Page 1

Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Ajuntament Tordera

CONSUM DE TABAC, ALCOHOL, I ALTRES DROGUES, I SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA DELS ESTUDIANTS DE SECUNDARIA DE L’ALT MARESME

2011

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

1


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Coordinació de l’estudi: Mar Latorre Assessorament estadístic: Anna Esteve Anàlisi i redacció de l’informe: Cinta Folch

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

2


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Índex Presentació 0.- Resum resultats

4

1.- Introducció

7

2.- Objectius de l’estudi

7

3.- Metodologia 3.1.- Població 3.2.- El qüestionari 3.3.- Anàlisi de les dades

8

4.- Resultats 4.1.- Característiques sociodemogràfiques de la mostra 4.2.- Les activitats preventives en els centres escolars 4.3.- Prevalença del consum de les diferents substàncies 4.3.1.- Tabac 4.3.2.- Alcohol 4.3.3.- Drogues no institucionalitzades 4.3.3.1.- Cànnabis 4.3.3.2.- Cocaïna 4.3.3.3.- Tranquil—litzats 4.3.3.4.- Altres

12 12 14 15

4.3.4.4.3.5.4.3.6.4.3.7.-

Percepció de la disponibilitat i oferta de drogues Relació Alcohol i conducció Percepció del risc Consum per part de l’entorn 4.3.7.1.- Amics 4.3.7.2.- Familiars 4.3.8.- Altres aspectes relacionats amb el consum 4.3.8.1.- Freqüència de les activitats d’oci 4.3.8.2.- Rendiment i absentisme escolar 4.3.8.3.- Disposició de diners 4.3.8.4.- Estat Emocional 4.4.- Comportament sexual i altres indicadors de salut sexual i reproductiva 4.4.1.- Inici relacions sexuals 4.4.2.- Orientació Sexual 4.4.3.- Comportament sexual de parelles heterosexuals 4.4.3.1.- Nombre de parelles a la vida 4.4.3.2.- Relacions sexuals els últims 12 mesos 4.4.4.- Comportament sexual de parelles homosexuals 4.4.5.- Infeccions de Transmissió sexual 4.4.6.- Salut reproductiva 4.4.7.- Prova del VIH

34

5.- Comparació amb anys anteriors 5.1.- Prevalences del consum 5.2.- Edats d’inici

37

6.- Comparació amb les dades de consum de drogues a nivell d’Espanya i Catalunya.

39

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

3


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

0.- Resum de resultats Durant el mes d’abril i maig de 2011 s’ha dut a terme un estudi sobre el consum de diferents drogues (legals i il—legals) en la població d’estudiants de secundària de la comarca de l’Alt Maresme. Les enquestes s’han realitzat en una mostra representativa aleatòria dels centres d'ensenyament secundari de la comarca. S’han enquestat 816 alumnes que estaven presents a l’aula el dia de l’enquesta. La mostra es distribueix gairebé al 50% entre els dos sexes, amb una edat mitjana de 16,4 anys (DE:1,4), i els municipis que aporten més alumnes són Pineda de Mar i Calella (24,4% i 21,3% de la mostra), seguits de Malgrat (15,9%). Predominen els alumnes dels centres de titularitat pública (74,3%). Un 85,1% dels alumnes ha nascut a Catalunya, i un 11,8% han nascut fora d’Espanya. A continuació es resumeixen els principals resultats observats. •

Gairebé tots els alumnes (97,3%) afirma haver treballat a la escola el tema de les drogues alguna vegada, i un 43,4% diu que ho valora positivament. A mesura que augmenta l’edat dels alumnes, la valoració que en fan de les activitats realitzades a classe és més baixa. I seguint aquesta tendència, s’observa que l'impacte que creuen que aquestes activitats han tingut en el seu interès en provar les drogues es dilueix a mesura que augmenta l’edat (4,8% del total).

El 53,7% dels alumnes han fumat alguna vegada a la vida, el 34,1% ho ha fet durant els darrers 30 dies, i el 19,6% són fumadors diaris. El consum de tabac augmenta amb l’edat, i en el grup de 15-16 anys la proporció de noies que fumen diàriament es major que la de nois (19,5 i 9,4%, respectivament).

L’alcohol segueix sent una substància d’ampli ús entre els alumnes, doncs als 13-14 anys l’ha provat alguna vegada gairebé tres quartes parts dels alumnes i, en el grup de més edat, el 70,1% d’alumnes n’ha begut durant els set dies anteriors a l’enquesta. Com era d’esperar, la quantitat d’alcohol consumit augmenta amb l’edat, i no s’observen diferències per sexe.

En referència a les intoxicacions agudes d’alcohol, definides com més de 5 begudes seguides, el 51,4% dels estudiants les ha patit alguna vegada a la vida, i el 34,3% en els darrers 6 mesos. A mesura que incrementa l’edat, incrementa la prevalença d’intoxicacions agudes.

En canvi, la percepció que tenen els alumnes del seu consum d’alcohol és en general baixa, amb un 9,5% dels enquestats que afirma consumir-ne bastant o molt.

Les begudes alcohòliques més consumides en tots els grups d’edat són els combinats i els licors, seguits de la cervesa i del cava.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

4


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Una quarta part de la mostra condueix cotxe o moto, i entre aquests, el 33,3% manifesta haver-ho fet després de beure dues o més begudes amb alcohol (38,8% dels nois i 23,6% de les noies, respectivament).

La droga d’ús no institucionalitzat més consumida continua sent, amb diferència, el cànnabis. En el grup d’edat més gran el 63,0% dels nois i el 58,2% de les noies l'han provat alguna vegada, i prop del 21% n’ha consumit durant els darrers 30 dies (sense diferències entre nois i noies). Un terç de l’alumnat declara haver-ne pres més de 10 vegades durant els darrers 30 dies.

La cocaïna i els tranquil—litzants sense recepta mèdica són les següents drogues no institucionalitzades més consumides. El 5,8% i el 6 9% d’alumnes manifesta haver provat alguna vegada aquestes drogues, respectivament.

La resta de substàncies presenten unes prevalences de consum força més baixes: un 4,0% ha pres amfetamines, un 3,2% èxtasi, un 2,5% coles i un 2,2% àcids. Com era d’esperar, pràcticament no hi ha consum d’heroïna.

El tabac i l’alcohol es comencen a consumir, en mitjana, a una edat de 13 anys. Les coles son les substàncies a les que els entrevistats s’han iniciats més joves (al voltant dels 12 anys), seguida per els tranquil—litzants sense recepta mèdica en el cas dels nois (13,1 anys) i el cànnabis en el cas de les noies (14,6 anys).

El cànnabis és, de forma clara, la droga no institucionalitzada que és percebuda com a més fàcil d’aconseguir, en tots els grups d’edat (el 78,2% de la mostra pensa que és fàcil o molt fàcil aconseguir-ne). A mesura que l’edat augmenta, també ho fa la percepció de disponibilitat de les diferents drogues. La següent droga que es percep com a fàcil d’aconseguir són els tranquil—litzants (47% dels alumnes) i la cocaïna (38,7% dels alumnes).

Igualment, el cànnabis és la droga que a més alumnes ha estat oferta alguna vegada, fins a un 84,4% dels alumnes del grup d'edat més gran. En l’extrem oposat es troben l’heroïna i els tranquil—litzants (9,8% i 12,2%, respectivament). La resta de substàncies han estat ofertes relativament poques vegades a aquests alumnes, però cal destacar que en el grup d'edat més gran un 35,8% dels alumnes manifesta que els han ofert alguna vegada cocaïna.

Al igual que al 2009, es manté la disminució del consum de tabac que s’havia observat des de l’any 2002, especialment entre els nois. Pel que fa al consum d’alcohol a la vida observem al 2011 unes prevalences similars a les observades l’any 2009, en canvi les del consum a la darrera setmana son superiors. La proporció observada al 2011 de noies que declaren haver patit alguna intoxicació a la vida és la mes elevada de tots els estudis realitzats.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

5


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

En referència al consum de cànnabis ha disminuït en els nois, però ha augmentat entre les noies. Per altre banda en els nois, el consum de cocaïna, amfetamines i èxtasi segueix la tendència decreixent iniciada al 2004. En canvi, aquestes prevalences incrementen al 2011 en el cas de les noies. Cal destacar la tendència creixent en el consum de tranquil—litzants sense recepta mèdica, tant en nois com en noies.

En quant a la freqüència amb la que els estudiants realitzen activitats d’oci a la setmana, l’esport és practicat amb major freqüència per els nois (29% vs. 10% el practiquen cada dia). No hi ha diferències en quant a la freqüència de sortir de marxa, amb més de la meitat dels entrevistats que diuen haver-ho fet com a mínim un cop per setmana al darrer mes.

