Diagnosi Mat I Economia Social i Solidària 2018

MAR I ESS DIAGNOSI

economia blava vs creixement blau Barceloneta Proa a la Mar · 2018 ·

PRESENTACIÓ

Un barri de mar

3

REFLEXIONS

Port i ciutat; o ciutat-port

4

Toni Vidal

D’esquena al mar

5

Andrea Comaposada i Elisabet Paül

Peces y pescadores de la Barceloneta: ¿especies en extinción o una crisis que puede solucionar la economía social y solidaria?

6

Irmak Ertör

Coordinació: Esther Zamora Col·laboradors: Andrea Comaposada Elisabet Paül Irmak Ertör Marina Monsonis Toni Vidal Anèl·lides, serveis ambientals marins Fàbrica del Sol Museu Marítim de Barcelona Institut de Nàutica de Barcelona INS Narcís Monturiol Disseny Mapa dels perfils professionals de la Barceloneta: Guillem Roig Disseny imatge fulletó BPM: Guillem Roig Maquetació fulletó BPM: Abigail Rodríguez Edita: Barceloneta Proa a la Mar Informació general: proalamar@ placomunitaribarceloneta.org Disseny i maquetació: Abigail Rodríguez

Barceloneta, de mar, connexions i absències

8

Marina Monsonís

DIAGNOSI DE MANCANCES I OPORTUNITATS SOCIOECONÒMIQUES A LA BARCELONETA

Mar i Economia social i solidària

11

Quines accions de Barceloneta Proa a la Mar es desenvolupen des de l’Eix Mar?

15

Mapa de perfils professionals de la Barceloneta

16

PACTE LITORAL

Maritimitzar la ciutat

25

PROPOSTES DE TREBALL

5 propostes per revertir les mancances detectades i impulsar un sector mar amb paràmetres de l’economia social i solidària

29

PRESENTACIÓ Barcelona ha viscut d’esquenes al mar... Quantes vegades ho hem sentit a dir? Moltes. I és possible que la ciutat de Barcelona visqués i visqui encara d’esquenes al mar, però el barri de La Barceloneta no ho ha fet mai. I mai no ha viscut d’esquenes al mar perquè La Barceloneta és, senzillament, MAR. La Barceloneta és un barri tradicionalment vinculat al mar i ha fet d’aquest recurs natural, el seu desenvolupament socioeconòmic. Per bé que durant generacions la majoria del veïnat hi ha estat vinculat laboralment: mestres d’aixa, calafats, estibes o pescadors, entre altres professions. Com els oficis que es desenvolupaven en els petits tallers de construcció i reparació d’embarcacions, la majoria d’origen familiar, ubicats al barri. Oficis estretament vinculats a la construcció naval que desenvolupaven molts veïns del barri, i que pràcticament han desaparegut per qüestions diverses en l’impàs d’una sola generació. També està en perill d’extinció la pesca i els pescadors de La Barceloneta.

UN BARRI DE MAR Esther Zamora Referent Mar i Economia social i solidària Barceloneta Proa a la Mar

Davant un model extractiu, injust, insolidari, gentrificador, mercantilista, privatitzador i poc sostenible existeix una altra manera de fer i entendre l’economia. És per aquest motiu que Barceloneta Proa a la Mar decideix portar a terme una diagnosi entorn el sector mar i l’economia social i solidària.

La Marina, l’Irmak, l’Eli, l’Andrea, el Toni... entre tants altres, són joves vinculats al barri de La Barceloneta que treballen en la defensa del territori i del litoral des de diferents vessants. Molts d’aquests joves vinculats a La Barceloneta per diferents motius, s’han format, han viatjat, han viscut fora... I han retornat a l’allò local incorporat des de l’allò global. Joves arrelades al territori que es miren el mar des de la perspectiva de gènere, des de la interculturalitat, des de la sostenibilitat. Des de la màxima estima per un barri de mar (que no amb mar) en perill d’extinció.

3

REFLEXIONS

PORT I CIUTAT; O CIUTAT-PORT Toni Vidal Arquitecte

Els acords són rellevants i positius, però insuficients. Lluny d’una esmena al model vigent al sector creuers, representen la seva validació i consolidació; i es segueix prioritzant la nàutica recreativa al temps que es proposen espais per la cultura i la formació. Acords des d’interessos contraposats. Acords port-ciutat, quan potser hauríem d’encetar el paradigma ciutat-port. “Ciutat portuària”, de la mà d’un nou espai de gestió compartida “amb el port”, liderat per la ciutat.

Els acords són, amb ulls crítics, insuficients. Reconèixer aquesta evidència no representa, però, la seva invalidació. Ajuntament i Port de Barcelona han fet una bona passa endavant, en un àmbit de decisions concertades, confluint mínimament els seus interessos: l’ordenació i estudi dels impactes del trànsit de creuers, però el manteniment del volum d’escales; la convivència d’usos ciutadans –especialment culturals i formatius- a la nova bocana, però mantenint la priorització de les marines recreatives privades, de luxe i per grans eslores. Tot això en un context de recuperació i millora d’espais per a la ciutadania. La felicitació per l’esforç de confluència no ens ha d’impedir ser-ne crítics.

Bàsicament, perquè malgrat els esforços de la ciutat de limitació del sector dels creuers, l’acord representa, avui, la consolidació i validació del model, lluny de la seva esmena. Apartar i ordenar els creuers, començar a estudiar el seus impactes –què esmenarem si aquests informes són negatius?-, no limita per res el seu impacte real sobre el model econòmic del territori, ni els efectes socials negatius que puguin representar: Foment d’un sector serveis precari, de la pol·lució o de la banal·lització cultural de Barcelona. Els recents acords no són, en cap cas, l’esmena a aquest model que tanta alarma social genera. Malgrat, fins i tot, les millores –físiques, urbanes- al molls de la Fusta o d’Espanya, que se’n derivin. És important ser-ne conscients si volem que la ciutat faci autocrítica per liderar el model de port que necessita.

Això ens aboca a una darrera reflexió: hem de seguir parlant de “relacions port i ciutat”? O pensar en termes permanents de ciutat-port, això és, de “ciutat portuària? “No és convenient que el barri es converteixi en una zona exclusivament turística. Ara que es viu un nou esplendor marítim, però molt vinculat al creixement d’activitats turístiques (ports esportius, nous hotels, restaurants, creuers) cal reconèixer el paper de la Barceloneta com a barri marítim tradicional dels estibadors, dels pescadors, de les indústries marítimes i d’altres treballs del port que han contribuït amb les seves activitats al desenvolupament de Barcelona”1, ja deia l’any 2003 Joan Alemany, incidint en la condició marítima que, de manera ineludible, ha definit sempre la ciutat.

