Butlletijuliol2015

Butlleti E

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:05 Página 1

de l’Ateneu

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

Arenyenc Juliol de 2015

Butlletí número 4 de la nova època

l a i r o t di

Diseny Gràfic: Pere Planells

La promesa d’obrir les portes a tothom, que va fer la nova Junta Directiva ara fa dos anys i els avantatges i beneficis que això aportaria, ja és un fet constatable.

Amb entusiasme i treball de voluntaris i voluntàries, obrir portes i donar un contingut diferent a la nostra entitat, ha propiciat tant l’arribada de nous socis i d’activitats, impensables fa pocs anys, com la reactivació d’altres que eren a punt de desaparèixer. El canvi que s’ha produït a l’Ateneu Arenyenc és percebut com a molt positiu per part dels vilatans. Això ens conforta i dóna ànims a la recerca de fórmules que els nous temps i les noves generacions demanen per tal de continuar la tasca d’encarar el futur amb optimisme.

Amb tot, hem de reconèixer que hi ha projectes que no acaben de tirar endavant. Un d’ells, les obres de redistribució de la planta baixa que es demoren excessivament tot i haver estat atorgada una subvenció per part de la Diputació Provincial. Les raons són de tipus tècnic i burocràtic i la veritat és que fins ara no

01

hem estat capaços de desencallar-les. Naturalment,continuem treballant-hi amb insistència i tossuderia.

En aquests moments ja tots els cursos programats i la majoria d’activitats han acabat excepte les de la sala de joc que no s’interrompen i continuen tot l’estiu. Mentrestant, ja preparem les de la Festa Major, les de Sant Roc i les de la celebració del 131è aniversari. A més, i sense pausa, començarem amb les del proper setembre afegint-hi nous cursos i noves propostes. De tot plegat, ja us n’anirem informant.

Finalment, en nom de la Junta Directiva i en el meu propi, desitjo a tots els socis, familiars, amics i simpatitzants, una bona Festa Major i un bon estiu.

Cordialment, Josep Manuel Nogueras President de l’Ateneu Arenyenc

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Fragment d’una pintura de Fabià Martínez. Secció de pintura de l’Aula Cultural de l’Ajuntament d’Arenys de Munt

http://www.ateneuarenyenc.org

Miscel·lània activitats

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:05 Página 2

http://www.ateneuarenyenc.org

FILLS PREDILECTES: La Junta Directiva de l’Ateneu felicita els socis Joaquim Cassà i Barrera i Zenon de Pol i Alguer, per haver estat nomenats el passat mes de març per l’Ajuntament d’Arenys de Mar Fills Predilectes de la Vila. Enhorabona.

RESUM DELS CURSOS IMPARTITS: Durant aquest darrer trimestre s’ha avançat en els diversos cursos que s’estan fent a la casa, més de 130 alumnes han passat per les aules de l’Ateneu, els més nombrosos han estat el de Cabaret i Claqué en què han participat una trentena d’alumnes sota la direcció de Marta Móra. El dia 27 de juny han fet un espectacle com a cloenda del curs (vegeu foto). L’anglès també ha reunit 30 alumnes en els dos nivells que ha fet la professora Meritxell Costa.

En el cursos d’informàtica, impartits per Joan Bosch, Fani Bancells i Alba Garcia, hi han participat 22 alumnes. Dibuix i pintura amb una quinzena d’alumnes sota les ordres dels pinzells de Fede Tenas han anat combinant traç i color. Pel curs de francès, impartit per Carme Porcel, hi han passat 10 alumnes. Miquel Colomer i Teresa Montmany han estat els professors dels cursos de català pels quals hi han passat 14 alumnes. Cal destacar el curs infantil d’escacs on 8 alumnes s’han iniciat en aquesta pràctica esportiva de la mà de Marc Arnijas. La italiana Nella Roselva Bighinatti ha fet les classes de conversa italiana

02

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

d’

amb 7 alumnes.

El passat 19 de juny, a la sala d’actes de l’entitat, es va fer un acte de comiat del curs 2014-2015 .

