Banyoles, 20 d'abril del 2019
El CassĂ United
Projecte Expositiu de Josep Vilallonga
EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT Un bon dia, ja fa anys, al camp de futbol de terra de sota de casa,
van aparèixer els dissabtes i diumenges a la tarda uns nois africans que venien a jugar a futblol.
Primer des de casa estant i després a peu de camp, vaig començar a fer fotos dels partits. Simplement em semblava una cosa
extraordinàriament exòtica que passava al costat de casa. A alguns no els agradava gaire i m'ho feien saber. Crec que tenien por perquè estaven en situació il·legal.
Al començament m'ho mirava des de la distància. Els veia córrer
darrera una pilota i els sentia cridar paraules incomprensibles però no en sabia res d'ells. Qui eren aquests nois? Com i on vivien? Treballaven? On treballaven? Tenien família?...
Vaig sentir la necessitat d'acostar-m'hi i explicar qui eren. Aleshores va començar un llarg procés d'apropament. Primer vaig parlar amb en Kourouma i amb en Moro, que fan -més o menys-
d'entrenadors, i després, poc a poc, he anat coneixent la resta de
jugadors. Ara ja puc dir que el grup m'ha acceptat com a fotògraf
de l'equip i que em deixen seguir-los i fer fotos amb total llibertat.. Gràcies.
A tall d'introducció Quan era petit, a Cassà, d'africans no n’hi havia ni un, us ho puc ben assegurar. Que jo sàpiga, el primer que va trepitjar el poble va ser un estudiant de la Universitat de Barcelona, negre com el carbó, amb ulleres d’intel·lectual i més aviat poca cosa, amic de la Mª
Lluïsa Rich, que va venir per fer de Rei Negre. Un fet extraordinari i sorprenent que va donar molt a parlar i que no es va repetir.
De fet, van passar anys fins que no en va arribar un altre... i també va causar la seva expectació. Diuen que es tractava d’un home jove que va trobar feina pasturant el ramat de can Matabous.
Però, a finals dels anys 90, poc a poc, de manera imperceptible, van anar arribant a Cassà homes joves i ben plantats procedents
sobretot de Gàmbia, de Senegal, de Mauritània, de Mali i d’altres països del golf de Guinea. Fugien de la fam i la desesperança i buscaven feina i una vida digna. Eren de natural discrets,
treballadors, humils, respectuosos, oberts... Vivien desemparats en la solitud, amb un punt de tristesa, amuntegats en pisos barats. Passejaven pels carrers com ànimes en pena atemorits que
qualsevol uniforme els demanés els papers i els enviés de tornada a l’Àfrica.
Van trobar feina i se’n van anar sortint:
- Aquest mes us envio 20 euros, què fa el pare?. Se sent molt malament... S’ha tallat. Que Déu us beneeixi.
- Bé, bé, estic bé. Ha arribat en Karim, el tinc aquí, està amb
nosaltres, diu que digueu a la Fatu que ha arribat bé i que ja té feina.
- T’has d’empadronar i fer-te la targeta sanitària. Vine divendres a la mesquita i et presentaré la colla.
- M’han deixat una bicicleta per arribar-me fins a la granja. Fa un fred que pela. Potser amb 50 euros més em podré comprar un Peugeot 205 de segona mà.
- Demà arriba la Fatu amb la mainada. Tinc tantes ganes de veure’ls!...
Eren altres temps.
Ara (gener del 2019) i segons dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya a Cassà hi viuen 637 africans negres nascuts fora de l'estat espanyol. No sabem quants nens i nenes, fills d'aquests africans han nascut aquí. Formen una comunitat nombrosa,
discreta i ben considerada que va integrant-se poc a poc (molt poc
a poc) a la vida del poble. Sempre dic que són els que ens salvaran la llengua.
Des de fa uns 15 anys, cada dissabte i diumenge els joves africans que els agrada el futbol es troben al camp de terra que hi ha al costat del Pavelló de la zona esportiva i munten partits més o menys improvisats.
Cap al 2012 van decidir formar un equip amb els millors jugadors i intentar competir amb altres equips d'africans que existeixen des
de fa més anys a ciutats com ara Girona, Salt, Olot o Banyoles, Així va néixer el Cassà United.
Durant un any he seguit de prop el grup per explicar-ne la seva història. Una història d'uns nois extraordinaris.
