Butllet gener2016 by Pere Planells

ButlletÍ

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 1

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=tsateneu correu electrònic: ateneu@arenyautes.cat

de l’Ateneu Arenyenc Desembre de 2015

Butlletí número 6 de la nova època

Diseny Gràfic: Pere Planells

l a i r o t di

Benvolguts socis, Segur que ja us deveu haver adonat que el 2015 no ha estat de cap manera -tampoc no ho esperàvemun any gens fàcil. Tot el contrari, ha estat un any dur. Tot i així, tenim bones notícies. Pendents encara de les darreres dades, podem avançar que els resultats econòmics han estat satisfactoris. No patiu, no ens hem fet milionaris, però sortosament no tenim deutes, no devem res a ningú i això sol és ja una bona notícia. La salut econòmica de l’entitat és una qüestió cabdal que cal assegurar per garantir-ne la continuïtat. Aquesta, una de les fites marcades, s’ha complert. També hem de dir que els objectius proposats, de millorar la qualitat i quantitat dels actes socials i culturals, s’ha aconseguit. Actuacions a la sala d’actes, com l’espectacle “Cabaret” a càrrec dels mateixos alumnes del curs, l’homenatge al soci més antic de l’entitat, la presentació del llibre “Ateneus, cultura i llibertat” i el concert del Cor Aixa, el sopar del carrer Ample, el concert de Sant Esteve, el tradicional ball de Cap d’any i tants d’altres en són exemples. També, com heu pogut anar veient, tot i les dificultats que per falta d’espai adequat seguim patint, ha millorat l’oferta en nombre, varietat i qualitat de cursos i activitats. Un important objectiu també aconseguit era continuar augmentant el nombre de socis, una confirmació que anem pel bon camí.

Imatge de portada de Joan Manel Salichs. De la col·lecció: Imatges de l’arenys antic.

www.ateneuarenyenc.org

Un any més hem pogut sentir i comprovar com aquell canvi i nou tarannà, que es demanava a la nostra entitat, continua donant fruits incorporant a la nostra societat persones de diversa procedència, edat i pensament, fent realitat i omplint de contingut la nostra finalitat de ser una societat popular i oberta. És a dir, fent de l’Ateneu, l’Ateneu de tots. Això ens dóna ànims per continuar cercant les fórmules que els nous temps i les noves generacions demanen. Però, esclar, no tot són bones notícies... Cal reconèixer que encara ens queden per resoldre, i tenim l’obligació d’esmentar-ho, projectes que, tot i la voluntat i treball de la Junta Directiva, no hem estat capaços de desencallar: la rehabilitació de la planta baixa. Un tema del qual s’està informant puntualment els socis a través dels darrers butlletins, de reunions i correu i del qual la població ja és coneixedora mitjançant les entrevistes, comentaris i notícies que han anat apareixent als mitjans de comunicació. Les tramitacions locals estan resultant massa llargues i feixugues. Ara bé: el que tenim clar és que no ho deixarem de banda i segur que acabarem aconseguint-ho. També, malauradament, en el transcurs d’aquest any, ens han deixat socis molt estimats. No cal ara esmentar-ne els noms. Tots els recordem, sentim la seva pèrdua i volem fer arribar novament a les seves famílies, juntament amb el nostre condol, una forta abraçada. Finalment, en nom de la Junta Directiva, el de tots els membres col·laboradors del Butlletí, el dels voluntaris que han participat en les activitats realitzades i en el meu propi nom,volem fer arribar-vos tant a vosaltres com a les vostres famílies tot el nostre afecte i el desig de pau i felicitat per a l’any que ara comença. Cordialment, Josep Manuel Nogueras (President)

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Miscel·lània d’activitats

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 2

http://www.ateneuarenyenc.org

L’ATENEU ORGANITZA SORTIDES CULTURALS

A cavall entre els mesos de novembre i desembre passats, l'Ateneu va organitzar i promoure un parell de sortides de caràcter cultural que, segons totes les persones que hi van participar, van resultar ser de molt interès. La primera va consistir a fer una ruta per la Barcelona de 1714, acompanyats d’un guia oficial, conèixer l'Ateneu Barcelonès, on a més a més hi hagué el dinar

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

i, finalment, visitar la seu del Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella, i seguint també les explicacions de la guia que ens facilità el mateix Parlament. El grup sortí d’Arenys a les 9 del matí i tornà a la vila als voltants de les 7 de la tarda. L'altra, exactament l’1 de desembre, fou a l'Auditori de Girona per assistir a la representació d’El Trencanous, de Txaikovsky, a càrrec del Ballet de Moscou dins la seva gira Winter Tour 2015-16. L’espectacle, de dues hores i mitja, fou una pura meravella. Des d’Arenys hi assistiren 75 persones. L’hora sortida va ser a les 7 del vespre i el retorn es produí al voltant de la mitjanit. La veritat és que, tant en un cas com en l’altre, podem perfectament parlar d’èxit i n’estem molt satisfets. I, naturalment, això ens mou a pensar que aquesta mena d’activitats poden i haurien de tenir continuació i encara més acceptació. Des de l’Ateneu hi estem disposats. Només faran falta noves propostes, més idees, nous projectes de realització. Des d’aquí emplacem tothom a aportar-ne. © Joaquim Cucurull i Coll