El millor pacte amb el gestor portuari és indefugible. I el govern compartit de la ciutat i del port hauria d’esser obligat. Assumir que la ciutat és portuària, convida a una estratègia decidida, a llarg termini, de Barcelona i el territori en vers al port, on els interessos d’aquest siguin els mateixos que els de la

1

4

Alemany, Joan. “Barceloneta, barri marítim”. A Barceloneta, un quart de mil·leni. Ed. Aj. De Barcelona i Gas Natural. Barcelona, 2003

ciutat. Al servei d’una economia social, realment productiva, allunyada dels interessos del capital i l’especulació. Tot i els marcs legals donats, existeixen precedents d’entorns portuaris de gestió compartida ciutat-port, ben lluny, a València o Cincinatti; o més a prop, com Port 2000 o el Consorci el Far, per exemple. La ciutat ha de liderar aquesta –nova i permanent- confluència.

Toni Vidal Arquitecte.

Veí de la Barceloneta, i membre del Grup de Recerca Habitar – UPC. Actualment està redactant la seva tesi doctoral: Atles del Port de Maó. Un paisatge des de la col·lecció. @tonividaljordi / avidaljordi@gmail.com

La desconnexió entre la ciutat de Barcelona i el mar ha estat suplerta diverses vegades a la història per transformacions, en gran mesura, del port. Si es vol caminar cap una veritable relació ciutat-mar, és necessari promoure que la ciutadania protagonitzi una efectiva vinculació amb la costa i que la biodiversitat de les platges passi a esdevenir un element clau en la gestió del litoral barceloní.

El 17 d’octubre de 1986, Joan Antoni Samaranch digué: “À la ville de Barcelone”. S’inicià, així, un dels processos de remodelació més importants del litoral de la capital catalana, sense oblidar els succeïts anteriorment el 1477 i el 1859, la construcció artificial del port per part de Stassí Alexandrino i l’ampliació del mateix de Josep Rafo, respectivament. El projecte per la Barcelona 92 eliminà els obstacles entre barris i costa, dibuixà una nova línia litoral, transformà el Poblenou i modificà el port de Barcelona amb la creació del nou Moll de la Fusta, entre altres actuacions. Tot plegat fou conegut com l’obertura de la ciutat al mar.

D’ESQUENA AL MAR Andrea Comaposada i Elisabet Paül Cofundadores d’Anèl·lides, serveis ambientals marins.

Arran d’aquest fet, és força habitual passejar pel Passeig Marítim o el Passeig de Colom i veure com els turistes gaudeixen dels espais recuperats pels Jocs Olímpics o escoltar com un barceloní explica, als seus familiars o amics de visita, que abans del 1992 “vivíem d’esquena al mar”. L’expressió, ja utilitzada entre mitjans dels segles XIX i XX, és coneguda i habitual en el nostre entorn i denota una percepció de millora en la relació ciutat – litoral.

Però, és real?

Les grans remodelacions litorals citades amb anterioritat es centraven en el port, una de les infraestructures més importants i necessàries de la ciutat.

Tanmateix, el litoral de Barcelona no està format exclusivament per l’àrea de refugi dels vaixells, sinó que s’ha de tenir en compte també l’espai conformat per platges.

Des de finals del segle XIX, nombroses iniciatives ciutadanes han reivindicat la maritimitat de la ciutat, tot reclamant l’espai litoral com a espai col·lectiu per a la pràctica de l’esport, l’oci o la cultura, el de l’activitat pesquera i la pervivència de la tradició marinera. De la mateixa manera, des de la segona meitat del segle XX, les platges de la nostra ciutat han estat vistes com una zona de bany, en obrir-se nombrosos establiments on practicar-lo i recomanar-se per prescripció mèdica.

5

En els últims anys, diversos projectes han centrat la nostra atenció en la contaminació present al mar i, en especial, en la problemàtica dels plàstics, el que ha posat en relleu els efectes de l’activitat humana sobre els oceans i han portat a iniciar una reflexió sobre les nostres accions quotidianes per tal d’establir una nova relació amb el mar. Emperò, si el que es busca és profunditzar en un canvi de valors i comportaments, és necessari fomentar la participació activa de tots els ciutadans en les polítiques ambientals i això passa per, no només conèixer els problemes ambientals globals i locals, sinó per facilitar la comprensió dels ecosistemes litorals i potenciar la responsabilitat compartida sobre l’entorn. Per aquest motiu, cal reconstruir la desconnexió existent amb l’entorn més proper i conscienciar la ciutadania en l’existència d’una riquesa dels ecosistemes a la costa de la ciutat, a través del coneixement directe de la seva biodiversitat amb programes d’educació ambiental i divulgació científica.

Així doncs, com diu el comandant del Calypso, caldrà que els barcelonins mirem de nou les nostres platges, per descobrir la biodiversitat present sota l’aigua, al damunt de les seves roques, als espigons i a la sorra, per tal de poder deixar de viure, finalment, d’esquena a la nostra costa i establir un veritable lligam entre la ciutat i el mar.

Tras el instante mágico en que mis ojos se abrieron en el mar, no me fue más posible ver, pensar, vivir como antes.

(Jacques-Yves Cousteau) Andrea Comaposada García i Elisabet Paül i Carril Biòloga i oceanògrafa que treballen al i pel litoral de Barcelona.

Cofundadores d’Anèl·lides, serveis ambientals marins: www.anellides.com / @anellides / info@anellides.com

PECES Y PESCADORES DE LA BARCELONETA: ¿ESPECIES EN EXTINCIÓN O UNA CRISIS QUE PUEDE SOLUCIONAR LA ECONOMÍA SOCIAL Y SOLIDARIA?

