Issuu

Butlleti E

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 1

de l’Ateneu l a i r o t di

Diseny Gràfic: Pere Planells

Hem deixat enrere les festes i comencem un nou any. Un any farcit de nous projectes orientats a fer de l’Ateneu, l’Ateneu de tots.

Les obres projectades, i la redistribució d’espais, són una peça de capital importància per aconseguir els objectius fixats per a aquest 2015. Potser és per això mateix que pensem que els tràmits oficials són molt lents, massa lents, o tal vegada deu ser simplement que “las cosas de palacio van despacio”. Si, és clar, deu ser això...

El cas és que el BOPB publicà a finals de juliol de l’any passat que la Diputació de Barcelona, aprovà un ajut a l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 32.712€, destinat a obres de reforma i rehabilitació de l’Ateneu Arenyenc i que encara ara és

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

Arenyenc Març de 2015

l’hora que s’hagi concretat en res. Però vaja, segur que tot s’arreglarà abans no arribi l’estiu...

Mentrestant, continuarem treballant com si no passés res, amb il·lusió i ganes de fer-ho bé. Són molts els voluntaris i voluntàries que dediquen el seu temps de lleure a fer que les coses, encara que la majoria de vegades precàriament, funcionin. Tots ells supleixen amb el seu esforç i dedicació les mancances econòmiques a qué associacions com la nostra es veuen obligades a fer front per sobreviure. Fruit d’aquesta actitud, seccions com la d’escacs per a nens i la de billar, experimenten una petita però progressiva millora. Les noves propostes i activitats per a aquesta primavera que més endavant es detallen, són sens dubte la mostra que l’entitat continua molt viva.

Finalment, voldria comentar-vos també que els suggeriments rebuts en la darrera Assemblea, han estat molt útils a la Comissió encarregada de l’edició del butlletí i que s’hi han fet alguns canvis i millores que esperem que us agradin.

Cordialment, Josep Manuel Nogueras President de l’Ateneu Arenyenc

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Disseny gràfic basat en una pintura de la Carme Arbusà. Secció de pintura de l’Aula Cultural de l’Ajuntament d’Arenys de Munt

http://www.ateneuarenyenc.org

Miscel·lània

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 2

http://www.ateneuarenyenc.org

CONFERÈNCIES: Durant aquest trimestre han continuat les conferències organitzades conjuntament amb el “Banc del temps d’Arenys” i la cooperativa de consum “El rial” sobre “Sobirania popular i apoderament”. Hem parlat de: “Fibra òptica comunitària i telefonia mòbil social”, “Autoproducció d’energia a nivell domèstic i eficiència energètica”, “ Cooperatives de consum i agràries a Arenys de Mar”, “Sobirania tecnològica”, “Monedes socials i banc del temps” i “L’aigua com un bé comú”. Aquestes conferències ens acosten a entendre que hi ha una altra manera de consumir, la nostra relació amb altres fonts energètiques, en definitiva que hi ha una altra manera de relacionar-nos amb el nostre entorn. Us convidem a participar en els propers debats que es faran durant els mesos de març, abril i maig. Seguiu-nos a la pàgina web de l’Ateneu “ateneuarenyenc.org” on trobareu enllaços on hi ha els vídeos de la majoria de les conferències. El divendres 17 d’abril, conferència a càrrec del soci Manuel Capdevila. El tema serà: “L’ampolleta catalana”. Els divendres 5, 12, 19 i 26 de juny hi hauran debats sobre “La Constitució Catalana” BILLAR El passat 28 de febrer es feu la presentació de l’equip de billar de l’Ateneu; i a la tarda del 14 de març se celebrarà un torneig a 3 bandes entre el Club de l’Ateneu i el Club Billar Canet. Convidem tots els socis i aficionats al billar a formar part del nostre club. NOVES SECCIONS I NOUS CURSOS “De viatge” Si t’agrada caminar, fer excursions, que poden ser de mig dia, de dia sencer o fins i tot de cap de setmana. Si t’agrada viatjar, conèixer món i ho vols fer compartint-ho amb amics. Ajuda’ns a crear una nova secció a l’Ateneu: la secció “de viatge”, ens ho podem passar molt bé. Si t’animes, passa per l’oficina de dilluns a divendres a la tarda, la Lurdes, la nostra secretària t’informarà. DÒMINO Campionat Social de Dòmino 2014/2015 S’ha iniciat el campionat social de dòmino en la modalitat de “parelles” a distància de 400 punts. Aquest campionat que ara ha començat, es desenvoluparà fins per la Festa Major

