Protocol d’abordatge de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques en espais festius públics de Granollers
Juny 2026
Amb la col·laboració de:
1 PRESENTACIÓ
2 MARC POLÍTIC, CONCEPTUAL I NORMATIU
3 PROCÉS D’ELABORACIÓ
4 RESUM DE LA DIAGNOSI
5 MARC D’ABORDATGE
6 EIXOS D’ABORDATGE
7. IMPLEMENTACIÓ
8. CIRCUITS D’ACTUACIÓ
9. COMUNICACIÓ
10. SEGUIMENT I AVALUACIÓ
11. PLA D’ACTIVITATS 2026-2030
12. GLOSSARI DE TERMES CLAU
13. BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
14 ANNEXOS
ANNEX 1 FULL DE REGISTRE D’INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ DEL PUNT G
ANNEX 2 FULL DE REGISTRE DE CASOS QUE REQUEREIXEN ATENCIÓ
ANNEX 3 FITXA DE SEGUIMENT POSTERIOR A L’ACTIVITAT FESTIVA
ANNEX 4 FITXA DE DERIVACIÓ ALS SERVEIS ESPECIALITZATS
ANNEX 5 FITXA DE SEGUIMENT I TANCAMENT DEL CAS
ANNEX 6. DOCUMENT D’ADHESIÓ PER A ENTITATS
ANNEX 7. ANNEX ALS CONTRACTES DE GRUPS DE MÚSICA I DJ
ANNEX 8. INFOGRAFIA DE PROCÉS PER A ENTITATS
La ciutat de Granollers destaca per la seva tradició cultural Una ciutat viva, activa, amb un gran teixit associatiu, implicat i compromès Una forta tradició també de festes populars impulsades per entitats de cultura popular i tradicional, associacions i l’Ajuntament de Granollers
Al llarg de l’any, se celebren diversos esdeveniments i activitats culturals, es promouen espais de trobada, de cohesió social, amb una intensa participació ciutadana Cal que entre tots i totes garantim que aquestes festes i esdeveniments siguin espais segurs i de convivència.
L’Ajuntament de Granollers, en el seu IV Pla d’Igualtat de Gènere de Granollers (2025-2030), estableix com una prioritat la lluita contra les violències masclistes, en tots els àmbits de la vida pública i privada, i per tant també les violències masclistes en l’àmbit comunitari; en l’eix 3 del Pla s’especifica que calen mesures que puguin prevenir-les, detectarles i abordar-les en espais públics i d’oci I en el II Pla Local per a la Diversitat Sexual i de Gènere de Granollers (2026-2031) s’incorpora la lluita contra les LGBTI-fòbies també en els espais d’oci
L’Ajuntament de Granollers manté el seu compromís en la lluita contra les violències masclistes i les LGBTI-fòbies, aprovant el present Protocol d’abordatge de les violències masclistes i LGBTIfòbies en espais festius públics de Granollers
Un agraïment també al Servei de Polítiques d’Igualtat de Gènere de la Diputació de Barcelona i a la Fundació Salut i Comunitat per facilitar els recursos i aportar l’expertesa per definir un protocol que garanteixi espais d’oci lliures de violències per raó de sexe, orientació sexual o expressió de gènere Un Protocol per a una ciutat que cuida, acompanya i actua.
MariaVillegasRueda
5a tinenta d’Alcaldia i regidora d’Igualtat de Gènere i LGTBI+ Ajuntament de Granollers
Contextijustificació
Les violènciessexualssónlaformadeviolència masclistamésprevalent,mésinvisibilitzadaimés naturalitzada en espais d’oci No responen a situacions excepcionals ni a comportaments individuals aïllats: són una expressió estructural d’un sistema de dominació que restringeix la llibertat de les dones i vulnera els seus drets fonamentals Sónlesdones,lesadolescents ilesnenesquilespateixenmajoritàriament.
Els espaisfestiusid’ociconstitueixen un àmbit específic on aquestes violències prenen una forma particular Segons l’Enquesta de violència masclista de Catalunya (2021), els llocs d’oci representen el 35,1%delesviolències sexuals comeses per no parelles, i lainfradenúncia superael81,5% Les violències lgtbi-fòbiques hi sumen una capa addicional de risc per a les persones LGBTI+, especialment en contextos en què les expressions i identitats diverses poden ser objecte d’hostilitat
Davant d’aquesta realitat, les administracions públiques tenen l’obligació d’actuar amb diligènciadeguda. Els marcs normatius i conceptuals dels darrers anys el Protocol marc (2022), el Model d'abordatge de les violències sexuals (2022), el Llibre blanc de la prevenció (2023), el Protocol-guia de cultura popular (2024) i el Protocol de seguretat en entorns d'oci (2024) estableixen un nou paradigma: l’abordatgejanoésunaseqüènciadefases, sinóunmodelcirculari integral on prevenció i reparació s'alimenten mútuament amb l'objectiu últim de garantir els drets i la no-repetició És des d’aquest paradigma que Granollers impulsa el present protocol
Àmbitd'aplicació
El protocol s’aplica atotselsespaisfestiuspúblicsde Granollers: activitats organitzades per l’Ajuntament, impulsades per entitats o promogudes per agents privats amb autorització municipal S’aplica en totes les fases de l’activitat planificació, desenvolupament i tancament i estableixnivellsdedesplegament proporcionals a les característiques de cada esdeveniment. El detall de la taula d’esdeveniments i nivells és a l’Apartat7.
Agentsdestinataris
El protocol implica el conjunt d’agents que intervenen en els espais festius:
L’administraciólocal àrees d’igualtat, esports, cultura, salut, joventut, seguretat i comunicació n’impulsa i en coordina el desplegament
Lesentitatsielteixitcomunitari l’apliquen i designen persones referents.
Lesempresesiserveisexterns vinculats a la producció d'esdeveniments compleixen els criteris i es coordinen amb els agents municipals
Elsserveisdeseguretatiemergències intervenen en situacions greus.
ElPuntG és el dispositiu municipal de prevenció, atenció i acompanyament en festes d’alta concurrència organitzades per l’Ajuntament.
Lespersonesassistentsiparticipants també tenen un paper actiu en la prevenció i poden activar el protocol Els rols i responsabilitats específiques de cadascun es detallen a l’Apartat 5.
Coms’organitza aquestdocument
Aquest document s’organitza en onzeapartats estructurats en tres blocs complementaris Els quatre primers estableixen els fonaments del protocol: el context que el justifica, el marc normatiu i conceptual, el procés participatiu amb el qual s'ha elaborat i les principals conclusions de la diagnosi Elscinc apartatscentralsconstitueixenelnuclioperatiu: el model d’abordatge, els eixos d’intervenció, la implementació, els circuits d’actuació i l’estratègia de comunicació Elsdosdarrersgaranteixen lacontinuïtatimilloradelprotocola través del seguiment i avaluació i el pla d’activitats 2026-2030.
Marc conceptual i normatiu
Principisestratègics
El present protocol s’orienta per sisprincipis estratègics que guien el conjunt de les actuacions: tant la prevenció com la detecció, la intervenció, la coordinació i la reparació. Aquests principis no actuen de manera aïllada sinó de forma transversal icomplementàriaal llarg de tot el document
Marclegalinormatiu
El present protocol s’elabora d’acord amb el marc normatiu vigent en matèria d’igualtat, nodiscriminació i erradicació de les violències masclistes i lgtbi-fòbiques. Aquest marc estableix les obligacions dels poders públics de prevenir, detectar, intervenir i reparar les situacions de violència, i constitueix la base jurídica que orienta totes les actuacions previstes.
Criteris de prevenció i actua coordinació entre administ
Eina específica per a entitats i ass fe
Modeld’abordatge
Des del moment en què es detecta una situació de violència, ja s’està treballant en la reparació. I qualsevol acció de reparació construeix garanties de norepetició que són, alhora, prevenció estructural
El present protocol s'emmarca en el model d’intervencióimpulsatpelDepartament d'IgualtatiFeminismedelaGeneralitatde Catalunya, que suposa un canvi de paradigma fonamental respecte als models anteriors.
