Parlem_de_Sarria_72

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Pรกgina 1

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Pรกgina 2

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Página 3

EDITORIAL

sumari TEMA Jornades de la dona treballadora AJUNTAMENT. Contradiccions ENTITATS Crònica de la setmana de la solidaritat amb la Núria Pórtules SARRIÀ NEVAT OPINIÓ. El cul de sac del Govern Municipal Visita al Parlament de Catalunya ENTREVISTA Anna Verdaguer Dorca DOSSIER D’HISTÒRIA. Any Jaume Vicens Vives CULTURA Exposicions Escola d’adults Jorge Bucay AFERS EXTERIORS ACTUALITAT. La Rosa més riallera QUADERN D’APUNTS ESPAI ESCOLAR Primera trobada comitè ambiental d’alumnes El projecte del cos Gresca i llegendes: de la diversió a la tradició L’hort de l’escola NATURA El Ter a debat Cho Oyu 210, primer intent de 8.000 del GMS SALUT Lumbàlgia ESPORTS. Institut Balmes, nou patrocinador de la Unió esportiva Sarrià Handbol NEWS

4 11 13 15 19 21 22 27 33 36 38 39 40 42 43 45 47 49 51 53 55 57 58 59

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Esther Ferrero, Dolly Grau, Olga Alonso, Lluís Aymerich, Assemblea suport Núria Pórtulas, Agustin Jaime, Alba Sala, Antonio Fernández, Cristina Viella, Jordi Costa, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Prese Serrano, CEIP Montserrat, Núria Senén, Mònica Sala, Ampa EB Confetti, Ampa CEIP Montserrat, Grup Muntanya Sarrià, Emili Marco, Guillem Mallolà.

Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Sarrià nevat. Foto d’Alba Sala LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

La nevada del 8 de març

Q

uan llegiu aquesta revista, potser a punt d’agafar la bossa o la motxilla per una excursió o una sortida a la platja, pensareu que la nevada del vuit de març queda molt enllà. Va ser una nevada excepcional que va trasbalsar la vida dels sarrianencs, com podreu observar en la selecció de fotos, dificultant la sortida dels nens i nenes de l’escola, obligant a anul·lar els actes del dia de la dona treballadora previstos per aquella jornada i, sense llum en un i dos dies, en moltes llars no es var poder menjar calent ni escalfar-se. Quan tot torna a la normalitat, hom comprova la nostra dependència de l’electricitat i com ens hem tornat vulnerables, pensant que tot està domesticat i sota control.

Un dels actes que es va ajornar a causa de la nevada va ser la presentació del Pla Local de les Dones, que es torna a presentar el mes de juny, per fer-lo més participatiu. Durant les jornades de la dona treballadora a la sala Patronat vàrem poder veure l’exposició “Dones, Memòria i Territori”, comissariada per la historiadora Olga Alonso i el documental amb les entrevistes a dones de Sarrià de Ter, testimonis d’un temps de dificultats, quan era rar que la dona treballés fora de la casa familiar. Aquest document audiovisual és un document històric que s’ha de preservar i divulgar.

En aquest número també ens fem ressò de l’any Vicens Vives, de la importància de l’historiador gironí en la recerca i en la didàctica de la matèria, així com en les seves aspiracions d’influir en la vida política.

Jaume Vicens Vives ha estat moltes vegades citat, però poc llegit, costa trobar els seus llibres, per això és important la prevista reedició de “Nosaltres els catalans” (obligat en la seva primera edició a ser publicat com “Notícia de Catalunya”), un assaig de la catalanitat.

Dels llibres que han aparegut recentment sobre la seva persona i obra, destaquem l’Àlbum de Vicens Vives, que és el catàleg de l’exposició itinerant preparada per Josep M. Muñoz i també, el llibre de Jaume Sobrequés i Mercè Morales “Jaume Vicens Vives i Girona” una selecció dels estudis i articles de Vicens sobre Girona.

Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés varen coincidir amb el metge sarrianenc Josep Garriga a la dispesa a Barcelona mentre estudiaven, la qual cosa va significar anys d’amistat i relació. La revista se suma doncs, amb aquest dossier d’història als actes de commemoració del centenari del naixement de l’historiador efemèride que coincideix amb el cinquantenari de la seva mort.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

pDS_3

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Pรกgina 4

TEMA DE PORTADA [Jornades de la dona treballadora

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA

4_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Página 5

TEMA [Jornades de la dona treballadora

DONES D'AQUÍ I D'ALLÀ, DONES D'ARA I D'ABANS Esther Ferrero Agent de Desenvolupament Local

L

es dones formem part d'un mapa divers i plural. Cada una de nosaltres tenim un projecte vital que ens és propi i que pren forma en funció dels nostres trets personals, el nostre entorn social i econòmic, i la nostra cultura de referència. Tal i com el tenen els homes en tant que persones, i no en funció dels homes, en tant que gènere tradicionalment dominant. Generalitzar sota el paraigües “dones”, ens pot conduir si no tenim cura, a una visió reduccionista i encotillada del nostre gènere.

La lluita, malauradament necessària, per a la igualtat del nostre gènere ha esdevingut un llegat generacional, on els guanys lentament assolits per unes, ha hagut de ser consolidat i conservat per les altres. No han estat guanys senzills, ni trivials, estem parlant del dret a la dignitat humana, el dret a decidir sobre la pròpia vida, el dret a expressar-se més enllà de la intimitat, entre molts d'altres. En cap cas ha estat, és, una lluita de renúncia a l'hormona que ens diferencia, ans al contrari, ha estat, és, una lluita contra la invisibilitat femenina, un posar en valor el dret humà per damunt de l'hormona.

Però les dones, a més de ser éssers únics, compartim unes eines comunes, siguem de la generació que siguem, vinguem de la cultura que vinguem, i que ens converteix en les grans mediadores de la història.

Aquesta és segurament una lectura positivista del que tot sovint s'ha interpretat com a “rols

de dona”, en un sentit no gaire afalagador: creativitat, capacitat d'escolta, instint de supervivència, enginy, dots comunicatives, atenció i cura del que ens és propi, organització, entre moltes d'altres.

Cada una d'aquestes aptituds i capacitats són les més valorades en l'home, sobretot en un entorn professional, en canvi en la dona han estat confoses, desdibuixades, fins i tot ridiculitzades i menyspreades.

Aquesta és, al meu entendre, la història compartida per les dones d'aquí i d'allà, d'ara i d'abans.

PLA LOCAL DE LES DONES 2009-2011 A SARRIÀ DE TER El compromís històric de les dones cap a una societat millor, inclou el compromís per al desenvolupament femení per tal d'afavorir una societat igualitària i equilibrada.

Aquest compromís, s'ha anat incorporant i estenent lentament a d'altres nivells de responsabilitat social i pública, com ara la Declaració dels Drets Humans al 1948 i la

Conferència Mundial sobre Dona, també al mateix any, passant per la creació de l'Institut Català de les Dones, el Tractat d'Amsterdam, o més recentment l'aprovació de la

Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

Tots aquests moviments, tractats, pactes, lleis, són essencials i assenten unes bases imprescindibles per a seguir avançant. També és cert, però, que els manca la proximitat necessària per a ser percebudes com a reals i útils en la vida

quotidiana de les dones. És per això, que el compromís municipal en el desplegament de les seves polítiques d'igualtat, és sense cap mena de dubte, una de les eines més eficaces per a transformar i millorar l'equilibri i el respecte entre les dones i els homes.

Aquesta premissa és la que va fonamentar el primer Pla Local de les Dones de Sarrià i, consegüentment, és la que guia i fonamenta aquest segon Pla Local.

El que diferencia el primer Pla del segon és que si bé en el primer s'assentaven les bases de treball municipal seguint les directrius assenyalades pel Pla d'Acció i Des-

envolupament de les Polítiques de Dones de la Generalitat de Catalunya, donant cos, forma i nom a accions que ja es portaven a terme. Alhora, es desplegaven projectes d'atenció vinculats a les necessitats detectades, dotant a tot el treball d'una estructura coherent, amb mètode i organitzada.

En el segon es fa un pas més enllà, radiografiant i identificant les peculiaritats de les dones de Sarrià, entenent que a més de la seva singularitat individual, tenen un context comú i compartit. I és tan important conèixer i atendre les necessitats individuals, com conèixer i entendre les debilitats i les fortaleses del context. Només des d'aquest coneixement es poden establir polítiques d'igualtat reals, que responguin a l'avui sense obviar la previsió de futur.

Per a poder portar a terme aquesta radiografia, es va decidir fer-ho a través d'una empresa

pDS_5

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Página 6

TEMA [Jornades de la dona treballadora

externa, finançada amb la subvenció de l'Institut Català de les Dones. La metodologia emprada contemplava una anàlisi quantitativa de dades estadístiques mitjançant un mostreig de la població en relació a la representativitat de les dones al municipi.

Per un costat 120 enquestes a dones de Sarrià i per l'altre 17 entrevistes a diferents entitats i serveis del municipi corresponents a les àrees educatives, esportives, culturals, socials, comercials, de cooperació i veïnals.

Al mateix temps s'ha elaborat una anàlisi sociodemogràfica de Sarrià de Ter a partir de dades del padró municipal i de fons oficials d'estadística.

L'estudi també ha contemplat una anàlisi qualitativa a partir de la metodologia DAFO (debilitats-amenaces; fortaleses-oportunitats) amb l'objectiu de fer una prospecció de l'escenari en què ens movem, per tal d'avançar estratègicament cap al futur amb directrius clares del que cal fer i del que cal evitar.

Una breu pinzellada de les conclusions a què s'ha arribat a partir d'aquest treball en funció de: LES DADES DEL PADRÓ MUNICIPAL: La meitat de la població de Sarrià de Ter són dones, doncs cal establir polítiques i treballar per aquest col·lectiu que té un paper important en el dinamisme del municipi. Cal tenir en compte que la població creix any rere any i les accions han d'arribar a tots els grups d'edat, des de dones joves fins a les dones més grans. La franja d'edat on hi ha un percentatge més elevat de dones és en el grup de població activa, doncs serà important tenir en compte que la major part de les dones són treballadores i estan en edats reproductives. Per tant, caldrà incidir especialment en

6_pDS

polítiques d'integració al mercat de treball, conciliació de la vida familiar i laboral i en la corresponsabilitat d'ambdós sexes. En el col·lectiu major de 65 anys, observem un percentatge de població femenina superior a la masculina, degut que l'esperança de vida és més alta en les dones. S'ha de tenir especial atenció d'aquest col·lectiu pels criteris de risc i de dependència associats, com la soledat, l'aïllament social, la precarietat econòmica, especialment de les dones vídues, que se situen en un alt percentatge dins del llindar de pobresa.

LES ENQUESTES DE CARRER: A partir de les enquestes efectuades a dones de Sarrià de Ter s'ha detectat un alt percentatge (23% de les enquestades) de famílies monoparentals; per tant, aquest col·lectiu de dones poden necessitar especial atenció pel fet de ser dones treballadores o aturades i amb fills/es al seu càrrec; sobretot pel que fa a dificultats econòmiques.

La majoria de dones (75% de les enquestades) no formen part d'entitats de Sarrià de Ter. Són poques les dones que fan activitats al municipi, però tampoc hi ha un interès real a fer-ne, més del 95% de les enquestades no té interès en fer activitats a Sarrià de Ter. Els serveis més usats per les dones a Sarrià de Ter són l'Àrea Bàsica de Salut, el Transport i el Mercat.

