, és un tram molt bonic.

Al final del tram arribàrem a la Platja Llarga de Tarragona, on vam fer una necessària parada per recuperar forces i seguir la ruta fins a Tarragona.

Des d’aquí ja sols ens quedava voltar la punta del Morrot per arribar a la platja dels Capellans i, allà, enfilar la Platja de la Savinosa, al final de la qual vam recórrer el perímetre de la construcció del mateix nom i d’història convulsa. El complex va ser construït durant la dictadura de Primo de Rivera i, des d’aleshores, ha tingut diferents funcions: hospital preventiu per a nens amb tuberculosi i hospital pels ferits al bàndol republicà durant la guerra civil; després de recuperar la seva funció com a espai per malalts de tuberculosi albergà persones afectades de catàstrofes. Es va - 10 -

tancar el 1976 i actualment està abandonat.

Finalment i després de passar per la platja de l’Arrabassada, vam arribar a Tarragona, entrant -com no- per la Via Augusta fins a la Rambla Nova, on teníem l’allotjament. Vam recuperar forces amb unes tapes excel·lents que ens van servir a La Ramona, al carrer de Ventallols, i abans d’anar a dormir encara vam tenir temps de fer una copa i moure “l’esquelet” a la Isla del Mojito.

L’endemà el vam dedicar a visitar el llegat romà de Tarragona, i vam fer un recorregut per alguns dels principals monuments; començant per la maqueta de la ciutat romana per situar-nos, vam conèixer les muralles romanes, vam descobrir la història d’Hèrcules, al fil de la de Ròmul i Rem, vam veure l’edifici modernista de la UFV i l’ermita de Sant Magí, patró de la ciutat. Vam visitar la catedral, la Torre romana, el fòrum, el circ i, finalment, l’amfiteatre, passant de tornada pel Balcó del Mediterrani. En resum, una visita completa i magnífica a la ciutat.

Un descans i vam enfilar el camí de tornada, no sense fer abans una parada a la pedrera romana d’El Mèdol, que ens va regalar una excel·lent posta de sol.

Trobareu més informació i fotos a la font: loparte.francescsoler.cat/2015/11/ressegui nt-el-gr92/

V ida del Centre

Sopar a la fresca del CEP

Text i fotos: ANC

P

er a acomiadar el curs, i com ja va sent tradicional, el CEP va convocar els socis i amics que ho volguessin, a sopar a la fresca el divendres 14 de juliol, al carrer de sant Josep, davant del nostre local.

Aquest any s’hi han congregat una vuitantena de comensals. Els participants van aportar els plats cuinats: primers, segons o postres, que van ser exposats en forma de deliciós bufet fred on cadascú se servia, degustava i compartia taula en una nit d’estiu.

Fe d’errades Al darrer butlletí no vàrem indicar l’autor de l’article i les fotografies de “Presentació del Pacte Colomenc pel Referèndum” (pàgines 26 i 27). Es tracta de l’Aitor Blanc Aranzuelo.

Disculpeu l’omissió.

Disculpeu també, que en l’article «30 anys del Museu Torre Balldovina», posa el 1978 com a any d’inauguració del Museu Municipal Puig Castellar, en comptes de 1974, quan realment va ser.

E

l proper 27 de gener del 2018 tindrà lloc l’assemblea anual de socis, en NOTA la que s’inclourà la convocatòria d’eleccions a la presidència de l’Entitat INFORMATIVA i la de secretari/a, anomenant-se a tal efecte la corresponent Junta Assemblea Electoral. gener 2018 Aquesta Junta atendrà les candidatures a la secretaria i, o bé la reelecció de i Convocatòria l’actual president, (els estatuts li permeten tornar-se a presentar per un segon d’eleccions a mandat) o bé la presentació de nous candidats o candidates per designar la la presidència i convocatòria d’eleccions.

Així doncs, i segons la normativa electoral, es publica aquesta informació pels secretaria socis i/o sòcies eventualment interessats en presentar llur candidatura.

- 11 -

C ultura

Correllengua 2017

Text: Ferran López Fotos: Albert Noguera

E

l Correllengua és la mobilització per la llengua i la cultura més important del país. Des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal, se celebra arreu dels territoris de parla catalana des de fa 21 anys. Gràcies a la implicació de moltes entitats i col·lectius, i a la participació de milers de persones, cada any s’organitzen centenars d’actes al seu voltant. La CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana) és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya del Nord.

Aquest any, i coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement, la CAL ha decidit dedicar el Correllengua a la il·lustradora i narradora infantil Lola Anglada, en l’habitual aposta encaminada a donar veu a personatges poc presents i amb poc reconeixement social. El gruix d’actes i les activitats del moviment recordaran la importància de l’obra de l’artista, així com el seu compromís amb els valors cívics, democràtics i catalanistes, i el seu esperit feminista. Però, qui va ser Lola Anglada?

Lola Anglada i Sarriera (Barcelona, 1892 – Tiana, 1984) és considerada la primera il·lustradora professional catalana. La seva obra forma part del nostre imaginari col·lectiu i és recordada sobretot pels seus contes il·lustrats, com “En Peret”, “Margarida” i, especialment, “El més petit de tots”, exemple de la lluita per les llibertats dels pobles i símbol de la resistència antifeixista. Lola Anglada va ser una ferma defensora de la democràcia i va estimar profundament Catalunya.

Tant, que un cop acabada la guerra —i malgrat els riscos a què s’exposava— va voler restar al seu país en lloc d’exiliar-se, fet que marcaria definitivament la seva carrera.

A Santa Coloma el Correllengua està organitzat per una comissió de la qual en forma part el Grup de Cultura del CEP

des de l’any 2010. Quan tingueu a les mans aquest butlletí, s’haurà celebrat l’acte inicial del Correllengua d’enguany, previst per al dissabte 7 d’octubre a l’Auditori de Can Roig i Torres.

El programa, iniciat amb “Les revoltes de Lola Anglada”, amb dramatúrgia d’Esteve Miralles i la veu de l’actriu Carme Sansa, és un espectacle inspirat en “Memòries 1892-1984” de Lola Anglada.

A continuació, i després de la lectura del manifest per la llengua, l’Orfeó Tanit haurà interpretat “Cançons del Nord”, obra per a cor, piano, violoncel i contrabaix del compositor colomenc Josep Pascual, i basada lliurement en cançons de Jordi Barre, amb textos de Joan Cayrol i Jordi-Pere Cerdà.

- 13 -

C ultura

La poesia de Rodolfo del Hoyo al CEP Text: Joan Llagostera Foto: Isabel Ibáñez d’infantesa que l’han acompanyat al llarg de la vida i l’han fet l’home que és.

Desprès, un seguit de pensaments estructurats en versos breus ens porten a reflexionar sobre la diversitat de sentiments que anem “reconstruïnt” en el temps i de la fugacitat d’aquest.