Les violències masclistes i lgbti-fòbiques nos’entenencomafetsindividualsnipuntuals, sinó com a expressionsestructurals dedesigualtatsdegènereisexualitatpresents en la societat Aquesta comprensió té conseqüències directes sobre com s'ha d'intervenir: els poders públics no poden limitar-se a respondre davant els fets, sinó que han d’actuar de manera proactiva,coordinadaitransformadora.
El model s’organitza al voltant de doseixos d'intervencióenlògicacircular no seqüencial que s’alimenten mútuament de manera permanent
Prevenció orientada a reduir les condicions socials, culturals i organitzatives que afavoreixen les violències. Inclou tres finalitats:
Prevencióestructural: mesures que incideixen sobre les causes profundes cultura festiva, disseny dels espais, organització dels esdeveniments, clàusules contractuals.
Prevencióindividual:actuacions davant situacions concretes per evitar noves expressions de violència o cronificació
Prevenciócomunitària: implicació del teixit associatiu, entitats festives i persones participants en la corresponsabilitat
Reparacióintegral orientada a garantir una resposta adequada davant les situacions detectades. Inclou dues finalitats:
Reparacióperalano-repetició: detecció, intervenció coordinada i mesures per evitar que la violència es torni a produir.
Reparacióperalarecuperació: acompanyament, atenció i restitució dels drets de les persones afectades
Procés d’elaboració
L’elaboració del present protocol s'ha orientat per tres principis metodològics fonamentals:
Adaptacióalarealitatdelterritori. El protocol s’ha construït a partir del coneixement específic dels espais festius de Granollers: les seves característiques, les entitats que hi participen, les dinàmiques que s’hi reprodueixen i els recursos municipals disponibles. Aquest ancoratge territorial és el que garanteix que el document sigui aplicable i sostenible
Metodologiesparticipatives. Les entitats festives, les associacions, el personal tècnic municipal i les persones joves han tingut un paper actiu en la diagnosi Entrevistes, grups focals i qüestionaris qualitatius han permès recollir les opinions i experiències de les persones que organitzen i participen a les festes, identificant les necessitats reals del territori
Miradafeministaiinterseccional. La perspectiva de gènere ha travessat tot el procés tant les tècniques de recerca com l’anàlisi i la redacció reconeixent que les violències afecten de manera diferencial les persones en funció del gènere, l’orientació sexual, l’edat, l’origen i altres eixos de desigualtat
El procés ha tingut una durada de 6 mesos (gener–juny de 2026), s’ha estructurat en 5 fases i ha inclòs 2 sessions del grup motor tècnic, 7 entrevistes, 1 grup focal amb joves, 1 grup focal amb entitats locals, 42 respostes a un qüestionari qualitatiu i revisió bibliogràfica El lideratge tècnic per l’elaboració del protocol ha estat a càrrec de l’equip del Servei d’Igualtat i LGTBI+ de l’Ajuntament de Granollers També, la implicació de les entitats festives ha estat imprescindible: les persones que aplicaran el protocol han participat en construir-lo, i això reforça la seva legitimitat i eficàcia
Equipsdetreball
Resum de la diagnosi
Resultatsprincipals
Aquest apartat recull els principals resultats i conclusions de la Diagnosidelesdinàmiquesdeviolènciesmasclistes ilgbti-fòbiquesalsespaisfestiuspúblicsdeGranollers (2026), elaborada en el marc del procés de construcció del present protocol La diagnosi ha combinat anàlisi documental, entrevistes semiestructurades a agents clau, qüestionari qualitatiu (mostra de 42 persones), grup focal amb joves i sessions de la Comissió Participativa, i s’ha orientat per cinc principis metodològics: enfocament feminista i interseccional, arrelament territorial, participació i corresponsabilitat, diligència deguda i disseny orientat al canvi.
Els resultats s’organitzen al voltant de quatre eixos d'anàlisi i es tanquen amb les propostes de millora recollides durant el procés, que han orientat directament el disseny del protocol.
Ambientidinàmiques alsespaisfestius
L'ambient general dels espais festius de Granollers es percep com a positiu i de convivència, però amb tensionslatents idinàmiquesproblemàtiquesquecoexisteixendemanera normalitzada. Les persones participants en la diagnosi identifiquen diferències significatives entre tipologies d'espai: les festes veïnals es viuen de manera més propera i segura, mentre que els grans esdeveniments musicals concentren més factors de risc
Els principals elements identificats són:
Dinàmiquesdedesinhibicióassociadesalconsum d’alcoholidrogues, que incrementen la percepció de risc, especialment en horaris nocturns avançats i moments de dispersió al final de les activitats.
Espaisperifèricsiinformals amb més sensació d’inseguretat: places, carrers estrets, zones poc il luminades, voltants de bars i discoteques i el trajecte de tornada a casa
Conductesmasclistesnormalitzades que conviuen amb l’ambient festiu i que rarament generen intervenció o reacció col lectiva
Dinàmiquesgrupalsmasculinesde validació i humor que reforcen i legitimen comportaments invasius.
AfectaciódiferencialdedonesipersonesLGBTI+ en la vivència dels espais: les noies despleguen estratègies de protecció col lectives (moure’s en grup, canviar d'ubicació) que evidencien una restricció de la llibertat normalitzada
Culturadelterrorsexual present especialment entre les persones joves, que manifesten por de les punxades i de la droga a la copa com a element que condiciona la seva participació als espais festius
iLGTBTI-fòbiques: percepcióiexperiències
Mecanismesd’actuacióactuals ibarreres
Les violències identificades a la diagnosi segueixen un patró piramidal: les formes més freqüents són les menys visibles i les menys denunciades Les violències físiques i les agressions sexuals explícites representen la punta visible, mentre que la base —molt més àmplia— la formen les violències simbòliques, verbals i actitudinals que es troben altament normalitzades Aquests són els resultats de les dades recollides en 42 enquestes fetes a persones de Granollers, que reforcen aquesta idea piramidal de les violències:
Formesdeviolènciasexualmésfreqüents:
Mirades sexuades no desitjades: 78,6% de les persones participants les identifiquen com a habituals
Comentaris sexuals i floretes: 71,4%
Bromes masclistes: 59,5%
Insistència davant una negativa: 57,1%
Invasió de l’espai personal: 50,0%
Tocaments no consentits: 42,9%
FormesdeviolènciesLGBTI-fòbiquesmésfreqüents:
Expressions vexatòries: 57,1%
Discriminació per orientació sexual o identitat de gènere: 52,4%
Aïllament o rebuig: 35,7%
Assetjament continuat i agressions físiques: 16,7%
Ladiagnosievidenciaunacomprensióparcialoconfusa sobreelqueconstitueixviolència: es desdibuixa la variable gènere en els contextos d’oci, i hi ha una tendència a atribuir les situacions al consum de substàncies més que a les estructures de desigualtat que les sustenten
Les persones joves, especialment els nois, manifesten dificultat per identificar conductes com a violentes i por a les represàlies del grup si intervenen
Els col·lectius més exposats identificats a la diagnosi són les dones, les adolescents i les persones amb orientacions sexuals o identitats de gènere dissidents i les persones que exerceixen rols d’organització especialment dones en barres.
La diagnosi constata l’absència del coneixement del sistema articulat i transversal per abordar les violències masclistes i lgtbi-fòbiques als espais festius de Granollers. Les respostes actuals depenen en gran mesura de la iniciativa personal, la intuïció i l’experiència de cada agent, sense criteris ni circuits compartits
Fortalesesidentificades:
Marc estratègic municipal sòlid i compromís institucional consolidat.
Existència del Punt G com a dispositiu de referència, valorat positivament per la majoria d'agents
Experiència acumulada en espais d’oci i coneixement previ del territori
Protocol local d’abordatge de les violències masclistes.