1
ELS ORÍGENS: FUTBOL AL CAMP DE TERRA
L'embrió del Cassà United el trobem a començaments de segle (ningú recorda la data exacta) quan, després de demanar permís a l'Ajuntament, un petit grup d'africans, van començar a trobar-se en aquest camp de terra per fer partidets de futbol. La fotografia és del 2014. Des l'aleshores, el camp amb prou feines ha canviat.
2
Al principi eren pocs i només ocupaven una part del camp. El terreny de joc quedava delimitat per dues pedres que feien la funció d'una porteria petitíssima on jugaven sense porter. Malgrat que als jugadors se'ls veia forts, ràpids i atlètics, no es pot dir que anessin massa ben equipats. N'havia vist algun jugar descalç.
3
Amb els anys, s'hi va anar afegint gent. I ara, ja es pot dir que des de fa mĂŠs de quinze anys, cada dissabte i diumenge a la tarda (si no plou), els joves africans cassanencs aficionats al futbol es troben i juguen.
4
Quan sรณn molts, ocupen tot el camp, de porteria a porteria, es reparteixen petos verds i taronges del Decathlon i fan partits de 30' d'onze contra onze. D'aquesta manera poden jugar tots. No tenen vestidors ni dutxes i es canvien a les escales que baixen de la Rambla
5
Els dos entrenadors, en Moro i en Kourouma, apareixen pel camp quan les feines respectives els ho permeten. Quan no poden venir, els jugadors s'autogestionen i organitzen els partits sense cap problema.
6
En Musa és el porter habitual de l'equip. Quan jo li dic que no s'hi mata, ell sempre em contesta que això de fer de porter és més cansat del que sembla.
7
Entrenar-se i jugar en aquest camp no ĂŠs fĂ cil. El control de la pilota ĂŠs complicat, a l'estiu hi ha molta pols i a l'hivern pot haver-hi un bon tou de fang
8
Mentres esperen per entrar fan una mica de piloteig en un racรณ de camp.
9
En general la tècnica no és el seu fort. Però aquest "petit" detall el supleixen amb la seva fortalesa física i rapidesa.
10
Des del balcรณ de casa puc seguir amb tot detall les evolucions dels jugadors al camp.
11
L'AMBIENT DELS PARTITS
Els partits apleguen a tot vol del camp un nombre discret joves espectadors que, mĂŠs que a seguir els partits, venen a fer petar la xerrada i a jugar pels voltants.
12
Per 50 cèntims i quan la calor apreta, públic i jugadors es poden treure la set amb un refresc casolà. El més típic és l'aisi (bissap) que està fet d'una mena de xarop vermell a partir de les flors d'hibisc.
13
Els nens apareixen sovint pels voltants del camp buscant ambient i distracciรณ.
14
Una mica de piloteig sempre ve de gust, encara que sigui vestits de carrer.
El Cassà United Després de molts dies i molts partidets al camp de terra, a l'any 2012, en Modri, un noi maurità, que ara ja està
desvinculat del grup, va tenir la idea de formar un equip amb els millors jugadors i intentar competir amb altres equips d'africans que existeixen des de fa més anys a ciutats com ara Girona, Salt, Olot, Banyoles, La Bisbal, Lloret, Mataró, etc. Així va néixer el Cassà United.
La base de l’equip està formada per jugadors de Cassà però, com que la competició és molt exigent, compta amb reforços d'altres pobles com Torroella, Santa
Coloma, Llagostera i Vilobí. Alguns juguen la lliga amb els clubs dels pobles i només s'incorporen al Cassà
United a l'estiu, quan les competicions oficials s'han acabat.
L'objectiu esportiu fonamental és competir (i guanyar, si
és possible) el torneig que cada estiu s'organitza a Salt i que aquest any ha comptat amb la participació de 12 equips.
15
PARTITS DE PREPARACIÓ PER SETMANA SANTA
El Cassà United no s'entrena. Serveixen d'entrenament els partidets dels dissabtes i diumenges al camp de terra. Sempre hi falta un o altre i d'aquesta manera és impossible tenir un equip
conjuntat. Molt de tant en tant poden competir amb altres equips. Per Setmana Santa van fer uns partits d'entrenament als camps del Banyoles i del Salt.