El mateix autor va llegir una mostra dels textos del llibre, i entre ells el cantautor José Luis Lozano, amb el so de la guitarra

R

odolfo del Hoyo i l’Associació

oferir el 7 de setembre al local del CEP la

i la seva veu en va interpretar d’altres

Cultural de Poesia “Pont del

presentació

que

arrodonint així la vetllada. Una bona

Petroli” de Badalona, editora del

comença a l’entorn de la tardor i l’hivern;

simbiosi entre música i paraula que va ser

seu llibre RECONSTRUCCIONS, ens van

a partir d’aquí ens retrau als records

ben rebuda i apreciada pels assistents.

d’aquest

poemari

Inauguració de fotografies al CEP “Lamento Borincano”, de Joan Guerrero Text: David Buils

E

Presentació de l’exposició

Foto: Ferran López - 14 -

l 21 de setembre es va inaugurar aquesta exposició d’en Joan Guerrero al Centre, i en Joan ens va explicar com aquesta antiga cançó descriu la pobresa, l’esperança i la desesperança dels camperols portoriquenys, i que es perfectament adaptable a molts dels països de Sudamèrica.

Escoltada durant la seva infantesa a la radio de casa, ell la va redescobrir molts anys desprès a l’Equador, i es va fer seu l’objectiu d’interpretar fotogràficament aquesta cançó, que tants cantants han fet seva al llarg del segle XX. Ens va recomanar la magnífica versió de Chavela Vargas, que també vàrem tenir ocasió d’escoltar a l’inici de la presentació.

En aquesta exposició podeu recórrer la interpretació fotogràfica del Lamento Borincano d’en Joan Guerrero, amic, fotoperiodista social i soci del CEP. No us la perdeu; només en podrem fruir al CEP fins a finals de novembre.

G rup Infantil

Text: Mariona Guillén i Núria Ortiz, Fotos: Monitors del GICEP

Benvinguts al nou curs!

P

er fi, ja ha arribat el moment de començar

aquest nou curs! Aquest any l’arrenquem amb molta energia i projectes nous.

El passat 27 de setembre vam inaugurar el curs amb el tradicional passi de fotos, un vídeo recordant les colònies d’estiu, i vam presentar a les mares i pares

Anem

de Co

lònies

la nova proposta d’aquest any.

Quan llegiu aquestes línies, el dia 7 d’octubre s’haurà fet la primera sortida i el retrobament de tots els infants, joves i monitors després d’un llarg estiu que vam iniciar amb les colònies al Mas Suro on vam compartir vivències, experiències i sentiments durant 12 dies.

Aquest any el grup infantil es divideix en cinc colles: petits, mitjans, grans, joves i pre-monitors, a més de l’equip de monitors i monitores, i està carregat de coses noves.

Per primera vegada després de molts anys, realitzarem uns campaments, previstos per als dies 18 i 19 de novembre.

D’altra banda, a finals de maig

participarem

a

l’esplaiada, organitzada per Esplac; un cap de setmana en el qual es reivindiquen els drets i valors de l’infant.

Per acabar, si teniu entre 5 i 17 anys, us volem convidar a que formeu part d’aquesta família, on l’excursionisme és esport, lleure i cultura!

Ens podreu trobar al CEP els dilluns i dimecres a partir de les

20h.

Escriviu-nos

a:

joventutpuigcastellar@hotmail.com Us hi esperem!

Xalant al Mas Suro!

- 15 -

C ol·lectiu ciutadà

Notícies del Poblat i el seu entorn

Fotos: Albert Bellido

el manteniment de camins, ampliat l’àrea desbrossada al voltant del Planell de les Alzines, i per aprofitar les pluges de tardor, ja hem començat la campanya de plantació -destacant la feta sobre el tram de carretera dels bombers a Torribera- de varis lledoners, xiprers i especialment un ullastre, donació del nostre amic i gran divulgador ambiental Martí Boada, que segons ens va dir, es un plançó de l’ullastre (olivera silvestre) més antic de la península ibèrica, que es troba a Doñana, a Andalusia.

Una altra àrea d’actuació ha estat al camí d’accés del Poblat, amb la plantació de tres xiprers més, que juntament amb les d’anys enrere, milloren, i molt, el camí i

Detall habitatge a la zona nord

la entrada al Poblat.

També hem pogut recuperar la veta de la

POBLAT IBÈRIC

restaurat gairebé tots els habitacles,

Aquest estiu, com en els últims anys, han

reforçant les parets frontals i les de

continuat les feines d’excavació al Poblat

separació interior. També en alguns d’ells

Ibèric, a càrrec de la Universitat de

s’ha refet el paviment i se li ha donat un

Barcelona i sota la direcció de la

acabat com si fos fang compactat, tot

arqueòloga

amb molt bona qualitat de restauració i

Conxita

Ferrer,

en

coordinació amb el Museu de Santa

gran resultat visual.

Coloma.

Ara, més que mai, ens hem de refermar

En aquesta campanya, entre d’altres

en tres peticions claus:

labors, s’ha excavat un habitacle on una

1. Senyalitzar els usos i

part del terra està enllosat. Hem demanat

limitacions dins del recinte

als tècnics i al Museu un informe

arqueològic.

divulgatiu de les troballes i del possible ús

2. Delimitar les zones de pas

o sentit d’aquest habitacle.

impedint l’actual “campi qui

També, i durant els últims mesos, s’està

pugui”.

treballant de ferm en el reforç i

3. Consolidar i restaurar els

rehabilitació

ja

murs del vessant sud, que

recordareu el mur de tancament del

són els mes ferms i potents.

perímetre

del Nord,

poblat. després

Com de

assecar totalment, i que es fonamental per a la fauna del territori.

I

..............seguirem

les

Aquestes peticions, ja han estat comentades en les

descobert, sense cap protecció i amb greu

reunions

perill d’esfondrament, cosa que va passar

l’Ajuntament i el Museu.

Col·lectiu ciutadà del CEP

amb

en alguns sectors.

Ara,

i

amb

el

finançament

de

ENTORN NATURAL

l’Ajuntament i la Generalitat, s’han

Durant

acabat les feines de restauració, i ha

continuat feinejant, si bé

quedat un camí de ronda magnífic que

amb

permet la visió completa del mur.

d’activitat imposades per la

També i en aquesta àrea nord, s’han

Generalitat. Hem seguit amb

tot les

l’estiu

hem

limitacions

- 16 -

treballant

informant!

Setembre 2017

excavacions de l’any 2015, va quedar al

tècniques

“Déu del Juncà”, que aquest estiu es va

Accés al Poblat, plantant 3 nous xiprers

i

C ol·lectiu ciutadà

PRÒXIMA JORNADA DE TREBALL Com tots els anys, “EL COL·LECTIU CIUTADÀ I ELS BRUIXOTS DEL TORRENT”, farem la jornada de treball, oberta a tots el socis i simpatitzants.