Existència de protocols parcials en alguns àmbits i entitats
<< Actuem com podem, no hi ha un protocol clar >> (Dona, vinculada a entitat)
<< Depèn molt de la persona que hi ha en aquell moment, cadascú reacciona diferent >> (Home, participant habitual)
Necessitats ipropostesrecollides
Fragmentaciódelsinstrumentsexistents: no hi ha un model específic per als espais festius públics que articuli tots els agents
Mancad’identificaciódelesviolènciesmasclistes. Encara que existeixen canals clars de comunicació i derivació (Punt G), cal treballar en la comunicació i derivació de casos o situacions normalitzades o subtils que passen per alt.
Activacióirregulardelsrecursos: les situacions no sempre es detecten, i quan es detecten no sempre generen resposta.
DependènciaexcessivadelPuntG, amb poca cobertura a la resta d’espais festius.
Problemesamblaseguretatprivada: escassa formació i coordinació amb els dispositius municipals
Dubterecurrententreintervenironointervenir, condicionat per la gravetat percebuda i la por de les represàlies
La diagnosi recull de manera consistent una sèrie de necessitats compartides pels agents participants, que han orientat directament el disseny del protocol:
Formacióobligatòriaicontínuaper a tècniques municipals, entitats organitzadores, seguretat i personal de lavabos i de barres, sobre violències, diversitat i igualtat.
Designaciódepersonesreferents formades a cada entitat, amb rols i responsabilitats clars
<<Falten referents clars, no hi ha una persona o un sistema als quals recórrer >> (Home, vinculat a organització)
<<Cal treballar més la prevenció, no només actuar quan ja ha passat >> (Dona, vinculada a organització)
Circuitscompartitsiaccessiblesque defineixin qui fa què en cada situació, evitant la dependència de la iniciativa individual
ReforçimajorvisibilitatdelPuntG, amb format itinerant que permeti arribar a tots els espais de la festa
Campanyesdesensibilitzacióvisibles, continuades i adaptades als espais d’oci, amb missatges adreçats també als potencials agressors
Milloradelescondicionsfísiquesdels espais: il·luminació, lavabos, zones segures
Milloradelacoordinacióentre entitats, organització i serveis municipals
A partir dels resultats de la diagnosi, les persones participants van formular un conjunt de propostes concretes per al disseny del protocol, organitzades en cinc àmbits:
Prevenció i sensibilització Detecció i notificació Actuació i acompanyament Reparació i responsabilitat Seguiment i avaluació
Propostesdemilloraperalprotocol
Marc d’abordatge
Aquest apartat defineix el marcoperatiu iinstitucionaldelprotocol: els objectius que persegueix, els compromisos que assumeix l’Ajuntament, les mesures de diligència deguda, el model de governança, el sistema d’adhesió, els nivells de desplegament, els rols dels agents i el Punt G com a dispositiu específic En conjunt, configura el sistemamunicipald’actuació compartida que fa possible que el protocol sigui alguna cosa més que un document: una eina viva i corresponsable
Objectius
El protocol té un objectiuestratègicicinc objectiusoperatiusque el concreten:
Objectiuestratègic: Reduir les violències masclistes i lgtbi-fòbiques en els espais festius públics de Granollers i garantir una resposta municipal coordinada, accessible i efectiva davant les situacions que es puguin produir
Objectiusoperatius:
Compromisos del’Ajuntament
Mesuresdediligència deguda
L’Ajuntament de Granollers assumeix el compromís d’impulsarigarantireldesplegamentefectiu del protocol com a instrument municipal de prevenció i abordatge de les violències masclistes i lgtbi-fòbiques en espais festius Aquests compromisos no són declaratius: es concreten en accions específiques recollides al Pla d’activitats (Apartat 11)
1 Garantirelsrecursos humans, tècnics, materials i econòmics necessaris per a la implementació
2. Impulsareldesplegamentinstitucional aprovar, difondre i integrar el protocol en la planificació festiva municipal
3. Establirmecanismesdecoordinacióentre àrees municipals, serveis, entitats i agents implicats
4. Promourelaformacióicapacitaciódels agents implicats en la prevenció, detecció i intervenció.
5 Reforçarelsmecanismesdeprevencióiatenció garantir dispositius accessibles i no revictimitzants als espais festius.
6 Afavorirl’adhesiód'entitats, col·lectius i empreses vinculades als espais festius.
7 Desenvoluparmecanismesdeseguiment iavaluacióper valorar-ne el funcionament i introduirhi millores.
La diligènciadeguda és l’obligació dels poders públics d'actuar amb l’agilitat i l’eficiència necessàries per prevenir, investigar, sancionar i reparar les situacions de violència, i protegir les persones afectades (art. 3.h Llei 5/2008)
El present protocol s’adequa a aquest estàndard a través de cinc mesures:
Garantintidesenvolupantelmodel els circuits i les pautes d'actuació s’alineen amb el model del Departament d’Igualtat i Feminisme, eviten la revictimització secundària i defensen els drets fonamentals
Mantenintespaisdecoordinacióintersectorial s’estableix el Grup de Seguiment i Avaluació i reunions de coordinació prèvies i posteriors a les festes.
Detectantiregistrant es defineixen les formes de violència a detectar, els dispositius de suport i els documents de registre de casos.
Informant s’estableixen les pautes per publicitar el protocol, els recursos disponibles i els mecanismes d'activació, garantint l'accés a la informació per part de les persones afectades.
Construintcircuitsadientsd'abordatge els circuits integren la mirada preventiva i la reparació integral, amb recursos tant de l’administració com d’entitats externes, i canals formals i no formals
Governança icoordinació
Adhesió d’entitatsiagents col·laboradors
Nivells
dedesplegament
El protocol s’organitza a partir d’un model de governança compartida entre administració local, serveis públics, entitats i agents comunitaris. Es basen en tres figures principals:
Serveid’IgualtatiLGTBI+ tècnica del Servei d’Igualtat i LGTB+ responsable de coordinar el desplegament, fer el seguiment, facilitar la coordinació i vetllar per la implementació i actualització del protocol
Espaisdecoordinaciótècnica reunions entre àrees municipals, dispositius d'atenció, seguretat, protecció civil i altres agents per planificar actuacions preventives, coordinar dispositius i compartir criteris operatius.
GrupdeSeguimentiAvaluació(GSiA) espai de valoració del desplegament del protocol, revisió d’incidències i identificació de necessitats de millora
L’adhesióalprotocoléselmecanismepelqualentitats, col·lectiusiempresesvinculadesalsespaisfestius formalitzen el seu compromís amb els principis i les actuacions del protocol Adherir-s’hi implica:
Conèixer i aplicar els principis del protocol
Designar una o dues persones referents formades dins l’entitat.
Incorporar mesures preventives adaptades al nivell de desplegament de l’activitat
Participar en els mecanismes de coordinació previstos
Complir els circuits d’actuació i de seguiment establerts.
Utilitzar els materials comunicatius i de sensibilització facilitats per l’Ajuntament
A més, les empreses contractades per l’Ajuntament assumeixen a més els compromisos recollits al document de responsabilitat contractual vinculat al protocol.
No totes les activitats festives requereixen el mateix nivell d’implementació El protocol estableix criteris de proporcionalitat per ajustar el desplegament a les característiques de cada esdeveniment:
Afluència prevista de persones
Franja horària (èmfasi en la nocturnitat).
Tipologia de l’activitat (concert, festa popular, activitat familiar...).
Perfil del públic assistent
Factors de risc associats.
La taula de desplegament per a les festes es detalla a l’Apartat 7 Implementació del protocol
Rolsiresponsabilitats ElPuntG— dispositiu
deprevenció,atenció iacompanyament
Funcionssegonselnivell dedesplegamentdelprotocol
ElPuntGnoésunservei reactiu: la seva presència als espais festius té una funció preventiva i comunitària, no només d’atenció a incidents Les rondes de presentació als agents, la visibilitat als mapes i la coordinació prèvia amb tots els serveis són tan importants com la intervenció directa
Cada agent implicat en els espais festius té un paper específic en el protocol, diferenciat abans,duranti desprésdecadaactivitat. La taula completa de rols per agent i moment és a l’Apartat8—Circuitsd'actuació.
