Blues i cançons

i

cançons

Bluesicançons

Blues

Pere Planells

ere Planells Página

1

Blues

i

canรงons

Pere Planells

Pรกgina

2

Blues

i

cançons

Treballant a Canàries, em vaig comprar una guitarra Eko, itocava amb ella el que podia una persona que no sabia res de música, si exceptuem que de petit vivia envoltat de la música. El meu pare tocava a la banda Municipal d’Eivissai assajava a casa de tant en tant. La meva mare, per la seva banda, omplia de calidesa i cançons la nostra casa. També hi havia un altre protagonista; una vella ràdio connectada a Radio Alger.

Aqui vaig sentir les primeres peces de blues i jazz.

Mes tard arribaren les jam sessions i fusions amb flamenc com a espectador. Ara, nous amics i companys de professió i el DEPARTAMENT D’ESSÈNCIA DE TREMENTINA

Pere Planells

Página

3

Blues

i

canรงons

Pere Planells

Pรกgina

4

i

cançons

Pròleg

Blues

Pere Planells

Fa de mal explicar, que tinc jo a veure amb el Blues. No serà pel mar i l’illa que he deixat enrere?. Tampoc sé ben bé per què m’agrada i em carrega d’energia. Aquella paraula planera i aquella expressió sentida, aquella partença des de les arrels intuïtives, són els components perfectes d’un fraseig vital. L’enyorança i la melangia són uns poderosos magnetismes dels sentiments humans, i el blues, com altres músiques, ens ho dóna. Sempre m’he sentit fortament impactat pel blues més primitiu, aquella soledat d’home i guitarra, per aquella sobrietat instrumental amb els seus sons adolorits i eixuts.

Sempre m’he dedicat a la pintura i el dibuix, de molt menut, sempre se m’havia donat bé això de dibuixar. Ben aviat ja sabia què volia estudiar: Belles Arts. Al final vaig acabant sent professor de Dibuix. Justament, treballant del meu ofici a Canàries, em vaig comprar la meva primera guitarra, una Eko italiana.Tocava amb ella, tot sovint, el que podia una persona que no sabia res de música. La força que m’enpenyia a tocar aquella guitarra té una explicació, que la podríem centrar, segurament, en el fet que de petit vivia envoltat de música. El meu pare tocava a la banda Municipal d’Eivissa i assajava a casa, de tant en tant. Moltes vegades m’havia portat als assajos en un local presidit pels busts de Beethoven, Johan Sebastian Bach, Mozart , etc Feia impressió tot allò. Jo no vaig mostrar mai cap interès per estudiar música -em devia semblar feixuc aquell llenguatge- i el meu pare tampoc m’ho proposà. La mare, per la seva banda, omplia de calidesa i cançons la nostra casa en aquell carrer blanc, en una època en què les dones sempre vestien el seu feinejar de cantarelles.

Recordo moltes d’aquelles cançons que cantava, aquell Besame mucho, o aquelles memorables endolcides Dos gardenias.

Quanta tendresa vàrem rebre de les nostres mares cantaires i d’aquelles cançons provinents de mar enllà. La meva infància i joventut tingueren un altre protagonista musical; una vella ràdio connectada a Radio Alger. Aquí vaig sentir les primeres peces de blues i jazz, unes peces i una música que van omplir moltes hores de solitud. Quan més tard, arribaren els hippies a Eivissa i Formentera amb la música que portaven els desertors americans que canviaren Vietnam per Formentera, vaig tenir el goig de gaudir del rock and roll; aquella música agermanada o afillada pel blues va vestir llargament les meves vivències d’aquelles hores. Va néixer a l’àmbit de l’illa una experiència musical interessantissima, encarnada en el grup Uc, que va refermar i va posar música a la nostra identitat nacional. Vaig tenir l’honor i el goig de conèixer Marià Villangomez que m’ensenyà

Página

5

i

cançons

Pròleg

Blues

Pere Planells

a estimar la meva llengua. En un altre ordre de coses, tot just abans d’abandonar la meva illa, també arribaren per a mi les jam sessions i fusions de jazz amb flamenc, jo com a espectador.

Al llarg de la primera dècada i mitja, ja instal·lat a Arenys de Mar, no recordo so en la meva estada, si no és la música de les festes de carrer, una música, que anava a ballar ben sovint.

Un dia, per tal d'introduir una espurna vital en la nostra cíclica, metòdica i tensa feina en David Estrada, en Francesc Sànchez i jo mateix, vam decidir iniciar unes trobades musicals obertes a qui s'hi afegís, els divendres de cada setmana, una vegada acabades les classes.

