Issuu

Projectes urbans

www.pereplanells.com

Projectes urbans IEstic treballant en projectes espaials amb la idea de integrar-los en espais urbans, parc o altres espais d'us públic. Aquí us presento diversos projectes, uns de molt recents i altres anteriors, amb tots ells, però, hi ha un desenvolupament de formes elementals. Pretenc relacionar les emocions que contenen les formes elementals i geom ètriques amb les possibilitats de distribució de l'espai i de la seva presencià bàsica, en definitiva, la composició de l'espai tridimensional. Un dels treballs és una obra realitzada a Palaflugell i que va ser col·locada a Tamariu, al Baix Empordà, en plena cota brava de Catalunya. Una de les característiques d'aquesta obra fou la seva generació en base al que jo anomeno geometria generativa amb les variacions modulars que ella comporta. Projecto a tota escala o a escala variable, si ho preferiu, la qual cosa em permet acceptar projectes per a interiors com per a exteriors.

Projectes urbans HEXÀ – ESTABLES Hexà-estables és un projecte on trobar una relació perceptiva amb la geometria de l'espai. Us trobeu davant sis cubs seccionats, on el protagonisme el té allò que no es veu directament i que dona nom al projecte i, no és altre cosa que la secció del cub sobre la que s'ajeu sobre terra cada una d'aquestes peces. Les sis peces tenen cada una d'elles una secció de recolzament diferent però amb les següents característiques: les tres primeres peces es recolzen sobre triangles equilàters, les dos següents sobre triangles isòsceles i la sisena i última sobre un triangle escalè. Las seccions dels cubs passen per les terceres parts en que han estat dividits els costats por on passa el tall que defineix cada una d'aquestes seccions. He aprofitat el projecte per retre homenatge a Euclides el pare, o com a mínim el recopilador, de la geometria de l'antiguitat que ha arribat a les nostres mans.

HexĂ -estables.Homenatge a Euclides. Pere Planells 2015 Projecte per realitzar amb ferro corten.

Recent works

HexĂ -estables.Homenatge a Euclides. Pere Planells 2015 Projecte per realitzar amb ferro corten.

Projectes urbans Projectes urbans

(CÒNCAU - CONVEX)

Aquest conjunt de documents han estat realitzat a partir de dues plaques quadrades a2 + a2, ortogonals a terra i ortogonals entre si. La primera persona a qui vaig sentir desenvolupar sistemàticament de la relació perpendicular-horitzontal, fou la professora Donis. A. Dondis, al seu llibre La sintaxi de la imatge. Mentre defineix els elements bàsics del llenguatge visual, parla de la referència horitzontal-vertical i, en relació a aquest direccional simbiosi diu: El significat bàsic no només té a veure amb la relació entre el cos humà i el seu entorn, sinó també l'estabilitat de tots els problemes visuals. Gairebé en paral·lel vaig conèixer l'obra i les teories de Jorge Oteiza en el seu treball Quoque Tandem ...! en què presenta una visió de l'ànima basca, i entre altres coses, ens parla del frontó basc, on sobre la seva concavitat de plans triplement ortogonals es desenvolupa el joc de pilota. Oteiza, també va treballar en la seva obra escultòrica en els conceptes en l'espai de dobles, triples, etc. perpendicularitats. El meus projetes estan emparentats amb aquestes propostes i concepcions. La meva intenció era desenvolupar una sèrie de projectes, a partir dels dos plànols ortogonals o tres, tal i com he descrit en el encapçalament d'aquest text. Superfícies originals susceptibles de ser doblegades, amputades o , fins i tot, resituades. A través dels plecs possibles les plaques mare poden generar plans paral·lels o perpendicular al terra amb la qual cosa se'ns permet crear espais de refugi, o trobar nous sentits a l'espai expressiu a part de la concavitat o la convexitat. Les amputacions de planxa ens permeten proposar noves formes estètiques i noves referències que complementen la dicotomia major concavitat-convexitat bàsica i poden aportar nous significats afegits a la ja rica en si la doble significació de perpendicular de les planxes base.

Còncau - convex.. Primer projecte. Visió de la concavitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Còncau - convex. Primer projecte. Visió de la convexitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

L'interès que té desenvolupar obres al voltant de la concavitat i convexitat produïda pels dos plànols originaris a2 + a2 , deriva de les diferents i oposades tensions estètiques que produeixen. La concavitat pressuposa un cert recolliment interior, la convexitat pressuposa externalització i obligatorietat direccional. Aquesta dialèctica entre aquestes dues tensions estètiques, en aporten a nivell del pensament, continguts referits al jo i a l'altre (el tu), el ego i el super-ego, a una frontera oberta entre elements aparentment oposats.