16
Aquí sí que disposen de vestidors, dutxes i una equipació que la U.D. Cassà els deixa. Jugar en un camp de gespa artificial és tot un luxe!.
17
L'Alfa és un extrem rapidíssim que fa anar de corcoll a les defenses contràries.
18
Gol de penal del CassĂ !
19
A la mitja part cal refrescar-se i fer estiraments. Quan treballes massa hores, no s'estĂ en la millor forma.
20
Els nanos aprofiten per jugar i cรณrrer per la gespa artificial.
21
Durant el partit es poden fer tots els canvis que es vulgui. La qüestió és que tothom tingui minuts.
22
L'equip que va presentar el CassĂ United al camp del Banyoles.
23
EL TORNEIG DE SALT
Des del 2013 el Cassà United participa en el Torneig d'Estiu de Salt. Aquest any 2019 competien 12 equips i per a la inscripció va caldre pagar 450 euros. Tots els partits es juguen a Salt i per anar-hi cadascú s'espavila com pot. Al vestidor, donant les últimes instruccions.
24
Els que arriben tard s'afanyen a vestir-se.
25
Els partits comencen a les 4. El pĂşblic no arriba fins a darrera hora.
26
La banqueta del CassĂ United.
27
A la mitja part, no val la pena anar als vestidors. Els jugadors es queden al costat de la banqueta on es refresquen i reben noves instruccions per part de l'entrenador.
28
El CassĂ va perdre 6 a 3 contra el Sant Pere Pescador i va quedar fora de la competiciĂł. Les cares ho diuen tot.
29
Aquest any no hi ha hagut cap lesió greu però sà alguna regirada de turmell que es tracta de manera improvisada a la banqueta mateix
30
Als vestidors del camp de Salt.
31
DesprĂŠs del partit, unes fotos per al record.
32
Ambient a les grades ĂŠs molt curiĂłs i en algunes zones del camp se senten olors una mica sospitoses.
33
Una parella festeja, mira el partit, escolta mĂşsica, fa petar la xerrada...
34
Gelat d'aisi a 50 cèntims la peça.
35
A les grades s'hi fuma de tot...
36
Les noies que porten la taquilla del camp proporcionen una entrada per nomĂŠs 2 â‚Ź.
37
Amb el Cassà eliminat, el dia 17 d'agost es va jugar la final del torneig entre el Granollers i el Sant Pere Pescador en un partit que va haver d'anar a la pròrroga.
38
La copa se la va emportar el Granollers (de blau i groc).
39
Molta mainada passa la tarda de dissabte seguint els partits de futbol al camp del Salt.
40
La pedrera Amb els deures, les activitats extraescolars, les play, la
televisió, els ordinadors i una protecció potser excessiva per part dels pares, els carrers de Cassà s'havien buidat
de mainada. Gràcies a l'arribada dels africans, han cobrat nova vida.
No és estrany veure colles de nens corrent, anant en bicicleta o jugant a futbol a les places i als carrers.
Aquests joves futbolistes són els cridats a jugar a la Unió Deportiva Cassà o, qui sap, al Cassà United.
La continuïtat de l'equip sembla assegurada. Encara
que, ben mirat, el millor que podria passar és que deixés d'existir un equip format gairebé només per africans. Estaria bé un equip format per nois de tots colors,
religions i orígens. Voldria dir que en aquesta terra d'acollida continuem fent la feina ben feta.
41
La pedrera surt sobretot dels carrers i les places del poble on s'improvisen partidets o tocs de pilota a qualsevol hora del dia. Aquests dos germans comparteixen aficiĂł i Ădol al Passeig Vilaret de CassĂ .
42
Uns altres joves futbolistes jugant a la plaรงa de Jacint Verdaguer.
43
El camp de futbol de la SĂnia ĂŠs un altre dels llocs on s'organitzen sovint partits entre els joves africans.
44
El cansament de cรณrrer darrera d'una pilota proporciona expressions tan curioses com la d'aquest noi.
45
D'altres jugadors surten de les instal¡lacions de la U.D. Cassà . En el moment que el camp de gespa artificial queda lliure durant un partit o un entrenament, els nens aprofiten per fer quatre tocs de pilota. No es desanimen ni quan cau una bona pedregada.
46
Quatre tocs de pilota a la mitja part d'un partit al Torneig de Futbol 7.