Això evidencia la responsabilitat que té la dona alhora d'anar a comprar i fer-se càrrec de l'atenció familiar.

El que més valoren les dones de Sarrià de Ter és la tranquil·litat i també els serveis i la seguretat en el municipi. En contraposició hi trobem la facilitat per anar a comprar, molt poc valorada. La manca d'un supermercat, és la demanda principal de les dones de Sarrià de Ter.

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Página 7

TEMA [Jornades de la dona treballadora

LES ENTREVISTES A ENTITATS: Tot i que en l'estudi al carrer es detecten poques dones que participen en entitats i fan activitats, quan s'han avaluat diverses entitats i serveis de Sarrià de Ter s'ha vist que les dones tenen un paper molt rellevant en l'activitat generada al municipi. De fet, les dones que sí participen en entitats i associacions ho fan de forma molt activa i tenen un paper important dins l'associacionisme de Sarrià de Ter. En un 40% de les entitats, les sòcies o usuàries són majoritàriament dones (en un 18% predominen els homes i la resta ambdós sexes). Pel que fa al repartiment de càrrecs, trobem que en més de la meitat d'entitats dirigeixen les dones i també tenen un paper més actiu en moltes de les entitats. Tot això ens demostra que a Sarrià de Ter, la dona té un paper rellevant a les entitats, a les activitats del municipi i a la mobilització de la gent alhora de portar a terme les diverses activitats: comercials, lúdiques, formatives.

En el cas de Sarrià de Ter, en general cal més implicació masculina (no només amb la responsabilitat familiar com s'ha esmentat anteriorment) sinó també en la organització i participació de les activitats dins del municipi.

Tot i que la Biblioteca no és un dels serveis més utilitzats des de les entitats, s'ha dipositat una gran il·lusió en la construcció de la biblioteca nova, que permeti la realització de més cursos d'informàtica, tallers per a nens i nenes i xerrades per adults. A la biblioteca predominen els nens i nenes acompanyats de les mares, doncs també s'hauria d'incentivar la participació dels pares, augmentant així la responsabilitat masculina en els rols familiars.

Què valoren més les dones de viure a Sarrià

Quins són els serveis que més fan servir

En la majoria d'entitats hi ha una necessitat de recursos econòmics i d'infraestructures (en aquells casos que encara no tenen un espai cedit per l'Ajuntament) per tal d'efectuar millores.

Totes les entitats tenen una bona comunicació entre elles i l'ajuntament, però es pot potenciar un treball en xarxa per tal que les seves activitats es donin a conèixer a nivell de tot el municipi.

En resum, podem dir que la dona a Sarrià de Ter és molt activa; ja que és el motor de moltes activitats del poble. Això sí, cal potenciar que molts més homes s'involucrin i participin de forma igual. A part d'activitats específiques de dones també són necessàries activitats i tallers participatius per ambdós sexes. La majoria d'entitats enquestades pensen que les necessitats de la dona de Sarrià de Ter es treballen i es cobreixen des de la Comissió de la Dona. Així doncs, es proposa potenciar aquesta Comissió de la Dona i treballar des d'aquest nucli i conjuntament amb totes les entitats per tal d'arribar al màxim de dones i homes possibles.

El que és evident és que s'ha de seguir treballant per avançar, i seguir qüestionant-nos la responsabilitat de tots i cadascuna de les persones a títol individual, dels familiars i amics/gues, de la comunitat, de les entitats, dels serveis i evidentment de l'ajuntament perquè aquests avenços responguin a les necessitats reals, i a la previsió de futur perquè realment s'assoleixi l'objectiu d'una societat més justa i equilibrada per a tots i totes. ■

pDS_7

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Página 8

TEMA [Jornades de la dona treballadora

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA

M A

Dolly Grau Regidora de la Dona

Dolly Grau, regidora de la Dona, Olga Alonso, historiadora, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter i Esperança Permanyer, representant de l’Institut Català de les Dones, durant la presentació de l’exposició “Dones Memòria i Territori”.

quest any, el dia de la dona treballora, el 8 de març, serà recordat durant molts anys perquè va ser el dia de la gran nevada, però les nostres Jornades inclouen molts més actes...

Comencem pel principi: aquest any se'ns va oferir la possibilitat d'inaugurar les nostres jornades amb una exposició molt important i entranyable per a totes nosaltres, i que a més ens ha servit com a lema: Memòries de Dona.

L'exposició “Dones: Memòria i Territori”, organitzada pel Consorci de Benestar Social Gironès-Salt juntament amb la Universitat de Girona ha volgut donar la possibilitat de treure a la llum i difondre la història d'unes vides de dones, sovint ignorades però que tanmateix han estat rellevants pel teixit social dels nostres pobles.

Un dels pobles escollits per fer aquest treball va ser Sarrià de Ter i unes quantes dones de Sarrià en varen ser les protagonistes: Anna Verdaguer, Assumpció Grimal, Joanna Rosdevall, Dolors Xabé, Mercè LLausàs i Lluïsa Viella. Va ser el nostre acte d'inauguració: un acte molt sentit i emotiu per a tots i totes els participants i les

8_pDS

“protagonistes”. Des d'aquí el meu agraïment a totes elles.

El divendres vàrem inaugurar una exposició, per cert molt treballada i interessant, de l'Escola Montserrat sobre el tema del Joc: “Tot Jugant”. També hi va participar l'Ampa de l'Escola Confetti.

Vàrem continuar les nostres Jornades, el dissabte al vespre amb una obra de teatre al Coro de Sarrià titulada “Heroïnes quotidianes” que amb petits relats ens va fer reflexionar sobre el fet que moltes dones són autèntiques heroïnes perquè lluiten en el dia a dia, en petites coses, per poder continuar endavant.

Finalment el dia 8 ens tocava anar a sopar totes juntes, però va arribar la ja anomenada “gran nevada” i ho vàrem haver de suspendre, però no ens volíem quedar sense el nostre acte final, ni deixar de trobar-nos per xerrar i passar una bona estona juntes i ho vàrem passar al dissabte següent, amb un dinar que va ser molt agradable; per cert, abans de dinar se'ns va fer una breu exposició del Nou Pla Local de la Dona.

Espero que hagin agradat a tothom que hi ha participat i us animo a continuar així. ■

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Página 9

TEMA [Jornades de la dona treballadora

LES SEVES EMPREMTES Olga Alonso Roura Historiadora Universitat de Girona “La mujer que no posee habilidad para las labores femeninas, ni siente la atracción propia del sexo hacia los deberes del hogar, está incompletamente dotada”.

Maria del Pilar Morales

A

questes paraules, escrites el 1944, en un llibre editat per la Secció Femenina de Falange mostren clarament la visió que es tingué de les dones durant bona part del passat segle XX. Malgrat això, moltes d’elles no varen voler acceptar aquesta percepció i lluitaren per trencar amb aquest estereotip. Un clar exemple són les dones que composen aquest projecte, unes dones singulars que, juntament amb d’altres, començaren un camí que encara avui dia les noves generacions anem seguint.

Al llarg dels anys, però, el paper de la dona ha anat canviant i evolucionant molt, malgrat que avui dia encara existeixin moltes desigualtats. Històricament la dona a banda del seu rol de “mestressa de la llar” treballava paral·lelament fora de casa, al camp, a les fàbriques, servint, cosint, entre d’altres. No obstant això, el franquisme va voler accentuar aquesta figura “d’àngel de la llar”, perdent així, part de la seva llibertat.

Silenciosa, treballadora, atenta, ordenada i polida, així ha estat vista durant molt de temps, sense ni tan sols aturar-se a pensar que ella també pensa, té il·lusions, somnis, projectes personals i professionals i que pot lluitar, també, per uns ideals, els seus. Aquest endarreriment dels anys 40 i 50 del passat segle va fer que les dones, novament, haguessin de tornar a lluitar per les seves llibertats i caminar cap a l’emancipació.

Els homes en la nostra societat habitualment s’han desvinculat de les obligacions domèstiques deixant aquesta feixuga tasca per a la dona. Més aviat en el temps i amb més facilitat que elles, han pogut treballar fora de casa i entrar a formar part dels cercles socials, culturals, intel·lectuals i polítics de la societat. Han pogut viatjar, veure món, mentre elles, embolcallades per les restriccions de la mateixa societat es limitaven a conèixer i comprendre el món que veien des del darrere de les cortinetes.

Aquest fet de circumscriure les dones a la vida domèstica, en el seu paper de “mares”i “esposes” ha fet que, en moltes ocasions, s’obviessin totes les seves altres cares i facetes tant o més importants. En els anys durs de la guerra civil, i també als anys quaranta i cinquanta del segle passat, bona part de les dones eren al carrer, lluitant per tirar endavant la família, treballant fora i dins de casa, ajudant el marit, els fills, al barri o al poble, conver-

Roger Torrent entrega un ram de flors a Dolors Xabé, protagonista del documental sobre les dones de Sarrià de Ter. Fotos: Ràdio Sarrià.

tint-se així en el motor de la família, de la societat i del seu fragment d’història.

L'estudi sobre Dones, Memòria i Territori promogut des del Consell Comarcal del Gironès i Salt la Fundació Universitat de Girona Formació i Innovació i, encarregat al grup de recerca Història, Memòria i Identitats de la Universitat de Girona, ha donat la possibilitat de conèixer, difondre i treure a la llum la història d’unes vides de dones, sovint ignorades, però que, tanmateix, han resultat importants en el teixit social dels seus respectius pobles: Llagostera, Cassà de la Selva, Salt i Sarrià de Ter. Es tracta, però, d’un desconeixement relatiu, ja que dins el mateix món de les dones de cada localitat les seves trajectòries vitals eren ja ben conegudes. Així doncs, la intenció del projecte és fer arribar a tothom la història de la Dolors, de la Joana, de l’Assumpció,de la Lluïsa, de l’Anna i de la Mercè, que són la representació serrianenca de totes aquelles dones que sempre han caminat un pas més endavant que la resta, en front de la tradicional “invisibilitat” i silenci aparent de les dones en la història.

En definitiva, el que es pretén és reconèixer l’indubtable protagonisme social que han desenvolupat al llarg dels anys les dones.

Des del primer moment que se’ns va proposar el projecte en el grup de recerca, ens semblà molt interessant i necessari. Després d’un sondeig inicial entre les dones escollides, vàrem poder constatar que aquells trets que les fan singulars i rellevants són diversos en cadascun dels casos, donant-nos així una idea de la multiplicitat de camps en els quals les dones han intervingut al llarg dels anys. Així, no parlem tan sols d’unes trajectòries personals importants, sinó també de la seva clara implicació política, social, cultural i econòmica, com podem observar a partir de les vides de les mateixes protagonistes: La Mercè Llausàs, fou propietària d’una merceria al carrer Major, al bell mig de Sarrià de Ter. El seu tracte humà, la seva generositat i alegria van mantenir viva la botiga fins el dia de la seva jubilació malgrat totes les dificultats que comportava regentar una botiga tota sola.

pDS_9

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:04

Página 10

TEMA [Jornades de la dona treballadora

Olga Lozano, Roger Torrent, Dolly Grau i Esperança Permanyer amb les dones protagonistes del documental i exposició: Mercè Llausàs, Dolors Xabé, Anna Verdaguer, LLuïsa Viella, Assumpció Grimal i Joana Rosdevall. Foto: Ràdio Sarrià

La Dolors Xabé, enèrgica i emprenedora. Des de ben jove s’implicà en la vida cultural i social del poble. Actualment encara participa a les tertúlies de la ràdio local, escriu, pinta i es familiaritza amb les noves tecnologies.