Fer-te soci, té avantatges ! 02

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

d’activitats

de Sant Zenon. CLASSES DE CANT ¿T’agrada cantar? ¿T’agradaria formar part d’un cor de cant? Descobreix el cantaire que portes dins. Informa’t d’aquest nou curs de cant a la oficina de l’Ateneu qualsevol tarda de dilluns a divendres. T’agradarà! Professora: Núria Saurí. BALL La secció de balls de saló no atura la seva activitat. Des del mes de setembre que cada dissabte a la nit, i algunes tardes de diumenge, organitza sessions de ball a la sala d’actes de l’Ateneu. Tant en una com en l’altra la concurrència va en augment, i els assistents s’ho passen d’allò més bé. Com a balls especials, cal destacar el de la nit de Cap d’Any i el del dissabte de Carnaval, ambdós amenitzats pel Duet Ària. Per Carnaval fins i tot s’organitzà un exitós i concorregut concurs de disfresses. La temporada de ball de l’Ateneu finalitzarà per la revetlla de Sant Joan. Animeu-vos, veniu, us ho passareu molt bé! Els dies 13 i 14 de juny matí i tarda, la Carla Mora impartirà un curs de “Lindy Hop i Swing. ESPECTACLE DE CABARET El dia 27 de juny tindrà lloc la cloenda del curs de CABARET I CLAQUÉ. La direcció anirà a càrrec de Marta Mora. EXPOSICIÓ El soci de l’Ateneu, Juli Ortiz, presenta en el lloc habitual d’exposicions una col·lecció de dibuixos “al grafit” de diversos temes, de la qual n’és autor. ARENYENC DE L’ANY Per votació popular, enguany ha resultat escollit “Arenyenc de l’Any” el senyor Ramon Pallàs, soci de l’Ateneu. Enhorabona, Ramon! ALTES I BAIXES Des de l’1 de gener del 2015 fins a data d’avui, el moviment de socis ha estat. Altes: 24 Baixes: 20 D’aquestes 20 baixes, 12 ho han estat per motiu administratiu ( dues anualitats pendents de pagar), 5 voluntàries i 3 per defunció.

Fragment

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 3

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

del 20 r e r b fe e d 0 2 l e dietari d

Què us diré! Doncs que no hi tinc res a perdre

Què us diré, solia dir i escriure el cronista Ramon Muntaner, que ara fa 750 anys que va néixer a Peralada. Doncs mirin, els diré que hi ha viles entre les quals la nostra- i pobles on les urnes internes dels partits juguen males passades als actuals equips municipals. Equips que fan mans i mànigues per perdurar més enllà del 24-M. Perdurar pel bé del poble, afegeixen. Sinó que ara ja sabem que no és ben bé pel bé del poble sinó purament pel seu, de bé. S'han fet i es fan assemblees per designar candidats per a les eleccions d'aquest maig que ve. I en alguns casos, com que allò que l'assemblea ha decidit -amb tots els ets i uts- ni els ha complagut ni era allò que s'esperaven, doncs aleshores senzillament no accepten el resultat i es fan els rebels, els rebecs, i demanen repetir actes per votar allò que ja s'ha votat.

Grans demòcrates, sí senyor. Grans egoistes disfressats de servidors del bé públic i comú. I no és pensin, que hi ha també aquells altres per als quals aquestes pròximes eleccions són exactament el repte del seu futur professional, subsistència de la seva vida. Batlles i regidors. Feina al costat de casa, més o menys ben retribuïda i fora maldecaps. Uns i altres són exactament retrats del panorama quotidià tan allunyat de tot allò que resulta bell i amable. Cinisme de política vetusta. Què us diré! Bé, doncs que al capdavall mai no s'hauria celebrat cap altra assemblea, podeu estar-ne segurs, si el resultat de la que dic hagués estat tot un altre, és a dir, justament el contrari del que ha estat. ¿Saps per què he acceptat de ser candidat? Doncs senzillament perquè no hi tinc res a perdre. Gravada tinc, i ben desada, aquesta frase de qui en aquella assemblea que dic guanyà de golejada tots aquests altres que ara bramen, ofesos, amunt i avall de les cantonades de la seva gran manca de coherència i de virtut. La cantonada del seu ressentiment. En fi, què us diré! http://miquelcolomer.cat

Vine a l’Ateneu Fer-te soci, té avantatges !