El PuntG és el dispositiu municipal específic de prevenció, sensibilització i atenció en els espais organitzats per l’Ajuntament de Granollers d’alta concurrència i oci nocturn
El Punt G té com a objectiu sensibilitzar sobre consum d’alcohol i altres drogues, prevenir les violències masclistes i LGBTIfòbiques i promoure una sexualitat segura.
NivellII— Assessoramentisuporttècnic
En els esdeveniments amb desplegament de nivell II, el Punt G no es desplega de forma presencial durant l’activitat, però actua com a recurs tècnic d’assessorament especialitzat a la comissió organitzadora de la festa/activitat i a les persones referents de l’activitat. En aquest nivell, les seves funcions principals són:
Assessorar en la implementació de mesures preventives i de sensibilització.
Orientar sobre els circuits d’actuació i derivació
Donar suport en la identificació de riscos i necessitats específiques
Col·laborar en la preparació dels espais i dispositius de prevenció.
Facilitar criteris d’actuació davant possibles situacions de violència o vulnerabilitat.
NivellIII—DesplegamentoperatiudelPuntG
En els esdeveniments amb desplegament de nivell III, el Punt G es desplega físicament a l’espai festiu com a dispositiu especialitzat d’intervenció preventiva i atenció i derivació En aquest nivell, el Punt G assumeix directament, dins el marc de les seves competències i expertesa, funcions de:
Informar i sensibilitzar sobre el protocol i els recursos disponibles.
Detectar situacions de risc o violències a l’espai festiu
Oferir escolta, contenció i acompanyament no revictimitzant.
Activar els circuits d’intervenció i coordinació quan sigui necessari.
Derivar als serveis especialitzats corresponents
Coordinar-se amb les persones referents, la seguretat privada, els serveis d’emergències i els serveis municipals implicats durant la nit
El Punt G no substitueix els serveis sanitaris, policials o d’emergència ni els serveis de protecció, però té el deure d’activar els circuits corresponents quan detecti situacions de risc o vulneració de drets
Eixos d'abordatge
1.Prevencióestructural
Actuacionsprincipals
Aquest apartat desenvolupa el nucli estratègic i operatiu del protocol: les cinc línies d’intervenció que concreten com s’actua per prevenir les violències i reparar-ne els efectes El protocol s’estructura a partir de cinc eixos d’actuació complementaris:
1. La prevenció estructural.
2 La prevenció individual
3. La prevenció comunitària.
4 Reparació per a la no-repetició
5. Reparació per a la recuperació.
Els eixos no s'entenen com a fases consecutives ni com a compartiments estancs, sinó com a dimensions interconnectades que s’activen de manera simultània i es retroalimenten constantment
Cada eix s'estructura en tres elements:
Quèésiperaquèserveix el sentit estratègic de l'eix
Actuacionsprincipals les mesures concretes que inclou
RelacióambelPlad’activitats les activitats de l’Apartat 11 que el fan operatiu.
La prevenció estructural inclou les mesures orientades a intervenir sobre les condicions organitzatives, ambientals i culturals dels espais festius que poden afavorir o reduir les violències
No es tracta de gestionar incidents puntuals, sinó de transformarlescondicionsqueelsfanpossibles: el disseny dels espais, l’organització dels esdeveniments, els contractes amb empreses, la formació dels equips i la cultura festiva del municipi Aquestes actuacions s’incorporen en la fasedeplanificació i tenen efectes a llarg termini.
1 Planificacióidissenydelsespaisambperspectiva deseguretat visibilitat, il·luminació, recorreguts, senyalització, ubicació del Punt G i identificació de zones de risc
2.Organitzaciópreventiva designació de persones referents, mecanismes de coordinació interna i sistemes de comunicació davant incidències
3.Informacióvisibleiaccessiblesobreelprotocol i els recursos, adaptada als diferents perfils de públic.
4 Marccontractual clàusules de responsabilitat vinculades al protocol en els contractes amb empreses i serveis externs.
5 Dissenydeprogramaciófestivaambperspectiva degènereiinterseccional representació, continguts, imatges i missatges.
6 Formacióicapacitaciódelsagentsimplicats— la formació és un element estructural del protocol perquè garanteix que totes les persones que l'han d'aplicar disposin de criteris comuns i eines operatives
2.Prevencióindividual
Actuacionsprincipals
La prevenció individual actua sobre situacions concretes i persones concretes per evitar que les violències es produeixin, es repeteixin o s’agreugin durant les activitats festives. A diferència de la prevenció estructural que actua sobre les condicions generals la prevenció individual s’activa en el moment i en l’espai on es troba la persona, i té com a objectiu garantir que tothom pugui gaudir de la festa en condicions de seguretat i amb accés immediat a suport si ho necessita.
Seguint el model del Protocol marc de la Generalitat de Catalunya, la prevenció individual no és una fase prèvia a la intervenció: comença des que es detecta qualsevol senyal de risc i es manté activa durant tot l’esdeveniment.
1.DesplegamentdelPuntGcom a dispositiu visible, accessible i actiu durant les activitats festives de nivell III punt de referència per a informació, escolta, acompanyament i activació del circuit ElPuntGnoés unrecursd’últimainstància. La seva presència activa i visible durant la festa té en si mateixa una funció preventiva: genera confiança, redueix la tolerància social davant les violències i facilita que les persones demanin ajuda abans que una situació s’agreugi.
2 Rondesdesensibilitzacióalsespaisfestius per part de les persones referents i del dispositiu, per mantenir presència activa i visibilitat.
3 Deteccióprecoçdesituacionsderisc per part de tots els agents presents: persones referents, seguretat, equips organitzadors, Policia Local, ambulàncies, personal de lavabos i Punt G
4.Activaciódelcircuitd'intervenció davant situacions detectades o comunicades, seguint les fases descrites a l'apartat 8
Relació ambelPlad'Activitats
3.Prevenciócomunitària
La prevenció comunitària parteix d’una premissa fonamental: la seguretat en els espais festius no és responsabilitat exclusiva de les institucions ni dels dispositius especialitzats És una responsabilitat col lectiva que implica totes les persones i entitats que organitzen les festes de Granollers, hi participen i hi conviuen.
Aquest eix treballa per generar una cultura festiva basada en el respecte, el consentiment i la corresponsabilitat, on el teixit associatiu, les colles, les entitats i les persones assistents tinguin un paper actiu en la prevenció No es tracta de convertir tothom en agent de vigilància, sinó de construir comunitat al voltant d'uns valors compartits: la festa ha de ser un espai lliure i segur per a tothom
Actuacionsprincipals
1 Adhesióiimplicacióactivadelteixitcomunitarifestiu colles de festa major, entitats juvenils i culturals, associacions en l’aplicació dels principis del protocol.
2 Formaciócomunitàriaperaentitatsipersones referents, reforçant la seva capacitat de detecció, activació i suport sense substituir els dispositius especialitzats.
3 Campanyesdesensibilitzacióadreçades al conjunt de persones participants en les festes, promovent el respecte, el consentiment i la intervenció activa davant situacions de violència
4.Marxesexploratòries amb mirada feminista i interseccional per identificar zones de risc, punts insegurs i necessitats de millora en l'espai públic festiu, amb participació de la comunitat
5.Xarxadepersonesreferentsformadesque actuen com a agents de prevenció comunitària durant les festes, amb contacte directe amb el Punt G i la persona referent municipal.
4.Reparacióperalanorepetició
Detecciódeviolències masclistes
iLGTBI-fòbiques
La reparació per a la no-repetició inclou totes les mesures orientades a evitarqueunasituaciódeviolènciasexualolgtbi-fòbicatornia produir-se, tant per a la persona afectada com en el conjunt de l’entorn on ha tingut lloc. Tal com estableix el Protocol marc (2022), la reparació no pot limitar-se a una resposta reactiva: ha d'implicar la revisió delscircuits,laidentificaciódefactorsderiscilaimplementació decanvisestructurals per garantir la protecció i la no repetició.