Per què, per dies que passin la Dolors sempre ens sorprendrà.

La Lluïsa Viella va viure al molí d’en Xuncla fins el dia que es va casar i marxà a viure a Campllong. La seva vida és un clar exemple de les dificultats que existien anteriorment a l’hora de portar una casa i la gran duresa que suposava, davant la mancança d’aigua corrent i electricitat que hi havia a moltes llars catalanes. A tall d’anècdota, una nostàlgica Lluïsa recorda aquells durs hiverns que encara havia d’anar a rentar la roba la riu.

L’Anna Verdaguer és coneguda a Sarrià de Ter per la seva etapa d’exili a França després de la Guerra Civil Espanyola i, on va néixer el seu primer fill. Passaren més de set anys fins que no tornà a Sarrià on encara avui dia resideix.

La Joana Rosdevall i l’Assumpció Grimal compartiren i segueixen compartint molts moments de la seva vida. Van ser dependentes de la cooperativa de consum de la fàbrica Torras Hostench. Són conegudes pel seu caràcter emprenedor, la seva valentia i la seva voluntat de transmetre a tothom que les dones poden tenir un rol actiu en la societat. Són les dinamitzadors de l’associació Dones més que mai en la qual organitzen activitats diverses, des de fer ratafia a costura, passant per unes classes de gimnàs. La seva presència social no tan sols es limita a aquest àmbit sinó que també participen en la política local, donant suport a totes aquelles propostes per millorar el teixit social del poble.

Quan ens vàrem disposar a començar el projecte i

10_pDS

ens posàrem en contacte amb cada una d’elles la seva implicació va ser total i hem pogut treballar conjuntament des del primer moment, compartint la il·lusió.

La tasca d’investigació per tal d’obtenir un millor coneixement de les seves circumstàncies personals i, a la vegada, de les condicions socials que les envolten, es va fer a través d’una entrevista oral enregistrada acompanyada de documents, fotografies, escrits, pintures o cartes, tant de les dones com del seu entorn immediat, del poble, de les activitats, celebracions o associacions a les quals hi estaven vinculades.

D’aquest treball de camp se’n han extret unes històries de vida que han vist la llum a través d’una exposició i un documental amb fragments de les entrevistes fetes a les seves protagonistes. El passat 4 de març s’inaugurà a Sarrià de Ter l’exposició i el documental “Dones, Memòria i Territori”, fruit de l’experiència viscuda per cada una d’elles i les fotografies i material divers que elles mateixes ens van facilitar.

Ha estat un treball fructífer, tant a nivell personal com professional que ha permès assolir el nostre objectiu: fer parlar el silenci que ha pesat sobre aquesta esfera femenina que sovint ha quedat enclaustrada dins l’àmbit d’allò que anomenem “privat” i fer-la visible, tal com li pertoca.

El contacte amb cada una d’elles ha deixat una empremta en nosaltres. La seva vitalitat, el seu caràcter enèrgic, les seves il·lusions, els seus records, els seu esperit lluitador, els seus ideals i conviccions, no ens han deixat indiferents.

Mercè, Dolors, Anna, Lluïsa, Joana i Assumpció, moltes gràcies pels instants que hem compartit i els valors que ens heu transmès. ■

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:10

Página 11

AJUNTAMENT [Contradiccions

CONTRADICCIONS Lluís Aymerich Viñals Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter Portaveu del grup municipal de CiU

Q

uanta contradicció la que afecta a la nostra societat! Ningú se n'escapa.

Sovint ens queixem d'haver de treballar o de no tenir feina; de no tenir prou temps per fruir o d'avorriment per massa temps; d'haver de pagar una sanció per un infracció comesa o que se sanciona poc als infractors; d'haver de pagar massa impostos o de no haver-ne de pagar per manca d'ingressos; de la mala gestió de les nostres administracions, sense reconèixer la nostra incapacitat per assumir-ne responsabilitats; però aquells que d'alguna manera ens hi hem involucrat, també ens lamentem i alhora ens congratulem de la feixuga i plaent tasca comunal pública . Això és així i així és com ho hem d'enfrontar.

El que es tracta és de treballar a gust amb allò que t'has compromès i amb més o menys encert dediquis tota la teva capacitat a la tasca encomanada.

Si hi ha hagut o no encert amb les decisions preses només ho dirà el temps, qualsevol altra opinió o criteri donat al mateix moment té una càrrega tan subjectiva, que no deixa de ser un parer personal o sectorial, no per això perfectament legítim i necessari. Veiem doncs, unes quantes qüestions opinables i que per unes o altres administracions s'han fet o programat de tal manera que a llarg termini podrem valorar correctament el seu encert o desencert: EDUCACIÓ Segons l'ordre del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que estableix el calendari escolar del curs 2010-2011, les classes s'iniciaran el dia 7 de setembre, amb les interrupcions entre el 23 de desembre de 2010 i el 6 de gener de 2011 (per vacances de Nadal), entre el 28 de febrer i el 4 de març o el 7 i l'11 de març (pendent de determinar pel director territorial), entre el 18 i el 25 d'abril (per vacances de Setmana Santa) i acabarà definitivament el curs el dia 22 de juny de 2011.

Aquesta, la del calendari, és una important modificació en el nostre sistema educatiu, però per altra banda hi ha altres qüestions que sortosament no hauran sofert modificació en el nostre Col·legi i així doncs, si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, per al proper curs tenim assegurat el transport escolar gratuït a l'Escola Montserrat.

No voldria pas anar més enllà respecte a altres

Aparcament reservat als autobusos dalt de l’escola Montserrat.

Fotos: Lluís Aymerich

qüestions transcendentals -que n'hi ha- i que afectaran la nostra escola durant el proper curs, però quedant-nos només amb aquestes, es poden fer diverses anàlisis carregades de contradiccions que només en formularé els anunciats, alguns d'ells en forma de pregunta retòrica: · Estem contents de poder mantenir la gratuïtat del transport escolar, però això és així amb la condició de no incrementar el pressupost respecte al curs anterior, la qual cosa comporta haver de renunciar a la sisena hora, de per si també contradictòria. · Per què s'ha de fer una setmana de vacances el febrer - març? A qui beneficia? · És aquesta la manera d'acostar-nos al sistema europeu? Si aquest fos l'objectiu, no haurien de ser altres els horaris a modificar, que no pas allargar el calendari escolar sense que això suposi més dies de classe per als alumnes i obviant els horaris i necessitats laborals dels pares? · S'ha fet pensant més en la indústria turística que no pas en la qualitat d'educació dels nostres nens i nenes?

NEVADES Seguint el mateix fil conductor de les contradiccions, vet aquí l'eterna i tòpica contradicció de les nevades, tan divertides i desitjades i alhora tan molestes i devastadores. Tots els sarrianencs i sarrianenques vàrem gaudir del bell paisatge nevat i de l'impactant contacte amb la neu caiguda el dia 8 de març, però també vàrem haver de patir alguna de les seves fatals conseqüències: hores i dies sense llum, persones grans i delicades sense calefacció, nens i nenes sense poder anar a escola o havent-la d'abandonar, arbres caiguts, camins tallats. ■

pDS_11

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:10

Página 12

AJUNTAMENT [Contradiccions

La nevada del vuit de març va provocar força enrenou a la pujada de l’escola.

També com a conseqüència de les nevades, xoquem amb una altra contradicció provocada per les administracions. En el Diari Oficial de la Generalitat del dia 13 d'abril es publiquen les condicions, requisits i tràmits a realitzar per accedir a subvencions per cobrir les despeses d'arranjament de les finques forestals afectades, donant el termini de fins al dia 30 del mateix mes (totalment insuficient) per a formular-ne les sol·licituds.

EMPADRONAMENT D'IMMIGRANTS Els ajuntaments estan obligats a empadronar totes les persones que viuen al seu municipi, sigui amb "papers" o sense, la qual cosa ha portat a moltes controvèrsies, sobretot per part d'algun municipi català que ha intentat negar l'empadronament a les persones “sense papers” per pal·liar el problema de tenir molts habitants sense feina i sense possibilitats de tenir-ne.

No és també això una gran contradicció, quan segons

12_pDS

la normativa estatal, les persones “sense papers” han de ser retornades al seu país i en canvi els ajuntaments tenen l'obligació d'empadronar-les?

El que hem de fer des dels ajuntaments és crear societats i comunitats cohesionades i equilibrades, denunciant les diverses polítiques erràtiques que estan portant a que, avui, molta gent vegi la immigració com un problema, i alhora no tinguem recursos ni per ajudar els nous catalans ni els catalans de sempre.

Sortosament podem dir que Sarrià de Ter no és el paradigma d'aquesta situació, però cal estar atents a les dificultats de la societat que ens envolta, motiu pel qual des de l'ajuntament s'han promogut plans d'ocupació que d'alguna manera han ajudat a la integració i col·locació de les persones del nostre municipi amb més dificultat per incorporar-se al mercat de treball.

Des de l'ajuntament continuarem treballant per fer del nostre municipi un poble cohesionat, benestant i amb qualitat de vida. ■

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:10

Página 13

ENTITATS [Procés Núria Potulas

CRÒNICA DE LA SETMANA DE LA SOLIDARITAT AMB LA NÚRIA PÓRTULAS Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas www.elsud.org/nuria

l diumenge 7 de febrer es va clausurar la Setmana de Solidaritat amb la Núria Pórtulas, en motiu del tercer aniversari de la seva detenció. Durant tota la setmana van tenir lloc accions descentralitzades, com la Dinàmika karcerària a Kan Kolmo dimecres a la tarda, o la projecció “Presos de la democràcia” i posterior concert a Can Rusk el divendres al vespre. També se'n van desenvolupar a altres indrets de fora de Girona.

Dissabte es va celebrar un dinar solidari als Jardins de la Infància de Girona, on es va comptar amb l'assistència de més d'un centenar de persones. Havent dinat va tenir lloc una representació teatral molt emotiva.

Seguidament l'activista social Gabriela Serra va

E

conduir la taula rodona, on es va parlar sobre la repressió en diferents àmbits de lluita, posant de manifest com aquesta afecta a tothom.

- La presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Eva Fernández) va parlar de la repressió en l'àmbit veïnal i com els ha afectat l'ordenança del civisme creada per l'Ajuntament de Barcelona. Va alertar sobre l'ús actual que es fa del “pànic moral”, el que a partir d'un discurs negatiu de diversos col·lectius, se'ls criminalitza i se'ls invisibilitza.

- Un representant del Col·lectiu Antirepressiu de l'esquerra independentista Alerta Solidària (Martí Majoral) va parlar sobre la repressió que pateixen els moviments socials, i va enumerar estratègies com els encerclaments de manifestacions o el paper dels mitjans de comunicació, així com també va alertar de l'ús de les

pDS_13

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:10

Página 14

ENTITATS [Procés Núria Potulas

vocat Benet Salellas, posant l'accent en que més enllà de la repressió, no s'han d'oblidar les diferents lluites que es duen a terme.