Els protagonistes M'hagués agradat fer i posar en aquest dossier de
presentació (i a la possible exposició) una foto de cada un dels protagonistes d'aquesta història. Però és
impossible, no acabaria mai. A part dels incondicionals
que no fallen mai, contínuament n'hi ha que van i venen, que apareixen un dia, juguen el seu partidet i no els
tornes a veure fins al cap de molt de temps. Impossible donar-hi cabuda a tothom. El que he fet és agafar a sis
dels incondicionals i explicar-ne quatre coses. Gràcies a
en Moro, en Sarjo, en Musa, en Sagi, en Yusuf i en Susso.. A en Sagi, en Yusuf i en Susso els vaig anar a veure a la feina, a en Moro el vaig anar a veure a casa i amb en Musa i en Sarjo varem quedat a la Coma i varem improvisar unes fotografies.
Són només alguns dels protagonistes. Però n'hi ha molts més....
47
En Moro és l'entrenador, va néixer a Tenengfara (Gambia), té 29 anys i va arribar a Cassà als 13 anys. Està casat amb la Aminata i tenen una filla de 8 mesos (juliol del 2019). Viu a Cassà i treballa en una empresa de jardineria. Els fins de setmana treballa al Balneari Prats de Caldes de Malavella i, quan té temps, fa d’entrenador. És l'ànima de l'equip.
48
En Sarjo va néixer a Gàmbia fa 20 anys i en fa tres que viu a Cassà. Juga d'extrem per la dreta i ocasionalment al centre del camp. Durant el curs juga al segon equip del Cassà. Treballa en la mateixa empresa de Jardineria que en Moro. Viu amb el seu pare i 3 germanes i la seva gran il·lusió és jugar a futbol.
49
En Musa és el porter. Té 17 anys i aquest curs ha fet segon de batxillerat a l'Institut de Cassà. Va venir de Gàmbia als 3 anys. No té clar si estudiar Econòmiques o Dret. Viu a Cassà amb els seus pares i tres germans. És molt alt (1,94 m), va bé de peus i només ha de millorar en les sortides per alt (li falta una mica de contundència).
50
En Sagi és un migcampista defensiu d'una presència imponent. Potser la rapidesa no és la seva principal qualitat però la supleix amb una excel·lent visió de joc i col·locació. Té 23 anys i treballa en una granja a Sant Andreu Salou.
51
En Yusuf té 20 anys, va néixer a Gàmbia i va venir a Cassà de molt petit però s'ha passat llargues temporades a l'Àfrica. Viu a Cassà amb els seus pares i 4 germans. Treballa a la granja de Can Gurí. La seva feina consisteix en munyir les vaques. És un jugador polivalent: tant pot fer de porter com de central. Darrerament juga més a la defensa per una lesió al canell.
52
En Sasso té 23 anys, és migcampista i, a més de jugar al Cassà United, juga a segona regional amb la UD Cassà i entrena els alevins i juvenils. Va néixer a Jarra Madina (Gàmbia) i va venir al poble als 10 anys. Entre setmana treballa en un bar de Cassà i durant els caps de setmana d'estiu al bar de la piscina. És solter i viu amb els seus pares. Ja està del tot recuperat d'un trencament dels creuats del genoll.
L'entorn cultural Tret d'alguna excepció, desconec les circumstàncies
personals de cada un d'aquests joves futbolistes. El que sí em sembla clar és que viuen en una mena de realitat
paral·lela a la nostra i que el contacte i la relació amb els cassanencs "de tota la vida" és escassa i ocasional.
Però tampoc crec que visquin dins d'un entorn cultural tancat. De fet, els membres de la comunitat negra de Cassà són tan diversos com els blancs.
Si haguéssim de buscar quines coses els fa diferents possiblement no en trobariem tantes. La religió, les
relacions familiars, els costums, el grau de formació, el nivell de benestar...
Per il·lustrar aquest entorn cultural en el qual es mouen he fet una sèrie de fotografies relacionades amb la
religió i alguns costums propis de la comunitat africana a Cassà. He assistit a les oracions del final del Ramadà i
del Día del Xai, he visitat l'Escola Corànica dels dissabtes al matí, he anat a un casament, a parlar amb els que menen un hort...