El 24,0% dels estudiants ha faltat a classe alguna vegada en les darreres 4 setmanes per fer campana.

Un 15,5% dels entrevistats no disposa de diners a la setmana. Entre 5 i 15 euros son les quantitats habituals de diners que disposen (44% dels nois i 55,1% de les noies, respectivament).

En general, les noies presenten un pitjor estat emocional que els nois (el 30,2% afirma sentir-se sempre o sovint cansada per fer coses, enfront el 21,9% dels nois).

La proporció de nois que ha tingut relacions sexuals alguna vegada es similar a la de noies (58,7% vs. 41.3%). L’edat mitjana d’inici de les relacions sexuals es similar (al voltant dels 15 anys).

La proporció de noies i noies que declaren una orientació sexual homosexual es del 5,9% i 4,5%, respectivament.

Dels joves que han tingut relacions sexuals heterosexuals en els darrers 12 mesos, un 68,7% han usat el preservatiu en la darrera relació sexual. Entre els nois, l’ús del preservatiu en la darrera relació sexual homosexual es del 57,1%.

El consum d’alcohol i/o drogues en la darrera relació sexual heterosexual es del 30,7% en els nois i del 20,0% en les noies. Sols un noi diu haver consumit drogues i/o alcohol en la darrera relació homosexual (14,3%).

La prevalença autodeclarada d’ITS es del 1,9%.

Del total de noies entrevistades, 3 diuen haver tingut alguna interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) a la vida (1,4%), i una quarta part ha fet ús de l’anticoncepció d’emergència en alguna ocasió.

Un 7,2% dels entrevistats s’ha fet la prova del VIH en alguna ocasió (no diferències segons sexe).

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

6


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

1.- Introducció Des del Programa Intermunicipal de Drogodependències de l’Alt Maresme, que està integrat pels municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, s’ha realitzat de manera bianual una enquesta de consum de drogues a joves escolars de secundària de la zona. També s’inclouen alumnes del Programa de Transició al Treball (PTT) ubicat a Pineda de Mar. A l’any 2011 es passa aquesta enquesta per sisè cop, i això ens permet analitzar l’evolució de les tendències de consum i els factors associats. Des que es va començar amb aquesta iniciativa s’han anat incorporant progressivament els diferents centres educatius de la zona, públics i concertats. Aquest estudi ens proporciona informació de la situació de consum de drogues, legals i il—legals, per part dels joves de la zona de l’Alt Maresme. La finalitat es la de facilitar a tots els agents que intervenim amb aquest col—lectiu (Joventut, Policia, Educació, Serveis Socials, Serveis de Salut, etc) la informació per tal de dirigir les polítiques d’intervenció que es realitzaran a l’Alt Maresme i garantir una intervenció més documentada, efectiva i complerta de cara a aconseguir reduir el consum d’aquestes substàncies. Com a novetat aquest any s’ha inclòs un apartat sobre conductes sexuals i altres indicadors de salut sexual i reproductiva dirigit als joves de secundaria post-obligatòria (majors de 16 anys). 2.- Objectius de l’estudi El present estudi es planteja com a objectius generals de treball els següents: a) Determinar les prevalences de consum de tabac, alcohol i drogues en joves escolaritzats segons el sexe i el grup d’edat b) Establir les edats del primer consum per a cada droga c) Comparar les prevalences de consum de tabac, alcohol i drogues obtingudes amb les de les edicions anteriors d) Comparar les prevalences de consum de tabac, alcohol i drogues obtingudes amb les disponibles a partir d’altres estudis amb metodologia semblant e) Descriure les activitats preventives des dels centres escolars f) Analitzar la percepció de disponibilitat i oferta de les diferents substàncies g) Descriure la percepció de risc dels joves enfront el consum de les diferents substàncies h) Descriure el consum de les diferents substàncies per part de l’entorn i) Relacionar factors de risc i de protecció amb el consum de substàncies j) Descriure la prevalença de conductes sexuals de risc relacionades amb la transmissió del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i d’altres indicadors de salut sexual i reproductiva en joves majors de 16 anys.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

7


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

3.- Metodologia 3.1.- Població objecte d'estudi i procés de recollida de dades La població objecte d'estudi ha estat els estudiants d'ensenyament secundari (3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig i PTT de Pineda de Mar) matriculats en algun centre ubicat a la comarca de l’Alt Maresme durant el curs escolar 2010-2011. Per la selecció de la mostra s’ha considerat un disseny multietàpic considerant en la primera etapa els Centres educatius com unitat primària, i l’aula com a unitat secundària en la segona etapa. Segons aquest disseny, s’ha decidit seleccionar tots els Centres educatius i, per cada Centre, s’ha seleccionat aleatòriament per cada curs una aula d’ESO, Batxillerat i especialitat (cuina, restauració, ...) en aquells Centres amb ensenyament de CFGM i PTT. A continuació s’ha considerat un disseny estratificat segons Centre i tipus d’ensenyament (ESO/Batxillerat, CFGM i PTT), considerant com a variable pes per l’estratificació la proporció d’alumnes en cada curs respecte el nombre de matriculats en el Centre. La mida mostral s’ha seleccionat tenint en compte que es volen estimar proporcions en el cas més desfavorable (p=0,5), amb un nivell de precisió de 0,03, i amb error de tipus I igual a 0,05, sabent que la mida de la població és coneguda (N=2.602 estudiants matriculats en l’ensenyament ESO /Batxillerat i N=364 en CFGM i PTT). Amb aquestes condicions s’ha estimat una mida mostral de n=577 i n=243 alumnes a ESO /Batxillerat i CFGM/PTT, respectivament, que s’han distribuït en cada Centre d’ensenyament i curs tenint en compte una estratificació proporcional (distribució de la mostra d’acord als pesos definits pels estrats). Un entrevistador prèviament entrenat, extern als centres d'ensenyament, va passar els qüestionaris durant el mes d’abril i maig de 2011. Els qüestionaris es passaven sense la presència de professors, i es garantia absolutament la confidencialitat de les respostes. Aquesta mateixa persona es va encarregar de codificar les respostes dels alumnes, i de traspassar les dades a suport informàtic.

3.2.- El qüestionari El qüestionari utilitzat (veure annex) ha estat dissenyat seguint les recomanacions de la OMS, i ha estat utilitzat prèviament en altres municipis de Catalunya, amb una fiabilitat i validesa acceptables (Moncada, A, 2001). A més, és molt semblant a l’utilitzat pel Plan Nacional Sobre Drogas en les enquestes que porta a terme cada dos anys en la població d’estudiants de secundària a nivell nacional, per la qual cosa les dades de consum de drogues són gairebé del tot comparables a les d’aquests estudis. Des de l’estudi realitzat al 2004, es disposa del qüestionari traduït al castellà per a una millor comprensió dels alumnes nouvinguts.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

8


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

El qüestionari explora els següents aspectes: 1.- Freqüència de consum de cada substància. Les drogues que són objecte d'estudi són esmentades a continuació, segons l'ordre d'aparició al qüestionari: a.- Tabac b.- Alcohol c.- Tranquil—litzants (amb i sense prescripció mèdica) d.- Cànnabis e.- Cocaïna f.- Speed i amfetamines g.- Èxtasi i altres drogues químiques (“pastilles”) h.- Àcids (LSD, tripis, etc) i.- Heroïna j.- Coles (inhalants) Cal diferenciar la forma d'avaluar la freqüència de consum segons si es tracta de drogues legals o il—legals. Pel que fa al tabac, es pregunta el consum (“mai, només alguna vegada a la vida, ja ho he deixat, fumo a l’actualitat”) i la freqüència de consum "durant els 30 darrers dies" (“no he fumat, menys d’una cigarreta al dia, només caps de setmana, i diàriament o gairebé”). En cas de fumar els caps de setmana o diàriament, es pregunta la quantitat de cigarretes fumades. També s’explora la intenció de deixar de fumar i, en cas de ja no fumar, quant temps fa que ho ha deixat. En referència a l'alcohol, es pregunta el nombre de dies en que l'enquestat ha pres alcohol durant els 30 darrers dies, el moment i el lloc on l’ha consumit. També es pregunta sobre la quantitat que ha begut durant els darrers set dies de les següents begudes: cervesa, vi, escumosos, vermuts, licors i combinats. També es pregunta per les embriagueses (amb dues preguntes: “t’has emborratxat alguna vegada?” i “has begut cinc o més consumicions seguides?”- alguna vegada i durant els darrers 6 mesos-). S’hi afegeix una pregunta sobre la percepció del consum propi. En el cas de la resta de substàncies se segueix sempre el mateix patró de preguntes, que és: consum "alguna vegada" (sí/no) consum "en els 12 darrers mesos" (sí/no),i consum "en els 30 darrers dies" (núm. de vegades que s’ha pres durant els darrers 30 dies). Només en el cas de la cocaïna i de l'heroïna s'hi afegeix la forma de consum. Pel que fa als tranquil—litzants es pregunta pel consum amb i sense prescripció mèdica, mentre que per a les amfetamines només es pregunta pel consum sense prescripció mèdica. 2.- Edat del 1er. consum per a cada droga. Tant en les substàncies legals com en les il—legals, en els casos en què manifesten haver consumit la droga alguna vegada, es demana l'edat en què la van provar per primer cop. Només en el cas de l'alcohol, sigui quina sigui la periodicitat de consum, es pregunta a tothom l'edat del primer