Irmak Ertör Investigadora

6

La pesca sufre una crisis socioecológica y política tanto a nivel local como a nivel global. Una gran parte de las políticas pesqueras nacionales e internacionales y de los intereses de las grandes industrias han llevado, por un lado, a una devastación ecológica generando un colapso y una pérdida en la biodiversidad de las especies marinas, y por otro, a una desigualdad profunda entre las y los productores de pescado y mariscos –incluyendo las personas que los pescan, procesan, empaquetan, distribuyen, venden y cocinan– así como a una falta de acceso al pescado local, sano y accesible para la ciudadanía. En este contexto local y global se deben construir modelos más justos y sostenibles que nos lleven hacia una soberanía alimentaria azul –y no a un crecimiento azul promovido globalmente– en los mares, así como reclamar el derecho al acceso y control de los procesos alimentarios por las y los que lo producen y lo usan para su alimentación y reproducción.

La actividad pesquera, particularmente la pesca artesanal, se enfrenta a unos retos sustanciales a escala local, nacional y global. La intensificación de las capturas globales a través de la pesca industrial se ha producido especialmente a partir de los años 50 en un crecimiento significativo en la cantidad de explotación pesquera. Esa situación ha llevado a la extinción de varias especies y a una disminución significativa en los stocks globales de peces a partir de finales de los años 80. Hoy en día aproximadamente el 30% de todos los stocks globales están sobreexplotados y el 58% están totalmente explotados (FAO 2016; Ocean Atlas 2017). La flota global es –por lo menos– 2,5 veces más grande de lo necesario para pescar de forma sostenible.

Por otro lado, el 65% de la pesca es capturada por la fracción más grande de la flota industrial, que emplea solo al 4% de pescadores y pescadoras (Pauly 2006). Este dato indica la desigualdad que causa la industrialización del sector, puesto que la mayoría de ese 4% son trabajadores y trabajadoras y el gran lucro, a través de la actividad pesquera industrial, sólo llega a las grandes empresas.

Las y los pescadores artesanales están sufriendo globalmente en muchos casos debido a que no pueden pescar más en las costas, por no recibir un salario digno a pesar de su esfuerzo o por los conflictos que se producen entre la flota industrial y la artesanal, así como por la ocupación o la contaminación que generan en el espacio marino otras industrias. La pesca tradicional que se lleva a cabo cerca de las ciudades grandes y portuarias del Mediterráneo tiene un reto aun mayor. Las presiones de un modelo turístico masificado, la construcción de los mega-proyectos en la zona litoral, los puertos o aeropuertos, la producción de energía o extracción minera, etc causantes de otras crisis socioecológicas y políticas que profundizan las desigualdades. Es por ello que alrededor de muchas ciudades grandes la pesca artesanal se ha perdido o marginalizado.

En este contexto las y los pescadores artesanales del mundo están movilizándose en su localidad estableciendo redes de solidaridad para confrontar los impactos negativos que ese desarrollo industrial supone para las comunidades pesqueras y las personas consumidoras. Uniendo sus fuerzas con otros actores sociales como los campesino/as, los científico/as, los consumidores, los grupos de ecoconsumo o cooperativas de agroecología, las activistas de derechos humanos y derecho alimentario y las autoridades locales que hacen un esfuerzo para construir redes alternativas.

Un ejemplo importante que se puede aplicar a nivel local son las redes de la Agricultura Sostenida por la Comunidad (ASC) y Pesca Sostenida por la Comunidad (PSC). Las redes de ASC, con diferentes modelos de organización, están mucho más desarrolladas en Barcelona y a nivel estatal. Sin embargo, la falta de conocimiento de los mares, la cultura, las maneras y las artes de la pesca ha frenado el activismo y la implicación de posibles políticas más participativas en este ámbito. Actualmente a nivel europeo y mediterráneo existen iniciativas y debates para unir esas redes y fortalecerlas, puesto que ya se observa que la pesca es una parte importante de la agroecología y la soberanía alimentaria.

La solidaridad y la colaboración entre CSAs y CSFs desde la mirada de la economía social y solidaria son una alternativa para transformar las formas de producción, distribución y consumo de todas las personas implicadas. El primer paso sería identificar las buenas (o mejores) maneras de producir y consumir bajo las condiciones actuales –pero sin olvidar las razones históricas y políticas–. El segundo sería establecer y movilizar las redes de agroecología y cooperativas de producción y consumo para promover una pesca más sostenible y justa que favorezca y fortalezca la pesca artesanal.

Al mismo tiempo se debe de mejorar el conocimiento de las especies locales, las recetas de pescado tradicionales, las ventajas y desventajas entre las diferentes opciones de producción de la pesca. El tercer paso sería aplicar los mecanismos y sistemas de garantía participativa usadas en la producción agroecológica entre las y los campesinos y consumidores que

7

ayudaría a mejorar el conocimiento de las artes de la pesca, generar una certificación local, priorizar su consumo y conocer mejor e intentar superar los problemas a los que se enfrenta la pesca artesanal.

La pesca artesanal, en la mayor parte de la costa litoral, ha ido desapareciendo durante las últimas décadas y sólo quedan algunas familias de pescadores y pescadoras que tienen barcos de tamaño medio. No se puede cerrar los ojos frente tal situación a nivel local, nacional, regional y global. Hay que entender mejor la crisis socioecológica, socioeconómica y política y actuar para construir alternativas que confronten esta crisis. Ni los peces ni las y los pescadores deberían de desaparecer. La solución es ir hacia una soberanía alimentaria aprovechando las herramientas construidas en las redes de agroecología y en la economía social y solidaria. Empezando a nivel local y globalizando la lucha, se pueden construir alternativas al modelo capitalista entorno la producción alimentaria.

Irmak Ertör Vecina de la Barceloneta y investigadora postdoctoral en ICTA-UAB Trabaja sobre ecología política, soberanía alimentaria y justicia ambiental y pesquera.

BARCELONETA, DE MAR, CONNEXIONS I ABSÈNCIES Marina Monsonís Artista Visual

Sobre la connectivitat i la no connectivitat d’un barri vora el mar, on les polítiques institucionals preolímpiques i olímpiques del PSC van obrir la ciutat al mar. Però, i si el què necessitava el barri de La Barceloneta era reconnectar-se amb la mar?

I em pregunto... Què és obrir-nos al mar? Obrir-nos al mar és anar a la platja i comprar-nos un gelat a la Farggi? Obrir-nos al mar és anar a la Barceloneta i menjar-nos una paella congelada, amb peix congelat d’espècies globalitzades, que totes coneixem i consumim, però que no sabem d’on venen ni com han arribat als nostres plats, ni quins processos o gestions s’han donat perquè arribin fins a nosaltres?