CONFERÈNCIES I DEBATS: Durant aquest trimestre hem continuat amb les conferències i debats sobre els béns comuns, amb el títol genèric “Sobirania popular i apoderament”. “El mar com un bé comú: la pesca del sonso al Maresme” fou el debat entre pescadors i biòlegs en què ens parlaren d’aquest bé que tenim tant a prop i que tant sovint maltractem, tal com hem vist aquests darrers dies amb aquesta draga que remena el fons marí extraient-ne sorra i malmetent-ne l’entorn sense ni tant sols haver fet l’estudi d’impacte ambiental a què la llei obliga i que el “ministerio” corresponent se l’ha saltat dient que és una actuació d’emergència pels efectes catastròfics (sic) dels temporals d’aquest hivern (?). Gerard Termes, soci i regidor de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, ens parlà sobre “El cooperativisme obert i l’autogestió econòmica” i aquest fou el darrer debat d’aquest cicle al voltant dels béns comuns.

El passat dia 8 de maig, en Manel Capdevila i Maresme, membre de l’INH i soci de l’Ateneu, ens parlà del “Vidre català: alquímia, òptica i navegació” i sobre tot allò relacionat amb l’astronomia i l’alquímia amb clau catalana i aplicada a la navegació.

EXPOSICIONS: Després de l’exposició de dibuixos que durant el mes de maig, com ja vàrem anunciar en el darrer butlletí, va exposar el soci Juli Ortiz, durant el mes de juny ha exposat la pintora Isabel S. Mateo Mas

BILLAR: Fa pocs dies, ha finalitzat el campionat social de billar. S’ha fet en tres modalitats: quatre a banda, lliure i al quadre 47/3. Cada modalitat s’ha dividit en tres categories. Cal destacar la gran participació de socis/jugadors de billar que hi ha hagut.

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:05 Página 3

http://www.ateneuarenyenc.org

A la sala de billar de l’Ateneu, s’hi han penjat les actes amb els noms dels guanyadors de cada categoria i modalitat.

JOC DE LA BOTIFARRA: Alguns ateneistes habituals de aquest joc varen participar el passat 20 de juny en el campionat de “Botifarra” organitzat per l’Esplai.

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

JORNADA DE PORTES OBERTES: Del 4 al 7 de juny es va fer la Jornada de Portes Obertes.

D’aquesta manera, l’Ateneu va col·laborar amb el dia nacional de l’associacionisme cultural.

BALL: Durant tot el trimestre, com és habitual d’aquesta secció, totes les nits dels dissabtes i algunes tardes de diumenge hem continuat oferint sessions de ball. A més, es va celebrar el ball extraordinari de Carnaval.

La temporada de balls de caps de setmana va finalitzar el dissabte 20 de juny, tot i que el dia 23 tingué lloc el ball de revetlla de Sant Joan.

Ara ja estem preparant els balls de la propera temporada que, com de costum, començaran amb la Festa al carrer de l’Ateneu el proper setembre.

ATENEU I ANC: La col·laboració entre l’ANC i l’Ateneu aquesta vegada ha vingut a través dels “Debats Constitucionals” que s’han instal·lat els 4 divendres del mes de juny. “Drets fonamentals i drets emergents”, “Llei electoral i estructures d’estat”, “Distribució territorial del poder” i “Recursos naturals: agricultura i pesca” són els quatre eixosque s’han fixat en aquest debat constituent que és el primer que es fa a Catalunya. Són debats que s’han de fer a tot el territori perquè els ciutadans puguem dir el país que volem; la futura constitució ha de ser radicalment democràtica i la manera és aquesta, discutint-la entre tots.

Feu-vos socis d’una entitat dinàmica, històrica, progresista i al servei d’Arenys!

03

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Texticles

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:05 Página 4

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

Texticle 3

El seu gat que, com a mínim, era tan neuròtic com ell, li feia una bona companyia a les nits mentre pintava les seves natures mortes. El seu era un gat de carrer, vulgar com la seva pintura, la qual sols es caracteritzava per una tècnica clàssica portada a un nivell superficial. Els fons dels seus quadres eren opacs, el tractament de les robes era rígid i els colors s'ofegaven els uns als altres.