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

A favor d’un

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 4

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

tiu capitalisme democràtic, equita

i just

El liberalisme occidental, també anomenat capitalisme democràtic, és un sistema d’organitzar la societat que s’ha imposat en el pensament occidental per raons que val la pena recordar. Com diu Carles Boix, catedràtic de ciència política a la Universitat de Princeton, “el triomf final de mercat i democràcia no va ser fruit de l’atzar, d’una coincidència astral o fins tot d’una victòria militar. En bona part va ser el resultat de la seva capacitat de satisfer alhora dues aspiracions humanes bàsiques: menjar i pensar, créixer i ser lliure. I, en part, també va derivar d’un fet molt senzill i que ara tendeix a passar desapercebut. Tant l’economia de mercat com la democràcia parteixen de reconèixer que hi ha un punt de partida inalterable en tota societat: l’egoisme innat de l’individu; en paraules d’ Isaiah Berlin, la “fusta torta de la humanitat”. (Veure: “ La fi de la historia, 25 anys després”, diari ARA, 2 de setembre de 2014). I prossegueix Carles Boix: “davant d’una psicologia “imperfecta” (caracteritzada per la passió de guanyar i de governar i controlar els altres), l’única solució és crear una arquitectura externa (mercats competitius i eleccions lliures) que la contingui i la canalitzi amb resultats positius per al màxim nombre de persones. Per contra, tots els enemics del capitalisme democràtic partien d’imaginar que la imperfecció venia de fora, que l’ home havia estat corromput per un sistema injust i que, per tant, la destrucció d’ aquest sistema (l’absolutisme primer, el liberalisme més endavant) redimiria l’home antic de totes les seves mancances. La conseqüència d’ aquesta diagnosi va ser el gulag”. Carles Boix remarca la tensió consubstancial que hi ha entre els dos components (mercat i democràcia) que caracteritzen el capitalisme democràtic. “Mercat i democràcia funcionen d’acord amb dues lògiques diferents. La democràcia, precisament perquè opera sota el principi d’ una persona un vot, tendeix a la igualtat de resultats. El mercat tendeix sovint (tot i que no sempre) a l’acumulació de recursos en una part de la societat i a la diferència. El problema és conjuminar aquestes dues forces”. Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, ha insistit també, com Carles Boix, en les tensions entre capitalisme, democràcia i justícia socioeconòmica. “Es tracta de tres elements dotats de diverses lògiques internes basades en valors i objectius diferents. Son tres elements que estan en tensió mútua i constant. La lògica del mercat no és reforçar la democràcia o aconseguir més justícia social o una justícia social millor; ni la lògica de la democràcia és necessariament afavorir aquesta justícia o fer que el mercat funcioni més eficientment”. ( Veure: “Desigualtats, democràcia, Europa”, diari ARA, 28 de desembre de 2014) . I prossegueix Requejo, “ A més, cadascun d’aquests tres elements presenta variants internes. Hi ha diverses concepcions rivals del capitalisme, de la democràcia i de la justícia socioeconòmica. En termes pràctics i malgrat les seves tensions inherents, un tipus de capitalisme, especialment el presidit per una forta intervenció pública, ha resultat compatible amb un determinat tipus de democràcia, - liberal, social i de partits -. Els models socialistes no poden dir el mateix”.

Sanitas Seguros Agent núm. 26577

Tel. 93 792 02 49 - Mòbil: 639 349 372 jgou@gerbrokers.com www.gerbrokers.com c/ Malgrat, habitatges Santa Maria, baix 08350 ARENYS DE MAR Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

A favor d’un...

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 5

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

tiu ita u q e , tic à cr o m e d e m lis ita p ca

i just

Els qui vivim dins el liberalisme occidental tenim el repte de prosseguir perfeccionant un model de capitalisme democràtic que procuri optimitzar els tres components: mercat, democràcia i justícia socioeconòmica. I això vol dir, en primer lloc, defugir “ el perill de la il·lusió” que va analitzar a fons François Furet, una il·lusió que comporta donar preferència a la igualtat per damunt de la llibertat i la justícia. La societat oberta requereix una defensa del pluralisme de valors de tal manera que cap dels tres valors fonamental – llibertat, democràcia, justícia – tingui un estatus privilegiat respecte a l’altre. J. M. Keynes va escriure: “ el nostre problema polític fonamental és pot resumir en la manera de combinar tres principis: l’eficàcia econòmica, la justícia social i la llibertat individual”. D’aquests tres principis, la justícia social ha estat considerada, sovint, una qüestió de moralitat. Tanmateix, les anàlisis empíriques ens indiquen que una societat molt desigual és una societat inestable també en termes socials i econòmics, a més de politics. Les societat desiguals presenten greus problemes d’ordre públic, tenen ciutadans amb problemes de salut més grossos i enregistren nivells d’educació molt baixos, aspecte aquest negatiu no només en termes culturals sinó també d’eficiència econòmica en un mercat global caracteritzat per la informatització i digitalització de l’economia. Per tant, el combat contra la desigualtat econòmica és també una opció a favor de l’economia eficient. Com diu Ferran Requejo: “hi ha diversos arguments morals i polítics a favor de societats més igualitàries. Però fins i tot aquells que creuen que la majoria de les desigualtats socials no són a causa de situacions injustes en termes morals, no poden contraargumentar les raons polítiques que fan més convenient viure en societats amb índexs més baixos de desigualtat”. Procedir a redistribucions que disminueixin les desigualtats és propiciar la competitivitat de l’economia de mercat.