Còncau - convex. Segon projecte. Visió de la concavitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Còncau - convex.. Segon projecte. Visió de la convexitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Per mitjà dels doblecs possibles sobre les planxes mare podem generar plànols paral·lels al terra amb el quals crear sensacions d'aixopluc, tant a la part còncava o a la convexa. Les amputacions de planxa o translacions d'aquestes amputacions en permeten proposar formes i referents estètics nous que complementen la gran dicotomia bàsica de concavitat-convexitat i poden aportar noves significacions afegides a la ja, de per si rica significació de la doble perpendicularitat de les planxes base.

Còncau - convex. Tercer projecte. Visió de la concavitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Còncau - convex.. Segon projecte. Visió de la convexitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Còncau - convex. Quart projecte. Visió de la concavitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Còncau - convex. Quart projecte. Visió de la convexitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Còncau - convex. Quart projecte. Visió de la concavitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Còncau - convex. Quart projecte. Visió de la convexitat. Projecte per a ésser realitzat en ferro corten.

Projectes urbans

LES PORTES DE L'ASSIMETRIA És es un projecte que continua i perllonga, en certa manera, el projecte que hem anomenat Còncau convex. Partim aquesta vegada, d'una línia trencada extrudida de longitud variable en aquest cas que constituiria la peça base. Hem volgut seguir valorant altres aspectes de les concavitats i convexitats que defineixen les peces base i a les que hem incorporat elements geomètrics asimètrics de dos tipus, línies inclinades que trenquen el pes, en certa manera, de les peces base i portes d'arc de mig punt en sentit ascendent i descendent, les quals també incorporen accessos als dos front de la barrer que en certa manera planteja la peça base. Així i tot en el resultat final dominen les forces horitzontals amb la densitat i pes suficient que donen tan el ferro com la composició formal. Les posicions dels elements expressius estan situat numèricament a terços de cada una de les planxes de la forma base. Aquests terços són els que formalment també trenquen l'excés d'equilibri i de densitat de la peça base. El projecte està plantejat per a ser realitzat amb ferro corten (com a ferro rovellat).

Les portes de l'assimetria. Primera i segona vista del conjunt. Projecte per a ser realitzat en ferro corten.

Les portes de l'assimetria. Tercera i quarta vistes vista de parts del conjunt. Projecte per a ser realitzat en ferro corten.

Les portes de l'assimetria. Cinquena i sisena vistes de parts del conjunt. Projecte per a ser realitzat en ferro corten.

Urban projects

ELOGI DE LA LLUITA Lluitar es intentar moure una situació per millorar. Parlem de la lluita com un fenomen no cruent, parlem d'una lluitar per trobar nous horitzons, per portar a terme els desitjos humans, per superar-se, per assolir nivells superiors de consciencia o per millorar la situació econòmica, per engegà projectes. La lluita és un esforç, es treball. La lluita és dinamisme dirigit i conscient. Sobre aquestes bases hem engegat aquest projecte per a ser realitzat en ferro corten (el ferro rovellat m'agrada, potser per haver viscut a la vora del mar ). Un projecte que com aquest, veureu en les diverses imatges que ha anat evolucionant, fins i tot canviant de sentit. Es tracta també, en aquest tipus d'estudi de les formes en el espai, d'anar, progressivament, analitzant i meditant les noves idees i/o impressions que ens generen aquestes maquetes des de la contemplació i anàlisi.

Projecte: Elogi de la lluita. Primera i segona vista Projecte per a ser realitzat amb ferro corten.

Projecte: Elogi de la lluita. Vista parcial de l'escultura. Projecte per a ser realitzat amb ferro corten.

Desenvolupament del projecte: Elogi de la lluita. Primera i segona vista Projecte per a ser realitzat amb ferro corten.

Desenvolupament del projecte: Elogi de la lluita. Vista de conjunt i vistes parcilas Projecte per a ser realitzat amb ferro corten.

L'arbre dels vents

El dia 4 d'abril de 2018 plantarem la primera escultura monumental a Tamariu, a la costa brava de Catalunya. Fou realitzada a la Serralleria Llenes de Palafrugell, que intitulàrem L'arbre dels vents. Fou un encàrrec de l'empresaria Marina Boix. Els diferents mòduls de procés de geometria generativa en què portarem a terme l'obra estan orientat als vent principals. El superior mira a tramuntana el vent el vent del nord que mana a l'Empordà .