Parlar de la intersecció entre la mar, les cultures i les classes socials a la Barceloneta, és parlar del tarannà i de la seva forma de ser. És parlar d’una constel·lació de conceptes enxarxats, d’una xarxa amb fractures i amb reparacions, amb nusos que es fan i es desfan. És parlar de memòria familiar i domèstica, memòria oral, gestual i gastronòmica. És parlar de política, poder, economia, domini, jerarquies, privilegis. És parlar de ciència, biologia...d’oficis. És parlar d’absències i mancances. És parlar de racisme, xenofòbia, masclisme, migracions. És parlar de rics i pobres. És parlar de resistències, lluites, territori, pedagogia, globalització i geografia.

A continuació exposaré experiències viscudes, una diagnosi informal i personal de mancances i dificultats que detecto, barrejada amb preguntes, propostes aterrades i viables en el territori, però també plantejaments utòpics que penso i repenso en el present continu.

8

Un dels aspectes que he observat, és el de la nostàlgia pels oficis marítims tradicionals. Oficis que em sembla necessari recuperar, però no estic tan segura de si són tan necessaris de reproduir de la mateixa forma. Els oficis de mar fins fa poques dècades estaven molt dividits: els dels homes i el de les dones. El de les dones, com ja sabem, poc reconeguts, mal valorats o directament invisibilitzats. No és el cas de l’estiba. Fa un parell de dècades que les dones es van introduir en aquesta feina, tradicionalment apta només per a homes. Penso que és necessari acabar amb aquest binarisme: la mar pot generar també oficis emergents fora de les categories “masculines i femenines”. És necessari fer l’exercici de reconeixement de totes les tasques que s’han carregat les dones durant generacions. Treballs invisibilitzats, que sembla que ara des de polítiques culturals institucionals de tall feminista i projectes concrets (com un de recent del Museu Marítim de Barcelona), s’estan visibilitzant. Inclouria en aquest reconeixement a les dones de passat i de present que han cuidat, promogut, lluitat i treballat la memòria i la cultura marinera des de diferents fronts: els moviments socials, la cultura, la reivindicació de la memòria històrica, l’escriptura, la música i l’art.

Com seria si ja des d’infants poguéssim observar la diversitat de l’ecosistema marí? Si poguéssim observar que hi ha peixos migradors i sedentaris, que canvien de sexe i que tenen diferents formes de sexualitat, que muten de blancs a blaus, que alguns viuen en comunitat i d’altres viatgen soles, que a la mar no hi ha fronteres... Si poguéssim aplicar aquestes observacions a la nostra realitat social...?

L’Escola del Mar, bombardejada per les tropes feixistes als anys 30, va construir l’escola a la platja. Una escola mixta de nenes i nens que apostà per un model pedagògic dirigit a les classes populars. Feia itineràncies d’observació amb vaixell, de connexió amb l’aire lliure i la mar, aplicant en la seva filosofia, l’amor, la creativitat i l’experimentació.

Fa un parell d’anys vaig proposar un taller de cuina a l’Institut Joan Salvat Papasseit i vaig arribar a la conclusió de que moltes alumnes, totes d’orígens diversos, es connectaven a través de la mar. Ens explicàvem que una iaia de la Medina de Casablanca menjava i cuinava kefta de sardines... i que una iaia migrada de Granada a la Barceloneta, feia unes migues amb sardina...“les migues són una evolució del cuscús àrab a Andalusia”, deia.

Un jove va portar una recepta de pàkora de la seva tia de L’Índia. No sabia quin peix utilitzar, com la majoria de joves i adults: no coneixia el peix de proximitat, ni les espècies menys comercialitzades. Juntes vam decidir-nos per una bròtola, peix poc conegut, econòmic i que es ven al mercat de la Barceloneta. La pàkora és molt especiada... Així, la conversa sobre la ruta de les espècies i les colònies europees era obligada.

Cuinar amb peix és un recurs i una eina molt potent per què ens coneguem.

Embrutar-nos juntes i parlar de les complexitats al km 0.

Una altra realitat que he detectat en les desenes de visites al Moll de Pescadors, és que els joves que han crescut a la Barceloneta ja no volen ser pescadors. És una feina massa dura que he comprovat que fan alguns joves d’origen africà.

Els últims pescadors que han mort a la mar han estat d’una família que

9

porta generacions vivint al barri de La Barceloneta, un pescador d’origen marroquí i un d’origen senegalès. Aquests darrers van arribar a Barcelona buscant una vida millor.

Si caminem a través del passeig, vora el port, ens creuem amb els venedors i les venedores ambulants. És curiós com tantes persones d’origen andalús i murcià, que han crescut a la Barceloneta, migrades en temps de fam (moltes d’elles famílies de pescadors) també exercien la venda ambulant per complementar la seva economia o per pura supervivència. Algunes d’aquestes persones no senten empatia, connexió o respecte per les treballadores i treballadors del Top Manta. El que possiblement no sàpiguen, o potser no volen saber, és que molts d’aquests manters són pescadors artesanals, ecorefugiats, que se senten amb la necessitat de migrar jugant-se la vida a la mar. A causa dels danys provocats pels vaixells de pesca, alguns d’espanyols, que utilitzen bombes a la mar i que destrossen l’ecosistema marí, maten ous i acaben amb la possibilitat d’un ofici ancestral, respectuós i necessari per viure. La pesca artesanal.

Com seria un barri que es fa responsable? Que entén que les seves àvies i els seus avis venien al carrer tal i com ara fan els manters i manteres avui dia, per necessitat. Un barri que és conscient dels efectes i dels processos de colonització sobre la vida de persones que comparteixen territori aquí i ara...

Hi ha persones en aquest barri que s’estan fent aquestes preguntes, que estan en aquest procés d’escolta, d’intercanvi i connexió. Però no és suficient i això és molt greu.

Com seria un barri que es fa responsable? Com seria un barri que s’indigna i actua respecte els centenars de morts al Mediterrani?

Com seria un barri que sent la responsabilitat de cuidar la mar? Que pren consciència quan obre un peix i se n’adona que està farcit de plàstic? Que comprèn que els efectes del canvi climàtic són imminents?

Com seria connectar-se també espiritualment amb la mar? Aprendre a escoltar, a callar quan cal, a observar amb cura... A fer-se preguntes.

La mar ens dóna l’oportunitat de fer observacions entorn la complexitat del sistema, de constel·lar tots els eixos. És una font de saviesa infinita i desaprofitada que ens pot ajudar a comprendre millor aspectes relacionals de l’allò local i l’allò global. De l’u i del tot. Seguim.