DIA: 4 DE NOVEMBRE HORA: Concentració de 9 a 9.30 a la font del Drapet (Parada del bus) ACTIVITAT: Millorar i desbrossar l’entorn del Planell de les Alzines i del Poblat.

Com tothom coneix el lloc, qui vulgui hi pot anar directament.

Porteu guants i enes de tall si en teniu.

- 17 -

C el obert

La MAT- Línia de Molt Alta Tensió Text: Albert Noguera

L

a Unió Europea obligarà a realitzar l'estudi ambiental del projecte de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma i la subestació de 400 kW que hi ha associada. La reclamació feta per eurodiputats catalans i el propi Ajuntament colomenc, requereix a Red Eléctrica Española a escoltar les opinions del territori. L'Ajuntament de Santa Coloma i les entitats ciutadanes sostenen que la nova línia és

innecessària perquè ara hi ha menys consum elèctric, i que l’estudi ambiental que s’havia fet és obsolet i amb paràmetres que no s’ajusten a la legislació actual. El traçat de la MAT que pretenen fer, passaria a tocar dels habitatges de can Franquesa i les Oliveres, i que de fer-se, també deixaria una cicatriu a la serra de Marina que malmetria el cor de la zona reforestada del Torrent de les Bruixes, entre d'altres espais naturals.

Els treballs arqueològics d’aquest estiu al Puig Castellar Text: Magda Clavell Miejimolle Directora del Museu Torre Balldovina

D

es de l’any 1998, l’Ajuntament de Santa Coloma, a través del Museu Torre Balldovina, està fent intervencions arqueològiques al poblat ibèric Puig Castellar. Són treballs de recerca, conservació i difusió del jaciment.

Cada any, la primera quinzena de juliol, es fa una campanya d’excavació amb alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que estudien i fan pràctiques d’excavació arqueològica in situ sota la direcció de l’arqueòloga Conxita Ferrer. Enguany fa vint anys que s’excava de manera ininterrompuda, i s’ha avançat molt en la recerca i la comprensió del poblat ibèric Puig Castellar ja que s’ha excavat

totalment el barri nord-oest, s’ha pogut documentar el mur de tancament o muralla i, al sector sud, una possible porta d’entrada al poblat.

Amb els treballs d’aquest estiu s’ha finalitzat l’excavació d’un recinte (recinte 54, situat al sector nord-est, al final del carrer 1) que presenta unes característiques especials ja que, en el seu interior, s’ha trobat una gran llar de foc que ocupa gairebé tota la superfície.

Això ens fa pensar que aquest recinte no tindria la funció del que entenem com a casa o habitatge, sinó que correspondria a un espai comunitari tipus forn o similar.

També s’ha obert un gran sector, de moment a nivell superficial, en el

- 18 -

vessant nord-est del jaciment. Aquesta obertura ha donat com a resultat la documentació d’un edifici, del qual en aquests moments tan sols sabem que presenta una planta de grans dimensions i de forma complexa, amb varies estances. Una d’aquestes estances es caracteritza per presentar un enllosat de pedres. Haurem d’esperar a futures intervencions per tenir la planta completa d’aquest edifici, la seva funcionalitat i una datació concreta de la seva construcció, ús i abandó.

Pel que fa als treballs de restauració i consolidació dels murs, enguany s’ha donat una forta empenta al vessant nord del jaciment, amb la finalitat

C el obert d’estabilitzar els murs de tancament del poblat, doncs, des de que s’havien destapat a l’any 2015, estaven força malmesos i alguns presentaven perill d’esfondrament. Una part ja es va restaurar a l’any 2016, i la resta (uns 30 metres) s’ha consolidat aquest any.

En paral·lel, s’ha procedit a realitzar la consolidació del mur que fa les funcions de façana del carrer per la seva banda nord, en un tram d’aproximadament 33 metres. Amb aquesta actuació s’ha definit completament el carrer i també s’han reconstituït les portes que donen accés a les cases.

Durant els mesos que ha durat la consolidació s’han revisat dia rere dia tots els murs consolidats fins ara i s’han reparat a fons tots els desperfectes que aquests poguessin presentar (pedres caigudes, pèrdues de morter...).

Foto: Albert Bellido

Restauració i consolidació d’un tram del mur de tancament o muralla Finalment, i amb la finalitat de fer més entenedores les restes per al visitant, s’ha dut a terme l’adequació de l’interior de quatre dels habitatges del Puig Castellar, amb la realització d’un paviment i la reproducció de les llars de foc utilitzant dues coloracions diferents.

Per acabar, s’ha fet una neteja superficial de la vegetació de tot el jaciment. Tot i que ja se’n va fer una a finals de maig, s’ha repetit ja que la vegetació que creix als peus i enmig dels murs és la causant de l’esfondrament d’algunes parets i de la caiguda de pedres dels murs.

Amb aquestes intervencions, no només s’evita el deteriorament de les estructures sinó que a més es pretén donar més entitat a les restes, de manera que aquestes siguin més comprensibles per al visitant.

Foto: Albert Bellido

Adequació d’una de les cases un cop restituït el paviment i la llar de foc, i consolidació del mur de façana del carrer - 19 -

- 20 -

C el obert

El mobiliari pedagògic del poblat ibèric

Text: Ferran López Fotos: Albert Bellido

P

ujo sovint al Turó del Pollo. Des de dalt, i en un dia clar, l’horitzó s’eixampla en els seus 360º. A Llevant, el mar sobresurt magnífic entre les ciutats de Badalona i Sant Adrià, i la clara línia del Besòs emmarca la nostra Santa Coloma i la veïna Barcelona. Cap a Migjorn, entre el mar i Collserola, tota Barcelona és als nostres peus, amb Montjuïc, el Garraf i Montserrat de teló de fons. Si girem a Ponent, copsem d’una ullada tot el Vallès Occidental -amb Montcada en primer terme- i retallats en l’horitzó, la Serra de l’Obac i els cingles del Bertí. Cap a Tramuntana, els ulls s’omplen de verd: La Vallensana en primer terme -on en sobresurt el pic Candeler- ens mostra una bona part de la Serra de Marina, però no ens impedeix albirar, al lluny, el Congost, el pre-Pirineu i el Montseny.

Dalt del Turó, dins del Poblat Ibèric del Puig Castellar, s’hi van fer fa temps algunes intervencions per facilitar als visitants el coneixement del lloc i la cura que n’han de tenir. Senyalització, panells indicatius, un mirador... Un habitacle reconstruït i un armari pedagògic ens volen donar idea de les construccions dels ibers, les seves eines i forma de vida, l’escriptura, la història... llàstima que aquests dos equipaments estiguin en mal estat! L’habitacle no te cap utilització didàctica i no es pot observar ni des de l’exterior, i el terrat només serveix per a que alguns visitants hi pugin a prendre el sol. Pel que fa a l’armari pedagògic, no te habilitat cap accés a la zona, i està absolutament abandonat i inutilitzable des de fa anys.... Tant costaria repararlos i fer-ne un manteniment periòdic que els tornés la seva indubtable utilitat?