Altres treballs

http://issuu.com/pereplanells/docs/cat_legs_i_projectes http://issuu.com/pereplanells/docs/flors_en_el_desert http://issuu.com/pereplanells/docs/cubic

Recordant Oteiza

C ú b i c

Dibuixos de grafit de les formes bĂ siques del catĂ leg Porto Alegre sobre paper quadriculat.

Aquestes són les primeres 8 unitats modulars del catàleg Portoalegre Per enriquir les qualitats de l’arbreda Porto Alegre vaig dissenyar en 3D vuit de les 16 possibilitats formals en un tipus de fusta, i les altres vuit, en una altra. En aquesta pàgina podeu veure les vuit primeres variables...

Aquestes són els segons 8 mòduls del catàleg Porto Alegre en fustes d'arrels.

Escultures-arbre del projecte anomenat l'arbreda Porto Alegre

Detall d'un dels arbresescultura amb combinaci贸 dels dos tipus de m貌duls

CURRICULUM VITAE

DADES CURRICULARS ACADÈMIQUES: Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ajudant de l'artista expressionista de NY Gordon Maca-relli (Estiu de 1968). Estudis de Cinema a l'Escola de Cinema Independent de Barcelona Aixelà. Codirector del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa el 1976. Catedràtic Numerari de Dibuix a l'Institut Els Tres Turons d'Arenys de Mar. Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb la tesi: Aportacions teòriques i pràctiques sobre la polivalència, el desenvolupament i la ubicació modular. EXPOSICIONS COL·LECTIVES: 1a. Exposició d'Art Figuratiu (Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona). Galeria de Arte Moderno, com a membre del Grup Relació amb Frances Juan (Barcelona). Cercle Artístic de Lleida (Relació) Lleida. Twain Gallery (Relació). Barcelona. Sa Tanqueta (Relació). Santa Eulària del Riu, Eivissa. Chez Art (Relació) Santa Eulària del Riu, Eivissa. Salón de Agosto. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. Eivissa. El Drugstore de Passeig de Gràcia. Barcelona, Sala Vallribera. Sant Antoni de Pormany, Eivissa. In Side Out (Relació) Eivissa. Galeria Aquitània. Barcelona. Salón de Primavera. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. Eivissa. Galeria Fred Lanzemberg. Eivissa. Galeria Hidea. Amb Manuel Trallero. Santiago de Compostela. Galeria Municipal d'Arenys de Munt. Arenys de Munt. Urbe Galeria d'Art. Alcudia, Octubre de 1990. Mallorca. The World Exlibris Artists Exhibition 1991-1992. Sapporo (Japó). Setembre de 1992. Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Sant Josep (Eivissa). Març-Abril de 1993. Cámara Oficial de Comercio de Españaa en Bélgica. Brusel.les (Bèlgica). Del 20 al 30 de novembre de 1995. Promotor de projectes csulturals, patrimonials i pedagògics. Comissari d'exposicions. EXPOSICIONS INDIVIDUALS: Galeria Pussicat (Santa Eulària del Riu. Eivissa). Galeria Ibiza (Eivissa). Galeria Niu (Sant Joan. Eivissa). Galeria Mida (Eivissa). Galeria de la Caixa de Pensions La Caixa (Eivissa). Museu d'Art Contemporani (Sala Es Polvorí. Eivissa). Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis de Balears Sa Nostra. (Eivissa). Sala d'exposicions de l'Ateneu Arenyenc (Arenys de Mar). Xampanyeria-Galeria La Fusta (Calella). Sant Joan (Diada dels Països Catalans) Pintada al carrer d'un mural sobre tela de 15 x 5 m. (Arenys de Mar, Juny de 1990). Sala Central de Muro (Mallorca Octubre de 1990). Sala de Cultura de la Caixa de Balears Sa Nostra (Eivissa, Novembre de 1990), Biblioteca Popular Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar (desembre 2002, gener 2003). Sala d'exposicions de Edifici Calisay, novembre de 2003 (Arenys de Mar).El dia 4 d'abril de 2008 en Pere Planells planta la seva primera escultura monumental a Tamariu, realitzada a la Serralleria Llenes de Palafrugell. Obra intitulada; Versió generativa de la rosa dels vents o, simplificant Arbre de vents

En el cas que estigueu interessats en posar-vos amb contacte amb mi, aquest ĂŠs el meu correu electrĂ˛nic: pere.planells@gmail.com

pere.planells@gmail.com