Pintant era molt net i quant a vendes tenia força èxit. Aquella era una pintura que tenia predicament entre la gent del seu poble, ell era això: un artista local. La veritat era que, com a persona, era apreciat ja que, de portes enfora, sabia donar el to precís com per ser considerat una persona altruista, afectuosa i respectuosa, encara que un pèl estranya, sobretot per les seves idees polítiques.

Sempre havia estat un home d'esquerres, a cavall entre l'anarquia i el socialisme democràtic, però, de tot això, gairebé res no recordava. De la seva altra vida, la de portes endins, la de les seves fòbies, la de les seves drogues, la dels seus amors, ningú no en sabia res de res. Ni molts dels seus més íntims. Ell estimava, per sobre de tot, les tertúlies, especialment les que solia fer a l'Ateneu, amb els seus amics els dimarts de setmanes alternes. En aquelles xerrades, a part d'arreglar el món esportellat i deixar-lo sense cap esquerda, comentaven la premsa diària. Calia, però, especificar el que entenia per premsa diària aquell col·lectiu de concos irredimibles: les pàgines de contactes, les d'ofertes laborals, les de compres i vendes, la programació de televisió, la borsa i la secció d'economia, els esports i els jocs d'atzar.

Excepcionalment i com atenció a ell mateix, solien parlar de pintura i dels seus dividends. Res de comentar ni els titulars sobre polítics ni política, res d'editorials. Poca broma amb totes aquestes coses. Les jerarquies s'establien començant a llegir els diaris pel darrera, anant avançant cap a l'esquerra fins morir-se de fàstic i deixar de llegir. Uns dels seus amigots - en això, uns eren més radicals que altres - en Miquel, per exemple, sols llegia els contactes, les altres fenomenologies que a la natura esdevenien li sonaven a heretgies o a ba-

04

janades. A més dels diaris, llegits així com hem explicat, a la barberia no deixaven mai de fullejar l'Interviu mentre esperaven tanda. Aquelles nenes de mamelletes dures i punxants, els portaven de cap.

Les notícies grogues i sensacionalistes, barrejades amb els quatre pits de papers estucats els deixaven, aparentment, prou satisfets. Després, a les tertúlies feien augmentar les arítmies eròtiques, tot comentant les corbes de la portada o els mugrons amb arracada de la rossa del mes.

Tots ells se sentien del país, no sabien massa bé com exercien com a tals, però s'hi sentien. Ell, especialment, no era de gaires símbols ni de litúrgies exteriors. Passar desapercebut i exercir el mimetisme en tota situació, era la seva norma. En un poble petit tothom es coneix i sovint la gent acaba tenint la sensació d'anar comprimida dins el mateix ascensor notant el mal alè dels altres.

Havia esdevingut com el seu gat: llei del mínim esforç i anar per lliure. © Pere Planells

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

a l e d n e m o n !

El fe l a i c e p s e ó i s s a p a n u Vespa,...

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:05 Página 5

http://www.ateneuarenyenc.org

És l’scooter més famós del món, se’l coneix pertot arreu; d’aquí poc seran 70 anys de producció ininterrompuda i són milions de vespes que han circulat i circulen per totes les carreteres, i pel que sembla encara n’hi ha per anys. L’envolta un món ple d’històries i curiositats, records i grans reptes, la segueixen autèntiques legions de fans. ¿Què te la Vespa per provocar aquesta passió? La Vespa és una marca italiana, però s’ha convertit en un fenomen mundial. El projecte va ser de Corradino D’Ascanio, enginyer aeronàutic que treballava per Enrico Piaggio. Aquest industrial cercava la construcció d’un vehicle per al transport de persones que fos petit, fàcil i senzill de portar, de poc consum i útil per a tothom. Sembla que quan el Sr. Piaggio va veure el prototip, per la forma i el ca racterístic soroll del motor va dir : “Bello, sembra una vespa”. I així va néixer, batejada amb el nom ben precís d’un insecte simpàtic, individualista, independent i amant de la natura. La primera Vespa va sortir de la fàbrica de Pontedera (Toscana) l’any 1946 i en només 10 anys un milió de vespes rodaven per Europa. A l’Estat espanyol, concretament a Madrid, es fabricava la primera Vespa l’any 1953 i en pocs dies s’arribava a la producció de quatre vespes diàries que sortien al mercat a un preu de 16.500 pessetes. I aquí és on neix el mite:

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

un mite que a través dels anys ha premés tant a metges i arquitectes com a obrers i capellans gaudir de la llibertat de moviment en curtes i llargues distàncies. I aquesta passió, com no podía ser de cap altra manera, també va arribar al nostre poble. De fet, en els anys 1958 i 1959 ja eren presents a Arenys, i així ho demostren diverses fotos en què podem veure un Camil Mas, per exemple, participant en diferents proves d’habilitat. Avui dia, Vesparenys és una secció de l’Ateneu Arenyenc. El formem un grup d’homes i dones que utilitzem la Vespa diàriament, i els caps de setmana organitzem sortides i anem a trobades d’altres clubs. Des del més gran al més jove, tots nosaltres mantenim la mateixa passió per aquest scooter.

Vesparenys Ateneu Arenyenc

CLÍNICA DENTAL JAVIER DE MEDRANO Riera Pare Fita, 92. Local 5 Arenys de Mar Tel. 93 7922561

CONDICIONS ESPECIALS PER ALS SOCIS DE L'ATENEU

05

Per trobar-se. Per trobar-s’hi bé ! https://www.facebook.com/barlateneu?fref=ts

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

La primera comunitat

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:05 Página 6

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

2) de caputxins a Arenys de Mar 1618 (i

El nou convent caputxí es posava sota l’advocació de la Mare de Déu del Bon Viatge i de Sant Antoni de Pàdua. El convent seria conegut des de la seva fundació com a Convent de Framenors Caputxins de la Verge del Bonviatge. La Mare de Déu del Bonviatge, la festivitat de la qual se celebrava el 2 de juliol (traslladada més tard al 29 d’agost), fou molt popular entre els mariners i la gent de mar que li mostraren una gran devoció. Pocs anys després de la cerimònia, Jaume Antic Tries, nou batlle d’Arenys, fill de Pere Antic, afegia una nova donació per ampliar el monestir. Des de l’any 1675, les relíquies guardades al convent foren les dels sants màrtirs Càndid i Clemència1. Força anys després, el 1764, Joan Boix i Puget, negociant d’Arenys de Mar, féu una nova donació de terrenys als pares caputxins.2 La popularitat dels caputxins es va escampar amb força arran de la notícia d’un miracle que afectava de ple els nous frares. Un fill d’Agustí Lleu i Lligada, de dos anys d’edat, estava afectat d’una malaltia molt greu per a la qual els metges no trobaven cap medicament guaridor. La vida del pobre infant s’escolava sense remei. Els seus pares, devots dels caputxins, decidiren vestir el nen malalt amb l’hàbit marró, corda i caputxa dels frares. Just després de vestir-lo, el nen començà a millorar i al cap de poques hores estava curat del tot3. Aquest fet, acceptat amb tota credulitat pels conciutadans, va fer que la devoció cap als pares caputxins arrelés fortament entre els arenyencs.

06

Només 20 anys després de la inauguració de la nova llar caputxina a Arenys de Mar, entre 1652 i 1654, el flagell de la pesta es va abatre sobre la vila, fet que estat qualificat com la “més terrible epidèmia de la història moderna catalana”1. La col·laboració dels caputxins en la lluita contra la malaltia fou cabdal. Ells foren els responsables de la morberia (comissió municipal destinada a vetllar per la salut pública en cas d’epidèmia) que es varen instal·lar a la part baixa del Rial del Bareu i del nou cementiri del morbo, consagrat arran de la morberia i que aprofità les sorres del mar per enterrar les nombroses víctimes del contagi. Els caputxins varen tenir cura dels malalts, d’alimentar-los, donar-los medecines, prendre els testaments, oferir-los l’extremunció,…

Amb una presència que ens atreviríem a qualificar d’heroica, el pare Ambrós de Vinçà, actuà com a substitut de notari per rebre els testaments dels malalts, el pare Hermenegildo de Belloch i el pare Matías de Barcelona, actuaren de testimonis en l’acte notarial,…2 Els caputxins foren el suport material i espiritual dels pobres malalts de pesta en uns moments molt difícils en els quals el més petit indici de contagi portava la gent a fugir i abandonar sense compassió els sospitosos d’estar infectats amb el mal contagiós. Molts caputxins, infectats a causa del seu tracte amb els malalts, donaren la seva vida per ajudar els qui més ho necessitaven. La seva contribució per superar l’epidèmia d’una manera digna i humanitària fou molt important. © Francesc Forn i Salvà Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Aquell nen

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:06 Página 7

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

El petit princep

El Petit Príncep és ja a punt de fer els 72 anys de vida. Grandiós llibret de 95 pàgines inexhauribles.

