Blues
i
cançons
15
Pere Planells
Ja no em poso colònies
Jo ja no em poso colònia Rebutjo la contaminació Fart de perfums estètics Fart també de l’ocupació He rebutjat un pis al cel Per poder estar calent. D’occident vénen les armes I d’orient l’enteniment Resta un motiu d’orgull Que no estova cor trèmol Sóc un català en remull Que no vol acotar genoll Els vestits que m’han donat No són de la meva talla Són d’un país estranger Que vol administrar-me les fites Jo ja no em poso colònia Rebutjo la contaminació Fart de perfums estètics Fart també de l’ocupació
Página
1
Blues
i
cançons
16
Pere Planells
Jo vull cantar un rock amb rotllo
Jo vull cantar un rock amb rotllo Ara que ja no vull fumar posar la guitarra en marxa i les carns a tremolar Només un rock enrotllat El rock es canta Sota les giterades del món Quan el bisbe et confirma amb un sac de desconsol El rock es crida, un crit bestial Un menjar ràpid és molt poc sa Fora fast foot més amanida fresca Fruita lleugera i força al canut A pleret, content Un amor lent estima polimòrfic a contravent parsimònia vària, sexe potent Una hipoteca bestial De la caixa ben farcida Esclafat com un catifa o com un cromo de tarçan T'ofega la malparida Jo vull cantar un rock amb rotllo Ara que ja no vull fumar posar la guitarra en marxa i les carns a tremolar Només un rock enrotllat
Página
2
Blues
i
cançons
17
Pere Planells
Blues de sa cuina
Jo m’he fet una caseta sobre l’escorça del món Canto versos propers a la pell Espero dir cosetes sense ombra ni garbell He comprat una ampolleta de vi a sa Bodega Seni De bon cos i de bona bota Com afalaga aquest vinet de sa Bodega Seni Quan arribi el terratrèmol i s’ho emporti tot Quan ses caderneres no cantin i la pols ho ompli tot Sempre quedarà en sang es vinet de sa Bodega Seni Es millor lloc per cantar, és sa cuina de sa casa Amb s’acalorada companyia d’un bon caldo Amb quatre coses per picar i sa flaire d’un bon sofregit Jo m’he fet una caseta a Mas de Barberans Una casa amb jardí i cuina i mai compto els graus del vi a sa cuina mentre canto A sa cuina A sa cuina A sa cuina
Página
3
Blues
i
cançons
18
Pere Planells
Anem a pams
Anem a pams per fer-nos grans digues-me pams i endavant Anem a pams per vendre olles Pam a pam amb veles noves Pam a pam sense abstinència Un pam de pam si prens mesures Un pam a fondo quan facis sots També el botxí vol anar a pams I l’amant li clava un palm Sobre la terra pim, pum i pam Un pam també és un clam Per moltes bandes que tenen fam van pam a pam, això és la guerra o és la fam que ni fa pam. Aquesta terra demana un pam anant a pams, anant a pams la nostra parla... té molta fam
Página
4
Blues
i
cançons
19
Pere Planells
No tenia tema per cantar
No tenia tema per cantar en aquella nit plàcida, vaig decidir sopar una ampolleta de Boll Damm a la serena, sota els estels. He anat penjant bocins del meu cor a les parets de la casa Ara que no hi ha criatures i només em queden gats soparé de nou una Boll Damm vora les pintures de la casa. Tenc neguits de sal, de tant mirar l’horitzó Les cordes de la guitarra em recorden el teu cos i tinc somnis que em deixen... em deixen sense llums. Però tenc una Boll Damm per fotre’m aquesta nit Però tinc una Boll Damm per fotre’m aquesta nit