Diumenge al matí va tenir lloc la pintada de dos murals al Pont del Dimoni i al passeig d'Olot de Girona.

Al del Pont del Dimoni s'hi reivindica la llibertat de les persones preses, acompanyant-ho amb la frase “si creus que ets lliure, és que no has volat prou alt per tocar les reixes”; i al del passeig d'Olot s'hi reprodueix el lema “l'únic terrorista, l'estat capitalista”, i també “les nostres idees, els vostres malsons”.

Dinar solidari

noves tecnologies com a eina de control. També va fer incís en la importància de reivindicar-nos com a lluites concretes, socials i polítiques, per evidenciar la repressió de la que aquests moviments són objecte.

- De parlar de la repressió en l'àmbit laboral se'n va encarregar un representant dels Conductors d'Autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (Josep Garganté), que va fer un repàs de les diferents vies, emparades per les pròpies normatives laborals, que tenen les empreses per fer callar les veus discordants en aquest àmbit, animant a mobilitzar-se contra aquestes situacions.

- Una membre de l'Associació Papers i Drets per a Tothom (Norma Falconi) va parlar sobre la repressió afegida que pateixen el conjunt de les persones immigrades per aquest fet, i especialment les dones. Va apuntar que l'Estat construeix enemics potencials als que criminalitzar, posant com a exemple les persones immigrades. I va incidir en que s'han de buscar els punts conjunts de lluita entre tothom qui es mobilitza per fer un front comú, ja que les lluites per separat es debiliten.

- I finalment, per parlar sobre l'àmbit de defensa del territori dos representants de la Plataforma Popular contra el Pla Caufec van comentar les seves estratègies per afrontar la repressió que pateixen. Van donar importància en el fet d'intentar portar sempre el propi ritme de la lluita, i que aquest ritme no el marqui ni la repressió, ni la premsa. Van aportar el seu testimoni en l'estratègia de desobediència no violenta, i van fer incís en que per l'activisme, és important obrir-se per aconseguir una diversitat que se sumi i participi a la lluita.

Seguidament van intervenir les persones de la fila zero, on eren representats diferents casos actuals de repressió: el cas de l'Amadeu Caselles, els represaliats del 4F, el conegut cas de l'Escamot Dixan de comarques gironines, i també el cas de l'Alfonso, del cas cubotan, a qui recentment s'ha sabut que se li ha desestimat el recurs i per tant haurà d'ingressar a presó en els propers dies. Va tancar el torn d'intervencions l'ad-

14_pDS

Representació teatral

La tarda del diumenge, la setmana es va clausurar amb la manifestació, amb molta presència policial, que va transcórrer pacíficament i sense incidents pel centre de la ciutat, durant la qual es van penjar diverses pancartes de solidaritat amb altres casos com el de l'Amadeu Casellas o el de l'Alfonso del cas del cubotan, i en contra de la repressió patida; així com es van cridar consignes en contra dels Mossos d'Esquadra, d'ICV, i reclamant la llibertat real de la Núria. La manifestació va acabar amb un breu repàs d'aquests tres anys, fent palès que el procés de la Núria és un procés polític, on no s'hi jutgen ni fets ni accions, sinó maneres de pensar, de fer i de viure; i on es va recordar que actualment s'està pendent de la resolució del recurs que es va presentar al Tribunal Suprem davant la sentència condemnatòria dictada per l'Audiència Nacional a l'estiu de 2009.

Des de l'Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas es va tornar a reivindicar doncs l'absolució de la Núria, i l'assumpció de responsabilitats, així com la fi de la criminalització dels moviments socials i en concret de la solidaritat amb les persones preses, la fi de la incomunicació que suposen el FIES i les presons, l'abolició de la Llei Antiterrorista i de l'Audiència Nacional, i la fi de la impunitat de la que gaudeixen els poders polític, policial i judicial. ■

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:10

Pรกgina 15

pDS_15

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:15

Pรกgina 16

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:15

Pรกgina 17

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:16

Página 18

Àlbum de fotos. Nevada del 8 de març a Sarrià de Ter. Autors: Agustín Jaime, Alba Sala, Antonio Fernández i Cristina Viella

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:16

Página 19

OPINIÓ [PSC

EL CUL DE SAC DEL GOVERN MUNICIPAL Per Roger Casero Gumbau.

Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

C

Accés provisional al carrer Francesc Cambó des de la Via Augusta. Foto: Roger Casero

ul de sac” és una expressió que s'utilitza, en el sentit més literal del terme, per referir-se als carrers, carrerons, carreteres o vies sense sortida, o si més no sense més sortida que la de la pròpia

entrada.

Però “cul de sac” és una expressió que també s'utilitza en un sentit metafòric, ens hi referim quan ens trobem en una situació o circumstància sense sortida, sense alternatives, o si més no sense més alternativa que la de desfer el propi camí.

Tan en la seva literalitat com en la seva expressió metafòrica a Sarrià de Ter tenim i ens trobem en un cul de sac.

EL CUL DE SAC DEL CARRER FRANCESC CAMBÓ De carrers “cul de sac” a Sarrià de Ter en tenim més d'un, però aquests darrers mesos n'hem tingut un de nou, el del carrer Francesc Cambó, a la zona del Pavelló Municipal. Fins a la construcció de la nova rotonda de la

Via Augusta, a l'alçada dels carrers Firal i Lloses, el carrer Francesc Cambó era un carrer amb entrada i sortida i de doble sentit, carrer que donava una gran mobilitat a l'entorn del Pavelló Municipal, juntament amb el seu paral·lel, el carrer Joan i Francesc Torras Hostench i el tram del carrer Firal que hi ha davant la Plaça dels Gegants.

Però amb la construcció de la nova rotonda, del tot necessària, val a dir, el carrer Francesc Cambó es va convertir, per gentilesa del govern municipal, en un cul de sac, barrant-ne l'accés i la sortida al carrer Firal, contribuint d'aquesta manera a l'empitjorament de la mobilitat al voltant del Pavelló Municipal. El què veïns i veïnes i usuaris del Pavelló Municipal hem notat és que amb aquest cul de sac no és possible voltar-lo, com s'havia fet sempre.

Des del grup municipal del PSC vam advertir al govern d'aquest risc i vam demanar, abans i durant la construcció de la rotonda, que el carrer Francesc Cambó no es convertís en un cul de sac, tal i com preveia el govern en el projecte que va aprovar.

pDS_19

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

11:00

Página 20

OPINIÓ [PSC

Aquest cul de sac és obra del govern municipal, qui malgrat els nostres advertiments va tancar l'accés i sortida del carrer Francesc Cambó pel carrer Firal. La rotonda era i és necessària, i sense cap mena de dubte ha millorat la seguretat, i això era el prioritari, d'un dels punts més conflictius de la xarxa viària del nostre poble. Però l'error del govern municipal va ser executar les obres de la rotonda sense resoldre tots els punts crítics que plantejava, i aquest cul de sac n'era un.

El govern municipal ha creat un problema on no n'hi havia cap. Es diu que la política, que els polítics, han de resoldre els problemes de la gent, de la ciutadania, però en aquest cas la política, l'acció del govern municipal, han creat, ens han creat un problema. I el problema és doble: el propi cul de sac i la solució que cal cercar, ara, per resoldre'l. Cal recordar que la rotonda es va finançar a través del Fons Estatal d'Inversió Local de l'Estat, i que els diners que s'hi havia de destinar ja s'han gastat, també per “pagar” aquest cul de sac. La solució, doncs, caldrà pagar-la a part, i la nostra preocupació és si, aquest problema que ha creat el govern municipal, l'haurem de pagar entre tots els sarrianencs i sarrianenques.

La solució no passa només per donar una via de sortida i/o entrada al carrer Francesc Cambó, sinó que també passa per resoldre i recuperar la mobilitat al voltant del Pavelló Municipal. Des del PSC de Sarrià de Ter hem plantejat que el obrir de nou el carrer Francesc Cambó integrant-lo a la sortida de la rotonda a l'alçada de la plaça dels Gegants. El seu cul de sac els ha portat en una mena de carreró sense sortida, o de moment amb una sortida provisional.

Aquest cul de sac té un cost econòmic que també cal valorar. D'entrada convé recordar que el cost de la rotonda era de més de 400.000 € i resulta que pel govern no van ser suficients per resoldre positivament la rotonda.

La solució provisional, per barata que pugui ser, d'entrada la paguem entre tots, i per la solució definitiva el govern no només no sap massa com resoldre-la, sinó que no tenim clar que tampoc tingui, ara per ara, els diners per fer-ho.

La ciutadania exigeix als polítics no només una correcte gestió econòmica, dins els marges de la llei, sinó que també una gestió econòmica eficaç i eficient, i aquest no és el cas de la rotonda i el cul de sac que han creat.

DEL “CUL DE SAC” AL “NYAP” DEL GOVERN MUNICIPAL Sembla haver trobat, el govern municipal, una solució, diu que provisional, al cul de sac que, per gentilesa seva, té el carrer Francesc Cambó. Aquesta solució provisional és, a ulls nostres, un “nyap”, una cosa, segons defineix el diccionari, una cosa mal feta, no gens reeixida, un “brunyol”!. La seva solució provisional passa per “legalitzar” la infracció que molts vehicles, inclosos camions de gran tonatge, feien per escapolir-se del cul de sac: passar del carrer Francesc Cambó a la Via Augusta (i viceversa) pujant per la vorera i travessant el voral. Vista la infracció el govern municipal l'ha “legalitzat” marcant el pas, indicant el camí, amb unes pedres. A més aquest “accés” s'ha situat on el govern havia dit que faria una zona d'aparcament, que per cert tampoc hem vist que s'hagi fet...

No és aquesta la solució!

EL CUL DE SAC, METÀFORA DEL GOVERN MUNICIPAL El cul de sac del carrer Francesc Cambó esdevé, al capdavall, en una metàfora del propi govern municipal. On ens porta aquest govern? Els errors en l'elaboració del pressupost (van oblidar-se del Centre Cívic la Cooperativa, dotat amb més de 80.000 €) o la cessió d'equipament municipal pel Centre de Visitants, prioritzant la necessitat i interessos del Consell Comarcal per davant els de Sarrià de Ter marquen una direcció que dubtem que sigui la que esperen els veïns i veïnes del govern municipal, de qui té la màxima responsabilitat de gestionar allò comú i de defensar i vetllar, per damunt d'altres interessos, pels interessos i necessitats de Sarrià de Ter...

Des del PSC de Sarrià de Ter seguirem mantenint el nostre esperit crític i caràcter constructiu en l'exigència d'una bona gestió i polítiques del govern, en la defensa dels interessos de Sarrià de Ter. ■

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

20_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 21

OPINIÓ [CiU

VISITA AL PARLAMENT DE CATALUNYA Per Jordi Costa i Serra (Delegat local de CDC)

R

ecentment tinguérem l'oportunitat d'assistir a una sessió plenària del Parlament de Catalunya; val a dir que amb anterioritat ja havíem visitat l'edifici, però en una jornada sense activitat parlamentària, la qual cosa ens permeté major llibertat de moviment per poder admirar aquest palau que primer fou un arsenal i que després es va adaptar a palau reial per a ser seu dels reis en les seves visites a la ciutat comtal, funció que no va acomplir mai.