Em sap greu que Jordi Llovet no hi estigui d'acord, però la veritat és que l’havíem fet llegir a classe moltes vegades, fins i tot a 1r i 2n d’ESO. No és exactament un llibre infantil tot i que Saint-Exupéry el dedicà a l’infant que tots hem estat encara que moltes vegades, massa, no ho recordem. L’argument és el de menys en aquest llibre. Són els brins de saviesa que de tant en tant hi trobes allò que em sembla que el fa imprescindible. Als joves de 12 i 13 anys no pots dir-los de cap manera que el llegeixin a casa i que encabat els en faràs l’examen corresponent. El de menys és l’examen. No té cap importància un examen d’El Petit Príncep.

No serveix de res i és perdre el temps. Llegir a classe en veu alta que hi ha aquest jardí de roses, totes idèntiques i tot molt bonic. Que són molt boniques aquestes roses, però que són buides i que no té cap sentit morir per elles. O que els nens són els únics que saben què busquen perquè perden el temps amb una nina de drap que s’acaba convertint en una cosa molt important i, si els la prenen, aleshores ploren. Llegir a classe i en veu alta coses d’aquestes, i encara moltes més, té més importància que tot el temps que puguis

Vine a l’Ateneu Fer-te soci, té avantatges !

07

invertir, per exemple, en l’explicació de la vocal neutra o de les consonants oclusives o fricatives.

I que qualsevol examen. Anem curts, molt curts, de totes aquestes coses que mai no s’acaben d’entendre del tot en aquest país nostre. Els vanitosos només senten les alabances. I si aleshores un nense us acosta, si riu, si té els cabells d’or, si no respon quan li feu preguntes, ja endevinareu qui és. Sigueu amables! No em deixeu així de trist: escriviu-me dient que ha tornat.

El trobo tant a faltar, aquell nen que vaig ser. http://miquelcolomer.cat

PONS RIBOT arts gràfiques

Riera Bisbe Pol, 81. Carrer de l’Església, 32 08350, Arenys de Mar . Telèfon 93 792 17 96 ponsribot@gmail.com

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Ateneus

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:06 Página 8

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

rtat e ib ll i a r u lt u C

La Federació d’Ateneus de Catalunya ha editat el llibre “Ateneus. Cultura i llibertat” amb el subtítol “Associacionisme a la Catalunya contemporània” i escrit per Ramon Arnabat i Xavier Ferré. És un estudi llarg i extens sobre l’inici i la necessitat de les associacions a Catalunya. Des dels primers gremis i confraries, professionals o religioses que varen tenir un paper molt important en

el desenvolupament social, cultural i polític de l’època, fins a la creació l’any l’any 1854 de l’Ateneu Mataroní, que pot ser considerat la primera societat catalana que adopta el nom d’Ateneu, el llibre explica també les diferents concepcions d’Ateneus, així com les associacions que amb finalitats semblants prenen d’altres noms: casinos, orfeons, foments etc. A més de detallar la data de creació de tots els Ateneus catalans, explica les peripècies viscudes durant el temps de la dictadura. És un llibre molt ben editat que conté, a més, fotografies molt interessants. Cal destacar-ne, a la pàgina 40, una de l’any 1927 de la biblioteca de l’Ateneu Arenyenc.

Si algun soci està interessat en aquesta publicació, pot adreçar-se a la secretaria de l’Ateneu i en serà informats amb més detall.

Redacció

08

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:06 Página 9

La crisi

http://www.ateneuarenyenc.org

ITACIONS IM L S E L I I LA CRIS ISTA IC M O N O C E S DEL DISCUR (1)

A diferència d’altres crisis produïdes per un xoc exterior com fou, per exemple, l’augment del preu del petroli a l’any 1979, la crisi iniciada el 2007 és una crisi generada a l’interior del sistema capitalista.