Página
5
Blues
i
cançons
20
Pere Planells
Cansó del nyica la fullarica Dinosaures tots al cel veles toves de pirata Una colla de mandrils dissolvent tots el soldats Una orca pixanera En un pi escapçat i vel El meu poble és Sinera Amb sardines al budell Si tu vols que canti Amb nyica la fullarica Digues doncs nyica nyica Nyica la fullarica Uns pastissos i un colom En arbre de fulla grossa Un paquet de xocolata I un tros de pa ben sec Tomàquet sucat en soda A l’illa del tresor Al campanar hi ha plomes I gats emmariolats de llor Si tu vols que canti Amb nyica la fullarica Digues doncs nyica nyica Nyica la fullarica Diuen que és una riera Altres en diuen rial Els alocs van en sotana I els polítics de masips El batlle amb una magrana a la sagristia divina una gata molt fotuda amb l’administració perduda Si tu vols que canti Amb nyica la fullarica Digues doncs nyica nyica Nyica la fullarica
Página
6
Blues
i
cançons
21
Pere Planells
Ulls revius
Ulls revius, petons de melmelada, vuit estius sobre la platja salada. Si t’estima, somni de cotó, vuit petons sobre jaç de mató. Quan ell canta, blues escanyat i molsut, del dolor tebi en fa un escut cofoi. Mira’m intensament sobre el llavi amatent vela de llor navega a tot cor. El teu temps, sempre teu, a cau d’orella la teva veu. Porta l’ampolla de vi, per cantar valent, canta, canta, canta, i digue'm que sí. De vacances amb tu, sota tempestes de cabell d’àngel, fes teu el meu cos, fes-lo teu i marca’l també. Vuit poemes vuit, sobre un llit d’estels; fruites nues, amor sense vels.
Página
7
Blues
i
cançons
22
Pere Planells
Escolta mare
Escolta mare ara que surt el sol Ei mama escolta si us plau fes-me molts petons abans que es posi el sol Ja no hi ha estrelles en aquest món artificial Ei mama Ja no hi ha estels Protegeix tu la terra abans que em quedi sol Sota la figuera fem vida natural Ei mama sota el figueral vull treballar la terra perquè em regali els seus fruits Els nostres cors en família i la solidaritat Ei mama en família nostres cors Estimar ens dóna força en aquest món de depredadors Prefereixo ser el diable que marit d’aquesta dona Ei mama que marit d’aquesta dona, que m’ha venut totes les terres i ara sóc un emigrant
Página
8
Blues
i
cançons
23
Pere Planells
Busco una mulata bona
Busco una mulata bona que toqui flauta i tambor Busco una mulata bona que toqui flauta i tambor Que xucli pastissos dolços i culs de botifarró Que somii peces fàl·liques i et miri als ulls de debò Que somii peces fàl·liques i et miri als ulls de debò Que demani coses bones que hom pugui satisfer També li demano cuixa i la rereguarda de la nació També li demano cuixa i la rereguarda de la nació Faig que em convidi a delícies de préssec, llima i mató Quan em fa quatre moixaines em revifa com un volcà Quan em fa quatre moixaines em revifa com un volcà I jo li compro roba fina per quan em vol cavalcar I que dura és l’enyorança d’una mulata bona I que dura és l’enyorança d’una mulata bona Com una fruita lleugera és flaire de bons records
Página
9
Blues
i
cançons
24
Pere Planells
Qui ha desat la poesia?
Aquell home, havia desat la poesia, rere marbres blancs Tenia una dona blanca i l’embrutà a cops de puny Havia tingut l’ànima pura, abans de tocar-la malament Rosegava aquella dona, com un corc de fusta Sobre aquella dona es dibuixaven, tristors, resignacions i temences; Els estels netejaven de matinada, les seves nafres La policia de Vilamental va trobar el cadàver, d’un home de mitjana edat amb un somriure confiat als llavis i amb les tisores clavades al cor Aquella estampa barroca li feu pensar a Sant Pere, les misèries del món Abans d’enviar al foc: L’home que havia desat la poesia, rere marbres blancs, que tenia una dona blanca i l’embrutà a cops de puny, que havia tingut veu i havia deixat de cantar
Página
10
Blues
i
cançons
25
Pere Planells
Les guerres son un mal son
Les guerres són un mal-son la pau la venen a la deixalleria Volem energies alternatives tot i embrutar el paisatge Fades surten del barranc, es petonegen els núvols Sóc ric, ric, ric.... d’històries oblidades Potser l’alcohol no és bo, a l’asil porteu-hi els tancs Sento cançons ventoses L’olivera s’ajeu al delta Hipoteca el galliner adossat I menja éssers congelats De tot en diuen col·lectiu també rodola la panxa Serena vall dels sospirs l’impuls que ens acarona Vull ser pobre, pobre, pobre... de febrades i d’odis humans Vull ser pobre, pobre, pobre... de voluntats de matar amb els amics cantes cançons sobre pobles i estrelles No posis l’amor a la nevera, si pots viure en positiu Tant si ets pobre com si ets ric Gaudeix la joia quotidiana En un cel de primavera i en un riu que es mou constant
Página
11
Blues
i
cançons
26
Pere Planells
Negra nit
No em vaig sentir malament fins que no fou negra nit Veient que no tenia ningú a qui abraçar sota els llençols Sobre les mantes sona música de blues D’una vella ràdio desencaixada Potser el temps obrirà finestres al meu cor Quan núvols i somnis s’adormin Tanmateix, quan em despertis No diguis mentides si li vens el cor a algú No em vaig sentir malament fins que no fou negra nit Veient que no tenia ningú a qui abraçar sota els llençols Aviat la vida em donarà vi ranci i del cel plourà un greix estrany Tot i estar amatent, s’obriran esquerdes en el ventre de l’amor Tanmateix quan em despertis no et planyis més si no cotitza ja el teu cor No em vaig sentir malament fins que no fou negra nit Veient que no tenia ningú a qui abraçar sota els llençols Sobre les mantes sona música de blues D’una vella ràdio desencantada
Página
12
Blues
i
cançons
27
Pere Planells
Vénen les ones
De cop, vénen les ones que porten joguines gastades El cap s’omple d’ocells, només vull els teus petons Vine, vine flor de maig porta’m el teu consol A punt d’emprendre el vol amb ferides encara tendres vull veure oceans de ventres i trobar lloguerets amables Vine, vine flor de maig porta’m el teu consol foragitant les penes estava entre fets i coses senzilles a la cabana del vent sota palmerals embriacs Vine, vine flor de maig porta’m el teu consol Vull embogir sobre teu amb temperades formes, convocar cantaires i músics que glossin el desesper Vine, vine flor de maig porta’m el teu consol
Página
13
Blues
i
cançons
28
Pere Planells
Vietnam (Versió molt lliure d’un tema de J.B. Lenoir)
Vietnam, Vietnam, cada dia pensant en Vietnam Vietnam, Vietnam, cada dia pensant en Vietnam Si només moren els del sud de Mississipí, la llei no cal complir Oh Déu meu, escolta el meu prec i ajuda, si us plau, els germans de Vietnam Oh Déu meu, escolta el meu prec i ajuda, si us plau, els germans de Vietnam Nois humils en un forat, matant, potser, els propis germans. I tu president parlant de pau, abans de començar per casa teu Insisteixes a parlar de pau, abans de començar per casa teu Com tens la barra de parlar de pau, si encara maltractes els meus germans
Página
14
Blues
i
cançons
29
Pere Planells
Dringo, dringo, Montserrat
He pujat a Montserrat, la meva mare piatosa Ha donat almoines i ha abonat les espelmes que ens ha venut el mateix diable, en persona Dringo, dringo, calerons Dringo, dringo, ara dringo He pujat a Montserrat, la meva mare piatosa I m’ha semblat entrar, gloriosament, a El Corte Inglés El diable cantava des de les finestres dels novicis Dringo, dringo, calerons Dringo, dringo, ara dringo La fe cotitza en borsa li he dit a la meva mare piatosa i m’ha arriat un mastegot ben donat Avui no calia pujar a Montserrat, ni per salvar la meva ànima Dringo, dringo, calerons Dringo, dringo, ara dringo Tot i aquells rocs mil.lenaris i les pintures laiques del museu No hauria volgut pujar la meva mare piatosa Ni per respirar aire pur, ni per visualitzar el maligne Dringo, dringo, calerons Dringo, dringo, ara dringo La fe mou muntanyes li he dit a la meva mare piatosa Ella ha vist la litúrgia eficaç i els discursos granitics i freds Dringo, dringo, Montserrat Dringo, dringo, ara dringo Dringo, dringo, calerons Dringo, dringo, ara dringo
Página
15
Blues
i
cançons
30
Pere Planells
Blues per una dona de la vida
Se m’ha obert el cor com una porta que grinyola M’he perdut en les flors buides dels teus llavis És aixi com oblido sovint, l’essència del migjorn En quin estat no em trobaré, carregat de vi barat Fent lliscar les darrers monedes, sobre la barra d’un bar És així com em perdo, en la noció més basta del teu cos He mossegat fort els teus llavis i rellepat les orelles amb les que escoltes els soroll de l’or He perdut honra i diners sobre el teu pubis gastat Sempre perds coses ballant amb el maligne Es conquereixen països diuen, amb l’ajut del maligne! I es fan també sofertes cançons que dediques a una dona de la vida En quin estat no em trobaré, carregat de vi barat Fent lliscar les darrers monedes, sobre la barra d’un bar És així com em perdo, en la noció més basta del teu cos Més que problemes malignes, tinc problemes quotidians Amb les dones, els diners i el Martini sec En el meu pobre país, tothom té la copa mig buida Com en un blues per una dona de la vida
Página
16
Blues
i
cançons
31
Pere Planells
No sóc gaire sociable
Moltes vegades em diuen que no sóc gaire sociable Fins i tot comenten que pinto quadres estranys Em miro al mirall i veig la història basta de la humanitat Soc mes vell que jove, no puc dir el contrari Vinc del planeta Eivissa, planeta vorejat d’horitzó Punt, repunt se'm refum, quatre gotes de perfum Una dona em parla de política i jo li miro la taula periòdica De calers parla el banquer i jo de pa amb sobrassada Potser el meu món és anímic, com el vol de l’ocell La dolçor dels pastissos no m’agrada prefereixo el gust de l’all Navegar m’agrada, dins un bocoi de vi Punt, repunt se'm refum, quatre gotes de perfum Punt, repunt se'm refum, quatre gotes de perfum Punt, repunt se'm refum, quatre gotes de perfum
Página
17
Blues
i
cançons
32
Pere Planells
He estat al paradis
Com explicaré a la gent que he estat al paradís La soledat n’és l’atribut ila natura joiosa allà on tot és més senzill en el bes es concentra He parlat amb les oliveres elles que saben del temps de mil sequeres sofertes d’amputacions extremes també L’olivera em contesta, serena, amb tot el cel estelat Cavalcant el temps, petites i grans sevillenques o arbequines, fargues o morrudes també. Fulles platejades voleien Sota el cel, sobre la terra, com tu Com explicaré a la gent que he somiat el paradís La soledat n’és l’atribut i la natura joiosa allà on tot és més senzill en el bes es concentra
Página
18
Blues
i
canรงons
Pere Planells
33
Pรกgina
19
Blues
i
cançons
Pere Planells
Portar-me bé m’agrada portar-me malament encara més (Loonie Books) si els blues fossin diners jo seria el mes ric del mon (Howlin Woolf) però estant entre amics ara si que em sento ric (Pere Planells)
Página
20
Blues
i
canรงons
Pere Planells
Pรกgina
21