Cap nen sense joguines Organitzat per Zaira Maseda i amb la col·laboració de l’Ateneu, es va celebrar, el vespre del diumenge 20 de desembre, el concert solidari que amb el lema que encapçala aquest escrit, perseguia recollir joguines per a la mainada més necessitada. Actuaren els grups Nòmada, Tocats pel Swing i Lluís Homar. Hi assistiren prop d’un centenar de persones i es recolliren unes 150 joguines. Acabat el concert vam parlar amb la Zaira per saber la seva valoració i ens va dir que aquest era el segon any que l’organitzava, però que, tot i estar-ne satisfeta, es queixava de la manca de coordinació local en la programació d’actes amb finalitats semblants. A la mateixa hora d’aquest diumenge -ens va dir-, a part de ser dia d’eleccions, hi havia diferents activitats semblants repartides per tota la vila, i pensava que potser hauria estat fàcil coordinar-les amb alguna d’elles.

Ens explicà que totes les joguines obtingudes les lliuraria al Club Joventut de la Creu Roja, perquè fossin repartides als infants de la nostra vila. I al preguntar-li si pensava tornar a organitzar-ho un altre any, la seva resposta fou contundent: Sí, però amb l’experiència que n’he tret, vull parlar-ne amb altres grups i entitats i, si altres fan campanyes semblants, ajudar-los en el que pugui. No vull ser protagonista ni penjar-me cap medalla. Vull ajudar a fer feliç el màxim nombre de nens i nenes d’Arenys. Ens feu saber, finalment, que encara es podien lliurar joguines fins uns dies abans de Reis.

No cal dir, per acabar, que vam restar molt agraïts a la Zaira i que la vam felicitar cordialment per aquesta seva feina realitzada de manera tan generosa.

Redacció

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Miscel·lània ’activitats

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 3

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

DESEMBRE

OCTUBRE

A petició del grup de Pubillatge d’Arenys de Mar, l’Ateneu va presentar un candidat en Joan Santamaria i Bibolas, nét del soci Joan Bibolas i Llinàs, com a candidat a “Hereuet d’Arenys de Mar 2015”, el qual va resultar guanyador del títol i per tant ens representarà la llarg de tot aquest any. Des d’aquí, la nostra felicitació. El passat 5 d’octubre, es van iniciar els Cursos a l’Ateneu que s’allargaran fins a voltants de Sant Joan. Enguany s’imparteixen més d’una quinzena d’especialitats, amb nous cursos, nous professors i més d’un centenar d’alumnes, socis de l’Ateneu la majoria. El 31 d’octubre, com ja és un costum, se celebrà la tradicional Castanyada. Hi hagué ball a càrrec del grup “Aurora Duet” i, naturalment, castanyes i també panellets. L’assistència va ser nombrosa.

NOVEMBRE

El 24 de novembre tingué lloc la ruta per la Barcelona del 1714, les visites a l’Ateneu Barcelonès i a la Parlament de Catalunya. En l’article que parla de les sortides que organitza l’entitat ja es comenta d’aquest fet.

També cal fer constar, com ja s’explica en l’article abans esmentat, la sortida del dia 1 de desembre a l’Auditori de Girona per veure l’actuació del Ballet de Moscou.

Un seguit d’actuacions han tingut lloc a la sala d’actes de la societat durant el mes de desembre: balls de tarda, de nit, concert de Combo a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música. També altres activitats infantils, sardanes, el concert benèfic amb lema “·Cap nen sense joguina” del qual també parlem en un altre lloc d’aquest butlletí, i, finalment, el concert amb el grup MMAM i el ja tradicional d’aquesta casa: el ball de la nit de Cap d’Any.

El ball del diumenge 13 de desembre fou per col·laborar amb la Marató de TV3. La recaptació va ser de 105 €, la qual va ser lliurada als organitzadors.

Participants de les sortides

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 4

http://www.ateneuarenyenc.org

DESEMBRE

El diumenge dia 20, la secció de Billar va organitzar el “GRAN CAMPIONAT A TRES BANDES”. Va ser un èxit de participació per part dels socis que practiquen aquest joc.

ACTES PREVISTOS

Aquest mes de gener, a part de reiniciar-se els cursos, en començaran dos de nous: Un d’Informàtica i una novetat en aquesta casa, un curs de filosofia a càrrec del professor Joaquim Bretxa.

El diumenge, dia 31, com ja indiquem en anunci a part, tindrà lloc l’Assemblea General de Socis de l’Ateneu Arenyenc. És un acte molt important al qual tots sou convidats.

El diumenge 7 de febrer, amb motiu del vintè aniversari de la mort de Fèlix Cucurull, se celebrarà un acte en record, i homenatge, de l’il·lustre arenyenc. També en teniu informació en l’article dedicat a ell.