L'edifici, que fou donat a l'Ajuntament de Barcelona com a part de la ciutadella, va tenir també al llarg de la seva història la funció de museu d'art fins que el 1932 l'Ajuntament de Barcelona va cedir el palau com a seu del Parlament. Amb la derrota de la Segona República Espanyola l'edifici va recobrar l'ús de caserna però a partir de 1945 recuperava la funció de museu; és ja a partir de 1980 que l'Ajuntament de Barcelona va cedir parcialment el palau pel restabliment de Parlament de Catalunya i en el 2004 es restitueix totalment l'edifici.

Quant a aquesta visita, una vegada entràrem per la porta lateral i superat el control d'accés, ja enfilàrem l'escala noble per accedir a la primera planta i localitzar l'oficina parlamentària de CiU; aquesta es troba ubicada en una ala de l'edifici i la benvinguda va ser per part de Carles Puigdemont, diputat i cap de llista del nostre grup a l'Ajuntament de Girona; el company ens va ensenyar els diferents despatxos que tenen els parlamentaris i la resta de serveis que poden gaudir en aquesta petita gàl.lia que representa l'espai concedit al grup convergent; per aquests moments ja es van incorporant tots els membres del grup per reprendre la sessió a les quatre de la tarda; es barregen felicitacions per les intervencions del matí amb els ànims pels que han d'intervenir a la tarda (la sessió havia començat a les 9 del matí i nosaltres hi érem per observar la segona part, a la tarda).

Rebem la salutació de l'Oriol Pujol, que serà el portaveu del grup en el control del govern, i ens dedica deu minuts per parlar de Sarrià; ja es comença a notar un cert nerviosisme en els passadissos perquè el ritme dels presents i dels que van arribant augmenta de forma notable; ben acompanyats per en Carles anem cap a la tribuna de convidats i ens trobem en el saló dels passos perduts amb l'Artur Mas que es dirigia primer a l'oficina parlamentària, després de la presentació i canvi d'impressions es produeix una anècdota curiosa; el mateix Artur fa aturar un fotògraf perquè ens faci la foto amb la nostra màquina; en un obrir i tancar d'ulls, ens trobem com a objectius d'altres fotògrafs i càmeres de televisió (si parléssim de l'acudit podríem dir que els

Jordi Costa, Artur Mas, Lluïsa Martínez, Lluís Aymerich i Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya.

reporters es preguntaven qui eren els que estaven amb els de Sarrià).

Un cop ja asseguts a la sala de plens, comença puntualment les consultes al President de Catalunya pel grup de Ciutadans i aniran preguntant tots fins arribar a CiU (de menor a major grup parlamentari de la cambra).

En aquest període, la sala presenta un ple quasi absolut dels 135 escons que hi ha; a part d'aquesta agradable assistència també és d'agrair el respecte amb què transcorre aquesta funció de control per part dels diputats i prenc consciència d'aquest oasi català que es respira a la sala.

Després d'aquesta part del ple, arriben les interpel·lacions al Govern; en aquestes el diputat ja puja a la tribuna i cal fer una espera perquè ara sí que hi ha una desbandada general de parlamentaris (queden a la sala els tres consellers interpel·lats i una dotzena de diputats sumant tots els partits). La segona interpel·lació és sobre la legislació estatal relativa als ports d'interès general i és defensada pel nostre company Josep Rull davant el conseller de política territorial i obres públiques; en aquesta defensa, tant el diputat de CiU com el conseller ens obsequien amb un debat viu de presentacions, rèpliques i contrarèplica.

En aquest període d'interpel·lacions, i tot esperant el moment de votar en les mocions, els passadissos del Parlament tenen un anar i venir de diputats, periodistes, assessors, visitants que comporten petites rotllanes i converses força animades.

Rebem la visita dels diputats Eudald Casadesús, Elena Ribera i altra vegada d'en Carles Puigdemont per comentar el desenvolupament de la sessió i les impressions viscudes; els comentem que ens ha agradat molt haver estat en aquest plenari però les obligacions són les que marquen els horaris i els nostres deures de càrrecs electes de Sarrià ens obliga a marxar abans d'acabar la sessió perquè a les vuit del vespre hi ha una reunió amb veïns al poble. ■

pDS_21

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 22

ANITA VERDAGUER DORCA

Anna Verdaguer, al jardí de casa seva a Sarrià de Dalt. Foto: A.Vila

Assumpció Vila avilasimon.blogspot.com

L

'Anna em rep a casa seva, a Sarrià de Dalt, en la mateixa casa del grup Paulí Torras on ha viscut des que es va construir el 1952. És una dona afable que ni de bon tros aparenta els seus bons 98 anys. L'Anna, coneguda per tothom com l'Anita Mera, va néixer el 21 de febrer de 1912 al barri vell de Girona, al número 5 de la travessia Auriga, i el seu nom complet és Anna Verdaguer Dorca. El cognom Mera li ve pel seu marit, en Paco Mera, però al llarg de la seva atzarosa vida, a la clandestinitat, n'ha tingut d'altres de noms, el que recorda és el de Àngeles Blanco, el mateix de la farmacèutica del Pla de l'Horta.

A la seva família eren vuit de colla: el seu pare, Narcís Verdaguer Planas; la seva mare, Dolors Dorca Palol; tres germans, en Josep, en Manel, en Gregori, i dues germanes, la Maria i la Loreto. Va estudiar a les monges de la Mercè, les Beates, a cosir i doctrina, poca cosa més, em diu. A llegir i a escriure n'hi ensenyà la Sra. Junquera, amb qui anava a estudi una hora al dia.

22_pDS

Als 13 anys entrà a treballar a la fàbrica Grober. Poc més tard, quan en tenia 17, va morir el seu pare. Sempre va treballar en el ram del tèxtil, fins l'any 1939, quan es va exiliar. Primer a la Grober, a la fàbrica del carrer Nou, més tard, quan una seva cosina va posar una botiga de llanes al carrer de l'Argenteria, va deixar la fàbrica per anar a fer jerseis. El negoci va anar de mal borràs, ja que va perdre diners amb les bosses de pell, resclosides per la humitat de Girona i la proximitat del riu Onyar. Va tornar a treballar a la fàbrica, ara a can Don

Anna Verdaguer, asseguda, amb altres refugiats gironins en una casa prop de Perpinyà, l’any 1940. En cadira de rodes, l’editor Josep M.Dalmau, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Girona. Fotos cedides per Anna Verdaguer.

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 23

ENTREVISTA [Anna Verdaguer

Enfilada dalt d’una escala, recollint cireres al Roselló.

Vicente, un italià amb el taller a la Punxa, on només feien articles de goma: cintes, lligacames, faixes...

Quan el seu xicot, en Ramon, fill de l'Hotel Comerç de Girona, va marxar voluntari al front, l'Anna entrà al Socors Roig, on també ajudava fent jerseis que enviaven als soldats i s'afilià al Partit Socialista (PSUC), que tenia la seu a can Vinyals, una casa confiscada a la família Vinyals de Flaçà situada a la plaça Bell-lloc.

El seu xicot va tornar malalt del front, amb tuberculosi. A finals del gener del 1939, el partit va obligar Anna Verdaguer a pujar a un autobús amb d'altres exiliats provinents de Madrid per anar a França. Amb 27 anys va haver de començar de nou. Quan li pregunto per què va marxar, si havia tingut molta vinculació amb els fets de la rereguarda, diu que només havia repartit propaganda.

Per això es va haver d'exiliar.

L'autobús d'exiliats els deixà a Perpinyà i d'allà els embarcaren en tren fins a la frontera belga, a Ras Pas de Calais, un viatge que durà 25 hores. El grup es va dispersar i ella va decidir tornar enrere, travessant tot França fins al camp de concentració d'Argelès, amb la intenció de trobar-se amb el seu germà Manel, que havia travessat la frontera amb els soldats de la retirada. Els dos germans havien de contactar amb els seus parents a Bonpas de Perpinyà, prop de Barcarès. Amb l'ajut dels familiars varen trobar feina a les veremes, al camp, ella a cosir a les cases i s'instal·laren a Sant Llorenç de la Salanque.

Tampoc va ser fàcil la seva vida a França. El seu germà Gregori creuà la frontera per anar a veure'ls l'any

Plantant enciams, amb els seus parents de Bon Pas

A França, amb el seu germà Manel, també exiliat.

pDS_23

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 24

ENTITATS [Gegants ENTREVISTA [Anna aVerdaguer la tardor

Paco Mera, a la dreta, al penal de Cuéllar, on feia d’infermer, cap a 1950.

Anna Verdaguer i Paco Mera, en un dels dinars de l’empresa Torras Hostench.

Paco Mera amb mossèn Vicenç Fiol.

“Els catalans als camps nazis”. Montserrat Roig. Pàg. 417. Gregori Verdaguer Dorca nascut el 25.01.20, va ser entrat presoner i enviat a Mauthausen el 24.04.41. El número de presoner era el 3.633. El més d’octubre és enviat a Güsen (20.10.41) amb el número de presoner 13.551. Va morir a Güsen el 26.11.41.

1

24_pDS

1940 i els alemanys el feren presoner. Va morir al camp de concentració de Güsen, a Mauthausen, el 26 de novembre de 1941. 1 A la resistència francesa adoptà el nom d'Ángeles Blanco. L'any 1943, el partit la posa d'acompanyant al que haurà de ser el seu home, en Paco Mera Bermejo, i el 1945 neix el seu primer fill, en Carlos Mera, a Perpinyà, que enregistren amb el nom de Carlos Sánchez, ja que el nom clandestí de Paco Mera a França era de Julio Sánchez.

Paco Mera havia nascut a La Haba de la Serena, Badajoz, l'any 1920 i durant la Guerra Civil va pertànyer a la 43a divisió de l'Exèrcit de l'Est, comandada per Antonio Beltrán. Aquesta divisió es va fer famosa per haver quedat encerclats a Bielsa, al Pirineu d'Osca, del 14 d'abril al 15 de juny de 1938, resistint l'atac dels nacionals. En una hàbil estratagema, al congost de Las Devotas, els homes de la 43ª varen parar una trampa als nacionals, provocant una matança. Aquest episodi fou àmpliament publicitat com un èxit de l'exèrcit republicà i de la 43a divisió se n' editaren segells.

Després passaren a França pel Puerto Viejo. Els francesos preguntaven als espanyols si volien entrar al bàndol nacional o tornar al republicà, Franco o Negrín?

Uns 6.889 homes varen tornar a Espanya per Port-Bou el juliol de 1938. A Figueres i a Girona els varen rebre com herois i es varen reorganitzar per formar part de l'exèrcit de l'Ebre, aquest cop integrats en el Vè CE (Cos de l'Exèrcit) de Líster. A la batalla de l'Ebre, a la serra de Cavalls i Pàndols, la majoria hi va perdre la vida. En la retirada varen passar per Tarragona, Barcelona, Girona i la frontera, altra vegada per Port-Bou.

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 25

Anna amb Paco i els seus dos fills, Carles i Josep Ma.