Esclata l’any 2008 als Estats Units, que és el cor del sistema i es trasllada a tot el món econòmic que està globalitzat. Es una crisi que s’ha produït a partir de deficiències en tres àmbits: el de caràcter institucional; el de pensament i teoria; i, el de conducta moral. Tres àmbits que estan interrelacionats entre si.

En el primer àmbit, l’institucional, la crisi ha estat provocada per comportaments nefastos dels banquers en transformar els bancs en empreses sense control de seu risc; per les falsedats de les agències de qualificació de riscos; per les especulacions sense aturador dels ‘hedge funds’; per les errònies politiques monetàries dels bancs centrals; i,.. per les falles de les institucions internacionals com ara el Fons Monetari Internacional.

Pel que fa al segon àmbit -que és central i que afecte als àmbits institucionals i moral- les falles a nivell teòric, o en com interpretar els fets a par-

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

tir d’una anàlisi, fan referència a una ideologia econòmica que ha considerat de manera errònia que els mercats financers no podien equivocarse en fixar els preus dels actius; i que, en general, els economistes no havien de canviar el seu supòsit d’eficiència del mercat autorregulat.

I, en l’àmbit moral, la crisi ha estat possible perquè hem establert el creixement econòmic com un fi en si mateix, més que no pas considerar-lo una de les maneres de resoldre el problema dels recursos escassos susceptibles d’usos alternatius. La nostra manera de mesurar el creixement econòmic es només en termes de quantitat de bens privats i públics, sense altres mesures de benestar social i de respecte al medi ambient.

Com va dir John Maynard Keynes, “ les idees dels economistes i dels filòsofs de la política, siguin correctes o incorrectes, resulten més poderoses del que hom acostuma a creure. De fet, ben poca cosa més que les idees es allò que regeix el món.

Els homes pràctics que es creuen alliberats de qualsevol influència intel·lectual, son moltes vegades esclaus de les idees d’algun economista difunt. Alguns bojos que exerceixen el poder i que creuen escoltar veus pròpies dins el seu cervell, deuen la seva follia a algun escriptor de fa quants anys”. Entre les idees econòmiques vigents, hi ha un paradigma dominant que podríem qualificar d’hipòtesi de les expectatives racionals i que comentaré de manera breu en el un article al proper Butlletí de l’Ateneu. © Miquel Rubirola i Torrent

Ser soci de l’Ateneu té avantatges !!!

Ús il·limitat de totes les instal.lacions.

Descomptes en tots els cursos i activitats que organitza l’Ateneu.

Descomptes en l’adquisició d’entrades al Teatre Principal d’Arenys de Mar. Descomptes en les consumicions del Bar de l’Ateneu.

Descomptes en algunes de les empreses que s’anuncien al nostre butlletí.

Recordem a tots els socis que vulguin tenir descomptes en entrades del Teatre Principal que han de comprar-les a les oficines de l'Ateneu, o bé per telèfon 93 795 83 36 o bé al correu electrònic ateneu@arenyautes.cat ; d'aquesta manera tindran un 5% de descompte.

09

Recorda que pots saber de nosaltres a través del web, del Facebook i si vols parlar amb nosaltres per consultar qualsevol cosa, ho pots fer per telèfon o venir directament a les oficines de banda de tarda, on t'atendrem gustosament.

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

I vela tercer re b re

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:06 Página 10

http://www.ateneuarenyenc.org

A finals de la tardor passada, l’alcalde d’Arenys i el president de l’Ateneu van anar a visitar el president de la Diputació de Barcelona. El motiu era presentar un projecte per a la remodelació del local i demanar una ajuda econòmica en forma de subvenció. Dies més tard, la Diputació en va concedir una part i l’alcalde es va comprometre a afegir la resta a càrrec del pressupost municipal.

Per això, aquest va ser el tema principal de totes les converses de l’Ateneu. I més encara quan en l’assemblea del mes de gener un dels punts de l’ordre del dia – el més important- era oficialitzar aquesta subvenció. Explicacions tècniques a dojo, dibuixos, plànols, un “Power Point” molt treballat, estudis econòmics, plans de finançament, etc.