Aquesta és una responsabilitat que afecta transversalment als edils del nostre municipi; esperem que hi posin remei abans que tot plegat esdevingui una ferralla.

L’armari pedagògic.

Sostre de l’habitacle reconstruit

Façana frontal de l’habitacle reconstruit - 21 -

S ardanes

Text: Joan Llagostera

Patronat pro-aplec i amics de la sardana Les activitats que hem dut a terme durant l’estiu, es concentren al mes de setembre, i han estat aquestes: El concert de Festa Major, que ens va portar al Teatre Sagarra l’actuació de l’Esbart Sant Martí amb l’espectacle “Toc d’inici” un muntatge de caire diferent a l’habitual, compost per peces que ja es poden considerar com a clàssiques i d’altres de creació més actual, presentades totes amb una moderna coreografia que potser no té la brillantor de vestuari d’altres vegades, però que aconsegueix una

Toc d’inici

Sardanes de Festa Major.

encertada adequació als nostres temps de les danses que ens signifiquen i que les manté vives.

El programa anava dedicat a Barcelona i per extensió a la resta del país, com a ciutat acollidora, solidària, oberta, multicultural i creativa, i en especial a les persones que fan que així sigui, amb la seva disposició de servei per esmerçar una part molt important del seu temps lliure en el teixit

Foto: Esbart Sant Martí

Foto: Joan Llagostera - 22 -

associatiu, sense el qual no es podrien mantenir les nostres tradicions.

L’endemà, dilluns, començàrem les audicions del curs amb la ballada al jardí de can Sisteré amb la Bisbal Jove, motiu de retrobament desprès de les vacances, i ocasió propicia per l’intercanvi de vivències estiuenques i bons desitjos per a tothom.

La cobla Ciutat de Terrassa és la que interpretà el programa de la diada de l’11 de setembre a la plaça de la Vila, que inclogué la composició “No estiguis trista” de Pep Ventura, de qui com ja és sabut celebrem enguany el bicentenari del seu naixement.

En l’intermedi de l’audició férem l’ofrena de flors a la senyera, en nom del Patronat i Amics de la Sardana juntament amb el propi CEP i altres entitats que enguany hem volgut quedar al marge de l’acte institucional, en disconformitat amb la decisió del consistori de no col·laborar en el referéndum de l’1 d’octubre, considerant que el seu posicionament està en contradicció amb la reivindicació de les llibertats de Catalunya, que és el veritable sentit de la Diada, com així ho férem constar en l’escrit signat per les juntes directives, i que en el seu moment vam adreçar a l’alcaldessa de la ciutat.

De cara al darrer trimestre de 2017 s’haurà fet la sortida al XXX Aplec de Tossa de Mar, que haurà tingut lloc el diumenge 8 d’octubre, i que ens haurà permès gaudir d’aquesta bonica població de la Costa Brava, que sempre fa tant de bo de visitar.

Estem endegant el nou curset d’ensenyament i pràctica de la sardana, que com sempre serà gratuït i per a qualsevol edat, i que tindrà lloc al local del CEP a partir de novembre, cada dissabte de 10:30 a 12:00 h amb els apreciats monitors de l’Associació de Colles Sardanistes Laietans. Aquesta activitat està inclosa en els actes del Correllengua, dedicat aquest any al record de Lola Anglada, la gran il·lustradora i autora de nombroses narracions per a infants.

I serà per Santa Coloma, el 31 de desembre a migdia, que clourem l’any a la plaça de la Vila amb la cobla Contemporània que ens animarà la Festa d’Hivern amb la seva coneguda disposició a la gresca.

E l lector escriu

Text: Adrià Ballester i Garcia

D’on prové el nom de la vinya del sabater?

U

s voldria submergir dins l’univers de la toponímia local, la de la nostra ciutat, Santa Coloma de Gramenet. Però us vinc a parlar sobre un enclavament que és dins d’aquest municipi i del qual ens sentim orgullosos per les seves qualitats de producció vinícola, recuperant el potencial agrícola de la ciutat que ha tingut tradicionalment tant per l’horta, com per la vinya, com per les maduixes i maduixots.

Però la primera evocació històrica del text no és gratuïta, ja que avui us vull parlar d’història. La que avui s’anomena Vinya d’en Sabater, vull dir que s’ha començat a anomenar d’una manera errònia, atès que el sabater de Santa Coloma, propietari del terreny de la vinya que més tard ha dut el seu nom, era sabater d’ofici, per tant no se’n deia pas de cognom. Si continués usant-se l’article “en” estaríem caient en l’error de suposar que aquest personatge carismàtic de Santa Coloma tenia aquest cognom.

Els lectors us podríeu preguntar en què ens basem a l’hora de difondre aquesta premissa. Doncs es fa en base a què el rebesavi de qui escriu aquest article, era de fet el sabater del poble de Santa Coloma. El sabater de la vila tenia el seu establiment allà on vivia, al carrer Vistalegre número 3, i per motius obvis era lloc necessari de visitar d’aquells que vivien a la nostra ciutat durant la primera meitat del segle XX. L’enigmàtic sabater es deia Gaspar Castillo i Caballeria, nascut el gener de 1873 i que va morir a Santa Coloma el gener de 1961, als 88 anys d’edat. Si us parlo en primera persona us diria que jo sempre havia sentit a casa meva parlar de

Vinyes verdes vora el mar...

l’avi sabater, l’avi del meu avi, qui va tenir la fortuna de viure molts anys i de conèixer molts dels seus besnéts fins que van ser prou crescuts.

Ell era un home participatiu, que col·laborava al local social del poble, Can Xaconet, situat a la cantonada de la plaça de la Vila, entre el carreró de la Plaça i el carrer Josep Anselm Clavé, on els joves anaven a ballar durant les festes majors (la d’estiu al setembre i la d’hivern la darrera setmana de l’any).

El sabater era un jove que es va casar, a Sant Andreu del Palomar, amb la Teresa Estadella i Vinyallonga, colomenca, amb la qui va tenir vuit fills. La seva família política ja rebia un motiu o malnom a Santa Coloma. Els hi deien els de Can Bailon, potser perquè tenien fama de ballar bé. El motiu va ser incorporat a la casa humil del carrer Vistalegre i els fills del sabater també eren de Can Bailon. Els - 23 -

descendents de la filla gran del sabater, la Dolors, encara conserven la propietat de la finca del sabater, d’on s’ha construït un bloc de pisos, però es veu que aquests no foren els únics terrenys a propietat del nostre personatge, sinó que a la Serra de Marina, entre la Casa de la Llevadora, la Font del Drapet i l’institut Ramon Berenguer IV, hi guardava uns terrenys seus, els quals arran d’un incendi van ser destruïts i traspassats indestriablement.