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

9


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

consum, afegint-hi la categoria "mai" per a aquelles persones que no l'hagin provat mai. 3.-Percepció de la disponibilitat de les drogues. Es demana la possibilitat que tindria d'aconseguir cadascuna de les diferents substàncies (excepte tabac i alcohol) i si els les han ofert mai. 4.- Consum per part de la família (pare, mare i germans) de drogues legals. Es pregunta el consum de tabac i d'alcohol dels diferents membres del nucli familiar. Alcohol: Una pregunta on es demana la freqüència de consum, i una altra on es demana el moment de consum. Tabac: una pregunta, on es demana si fuma o no cada membre de la família. 5.- Aproximació del grau d'informació i percepció del risc sobre el consum de drogues. En aquest apartat s'inclou una pregunta sobre la principal font d'informació que l'enquestat té sobre les drogues, una altra sobre si ha tractat mai el tema a classe i de quina manera. D’altra banda, es pregunta la percepció de risc associat al consum de les diferents drogues, i si aprova o no el consum per part dels altres de cada droga. 6.- Altres aspectes relacionats amb l'ús de drogues. El qüestionari inclou una sèrie de temes que alguns estudis apunten com a aspectes relacionats amb l'ús de drogues: A - Relació amb els pares: es formula una pregunta sobre com l'alumne considera la relació amb el seus pares. B - Freqüència amb la què realitza diferents activitats d'oci: practicar algun esport; "sortir de marxa" i anar al cinema o teatre. C - Rendiment escolar: si ha repetit algun curs per no haver-lo aprovat i el nombre d'assignatures suspeses el juny passat. D - Absentisme escolar: nombre de dies sencers que ha faltat a classe durant les 4 darreres setmanes (segons si ha estat per malaltia o per "fer campana"). E.- Consum de les diferents drogues per part dels amics F - Disposició de diners: quantitat de diners de què disposa a la setmana i d'on provenen principalment els diners de què disposa. G - Situació familiar: estat civil dels pares, nombre de germans grans i petits i amb qui viu. H - Dades sociodemogràfiques: província de procedència dels pares, barri de residència, situació laboral del pare i de la mare i nivell d'estudis del pare i la mare. I) Estat emocional del jove.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

10


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

7.-Conducta sexual i altres indicadors de salut sexual i reproductiva En concret, el qüestionari pregunta sobre conductes sexuals amb penetració amb parelles heterosexuals i/o homosexuals tenint en compte la primera relació sexual, les relacions sexuals dels darrers 12 mesos i la darrera relació sexual. El qüestionari també pregunta sobre el consum d’alcohol i drogues durant la darrera relació sexual. En quant a salut sexual i reproductiva, es pregunta per diagnòstic previ d’ITS i per realització de la prova del VIH. A més a més s’explora sobre l’ús de mètodes anticonceptius i en el cas de les dones, es pregunta sobre embarassos, IVEs, ús de la píndola de l’endemà i citologies realitzades.

3.3.- Anàlisi de les dades A continuació es descriu el procés d’anàlisi. En primer lloc s’ha realitzat una anàlisi de la fiabilitat de les respostes, mitjançant la detecció i comprovació dels valors fora de rang i la detecció i comprovació d’inconsistències per cada qüestionari. S’ha realitzat una anàlisi descriptiva de les variables, analitzant la seva interrelació per estratificació simple. Les comparacions entre proporcions s’han examinat mitjançant el test de χ2 de Pearson o el test exacte de Fisher quan les freqüències esperades eren inferiors a 5. Les comparacions de les mitjanes s’ha dut a terme mitjançant el test t d’Student, comprovant prèviament la homogeneïtat de variàncies mitjançant el test de Levene. S’ha utilitzat el paquet estadístic SPSS per a Windows v. 17.0.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

11


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4. Resultats 4.1.- Característiques sociodemogràfiques de la mostra La mostra total la composen 816 alumnes que estaven presents el dia de l’enquesta i que tenien la informació completa requerida. De la taula 1 a la taula 4 es presenten les dades sociodemogràfiques dels alumnes enquestats. El 49,0% de la mostra son nois i el 51,0% noies. Pel que fa a la edat, aproximadament la meitat es troba en el grup de 16-17 anys (Taula 1). La edat mitjana es de 16,4 anys (DE:1,4).

Taula 1. Descripció de la mostra per edat i sexe NOIES

EDAT 13 14 15 16 17 18 19 20 21

NOIS N 1 40 72 91 101 61 21 7 2

% 0,3 10,1 18,2 23,0 25,5 15,4 5,3 1,8 0,5

N 0 41 75 113 107 53 17 7 0

% 0,0 9,9 18,2 27,4 25,9 12,8 4,1 1,7 0,0

TOTAL N 1 81 147 204 208 114 38 14 2

% 0,1 10,0 18,2 25,2 25,7 14,1 4,7 1,7 0,2

Total

396

100,0

413

100,0

809

100,0

La proporció d’alumnes de centres de titularitat pública és superior a la de centres de titularitat concertada (74,3% vs. 25,7%) (Taula 2). Pineda de Mar (24,4%), Calella (21,3%) i Malgrat de Mar (15,9%) són els municipis més representats a l’estudi (Taula 3).

Taula 2. Descripció de la mostra segons titularitat per edat i sexe Concertat Públic Total N % N % N <15 38 18,1 44 7,4 82 Edat 15-16 122 58,1 230 38,3 352 (N=810) 17 o més 50 23,8 326 54,3 376 Sexe (N=815)

% 10,1 43,5 46,4

Nois

100

47,6

299

49,4

399

49,0

Noies

110

52,4

306

50,6

416

51,0

Total

210

25,7

606

74,3

816

100,0

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

12


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Taula 3. Municipi de residència N

%

4

0,5

Arenys de Mar Arenys de Munt

2

0,3

10

1,3

1

0,1

170

21,3

8

1,0

Blanes Caldes d’Estrac Calella Canet de Mar Fogars de Tordera

8

1,0

127

15,9

Ocata

1

0,1

Mataró

24

3,0

Palafolls

68

8,5

Pineda de Mar

195

24,4

Premià de Mar

2

0,3

St. Cebrià de Vallalta

4

0,5

St. Genís de Palafolls

1

0,1

St. Iscle de Vallalta

1

0,1

St. Pol de Mar

22

2,8

Santa Susanna

33

4,1

Tordera

97

12,1

Vilassar de Mar

3

0,4

FORA DEL MARESME

2

0,3

FORA DE BARCELONA

1

0,1

Malgrat de Mar

ALTRES Total

16

2,0

703

100,0

Pel que fa a la distribució de la mostra segons situació laboral del pare i mare, la majoria comenta que aquests treballen (85,0% i 75,3%, respectivament). El percentatge d’alumnes que diu que la mare és mestressa de casa es del 15,0%, i el percentatge d’aturats és similar tant per pares (7,1%) com per mares (7,4%) (Taula 4).

Taula 4. Distribució de la mostra segons la situació laboral dels pares Situació del pare

Situació de la mare

Treballa

N 674

% 85,0

N 592

% 75,3

Aturat/da

56

7,1

58

7,4

Tasques de casa

6

0,8

118

15,0

Ha mort

9

1,1

5

0,6

Jubilat/da-Pensionista

26

3,3

9

1,1

Desconegut

22

2,7

4

0,6

Total

793

100,0

786

100,0

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

13


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

La majoria dels entrevistats ha nascut a Catalunya (85,1%), un 3,1% en algun municipi de l’estat espanyol i un 11,8% fora d’Espanya.