¿D’ON SURT EL CALENDARI FESTIU?

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

Cada vegada que comencem un nou any ens adonem, en mirar el calendari, que, de les festes religioses que celebrem, n’hi ha unes de fixes i unes altres que varien de dates, cosa molt freqüent? sobretot durant el primer quadrimestre. ¿I per què? Doncs perquè va en funció del sistema solar. Sabem que l’any es divideix en quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. I que cada estació comença amb un equinocci o un solstici. Doncs bé. Els equinoccis són aquells dies de l'any en què el dia i la nit tenen la mateixa durada. Això passa aproximadament el 23 de setembre i el 20 de març, en canvi els solsticis són aquells en què la diferència entre la durada del dia i de la nit és màxima. Això passa aproximadament el 21 de juny i el 21 de desembre. Per entendre aquests canvis de dates anyals cercarem com a punt de sortida l’equinocci de primavera, que es presenta entre els dies 19, 20 i 21 de març. Aquest és el moment que comença la primavera i ara buscarem el primer dia de lluna plena de primavera. Aquest és el dia important. Perquè exactament el primer diumenge següent d’aquesta primera lluna plena serà diumenge de Pasqua. Una vegada localitzat el diumenge de Pasqua, ja tot és més senzill. Cal aplicar la següent regla: Diumenge de Rams: 7 dies abans, i comença la setmana Santa, el dijous i el divendres d’aquesta setmana seran Dijous i Divendres Sants i l’endemà del dia de Pasqua serà el dilluns de Pasqua. El dijous Gras se situarà 52 dies abans i el dimecres de Cendra 46, sempre referit al diumenge de Pasqua, i el cap de setmana entre aquestes dues dates és quan se celebra Carnaval o Carnestoltes. La resta de festes, totes elles religioses, també estan en funció del dia de Pasqua, l’Ascensió 39 dies després i Corpus 60 dies. Cal tenir present que les dates extremes del diumenge de Pasqua seran el 22 de març com a més aviat i el 25 d’abril com a més tard. Per tant, aquest 2016 com que la primera lluna plena després del 21 de març la trobem el dia 23,

dijous, ja sabem que el diumenge següent, dia 27 serà Pasqua, el 28 dilluns de Pasqua i els dijous i divendres abans, 24 i 25 dijous i divendres Sants respectivament. Amb els números explicats abans veiem que el 4 de febrer serà dijous Gras, i el diumenge 7, Carnaval.

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 5

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

L'ESTEL DAMUNT LA BANDERA L'Ateneu en memòria de Fèlix Cucurull, arenyenc il·lustre, fill predilecte de la vila i un intel·lectual més que compromès amb el país i la seva llibertat. Arenys de Mar ( el Maresme), 12 de gener de 1919- Arenys de Mar, 4 de febrer de 1996

¿Què dir d'una vida, i d'una obra, com la de Fèlix Cucurull i Tey que càpiga en el reduït espai d'aquest nostre butlletí? Farà 20 anys de la seva mort el pròxim 4 de febrer i l'Ateneu en vol fer memòria i ho farà no solament sota la forma d'aquest petit recordatori sinó també amb la celebració d'un debat que farem diumenge dia 7 de febrer tal com expliquem al final d'aquestes línies. Ha estat ingent l'aportació de Fèlix Cucurull a la història, la política, la literatura i la cultura en general d'aquest país nostre. I tot, en ell, començà molt d'hora. Tant, que ja el 1931 fundà, juntament amb Daniel Fontrodona, Benet Maimí, Josep Montmany i Jordi Palomer, el que s'anomenà Joventut Catalanista d’Arenys de Mar. Vingué després l'afiliació a Estat Català i, en acabar la guerra, ell mateix es negà l'ingrés a la Universitat després que li demanessin un document d'adhesió al Glorioso Movimiento Nacional. I tantes i tantes coses més. Membre fundador de l'Assemblea de Catalunya l'any 71, sis anys més tard, l'11 de setembre del 77, fou un dels oradors d'aquella primera Diada independentista al Fossar de les Moreres i també en aquell primer acte d'homenatge celebrat en llibertat davant la tomba del President Companys. Fou detingut diverses vegades, li retiraren més d'un cop el passaport, cosa molt corrent en aquella època que formà part dels Jocs Florals de l'any 72 que se celebraren a Ginebra. 200.000 pessetes de multa, a més. Impossible, aquí, ser exhaustius. Manca total d'espai. No oblidem, però, els dos anys que passà a Portugal (1963-1965) per estudiar la literatura d’aquell país amb una beca de la Fundació Gulbenkian, que fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa, del jurat del premi Víctor Català (1974), del jurat dels Jocs Florals