Paco Mera també va participar en l'intent frustat de la UNE (Unión Nacional Española) d'entrar per la Vall d'Aran. La UNE era una mena de front popular creat pel Partit Comunista per lluitar contra el nazisme i després alliberar Espanya. “La invasió pretenia instal·lar a la Vall d'Aran un cap de pont que albergués el nou govern provisional de la República presidit per Juan Negrín, per tal de poder participar amb més sobirania que un govern exiliat en les negociacions i pactes que es farien arran d'un proper acabament de la II Guerra Mundial”. 2 L'operació Reconquista de España es va dur a terme l'octubre de 1944. El govern franquista va contraatacar al grup de maquis i el 24 d'octubre la UNE va desistir de prendre Viella.

Paco Mera hi va prendre part com a membre del XIV cos de GE (Guerrilleros Españoles), grup de maquis a la resistència que feien actuacions de guerrilla al sud de França, convertits en AdGRE (Agrupacion de Guerrilleros Españoles) des del 1944. En l'operació Reconquesta d'Espanya, era l'ajudant de Joan Blázquez Arroyo, comissari general de l'Estat Major a Tolosa de Llenguadoc.

L'any 1945, el Partit Comunista envià Paco Mera a Madrid, amb tanta mala sort, que el varen denunciar per haver demanat en un bar una clara en francès, un demi panaché. Fou empresonat i el tancaren a la presó d'Alcalá de Henares i després a Cuéllar (Segovia).

L'any següent, amb un nen de 14 mesos, l' Anna tornà a Espanya i s'arribà fins a Còrdova on hi havia la seva sogra i dos cunyats que cuidarien del nen. Ella se'n 2 3

Maquis a Catalunya. Ferran Sánchez Agustí. Pàg. 150 Els maquis. Josep Clara i Resplandis. Pàg 73.

va anar viure a Cuéllar, prop de la presó, on entrà a servir en una casa. En Paco també treballava d'ajudant d'un metge, i per cada dia de feina n'hi descomptaven tres de pena, però tot i això va arribar a complir cinc anys de presó.

Per l'Anna aquella vida era un desgavell, així que va demanar casar-se per l'església i regularitzar la seva situació familiar i va aconseguir que traslladessin al seu home a la presó de Girona. Es varen casar a la capella de la presó del veïnat de Salt, el 1948 i, d'aquesta manera, va poder reunir tota la família, amb el seu fill, la seva mare i una germana a Girona, a la mateixa casa que havia deixat de soltera. Va trobar feina al restaurant de l'Estació, els propietaris del qual també ho eren del bar Núria, on guanyava una pesseta per hora per endreçar la cuina i tenir cura de la roba del menjador.

Després que Paco sortís de la presó, el 1950, va néixer l'altre fill, en Josep Ma. Paco Mera, al conèixer al Sr. Xuclà, va entrar a treballar a la secció de les lleixivadores de Torras Hostench. Primer anava a la fàbrica a peu des de Girona, i després ja es varen instal·lar a Sarrià de Ter, al pis de sobre el dispensari del carrer Josep Flores (abans Avenida de la Victoria). Quan es començaren a construir les cases del grup Paulí Torras, opten a una, la mateixa on han viscut des d'aleshores.

En Paco Mera va aprendre a parlar en català i va contactar amb els membres de la HOAC, la Hermandad Obrera de Acción Católica, de la qual depenien les JOC, Joventuts Obreres Catòliques. 3 Alguns dels seus antics companys comunistes i de CCOO no varen entendre

pDS_25

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 26

ENTREVISTA [Anna Verdaguer

aquest apropament al clergat, però en Paco va ser fidel al seu compromís a la lluita obrera, des de l'escletxa que li permetia una part més progressista de l'església. Va fer amistat amb el bisbe Jubany, també amb mossèn Isidre Molar de Sarrià de Dalt i amb mossèn Iglesias dels Germans Sàbat. Al poble, era el president de La Amistad, la cooperativa de consum de l'empresa Torras Hostench.

L'any 1969 va demanar excedència a la fàbrica per anar a dirigir la HOAC a Madrid, on s'hi quedaran fins al 1972, al barri del Pilar. Quan tornà, l'Higini Torras no el va readmetre i se'n va a treballar a Rubau i a Arcadi Pla. Per sort varen poder mantenir la seva casa de Sarrià de Dalt.

El 1979, quan es va constituir el Consell Municipal de Sarrià de Ter, va entrar en representació del PSUC. Va morir el desembre 1983, a l'edat de 63 anys, després que Sarrià de Ter recuperés la independència.

Anna Verdaguer viu a Sarrià de Dalt amb el seu fill Carles i la seva jove. És bellugadissa, animosa i no es perd cap excursió amb l'Esplai de Sarrià de Ter. Enguany, per la Festa de la Vellesa, l'Ajuntament de Sarrià de Ter li retrà l'homenatge a la dona de més edat del poble. Conserva bona memòria i, tot i els anys difícils que ha passat, les anècdotes i els noms de les persones que ha conegut se succeeixen, records impresos en el més profund del cor. ■

Anna Verdaguer, en un viatge amb l’Esplai de Sarrià de Ter.

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

26_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 27

DOSSIER D’HISTÒRIA [Any Jaume Vicens Vives

ANY JAUME VICENS VIVES Josep Brugada

Fotografia del professor Jaume Vicens i Vives (de l'Àlbum).

T

ots els pobles i totes les cultures tenen moments i efemèrides per c o m m e m o r a r,

per sort els catalans tenim una o altra referència de la qual fer-ne memòria. De fet és lògic si atenem a quina va ser la història dels catalans i

de la cultura catalana entre els anys de 1900 i 1936. En aquest període i a pesar del revés de la dictadura de Primo de Rivera dels anys

pDS_27

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 28

DOSSIER D’HISTÒRIA [Any Jaume Vicens Vives

1923-1930, abans i després van sorgir una sèrie de moviments i estètiques culturals que van fer que en el nou segle que vivim puguem dir també que fa cent anys de quasi tot allò que en l'era moderna ens identifica com a catalans. Ja fa més d'un segle del moviment modernista, cent anys de l'estètica del noucentisme o cent de les avantguardes.

Si donem un cop d'ull als retrats o homenots que l'empordanès Josep Pla va escriure dels molts personatges contemporanis que va conèixer, hi ha una bona llista de figures històriques rellevants de la nostra cultura per glosar. Josep Pla en va fer referència a les seves extenses glosses perquè alguns van ser contemporanis seus. Els va conèixer i els va tractar directament. En els quatre volums dels Homenots i com qui no vol la cosa, va deixar-nos uns comentaris, uns records i uns detalls d'uns personatges excepcionals. L'historiador gironí Jaume Vicens Vives va ser un d'aquests homenots. Qui vulgui tenir algunes idees ràpides i ben precises de la persona, del caràcter, del pensament, del catalanisme i de la fèrria tenacitat de Jaume Vicens Vives, ha de llegir necessàriament l'excepcional descripció planiana. Quant a determinats i precisos detalls dels aspectes personals i familiars de Vicenç, remeto doncs, els lectors a l'inescamotejable text planià.1 Del mes de febrer d'aquest any fins al gener de 2010 una exposició itinerant per diverses ciutats de Catalunya i de l'Estat espanyol anirà mostrant fotografies, imatges, llibres i documents d'aquest historiador gironí que va néixer l'any 1910 i que malauradament va morir l'any 1960.

Per tant, si els lectors interessants a conèixer aspectes de la biografia i l'obra de Jaume Vicens estan atents, encara podran visitar l'exposició que diverses entitats han preparat sobre l'historiador, sigui al Museu d'Història de la ciutat de Girona (abril-maig) o llavors hom s'haurà de remetre a les 1 2

exposicions previstes que aniran a les ciutats de Toledo, Baeza, Sevilla, Saragossa, Madrid, València i Pamplona. No cal dir que aquesta rastellera de ciutats on s'anirà traslladant la mostra, van ser ciutats que per una circumstància o altra van ser significatives en la vida i en l'activitat acadèmica de Jaume Vicens. Esmentem també Barcelona, on va començar la mostra al·ludida perquè comptat i debatut va ser la ciutat en la qual Vicens i la seva família van viure més anys.2 A part dels aspectes biogràfics que són interessantíssims i que val la pena resseguir en el magnífic catàleg que les institucions han preparat i en el seu cas també en la biografia intel·lectual que Josep M. Muñoz va publicar l'any 1997, tota persona de la generació d'avui podria preguntar-

se: i bé, quin interès té Jaume Vicens Vives com a historiador i intel·lectual compromès en relació a la nostra vida moderna? D'una banda -com suara apuntava- les biografies dels homes i dones il·lustres cal conèixerles amb profunditat perquè així coneixem de més a prop la persona que ha fet l'obra. En el cas de Vicens, em sembla que vida i obra van molt més estretament lligades que la vida d'altres personalitats. En primer terme perquè Jaume Vicens va tenir també una vida de compromís polític, en moltes ocasions de molta arriscada activitat amb la cultura i la política que afectava Catalunya.

Totes les dones i els homes que van haver de compondre-se-les per sobreviure, surar i respirar intel·lectualment parlant en el llarg període de la dictadura franquista, i que a

PLA, Josep; Homenots,. Segona sèrie, O.C. Vol. XVI, Barcelona, 1970 “Àlbum” Jaume vicens i Vives, 1910-1960. Edició de Josep M. Muñoz i Lloret, Barcelona, 2010.

28_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 29

DOSSIER D’HISTÒRIA [Any Jaume Vicens Vives

més a més van decidir no exiliar-se i romandre dintre del país, van haver de sortejar i enganyar com van poder els temeraris paranys de la dictadura.

Vicens, molt significativament va ser un d'ells. Jaume Vicens bàsicament va ser un historiador apassionat per la història en general, en particular per la història de Catalunya i per la història d'Espanya. Abundant en les efemèrides, l'any proper tocarà glossar pel cap baix amb la mateixa magnitud, l'obra i la personalitat d'un altre gironí il·lustre: la figura de Santiago Sobrequés. Crec que quan al·ludim a Jaume Vicens Vives i a Santiago Sobrequés i Vidal, tractem de dues vides quasi paral·leles. No s'entén l'obra de l'un sense l'obra de l'altre. Estic convencut que més enllà que els dos van ser gironins, que es van dedicar amb gran passió a la docència i a la investigació històriques, els dos es complementen d'una manera extraordinària en el camp de la investigació històrica perquè sembla que es dedicaven a omplir de nova visió històrica, els buits documentals que hi havia aleshores en el nostre passat nacional. Si Sobrequés va fer una immersió en l'edat mitjana, Vicens va rastrejar més el seu final i les portes del renaixement. Tindrem ocasió també de glossar l'obra i la dimensió humana de Santiago Sobrequés.