Tot això ens aporta que en el moment en què anomenem aquest topònim, podem escollir recordar un carrer Vistalegre sense asfaltar, on els nens es pelaven els genolls jugant, una Santa Coloma de pagès, que feia la verema i plena d’estiuejants de Barcelona. En definitiva estem parlant d’una Santa Coloma històrica, una història que acabarem explicant entre tots.

Maig de 2017

Text: Adrià Ballester i García Fotos: Ferran López

C iutat

Els noms de les cases

D

’ús habitual fa molts anys, els noms de les cases no s’han oblidat encara avui. Actualment es conserven com un símbol d’identitat i llinatge, potser de la mateixa manera en què van aparèixer els cognoms durant

l’Edat Mitjana. Estic parlant d’allò que s’anomenava el motiu d’una família, terme que es feia servir per identificar una masia, una casa, un grup familiar o una nissaga.

De fet, a pagès totes les masies posseeixen

Can Sisteré

un símbol d’identitat, que pot ser onomàstic o que doni idea d’un anècdota que en motivi el nom. Fins i tot les cases antigues de ciutat solen tenir un nom. De manera irònica, però, sovint se’n derivava un segon motiu popular, diferent del nom de la casa escrit a la seva porta.

No obstant això, quotidianament ja utilitzem la contracció de “casa” per a referir-nos a botigues o establiments comercials; per exemple dir que vaig a cal metge, a cal verdulaire o ca l’adroguer (la farmàcia).

A Santa Coloma, algunes de les cases que exhibeixen el seu cognom són Can Marquès, Can Pedragosa, Can Banús, Cal Sucre, Can Valls, Can Galí, Can Juni, Can Manent, Can Vilaseca, les antigues masies de Can Pascali (al bell mig de la Plaça de la Vila) i Can Jané (al costat de la Torre Balldovina); d’altres han esdevingut botigues com Can Xiquet, Ca la Fina, Cal Nen, Can Marín, Can Varela, Can Rodés, Can Colldeforns, Can Gou, Ca l’Assumpta... a la Serra de Marina, Can Piqué i Can Devesa (Montcada i Reixac) Can Butinyà (Badalona)... Una llarga

Cruïlla Major-Santa Coloma-Dalt de la Ciutadella

Carrer Major

Casal Oriol. Carrer Nou - 24 -

C iutat llista en la qual només cito els que conec de més a prop. Alguns altres s’han utilitzat com a noms institucionalitzats: Can Sisteré, galeria d’art; Can Roig i Torres, escola de música; Can Moltó, residència de la tercera edat; Can Peixauet, biblioteca; Can Mariné, local social; barris actuals com Can Franquesa i Can Calvet, un sots-barri, o Can Zam, que correspon a masia, complex esportiu, parc i parada de metro.

D’altres hi apareixen pel nom d’un membre notable de la família: Can Quirzet, Ca la Rosat, Ca l’Amàlia, Ca la Marga, Cal Manel del Vi, o d’altres d’enigmàtics com Cal Llebrer, Can Pata, Can Bailon, Cal Callat, Ca la Carinyo, Cal Mono, Can Menja-criatures, Can Naps, Cal General, Can Mansió, Can Sitges, Cal Petricó, Can Porqueres, Cal Salvador de la Pudor o Can Xaconet. La Casa dels Nins, deu el seu nom a les figuretes de la seva façana.

Barcelona i la seva àrea metropolitana no són diferents, i estacions de tramvia o metro s’han anomenat Can Jaumandreu, Can Rigal, Can Boixeres, Can Vidalet, Can Llima, Can Clota, etc., i també barris com Can Clos (Zona Franca), Can Cabanyes (Badalona), Can Cuiàs (Montcada i Reixac), Can Canyadó (Badalona) o Can Ribó (Badalona).

I si em permeteu fer un apunt històric, és curiós que encara hi hagi cases que es diguin vil·les, derivades d’allò que constituïa una vil·la romana: Vil·la Mercè, Vil·la Gràcia, Vil·la Gertrudis, Vil·la Joana o la Vil·la Anita. Les vil·les romanes eren cases quadrangulars amb un pati interior força espaiós i lluminós on convergien totes les estances; enjardinat, i amb la teulada inclinada cap a l’impluvi, permetia tenir prou reserva d’aigua als vilatans.

Tot plegat, onomàstica catalana de llarga tradició i continuïtat en el temps, de la que cal ser-ne conscients que aporta un punt desenfadat a tot aquell que el du o que el llegeix a l’entrada d’una casa.

El mas Fonollar

Ofrena floral de l’11 de setembre

C

Text: A.N.C.

ada 11 de setembre, i amb motiu

llibertats de Catalunya- i al mateix temps

de

la

Diada

Nacional

de

l’Ajuntament es negui a col·laborar per tal

l’Ajuntament

de

de facilitar el vot als ciutadans colomencs

Santa Coloma de Gramenet celebra un

que ho vulguin fer: votant si, no, en blanc

acte institucional a la Plaça de la Vila amb

o abstenint-se. Cal recordar que la

ofrena floral a la Senyera, i a la que les

convocatòria de Referèndum ha estat

entitats

s’hi

realitzada sota la potestat de les lleis que

afegeixen. Durant tots aquests anys la

emanen del Parlament de Catalunya, i

nostra entitat hi ha participat i

que cal respectar-les encara que no s’hi

col·laborat. També enguany teníem

estigui d’acord.

previst fer-ho, però la comunicació de

Per

l’alcaldessa en la que es negava a

Puigcastellar no va assistir a l’acte

col·laborar amb la Generalitat per a la

institucional de l’Ajuntament per la

celebració del referèndum de l’1 d’octubre

Diada, i va fer l’ofrena floral a la mitja

a la nostra ciutat ens ha fet replantejar-

part de l’audició de sardanes, juntament

nos l’assistència a l’acte institucional, ja

amb altres entitats, com Els Amics de la

que entenem que no es pot estar

Sardana, El Patronat pro Aplec o la

celebrant la Diada, -on es reclamen les

Cooperativa La Colmena.

Catalunya,

i

partits

colomencs

Ofrena 11 de setembre - 25 -

això

el

Centre

Excursionista

Foto:Joan Llagostera

A ula

Text: Encarna Lucas

Visita a Lleida

E

l passat 23 de maig una trentena de socis de l’Aula vam fer una visita cultural a Lleida, una ciutat força desconeguda per bona part de la ciutadania, que només hi circula per les seves autovies en trànsit cap a altres destinacions. El dia, esplèndid, augurava una temperatura elevada, però l’escassa humitat la va fer molt agradable. Un inoportú embús de trànsit a la sortida de Barcelona ens va complicar l’arribada a la Seu Vella, i la guia, que ens esperava impacient, va haver d’accelerar la visita per tal d’arribar a completar-la abans que no tanquessin.

La imponent majestuositat de la Seu es va manifestar amb tot l’esplendor que li ha donat la recent restauració de l’església i el claustre. Aquest edifici és l’antiga catedral de Lleida, construïda al segle XIII i tancada al culte per Felip V el 1702, el qual la va transformar en una caserna militar, ús que es va mantenir al llarg de segles amb la

Davant la Seu Vella

conseqüent degradació, i que fins fa poc no ha estat restaurada en profunditat.

Tot el conjunt monumental és impressionant i les vistes dels voltants magnífiques.

A corre-cuita vam veure la Nova Catedral, també molt bonica, i i tot fent un passeig per la zona de vianants del centre de la ciutat, vam trobar l’edifici de La Paeria, també del segle XIII, un edifici notable tot i les transformacions

Foto: Manel Garrido

sofertes al llarg dels segles.

El dinar en un cèntric restaurant ens va permetre agafar forces per continuar.

Ara el sol es feia notar i vam fer una visita ràpida a la ciutat més moderna des de dalt l’autocar, entre amples avingudes i edificis elevats.

La tornada va ser plàcida i agradable, travessant terres de conreu i arbres fruiters, que va cloure un dia molt aprofitat i en bona companyia.

Memòria del curs 2016-2017 de l’Aula Text: Junta de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran

E

l 8 de febrer, la nostra Aula va celebrar la seva Assemblea Ordinària amb una bona participació de socis, i el passat mes de juny, la finalització del curs 2016 / 2017 amb un dinar de germanor, en el que es va entregar la figureta de La Colometa de l’Aula als socis que complien 10 anys de permanència, agraint-los la fidelitat. El curs ha comptat amb un total de 196 alumnes matriculats, que han participat en diverses activitats, tant en les classes com en altres activitats, de les que passem a fer-ne un resum.

L’Aula, constituïda com una de les seccions culturals del CEP amb autonomia pròpia, es membre d’AFOPA (Agrupació d’Aules de Catalunya) i està tutelada per la Universitat Pompeu Fabra. Forma part també del Fòrum

“Santa Coloma Ciutat Universitària”. A principi de curs, i de cara a tenir uns Estatuts propis, la Junta de l’Aula va posar en marxa l’adaptació del programa establert per la Generalitat al nostre ideari i objectius, per poder presentar als socis uns Estatuts propis per a la seva aprovació. Aquesta laboriosa feina ja s’ha fet, i això permetrà iniciar una nova etapa a l’Aula.

L’activitat principal de l’Aula han estat les 32 classes que s’han impartit, i de les que s’ha lliurat un resum als alumnes, amb una mitjana d’assistència de 96 alumnes a cada classe, considerada per AFOPA una mitjana molt important.

Hem tocat els més diversos temes: història, música, ciència, viatges, literatura, actualitat... entre d’altres.

L’Aula itinerant ha organitzat 7 - 26 -

sortides culturals. Al setembre vam fer un viatge de sis dies a Donostia, amb motiu d’haver estat nomenada Capital Cultural Europea 2016. Després a Tarragona, a Lleida, a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, i al recinte de Torribera, a la nostra ciutat, seu del Campus Universitari de la UB.... Hem assistit també en dues ocasions als concerts de l’Auditori de Barcelona, un de sarsueles i el d’Any Nou. L’Aula Camina ha fet 7 caminades a la Serra de Marina. En destaquem les de la Font de l’Amigó, Font del Tor i Creu de Montigalà La Tertúlia Literària ha treballat en la lectura i anàlisi de 7 noveles: “Els Records” de David Fuenkinos, “Estimada vida” d’Alice Munro, “La veu melodiosa” de Montserrat Roig, “A l’ombra de l’arbre

A ula

Entrega de premis a la fidelitat

Foto: Francesc Caballero

L’Assemblea de socis

Foto: Francesc Caballero

La Junta de l’Aula

Foto: Francesc Caballero

violeta” de Sahar Delijani, ”Esos cielos” de Bernardo Atxaga, ”Un puente sobre el Drina” de Ivo Andric i “El cafè de la joventut perduda” de Patrick Modiano.

El Grup de Teatre Llegit ha presentat 4 obres: “Adrià, un torero català”, “Aquí hi ha mullader”, “El Sopar dels idiotes” i una part de “La nit de Sant Joan”.

El Grup Coral de l’Aula, amb 24 cantaires, ha fet actuacions als dinars de germanor de Nadal i Fi de Curs. Ha participat també a la Trobada de Corals de Trinitat Vella i va fer un concert al Casal d’avis de la Sagrera.

El Taller de Pintura te un nou professor, Juanjo Lomas, que ha continuat amb les classes setmanals.

Fruit d’això, els alumnes han fet una exposició d’aquarel·les al CEP, i una exposició a la Plaça de la Vila en ocasió de la Diada d’Ensenyament.

Aquest curs ha estat el primer en que l’Aula ha participat en el “Programa Ciutat Universitària”, amb 3 classes basades en Alimentació, Nutrició, i Medi Ambient, subvencionades per l’Ajuntament, promotor del programa, destinat a donar a conèixer el Campus Universitari de la UB, a Torribera.

La relació amb les altres Aules ha estat fluida, i l’assistència a les reunions d’AFOPA ens ha permès conèixer les noves disposicions legals per millorar la nostra estructura a les necessitats del - 27 -

moment També hem tingut una excel·lent relació amb la Universitat Pompeu Fabra, i una representació d’alumnes va assistir a la conferència de la professora Cristina Pujades “Cervell i desenvolupament; com afecta el bilingüisme en cada etapa de la infància”, amb visita a les instal·lacions del Campus.

Destacar el treball que el Vicepresident, en Manel Garrido, està duent a terme en les relacions externes de l’Aula amb els diversos estaments locals, Ensenyament i mitjans d’informació, impulsant la nostra presència en el teixit cultural de la ciutat. També s’ha fet càrrec de l’arxiu fotogràfic de l’Aula, que substitueix en Joan Boldú, que ho feia des dels inicis i va sol·licitar-ne el relleu.

Seguim amb el programa de Relació intergeneracional amb els alumnes que configuren el mapa escolar de la nostra ciutat. Dins d’aquest apartat, l’Escola de Música Can Roig i Torres ens ha visitat amb els alumnes de segon grau d’instrument, els “Trastets”, dirigits per la professora Maite Folqué i “La Corda Fluixa”, dirigits pel professor Carles Franco, que ens oferiren un concert de corda molt interessant. Finalment, tres alumnes de segon de batxillerat de diferents instituts ens van presentar els seus treballs de recerca. Tot plegat, una experiència enriquidora i molt bonica.

Continuarem desenvolupant el programa durant el proper curs.

L’Aula també ha estat present en tot acte cultural desenvolupat a la nostra Ciutat.

Mereix atenció especial la participació en el Dia de l’Ensenyament, organitzat pel Casal del Mestre.

La Junta de l’Aula persevera en el repte de créixer en nombre d’alumnes, mantenir la bona harmonia entre els socis, i donar a conèixer llurs activitats a la ciutat i als municipis veïns.

Acabem aquesta Memòria amb un record per la Mayte Rodriguez Alcusa, secretària, programadora i ànima de l’Aula, que hi participà des dels inicis amb un compromís ferm amb totes les activitats, fent-la prosperar. Va morir prematurament el 20 de desembre passat. La seva petjada no s’esborrarà i el nostre agraïment perdurarà per sempre.

Descasa en pau, estimada i enyorada Mayte!

A ula camina

Passeig per la Serralada de Marina (Montcada)

Text: Francisco Torán Foto: Antonio Enrique

C

omencem la passejada un matí fresquet, des del punt habitual de reunió a la Plaça de la Vila. Al principi caminem de pressa per qüestió

de temperatura, seguint el marge del riu Besòs fins arribar al pont de Montcada i Reixac. Una mica més endavant agafem un camí de terra que puja fins a la

PROGRAMA DEL 1er TRIMESTRE

- 28 -

muntanya.

Com que ja havíem fet un bon tram, ens aturem a recuperar forces a unes taules que hi ha al costat del camí, entre pins.

Reiniciem la marxa i seguim pujant fins a la Font del Tort, al costat de la qual hi ha el conegut restaurant.

Continuem pujant per la muntanya i guanyant alçada; passem per un racó on hi ha una pila de ruscos d’abelles, en plena fabricació dels seus productes.

Seguim pujant fins arribar a la vora d’unes antenes que hi ha al cim de la muntanya des d’on es pot contemplar una esplèndida vista de Montcada i la Conreria en un dia assolellat i clar.

Baixem fins al pont de Montcada. El travessem i anem pel marge dret del riu, per després tornar al camí del marge esquerre, fins al punt de sortida.

En total uns tretze quilòmetres d’agradable passejada en bona companyia.

F

Text: ANC

auna i flora

Serp verda o colobra bastarda Cast.: Culebra bastarda Científic: Malpolonmonspessulanus

É

s la serp de més grandària que trobem a Catalunya, que pot assolir els 2 metres de llargària.

De colors verdosos, els exemplars adults tenen una zona fosca, gairebé negra, a la part anterior del cos.

Destaca l’escata que sobresurt per sobre dels ulls, en forma de cella, que li dóna un aire d’agressivitat característic.

S’alimenta d’insectes i petits rèptils quan és petita, i de gran hi afegeix ocells, ratolins, amfibis i d’altres rèptils.

Evita viure en l’interior de les grans

masses forestals i es pot observar als ambients agrícoles i a les vores de carreteres, camins i marges, on malauradament, sovint mor atropellada pels cotxes. És de costums marcadament diürns i per a reproduir-se utilitza lloses de pedra que li permetin pondre els ous a sota.

Es tracta de l’única serp verinosa que viu en el terme de Santa Coloma, exceptuant l’escurçó (Vipera aspis). De tota manera, la serp verda mata les seves preses amb un verí no molt potent, que injecta a la presa mentre està engolint, o sigui que té la dent molt enrere, fet que la fa menys perillosa de ser tòxica per mossegada.

Hauríem de posar el dit molt endins de la boca de la serp per poder-nos injectar el verí, i sense massa greus conseqüències.

Oli de Chiapas Tepezcohuite L’oli de chiapas s’obté a partir de l’escorça del tepezcohuite “mimosa tenuiflora” , que pertany a la família de les mimoses i es conrea principalment a l’estat mexicà de Chiapas.

El tepezcohuite ja era molt valorat per la cultura Maya; el seu nom en llengua indígena nàhuatl vol dir l’arbre de la pell”, on va arribar a ser un arbre sagrat.

Recens estudis realitzats sobre l’aplicació de l’oli de chiapas han suposat una gran descoberta de les qualitats d’aquest arbre, fonamentalment en l’aplicació sobre pells cremades o lacerades. La regeneració dèrmica és majoritàriament un 15% més ràpida, confirmant d’aquesta manera les propietats cicatritzants, regeneradores i bacteriostàtiques (impedeix la reproducció de bactèries) del tepezcohuite.

Per tant podem dir que l’oli de

Text: Pepi tepezcohuite és indicat en casos de cremades, ú l ce re s , nafres, etc...

S’ha arribat a utilitzar com a cicatritzant després de la cirurgia estètica, cuperosis, (dilatació dels vasos capil·lars en forma de teranyina) eritema solar, acne i psoriasi. La gran efectivitat de l’oli de chiapas ve donada per tres accions fonamentals: 1ª Activitat bacteriostàtica: te un efecte inhibidor sobre els gèrmens específics de les lesions cutànies.

2ª Activitat reparadora: produeix un important increment del potencial mitòtic (divisió cel·lular).

3ª Activitat protectora de l’àcid hialurònic: El tepezcohuite conté - 29 -

bioflavonoides que estimulen la microcirculació perifèrica de la sang i la regeneració de la pell.

També conté gran quantitat de micronutrients com el zenc, coure, manganès, ferro i magnesi, que tenen un paper importantíssim en la reparació i protecció cel·lular.

Amb totes aquestes qualitats trobareu, a més del format en oli, molts preparats cosmètics per tenir cura del cutis, per les seves

propietats

regeneradores

i

antienvelliment de la pell, així com en forma de gels i xampús.

m irador

Agustina Rico

Maria José

Benet, Candel, Cirici

L’heroi

Escric aquestes línies sota l’impacte

Interessant lectura, la vida de Josep

De pràcticament desconegut a heroi

de la seva desaparició, tan recent i

Benet, Com una pàtria. Tingué una

en qüestió de dies. Qui no sap avui a

tan sobtada. En el seu comiat -una

joventut pobra i solitària a Sant

Catalunya qui és el Major del Mossos,

trobada alegre, com ella havia volgut-

Andreu de Palomar. Sant Andreu,

Josep Lluís Trapero? L’horror, la

familiars i amics la recordaren amb

aquest veí tan proper i sovint tan

desgràcia, la mortaldat de les

els seus trets característics: la força,

llunyà, tant si l’únic pont d’unió amb

Rambles en ple agost, perpetrada per

Santa Coloma funcionava, com si

uns adolescents fanatitzats, i l’eficaç

romania 10 anys partit, i encara ara,

actuació dels mossos, van fer-lo

que el metro connecta barris i ciutats

ràpidament conegut i valorat per la

en un no-res. Ressona el cognom

ciutadania. El Procés tot seguit, n’ha

Benet, incessantment repetit en la

incrementat la presència mediàtica i

memòria dels qui vam tenir el

l’estima. Com era d’esperar, ja té

privilegi de viure de prop les primeres

personatge –i quin personatge!- a

la il·lusió, la curiositat inabastable, l’humor, les ganes de viure, l’actuació internacional, la implicació social i política… A Santa Coloma, abans i després del final del franquisme, Maria José havia deixat la seva empremta,

sempre

intensa

i

eleccions democràtiques, el 15 de

Polònia, on també han descobert el

personal, en la política local i en

juny de 1977. Hi havia moltes ganes,

potencial de Gabriela Serra, diputada

àmbits de molt debat i molta feina

moltes il·lusions dipositades; eren les

de les CUP, que fou mestra a Les

com l’Escola Social, Grama i el Grup

primeres des del febrer de 1936. Tot

Oliveres i destacada líder política i

de Debats. Havia col·laborat en llargs

era tan nou, que hi havia algunes

veïnal als 70. Potser aviat en crearan

i treballosos estudis previs a la

formacions polítiques que a Santa

un altre per a la igualment colomenca

redacció del Pla Popular i havia viscut

Coloma no tenien prou interventors

i

en primera línia la gestació i el part

per a les meses i havien demanat la

periodista especialitzada en crònica

d’aquest

de

col·laboració d’amics i companys

negra i temes policials, que no ho està

transformar l’urbanisme colomenc

fiables, tot i saber que alguns votaven

passant gens bé aquests dies per

en arribar la democràcia. Però per a

la competència. “Benet, Candel,

sostenir

molta gent, Maria José Olivé era la

Cirici“, ressonava la cantarella del

antiprocés, d’on és col·laboradora,

recompte per les aules dels col·legis i

que a Catalunya la gent no s’està

“barracons”.

Benet,

“matant” ni les famílies han partit

dels

peres. Temps difícils i apassionants

Catalans, amb 1.325.369 vots va ser

amb imatges de càrregues policials

el senador més votat de tota Espanya.

que ens recorden els 70. “No volem

A sota de l’Entesa, hi bategava

ser herois ni traïdors” ha dit en

l’esperit de l’Assemblea de Catalunya.

Trapero. Que així sigui.

Pla

que

havia

vídua de l’arquitecte Xavier Valls, figura cabdal a Santa Coloma i víctima en l’atemptat d’Hipercor. Ella sempre es mantingué allunyada dels cercles més cridaners de les víctimes del terrorisme, tot mantenint una actitud de vindicació ètica i serena

independent

Josep per

l’Entesa

Benet era més proper al PSUC, Cirici

durant els llargs trenta anys que han

representava el socialisme i Candel,

passat des de l’atemptat. I va ser així

els altres catalans. Bonic record i

per conviccions, per manera de ser i, en

bonic exemple per tenir-lo present

el fons, per un profund amor a la vida.

avui mateix, que han passat 40 anys.

- 30 -

mediàtica

en

Mayka

alguns

Navarro,

mitjans

a genda La foto retrobada

PROPERES ACTIVITATS Octubre 2017 ‐ gener 2018 OCTUBRE’17 Dijous 26: -Vida del Centre: 6ª Passejada pels entorns de la ciutat amb els amics dels Centres de Salut Mental per adults “Martí Julià” de Santa Coloma de Gramenet i de Catalunya.

Diumenge 29: -Orfeó Tanit: Sortida al Vendrell, al Museu Pau Casals, amb visita al cementiri i concert d’orgue a l’església de Sant Salvador.

NOVEMBRE’17 Des de Dissabte 11: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Curset d’ensenyament i pràctica de la sardana al CEP, tots els dissabtes, de 10:00 a 12:00 h.

Diumenge 12: -Secció de Muntanya: Excursió a la Serra de Curull. Osona.

Dijous 9: -Grup de Cultura: Conferència del fotoperiodista social Joan Guerrero.

El carrer Vistalegre sense asfaltar, a principis del segle XX. A l’esquerra s’observa la sabateria de Gaspar Castillo, un berguedà d’origen, sabater d’ofici i propietari de les vinyes pròximes a les quals avui anomenem “Vinya d’en sabater”, confonent ofici per cognom.

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

Mitjanes màximes 34,2º

Juliol

36,9º dia 21

24,9º dia 15

Agost

37,2º dia 18

24,9º dia 19

Setembre

31,2º dia 24

11,3º dia 16

mínimes 22,7º

º

màximes 35,4º

Dies de pluja

Total litres

Juliol

2

16,5 litres

Agost

5

36,7 litres

Setembre

7

38,4 litres

Divendres 24: -Orfeó Tanit: Recital poèticomusical, a La Colmena. 19:00 h

Diumenge 3: -Secció de Muntanya: Excursió al Puig Sobirà. Solsonès.

Tercer Trimestre 2017 Mínima

Dissabte 18 i diumenge 19: -Grup Infantil del CEP: 1er. Campament d’hivern.

DESEMBRE’17

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES

Màxima

Dissabte 18: -Grup de Cultura: dins els actes del Correllengua’17, Sortida a Sitges, amb recorregut per la vida i obra de Lola Anglada, i visitant la seva col·lecció de nines, acompanyats per la poetessa Vinyet Panyella.

mínimes 22,2º màximes 28,6º mínimes 16,4º

º º

Dijous 14: -Secció de Cultura: Exposició de quadres de Ricard Rex, en el 20è aniversari de la seva mort. Amb la col·laboració de “Els Coloristes”, i dins els actes de la Festa Major d’Hivern.

Diumenge 17: -Vida del Centre: Tradicional esmorzar ibèric al Planell de les Alzines, al Turó del Pollo.

Dijous 21: -Secció de Cultura: 25ª Vetllada Nadalenca del CEP, amb poemes, contes i cançons de Nadal de l’Orfeó Tanit.

Diumenge 31: -Patronat Pro-aplec i Amics de la Sardana: Audició de sardanes de la Cobla Contemporània, amb motiu de la Festa Major d’hivern.

Total dies pluja: 14 Total trimestre: 91,6 l.

Web del CEP:

www.puigcastellar.cat - 31 -

GENER’18 Dissabte 27: -Assemblea anual del CEP: Eleccions a la Presidència i la Secretaria de l’entitat.

portada_contra124_Maquetación 1 17/02/2015 11:35 Página 1

CENTRE EXCURSIONISTA

Qualitat i servei des de 1934 93 385 90 01

BUTLLETÍ NÚM 133 · 4t Trimestre 2017 · TARDOR · SANTA COLOMA DE GRAMENET