Vine a l’Ateneu Fer-te soci, té avantatges ! CLÍNICA DENTAL JAVIER DE MEDRANO Riera Pare Fita, 92. Local 5 Arenys de Mar Tel. 93 7922561

CONDICIONS ESPECIALS PER ALS SOCIS DE L'ATENEU: 1a. visita gratuïta 5% de descompte en tots els tractaments 50% de descompte en higiene bucal Adherits a l’Assistència Sanitaria Col·legial financem els seus tractaments

Col·labora amb l’Ateneu

PONS RIBOT arts gràfiques

Riera Bisbe Pol, 81. Carrer de l’Església, 32 08350, Arenys de Mar . Telèfon 93 792 17 96 ponsribot@gmail.com

Per trobar-se. Per trobar-s’hi bé ! https://www.facebook.com/barlateneu?fref=ts

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

La primera comunitat

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 6

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

de caputxins a Arenys de Mar (1)

moviment

Framenors

caputxins

L’any 1520 un grup de frares franciscans, amb el desig de seguir la regla original de Francesc d’Assís, iniciaren un camí propi amb el nom de Frares Menors Eremites. A més de seguir la regla franciscana, que els imposava extrema austeritat i pobresa, els caputxins es dedicaren a la tasca pastoral i a la predicació entre el poble, cosa que els portà a abandonar el desig eremític i esdevenir un orde conventual. Els seus començaments no foren fàcils i la Inquisició els posà en el seu punt de mira. Originaris d’Itàlia, des del darrer quart del segle XVI es varen escampar per França i per Catalunya. La senzillesa del seu hàbit marró, cenyit amb una corda, amb la caputxa llarga i el fet d’anar descalços els feren molt populars entre la població. Va ser, però, el seu tracte afable, el seu exemple de vida senzilla, la seva fama com a pares predicadors i el seu suport i ajuda als més necessitats que varen fer que l’orde caputxí arrelés amb força a la Catalunya del segle XVII. L’any 1578 s’organitzà la comunitat de Caputxins de Sarrià, l’any 1609 s’establiren a Igualada, l’any 1610 a Mataró, l’any 1618 arribaren a Arenys de Mar i l’any 1700 s’instal·laven a Calella. Els primers caputxins a Arenys de Mar El dia 4 de febrer de 1618, a la reunió del consell de Santa Maria d’Arenys es llegí una carta del marquès d’Aitona, senyor natural del terme, en la qual aquest demanava als jurats i consellers que col·laboressin en la demanada que havia rebut del pare provincial dels caputxins per tal d’instal·lar l’orde caputxí a Arenys de Mar. El consell s’hi mostrà conforme amb la condició que no ocasionés despeses ni a la Universitat ni a la pa rròquia1. Era el permís del municipi per establir a Arenys de Mar la primera comunitat caputxina. De forma provisional i mentre s’aconseguia un lloc definitiu on aixecar el monestir, els primers caputxins es varen instal·lar a l’ermita de la Mare de

Déu de la Pietat, al cim del turó de la Pietat. Pere Jornet, prevere i beneficiat de l’ermita de la Pietat va escriure als jurats que “Uns pares caputxins me han pregat los donàs lloch per habitar en la casa de la capella entretant se edificarà lo monestir volen fundar aquí. Si V[ostres] M[ercè]s gusten y·ls han donat lloch de edificar dit monestir, yo so content que per lo ínterin habitan en dita casa de la capella, que pens que de axò en resultarà gran servey de Déu. V[ostres] M[ercè]s me havisaran per mercè promptament. De Barcelona als 4 de febrer 1618”2. El 7 de febrer, en presència de Jaume Vilar, rector de Santa Maria d’Arenys, fra Sebastià de Vic, caputxí guardià del monestir de Girona, i fra Lleó d’Arenys, aixecaren una creu de fusta davant de la capella de la Pietat, tot un símbol de la nova casa dels caputxins. 1.- Arxiu de la Corona d’Aragó. Monacals d’Hisenda. Universitat. Lligall 45. Fol. 1. 2.- Arxiu de la Corona d’Aragó. Monacals d’Hisenda. Universitat. Lligall 45. Fol. 2.