53
Oració final del Ramadà al Pavelló
No hi ha dubte que la religió és un fet clarament diferenciador. La comunitat islàmica té un petit local que fa de Mesquita al carrer de l'Esport. Però és tant petit que les celebracions més destacades es fan al Pavelló Polivalent. La fotografia correspon a l'oració del final del Ramadà.
Oració final del Ramadà al Pavelló
El Pavelló es divideix en dos espais separats per una lona vertical. En un hi han els homes i a l'altre les dones. Els homes són molts més que les dones i la solemnitat de l'acte es posa de manifest a la foto.
54
55
Oració final del Ramadà al Pavelló
Tant els homes i dones es muden per a la ocasió.
Oració final del Ramadà al Pavelló
Enguany no hi va haver l'afluència esperada. Era dia feiner i sovint les empreses són reticents a donar-los permís. Cadascú es porta la seva catifa per a l'oració.
56
57
Oració final del Ramadà al Pavelló
Les festes religioses són una bona excusa per mantenir el sentit de comunitat. Els homes es saluden efusivament i tenen llargues xerrades.
Oració final del Ramadà al Pavelló
El Pavelló de Cassà sembla un altre món. Però aquest món el tenim al costat de casa.
58
59
L'Escola Corànica dels dissabtes
Alguns dels "nostres" nens van a doctrina. Alguns dels nens musulmans assisteixen a l'Escola Corànica que es fa cada dissabte a la mesquita de Cassà. La mesquita és un local molt petit (totalment insuficient i precari) al carrer de l'Esport. El terra està cobert d'una catifa, disposa d'un petit lavabo i un lloc per guardar les sabates.
L'Escola Corànica dels dissabtes
Un "mestre" els ensenya a llegir els caràcters àrabs en què tenen escrits els versicles de l'Alcorà. Els llibres són molt bonics.
60
61
L'Escola Corànica dels dissabtes
Els més petits, que encara no tenen edat per aprendre a llegir l'àrab, es van familiaritzant poc a molt amb la religió.
L'Escola CorĂ nica dels dissabtes
L'atenciĂł a les explicacions del mestre ĂŠs relativa. Sovint han de ser cridats a l'ordre (com totes les mainades).
62
63
L'Escola CorĂ nica dels dissabtes
Aquests trapelles "passen" del mestre i han perdut el llibre.
L'Escola Corànica dels dissabtes
Les nenes estan més quietes i concentrades en la feina que els nens. Totes van guapíssimes.
64
65
L'Eid al-Adha al Pavelló Polivalent
El Pavelló Polivalent és un lloc massa gran, fred i inhòspit per a fer-hi una celebració religiosa. Els homes i les dones queden separats per unes teles precàriament penjades d'una corda.
L'Eid al-Adha al PavellĂł Polivalent
A les 8 del matĂ els fidels arriben vestits amb la seva millor roba, neta i perfumada i s'asseuen damunt d'una catifa.
66
67
L'Eid al-Adha al Pavelló Polivalent
A continuació comencen a glorificar Déu fins que l'Imam comença la oració recitant set takbir (Allahu Akbar) i fent dues prosternacions (rakàa). Després l'Imam pronuncia una jutba (sermó) als membres de la comunitat que hi són presents.
L'Eid al-Adha al PavellĂł Polivalent
Les dones s'entreveuen al fons del local a travĂŠs de les cortines improvisades.
68
69
L'Eid al-Adha al Pavelló Polivalent
A 2/4 de 10 la cerimònia ja s'ha acabat. Els homes s'aixequen, es calcen i van retirant-se poc a poc cadascú a casa seva. Avui és dia de festa grossa i per dinar menjaran xai.
L'Eid al-Adha al PavellĂł Polivalent
Durant la cerimònia les fidels han fet un petit donatiu a la comunitat. A fora, es buida la bossa damunt la vorera i es compten els diners recaptats.
70
Josep Vilallonga Anglada Va néixer a Girona el 1953. És llicenciat en Arqueologia per la
Universitat de Barcelona i ex-professor de Ciències Socials a l’INS de Cassà de la Selva (Girona). Va formar-se com a fotògraf a Barcelona i va treballar com a tal al Museu Arqueològic d'aquesta ciutat. Actualment és col·laborador de la revista Gavarres.