Així ho vàrem fer i així va sortir el DEPARTAMENT D'ESSÈNCIA DE TREMENTINA, un grup de música una mica especial i fet de dunes mòbils. El fet de formar part d’un grup de música, va esperonar la meva antiga tendència a escriure, ara direccionant aquestes lletres per a ser cantades. Vaig començar intentant cantar poemes meus, però amb els meus escassos coneixements musicals, poques vegades me’n vaig sortir. Estava aprenent en paral·lel les primeres rodes de blues. començàrem en sol, i a resultes d’aquests primers assajos i com a deure autoimposat, vaig fer la primera cançó, el primer blues per tocar amb el grup; aquest fou Sóc feliç.... ( Pag. 7 ) Ara ja fa gairebé tres anys que toquem i mentre he anat millorant la tècnica de la guitarra a hores lliures, han anat sortint periòdicament i temerària, lletres de cançons que he anat incorporant al repertori per ser tocades en grup o sol.

Aquest és el final de la història que justificaria aquest opúscle de cançons, o potser és el principi, ves a saber...

Pere Planells

Página

6

Blues

i

cançons

1

Pere Planells

Jugant a la lotoblues

Sóc feliç Pensant fer-me ric Encara més Quan canto amb encís.

Però és quan somio Que ni penso em si em toca La lotoblues Vaig anar a comprar al mercat I em volien cobrar amb pessetes Vaig anar a comprar al mercat I no em volgueren despatxar Tot i que només volia un bric Un tetrabric de blues Vingueren a s’arribada Preguntant-nos què veníem a fer Vingueren a s’arribada I ens demanaren papers Vingueren a s’arribada I no ens trobaren verdaders Tenim una noia escrita En una fulla de paper Tenim una noia escrita A la vora d’un roser Rodoneta Rodoneta Fresca com un verger Fa temps que ens preocupen Fa temps que ens fan patir Fa temps que ens preocupen Fa temps que ens van ferir Whiskie i dones Whiskie i dones En un blues es van convertir...

Página

7

Blues

i

cançons

2

Pere Planells

El blues del germà gran per a Manolo Trallero

En el camí una ferida Quatre rodes al capdavall Sal i pebre amb amanides Triangles en el voral Presideix la lluna tova La mort del germà gran Només colors i llum Per un blues acompanyats Vora la germana gran Un cel descomunal Presideix un silenci eloqüent La mort del germà gran Lacón con grelos grandiós Sonoritat de pianococktail A Montjuïc agermanats Sota un fanal desviat Pel meu germà gran Que s’ha saltat la decrepitud Vull pensar els bons moments Regats amb vi valent I conservar els temps viscuts Saborosos o incandescents Amb el meu germà gran Em retrobaré brindant

Página

8

Blues

i

cançons

3

Pere Planells

Petó fet d’un cop

Petó fet d’un cop, Llesca de llengua, Cercant l’armari El rosetó, la boca d’o De zero com un pinyó.

Petó mut i esgotador, Òscul fangós, Escalivada de pebrots, Orgue de vori O coca de sots.

Respirar botit Al principi escrit, Llavi pintat pintor, Petó de color.

Página

9

Blues

i

canรงons

4

Pere Planells

Estar-se a la platja

Estar-se a la platja Mirant el cel Sorres humides Calor a la pell Melanina afanyosa Per pintar de cor De corbata et despulles Per agafar color Bon dia es presenta, El sol convidat Vola, vola, vola, El neguit i l fEstat Les noies senceres Enmig del sorral Despullen carculles Pit, llavi i plomall.

Pรกgina

10

Blues

i

cançons

5

Pere Planells

Quan et treus la faldilla la floricultura s’escau

Fuig l’amnèsia En parlar de les flors Comença l’epíleg de fang Que té per erari Una erecció prou forta Són coses de la Floricultura Ennavegar-se Amb una bella clau, I encara que la vida és curta I el pany és suau Quan et treus la faldilla Et veiem el senyal Oh deixa’m amiga Que l’enceti com cal Fuig l’amnèsia En parlar de les flors Comença l’epíleg de fang Que té per erari Una erecció prou forta Són coses de la Floricultura Quan et treus la faldilla La floricultura s’escau....

Página

11

Blues

i

cançons

6

Pere Planells

Noia de rosats mugrons

Tu ets qui em fa brollar cançons Noia d’ulls color de cel Tu ets qui em fa brollar cançons Noia d’ulls color de cel Vull morir dels teus petons Noia de rosats mugrons Tu em convidares a arròs sec Jo a postres i xarrups Tu em convidares a arròs sec Jo a postres i xarrups Vull morir dels teus petons Noia de rosats mugrons Tu m’encenies el ventre Jo et festejava les suors Tu m’encenies el ventre Jo et festejava les suors Vull morir dels teus petons Noia de rosats mugrons Tu feies gust de formatge Jo a sacorrimats rostolls Tu feies gust de formatge Jo a sacorrimats rostolls Vull morir dels teus petons Noia de rosats mugrons

Página

12

Blues

i

cançons

7

Pere Planells

El blues de l’opositora

Amb el sol sobre la taula han vingut a opositar, amb les mans planes de feina, somnis, núvols militants; amb les mans planes de feina, somnis, núvols militants Vessa entre ganyotes l’exercici I una flaire exultant.

Vessa entre ganyotes l’exercici I una flaire exultant.