4.2.- Les activitats preventives des dels centres escolars El qüestionari explora si els estudiants recorden haver treballat el tema de les drogues a classe, el valor que li donen a la informació rebuda i quina opinió en tenen al respecte (Taula 5). La majoria (97,3%) declara haver tractat alguna vegada el tema de les drogues a la escola, sense observar-se diferències segons grup d’edat. Quan s’explora com ho ha treballat, la majoria diu que amb conferències (93,1%), un 32,6% a classe i un 34,3% amb pel—lícules. Un 43,4% dels alumnes ho valora positivament, un 14,8% ho valora poc i un 41,8% li dona un cert valor. S’observa un cert gradient segons l’edat, sent els més joves els que millor valoren la informació rebuda. Aquest gradient també s’observa en quan a la proporció d’alumnes que afirma que haver treballat aquest tema els ha servit per obtenir informació sobre riscos (del 91,1% en menors de 15 anys a 83,1% en els de 17 anys o més). Per altra banda, el 4,1% i el 6,4% dels alumnes de 15-16 anys i de 17 anys o més, respectivament, afirma que haver tractat aquest tema els ha animat a provar les drogues.

Taula 5. El tractament del tema de les drogues des dels centres escolars segons edat 15-16 17 o més <15 anys anys anys Total N % N % N % N % 2 2,4 9 2,6 11 2,9 22 2,7 Ha tractat el tema No (N=805) Sí 362 97,1 783 97,3 80 97,6 341 97,4 Poc

7

8,8

45

17,7

117

14,8

Cert valor

30

37,5

139 40,5

161 43,9

330

41,8

43 Proporcionat informació 72 Opinió informació Animat a provar-les 0 rebuda (N=783)* Cap de les anteriors 7

53,7

159 46,4

141 38,4

343

43,4

Valor que (N=796)*

li

dóna

Considerable/molt

13,1

65

91,1

287 84,7

287 80

646

83,1

0

14

4,1

23

6,4

37

4,8

8,9

38

11,2

49

13,6

94

12,1

* p<0,05

La principal font d’ on prové la informació que tenen sobre drogues són els amics (26,2%) i els mitjans de comunicació (20,6%). Els pares, els llibres i conferències son la font principal per el 14,2% dels alumnes, respectivament, i un 13,5% afirma que han obtingut la informació a partir dels professors.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

14


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.3.- Prevalença del consum de les diferents substàncies 4.3.1.- Tabac El 53,7% dels alumnes ha fumat alguna vegada, i el 34,1% ho ha fet durant els 30 dies anteriors. En ambdós sexes, a mesura que incrementa l’edat incrementa el consum de tabac, tant “alguna vegada” com en “els últims 30 dies” (Figura 1).

Figura 1. Consum de tabac per sexe i edat. Alguna vegada i els darrers 30 dies 80,0 70,0

63,4

63,0 57,2

60,0

%

50,0

45,9

40,0

13-14 anys

41,0

39,4

38,4

15-16 anys 17 o més anys

30,0

29,3 30,0

20,8 20,0 12,5 10,0 2,4 0,0 Nois

Noies

Nois

Alguna vegada*

Noies últims 30 dies*

* p<0,001

Taula 6. Consum de tabac en els darrers 30 dies i fumadors diaris per sexe i grup d'edat <15 anys

15-16 anys

N

%

N

Darrer mes: Nois Noies Total Sig. Estadística

1 5 6 0,109

2,4 12,5 7,4

Fumadors diaris: Nois Noies Total Sig. Estadística

0 2 2 0,298

5,0 2,5

17 o més anys N %

Total N

33 20,8 71 38,4 104 30,2 <0,001

77 84 161

41,0 45,9 43,4

112 162 274 0,001

28,6 39,4 34,2

15 36 51 0,006

43 59 102

22,9 32,2 27,5

58 99 157 0,013

14,8 24,1 19,6

%

9,4 19,5 14,8

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

0,348

0,245

%

15


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

En relació al consum del darrer mes, les noies presenten majors prevalences de consum que els nois en els grups de 15-16 anys (38,4% vs. 20,8%, respectivament), així com major proporció de fumadors diaris (19,5% vs. 9,4%).Tant el percentatge de fumadors als darrers 30 dies com el de fumadors incrementen a mesura que augmenta l’edat (Taula 6).

Pel que fa a la intensitat del consum, mesurada com el nombre de cigarretes fumades, no s’observen diferències segons sexe i edat (Figura 2). De forma general, la mitjana de cigarretes fumades al dia es de 7 en el cas dels nois (DE:6,4) i 6,3 en el cas de les noies (DE:4,4).

>16 anys

<=16 anys >16 anys <=16 anys

Dels que fumen actualment, el 49,7% s’ha plantejat deixar de fumar alguna vegada i ho ha intentat, el 39,2% s’ho ha plantejat però no ho ha intentat i la resta (11,1%) no s’ho ha plantejat mai. No s’observen diferències segons edat i sexe.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

16


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.3.2.- Alcohol La proporció d’alumnes que ha consumit alcohol alguna vegada es del 88,7%, sense observar diferències segons sexe. S’observa una tendència creixent a mesura que incrementa l’edat en ambdós sexes. La proporció d’alumnes que ha begut la darrera setmana també incrementa amb l’edat (de 36,0% en els menors de 15 anys a 70,1% en els de 17 anys o més) (Figura 3). No s’observen diferències segons sexe en les prevalences de consum dels últims 30 i 7 dies (Taula 7).

Figura 3. Consum d'alcohol per sexe i edat. Alguna vegada i en els últims 7 dies 100,0

87,8

82,5 78,0

80,0 70,0

94,4

96,1

90,0

72,6 67,5

67,3 58,2

%

60,0 50,0

56,3

13-14 anys 15-16 anys

43,6

17 o més anys

40,0 27,8

30,0 20,0 10,0 0,0 Nois

Noies

Nois

Alguna vegada*

Noies últims 7 dies*

*p<0,001

Taula 7. Consum d'alcohol en els darrers 30 dies i durant la darrera setmana per sexe i grup d'edat

Consum mes: Nois

<15 anys

15-16 anys

17 o més anys

Total

N

%

N

%

N

%

N

%

13

33,3

102

63,8

147

77,8

263

67,3

darrer

Noies

19

47,5

123

66,1

144

78,7

287

69,7

Total

32

40,5

225

65,0

291

78,2

550

68,5

Sig. Estadística

0,2 Consum darrers 7 dies: Nois 10

0,831

0,644

0,465

27,8

89

58,2

130

72,6

230

62,0

Noies

17

43,6

99

56,3

111

67,3

228

59,5

Total

27

36,0

188

57,1

241

70,1

458

60,7

Sig. Estadística

0,154

0,726

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

0,279

0,488

17


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Pel que fa al tipus de begudes alcohòliques consumides durant els darrers 7 dies, combinats i licors són els més consumits en tots els grups, seguides de la cervesa i el cava. En el cas dels nois, totes les begudes excepte el vi incrementen amb l’edat. En les noies sols s’observa un increment significatiu segons edat en el cas dels combinats (Taula 8).

Taula 8. Tipus de begudes alcohòliques consumides durant els darrers 7 dies per sexe i grup d'edat <15 anys

15-16 anys

17 o més anys

Total

N

%

N

%

N

%

N

%

3

10,7

28

24,1

87

61,3

118

41,1

Noies

7

21,2

37

25,5

42

31,3

87

27,7

Total

10

16,4

65

24,9

129

46,7

205

34,1

Cerveses: Nois

Sig. Estadística

0,319

Vi: Nois

0,798

<0,001

0,001

3

10,7

12

11,4

23

20,0

38

15,3

Noies

0

-

10

7,4

9

7,7

19

6,7

Total

3

5,1

22

9,1

32

13,8

57

10,7

Sig. Estadística

0,101

Cava: Nois

0,276

0,007

0,001

3

10,7

11

10,2

27

23,5

41

16,3

Noies

4

12,9

19

13,9

16

14,0

39

13,8

Total

7

11,9

30

12,2

43

18,8

80

15,0

0,067

0,420

0,383

Sig. Estadística

1,000

Vermut: Nois

0

-

5

5,0

15

13,6

20

8,4

Noies

1

3,2

13

9,7

12

10,7

26

9,4

Total

1

1,7

18

7,7

27

12,2

46

8,9

Sig. Estadística

1,000

Licors: Nois

8

25,8

52

44,1

82

62,1

143

50,7

Noies

8

25,8

64

43,5

62

48,1

135

43,7

Total

16

25,8

116

43,8

144

55,2

278

47,0

0,221

0,543

0,931

0,706

0,022

0,088

Sig. Estadística

1,000

Combinats: Nois

8

25,0

56

42,7

84

60,4

149

49,0

11

32,4

76

49,0

90

60,0

178

52,2

19

28,8

132

46,2

174

60,2

327

50,7

Noies Total Sig. Estadística

0,510

0,288

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

0,940

0,419

18


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

En referència a les intoxicacions agudes d’alcohol, definides com més de 5 begudes seguides, el 51,4% dels estudiants les ha patit alguna vegada a la vida, i el 34,3% en els darrers 6 mesos. A mesura que incrementa l’edat, incrementa la prevalença d’intoxicacions agudes. La proporció de noies menors de 17 anys que ha patit intoxicacions agudes és lleugerament superior a la dels nois. En canvi, en el grup de 17 anys o més, son els nois els que presenten les majors prevalences d’intoxicació aguda, amb diferències estadísticament significatives (Figura 4). Figura 4. Intoxicació aguda d'alcohol a la vida i en els darrers 6 mesos, per sexe i edat 90,0 80,0

74,5

70,0 58,3

60,0

53,5

%

15-16 anys

39,1

40,0

34,8 30,1

27,4

30,0 20,0

13-14 anys

45,9

50,0

17 o més anys

22,5 17,9

15,0 10,3

10,0 0,0 Nois

Noies

Nois

Alguna vegada*

Noies

últims 6 mesos*

* p<0,001

La percepció que tenen els alumnes del seu consum d’alcohol és en general baixa, amb un 9,5% dels enquestats que afirma consumir bastant o molt. S’observen diferències segons grup d’edat, sent els de 17 anys o més els que presenten la major percepció de consum elevat d’alcohol, definit com bastant o molt (13,0%). Figura 5. Percepció de la quantitat d'alcohol que beuen segons grup d'edat 100,0% 90,0% 80,0% 70,0% Molt 60,0%

Bastant

50,0%

El normal

40,0%

Poc Gens

30,0% 20,0% 10,0% ,0% 13-14

15-16

17 anys o més

Edat

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

19


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Com és d’esperar, a major consum d’alcohol en els darrers 30 dies, major percepció de consum elevat d’alcohol. No obstant, crida la atenció que sols el 31,1% dels que l’han consumit 11 dies o més percebin el seu consum com a elevat, amb un 57,8% d’aquests que ho considera normal i un 11,1% que ho considera minoritari (poc o gens) (Figura 6).

Figura 6. Distribució dels estudiants segons el consum d'alcohol dels darrers 30 dies i la percepció que tenen del que consumeixen 31,1%

11 o més dies

57,8% 11,1% 30,8%

6-10 dies

56,9%

Bastant/Molt

12,3%

Normal

16,7%

3-5 dies

54,0%

Poc/gens

29,3% 3,6%

1-2 dies

31,2% 65,2% ,8%

Cap dia

8,5% 90,7% ,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

20


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.3.3.- Drogues no institucionalitzades 4.3.3.1.- Cànnabis Dels entrevistats, el 45,5% afirma haver consumit cànnabis en alguna ocasió, amb prevalences superiors en el grup de 17 anys o més (63,0% i 58,2% en nois i noies, respectivament). El consum dels darrers 12 mesos (33,7%) i el consum recent dels darrers 30 dies (20,9%) son també superiors entre els joves de més edat, sense observar diferències segons el sexe (Figura 7 i Taula 9).

Figura 7. Consum de cànnabis per sexe i edat. Alguna vegada i en els darrers 30 dies 70,0

60,0

50,0

40,0

%

13-16 anys 17 o més

30,0

20,0

10,0

0,0 Nois

Noies Alguna vegada*

Nois

Noies

p<0,001

últims 30 dies*

En analitzar la freqüència del consum durant el darrer mes s’observa que, en tots els grup d’edat, aproximadament un terç dels alumnes manifesta haver-ne consumit més de 10 vegades (Taula 9).

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

21


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Taula 9. Consum de cànnabis en els darrers 12 mesos i darrers 30 dies, per sexe i edat 13-16 anys 17 anys o més Total N

%

N

%

N

%

12 mesos Nois

45

22,4

93

48,9

138

35,0

Noies

58

25,6

74

40,7

133

32,4

Total

103

24,1

167

44,9

271

33,7

Sig. Estadística

0,445

30 dies Nois

23

11,5

63

33,2

86

21,9

Noies

33

14,5

48

26,4

82

20,0

Total

56

13,1

111

29,8

168

20,9

0,108

0,424

Sig. Estadística

0,353

Freq. 30 dies* 1-2 vegades

18

3-9 vegades

19

34,5

35

32,1

54

32,9

10 o més vegades 18

32,7

39

35,8

57

34,8

0,153 32,7

0,501

35

32,1

53

32,3

* no diferencies significatives segons edat

4.3.3.2.- Cocaïna La prevalença global del consum de cocaïna ha estat del 5,8%. Aquest percentatge augmenta amb l’edat, sobretot en el grup dels nois (de l’1% en menors de 17 anys al 12,6% en els de més edat) (Figura 8).

Figura 8. Consum de cocaïna per sexe i edat. Alguna vegada, darrers 12 mesos i darrers 30 dies 14,0 12,0 13-16 anys

17 o més anys

10,0

%

8,0 6,0 4,0 2,0 0,0 Nois*

Noies Alguna vegada

Nois*

Noies Últims 12 mesos

Nois

Noies

últims 30 dies * p<0,05

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

22


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

El consum de cocaïna dels darrers 12 mesos (3,3%) també és superior en els nois de 17 anys o més respecte els més joves (5,8% vs. 1,0%), en canvi no hi ha diferències entre les noies. En els darrers 30 dies, un 2,0% dels entrevistats declaren haver consumit cocaïna (Figura 8).

4.3.3.3.- Tranquil—litzants Un 16,7% dels entrevistats declara haver consumit tranquil—litzants amb recepta mèdica alguna vegada a la vida. Tot i que les prevalences són superiors en el grup de menors de 17 anys, les diferències no són estadísticament significatives. En referència a la prevalença del consum de tranquil—litzants sense recepta mèdica, aquesta va ser del 6,9%. En aquest cas, s’observen diferencies en els nois segons edat, essent els de 17 anys o més els que presenten les major prevalences (8,7% vs. 4%) (Figura 9). Figura 9. Consum de tranquil.litzants per sexe i edat amb i sense recepta mèdica (alguna vegada) 25,0

20,0

15,0

%

13-16 anys 17 o més anys 10,0

5,0

0,0 Nois

Noies Amb prescripció mèdica

Nois*

Noies

Sense prescripció mèdica

* p<0,05

El consum de tranquil—litzants sense recepta en els darrers 12 mesos ha estat del 3,4%, i en els darrers 30 dies del 2,0%, i no s’observen diferències segons edat i sexe.

4.3.3.4.- Altres drogues no institucionalitzades

De les altres drogues no institucionalitzades consumides alguna vegada a la vida, les amfetamines i l’èxtasi son les que mostren prevalences superiors (4,0% i 3,2%, respectivament). El consum d’àcids (2,2%), heroïna (1,1%) i coles son minoritaris (2,5%). En el cas dels nois, el consum d’ amfetamines, èxtasis i àcids incrementa amb l’edat (Figura 10). No hi ha diferències en les prevalences de consum segons sexe. INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

23


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme . Figura 10. Consum d'altres drogues no institucionalitzades alguna vegada a la vida i en els últims 30 dies, per sexe i edat

Amfetamines

8,0 7,0

5,0

6,0

4,0

5,0 4,0

%

%

Extasis

6,0

3,0

3,0 2,0

2,0 1,0

1,0

0,0

0,0 Nois*

Noies

Nois

Alguna vegada

Nois*

Noies

Noies

Nois

Alguna vegada

últims 30 dies

Noies

últims 30 dies

Àcids Heroïna

6,0 2,5

5,0

2,0 1,5 %

3,0 2,0

1,0

1,0

0,5

0,0

0,0 Nois*

Noies

Nois

Alguna vegada

Noies

Nois

últims 30 dies

Noies Alguna vegada

Nois

Noies

últims 30 dies

Coles

5,0 4,0 %

%

4,0

3,0 2,0 1,0 0,0 Nois

Noies Alguna vegada

13-16 anys

Nois

Noies

últims 30 dies

17 o més anys

En general, analitzant el conjunt de la mostra, el consum recent d’alcohol, tabac i cànnabis es superior en els alumnes de més edat, sent entre les drogues, el cànnabis la droga amb major freqüència consumida (13,1% i 29,8% en els de 13-16 anys i 17 anys o més, respectivament). Pel que fa a la resta de drogues, els tranquil—litzants (2,0%) i la cocaïna (2,0%) són les drogues que presenten un consum recent més alt (Figura 11).

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

24


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Figura 11. Consum d'alcohol, tabac i drogues il.legals en els darrers 30 dies segons edat 90 78,2

80 70 60,5

60 50

%

43,4

13-16 anys

17-21 anys

40 29,8

30

25,8

20 13,1

10 0,9 0,8

0,2 0,8

Amfetam.

Èxtasis

1,9 2,2

2

0,5

1,4 2,7

0,7 0,3

Coca

Hero.

0,5

0

0 Alcohol*

Tabac*

Cannabis*

Tranquilit.

Àcids

Coles

* p<0,05

En quant a les edats d’inici al consum de les diferents substàncies, l’alcohol i el tabac presenten edats d’inicis semblants, al voltant dels 13 anys. Les coles són les substàncies a les que els entrevistats s’han iniciats més joves, seguida per els tranquil—litzants sense recepta mèdica en el cas dels nois i el cànnabis en el cas de les noies (Taula 10).

Taula 10. Edat d'inici a les diferents substàncies (Mitjana i DE)

Nois Noies

ALC

TAB

COL

CAN

TRA*

ACI

EXT

COC

AMF

Mitjana

13,3

13,6

12,6

14,7

13,1

16,4

16,4

16,2

16,2

DE

2,5

1,9

2,6

1,6

3,1

1,2

1,7

1,3

1,1

Mitjana

13,6

13,7

12,5

14,6

15

15,8

15,9

16,2

15,7

DE

2,1

1,6

2,8

1,3

2,2

0,8

0,6

1,3

1

*p<0,05

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

25


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.3.4.- Percepció de la disponibilitat i oferta de drogues A les taules 11 i 12 podem observar d’una banda la percepció de disponibilitat fàcil o molt fàcil de les diferents substàncies i, de l’altra, la oferta real que han tingut els alumnes. Podem observar com el cànnabis és, amb diferència, la droga que més alumnes perceben com a fàcil o molt fàcil d’aconseguir (78,2%) i també la que més freqüentment diuen que els han ofert en alguna ocasió (73,2%). La percepció de disponibilitat fàcil o molt fàcil i la oferta incrementen de forma estadísticament significativa amb l’edat per totes les substàncies, excepte pels tranquil—litzants. Taula 11. Percepció de disponibilitat fàcil o molt fàcil de les substàncies per grups d'edat <15 anys

15-16 anys

17 o més anys

Total

Cocaïna*

N 14

% 17,3

N 109

% 31,7

N 183

% 50,1

N 306

% 38,7

Cànnabis*

53

65,4

265

77,0

300

82,2

618

78,2

Heroïna*

10

12,5

68

19,9

94

25,9

172

21,9

Àcids*

8

10,0

66

19,2

95

26,2

169

21,5

Tranquil—litzants 30

37,0

165

48,0

175

48,2

370

47,0

Èxtasis*

11

13,8

77

22,4

127

34,9

215

27,3

Amfetamines*

9

11,3

81

23,5

116

32,0

206

26,2

*p<0,05

Taula 12. Alumnes als quals els han ofert alguna vegada les diferents substàncies per grups d'edat <15 anys

15-16 anys

17 o més anys

Total

N

%

N

%

N

%

N

%

Cocaïna*

6

7,3

60

17,2

132

35,8

198

24,8

Cànnabis*

42

51,2

232

66,5

314

84,4

588

73,2

Heroïna*

1

1,2

25

7,2

36

9,8

62

7,8

Àcids*

0

_

20

5,7

54

14,6

74

9,3

Tranquil—litzants 4

4,9

37

10,7

45

12,2

86

10,8

Èxtasis*

2

2,4

26

7,5

70

19,0

98

12,3

Amfetamines*

1

1,2

15

4,3

56

15,2

72

9

*p<0,05

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

26


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.3.5.- Relació alcohol-conducció El qüestionari explora la conducció de vehicles a motor per part dels alumnes, i també si alguna vegada ho han fet després de beure dues o més consumicions alcohòliques (Taules 13 i 14). Una quarta part de la mostra condueix cotxe o moto, els nois en major proporció (32,7% vs. 17,6%). En conjunt, el 33,3% dels alumnes que han conduït en alguna ocasió afirmen haver-ho fet alguna vegada després d’haver consumit dues o més consumicions alcohòliques, amb diferències segons sexe (38,8% dels nois i 23,6% de les noies, respectivament).

Taula 13. Alumnes que declaren conduir cotxe o moto per sexe* Nois Noies Total N 266 Mai Ocasionalment 62

% 67,3

N 338

% 82,4

N 604

% 75,0

15,7

24

5,9

86

10,7

Sovint

17,0

48

11,7

115

14,3

67

* p<0,001

Taula 14. Alumnes que declaren conduir després de beure dues o més begudes alcohòliques per sexe*,1 Nois Noies Total N 79 Mai Ocasionalment 40

% 61,2 31,0

11

15,3

51

25,4

Sovint

7,8

6

8,3

16

8,0

* p<0,05;

10 1

N 55

% 76,4

N 134

% 66,7

entre els que han conduit en alguna ocasió

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

27


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.3.6.- Percepció de risc El consum de porros es la substància que presenta la menor percepció de risc entre els joves, especialment entre els majors de 17 anys (el 60,7% tenen una percepció de risc lleugera o nul—la en relació al consum de porros de tant en tant). En quan al consum d’alcohol, un 30,9% dels entrevistats tenen una baixa percepció de risc del consum de més de 5 cerveses als caps de setmana, sense observar diferències segons edat. La percepció de risc del consum intensiu de tabac (1 o més paquets al dia) és baixa per un 16% dels joves (Figura 12).

Figura 12. Percentatge de joves amb baixa percepció de perill (cap o lleuger) enfront el consum de tabac, porros i cerveses per edat Perill beure més de 5 cerves es 1 ó 2 cops cada cap de setmana** Perill beure 4 ó 5 cerveses quasi cada dia Perill beure 1 ó 2 cerveses quasi cada dia 17 o més Perill fumar porros habitualment

16 o menys

Perill fumar porros de tant en tant*

Perill fumar 1 porro 1 ó 2 vegades a la vida Perill fumar 1 o més paquets de tabac al dia 0

10

20

30

*p<0,001; **p=0,05

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

40

50

60

70

80

%

28


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.3.7.- Consum per part de l’entorn 4.3.7.1.- Amics A l’enquesta es preguntava pel consum de les diferents substàncies per part dels amics amb els quals surten i es relacionen habitualment. Les substàncies més consumides pels amics dels participants han estat el tabac, l’alcohol, el cànnabis i la cocaïna, en el que el 88,2%, 89,1%, 75,7% i 25% dels entrevistats declaren tenir algun amic que les consumeix, respectivament. Aproximadament una tercera part dels joves diu que la major part dels seus amics consumeix tabac i alcohol un cop per setmana (Figura 13).

Figura 13. Proporció d'amics que consumeixen alcohol, tabac i drogues

100,0 90,0 80,0 70,0

%

60,0

50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 ,0 Tabac

Alcohol Cannabis (1cop/setmana) Cap

Pocs

àcics

Anfetamines

Alguns

Èxtasis

Tranquilitzants

Cocaïna

La major part

Heroïna

Coles

Tots

La figura 14 confirma la importància dels amics en el consum de les diferents substàncies, doncs en tots els casos la proporció que declaren tenir la majoria o tots els amics consumidors es major entre aquells que les consumeixen que entre els que no ho fan.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

29


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Figura 14. Proporció de joves que declaren tenir "la majoria o tots" els amics consumidors entre els consumidors i no consumidors de les diferents substàncies 100 90 80 70

%

60 50 40 30 20 10 0 no

si

Tabac (1)

no

si

no

si

Alcohol (2) Cannabis (3)

no

si

Acids (3)

no

si

no

si

Amfetam. (3) Éxtasis (3)

no

si

no

si

no

si

Tranquil. (3) Cocaïna (3) Heroïna (3)

no

si

Coles (3)

(1) alguna vegada; (2) darrers 7 dies; (3) darrers 12 mesos

4.3.7.2.- Familiars Els pares son els que més alcohol consumeixen, amb el 12% que afirma que en consumeixen diàriament. El consum de tabac entre els pares es del 38,1%, i entre les mares i germans del 33,5% i 27%, respectivament (Taula 15).

Taula 15. Freqüència de consum d’alcohol i tabac dels familiars Mai alcohol De tant en tant alcohol

Pare 16,6

Mare 31,0

Germans 52,5

37,7

37,4

20,0

Alcohol només els festius

18,2

19,0

20,6

Alcohol uns quans dies per setmana

15,4

8,1

5,5

Alcohol cada dia

12,0

4,4

1,4

Consum de tabac

38,1

33,5

27,0

La proporció de familiars que no consumeixen alcohol es clarament superior entre els joves que no beuen mai alcohol (Figura 15).

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

30


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Figura 15. Proporció de familiars que no consumeixen alcohol segons el consum que fa l'entrevistat 90 80 70 60

%

50 40 30 20 10 0 Els dies laborables

Els caps de setmana

Mai consum d'alcohol el pare

Ambdós

Mai consum d'alcohol la mare

Només bec en ocasions especials

No bec mai

Mai consum d'alcohol els germans

4.3.8.- Altres aspectes relacionats amb l'ús de drogues 4.3.8.1.- Freqüència amb la què realitza diferents activitats d'oci (darrers 30 dies) L’esport és practicat amb major freqüència pels nois (29% vs. 10% el practicaven cada dia). No hi ha diferències en quant a la freqüència de sortir de marxa, amb més de la meitat dels entrevistats que diuen haver-ho fet com a mínim un cop per setmana al darrer mes. La freqüència en que han anat al cinema o al teatre és inferior, amb un 16,6% i un 22,8% dels nois i noies, respectivament, que diuen haver-hi anat com a mínim un cop per setmana en els darrers 30 dies (Figura 16).

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

31


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme . Figura 16. Freqüència d'activitats d'oci en els darrers 30 dies segons sexe 100,0 90,0 80,0 70,0

%

60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 ,0 Noi

Noia

Noi

Esport*

*p<0,05

Noia

Noi

De marxa

Noia Cinema o teatre

Cap dia

Algun dia al mes

Un dia a la setmana

De 2 a 3 dies a la setmana

De 4 a 5 dies a la setmana

Cada dia o gairebé

4.3.8.2.- Rendiment i absentisme escolar En general, el 24,0% dels estudiants ha faltat a classe alguna vegada en les darreres 4 setmanes per fer campana (no diferencies segons el sexe). Un 5,5% afirma haver faltat 6 o més dies. Un 33,9% dels estudiants ha repetit curs alguna vegada, percentatge superior en el cas dels nois (40,2% vs. 27,9%).

4.3.8.3.- Disposició de diners

Taula 16. Quantitat de diners de què disposa a la setmana segons sexe* Nois

Noies

Total

Entre 5 i 10 euros

N 98

% 24,8

N 137

% 33,4

N 235

% 29,2

Entre 10 i 15 euros

76

19,2

89

21,7

165

20,5

Entre 15 i 20 euros

73

18,5

47

11,5

120

14,9

Entre 20 i 30 euros

36

9,1

41

10,0

77

9,6

Més de 30 euros

55

13,9

28

6,8

83

10,3

No en disposo

57

14,4

68

16,6

125

15,5

* p<0,05

Un 15,5% dels entrevistats no disposa de diners a la setmana. Entre 5 i 15 euros son les quantitats de diners més habituals de que disposen (44% dels INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

32


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

nois i 55,1% de les noies, respectivament) (Taula 16). Les fonts de diners principals declarades per els nois i noies entrevistats son la família (72,2% i 81,1% respectivament), seguida del treball remunerat (19,0% i 14,9%, respectivament).

4.3.8.4.- Estat emocional

En general, les noies presenten un pitjor estat emocional que els nois. Per exemple, el 30,2% de les noies afirma sentir-se sempre o sovint cansada per fer coses, enfront el 21,9% dels nois. Igualment, el 32% de les noies i el 19,9% del nois, respectivament, diuen tenir problemes per adormir-se o que es desperten abans d’hora (Taula 17).

Taula 17. Estat emocional dels nois i noies entrevistats Nois

Noies

Total

Sovint/sempre es sent molt cansat per fer coses*

N 86

% 21,9

N 122

% N 30,2 208

% 26,1

Sovint/sempre amb problemes per dormir*

78

19,9

129

32,0 207

26,1

Sovint/sempre desplaçat, trist o deprimit/da*

30

7,7

68

16,9 98

12,3

Sovint/sempre desesperançat de cara el futur

39

10,0

52

13,0 91

11,5

Sovint/sempre nerviós o en tensió*

61

15,6

101

25,1 162

20,4

Sovint/sempre avorrit/da de les coses

82

21,1

106

26,3 188

13,7

* p<0,05

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

33


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.4.- Comportament sexual i altres indicadors de salut sexual i reproductiva (annexa per alumnes de secundària post-obligatòria majors de 16 anys) En aquest punt es presenten els resultats de les variables de comportament sexual, ITS i realització de la prova del VIH que per primera vegada s’ha realitzat als alumnes de secundaria obligatòria. Un total de 440 joves van respondre aquestes preguntes, amb una edat mitjana de 17,3 anys (DE:1,06). Un 47,3% son nois i la resta (52,7%) noies. 4.4.1.- Inici de les relacions sexuals Un 58,7% dels nois i un 41.3% de les noies afirma haver tingut relacions sexuals alguna vegada a la vida (p<0,05). L’edat mitjana d’inici de les relacions sexuals per les noies va ser de 15,4 anys (1,2) i la dels nois de 15,6 anys (1,4) (p>0,05). Tampoc hi ha diferències en relació a l’ús del preservatiu en la primera relació sexual, amb un 87,3% dels nois i un 85,6% de les noies que afirmen haver-lo utilitzat (Taula 15).

Taula 15. Ús del preservatiu en la primera relació sexual segons sexe* Nois No Si

Noies

Total

N 15

% 12,7

N 19

% 14,4

N 34

% 13,6

103

87,3

113

85,6

216

86,4

* p>0,05

4.4.2.- Orientació sexual La proporció de noies i noies que declaraven una orientació sexual homosexual es del 5,9% i 4,5%, respectivament. En global, un 2,8% es defineixen com bisexuals (Taula 16).

Taula 16. Orientació sexual dels entrevistats segons sexe* Nois

Noies

Total

Homosexual

N 7

% 5,9

N 6

% 4,5

N 13

% 5,1

Bisexual

2

1,7

5

3,7

7

2,8

90,8

117

87,3

225

88,9

1,7

6

4,5

8

3,2

108 Heterosexual Altre/qüestionant 2 * p>0,05

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

34


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

4.4.3.- Comportament sexual amb parelles heterosexuals 4.4.3.1.- Nombre de parelles a la vida La mitjana de parelles heterosexuals dels nois es superior que la de les noies: 3,9 (DE:5,5) i 2,7 (2,9), respectivament (p=0,021).

4.4.3.2.- Relacions sexuals últims 12 mesos Un 51,4% dels entrevistats ha tingut relacions sexuals heterosexuals en els darrers 12 mesos, i un 68,7% han usat el preservatiu en la darrera relació sexual. El 16,7% declara haver tingut relacions sexuals amb parelles ocasionals als darrers 12 mesos. Amb aquestes parelles, l’ús inconsistent del preservatiu, es a dir, els que l’usen ocasionalment o mai, no mostra diferències segons el sexe (41,4% del total) (Taula 17). El consum d’alcohol i/o drogues en la darrera relació sexual heterosexual ha estat del 30,7% en els nois i del 20,0% en les noies (Taula 17).

Taula 17. Relacions sexuals heterosexuals en els darrers 12 mesos segons sexe Nois

Noies

Total

Alguna relació sexual

N 100

% 49,5

N 121

% 53,1

N 221

% 51,4

Preservatiu darrera relació sexual

69

71,9

78

65,5

147

68,7

Relacions amb parelles ocasionals Ús inconsistent del preservatiu (p. ocasional)

38

19,2

33

14,5

71

16,7

16

43,2

13

39,4

29

41,4

Consum alcohol/drogues darrera relació*

27

30,7

23

20,0

50

24,6

* entre els que han tingut relacions sexuals als darrers 12 mesos

4.4.4.- Comportament sexual amb parelles homosexuals (nois) Dels nois entrevistats, 7 declaren haver tingut relacions homosexuals alguna vegada a la vida (3,4% del total), i tots 7 han realitzat la penetració anal als darrers 12 mesos (cal comentar que 113 nois no responen a si han tingut o no relacions homosexuals). L’ús del preservatiu en la darrera relació sexual homosexual es del 57,1%. Sols un noi diu haver consumit drogues i/o alcohol en aquesta darrera relació sexual (14,3%).

4.4.5- Infeccions de Transmissió sexual Un 1,9 de la mostra declara haver tingut alguna infecció de transmissió sexual (ITS) a la vida (3 candidiasis, 1 herpes, 1 clamídia, 1 condiloma, 1 uretritis i 1 desconegut). En general, el metge de capçalera es el lloc on primer anirien en cas d’ITS (48,3%), seguit de l’hospital (28,8%) (Taula 18).

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

35


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Taula 18. Infeccions de Transmissió sexual (ITS) autodeclarades i llocs on anirien en cas d’ITS segons sexe Nois

Noies

Total

N 4

% 2,1

N 4

% 1,8

N 8

% 1,9

Metge capçalera

86

48,9

104

47,9

190

48,3

Dermatòleg

10

5,7

6

2,8

16

4,1

CASSIR

23

13,1

44

20,3

67

17,0

Hospital

56

31,8

57

26,3

113

28,8

Altre

1

0,6

6

2,8

7

1,8

Alguna ITS On aniria en cas d’ITS*

* p=0,059

4.4.6- Salut reproductiva (noies) Del total de 232 noies entrevistades, 3 diuen haver tingut alguna interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) a la vida (1,4%). Una quarta part de les noies ha fet ús de l’anticoncepció d’emergència en alguna ocasió. La prevalença de citologies realitzades es de 10% (Taula 19).

Taula 19. Nombre d’embarassos, IVEs, d’emergència i realització de citologies

ús

de

l’anticoncepció

Alguna vegada embarassada

N 3

% 1,4

Alguna IVE

3

1,4

Alguna vegada ús de l’anticoncepció d’emergència

53

25,1

Si

21

10,0

No

164

78,1

Si revisions, no sé si citologia

25

11,9

Alguna vegada citologia

4.4.7- Prova del VIH Un 7,2% dels entrevistats s’ha fet la prova del VIH en alguna ocasió (no diferències segons sexe). D’aquests, el 44,8% diu haver-la realitzat en els darrers 12 mesos. Tots declaren ser VIH negatius menys un cas que no vol dir el resultat.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

36


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

5. – Comparació amb anys anteriors. Per poder comparar amb els anys anteriors s’han seleccionat els joves d’ entre 14 i 18 anys.

5.1.- Prevalences de consum De la taula 20 a la 22 es presenta les prevalences de consum de les diferents substàncies l’any 2011, comparades amb les dels anys 2002, 2004, 2006 i 2009. A la taula 20 es posa de manifest que es manté la disminució del consum de tabac que s’havia observat des de l’any 2002, especialment entre els nois. Cal destacar però que sembla que hi hagi un lleuger augment en el consum diari en noies.

Taula 20. Comparació de la prevalença de consum de TABAC entre els anys 2002, 2004, 2006, 2009 i 2011 segons sexe Alguna vegada a la vida Darrers 30 dies 2002

2004

2006

2009

2011

2002

2004

2006

2009

Nois

65,9

53,7

51,2

50,9

43,7

33,5

40,4

27,2

27,6

22,7

Noies

74,2 70,6

67,3

57,9

56

56

47,2

49,1

32,6

33,4

37,2

61,2

54,3

53,4

50,1

41,1

45,3

29,7

30,4

30,3

Total

2011

Pel que fa al consum d’alcohol a la vida observem al 2011 unes prevalences similars a les observades l’any 2009, en canvi les del consum a la darrera setmana son superiors. La proporció observada al 2011 de noies que declaren haver patit alguna intoxicació a la vida (més de cinc begudes seguides) és la mes elevada de tots els estudis realitzats (46,8%) (Taula 21).

Taula 21. Comparació de la prevalença de consum d'ALCOHOL entre els anys 2002, 2004, 2006, 2009 i 2011 segons sexe Alguna vegada a la vida

Darrera setmana

Alguna intoxicació aguda a la vida

2002

2004

2006

2009

2011

2002

2004

2006

2009

2011

2002

2004

2006

2009

Nois

90,1

79,3

78,2

85,6

84

60,2

45,9

50,3

47,9

58,3

49,8

37,2

47,8

48,1

45,7

Noies Total

92,2

79,9

84,6

88,6

88,3

61,5

50,1

40,6

49,6

55,8

43,7

39,6

36,0

38,8

46,8

91,3

79,6

81,2

87,1

86,3

60,9

48,2

45,3

48,7

57,0

46,5

38,5

41,9

43,5

51,4

A la Figura 17 es pot observar la comparació de les prevalences de consum de la resta de substàncies. Pel que fa al consum de cànnabis, es manté en els nois el descens iniciat l’any 2004. Entre les noies s’ha observat un lleuger increment en els últims anys (2009 i 2011). Pel que fa al consum a la vida de tranquil—litzants es manté la tendència creixent en durant el període estudiat (2002-2011), tant en nois com en noies.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

37

2011


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

D’altra banda, en els nois, el consum de cocaïna, amfetamines i èxtasi segueix la tendència decreixent iniciada al 2004. En canvi, aquestes prevalences incrementen al 2011 en el cas de les noies. El consum d’àcids i coles es manté molt minoritari en ambdós sexes.

Figura 17. Consums de les substàncies alguna vegada a la vida. Anys 2002, 2004, 2006, 2009 i 2011.

60 55 50 45 40

2002

%

35

2004

2006

2009

2011

30 25 20 15 10 5 0 Nois

Noies

Cànnabis

Nois

Noies

Tranquil.

Nois

Noies

Cocaïna

Nois

Noies

Nois

Amfeta.

Noies

Nois

Èxtasi

Noies

Àcids

Nois

Noies

Coles

5.2.- Edats d’inici A la taula 23 es presenta l’evolució de les edats mitjanes d’inici a les diferents substàncies. En general, s’observa una disminució de les edats mitjanes d’inici al consum de substàncies a la mesura de 2011 en relació a la del 2009. Les edats d’inici més elevades es troben en el consum de cocaïna, amfetamines, àcids i èxtasi. L’edat d’inici als tranquil—litzants ha disminuït en relació als estudis anteriors fins als 13,2 anys. Taula 23. Evolució de les edats d’inici entre els anys 2002 i 2011 Tabac Alcohol Cànnabis Tranquil·litzants Àcids Èxtasi Amfetamines Cocaïna

2002

2004

2006

2009

2011

13 12,1 14,4 14,7 15,2 15,3 15,6 16

13,2 13,6 14,2 15,1 15,5 15,5 15,6 15,8

13,7 14 14,8 15,1 14,5 16,5 16,3 16,1

14,3 13,9 15,2 15,3 16,3 16,6 16,7 17,1

13,5 13,3 14,4 13,2 15,5 15,9 15,6 15,5

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

38


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

6. Comparació amb les dades de consum de drogues a nivell de Catalunya i Espanya

A la taula 24 es comparen les dades obtingudes amb les dades de la “Encuesta sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias 2008” que duu a terme el Plan Nacional sobre Drogas, del Ministerio de Sanidad y Consumo, i també amb les dades que, en aquest mateix estudi, corresponen a l’explotació de Catalunya i difon l’Òrgan Tècnic de Drogodependències (sota el títol de “Informe dels resultats per a Catalunya de l’enquesta estatal sobre consum de drogues en estudiants d’educació secundària (ESTUDES) 2008”). Tot i que es tracta d’un estudi amb una metodologia i un qüestionari pràcticament idèntic als utilitzats en aquest estudi, cal destacar les darreres dades tant a nivell espanyol com català són de l’any 2008. Per tant s’ha de tenir en compte que hi ha un decalatge de 2 anys entre el present estudi i les dades de comparació. El consum de tabac observat a l’Alt Maresme i al conjunt de Catalunya és lleugerament superior a l’observat al global de l’estat espanyol. Pel que fa al consum d’alcohol, les prevalences observades a l’Alt Maresme són lleugerament més altes que les de Catalunya i que les d’Espanya, a l’igual que passava en anteriors estudis. El consum de cànnabis “alguna vegada a la vida” és més alt en el cas de l’Alt Maresme si ho comparem amb Espanya, i similar a l’observat per Catalunya. En canvi el “consum recent” de cànnabis és inferior en el cas de l’Alt Maresme. Pel que fa als consums “a la vida” de cocaïna, amfetamines, èxtasi, tranquil—litzants i àcids, l’Alt Maresme presenta unes prevalences de consum més baixes que en el conjunt de Catalunya i de l’estat espanyol. Finalment, el consum de coles és similar en els 3 estudis.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

39


Programa Intermunicipal Drogodependències Alt Maresme .

Agraïments 

Ajuntaments de Calella, Pineda de Mar, Sta Susanna, Malgrat, Palafolls i Tordera.



Diputació de Barcelona



Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i SIDA de Catalunya.



Institut Català d’Oncologia



Centres d’Ensenyament Secundari



Alumnes que han participat en l’enquesta



Enquestadora, Montserrat Valls

I a tots els que han fet possible aquest estudi que esperem poder repetir l’any 2013.

INFORME ENQUESTA CONSUM DROGUES I COMPORTAMENTS DE RISC DE L’ALT MARESME DE 2011

40

INFORME ENQUESTA CONSUM TABAC, ALCOHOOL I DROGUES A JOEVS ESCOLARITZATS DE L'ALT MARESME 2011  

Informe de l'Enquesta realitzada l'any 2011 a joves escolaritzats dels municipis de Calella, Pineda, Malgrat, Santa Susanna, Tordera i Palaf...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you