Jaume Vicens, va ser un rigorós analista dels fets històrics i per la formació rebuda i per les seves profundes conviccions va replantejar molts fets històrics que naturalment amb l'adveniment del règim franquista encara va presentar de manera més oficial i oficiosa. La no sempre clara història dels Reis Catòlics n'és un exemple. La veritat estava immersa en els arxius, concretament en el magnífic Arxiu de la Corona d'Aragó i Vicens hi va bussejar amb la professionalitat científica dels grans historiadors. Ho va reinterpretar des d'una altra òptica. Quant als Reis Catòlics, ¿Quina imatge i quina percepció tenim d'aquests monarques que a causa de la seva estudiada aliança matrimonial van aconseguir unificar tots els regnes d'Espanya? Doncs, bé, Vicens va analitzar la història des d'altres perspectives. El fet de qüestionar o d'investigar més a fons el paper del rei Ferran II o d' Isabel de Castella, simplement perquè eren temes que Vicens considerava “mal estudiats”. Ell va pretendre pel damunt de tot i “treballant com un cavall” -com diu Pla- interpretar de nou la història que pesava sobre aquests i altres personatges. Tot plegat li va costar molts recels i moltes incomprensions. Una de les seves obres cabdals producte de la seva tesi doctoral són justament els dos volums titulats Ferran II i la ciutat de Barcelona, obra en dos magnífics volums, escrits en català on el gironí evidentment desmitifica la figura del rei. Què va passar? Doncs, fàcil, Vicenç estudia a fons el personatge i en determinats moments s'aprecia que la figura del monarca no gaudeix del predicament escaient entre el poble, tal com també s'havia esdevingut amb la reina Juana Enríquez, o amb Joan II. La base social catalana, el camp, estava patint un seguit de greuges que s'arrossegaven de feia segles i que malgrat els intents d'apaivagament i pacificació que la monarquia va intentar no es solucionaven. El 7 de desembre de 1492, sense anar més lluny, a Barcelona, Joan Canyamàs pagès atemptà contra la persona del rei Catòlic.

VICENS VIVES, H IS TO R IAD OR DE LA QÜESTIÓ 'REMENÇA' Altrament Vicens Vives va aprofundir extraordinàriament i d'una manera clara en un dels temes de la història de Catalunya que havia estat diguem-ne molt recurrent i que s'arrossegava des dels inicis del feudalisme, el tema dels pagesos de remença o de les revoltes agràries.

La qüestió de 'la remença' sempre m'ha semblat una autèntica rèmora per a la vida dels pagesos del nostre país. És clar, però, que en altres països, en altres territoris, els conflictes de 'la remença' s'anomenava d'altra manera, per exemple a Anglaterra la qüestió pagesa era la dels 'lollars', però la problemàtica de fons, venia a ser si fa no fa, la mateixa. Què va ser, doncs, 'la remença'? En paraules senzilles 'la remença' va ser el conjunt de les servituds de tota mena inclusivament les pecuniàries (lluïsme)- que els pagesos de les nostres terres havien de satisfer necessàriament als seus senyors, tant si treballaven el terrer com si en algun moment volien canviar de mas i de rem. Per tant, doncs, des del segle IX fins més enllà del XV, es tractà d'una qüestió de dependència vassallàtica molt estricta entre els pagesos i els seus senyors de tal manera que els pagesos de casa nostra com que de bell antuvi de moneda anaven francament escassos, acostumaven a fer els pagaments als seus senyors en espècies. Aquesta redempció o remença consistia a donar al senyor, una dècima part de les collites, el delme, o la primícia, la meitat de les collites. La tasca (una onzena part de la collita) o el braçatge. També en algunes ocasions havien de lliurar a l'amo per altres redempcions menors, parelles d'aviram, pernes (carnsalades i pernils), moltons, feixos de palla, vi de trescol, (dit vi novell), entre altres productes. En altres casos la servitud pagesa es

pDS_29

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:18

Página 30

DOSSIER D’HISTÒRIA [Any Jaume Vicens Vives

pagava o 'es redimia' (d'aquí procedeix el vocable) amb treballs personals de l'explotació agrícola propietat del senyor, això és amb les femades, la jova, la tirada o sembra, la segada, la batuda, les tragines, etc. I això no era tot! perquè altres formes de remença van ser 'la ferma d'espoli forçada' que era el costum dels senyors d'autoritzar el dot i l'escreix que havia de donar el pagès que es casava, a la seva muller. El pagès havia de pagar també per això i per molt més, com ara la cugúcia, quan el pagès o la pagesa eren descoberts en adulteri. Per raó de la cugúcia el sobirà podia arribar a prendre'ls la tercera part dels béns mobles i immobles.

Els pagesos pagaven també al senyor en cas d'incendi, la dita 'àrsia'; el senyor podia exercir el maltracte als seus vassalls 'ius maltractandi', el “ius prima nocte” (el popular dret de cuixa, dret que els eclesiàstics sostenien que no s'havia documentat mai i era lògic pensar així, perquè si el senyor es reservava aquesta salvatjada, una violació pura i dura, doncs, la duia a terme i Santes Pasqües.

Tothom a obeir i a callar. Com es comprendrà per dur a terme tal afer, no calia escriure ni documentar res! ).

3

Ens hem allargat en aquesta disquisició sobre el què havia estat la remença durant tota l'edat mitjana perquè quasi durant tot el període medieval alguns pagesos es van revoltar contra tota aquesta successió de redempcions que els pagesos havien de satisfer i ells, carregats de raó en deien els 'mals usos'. Però malgrat la presència i l'actuació de la monarquia catalana que des de Guifre el Pilós s'allarga fins a 1410 amb l'extinció del casal de Barcelona, el descontentament a pagès no va cessar. I quan va extingir-se la monarquia de descendència catalana directa, després del Compromís de Casp, les revoltes van continuar. S'allargaren de diversa forma i de diverses maneres i malgrat la intervenció reial amb la sentència arbitral de Guadalupe de 1456 en la qual la intervenció del rei Ferran II el Catòlic va ser important però de cap manera decisiva, el malcontentament a pagès no s'acabà. El malcontentament a pagès -jo diriaque no va acabar-se mai perquè com tothom molt bé sap, les relacions entre amos i masovers ha durat fins avui i d'històries de la vida a pagès, servituds incloses, n'hi ha un caramull.

En relació a aquest llarg tema de la remença que hem exposat sumàriament, Jaume Vicens Vives ens va proporcionar un dels llibres més exhaustius i més aclaridors de l'estudi de la vida remença a Catalunya, Historia de los remensas (en el 3 siglo XV) . Ens hi hem referit ben extensament perquè enllà de ser un tema apassionant el qual ens demostra com la vida a la Catalunya medieval va ordir-se en un complex entramat de relacions personals i col·lectives entre l'aparell de la monarquia, els senyors, els pagesos, la propietat dels masos i de la terra, tota aquesta complexitat degudament documentada i descabdellada, va ser un dels grans temes estrella de la labor d'historiador de Jaume Vicens Vives.

Vegeu edició, editorial Vicens Vives, Barcelona, 1978,

30_pDS

ELS TRASTÀMARA Observava anteriorment que els dos historiadors gironins Santiago Sobrequés i Vicens Vives com a investigadors de la història es complementen perquè si Sobrequés va aprofundir -entre altres temes medievals- en l'estudi i en l'entramat polític i social del Compromís de Casp, Vicens va dedicar moltes hores de la seva investigació a la dinastia que aconseguí sobreposarse en les deliberacions i debats que se succeiren entre els anys de 1410 i 1412. Com sabem, Ferran d'Antequera, de la dinastia anomenada de Trastàmara, nét per la línia femenina de Pere III el Cerimoniós, aconseguí de suplantar tota altra aspiració a la corona catalana per tal com aquest era fill del rei de Castella i va disposar d'uns recolzaments i d'una fortuna personals molt superiors a la de Jaume d'Urgell, de fet el legítim successor a la corona. Naturalment un joc oligàrquic dels interessos dels més poderosos, incloent-hi el famós (i poc procliu a la causa catalana), el papa Benet XIII (el papa Luna), qüestions que comptat i debatut van fer que Ferran fos l'en-

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 31

DOSSIER D’HISTÒRIA [Any Jaume Vicens Vives

carregat de consolidar la nova dinastia durant els anys del seu regnat (1412-1416). Diu sobre això Vicens: “el fracàs de Jaume el Dissortat fou un fracàs feudal tant com una falla personal davant d'Aragó i els compromissaris de Casp. No sabé suscitar l'entusiasme entre les poblacions burgeses de la costa.” 4 Acabat el curt reialme de Ferran I el va seguir en la successió catalano-aragonesa un dels seus fills, la figura excepcional d'un rei que esdevindria altament culte i il·lustrat, Alfons IV dit el Magnànim (14161458). Alfons però malauradament va esdevenir un personatge que tingué més afanys de fer i aconseguir alta fortuna fora del país català que no pas dintre, puix que llavors es va veure que des del Regne de Nàpols era bastant difícil atreure's totalment l'estimació de les classes populars catalanes. En aquest període hom va veure poc el rei i val a dir que el territori també es ressentí de les seves llargues i definitiva absència. Llavors tant Joan II com Ferran II dit el Catòlic -com analitza Vicensambdós van ser valorats amb massa recel. Joan II també fill de Ferran I, i el propi Ferran II esdevingueren reis massa preocupats per llurs reialmes castellans i per la resta de qüestions peninsulars, les quals feien de mal aplaudir entre les classes pageses i populars del Principat. Al segle XV, la monarquia va tenir molts problemes per captar l'admiració i el respecte populars, altrament les crisis financeres, els pactes i les qüestions agràries en general, no van satisfer els catalans. Per tant, el segle XV és un període que d'un cap a l'altre és farcit de massa conflictes i de successions, d'alts i baixos, de poca coherència i de poca visibilitat de l'acció de govern. Malgrat els desoris, el segle XV és un període que

Jaume Vicens Vives va estudiar com ningú i encara avui qui vulgui acararse al que s'esdevingué en els nostres territoris, ha de tenir en compte necessàriament la bibliografia vicen5 tina.

INDUSTRIALS I POLÍTICS, UNA INCURSIÓ DECISIVA AL SEGLEXIX

Com ja hem afirmat abans, Jaume Vicens va haver de treballar obrintse pas entre la historiografia oficialista del règim, però malgrat que va viure exactament cinquanta-anys, va demostrar una capacitat de treball inaudita. Amb tot això queda clar que en moltes de les seves aportacions no sempre li va ser possible escriure en llengua catalana, però això sí, si volia dotar les seves inves-

tigacions de caràcter científic, el règim li permetia de fer-ho sempre que fos en la llengua de l'imperi.

Per altra banda Vicens sabia que investigar bé la història i escriure-la bé era, en els seus temps, un servei a Catalunya. La seva extensa recerca va omplir molts buits de la nostra particular història que posteriorment alguns dels seus deixebles van encarregar-se de continuar. La seva contribució va ser, doncs, decisiva.

Va ser una labor de restitució que va servir per a tots aquells que posteriorment van agafar la torxa del catalanisme i del nacionalisme per bastir també la seva ideologia política. Per tant, doncs, Vicens mentre escrivia història, redactava capítols inèdits i que havien estat poc clars de la nostra història col·lectiva, puntals fonamentals del que avui és Catalunya.

Ho va fer en dos vessants, l'un perquè Vicens va escriure molts capítols de la història dels catalans que restaven inèdits o mal explicats i a més perquè en la seva investigació hi va afegir un aspecte fonamental: que la història s'ha d'explicar també des del vessant de l'economia. No es pot obviar de la història, la història de l'economia d'un país o la història de les relacions econòmiques. I això val evidentment per la mateixa edat mitjana -com avui ja han demostrat tants i tants historiadorscom per un dels períodes claus del desenvolupament de la manufactura i la industrialització: el segle XIX. Pel que fa a aquest segle un dels llibres de Jaume Vicens Vives que va omplir buits pel seu component economicista i el qual encara és ben vàlid avui o com a mínim és un referent de treball, és la seva magnífica contribució escrita amb col·laboració amb Montserrat Llorens a Industrials i polítics (segle XIX). 6

VICENS VIVES, Jaume; Notícia de Catalunya, pàg. 69, Barcelona, 1960.