Aquest eix s’articula al voltant de dues dimensions complementàries: la detecció reconèixer les situacions de violència com a primer pas imprescindible de qualsevol intervenció i la transformació institucional aprendre de cada situació per millorar el protocol i les condicions festives
El protocol reconeix tant les formes tipificades penalment com aquelles que, tot i estar socialment normalitzades, generen inseguretat o vulneració de drets Totes mereixen atenció i resposta. Les principals formes a detectar en espais festius són:
Important: La persona que detecta una situació no n’ha de valorar la gravetat ni decidir si és prou <<greu>> per actuar Qualsevol situació que generi malestar o inseguretat en una persona és suficient per activar el circuit d'acompanyament
Actuacionsprincipals Un cop detectada i atesa una situació, les actuacions de no repetició impliquen:
Activaciódelcircuitd’intervenció seguint les fases descrites a l'Apartat 8.
Registreconfidencialde la situació per al seguiment i l’avaluació del protocol.
Revisióinternade les mesures organitzatives i preventives de l’activitat on s’ha produït
Respostainstitucional de l’Ajuntament, si s’escau, davant casos públics o de major gravetat i d’acord amb el Protocol d’abordatge de les violències masclistes de Granollers
Incorporaciód’aprenentatges en les reunions de coordinació posteriors i en el Grup de Seguiment i Avaluació
Relació ambelPlad'Activitats
5.Reparacióperalarecuperació
Actuacionsprincipals
La reparació per a la recuperació té com a objectiu garantirl’atenció integraldelespersonesafectades per situacions de violència masclista o lgtbi-fòbica: la seva protecció immediata, el suport emocional i l’accés als serveis especialitzats que necessitin És l’eix que posa el focus de manera més directa en elsdretsilesnecessitatsdela persona que ha viscut la situació
Tota intervenció en aquest eix ha de respectar elstemps, lesnecessitatsilesdecisionsdelapersonaafectada. Això significa que cap agent pot decidir per ella el que necessita, accelerar processos que no ha demanat o exposar-la innecessàriament Lanorevictimització és un principi irrenunciable: qualsevol acció que generi més malestar, culpabilitat o exposició és una nova vulneració de drets.
1.Atencióiacompanyamentimmediat
En el moment de la situació o immediatament després, els agents presents especialment el Punt G i les persones referents han de garantir:
Escolta activa i contenció emocional en un espai tranquil, privat i segur
Informació clara sobre els recursos disponibles i les opcions existents, sense pressionar
Suport en la presa de decisions, respectant sempre l’autonomia de la persona
Coordinació discreta entre els agents presents (Punt G, referent, seguretat, emergències) per evitar exposició innecessària de la persona afectada
2.Derivacióaserveisespecialitzats
Quan la persona ho necessiti i ho decideixi, es facilitarà l’accés als serveis corresponents:
Serveis especialitzats en violències masclistes (SIAD, SIE, serveis d’atenció especialitzada)
Serveis d’atenció a persones LGBTI+ (SAI).
Serveis sanitaris i d’urgències
Serveis socials.
Serveis jurídics
Recursos de protecció i emergència quan la seguretat de la persona estigui en risc.
La derivació s’ha de fer respectant les decisions de la persona, facilitant informació clara i evitant situacions de descoordinació que l’obliguin a repetir el relat en múltiples ocasions.
Relació ambelPlad'Activitats
Quan la situació ho requereixi, es podran activar mesures de continuïtat:
Adaptació temporal de l’entorn si la persona ha de continuar en l'activitat festiva
Seguiment coordinat entre els serveis implicats per garantir la continuïtat de l’atenció
Registre de la situació per al seguiment intern i per alimentar els mecanismes de millora del protocol.
Aquest apartat concreta com, quan i amb quins recursos s’aplica el protocol a la realitat festiva de Granollers. Estableix els criteris per determinar el nivell d’implementació adequat per a cada activitat, presenta la taula de desplegament per a les principals festes del municipi i defineix els recursos necessaris per garantir-ne l’eficàcia.
El protocol s’aplica a toteslesactivitatsfestivespúbliques deGranollers, però no totes requereixen el mateix nivell d’implementació S'estableix uncriterideproporcionalitat que permet ajustar les mesures a les característiques de cada activitat, garantint alhora uns estàndards mínims comuns.
Els factors que determinen el nivell de desplegament són:
Afluènciaprevistadepersones assistents.
Franjahorària especialment si hi ha programació nocturna
Tipologiadel’activitat concert, festa popular, activitat familiar, etc
Perfildelpúblicassistent.
Factorsderiscassociatsa l’espai o a l’activitat
Experiènciaprèviad'incidències en edicions anteriors.
Complexitatorganitzativade l’esdeveniment
El nivell de desplegament és determinat per l’Ajuntament de Granollers en coordinació amb els serveis implicats, i pot ser revisat en qualsevol moment si les circumstàncies ho requereixen.
Nivells dedesplegament
Taula dedesplegament peractivitatsfestives deGranollers
La taula recull les principals activitats festives del municipi i el nivell de desplegament orientatiu del protocol per a cadascuna, organitzades per tipologia d'activitat Els criteris aplicats per determinar el nivell són l’aforament previst, la franja horària, la presència de consum d’alcohol, la tipologia de públic i els factors de risc associats Té caràcter orientatiu i revisable anualment pel Grup de Seguiment i Avaluació.
Recursosassociats alprotocol
La implementació efectiva del protocol requereix garantir els recursos necessaris, distribuïts entre les àrees municipals corresponents. La planificació de recursos s’ajusta al nivell de desplegament de cada activitat
Recursoshumans:
Persona tècnica referent del servei d’Igualtat i LGTBI+ (coordinació global)
Personal del Punt G (dispositiu especialitzat en nivell III). Es compta amb l’equip tècnic del Punt G format per personal dels equips de salut pública, igualtat, cultura i joventut; i també amb personal extern que forma l’equip de nits.
Persones referents d’entitats (formades en el marc del protocol).
Personal de seguretat coordinat amb el protocol
Recursosmaterialsicomunicatius:
Materials de campanya (cartelleria, fullets, continguts digitals)
Estand i materials del Punt G
Fitxes operatives de suport per a persones referents
Documents de registre de casos
Recursoseconòmics:
Els serveis d’igualtat, cultura, comunicació, seguretat i joventut destinaran els recursos econòmics necessaris per al desenvolupament de les activitats previstes en aquest protocol Per fer-ho, cada àrea podrà explorar fonts de finançament extern (Diputació de Barcelona, Dept d'Igualtat i Feminismes, Pacte d'estat contra les violències masclistes) per complementar el pressupost municipal assignat
Circuits d'actuació
Circuitsd’actuació
Aquest apartat defineix elsmecanismesconcretsde respostaicoordinaciódavant situacions de violència masclista o lgtbi-fòbica detectades en els espais festius de Granollers.
El protocol estableix un circuitgeneralúnic aplicable a totes les activitats i a tots els agents, independentment del nivell de desplegament. Les adaptacions específiques per perfil d’agent es recullen a la taula comparativa del final d'aquest apartat
El circuit no s’ha d’entendre com un procediment rígid i burocràtic, sinó com una einacomunaqueordenala resposta i garanteix que cap situació de violència quedi sense atenció, registre ni seguiment. La seva eficàcia depèn que tots els agents el coneguin, l’hagin practicat i actuïn amb criteris compartits
Principisoperatiusdelcircuit
Tota actuació en el marc del circuit ha de garantir:
1 Seguretatimmediatadelapersonaafectada per sobre de qualsevol altra consideració.
2 Atenciórespectuosainorevictimitzant escoltar sense jutjar, creure el relat, no culpabilitzar, no forçar decisions.
3 Confidencialitat recollir només la informació necessària i gestionar-la amb protecció de dades
4 Respostaproporcionalalrisc adaptar la intensitat de la intervenció a la gravetat de la situació
5. Coordinacióentreagents evitar duplicitats, contradiccions i exposicions innecessàries
6 Registreadequat garantir traçabilitat per al seguiment i la millora del protocol.
El protocol no substitueix els serveis especialitzats, sanitaris, policials ni judicials Actua com a sistema municipal de detecció, activació, coordinació, acompanyament i derivació.