Una gàbia de perdius, tot desitjos orbitant.

I jo compto quantes cuixes com pernils que m’han llogat, I jo compto quantes cuixes com pernils que m’han llogat, de les gates totes moixes les tensions sobre un badall.

Totes són dones madures no n’hi ha cap per estrenar; són més dones que aquells cromos que surten a televisió; són més dones que aquells cromos que surten a televisió.

Página

13

Blues

i

cançons

8

Pere Planells

Blues dels presidiaris

L’estómac se'm regira I al llit tinc molts de gats L’estómac se'm regira I al llit tinc molts de gats Tots lligats a l’infinit La presó sota terrats La pell guarda racons Sota llençols taurons La pell guarda racons Sota llençols taurons I porten un collar de perles Quan fan cua a les presons Si tens la guitarra dura I el dibuix de la mà trinxat Si tens la guitarra dura I el dibuix de la mà trinxat T’alliberaràs de déus i ministres Mentre tu estiguis cantant...

Xucla, xucla, xucla...

Xarrupa Xucla, xucla, xucla...

Xarrupa Xucla, xucla, xucla...

Xarrupa

Página

14

Blues

i

cançons

9

Pere Planells

Sa Penya blues

A la mar blava Pescàvem pops i escopinyes I paraules de color verd Tàperes a sa murada garrinets al pensament caramels de bruixa dolços una mare que ens estimava i la mar sempre al costat Vam néixer a sa Penya Sobre la mar salabrosa Un barri de mal parlats Vessàvem joia de carrers blancs navegàvem a vela tensada Sempre l'horitzó davant A sa Penya jugàvem Saltant el clavegueram vestits amb el desig Quan ses al·lotes cantaven A la mar blava Pescàvem pops i escopinyes I paraules de color verd Tàperes a sa murada garrinets al pensament caramels de bruixa dolços una mare que ens estimava i la mar sempre al costat

Página

15

Blues

i

cançons

10

Pere Planells

Una peça per Catalunya

M’han dit que això és Catalunya I jo no me’n sé avenir M’han dit que això és Catalunya I em sembla una processó Només he vist un corral de gallines I un ramat de braus infiltrats.

Si fem un cant per Catalunya Que sigui marrà i porc Que de gàbies ja en sabem prou I de maquillatge un bon tros Només he vist un estol de coloms Amb l’àliga afamegada M’han dit que això és Catalunya I m’he trobat l’inquisidor M’han dit que això és Catalunya I m’han cagat tots els coloms Només he vist un ramat d’ovelles Amb un pastor exiliat

Página

16

Blues

i

cançons

11

Pere Planells

El blues de les calcetes

A mi m’agraden les calcetes Les calcetes de color; A mi m’agraden les calcetes Les calcetes de color.

Vine, vine, bona noia Amb calcetes de color.

Si són blaves o són verdes O de groc llampat color; Si són blaves o són verdes O de groc llampat color.

Com m’encenen les calcetes, Les calcetes de color.

M’agraden les calcetes Que desen els bons racons; m’agraden les calcetes Que desen els bons racons.

Vine, vine, bona noia Amb calcetes de color.

I si no portes calcetes oblidaré les tintades, I si no portes calcetes oblidaré les tintades, començaré pels racons, que ja trobarem colors.

Página

17

Blues

i

cançons

12

Pere Planells

CAT Blues

Blues de bona família Fet de roques i de mar Blues de bona família que sona tan intens CAT blues Blues espiritual Sobre un país de confitura La defensa és un fanal Sobre un país de confitura Un sentiment universal CAT blues Blues sensacional M’he baixat d’internet espurna i ferida M’he baixat d’internet Una nació mig partida CAT blues Blues radical Nosaltres som catalans D’una terra treballada Nosaltres som catalans En una finca expropiada CAT blues Blues marcial

Página

18

Blues

i

cançons

13

Pere Planells

Si ens guardes el cor. amor

Si ens guardes el cor, amor, En el prestatge de la innocència Seguirem veient navegar, Al seu aire, la illeta blanca.

Deixa’ns un petó als llavis, Del teu record penyora.

Deixa’ns un petó als llavis Que la tendresa enyora.

No hi ha rimes que en l’amor no morin, Ni hi ha temps que l’amor no escampi; Ningú no vol temps sense amor escrits, Ni cap vida que sense amors no es canti.

Si ens guardes el cor, amor, En el prestatge de la innocència Seguirem veient navegar, Al seu aire, la illeta blanca.

Página

19

Blues

i

cançons

14

Pere Planells

Perdut per tu

Estic perdut, Estic perdut per tu De cop el bes adreça el desig I el temps esdevé fonedís Anant pel mar L’amor cantat és boig Anant pel mar Sempre humits els cors Rodolen fort nostres amors He oblidat els meus ulls Vessats ara en els teus He oblidat, també, fats orgulls per les teves passions Palau erecte d’emocions Estic perdut, Estic perdut per tu De cop el bes adreça el desig I el temps esdevé fonedís

Página

20