Retrat de Fèlix Cucurull realitzat per Joan Manel Salichs

celebrats a l’exili, a Munic (1977). Que recuperà la figura de Roca i Ferreres, personatge del segle XIX que és a la base dels inicis del nacionalisme ideològic català, progressista i independentista. Que formà part des de l'any 81 de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana. I candidat a les Corts espanyoles pel BEAN, i regidor de l'ajuntament d'Arenys després de les eleccions del 83. En fi, escriptor, articulista, conferenciant, poeta, activista suprem, la seva obra és immensa i ha estat traduïda a diverses llengües. Volem esmentar el seu primer llibre de poemes, A mig camí del seny, del 1946 i amb pròleg d'Agustí Esclasans. I tot el que després anà venint: Panoràmica del nacionalisme català en sis volums editada a París, a causa de la censura (1976). Consciència nacional i alliberament (1978). El fet nacional català a través de la història (1980). Catalunya, nació sotmesa (1981). Cucurull fou, a més, i sota els auspicis d'Òmnium Cultural (1983), un dels fundadors, amb Josep Benet, Agustí Barrera, Joan Crexell, Josep M. Ainaud, Muñoz Espinalt i Robert Surroca, entre d’altres, del Centre de Documentació i Estudis sobre Nacionalisme. La seva llarga trajectòria literària i de servei a Catalunya li valgueren diversos reconeixements en forma de premis i homenatges: als Jocs Florals d'aquest Ateneu Arenyenc (1935), la Flor Natural als Jocs Florals de Mataró (1936). Als Jocs Florals celebrats a l’exili de Veneçuela li concediren el premi al millor llibre de poemes publicat durant els dos anys anteriors. El Josep Ixart (1966), Personatge Cultural de l’Any (Brasil, 1980), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1985), guardó del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals), i etc, Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 6

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

etc. Impressionant currículum que encara fa més sorprenent el fet que ell mateix es considerés un home “contemplatiu, somiatruites i mandrós”, expressió que no podem deixar de considerar una ironia de les més sublims després d'una tan amplíssima trajectòria de contribució al país com la que ell ens ha llegat. Fèlix Cucurull es va casar l'any 1945 amb Maria Teresa Coll, matrimoni del qual nasqueren quatre fills. I fou en un homenatge pòstum que l’Ajuntament d’Arenys el nomenà Fill Predilecte de la Vila en tant que “...escriptor, historiador i polític defensor de les llibertats nacionals...”. L'Ateneu Arenyenc, per tant, es plau de poder tenir molt present l’obra i l’exemple de Fèlix Cucurull, entre moltes d'altres raons, perquè, tal com ell mateix ha deixat dit en un dels seus poemes, ens ha ajudat a

situar “l’estel damunt la bandera”. Honor de convilatà.

PS.- L'acte en record de Fèlix Cucurull que farem a l'Ateneu el proper 7 de febrer, tindrà el format d'una taula rodona en què intervindran Montserrat Fonoll, bibliotecària, que ens parlarà de l'obra literària de l'homenatjat; Jordi Bilbeny, poeta i investigador de la Història, que ens parlarà de l'obra d'en Fèlix com a historiador i Agustí Barrera, també historiador, que ens parlarà del vessant polític de Cucurull. Dídac Rocher i Fèlix Cucurull Sangerman, nét de l'homenatjat, cantaran poemes de Fèlix Cucurull i Tey. L'acte serà conduït i moderat pel professor Miquel Colomer, soci de l'entitat.

Redacció

ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS 2016 Diumenge, 31/01/2016_11:00h. SALA D’ACTES DE L’ATENEU

PONS RIBOT arts gràfiques

Riera Bisbe Pol, 81. Carrer de l’Església, 32 08350, Arenys de Mar . Telèfon 93 792 17 96 ponsribot@gmail.com

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

De l’Ateneues i els ateneist

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 7

http://www.ateneuarenyenc.org

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) defineix l’entrada ateneu com: Associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats mitjançant discussions, conferències, cursos i lectures. Sovint és convenient i, fins i tot necessari, recuperar les definicions i els conceptes clars, sobre els pensaments amb els quals treballem. Sobretot per no caure en idees errònies. En la història recent de l’Ateneu Arenyenc, del 1939 ençà, comprovem que la seva funció no fou la definida més amunt sobre el concepte d’Ateneu. La derrota del 1939 i una llarga dictadura, l’exili dels intel·lectuals i quadres polítics i sindicals, al damunt amb una repressió duríssima, seguida de la Transició del 1978, que fou la continuació en persones i valors del franquisme, va deixar una societat atemorida, poruga, òrfena de referents ideològics. Potser aquesta etapa de la nostra història explicaria aquesta llarga etapa d’hibernació de l’Ateneu Arenyenc durant la qual la seva funció fou bàsicament lúdica. Sortosament, sembla que amb el desvetllament de les energies de la nostra societat, també l’Ateneu s’ha desvetllat de la seva letargia i, d’un temps ençà manté una notable activitat: conferències, debats, oferta de cursets, i recupera l’activitat de dinamització de la vida cultural, incrementa el nivell de coneixements dels ciutadans. Crec que tots, i sobretot les institucions culturals, ens hem de felicitar per aquesta voluntat renovadora i rejovenidora de la Junta de govern de l’Ateneu. En tot Ateneu hi ha els ateneistes que són els que donem vida a l’entitat. Jo us vull ara parlar dels que conec, dels que són els meus interlocutors els migdies que baixo de les muntanyes del Collsacreu a la plana mediterrània. Amb ells, els meus amics ateneistes, parlo sobre el sentit de la vida, la política internacional a l’àrea dels Balcans, o la collita de tomàquets a Mèxic, converses amorosides amb glops de cervesa Moritz. En el cas del meu amic, en Toni López, professor jubilat d’història, només parla ell, jo em limito a escoltar els seus dubtes existencials sobre la marxa del món i les passions humanes. La Neus Vila, en conec la seva germana, la Núria, crec que és la fada benefactora del bar, una influència màgica. Per acabar, en Josep Majó, el sabater dels mostatxos de mosqueter, que ho sap tot sobre els dos Arenys, fins i tot el que és secret, un pou de saviesa sobre la vida local. El veig quan amb aquella delectança assaboreix l’Epidor, a petits glopets, i per sota el nas dibuixa un somriure mofeta del qui ja està de tornada de gairebé tot i,

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

Joan Manel Salichs. La terrassa de l’Ateneu

per això mateix, es permet el luxe de veure-les venir amb un sentit esportiu.

CLÍNICA DENTAL JAVIER DE MEDRANO Riera Pare Fita, 92. Local 5 Arenys de Mar Tel. 93 7922561

CONDICIONS ESPECIALS PER ALS SOCIS DE L'ATENEU

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Texticles

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 8

http://www.ateneuarenyenc.org

Poemes per als amics

S'havia quedat moltes hores escollint poemes per dedicar-los als seus amics, els volia lliurar durant el sopar que solien fer cada primer divendres de mes. Per a en Toni Maulí, que era un comunista gens ortodox, havia escollit aquest d'en Vladimir Mayakovski, després de mig desarmar les seves velles i empolsades lleixes: En aquesta vida no ve de nou morir, / però viure no és gaire més nou. Per a en Marcial en va triar un d'en Pep Marí, un poeta eivissenc, intitulat, Brindis: Brindaré per vosaltres / i us duré en el meu vi / com una esquadra de festa i de rialles. Per a en Zenon, que havia protagonitzat una pel·lícula intitulada Cel d'esponges blaves i, que tenia molta sort amb les feines que li anaven sortint com a actor, va triar el fragment d'una versió que havia fet en Marià Villangómez d'un poema d'en Thomas Hardy. Aquells versos portaven per títol, Estats del Temps, i deien així: Ara és el temps que el cucut s'agrada, / i jo també: / quan amb l'aiguat les pues del castanyer / es desprenen, / i la niada pren el vol: / i el bru rossinyolet és tot enamorat, / i a fora del "Descans del viatger" seu gent, / i les noies vesteixen transparents mussolines, / i els ciutadans somien el migjorn i el ponent, / i jo també. Mentre anava passant a l'ordinador aquells versos i els imprimia amb color i sobre paper fotogràfic, es va prendre una pastilleta de Deep Purple per així, segons els seus costums, poder penetrar l'interior de totes aquelles ànimes estampades en paper envellit. L'LSD-25 sempre li havia fet un efecte contundent, feia molt temps que no en prenia i per això estava una mica inquiet. ¿Aniria adormint-se per dintre i per entre les vísceres

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

Texticle 5

d'aquells herois de la lletra impresa? ¿O, potser, viatjaria per les illes Saleutianes amb núvols de gelatina verda sota el braç...? Mentre penetrava els records que el sorprenien, l'habitació anava agafant perspectives anticlàssiques i deformes, la paleta de colors a la seva mirada s'eixamplava, els seu tronc i els seus membres agafaven una densitat oliosa que es vessava sobre el sòl vestit de catifes de Pèrsia. El seu ordinador era devorat per paraules ferestes i en el seu bar les begudes s'omplien d'estels mentre els núvols suspesos entre les làmpades que del sostre penjaven s'anaven enfosquint. La seva boca anava i venia, d'orella a orella, entre tics i ganyotes de tots el seus muscles facials, entre fiblades dels nervis del cap. Tota la seva sang es desbordava per damunt dels llibres i els prestatges, muts, el miraven amb indiferència. Mentrestant sentia cantar, a una vella, melodies d'estiu. Els dits dels seus peus volien sortir del país de les sabates tancades, tot i notant ben enganxades les soles en un terra antic. Li havien dit que el món era rodó, sabia que algun pensador grec ja ho havia intuït, però, en aquells moments, les lleres del temps s'havien periclitat cap a espais vertiginosos i ell no hi podia fer res. Aquell mateix matí havia sentit comentar a una amiga que els homes, més enllà dels 50 anys o moren d'un atac de cor quan carden o moren de la pestilència del segle. Aquesta era una visió massa simplista -es digué a si mateix- i encara difícilment assimilable per una ànima ferida que havia foragitat l'optimisme des de feia molt temps. En aquells moments hauria desitjat tenir una companyia dolça, una dona amb qui abandonar els seus petons i l'abraçada sencera. No hi havia res viu, si s'exceptuaven dues plantes, en aquella habitació: una begònia i unes sabatetes, un tipus d'orquídia força aclimatada a Vilamental. Va entrar en un espai virtual per la porta catòdica... va agafar una noia joveníssima de faccions fines i gèlides, de proporcions menudes i estirades, de pits mínims i exquisits i l'omplí de salives agres i de petons amables. La va follar contra la paret recoberta dels seus flàccids quadres, dos dels quals quedaren malmesos per les embranzides que aquell cos jove li despertà. Quan els seus ous es despenjaren tendres, després de buits, va romandre absolutament corprès d'aquells llavis fins, redibuixats i gèlids sobre els quals havia deixat anar els seus petons de clorofil·la. Una gran forma pastosa i verda travessà l'habitació, provinent de migjorn, com un núvol espès i lluent que va anar esborrant imatges virtuals i formes literàries. Finalment va quedar-se adormit, recolzat sobre una taula de fusta de vetes llustrades, vetllat pels objectes nobles que l'habitació vestien.