Se’n va parlar i discutir a bastament i, finalment, com era d’esperar es va aprovar el projecte. Com que a algunes seccions de l’Ateneu -al billar- els generava dubtes, al cap d’uns dies se’n convocà una altra per aprofundir i aclarir ambigüitats.

Aquest projecte va generar debat, controvèrsia i alguna discussió. Varen passar uns dies i el tema de les obres va anar perdent protagonisme fins que se’n va deixar de parlar. Què ha passat? vaig preguntar a membres de la Junta. La resposta va ser que mancava la llicència d’activitats, per la qual cosa l’Ajuntament no autoritzava l’inici de les obres, però que en un breu termini això quedaria resolt, car es podia disposar d’una d’antiga llicència dissenyada justament feia temps per a la planta baixa.

De totes maneres, era una resposta poc creïble, ja que les esmentades obres no eren res més que

10

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

una redistribució de la planta baixa feta amb mampares de vidre.

Aquesta explicació diferia molt de la que es comentava en totes les tertúlies i grups de socis.

Com que la sol·licitud del permís municipal va coincidir en el temps amb l’aparició d’una “sobtada vocació política” del president de l’Ateneu, - que va enutjar i descol·locar molt l’alcalde- més que un problema de burocràcia i de legalitat, tothom veia un enfrontament o revenja personal entre ambdós mandataris.

A partir d’aquest moment, ningú no ha donat cap explicació al soci; al contrari, silenci absolut. I jo ara pregunto: ¿si per donar a conèixer aquest projecte no es van estalviar reunions, assemblees i presentacions als socis de l’Ateneu, ara que ha sorgit un problema – el que sigui- la Junta no hauria d’haver-nos dispensat el mateix raonament i convocar-nos -i ja no vindria d’una vegada- per tal de fer-nos coneixedors de tot aquest entrellat i posar-nos al corrent de les possibilitats que resten per fer realitat el projecte o donar-lo definitivament per perdut? ¿I si aquesta temença o sospita no fos certa i tot el que es parla i es diu al bar, als passadissos i arreu fos mentida? ¿i si el problema fos només degut a la mala gestió de la Junta de l’Ateneu, no hauria també l’alcalde, com a alcalde o com a soci, -perquè segons tinc entès encara n’és- de dir-nos la seva opinió per tal de fer callar opinions malèvoles i insidioses? Callar, diuen, és acceptar.

L’única realitat és que, de moment, els socis no tenim ni sala d’exposicions, ni de reunions, ni aules, ni biblioteca ni unes oficines com Déu mana, i potser dintre de poc ni tan sols tindrem la subvenció, ja que aquestes acostumen a caducar.

Dos es barallaven i un tercer va rebre, en aquest cas el més feble: el soci. © Lluís Montmany i Pau

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:06 Página 11

Entrevista a... http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

MIQUEL PERA

responsable de la Secció de Ball i de la Sala d’Actes

- La secció de ball és una secció complexa.

Parla’m una mica de com funciona.

M.P. És qüestió de programació i organització. En primer lloc el calendari dels dies que podem organitzar sessions de ball, contractació de músics, coordinació amb altres seccions per la disponibilitat de la sala ja que és on tenen lloc moltes altres activitats, conferències, sardanes etc. Finalment procurar que tot estigui al seu lloc: cadires i taules, altaveus, el bar, etc.

- A més dels balls de cap de setmana n’hi ha altres d’especials?

M.P. De setembre fins a juny organitzem sessions de ball cada dissabte de quarts d’onze a quarts de dues de la nit amb música en directe. Alternativament, un sí i un no, les tardes dels diumenges de quarts de set a les nou del vespre amb música de disc, i com a extraordinaris, els balls de carnaval, el de la revetlla de Sant Joan i el de la nit de Cap d’Any, que acostumen a ser tots ells molt concorreguts. També a començament de temporada, i dintre la festa del carrer, organitzem una sessió estiuenca de ball.

- Ball clàssic o diferents estils?

M.P. Força clàssic. En general, balls de saló. És el que el públic ens demana, tot i que de tant en tant hi ha Swing, Lindy Hop i també la Big Ban. Però en general, ball de saló.