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

La primera comunitat

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 7

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

de caputxins a Arenys de Mar (1)

L’estada caputxina a la Pietat fou breu ja que l’any 1621 es traslladaren a una senzilla edificació, aixecada a la Plana d’en Fornaguera, en uns terrenys cedits per Anton Ferreri. La ubicació escollida era immillorable, en una situació estratègica que dominava la vila, al mateix temps que era visible des de qualsevol punt enlairat dels entorns. El monestir, però, era molt feble; les parets de tàpia amenaçaven ruïna a causa de les pluges, cosa que va empènyer cap a l’aixecament d’un nou temple. El batlle Pere Antic Tries, en possessió de la batllia des de 1596, donà una extensió de terreny a la mateixa Plana per tal d’aixecar-hi la nova església i monestir caputxins. El dia 9 de març de 1632 se celebrà la cerimònia de col·locació de la primera pedra, en presència del batlle Pere Antic Tries, dels jurats Segimon Lleu, Joan Lleu del Bareu i Cristòfol Fornaguera, del pare guardià fra Cebrià d’Elna, així com dels “demés pares conventuals y

de família d·aquest monestir qui són lo pare fra Hierònym de Solsona, pare fra Hilario de Barcelona, fra Roch y fra Hilario de Figueres, fra Llorens de Vich, fra Gregori de Llambilles, fra Jaume de Cellent y molts altres frares de altres monestirs”ii. Una gentada va ser present a la cerimònia, un autèntic esdeveniment que trencava la rutina habitual dels arenyencs.

Arxiu de la Corona d’Aragó. Monacals d’Hisenda. Universitat. Lligall 45. Fol. 6. Arxiu de la Corona d’Aragó. Monacals d’Hisenda. Universitat. Lligall 45. Pierre Vilar. Catalunya dins l’Espanya Moderna. Vol. II. Barcelona, 1965. Pàg. 348. Arxiu Parroquial d’Arenys de Munt. Testaments, núm. 13.

(Continuarà)

Successor A. Ribas. Construccions, S.L. Bisbe Vila Mateu, 19-21. Tel. 93 792 11 39

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Texticles

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 8

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

t s u g l a m i u e b cr m A : 1 le ic t x e T En altres paraules, la mort del pare d'en Zenon,

Feia dos dies que s'havia mort el pare d'en Zenon, el seu millor amic. Ho havia passat malament d'allò més. Tot i que el calendari estava a punt de girar full i plantar-se al segle XXI, la mort encara no s'havia normalitzat. En Zenon gairebé es barallà amb un impressor per fer-li entendre que, a l'esquela, no hi volia cap creu. A l'hora de triar el taüt, els trobà tots magníficament guarnits amb creus d'un mal gust extrem. A les escoles, al món de la política - amb paraules d'en Pep - tothom fa esforços per teoritzar i parlar d'integració, atenció a la diversitat i moltes vegades sense saber de què parlen. Si resulta, però, que ets musulmà, budista, agnòstic o d'aquells que es caguen constantment en Déu, si ets simplement diferent, ja l'has feta bona si palmes. El feixisme és encara present en aquest aspecte de la vida social i comunitària. Mort, no n'hi ha més que una. Les litúrgies i rituals al voltant de la mort continuen arrelades al passat. Una bona pila de veïns d'en Zenon van estendre un vel de silenci sobre la mort del seu pare i, a més, es van abstenir de presentar el seu condol. Per a aquests veïns, si no hi havia hagut cerimònia, ni litúrgia catòlica, no tenia perquè haver-hi condol. Per a aquest veïnat, donar el condol, no semblava ser aquell fet natural de compartir el sentiment d'absència que ocupa en moments així els familiars afectats. L’esquela que va fer posar en Zenon només comunicava la mort del seu pare i no convocava a cap acte social. No hi havia funeral previst, ni enterrament al cementiri del poble: absència total de la litúrgia de la majoria.