Marina Monsonís Artista Visual.

Veïna de la Barceloneta.

Treballa en processos de transformació social arrelats al territori, les ciències del mar, la pedagogia i el disseny basats en el lloc, la geografia radical i la gastronomia.

10

DIAGNOSI DE MANCANCES I OPORTUNITATS SOCIOECONÒMIQUES DE LA BARCELONETA. Barceloneta Proa a la Mar, el projecte de desenvolupament local del Pla Comunitari de La Barceloneta, dissenyat i executat amb i per la comunitat, de baix a dalt, defensa la idea força de que els territoris han d’esdevenir subjecte actiu de la seva economia local.

Des d’una mirada socioeconòmica la realitat del litoral ens constata que, tot i ésser el mar un element de desenvolupament local, les polítiques extractives pròpies del model capitalista s’apoderen de la riquesa generada al territori. Aquest model econòmic no permet que la comunitat participi d’aquest desenvolupament, no té en compte les seves necessitats, no potencia que el veïnat se’n beneficiï i obliga a que el territori carregui amb els costos i les externalitats negatives d’aquesta manera de fer economia.

MAR I ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Amb aquest context Barceloneta Proa a la Mar vol impulsar un Eix Mar per: a. Fer del mar un element de desenvolupament socioeconòmic específic del territori que generi ocupació digne i de qualitat amb valors de l’economia social i solidària. b. Esdevenir una alternativa real a les polítiques extractives pròpies del model capitalista, dins el sector nàutic i marítim c. Defensar un desenvolupament local amb i per al territori que tingui en compte les seves especificitats i necessitats socioeconòmiques. d. Recuperar la memòria professional i marítima de la ciutat revaloritzant l’ofici de construcció i manteniment d’embarcacions, repensant el sector de la pesca (única indústria primera de la ciutat), promovent l’oci i els esports nàutics i posant en valor l’educació ambiental del medi marí. Treballant sempre en xarxa amb tots els agents del sector: empresa, àmbit educatiu i comunitat. e. Arrelar aquest vincle amb el mar i la cultura marítima des de la infància i l’adolescència per tal d’incorporar a l’adn dels infants i joves aquesta estima i proximitat pel món nàutic i marítim, amb la idea força de que tota vivència incorporada des de la primera edat acaba formant part de l’essència de la persona, creant identitat i sentiment de pertinença. f. Impulsar un relat-mar entorn la sostenibilitat, l’enfocament de gènere i la interculturalitat. g. Generar aquest relat col·lectivament amb altres barris de la ciutat amb mar i municipis del litoral, reivindicant aquest vincle històric dels barris amb el mar, així com per repensar la relació Port-Ciutat i els usos dels espais públics i equipaments del litoral.

11

JUSTIFICACIÓ

OBJECTIUS

CALENDARI

La finalitat de realitzar una diagnosi entorn el mar i l’economia social solidària és portar a terme una exploració d’oportunitats socioeconòmiques del litoral provinents d’àmbits diferents dins el sector nàutic i marítim (la pesca, la reparació i manteniment d’embarcacions, l’oci i els esports nàutics, l’educació ambiental...) que estiguin contribuint a generar potencialitats socials i econòmiques entorn el mar seguint els valors de l’ESS, des de tres vessants diferents: l’ocupació, la formació i l‘economia local; a través d’una triple perspectiva: el gènere, la interculturalitat i la sostenibilitat.

Els objectius de la present diagnosi són: a. Portar a terme una exploració al litoral d’oportunitats socioeconòmiques per resoldre les demandes, les necessitats i les mancances del sector nàutic i marítim, sota paràmetres de l’ESS. b. Crear un espai de construcció col·lectiva per elaborar una proposta de treball amb tots els agents implicats: empresa, àmbit educatiu i territori. c. Donar a conèixer l’ESS dins el sector marítim visibilitzant i posant en valor bones pràctiques dins el sector mar. d. Potenciar el mar com a bé comú i element transformador. e. Impulsar un Eix Mar al litoral.

Fase I Fase II Fase III Fase IV Fase V

Exploració de les oportunitats laborals i Últim trimestre 2017 formatives del territori entorn el mar Disseny del Mapa de perfils Primer trimestre 2018 professionals de la Barceloneta Presentació i difusió del Mapa de 22 de febrer 2018 perfils professionals al Tast d’Oficis de Setembre 2018 la Barceloneta 2018 Promoció i impuls d’un Eix Mar. Durant el 2018 Pacte Litoral Proposta de treball Octubre 2018

La diagnosi es duu a terme a través de les fases següents:

FASES

Fase I. Exploració de les oportunitats laborals i formatives del territori entorn el mar (últim trimestre 2017).

Durant una fase primera la Comissió de formació de Barceloneta Proa a la Mar porta a terme una exploració de les oportunitats laborals del territori entorn el mar. La Comissió, integrada per tots els centres de formació professional de La Barceloneta (Institut de Nàutica de Barcelona, Institut Narcís Monturiol, La Salle Barceloneta), els centres de secundària del barri i els equipaments municipals amb voluntat educativa del territori, identifica els perfils professionals actualment més demandats pel mercat laboral, principalment, dins el sector nàutic i marítim.

12

Fase II. Disseny del Mapa de perfils professionals de la Barceloneta (1r trimestre 2018).

Durant la fase 2, un cop portada a terme l’exploració de les oportunitats laborals del territori, s’elabora el Mapa de perfils professionals de la Barceloneta. La finalitat de crear aquest mapa és donar a conèixer les necessitats, demandes i oportunitats laborals del territori, així com els sectors professionals de l’entorn potencialment generadors d’ocupació. Alhora, es busca trobar un encaix entre aquelles ocupacions generadores de treball que s’han detectat al territori i els cicles formatius que ofereixen els centres de formació professional de La Barceloneta.

Es dissenya un Mapa de perfils professionals visual, atractiu, senzill i funcional, dirigit principalment als joves, que té la voluntat de visualitzar els jaciments ocupacionals i els itineraris formatius de La Barceloneta, donant una especial rellevància als oficis vinculats al mar.

Fase III. Presentació i difusió del Mapa de perfils professionals al Tast d’Oficis de la Barceloneta 2018 (22 de febrer de 2018).

El mapa es presenta al Tast d’Oficis de la Barceloneta 2018 a la sala d’actes de l’Institut Narcís Monturiol. A aquesta presentació assisteixen 7 professors i 44 alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Joan Salvat Papasseit i de l’Escola Sant Joan Baptista.

Finalment el mapa es publica al web del Pla Comunitari de la Barceloneta (setembre 2018). *Mapa de perfils professionals de La Barceloneta www.placomunitaribarceloneta.org/mapa-de-perfils-professionals-de-labarceloneta

Fase IV. Promoció i impuls d’un Eix Mar. Pacte Litoral.

Des de Barceloneta Proa a la Mar durant la fase 4 s’impulsa un Eix Mar amb l’objectiu de fer del mar un agent de desenvolupament socioeconòmic que generi ocupació de qualitat sota valors de l’ESS, tot recuperant i reivindicant la memòria professional i marítima de la ciutat i el vincle cultural dels barris amb el mar.

Aquest impuls es fa a través de les següents accions: • Guingueta Proa a la Mar • Setmana Blava • Activitats per visibiltzar la cultura popular i marítima • Taula Plàstic 0 • Pacte Litoral Davant un context estratègicament clau al litoral arran de la imminent publicació de la Diagnosi i del Pacte Litoral que pretén reinterpretar la relació Port-Ciutat i donar nous usos al Front Marítim, el Port Olímpic, el Port Fòrum, la Nova Bocana, entre altres espais del litoral de la ciutat, Barceloneta Proa a la Mar coorganitza un grup de treball amb l’equip de l’ajuntament que coordina el Pacte Litoral amb l’objectiu de participar activament en la diagnosi i construir plegades els reptes que planteja el litoral. Amb la finalitat última de generar un relat global entorn el mar com

13

a bé comú, i per prendre el mar com un element real de desenvolupament local de present i futur al barri de la Barceloneta i a la ciutat.

Fase V. Proposta de treball (octubre 2018).

A la darrera fase, s’elabora una proposta de treball per ajudar a revertir les mancances detectades dins el sector nàutic i marítim i per impulsar un sector mar amb paràmetres de l’economia social i solidària, posant les persones, el territori i el medi ambient al centre.

14

Quines accions de Barceloneta Proa a la Mar es desenvolupen des de l’Eix Mar? Guingueta Proa a la Mar

Setmana Blava

Un projecte d’emprenedoria comunitària que té la voluntat de promoure i difondre la maritimitat de la Barceloneta.

Iniciativa que sorgeix a l’Institut de Nàutica per posar al centre durant una setmana el mar i la cultura marítima a través d’activitats de caire divers.

Cultura popular i tradició marítima Proa a la Mar vol posar en valor el llegat mariner del barri recuperant i reivindicant la memòria i la tradició marinera de La Barceloneta.

Diagnosi “Mar i ESS” Exploració d’oportunitats i iniciatives socioeconòmiques del sector nàutic i marítim (reparació i manteniment d’embarcacions, pesca, oci i esports nàutics, educació ambiental...) que contribueixin a generar potencialitats socials i econòmiques entorn el mar amb paràmetres de l’economia social i solidària.

Converses vora el Mar Cicle de xerrades que aborden diferents temàtiques prenent el mar com a eix vertebrador. L’objectiu del cicle és difondre i promoure la cultura marítima a La Barceloneta i a la ciutat, així com el patrimoni cultural immaterial de La Barceloneta, posant el seu veïnat al centre i proporcionant al cicle un caràcter més proper i íntim, emmirallant-nos en les converses de taverna.

Taula Plàstic Zero Espai originat en el marc del programa Ciència Ciutadana als barris (ICUB), coordinat pel Centre Cívic Barceloneta i Proa a la Mar i format per diferents equipaments i entitats d’educació ambiental vinculades al barri per promoure la sostenibilitat i la reducció de plàstics a la Barceloneta sota la consigna “La Barceloneta diu Plàstic Zero!”.

Pacte Litoral Amb la mirada fixada en una futura possible aprovació del nou Pacte Litoral, Proa a la Mar treballa per construir comunitàriament un relat entorn el mar com a bé comú i aposta per què el mar esdevingui un element real de desenvolupament local de present i futur al barri de La Barceloneta.

15

MAPA DE PERFILS PROFESSIONALS DE LA BARCELONETA

El Mapa de perfils professionals de la Barceloneta s’elabora a partir de la informació obtinguda a través de l’exploració de les oportunitats laborals portada a terme per la Comissió de formació de Barceloneta Proa a la Mar. La finalitat de crear aquest mapa és donar a conèixer les necessitats, demandes i oportunitats laborals del territori, així com els sectors professionals de l’entorn potencialment generadors d’ocupació. Amb aquesta exploració es busca trobar un encaix entre aquelles ocupacions generadores de treball que s’han detectat al territori i els cicles formatius que ofereixen els centres de formació professional de La Barceloneta amb la finalitat última de millorar l’èxit escolar dels joves de La Barceloneta i la seva futura ocupabilitat.

El disseny del mapa -visual, senzill i funcional- està dirigit principalment als joves del territori i té la voluntat de visualitzar els jaciments ocupacionals i els respectius itineraris formatius que ofereix el barri de La Barceloneta, donant una especial rellevància als oficis vinculats al mar.

El mapa mostra tant els centres educatius de La Barceloneta que fan formació professional (Institut de Nàutica de Barcelona, INS Narcís Monturiol, La Salle Barceloneta), com el Punt d’Informació i Orientació Laboral de la Barceloneta (PIOL), dispositiu que ofereix als veïns i veïnes del barri de La Barceloneta acompanyament a la recerca activa de feina, orientació laboral, prospecció empresarial, formació ocupacional i atenció específica al col·lectiu de joves.

A nivell ocupacional, el mapa visualitza cinc focus d’atenció: 1.

2.

3.

4.

5.

La línia de la platja.

Les marines.

El port olímpic.

El port industrial.

El centre urbà de La Barceloneta.

Les oportunitats ocupacionals que s’han detectat en aquestes zones són les següents: • Línia de la platja: monitors/es d’esports nàutics, socorristes i educadors/es ambientals.

• Marines: pintors/es i especialistes en materials compostos (fibra de vidre), electrònics/ques i mecànics/ques.

• Port Olímpic: mariner/a, atenció al client (recepció, administració, comercial...)

• Port industrial: químics/ques, logística, control d’accessos, manteniment informàtic i serveis auxiliars (recepció, administració...).

• Centre urbà: activitats comercials (dependent/a de comerç, caixer/a, mosso/a de magatzem...), cambrer/a, cuiner/a, monitor/a de lleure.

El Mapa de perfils professionals de La Barceloneta és una eina viva que s’anirà ampliant i enriquint a mesura que la Comissió de formació vagi detectant noves demandes i oportunitats laborals en el territori. *Mapa de perfils professionals de La Barceloneta

16

www.placomunitaribarceloneta.org/mapa-de-perfils-professionals-de-la-barceloneta

VISUAL DEL MAPA DE PERFILS PROFESIONALS DE LA BARCELONETA

17

PACTE LITORAL Maritimitzar la ciutat és un gran repte. Per aconseguir-ho cal tenir una visió i una estratègia comuna, col·lectiva, globalitzadora, integral i integradora entorn el mar.

MARITIMITZAR LA CIUTAT

Actualment la ciutat de Barcelona compta amb molts equipaments municipals al litoral d’un alt valor afegit i de gran potencialitat. Tanmateix són equipaments que no “es miren”, que no s’interrelacionen entre ells i que treballen poc amb la xarxa comunitària dels territoris. Es dóna a la ciutat un desencaix entre els equipaments municipals i la potencialitat de tenir un relat de ciutat entorn el mar. Cal una mirada sistèmica. Una visió global del tot i amb tots els actors entorn el mar.

Creiem que si realment hi ha una proposta sobre la taula per maritimitzar la ciutat, cal crear un ens que la lideri, se’n responsabilitzi i coordini tots els equipaments amb vessant mar a fi i efecte d’aconseguir una visió col·lectiva i compatida de la maritimitat a la ciutat de Barcelona. Aquest ens hauria d’ocupar un espai físic visible, per tal de visibilitzar la seva tasca i posar-la en valor. Hauria de treballar col·lectivament amb altres agents del sector mar i amb el territori del litoral. Esdevenir una Taula de treball permanent que aglutini tots aquests agents implicats sota un mateix paraigües amb la finalitat última d’impulsar la maritimitat a la ciutat.

L’Oficina estratègica de l’àmbit litoral de l’Ajuntament de Barcelona està treballant entorn el Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat: relació port-ciutat, platges, espais públics i equipaments del litoral, economia vinculada al litoral, maritimitat, medi ambient, mobilitat, cohesió social i habitatge.

Entenent que es tracta d’un moment clau, Barceloneta Proa a la Mar participa a la fase de la prediagnosi amb l’objectiu d’ésser partíceps en aquesta fase primera i en la resta del procés participatiu.

Ja en aquesta línia el 19 de febrer de 2018, durant la Setmana Blava, Barceloneta Proa a la Mar coorganitza juntament amb l’Institut de Nàutica de Barcelona la sessió-debat “Port-Ciutat: cap a quin model anem?”. En aquest debat són ponents la Regidora de Districte de Ciutat Vella, Gala Pin, en Marc Garcia, Director de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral, el President del Clúster Nàutic, Toni Tió, així com entitats de la societat civil organitzada, l’Assemblea per un Turisme Sostenible (ABTS) i la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. A aquest debat, portat a terme a l’auditori de l’Institut de Nàutica, van assistir més de 80 persones, la majoria vinculades al sector nàutic, l’Administració i la societat civil organitzada.

El grup motor de Proa a la Mar inicia una coordinació amb l’equip municipal que està treballant en el Pacte Litoral i assisteix a dues reunions i a una sessió de treball (23 d’octubre de 2018). Des de l’ajuntament s’encarrega al grup motor un document que reculli la visió del territori entorn les qüestions comentades anteriorment (relació port-ciutat, platges, espais públics i equipaments del litoral, economia vinculada al litoral, maritimitat, medi ambient, mobilitat, cohesió social i habitatge). Per fer-ho els membres del

25

grup motor s’organitzen en 5 sessions de treball diferenciades.

A continuació mostrem el recull dels aspectes treballats com a grup motor de Barceloneta Proa a la Mar: Relació Port-Ciutat 1 Relació desigual i amb models confrontats.

2 Impacte del turisme creuerista.

3

Gestió de les emissions contaminants dels vaixells: qualitat de l’aire i gran volum de residus que generen.

Platges Enfocament de les platges com un entorn natural, per allunyar-se de l’actual model de platges massificades i degradades que expulsen 1 veïns i veïnes del territori i malmeten la convivència. Avaluació i/o actualització de l’actual model de gestió de les platges d’acord amb la nova realitat social, econòmica i ambiental de les platges.

2

Regulació des del punt de vista de la sostenibilitat dels serveis de restauració, oferta de gandules i para-sols presents a les platges.

Fomentar campanyes de divulgació sobre flora i fauna en els espais 3 litorals, així com de minimització de residus. Pal·liar l’alt grau de desconeixement de la biodiversitat marina existent al medi litoral.

Equipaments del litoral Els equipaments municipals del litoral han de treballar en clau comunitària i han de conèixer els territoris del litoral on estan ubicades.

Les bases de les licitacions per la gestió d’aquests equipaments han 1 de valorar positivament el treball amb la xarxa comunitària. La figura de coordinació d’aquests equipaments ha de tenir coneixements en treball comunitari i del territori.

Els equipaments municipals del litoral, poc interrelacionats entre ells, 2 han de comptar amb una visió i una estratègia comuna, global, integral i integradora entorn el mar.

L’edifici El Far ha d’esdevenir un equipament de referència en termes de maritimitat, al barri i a la ciutat. Per bé que actualment és la seu 3 de l’INB s’ha de fer un pas més enllà per la potencialitat pròpia de l’equipament. Cal recollir el testimoni del Consorci El Far entorn el trinomi formació-ocupació-territori.

26

Espais públics del litoral Canvi d’usos en el Front Marítim (frontera Barceloneta-Port Olímpic).

Fer una aposta de ciutat per fer d’aquest espai un de centrat en promou1 re les ciències del mar, l’oci i els esports nàutics (populars i familiars) i l’educació ambiental.

Proposta amb i pel Moll de Pescadors amb la finalitat de que hi hagi un apropament real de la ciutadania cap al món dels pescadors que ajudi a conèixer el món pesquer, donat que a la ciutat hi ha un gran 2 desconeixement del que és la única indústria primera de Barcelona.

Escapar del actual model turístic sense cap relat al darrera que pot convertir el Moll de Pescadors en un parc temàtic.

Nova Bocana: aposta per un node formatiu i tecnològic que generi a 3 mig i llarg plaç un sector nàutic i marítim fort i consolidat amb ocupació digne i de qualitat.

Economia vinculada al litoral El sector mar és un àmbit amb un gran potencial socioeconòmic. Cal 1 una aposta ferma per aconseguir una ocupació del sector nàutic i marítim digne i de qualitat, amb paràmetres de l’ESS, i visibilitzar-la.

Potenciar l’ocupació més enllà del sector serveis. Existeixen altres focus o jaciments d’ocupació: reparació i manteniment d’embarcacions, 2 esports nàutics, socorristes, monitors, educació ambiental, serveis auxiliars...).

3 Potenciar i defensar la contractació de proximitat.

Maritimitat Impulsar una pedagogia de l‘entorn (o del lloc ) a les escoles del litoral per què desenvolupin un projecte educatiu i un currículum entorn el 1 mar esdevenint aquest un element articulador del projecte educatiu del centre escolar.

Promoure, impulsar i facilitar l’esport i l’oci nàutic amb preus populars 2 per la ciutadania per què esdevingui un pràctica generalitzada a la ciutat i una activitat de caire familiar.

Organitzar a nivell ciutat (Ajuntament col·lectivament amb agents de l’àmbit i del territori) un festival marítim amb una mirada i un to de 3 fòrum cívic. Un espai de debat, taules rodones, xerrades... de difusió i promoció de la maritimitat que aporti sentiment de pertinença i coneixement vers el mar i el medi marí.

27

Medi ambient Estratègia i recursos per afavorir la divulgació marina de la ciutat.

Existeix un gran desconeixement per part de la població de la biodiversitat marina de Barcelona. Manca de projectes científics per tal 1 de poder censar l’absència i presència d’espècies a tot el litoral de Barcelona, per tal de conèixer any rere any quines espècies hi ha i tenir un manteniment continuat de la biodiversitat de la zona.

2

Definició clara de les actuacions que es volen dur a terme en aquest àmbit.

3 Fomentar i impulsar la visibilitat de l’Institut de Ciències del Mar. Mobilitat El barris del litoral, i especialment La Barceloneta, estan col·lapsats.

1 No més propostes de caire turístic. Que aquestes propostes s’ampliïn al conjunt de la ciutat i no només al litoral, ja gentrificat i saturat.

2 Transports públics massificats i col·lapsats.

3

Invasió i apropiació de l’espai públic per les propostes de mobilitat personal al front marítim.

Cohesió social i habitatge 1

Garantir que les classes populars també tenen el dret de viure a primera línia de mar. Promoure habitatge social i cooperatiu al litoral.

2

Expulsió del veïnat a causa de la gentrificació i l’especulació immobiliària als barris del litoral, especialment a La Barceloneta.

3 Tensió social a causa de la massificació turística.

28

PROPOSTES DE TREBALL Com a resultat de la diagnosi, s’elabora una proposta de treball amb la finalitat de revertir les mancances detectades dins el sector nàutic i marítim i per impulsar un sector mar amb paràmetres de l’economia social i solidària, posant les persones, el territori i la sostenibilitat del medi marí al centre.

Proposta 1. Taula de treball permanent integrada per agents de l’àmbit educatiu, l’empresa i el territori.

Descripció de la proposta: Es proposa crear una Taula permanent formada per l’Institut de Nàutica, el Clúster Nàutic i Barceloneta Proa a la Mar per construir col·lectivament una visió i una estratègia compartida entorn la formació i l’ocupació en el sector nàutic i marítim. Aquesta Taula es reuniria un cop trimestralment per tal de fer el seguiment i l’avaluació de les accions acordades en el marc de la pròpia Taula. Aquest espai podria comptar amb la participació puntual de l’administració (Districte de Ciutat Vella, Barcelona Activa, Comissionat d’Economia Social i Solidària...).

5 PROPOSTES PER REVERTIR LES MANCANCES DETECTADES I IMPULSAR UN SECTOR MAR AMB PARÀMETRES DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Proposta 2. Treball en xarxa entre els equipaments municipals del territori i La Barceloneta per generar un relat comú entorn el mar.

Descripció de la proposta: Realitzar un treball en xarxa real i consensuat entre els equipaments municipals del litoral que treballen el mar des de vessants diferents i Barceloneta Proa a la Mar. Els equipaments que proposem per portar a terme aquest treball en xarxa són els següents: el Centre de la Platja, Espai de Mar, Fàbrica del Sol, Museu Marítim de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar. La finalitat d’aquest treball enxarxat és promoure i difondre col·lectivament la maritimitat de Barcelona des de la sostenibilitat, l’oci i els esports nàutics, la memòria i cultura marítima, i les ciències del mar.

Proposta 3. Edifici El Far: equipament referent de formació-ocupacióterritori entorn el mar.

Descripció de la proposta: Fer de l’edifici El Far un equipament de referència al voltant del trinomi formació-ocupació-territori. Reivindicar i recuperar el testimoni del que va ésser el Consorci El Far, fent un pas més enllà de l’actual ús que se li està donant a l’equipament (seu de l’Institut de Nàutica de Barcelona), esdevenint aquest espai un nucli de maritimitat al barri i a la ciutat.

Proposta 4. Introduir el mar al currículum d’una escola de la Barceloneta (prova pilot).

Descripció de la proposta: Presentar a un centre educatiu de la Barceloneta un projecte educatiu per treballar el mar durant tot un any escolar com a projecte d’escola (educació infantil o primària, preferentment). Des de Barceloneta Proa a la Mar es proposa l’Escola Mediterrània donat que el centre ja ha portat a terme algunes iniciatives en aquest sentit: enguany ha instal·lat una embarcació al pati de l’escola, la classe de P-5 té el mar com a

29

projecte escolar 2018-2019, s’ha construït un capgròs en forma de peix amb l’ajuda de les famílies, entre altres accions.

Proposta 5. Oficis del Moll dels Pescadors Descripció de la proposta: Fer una exploració acurada dels oficis que es donen en el moll de pescadors que estiguin o puguin, potencialment, generar llocs de treball.

30

MAR I ESS DIAGNOSI

economia blava vs creixement blau Barceloneta Proa a la Mar · 2018 ·