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 9

any LLULL Agraïments http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

( Ramon Llull, Palma 1232-Tunis 1316) ¿Què volem dir amb “Any Llull”? Doncs, des del 30 de novembre del passat 2015 som en any Llull, commemoració del 700 aniversari de la seva mort (1316). Qui som i d'on venim? Llull és tot això i més. Memòria, intel·ligència i voluntat. Les tres potències de l'ànima racional humana que ja ell ens ensenyà que són exactament les que ens distingeixen de tota la resta d'animals. El públic no especialitzat amb prou feines ho sap, però Llull és el personatge més important de la nostra història i l'únic català veritablement universal. De manera que a veure si en aquest país que diem que volem construir la cultura pot arribar a tenir-hi un paper més rellevant que en l'actual. Tant de bo, perquè el que ens hi juguem és la pervivència. Ni més ni menys.

L'Ateneu, es clar, s'hi voldrà afegir d'alguna manera que oportunament anunciarem.

La Fundació Banc de Sabadell ens ha atès la petició que li vam fer des de l’Ateneu i ens ha obsequiat amb dos ordinadors per a l’entitat. Aquets ordinadors se sumaran als 5 que ja són a l’aula d’Informàtica i que, en aquest cas, han estat un obsequi de la Gestoria Arenys. Expressem des d’aquí el nostre agraïment per aquestes donacions dels 7 ordinadors que, a partir d’aquest mes de gener del 2016, ens permetran ampliar i, a més, oferir un millor servei a les classes d’informàtica per a adults que s’imparteix cada setmana a l’Ateneu.

Per trobar-se. Per trobar-s’hi bé !

Wifi, fibra òptica. https://www.facebook.com/barlateneu?fref=ts

Vine a l’Ateneu Ser soci, té avantatges !

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 10

http://www.ateneuarenyenc.org

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

“VUIT COGNOMS COM DÉU MANA”

Sobretaula de sopar de cap d’any. Una vegada acabat el sopar, engolits els grans de raïm i vistes i oïdes les dotze campanades de TV3, el grup que acostumem a reunir-nos per aquesta celebració, entre el cafetó i alguna copeta, encetem les més intranscendents converses per allargar la nit d’una manera agradable i distesa. Es parla de tot i de res a la vegada, amb molta cura d’esquivar qualsevol tema que pugui trepitjar algun ull de poll. Aquest any, de sobte la conversa es centrà en la pel·lícula“Ocho apellidos vascos,” (Ara, “catalans”) que darrerament, amb força èxit, s’ha projectat a les pantalles locals. Per desempallegar-se d’una colla d’embolics, malentesos i demostrar que el seu llinatge i ascendència és autèntic, el protagonista –tant d’una com de l’altra pel·lícula- vol demostrar, empatollant-se els cognoms dels seus quatre avis, que és hereu d’una autèntica nissaga nacional. I ves per on, la sobretaula va prendre un caire d’allò més entretingut i divertit quan a algú se li acudí esbrinar quins eren els seus autèntics vuit cognoms i convidar els altres a fer el mateix. Renoi! Tot i semblar fàcil, no ho va ser tant. “ Recordes com es deia la iaia Lola?”, preguntava la Dolors a la seva germana Xesca.

Dubtes i vacil·lacions, i amb l’ajuda del germà petit gairebé es posaren d’acord. Gairebé, ja que tot i ser germans, - i per tant tenir els mateixos avis,- varen discrepar en un parell de cognoms. La nora, la del noi petit, ho va tenir clar des del primer moment. Malgrat que dels vuit cognoms al final n’hi ballava un: Rocamora, Rocamàs o Rocamunt? ens feu saber que no trigaria gaires dies a tenir-ho aclarit. Ningú ho posà en dubte...