Lesfasesdelcircuit
Fase1—Preparació prèviadel'activitat
Abans de cada activitat festiva cal garantir que les mesures preventives i operatives del protocol estan a punt Les accions clau són:
L’Ajuntamentdeterminaelnivelldedesplegament, informa l’entitat organitzadora de les seves obligacions i facilita materials i fitxes operatives.
L’entitatorganitzadoradesignalapersona(nivellI) opersonesreferents(nivellIIiIII)formades en el protocol, informa l’equip i aplica les mesures preventives corresponents al nivell.
EnactivitatsdenivellIII: reunió de coordinació prèvia obligatòria entre Ajuntament, entitat, Punt G, seguretat i altres agents implicats.
EnnivellIiII l’Ajuntament es reserva el dret de convocar reunions si es valora necessari.
Fase2—Detecció ocomunicació delasituació
La detecció pot provenir de qualsevol agent present a l’espai festiu: persones referents, Punt G, seguretat, personal organitzador o persones assistents Les situacions poden ser:
Detecciódirecta — l’agent observa la situació.
Comunicacióperpartdelapersonaafectada s’acosta a demanar ajuda
Comunicacióperpartdetestimonis una tercera persona comunica el que ha vist i ha passat
En tots els casos: no jutjar, no minimitzar, no exposar. Comunicar immediatament a la persona referent del protocol o al Punt G si està desplegat
Fase3—Activació delprotocol
Activaciódelprotocol enmenorsd’edat
Un cop detectada o comunicada la situació, la persona referent del protocol o el Punt G activen el circuit Això implica:
Garantir la seguretat i privacitat de la persona afectada.
Informar l’Ajuntament o la persona referent tècnica municipal
Coordinar-se amb la seguretat i, si cal, amb els serveis d’emergències si es valora que la situació és d’alt risc
Iniciar l’acompanyament a la persona afectada.
En situacions que afectin persones menors d’edat, l’activació del protocol haurà de tenir en compte:
Edat de la persona
Nivell de risc detectat
Capacitat de la persona per mantenir-se segura
Existència o no d’adults protectors
Enadolescentsde14a17anys es respectarà l’autonomia progressiva i la participació activa en les decisions sempre que no existeixi risc greu per a la seva integritat física o emocional
En situacions de risc greu, desemparament, violència sexual, incapacitat de consentiment o emergència sanitària prevaldrà el deure de protecció i s’activaran els recursos corresponents encara que la persona menor mostr resistències inicials
Ensituacionsqueafectinmenorsde14anys, la persona referent del protocol o el Punt G activarà sempre una valoració específica de protecció
Aquesta valoració implicarà:
Identificar qui acompanya la persona menor.
Comprovar si existeix un adult protector disponible.
Valorar el seu estat físic i emocional.
Determinar si pot retornar de manera segura amb una persona responsable.
Fase4—Valoració inicialdelrisc
Segons el nivell de risc detectat:
Nivell1:Situacionslleus
Es garantirà espai segur, escolta i acompanyament. Es valorarà contactar amb progenitors, tutors legals o adults protectors per garantir un retorn segur.
Nivell2:Assetjament,vulnerabilitatointoxicaciómoderada S’activarà obligatòriament una persona adulta protectora Es valorarà derivació sanitària o consulta amb serveis especialitzats si:
la persona menor està desorientada, hi ha consum de substàncies, existeix afectació emocional significativa o no es pot garantir retorn segur
Nivell3:Violènciafísicaosexual. S’activarà immediatament el 112
Nivell4:Emergènciaoriscvital. S’activarà immediatament el 112
La intervenció ha de prioritzar en tot moment la persona afectada. Les pautes bàsiques per a tots els agents són:
Escoltar sense jutjar i creure el relat
No culpabilitzar ni minimitzar.
No forçar decisions ni exposar públicament la persona
No recollir més informació de la necessària
Preguntar què necessita i explicar quines opcions té
Facilitar acompanyament en un espai tranquil i privat
Enmenorsd’edat
Les situacions que afectin a menors d’edat requeriran una actuació especialment protectora, prioritzant en tot moment la seva seguretat física i emocional, evitant la revictimització i aplicant el principi d’interès superior del menor d’acord amb la LOPIVI
En tots els casos:
S’escoltarà sense jutjar ni qüestionar el relat i s’evitaran interrogatoris innecessaris o repetits
No es pressionarà perquè denunciï
No es prometrà confidencialitat absoluta
Es facilitarà informació clara i adaptada a l’edat sobre les opcions disponibles
Es garantirà un espai segur i tranquil
La intervenció haurà de prioritzar:
La protecció inmediata i acompanyament emocional
La reducció de l’exposició pública
La identificació d’adults protectors quan sigui necessari
Enadolescentsde14a17anys:
Es respectarà la seva autonomia progressiva i participació activa en les decisions en situacions de nivell 1 o 2 sense risc greu immediat
Es valoraran conjuntament les opcions d’acompanyament, derivació i activació de recursos
No obstant això, prevaldrà el deure de protecció i s’activaran els recursos corresponents quan existeixi:
Risc greu
Agressió sexual
Violència física
Intoxicació severa.
Possible submissió química.
Incapacitat per garantir la pròpia seguretat.
Risc autolític.
Indicadors de desemparament.
Enpersonesmenorsde14anys:
Es realitzarà sempre una valoració específica de protecció
S’identificarà una persona adulta protectora
Es valorarà la necessitat d’activar serveis sanitaris, policials o de protecció a la infància segons el nivell de risc detectat
Ensituacionsdenivell3o4:
S’activaran immediatament els serveis d’emergència corresponents
Prevaldrà la protecció immediata de la persona menor
La derivació es fa respectant les decisions de la persona, informant-la clarament de les opcions i evitant que hagi de repetir el relat múltiples vegades
El registre de la situació es fa un cop garantida l’atenció a la persona, seguint la fitxa establerta pel protocol, i respectant sempre la confidencialitat i la protecció de dades
La derivació de situacions que afectin persones menors d’edat es realitzarà prioritzant:
La seva protecció
La seguretat immediata
La no revictimització
El respecte a la seva autonomia progressiva d’acord amb l’edat i el nivell de risc detectat
Enadolescentsde14a17anys:
En situacions de nivell 1 o 2 sense risc greu immediat, es procurarà informar i consensuar amb la persona adolescent les opcions de derivació i recursos disponibles
Es promourà la seva participació activa en les decisions que l’afectin
No obstant això, s’activaran els recursos corresponents encara que la persona adolescent no ho sol liciti expressament quan existeixi:
Risc greu per a la seva integritat física o emocional
Agressió sexual.
Violència física.
Intoxicació severa.
Possible submissió química.
Incapacitat per garantir la pròpia seguretat.
Risc autolític.
Indicadors de desemparament
Enpersonesmenorsde14anys:
Es valorarà sempre la necessitat d’activar una persona adulta protectora
Prevaldrà el deure de protecció establert a la LOPIVI
Segonslasituaciódetectada,espodranactivar:
Serveis sanitaris
Serveis d’emergència
Cossos de seguretat
Serveis socials
Serveis de protecció a la infància i adolescència
Semprequesiguicompatibleambl’interèssuperiordelmenorinoimpliquiunriscafegit: Es procurarà informar i implicar progenitors o tutors legals
No obstant això, aquesta comunicació podrà limitar-se o ajornar-se quan existeixin indicadors que la família pugui incrementar la situació de risc o vulnerabilitat
El registre de la situació es farà recollint únicament la informació necessària per garantir la intervenció i derivació adequades, preservant en tot moment la confidencialitat i la protecció de dades de la persona menor
Fase7—Seguiment ivaloracióposterior
El seguiment permet valorar com ha funcionat el protocol i introduir-hi millores:
NivellI l’entitat omple la fitxa de seguiment sobre l’esdeveniment i la tramet a l’Ajuntament L’Ajuntament pot convocar reunió de valoració posterior si les incidències ho requereixen.