Es defineix com a un “voyeur” que va pel món amb la càmera a coll. De jove va viatjar per diversos països d’Àsia (Xina i Índia), d’Amèrica
Llatina (Perú, Colòmbia, Equador, Bolívia, Panamà i Mèxic.) i d’Àfrica (Marroc i Kènia). Des de fa uns anys es dedica a treballs més específics (El Divendres Sant a Girona, La Devesa de Girona o el Cassà City), a fer fotografies de viatges i a captar amb la seva càmera els escassos instants interessants que pot trobar en el dia a dia de la seva vida a Cassà de la Selva.
Darreres Exposicions
2019. - Participació a l'homenatge a Joan Brossa organitzat per Arteca de Palafrugell. Exposició de l'obra presentada a la sala d'exposicions annexa al teatre. - Exposició a la sala de can Trinxeria de Cassà de la Selva del treball "Escenes" format per 23 fotografies de temàtica variada.. L'exposició es va fer entre el 5 i el 31 de juliol. - Exposició al Castell de La Bisbal del treball "Escenes" format per 23 fotografies de temàtiva variada. Entre el 23 d'agost i el 30 de setembre.
2018.
- Exposició al "Cafè de Girona" de 4 fotos de la col·lecció "L'escola de boxa Rafael Trejo de La Havana durant el mes de març. - Exposició a Cala Pruna de Pals del treball "Rabat" amb pintures de Lola Barranco entre l'1 i el 19 d'agost. 2017.
- Exposició a la Biblioteca de Palafrugell del Treball "L'escola de boxa Rafael Trejo de La Havana" durant el mes d'agost.
- Exposició a La Galeria de la Fundació Vila-Casas de Palafrugell del treball "Rabat" amb pintures de Lola Barranco entre el 4 i el 27 d'agost.
- Exposició a la sala de can Trinxeria de Cassà de la Selva del treball "Rabat" amb pintures de Lola Barranco entre el 10 i el 31 de juliol. - Exposició del treball "L'escola de boxa Rafael Trejo de La Havana" dins la Biennal de Fotografia "Mirades" de Torroella de Montgrí de l'1 al 24 d'abril. - Exposició individual a la Casa de Cultura de Girona del treball "Divendres Sant a Girona" entre el 21 de març i el 21 d'abril. 2016. - Exposició individual a El Cafè de Girona de fotografies de la col·lecció "Persones Humanes". - Exposició individual al cafè-llibreria Context de Girona d'algunes fotos de la col·lecció "L'escola de boxa Rafael Trejo de La Havana". 2015. - Exposició individual de la col·lecció "Persones Humanes" al Cercle de Girona. - Exposició "Divendres Sant a Girona" dins la Biennal de Fotografia "Mirades" de Torroella de Montgrí. 2014.
- Exposició individual de la col·lecció "Persones Humanes" al Claustre de
l'Hospital de Torroella de Montgrí organitzada per l’Agrupació Fotogràfica durant el mes de gener. 2013.
- Exposició individual de la col·lecció "Persones Humanes" al Casino Guixolenc de Sant Feliu de Guíxols organitzada per l’Agrupació Fotogràfica. - Exposició al Cacau de la Rambla de Cassà de la Selva. “Passejant pels volts de Cassà” durant els mesos de gener, febrer i març. 2012. - Exposició de 6 fotos de gran format a la Salle Caves Voutées de l'Abbaye
de Neumünster de Luxemburg en el marc d'una mostra col·lectiva d'artistes catalans en motiu del 25 aniversari del Centre Català de Luxemburg. - Exposició al Cacau de la Rambla de Cassà de la Selva de fotografies de viatge durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre: "Istambul". - Exposició individual al cafè-llibreria Context de Girona de diverses fotos de gran format durant el mes d'agost.
Publicacions
2015. Publicació del llibre de fotografies "Cassà vist per Josep Vilallonga". Editorial Gavarres. Amb el patrocini de l'Ajuntament de Cassà de la Selva, el suport de la Diputació de Girona i la col·laboració de La Selva, Francisco Oller, Grup Cañigueral i Poliuretanos. Dipòsit Legal Gi-1912-2015. 117 pàgs.
Un bon dia, ja fa anys, al camp de futbol de terra de sota de casa, van aparèixer els dissabtes i diumenges a la tarda uns nois africans que venien a jugar a futbol.