per a molts dels seus convilatans, no va arribar a ser una mort. Els convilatans tenien la seva raó, sempre queda el record i aquells senyals a l'esma dels qui encara duren i les hemeroteques permeten perpetuar una vida i donar-li una certa transcendència. Havia donat la casualitat de trobar-se al costat el seu amic Zenon, quan el traspàs del seu pare. No havia viscut un fenomen més transcendent, més prosaic, ni més indescriptible que el trànsit de la vida a la mort. Aquelles arítmies en el respirar, aquella pèrdua de brillantor dels ulls, aquell misteri, en definitiva, el van copejar amb força: era el senyal, per sempre més, de l'horitzó de la seva decadència. Aquella contingència esplomava tots els galls de les creences i de les ideologies. No existien pinzells de cap pelatge capaços de projectar la força de la definitiva desfeta, de la magnífica arquitectura d'un cos que havia estat fortament brillant i que, de sobte, s'apagava, deixant anar les fulles, per esdevenir cendra grisosa. Mentre en Pep compartia amb en Zenon aquell moment sublim li vingueren al cap, barrejats, aquells versos de Machado: Y al reposar sonó un recio golpe, / solemne, en el silencio. / Un golpe de ataúd en tierra es algo / perfectamente serio ... El aire se llevaba / de la honda fosa el blanquezino aliento... Al cerrarse, grave / golpeó el silencio de la tarde muerta... La fuente vertia / sobre el blanco mármol su monotonia. A diferència del seu amic Zenon, que acabava d'estrenar la solitud, feia ja temps que s'havia quedat sol al món, sense família. Ara més que mai se li feien grans aquestes solituds. Les quatre altes parets

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 9

Texticles

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

t s u g l a m i u e b cr m A : 1 le ic t x e T

Les quatre altes parets massisses de casa seva serien els plànols projectants de les seves cabòries, al·lucinacions i pensaments. Tanmateix li quedaven els llibres i els seus bodegons florits. Podria reconstruir la seva vida sobre un projecte que, potser, li permetria expressar la seves energies madures tot i que era empresa de gran dificultat. Ell comptava amb el seu esperit dispers, un esperit que tenia el volar de les últimes mosques de la tardor. Sobre la tauleta del seu despatx, al costat de l'ordinador, començaren a amuntegar-se llibres com qui preveu penúries de futur, igual com si emmagatzemés menjar per afrontar alguna catàstrofe. Se sentia xafat, havia esgotat projectes, cremat idees i etapes de la seva vida, havia estrenat vacances al món de la política. Havia refredat amistats i passions. Considerava aquella etapa com una transició vers la conquesta de la solitud productiva. Començaria creant un pou existencial -pensava-, fins i tot podia pintar-lo, per tal de, a continuació, deixar-s'hi caure. Les següents seqüències no podien ser altres que les d'una acumulació d'energia i les de la seva posterior expressió. Les teories i les conseqüències estètiques ja les enllustrarien i definirien els altres, a ell li corresponia actuar. Primer calia pensar sense deixar que la resina de l'arbre dels conceptes li esquitxés la camisa de franel·la que havia tret recentment de l'armari. Calia impedir que, de sobte, un núvol lluminós i de textura de cotó, romangués suspès sobre els llibres que altres havien escrit i que estimava. Calia tornar a viure dels propis deliris, dels propis desitjos i de la pròpia força. Amb silenci... © Pere Planells

Ser soci de l’Ateneu té avantatges !!!

Ús il·limitat de totes les instal.lacions. Descomptes en tots els cursos i activitats que organitza l’Ateneu. Descomptes en l’adquisició d’entrades al Teatre Principal d’Arenys de Mar. Descomptes en les consumicions del Bar de l’Ateneu. Descomptes en algunes de les empreses que s’anuncien al nostre butlletí.

Recorda que pots saber de nosaltres a través del web, del Facebook i si vols parlar amb nosaltres per consultar qualsevol cosa, ho pots fer per telèfon o venir directament a les oficines de banda de tarda, on t'atendrem gustosament.

Recordem a tots els socis que vulguin tenir descomptes en entrades del Teatre Principal que han de comprar-les a les oficines de l'Ateneu, o bé per telèfon 93 795 83 36 o bé al correu electrònic ateneuentrades@gmail.com ; d'aquesta manera tindran un 5% de descompte.

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

A tocar d e l ce l

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 10

http://www.ateneuarenyenc.org

Quan a mig dinar d’aquell fred i plujós diumenge del passat febrer va sonar el telèfon, vaig tenir el pressentiment que no seria cap bona notícia. Efectivament, en Custodi, el nostre amic de la Vall d’Aran, em feia saber que al matí del dia abans havien enterrat la Pilar, la seva dona; la nostra amiga. Era una notícia que, tot i ser esperada des de feia temps, al moment que te la comuniquen produeix tristor, sobresalt i fins i tot sorpresa. Es va excusar d’haver trigat unes hores a fer-nos-en coneixedors per estalviar-nos el llarg desplaçament, que sabia del cert que hauríem fet. A la Pilar i en Custodi fa més de trenta anys que els coneixem; amb ells hem compartit vacances, viatges i llargues estades a la Vall d’Aran. Durant anys hem passat dies d’estiu a casa seva, a Bagergue, on amb les seves filles i les nostres hem gaudit del clima, del paisatge i sobretot de la companyia. Ens han fet conèixer i estimar la Vall; excursions als estanys de Gerber i Saboredo, al Saut deth Pish, a l’Artiga de Lin, i a d’altres llocs encara, són caminades plenes d’una gran bellesa i un gran atractiu; van ajudar-nos a descobrir les meravelloses esglésies romàniques: la de Salardú amb el Crist i les pintures, la d’Arties o la de Cap d’Aran, veritable catedral aranesa totalment desconeguda; vàrem visitar museus, la casa museu d’en Joanchiquet a Vilamós i vàrem conèixer i tastar la gastronomia pròpia de la vall. Varen ser anys i estones que resten per sempre a la memòria. A mesura que els fills s’han anat fent grans, les estades han estat més curtes però més sovintejades, i quan en Custodi i la Pilar s’han jubilat i han