NivellII l’entitat omple la fitxa de seguiment sobre l’esdeveniment i la tramet a l’Ajuntament L’Ajuntament pot convocar reunió de valoració posterior si les incidències ho requereixen.
NivellIII reunió de valoració posterior obligatòria, registre d’incidències i proposta de millores per a la propera edició.
Principisoperatiusdelcircuit
La taula següent concreta el paper de cada agent en les tres fases temporals de l’activitat festiva:
Circuitsd’actuacióperacadaagent
Aquest apartat defineix els mecanismes concrets de resposta i coordinació davant situacions de violència masclista o lgtbi-fòbica detectades en els espais festius de Granollers S'organitza en dues parts complementàries.
La primera part recull el circuit general d’actuació vàlid per a totes les activitats i per a tots els agents , amb els principis operatius que han de guiar qualsevol intervenció, les set fases del circuit i les taules d’operativització per agent.
La segona part presenta tres circuits simplificats per perfil d’agent persones assistents i testimonis, entitats i persones referents, i Punt G , dissenyats per ser eines operatives i de comunicació: fàcils de llegir, de portar i d’aplicar sobre el terreny
Perapersonesassistents itestimonis
Qualsevol persona present a la festa pot ser un agent de prevenció
No cal ser experta ni tenir formació específica: detectar una situació, avisar i no mirar cap a una altra banda ja és actuar
Principisd’actuació
Creure el relat de la persona afectada.
No confrontar la persona agressora.
No exposar públicament la situació.
Respectar la voluntat de l’afectada.
Demanar ajuda sempre que hi hagi dubtes.
No actuar mai en solitari.
Treballar en equip i coordinar-se.
Peraentitats
ipersonesreferents
Les entitats adherides i les seves persones referents són el primer filtre de detecció i activació del protocol El seu paper no és resoldre la situació soles, sinó acollir, coordinar i activar els recursos adequats
La persona referent del protocol valora la situació
Sihihariscimminent(nivell 3 o 4 + nivell II en menors de 14), activa emergències (112) o seguretat sense confrontar la persona agressora Siidentificanivell1o2s’inicia l’acompanyament.
Principisd’actuació
Escoltar sense jutjar ni minimitzar.
Prioritzar la seguretat de la persona afectada.
No confrontar la persona agressora.
Respectar les decisions de la persona.
Garantir la confidencialitat en tot moment.
Registrar la situació si hi ha consentiment.
Valora el risc i detecta les necessitats: suport emocional, derivació sanitària, protecció o acompanyament Prioritza sempre la voluntat de la persona
Principisd’actuació
Acollir empàticament, sense judicis ni pressions
Adaptar el llenguatge a cada persona
Respectar la diversitat d’identitats i orígens
Garantir la confidencialitat en tot moment
Respectar l'autonomia i les decisions de la persona
No forçar la denúncia ni la derivació
Coordinar-se discretament amb els altres agents
Registrar amb consentiment i rigorositat
Línia d’atenció contra la
De
Comunicació
Objectius
Públicsdestinataris
La comunicació és un elementestratègicdeprevenció itransformacióculturaldel protocol Informar sobre els mecanismes d’actuació disponibles és necessari, però la comunicació ha d’anar més enllà: ha de contribuir a canviar actituds, reforçar el rebuig social davant les violències i construir una cultura festiva basada en el respecte, el consentiment i la corresponsabilitat
Totes les actuacions comunicatives han de ser coordinades, accessibles,inclusivesicoherentsamb els principis del protocol, i s’han d'adaptar als diferents públics, formats i contextos festius del municipi.
La comunicació vinculada al protocol persegueix sis objectius:
Visibilitzarelcompromísinstitucional fer visible el posicionament de l’Ajuntament de tolerància zero davant les violències masclistes i lgbti-fòbiques
Facilitarelconeixementdelprotocol garantir que les persones participants i els agents implicats coneguin els mecanismes d'actuació, els dispositius disponibles i els recursos de suport.
Afavorirladeteccióil’activació facilitar que qualsevol persona pugui identificar situacions de risc, comunicar incidències i activar els mecanismes de suport.
Reforçarlacorresponsabilitatcomunitària promoure una cultura festiva on tothom tingui un paper actiu en la prevenció.
Generarconfiançaenelsdispositius reforçar la legitimitat del Punt G, les persones referents i els mecanismes municipals d'intervenció.
Contribuiralatransformaciócultural impulsar canvis en les actituds i dinàmiques socials que normalitzen les violències en espais festius.
Les actuacions comunicatives s’adapten als diferents públics presents als espais festius i als agents implicats en el desplegament del protocol:
Personesassistentsiparticipantsengeneral coneixement del protocol, identificació dels mecanismes de suport i promoció de conductes respectuoses
Jovesipúblicjuvenil llenguatges adaptats, canals propers i missatges específics sobre consentiment, límits i prevenció de violències
Entitatsiagentsorganitzadors responsabilitats vinculades al protocol, criteris operatius d’aplicació i eines pràctiques
Personesreferentsiagentsoperatius criteris compartits d’actuació, mecanismes de coordinació i eines operatives
Agentscomunitarisiteixitassociatiu implicació comunitària, corresponsabilitat i participació activa en la construcció d'espais festius segurs
Campanyamunicipaldeprevenció
L’estratègia comunicativa combina quatre tipus d’actuació complementaris: accions institucionals, campanya preventiva, comunicació comunitària i informació operativa durant les activitats festives. Els canals de comunicació inclouen:
Canalsdigitals xarxes socials municipals, web, continguts audiovisuals i infografies
Materialsfísics cartelleria, fullets, pancartes i senyalització als espais festius
Comunicaciódurantlesactivitats visibilitat del protocol, identificació del Punt G i persones referents, i missatges preventius en espais visibles
Comunicaciócomunitària accions de sensibilització amb entitats, colles i associacions
La comunicació durant les activitats s’adapta sempre al nivell de desplegament, al tipus d’activitat i a les característiques del públic assistent
L'Ajuntament impulsa una campanyamunicipaldeprevenció amb identitat gràfica pròpia, orientada a reforçar missatges compartits de prevenció i consolidar una cultura festiva lliure de violències.
La perspectivadegènereiinterseccionalha de travessar tota la campanya: des del disseny dels missatges fins a la tria dels canals, els formats i les imatges. Això implica representar la diversitat de persones que participen en les festes incloent-hi dones, persones LGBTI+, persones d’orígens diversos, persones amb diversitat funcional i persones joves i evitar reproduir estereotips, rols de gènere o imatges que normalitzin les desigualtats. La perspectiva interseccional garanteix que la campanya arribi i connecti amb tots els col·lectius presents als espais festius, especialment amb aquells amb més risc de vulneració de drets.
Els materials de la campanya inclouen cartelleria, fullets, continguts digitals, materials específics per a entitats adherides i senyalització del Punt G. Tots els materials han de garantir coherència visual, claredat comunicativa, llenguatge inclusiu i accessibilitat
Els missatges s’organitzen en quatre línies complementàries:
Missatges institucionals
Missatges de corresponsabilitat comunitària .
Missatges sobre consentiment i límits
Missatges de prevenció lgtbi-fòbica.