Un amic, aquell que sempre ho té tot clar, es va encallar amb el cognom de la iaia Magdalena “No pot ser,” repetia; i, en un rampell de contrarietat, es va treure el mòbil de la butxaca per preguntar-ho a un seu germà. El va desconcertar, “Rafel, et passa alguna cosa”?, va contestar-li intrigat el germà. “De vegades em sorprens, però avui, que en plena nit de Cap d’Any, em truquis per preguntar-me com es deia la iaia de Ridaura, a la qual ni tu ni jo hem conegut, home! No em sembla pas gaire normal; sovint em destarotes; ah! que és un entreteniment?, dius. D’acord, però noi, m’has deixat bocabadat. De totes maneres, ni ho sé, ni penso dedicar-hi un segon a esbrinar-ho. Àpali, bones festes a tots! I no beguis més xampany!” En Rafel no va quedar convençut; ho investigarà. I tant!

L’Eulàlia, la dona d’en Tomàs, ho va enllestir d’una manera ràpida: va posar en marxa el flamant WhatsApp que li havia cagat el tió feia poc i, amb uns quants missatges a la parentela, va aclarir ràpidament tots el dubtes sobre els seus avantpassats. Se’n va sortir.

Ara bé, la persona més sorpresa amb aquest tema va ser la Melinda, la cubana que en Modest es va portar del viatge que, segons ell, va fer per celebrar haver-se separat de la Glòria i que, de moment, sembla que la substitueix –¿Pero que cosita buscáis? ¿Los apellidos de los abuelitos? Virgencita mía! Imposible para mí. Vete a saber quienes fueron mis abuelitos, si cambié de papá tres veces! Mira que te lo repito Modesto, sois muy raros los catalanes!

Qui havia de dir-ho! Gràcies a una poca-soltada, hem passat un canvi d’any diferent, distret i amè, i hem destapat un tema en el qual ningú no havia parat mai la més mínima atenció. Potser algú ha començat l’any sabent una mica millor qui és i d’on ve. Ho heu provat mai? Feu-ho! Passareu una bona estona!

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Entrevista ncesc Forn

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 11

http://www.ateneuarenyenc.org

Fra

Historiador, arqueòleg, exprofessor d’història de l’Institut Tres Turons i, recentment, guanyador del 57è Premi Iluro de monografia històrica amb el treball “La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714”. A més, en Francesc Forn és, enguany, el professor del curs de Txi-Kung a l’Ateneu. És la primera vegada que et presentes al premi Iluro? Diuen que la tercera és la bona, i això s’ha complert en el meu cas. Era la tercera vegada que hi participava. En les dues ocasions anteriors vaig aconseguir un accèssit en cadascuna, un sobre l’epidèmia de pesta de 1650, i l’altra sobre els atacs dels pirates i corsaris turcs i algerians a les costes del vescomtat al llarg del segle XVI. I, finalment ara, el premi amb aquest treball sobre la Guerra de Successió. L’estudi s’inicia amb la descoberta d’uns esquelets a Can Mils i... La troballa l’any 2001 de les restes humanes de Can Mils causà un autèntic rebombori a Arenys de Mar. Trobar 18 cossos enterrats en un marge del Rial Llarg va ser un fet realment sorprenent. Calia aclarir qui eren aquelles persones i, sobretot i aquest era el misteri més gran, per què van ser enterrats en aquell lloc. Pensem que, fins fa pocs anys, enterrar fora del cementiri era un fet impensable, que no entrava dins de la mentalitat d’una gent que tenia la religió com un dels eixos més importants de la seva vida. Alguna cosa fora del comú havia passat. El tema em va continuar interessant i, el curs 2010-2011, vaig tutoritzar un treball de recerca amb dues alumnes de l’Institut per mirar d’aclarir el tema. No ens en vam sortir, però vam aconseguir un element molt important que ha estat decisiu per treure’n l’entrellat: la Memòria de la intervenció arqueològica elaborada per l’arqueòloga Gemma Caballé. I, així, arribem a l’any 2013, amb la preparació dels actes del Tricentenari, que ens han aportat llum sobre tot plegat. D’una banda, el llibre de defuncions de Santa Maria d’Arenys corresponent a l’any 1714 i, de l’altra, les memòries de Francesc Bellsolell que relaten amb precisió l’enfrontament que va posar fi a la vida d’entre 18 i 20 membres del sometent d’Arenys de Mar i dels pobles veïns. Tot aclarit, o encara es pot estirar una mica més el fil? Tot encaixa per explicar els fets que tingueren lloc entre

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

a...

el 30 i el 31 de maig, diada de Corpus de 1714. Una altra font documental que m’ha servit per acabar d’entendre amb precisió què va passar, ha estat la correspondència que el consell barceloní va mantenir amb els consells de la Marina i amb els caps militars catalans que actuaven per aquesta zona. Tot plegat ens parla de la importància d’Arenys de Mar durant els mesos finals de la guerra i, sobretot, de la terrible repressió que va aplicar l’exèrcit borbònic damunt la gent que defensava Catalunya. Pel que es veu, resta molta història de Catalunya per descobrir i explicar. Avancem? En sabem molt poc, de la nostra història. I és una història apassionant. El nostre desconeixement té unes raons ben clares, han estat molts anys de repressió i segrestament de la nostra història i la nostra cultura. Quan estudiava Batxillerat als Hermanos, Catalunya no existia, el seu lloc era ocupat per un forat negre. Estudiàvem León i no sabíem on era Granollers o el Montseny. Avui hem començat a fer passos positius, sobretot a l’escola primària, que ja s’estudia el medi cultural proper. Però encara ens queda un llarg camí per recórrer. Cal sobretot fer una feina de divulgació de la nostra història. Els actes del Tricentenari han estat molt importants en aquest sentit. Té alguna relació ser historiador, arqueòleg, investigador, amb el fet de fer de professor de Txi-Kung ( tècnica xinesa amb finalitats terapèutiques) a l’Ateneu? El qi gong o txi kung ha estat, per a mi, un dels grans descobriments de la vida. Aquesta tècnica xinesa tan antiga (hi ha qui la fa retrocedir al segon mil·lenni abans de Crist) té, com molt bé dius, una finalitat terapèutica. Amb uns exercicis físics força senzills i un treball de la respiració, pots aconseguir un equilibri físic i emocional que t’ajuda a tenir una millor qualitat de vida. En la dura vida de professor d’Institut, que té moments molt bons, però d’altres que no tant, el qi gong m’ha ajudat molt. Avui, amb una colla de persones, i la col·laboració plena de l’Ateneu, podem gaudir dels beneficis de la pràctica del qi gong. Doncs endavant, i fem palesa la nostra felicitació pel reconeixement i el premi obtingut.

Redacció

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública

Butllet_gener2016_Butlletií Ateneu 21/01/2016 17:19 Página 12

http://www.ateneuarenyenc.org

Al caliu a n i u c a l e d

Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis són tot un seguit de festes carregades de tradicions, de dies en què les famílies es troben per compartir estones al voltant d’una taula ben parada i plena de menjars deliciosos, així com de dolços que fan les delícies dels més grans i menuts. A Catalunya, per Sant Esteve, tenim la tradició de menjar canelons. Tot i ser un plat que admet moltes variants, el costum del nostre país és fer-los farcits de carn. Deixeu-me, de totes maneres, presentar-vos una recepta, que no és la sempre, però que us permetrà portar igualment a taula un plat de canelons en una festa tan tradicional i nostra, com és la del dia de Sant Esteve.

ELABORACIÓ:

Col·loqueu les cuixes d’ànec al forn, preescalfat a 180º, perquè desprenguin tot el greix. Després els traieu la pell per poder-les desossar i pelar. Peleu les escalunyes i escaldeu-les durant 1 minut en un cassó amb aigua bullint. Escorreu-les i ofegueu-les en una cassola baixa amb una mica de greix de l'ànec. Quan agafin color, empolseu-les amb el sucre i mulleu-les amb el vi de Porto. Afegiu-hi el confit, els pinyons, les prunes, el foie i la crema de llet. Deixeu-ho reduir fins a tenir una massa molt cremosa. Salpebreu-ho i reserveu-ho Aneu bullint les plaques, farciu-les amb el preparat i aneules col·locant de cara amunt, a la safata del forn (prèviament untada amb un xic d’oli de l’ànec o mantega). Per fer la salsa heu de sofregir la ceba amb una mica de greix de l'ànec i un cop cuita hi afegiu els ceps rehidratats (poseu-los en remull amb aigua tèbia 1 hora aprox.) Afegiuhi el xerès i deixeu-la reduir. Aboqueu-hi l'aigua i deixeu que bulli fins que es redueixi a la meitat, llavors, afegiu-hi la llet,

Disseny gràfic: Pere Planells

https://www.facebook.com/ateneuarenyenc.ateneuarenyenc?fref=ts

CANELONS DE CONFIT D'ÀNEC

INGREDIENTS:

20 plaques de canelons 4 cuixes de confit d'ànec 3 cullerades d'oli de confit 250 gr. d’escalunyes o ceba dolça 4 prunes tallades a trossos 1 cullerada de pinyons torrats 50 gr. de xerès dolç o vi de Porto 1 cullerada de sucre 125 cc. de nata líquida 25 gr. de foie Sal i pebre formatge parmesà ratllat Per a la salsa: 1 cullerada d'oli del confit 150 gr. de ceba 10 gr. de ceps deshidratats 2 cullerades de xerès dolç o vi de Porto 250 cc d'aigua 250 cc de llet ½ cullerada de Maizena 1 ou 20 gr. de foie la maizena i l'ou. Salpebreu-la, tritureu-ho tot i acabeu-la de coure amb el foie. Cobriu els canelons amb aquesta salsa, empolseu-los amb el formatge ratllat i gratineu-los suaument. I que vagi de gust.

Vine a l’Ateneu Ser soci, té avantatges !

Ateneu Arenyenc, fundat el 1884. Entitat declarada d’utilitat pública