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

convertit una part de la gran casa pairal en una vivenda més petita i confortable, ens han donat llibertat per utilitzar la resta dels casalot sempre que ens ha plagut i amb tants amics com ens hi han volgut acompanyar. Aquesta llibertat ens ha permès, que acompanyats o sols, sovint hi hàgim pogut anar per romandre uns dies en un lloc tan agradable, i quasi sempre tant la Pilar com en Custodi s’han afegit a les nostres activitats. Amb ells ens hem arribat moltes vegades fins a Montgarri per gaudir d’un bonic entorn i observar al llarg dels anys els treballs de restauració del bonic conjunt d’església i rectoria. Encara no fa un any de l’última estada. Érem força colla i ens hi arribàrem per fer excursions per aquells indrets. La darrera va ser una de les més boniques i desconegudes de la Vall: la travessa del bosc de Carlac. És espectacular i d’una gran bellesa. S’inicia a Bausen, un dels pobles més enlairats; i l’itinerari comença d’una manera molt romàntica: amb una història d’amor! A la sortida del poble, i abans d’endinsar-nos al bosc, hi ha una tomba on reposen les despulles d’una parella d’enamorats que, pel fet viure amistançats a principis del segle XX, les autoritats de l’època –civils i eclesiàstiques- no permeteren que fossin enterrats com Déu mana al cementiri municipal, per la qual cosa els veïns els construïren una tomba a l’entrada del bosc. Després de vorejar una llarga estona el pendent de la muntanya, s’entra en una espectacular i ombrívola fageda molt plaent de tramuntar. Una vegada travessada, torna la llum i les vistes panoràmiques de Bausen, Canejan i gran part del Baix Aran. És una caminada llarga, unes tres o quatre hores, i que la Pilar la va fer sense cap problema. Vam acabar-la, com cal en una ocasió com aquesta, entaulats al petit i únic restaurant del poble. Feia un dia esplendorós, el sol lluïa encegador i brillant amb uns petits núvols que decoraven el paisatge; asseguts darrera un gran finestral construït damunt el penya-segat situat sobre la vall de Les, amb el poblet de Canejan resplendent al davant i amb l’escalfor del sol, del dinar i del cafè que estàvem esgotant, vàrem oir unes paraules de la Pilar que a ningú no li va passar pel cap que podien ser premonitòries. Contenta i exultant digué: - “Sembla que tinguem el cel a tocar.” Hi estava a prop. Segur que ja ho ha fet. © Lluís Montmany i Pau

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 11

Entrevista a... http://www.ateneuarenyenc.org

RUZAFA

Foto: Xavi Salbanyà

AGUSTÍ

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

responsable de la Secció Sardanista

- La secció sardanista és una de les més emblemàtiques de la societat. Hi estàs d’acord? A.R.- Sí, és cert. En tinc constància des de l’any 1990. Ara fa quatre anys que en sóc responsable. He agafat el relleu d’en Pere Riera i en Josep Collet que ho van ser durant una colla d’anys. De totes maneres haig de dir que no estic sol portant la secció, tinc col·laboradors,si no fos així em seria impossible. - Quines són les tasques d’aquesta secció? A.R.- Essencialment dues: Escola sardanista i ballar sardanes a totes les audicions que ens sigui possible. - Anem a pams. L’escola sardanista, ¿com funciona? A.R.- Les tardes dels dissabtes, de setembre fins a juny, a la sala d’actes de l’ateneu ensenyem a ballar sardanes. Hi ha diferents opcions: aprendre a ballar-ne partint de zero, millorar l’estil i aprendre a comptar-les i repartir-les. - Quin tipus de gent hi pren part? A.R.- En general persones de quaranta en amunt i tant homes com dones. La majoria són d’Arenys, però també n’hi ha que vénen de pobles veïns i fins i tot alguns de Barcelona. - ¿Només per a socis? A.R.- En principi és una activitat per als socis de l’Ateneu, però a vegades vénen persones que tenen interès per les sardanes però que no en són. No hi ha cap problema, que prenguin part del curset perquè, si els agrada i volen continuar, acaben fent-se socis.

- Parlem ara de les audicions al carrer. ¿Quantes n’organitzeu? A.R.- Més que ser-ne els organitzadors, la majoria de vegades en som col·laboradors. L’inconvenient és el preu de les cobles. Una cobla mitjaneta però amb garanties no baixa de 700/800 € per audició, cosa que no podem assolir. La majoria de vegades és l’ajuntament que promou l’audició i nosaltres ens cuidem d’estructurar-la. Això és fa palès en l’aplec, les sardanes dels dijous a la Plaça de l’Església, l’audició de Sant Jordi, l’aplec del Remei... nosaltres organitzem i programem aquelles que tenen relació amb festes pròpies de l’Ateneu. Fem sortides a diferents aplecs de la comarca, i especialment a l’aplec de Tossa. També anem a ballar sardanes a diferents residències d’Arenys i Canet i col·laborem amb la marató que organitza TV3. - M’has dit abans que la majoria de persones que s’interessen per la sardana tenen una certa edat. ¿Quin futur hi veus, a la sardana? A.R.- Els que vénen a l’escola sardanista sí, però en canvi a les audicions de sardanes que tenen lloc a les nostres places i carrers, hi pren part molt de jovent. De totes les edats. Hi posen interès i en saben. Molts joves saben comptar i repartir, i les colles sardanistes de Catalunya que participen en aplecs i concursos, la majoria les formen joves. Per tant sóc optimista. Crec que tenim sardanes per a temps. - Tant de bo!

Redacció

SALÓ DE BELLESA

Riera Pare Fita, 111 08350 Arenys de Mar Telf. 93.795.81.17 Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butlletí AteneuMarc2015_Butlletií Ateneu 16/03/2015 19:48 Página 12

Al caliu

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

a n i u c a l de

Amb el fred, les nostres defenses baixen; per tant, l’organisme agrairà que incloem en la nostra alimentació una hortalissa com la carxofa la qual ens aporta molts nutrients bàsics per a una dieta saludable i equilibrada. La carxofa és originària del nord d’Àfrica i va ser introduïda a Europa, molt probablement, pels àrabs. S’ha fet servir des de temps antics, no solament com a aliment sinó també com a planta medicinal. Se li reconeixen propietats diürètiques i hepatoprotectores; a més, ajuda a eliminar la urea i a baixar el colesterol. És rica en fibra i poc calòrica, cosa que la fa recomanable en les dietes d’aprimament ja que facilita l’eliminació de líquids, greixos i toxines. Té calci i fòsfor, a més d’altres vitamines i minerals com el potassi, ferro, magnesi, zinc, fòsfor i calci. El millor temps per consumir-la és l’hivern i, per saber si és fresca i està en bon estat, heu de vigilar que les fulles siguin compactes i tinguin un color verd clar brillant, sense cap tipus de taca negra. Les formes de cuinar la carxofa són molt diverses, però per aprofitar tots els seus nutrients, el més convenient és menjar-la crua. En cas de bullir-la, eviteu fer-ho en olles d’alumini o ferro per no alterar-ne les propietats. Avui però, us proposo una altra forma de cuinar-la.

Disseny gràfic: Pere Planells

CARXOFES FARCIDES

INGREDIENTS: (Per a 4 persones)

8 carxofes grosses 250 gr. de gamba llagostinera 150 gr. de xampinyons Llimona 1 ceba Crema de llet Sal i pebre Pa ratllat

ELABORACIÓ:

Traieu les fulles exteriors de les carxofes i fregueu-les amb llimona, per evitar que ennegreixin. Poseu les carxofes a bullir en aigua calenta, amb una mica de sal i mitja llimona. Coeu-les de 15 a 20 minuts (han de quedar toves però no gaire cuites). Quan ja estiguin fetes, traieu el cor i la pelussa amb un buidador. Deixeu-les escórrer de cap per avall a sobre d’un paper de cuina. Mentrestant, ratlleu la ceba i fregiu-la a poc a poc fins que s’estovi. Incorporeu-hi els xampinyons picats i les gambes pelades i tallades a bocins. Salpebreu-ho i continueu la cocció uns minuts més, tot afegint-hi un parell de cullerades de crema de llet. Ompliu les carxofes amb el farcit. Espolseu-les amb el pa ratllat i gratineu-les, a foc moderat, fins que quedin daurades.

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública