Program Notes – Arrels

This recital is born from a very personal reflection on the concept of roots. For me, roots are not only the place we come from, but everything that shapes us: culture, language, traditions, and experiences that form our identity and the way we understand the world.

The program is arranged so that each work establishes a dialogue between my Spanish roots and new experiences. The recital opens with Alma sintamos by Felipe Pedrell, a piece that reflects the Spanish musical tradition of the late 19th century and connects directly with the culture of my country.

Next is Romance de la Luna by Miquel Ortega. Ortega is a contemporary Catalan composer and a neighbor of my hometown; his work represents a close connection to the living music of our region.

Then comes the Clarinet Concerto by Aaron Copland, symbolizing a new stage in my life. These past two years in the United States have been a period of cultural immersion, learning, and personal growth, and this work reflects that meeting point between my roots and new influences.

Next are two songs from Cinco canciones negras by Xavier Montsalvatge: Punto de habanera and Canción de cuna para dormir a un negrito These works combine Caribbean rhythms with Spanish tradition and show the richness of cultural exchange in music.

The following block is the Violin Sonata in A Major, Op. 100 by Johannes Brahms. This work reflects the intimate dialogue between piano and violin in the Romantic tradition and provides an instrumental contrast before returning to the voice.

Then comes Ah! Com hauria estat bell by Salvador Brotons, from the cycle 5 Cançons sobre poemes de Miquel Martí i Pol. The text of this song is a poem in Catalan, representing the Catalan language.

Finally, the recital concludes with two songs from Siete canciones valencianas by Joaquín Rodrigo. The second song is especially meaningful to me, as it is based on a traditional bolero from my hometown, Guadassuar. Rodrigo adapted these Valencian folk melodies for violin and piano, inspired by his brother’s virtuosity on the violin.

In this way, the recital returns to its starting point: roots. The culture, language, and traditions of any country constitute a diversity that is necessary and must be preserved. Arrels is, ultimately, a tribute to that diversity of traditions, celebrating how experiences and new influences can interact, showing that roots not only define us but also can grow and transform when they are shared.

Notes al programa – Arrels

Este recital naix d’una reflexió molt personal sobre el concepte d’arrels. Per a mi, les arrels no són només el lloc d’on venim, sinó tot allò que ens forma: la cultura, la llengua, les tradicions i les experiències que construeixen la nostra identitat i la manera d’entendre el món.

El programa es disposa de manera que cada obra establisca un diàleg entre les meues arrels espanyoles i noves experiències. El recital obri amb Alma sintamos de Felipe Pedrell, peça que reflecteix la tradició musical espanyola de finals del segle XIX i que connecta directament amb la cultura del meu país.

Segueix Romance de la Luna de Miquel Ortega. Ortega és un compositor català contemporani, veí de la meua ciutat natal, i la seua obra representa una connexió pròxima amb la música viva de la nostra regió.

A continuació, el Clarinet Concerto de Aaron Copland simbolitza una nova etapa de la meua vida: aquests darrers dos anys als Estats Units han sigut un període d’immersió cultural, aprenentatge i creixement personal, i esta obra reflectix eixe encontre entre les meues arrels i noves influències.

Després s’interpreten dues cançons de Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge: Punto de habanera i Canción de cuna para dormir a un negrito. Estes obres combinen ritmes caribenys amb la tradició espanyola i mostren la riquesa dels intercanvis culturals en la música.

El següent bloc és la Violin Sonata in A Major, Op. 100 de Johannes Brahms. Esta obra reflectix el diàleg íntim entre piano i violí dins de la tradició romàntica i ofereix un contrast instrumental abans de tornar a la veu.

Després es interpreta Ah! Com hauria estat bell de Salvador Brotons, part del cicle 5 Cançons sobre poemes de Miquel Martí i Pol. La lletra d’esta cançó és un poema en català, representat la meua llengua materna.

Finalment, el recital acaba amb dues cançons de Siete canciones valencianas de Joaquín Rodrigo. La segona cançó té un significat especial per a mi, ja que està basada en un bolero tradicional del meu poble, Guadassuar. Rodrigo va adaptar estes melodies populars valencianes per a violí i piano, inspirant-se en la virtuositat del seu germà, violinista.

D’esta manera, el recital torna al punt d’on partix: les arrels. La cultura, la llengua i les tradicions de qualsevol país constitueixen una diversitat que és necessària i que cal preservar. Arrels és, en definitiva, un homenatge a eixa diversitat de tradicions, celebrant que les experiències i les noves influències dialoguen entre si, mostrant com les arrels no només ens definixen, sinó que també poden créixer i transformar-se quan es comparteixen.