MORIR SENSE AMO _ Pau Farell

Amb l’assessorament històric de Diego Sola Garcia

A l’Esther, en Jan i en Nil, per fer-ho possible.

Gràcies al Diego, gran historiador i amic, que em fa d’interlocutor i m’ajuda a imaginar amb un cert rigor històric. Ell ha revisat i aportat al text i a la història des de la idea inicial fins al còmic que teniu entre mans.

1641 La Guerra dels Segadors (1640-1652) va néixer del descontentament de Catalunya contra les polítiques uniformitzadores i centralitzadores del rei Felip IV i el seu poderós ministre, el comte duc d'Olivares, imposades des de la cort a Madrid.

El país esdevé un camp de batalla entre castellans, francesos i catalans, que han de posar se en mans de la política internacional per protegir les seves lleis i costums. Els Catalans lluiten contra els poderosos tercios del monarca hispanic amb el suport dels soldats al servei de la

Franca borbonica que diu protegir Catalunya i els seus interessos.

1705 La Guerra de Successió espanyola (1702-1714) és en origen una disputa entre les dinasties de Borbó i d'Habsburg pel domini de la Corona espanyola després de la mort sense descendencia de Carles II. Cinquanta anys després de l'anterior guerra, els vells i pocs supervivents encara recorden aquella contesa i veuen com la lluita és, ara, contra els Borbons, els seus aliats decades enrere.

Cada guerra té les seves fidelitats i els seus traidors, i no sempre coincideixen. ..

morir

Néixer,

créixer,

... haver viscut.

Haver servit, potser.

¡Quieto! ¡Queda arrestado, Miquelet hideputa!

...

1641 Espera.

Espera.

Espera.

En algun indret boscós , de l interior de Catalunya.

Ara.

Tenemos

1705

información que usted es

Miquelot de Prats,...

Jo només sóc un vell

,

pages.

... destacado capitán Miquelet que sirvió en la guerra de los segadores en

1640, como soldado y sublevado

Només sóc un pages.

...

,

catalán

Usted lo que es es un traidor instigador antiborbónico, un desertor de la única causa legítima, ¡la de nuestro rey

,

Don Felipe Quinto de Espana!

Arresten y aten bien a este hombre ¡el viejo es peligroso!

Ja li he dit que jo només sóc un vell que treballa la terra.

,

Pero no té sentit Fa tantes ,

negar ho.

collites que ja he perdut el compte, em

,

sembla més una historia que un record.

Quan la joventut i la forca , omplien els meus bracos , i feien brillar la llum als meus ulls, vaig fer la guerra.

,

Els Miquelets, ,

sang d almogavers,

La nostra generació

soldats sanguinaris,

no sentia que tingués

vam néixer de

,

la revolta

vam heretar la terra,

que cultiva

i amb la terra

la in

la identitat.

La nostra lluita no neix de les ordres de conquesta sinó de la pertinenca , i els ideals.

,

amo ni senyor, pero

justícia.

Els castellans van permetre el pillatge

,

i l abús dels tercios, soldats estrangers

Van anar a pels diputats dela Generalitat, el il lustres Pau Claris i Francesc de Tamarit

que lluitaven en una guerra aliena.

El nostre poble va veure en la revolta

Felip IV,

l'única opció.

el rei pasmao,

,

i el comte duc

Olivares

es creien per davant de la llei.

Quina injustícia més gran ,

que saltar se la llei, els acords i les constitucions catalanes jurades?

,

Les autoritats van armar la Companyia ,Almogavers, per sempre coneguts com a , miquelets, amb l adob del descontentament creixent de la població. Els pagesos vam haver , d aprendre a sembrar la mort i a segar vides. d

,

Amb la punteria del cacador , i la tenacitat del pages, vam fer útils les habilitats del camp per jugar a la guerra

...

... i solíem guanyar.

Es diu que a un bosc hi poden haver, invisibles, tants miquelets

,

com arbres

,

Vam brotar de la resistencia a la tirania,

,

pero ens van convertir en mercenaris del jornal.

Tots els exercits volien tropes de miquelets a les files.

Mentre no fos temps de collita no era difícil

,

contractar nos.

,

Que, ja heu jugat a soldadets i ara toca el saqueig dels fruits de la terra?

O et penses que

,

la guerra ens fara lliures?

Heu perdut el nord ...

,

Vosaltres no sabeu perque lluiteu

...

per un altre senyor al que no li importem un rave!

Dona, Deixa ho, Eva, no val la ,

item res llu nosalt ! terra per la

pena perdre el temps amb ells

...

Tens raó, Joana.

Quan et cansis de la mort, pelut, pots tornar al tros, a cultivar vida!

Por ser probada la pertenencia al cuerpo de miquelets y su instigación

,

Yo, Don Antonio Gómez de Mendía, coronel de su majestad, en nombre de Don Felipe Quinto, rey nuestro senor, en este pajar, escenario improvisado del juicio, te condeno a tí, capitán Miquelot de Prats, por los cargos de traición, rebelión y conspiración contra Su Majestad Católica, la única legítima por herencia del Rey Don Carlos Segundo, que el Senor guarde en su Gloria.

a la insurrección, se le condena a

a muerte.

La ejecución

será en este mismo momento y lugar.

,

Respondrem mor. amb plom, a Hem viscut bé.

Este juicio, legítimo y justo, ha terminado.

,

¿Tiene algo que anadir, el condenado?

Em mateu a mi, que vaig lluitar al vostre costat a la guerra contra

,

,

Felip IV, al servei de la terra i els nostres costums, perque no lluito en la vostra guerra política! ho tornaria a fer.

El mal govern no acabara, si no acabem amb el borbó!

El borbón es tu amo ,

y senor de todo lo que tienes.

Ejecutadlo, soldados, a mi orden: carguen...

Mor,

xusm a fast igosa

!

Jo no tinc

amo,

esbirro

miquelot de prats

La historia de Miquelot de Prats no es coneix del cert. Se sap que va ser un dels primers capitans dels miquelets i és un dels possibles orígens del nom que reben.

En aquest relat grafic s explica com, en lloc de morir, decideix

deixar el cos militar i retirar se a treballar la terra fins a la fi dels seus dies mentre creix la seva llegenda, que sempre el perseguira.

Els Miquelets van esdevenir la representació militar del poble pages catala i van ser presents durant decades en les guerres que van tenir lloc

Catalunya. Tots els fets historics estan contrastats, pero el relat concret és només una possibilitat imaginada. a

1714 La Guerra de Successió espanyola acabara el 1714 amb la caiguda de Barcelona i la perdua de les constitucions catalanes i llurs institucions, el Principat continuara sent moneda de canvi entre les potencies internacionals.

Més de 300 anys després els Borbons segueixen regnant a Espanya. Els paral lelismes entre el passat i el present, tant a nivell polític com cultural, són els que em fan veure en el passat aquest interes especial i crític que ens explica el nostre present.