- Quin tipus de públic ve a ballar a l’Ateneu?

M.P. Tenim un públic molt fidelitzat. Els dissabtes acostumen a ser parelles i matrimonis, tant d’Arenys com de pobles veïns. Els diumenges és més variat.

11

- Es rendible la secció de ball?

M.P. No és una activitat pensada per guanyar diners. És un servei als socis i públic en general.

No hi guanyem, però tampoc tenim pèrdues. Ras i curt: fem cau i net, i ens en sentim satisfets. Els dissabtes cobrem 5 € als socis i 7 als no socis, i els diumenges com que no hi ha conjunt musical i el disk-jockey no cobra, només fem pagar 2 €.

Amb això i el petit benefici del bar, ens n’anem sortint.

- Tu sol ho organitzes tot, o comptes amb ajudes?

M.P. M’ajuda, i molt, en Lluís Sagristà. Del control i venda d’entrades i del resultat econòmic de les sessions, se’n cuida ell. També tinc algun que altre ajudant i, sobretot, ajudanta.

- Alguna queixa especial?

M.P. Doncs mira, una amb la qual no podem fer gran cosa: l’aparcament. Sobretot als forasters se’ls fa difícil aparcar a prop, i a la platja de davant l’Ateneu els resulta car, per això sempre que ens és possible procurem facilitar-los tiquets d’aparcament. D’això rebem queixes, sí.

- I ara vacances, fins...

M.P. Fins al setembre. Tot i que durant aquests mesos que no hi ha sessions de ball cal dedicar estones a preparar la pròxima i ja propera temporada. Els conjunts musicals s’han de contractar amb temps; no fer-ho ho encareix i ho dificulta.

- Doncs bon estiu, molt d’encert i fins al setembre.

Redacció

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butlletí Juliol2015_Butlletií Ateneu 25/06/2015 20:06 Página 12

Al caliu

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

a n i u c a l de

Hem deixat ja enrere el solstici d’estiu i, amb ell, la Revetlla de Sant Joan que és plena d’elements i costums que tenen un gran simbolisme: els focs, els banys de mitjanit, les herbes de Sant Joan, els balls, els rituals màgics i, acompanyant la festa, els sorollosos petards que no sempre són del grat de tothom. L’origen de la Revetlla és pagà i prové d’un culte al sol que es remunta a molt abans del cristianisme. Amb la creença que les flames allunyen i espanten els mals esperits, en molts pobles es fan fogueres i, als Països Catalans, s’encenen amb la Flama del Canigó, gràcies a entitats i organitzacions que des del cim de la muntanya la distribueixen per les terres de parla catalana.

Com que la gastronomia sempre va lligada a les tradicions, a la taula d’amics i familiars no hi poden faltar les coques de fruita o de llardons acompanyades d’una copa de cava.

Us dono, tot seguit, la recepta de la coca de llardons, que també la podeu fer el Dijous Gras.

12

Disseny gràfic: Pere Planells

COCA DE LLARDONS

INGREDIENTS:

1 làmina de pasta de full rectangular 50 gr. de llardons una mica trinxats 90 gr. de sucre 1 ou 50 gr. de pinyons Licor d’anís Canyella en pols (opcional) ELABORACIÓ:

Estireu la de pasta de full amb un corró, pinteu-la amb una mica d’anís i espolseu-hi la canyella.

Dividiu, imaginàriament, la làmina en tres parts longitudinals.

Escampeu per sobre la franja central la meitat dels llardons i la tercera part del sucre.

Doblegueu una banda sobre la franja central i passeu-hi el corró per sobre.

A sobre, poseu-hi anís, la resta de llardons i un terç de sucre. Tapeu amb l'altra banda i torneu a aixafar-la amb el corró. Pinteu la coca amb l'ou batut i espolseu-la amb el sucre restant i els pinyons (prèviament remullats al microones uns 40 segons, per tal de que us quedin hidratats).

Coeu la coca al forn, preescalfat a 180-190º, uns 20-25 minuts, fins que s’enrosseixi (tapeu-la amb paper de plata els primers 10 minuts, i després acabeu-la de coure destapada)

© M. Carme Puig i Juncà

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública