AH! COM HAURIA ESTAT BELL! Música: Salvador Brotons Poema: Miquel Martí i Pol Spanish. Ah! Com hauria estat bell d'haver crescut sense aquest pes enorme a les espatlles, sense aquesta gran nosa dins la boca, en una casa blanca, vora mar, amb les finestres sempre obertes. Com hauria estat bell d'haver pogut eixarcolar la terra, escriure versos, conèixer gent, enamorar les noies, amb els muscles lleugers i les dents esmolades. Ara no trobaríem indecent o covard seure pels marges a esperar la florides les roses, ni tindríem els ulls tan enrogits, ni els llavis secs, ni aquesta veu tan ronca. Ara no ens creixerien líquens al moll dels ossos, si haguéssim pogut viure sense aquesta gran nosa a la boca, sense aquest pes enorme a les espatlles, en una casa blanca, vora mar, amb les finestres sempre obertes.
English. Ah! How beautiful it would have been to have grown up without this enormous weight on our shoulders, without this great obstruction in the mouth, in a white house by the sea, with the windows always open. How beautiful it would have been to have been able to weed the earth, to write verses, to meet people, to fall in love with girls, with light shoulders and sharpened teeth. Now we would not find it indecent or cowardly to sit by the edges waiting for the roses to bloom,