Missatges operatius
Seguiment i avaluació
GrupdeSeguimentiAvaluació(GSiA)
El seguiment i l'avaluació del protocol garanteixen que les actuacions previstes s’implementen efectivament, que els mecanismes de coordinació funcionen i que el model s’adapta i millora al llarg del temps. Un protocol que es posa en marxa però no es revisa perd rellevància i operativitat: el seguiment és el que el manté viu i el connecta amb la realitat del territori
El sistema de seguiment i avaluació del protocol s’articula en tres dimensions complementàries: el GrupdeSeguimentiAvaluaciócom a espai de governança, els indicadors com a eina de mesura i la revisió periòdica com a mecanisme d’actualització
El Grup de Seguiment i Avaluació és l’espai tècnic estable encarregat d’impulsar el seguiment, l’avaluació i la millora contínua del protocol
Composiciómínima:
Tècnica del servei d’Igualtat
Professionals referents de les àrees implicades: Igualtat, LGBTI+, Salut Pública, Cultura, Policia
Local i Protecció Civil
Representants d’entitats adherides al protocol
Funcionsprincipals:
Vetllar per la implementació del protocol i el desplegament del Pla d’activitats.
Fer el seguiment dels casos detectats, les actuacions i les respostes institucionals.
Recollir dades, indicadors i valoracions qualitatives sobre l’impacte del protocol
Identificar dificultats operatives i proposar mesures de millora
Impulsar processos d’avaluació participativa i rendició de comptes.
Freqüènciadereunions:
El GSiA es reuneix amb un mínim d'unasessió obligatòriaanuali dues d'opcionals La sessió obligatòria es convoca el mes de setembre, per fer la valoració de la festa major i preparar les festes del darrer trimestre. Si la Regidoria d’Igualtat ho considera oportú, pot convocar sessions extraordinàries En cada sessió s’ha de treballar obligatòriament:
Traspàs d’informació recollida per part de la persona tècnica referent del protocol
Recordatori sobre els mecanismes d’implementació durant les festes
Revisió d’incidències detectades i circuits activats.
Valoració de les actuacions del període i proposta de millores.
Indicadorsdeprocés mesuren el desplegament de les activitats:
El seguiment combina indicadors quantitatius i qualitatius per obtenir una visió completa de la implementació i l’impacte del protocol
Indicadorsderesultat mesuren l’impacte de les actuacions:
Revisióiactualitzaciódelprotocol
El protocol es revisa periòdicament per garantir la seva adequació a la realitat del municipi, l’actualització dels mecanismes operatius i l’adaptació als canvis normatius o organitzatius.
S’estableix un moment clau de revisió:
Revisió anual a càrrec del GSiA per incorporar-hi els aprenentatges de cada any: incidències, dificultats operatives, actualitzacions de recursos i serveis, i propostes de les entitats.
La revisió incorpora els resultats dels processos d’avaluació, l’experiència acumulada, les aportacions dels agents implicats i les actualitzacions normatives. L’objectiu és promoure un model municipal de prevenció i abordatge de les violències masclistes i lgtbi-fòbiques progressivament més coherent, coordinat i operatiu.
Pla d'Activitats
2026-2030
El Pla d’activitats concreta el desplegamentoperatiu delprotocola través d’un conjunt d’actuacions planificades, distribuïdes en el temps i amb responsables definits. Recull les 15 activitats previstes per al període 2026-2030, estructurades en relació directa amb els eixos d’abordatge del protocol i orientades a garantir que els compromisos adquirits es tradueixin en accions efectives.
El Pla ha de ser revisat anualment pel Grup de Seguiment i Avaluació (GSiA), que pot proposar ajustos, incorporar activitats noves o adaptar els recursos assignats d’acord amb l’experiència acumulada i les necessitats detectades
Cronograma
Glossari de termes
Aquest glossari recull els principals conceptes utilitzats al llarg del protocol amb l’objectiu de facilitarne la comprensió i garantir una interpretació compartida per part de tots els agents implicats.
Bibliografia i documents de referència
Marc normatiu
Normativainternacionalieuropea
Normativaestatal
Normativaautonòmicacatalana
Nacions Unides (1979). Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) Nova York: ONU
Nacions Unides (1992) CEDAW Recomanació general núm 19 sobre la violència contra la dona Nova York: ONU
Consell d’Europa (2011) Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (Conveni d’Istanbul). Estrasburg: Consell d'Europa
Codi penal espanyol (text refós actualitzat).
Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. BOE núm. 313, 29/12/2004
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. BOE núm 71, 23/03/2007
Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. BOE núm 214, 07/09/2022
Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista DOGC núm 5123, 02/05/2008
Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes DOGC núm 6919, 23/07/2015
Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista DOGC núm 8303, 24/12/2020.
Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació DOGC núm 8307, 31/12/2020.
Llei 13/2025, de 29 de desembre, dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTIfòbia. DOGC núm. 9574, 31/12/2025. Vigència: 20/01/2026.
GeneralitatdeCatalunya
ÀmbitlocaldeGranollers
Altresprotocolslocalsdereferència
Protocols, guies i documents de referència institucionals
Departament d’Igualtat i Feminismes (2022). Model d’abordatge de les violències sexuals Un model de país Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament d’Igualtat i Feminismes (2022) Protocol marc per a una intervenció amb diligència deguda en situacions de violències masclistes Barcelona: Generalitat de Catalunya
Departament d’Igualtat i Feminismes (2023). Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes Barcelona: Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura (2024). Protocol-guia per a l’abordatge de les violències masclistes en activitats de cultura popular Barcelona: Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior (2024) Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci, espai públic i transports Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Institut d’Estadística de Catalunya Idescat (2021) Enquesta de violència masclista de Catalunya (EVMC). Barcelona: Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Granollers (2025) IV Pla d’Igualtat de Gènere de Granollers 2025-2030. Granollers: Ajuntament de Granollers
Ajuntament de Granollers (2026). II Pla Local per a la Diversitat Sexual i de Gènere 2026-2031. Granollers: Ajuntament de Granollers
Ajuntament de Granollers (2025). Diagnosi de les dinàmiques de violències sexuals i lgtbi-fòbiques als espais festius públics de Granollers Granollers: Ajuntament de Granollers.
Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (2025) Protocol d'abordatge de les violències sexuals i lgtbi-fòbiques en espais festius públics de l’Ametlla del Vallès 2025-2029
Ajuntament de Sitges (2025). Protocol d’abordatge de les violències sexuals i lgtbi-fòbiques en espais festius públics de Sitges 2025
Consell Comarcal de l’Alt Urgell (2026). Protocol d’abordatge de les violències sexuals i lgtbi-fòbiques en espais festius de l'Alt Urgell 2026-2031.
Document intern d’ús exclusiu del personal del Punt G S’emplena al final de cada jornada o torn
Annex2.Full de registre de casos que requereixen atenció
Document intern i confidencial S’omple després d’haver acabat la intervenció No és un full per omplir la persona afectada El registre s’omple només si la persona atesa ha expressat la seva voluntat de ser identificada. En cap cas s’ha de condicionar l’atenció a la recollida de dades.
Annex3.Fitxa de seguiment posterior a l’activitat festiva
Per omplir per l’entitat organitzadora i enviar a l’Ajuntament de Granollers (Àrea d’Igualtat) en un termini màxim de 7 dies després de l’activitat
Data i signatura de la persona referent:
Annex4.Fitxa de derivació a serveis especialitzats
La derivació s’ha de fer respectant les decisions de la persona afectada i facilitant informació clara En persones adultes, cal obtenir el consentiment informat En menors, la derivació pot ser obligatòria per normativa.
Annex5.Fitxa de seguiment i tancament del cas
Aquesta fitxa documenta el procés de seguiment i garanteix que s’han aplicat les mesures adequades El cas només es pot considerar tancat quan la persona afectada ha estat protegida, les mesures han estat implementades i no hi ha indicadors de risc actiu.
Dataisignaturadelapersonaresponsable:
per a entitats
Granollers, de de20
Signaturarepresentantlegaldel’entitat
Signaturapersonareferentdel’entitat
Segelldel’entitat
Annex7.Annex als contractes de grups de música i DJ
Aquest annex forma part del contracte de contractació artística i ha de ser signat per la persona responsable de la contractació