Dos llibres fonamentals per a l'estudi del període són, de VICENS VIVES,J.; Els Trastàmara, Barcelona, ed. Vicens Vives, 1980 i Juan II de Aragón (1398-1479) Monarquía y revolución en la España del siglo XV, Urgoiti editores,S.L, Navarra, 2003.

6 El trobeu igualment a l'editorial Vicens Vives, Barcelona, 1980.

4 5

pDS_31

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 32

DOSSIER D’HISTÒRIA [Any Jaume Vicens Vives

Fotografia dels estudiants de la dispesa de la Gran Via, 552, fotografia de 22 d'abril de 1929, hi ha el futur metge sarrianenc Dr. Josep Garriga, Santiago Sobrequés i Jaume Vicens.

JAUME VICENS VIVES I SARRIÀ DE TER El Doctor sarrianenc Josep Garriga i March, nascut a Sarrià de Ter el 3 de novembre de 1909, va ser company de l'institut de Girona dels futurs investigadors Jaume Vicens Vives, i Santiago Sobrequés i Vidal. Els tres van compartir dispesa a la ciutat de Barcelona mentre estudiaven les carreres respectives. Diu Vicens en una de les seves cartes de 1956 que adreça a Santiago Sobrequés: “M'hauria agradat molt d'estar amb en Garriga per sentir la sardana de la “Dispesa”. Com sigui que no recordo la lletra, digues-li si té l'amabilitat d'enviar-me-la.”

El Dr. Garriga, explica que tant Vicens com Sobrequés s'interessa-

ven per la música de les sardanes que ell composava: “Sobre el que jo feia musicalment, s'interessaven tant en Sobrequés com en Vicens fins al punt que, amb el segon, projectàrem de compondre una sardana per cantar-la al nostre cor. Com que jo ja tenia la música a punt, va haver d'ésser ell el que, sobre la meva música, havia d'aplicar el poema.

Així es va fer, sortint-hi una poesia amorosa, que més tard se'n va penedir, canviant-la per una altra de contingut patriòtic, apropiada al temps que vivíem (...) la darrera vegada de veure'ns va tenir la finalitat d'acabar-nos de posar d'acord per adaptar la definitiva lletra a la

meva sardana “Adoració” (...) Qui havia de dir que no podíem veure-la mai més acabada, doncs moria aproximadament al mig any d'aquesta data.” (Epistolari Sobrequés,I, pàg.249). En una altra carta de Sobrequés a Vicens Vives, Girona 26 de juliol de 1957 es diu: “Vindrem a Roses ( amb en Garriga) un cop tu hagis parlat amb el Sr. (aquell), a veure quins dies hi ha sardanes al vespre i per quines cobles. (...).”7 A més de la relació que Vicens Vives va tenir amb el Dr. Josep Garriga, en algunes de les seves obres històriques sobretot en la citada història de Els Remences, Vicens cita sovint la població de Sarrià de Ter. ■

Vegi's: SOBREQUÉS, Jaume; Història d'una amistat. Epistolari de Jaume Vicens i Vives i Santiago Sobrequés i Vidal (1929-1960). Girona, 2000..

7

32_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 33

cultura CULTURA

ÀREA DE CULTURA: TEATRE, EXPOSICIONS I FORMACIÓ Sergi Torrentà, tinent d'alcalde de Cultura Cristina Vicedo Presentacion Serrano

om a tinent d'alcalde i regidor responsable de l'àrea de cultura, em plau veure el 2010, tot i la crisi econòmica que ens afecta a tots plegats, que puguem mantenir el món de la cultura al mateix nivell de programació o superar el de l'any passat, ja que la Cultura és una de les primeres partides que cau del pressupost. Però gràcies al Consell Comarcal del Gironès i a la Diputació de Girona amb iniciatives com Escenaris ajuden a mantenir la qualitat, el dinamisme i la participació al nostre poble.

C

Aquest any hem tingut la gran sort de comptar amb una gran companyia de teatre, T de Teatre i Los Tigres, que ens han portat a Sarrià Nelly Blue, un musical sorprenent i espectacular que ens va deixar a tots bocabadats.

Una agredolça història en homenatge a la cançó melòdica i en especial al gran Nino Bravo, i a on es planteja que no sempre l'èxit és el millor que ens pot passar, i amb situacions d'ironia, tendresa i molt d'humor negre.

A continuació vàrem poder gaudir de les dues obres per a infants, la primera que vàrem poder veure fou La princesa i la formiga de Cia. Festüc Teatre, on ens van sorprendre amb la història d'una formiga que havia de trobar el seu lloc i recorrent el món per esbrinar-ho. La companyia ens va submergir en un món de fantasia, imaginació, ombres xineses i titelles, però sobretot amb un element essencial, el paraigües. Val a dir que al final la companyia i a dalt de l'escenari ens van deixar contemplar totes les titelles creades per ells i donant explicacions de com les havien fet.

I per acabar vàrem poder veure El conte de la lletera de Cia. Xip Xap, una escenografia espectacular amb unes titelles que fins i tot als més grans ens feien tornar petits

Nelly blue de T de teatre.

amb molta participació dels sarrianencs i música en directe.

Des de l'àrea de cultura vull agrair a tots els sarrianencs i en especial al Centre Cultural Parroquial Mossèn Domingo Casanellas per contribuir a l'èxit d'aquesta proposta de teatre i que s'omplís de gom a gom en les tres funcions que vàrem gaudir.

I aprofitant que parlem de teatre, aprofito per parlar de la Fila Zero. Recordem que el cicle és una iniciativa que vàrem engegar ara fa un parell d'anys i que ha tingut molt d'èxit. El cicle es va engegar per acabar de completar la temporada fins que arribessin les activitats d'estiu, donant cabuda als nous artistes emergents .Aquest any no serà així, però no es programarà perquè volem anar mes enllà, volem donar un pas de qualitat endavant i estem embrionant un projecte per reconvertir Fila zero en un esdeveniment únic a les comarques gironines, i en què el punt de referència sigui el nostre poble, Sarrià, seguint sempre amb la filosofia en què va néixer. Però d'aquesta proposta n'anirem parlant més endavant.

El conte de la lletera, de la cia Xip Xap

La princesa i la formiga de la Cia. Festüc teatre.

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 34

CULTURA [Àrea Cultura Ajuntament

EXPOSICIÓ “Cuida't les dents!”

L

'Àrea de Salut de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va portar els dies 24 i 25 de febrer a Sarrià l'exposició “Cuida't les dents!”. Es tracta d'una exposició itinerant promoguda per Dipsalut, l'organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. L'exposició està especialment pensada per a nens i nenes entre 6 i 9 anys i per a cololectius específics que -per les seves necessitats educatives especials- puguin treure una experiència profitosa de la visita a l'exposició.

L'Àrea de Cultura va coordinar l'exposició que es va portar a terme a la sala gran del Centre Cívic La Cooperativa i va organitzar les visites dels alumnes del Ceip Montserrat, perquè la mostra està pensada perquè els nens i nenes facin tot el recorregut amb la supervisió i explicacions de monitors especialitzats. De fet està previst que al final de la seva itinerància per Girona l'hauran visitat 1.125 alumnes, és a dir, una cinquantena de grups de 3r i 4rt de primària de 18 escoles de la ciutat.

“Cuida't les dents” és una exposició on s'explica als menuts conceptes bàsics com quantes dents tenim o quines malalties bucodentals podem patir si no tenim uns bons hàbits d'higiene.

Està especialment pensada per als alumnes d'entre 6 i 9 anys de les escoles de les comarques gironines. L'activitat s'emmarca dins el programa de salut bucodental de Dipsalut. S'hi accedia a través d'una dent inflable en forma de tobogan. La mostra estava formada per diversos elements audiovisuals i material que es podia manipular. Tot plegat forma un itinerari interactiu que permet desenvolupar de manera didàctica tots els continguts i explicacions.

Els nens i nenes hi participen, sigui experimentant amb el material, fent preguntes o aportant les seves opinions. Els grups fan l'itinerari acompanyats de monitors i monitores especialitzats en la matèria que els van guiant i els van oferint les explicacions pertinents.

A l'exposició “Cuida't les dents” els nens i nenes de Sarrià de Ter han

après conceptes bàsics com quantes dents tenim o quines malalties bucodentals podem patir. S'ha incidit en la importància dels hàbits saludables com ara alimentar-se adequadament, rentarse les dents com a mínim 3 cops al dia, fer servir el fil dental, glopejar fluor un cop al dia i visitar el dentista.

La mostra es reforçava amb el lliurament a tots els nens i nenes de material educatiu complementari. Se'ls va donar un joc de cartes que recollia tot allò que s'explicava a l'exposició i un “kit” dental amb raspall de dents, pasta i un rellotge de sorra per penjar al mirall del bany i poder saber exactament quanta estona hem d'estar raspatllantnos les dents (3 minuts). Amb el lliurament d'aquest material s'aconsegueix que el missatge també arribi a les famílies. Els mestres i educadors assistents reben una guia didàctica on s'expliquen els continguts de l'exposició per tal que puguin continuar treballant el tema dels bons hàbits d'higiene bucodental a l'escola. ■

EXPOSICIÓ “Hidroquinografia de Girona”

E

n el centre cívic La Cooperativa es va portar a terme del 19 de gener al 19 de febrer de 2010, l´exposició Hidroquinografia de

Girona.

L´exposició és del col·lectiu Hidroquinona. La mostra està integrada per 35 fotrografies de racons de Girona, realitzades per diferents fotògrafs. Cada una d´elles està acompanyada d´un poema.

El col.lectiu Hidroquinona ens volen mostrar que cada ciutat, cada poble, cada lloc, per petit que sigui, té la seva història. Més curta o més llarga, més o menys apassionant, però història i històries que donen vida.

Posant a Girona com a exemple,

34_pDS

on gairebé cada mur i cada pedra té alguna cosa que explicar-nos, i que per a sentir-ho només ens cal estimar la ciutat i submergir-nos en el seu passat per a viure les seves històries.

Hi ha també una altra ciutat, la ciutat literària diferent de la ciutat històrica. És la Girona vista i explicada per escriptors i poetes que han deixat sobre el paper aquella impressió, aquell sentiment en aquell instant i en aquell indret. Són les Girones de la Mare de Déu de la Pera i Josep Tarrés, del carrer de l´Escola Pia de Josep Pla, de la plaça Lledoners de Simona Gay i de tants i tants d´altres que parlen de la seva Girona.

Aquest col·lectiu ha volgut lligar i

agermanar fotografia i literatura, sigui prosa o poesia.

Amb aquesta exposició volen contribuir al fet que cada indret tingui la seva història, el seu poema i també la seva fotografia. ■

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 35

CULTURA [Àrea Cultura Ajuntament

EXPOSICIÓ “Dones i territori” l dia 4 de març es va inaugurar a la Sala Patronat l'exposició Dones i territori promoguda per la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter. L'exposició, que formava part del conjunt d'actes organitzats a l'entorn de la celebració de les Jornades de la Dona Treballadora, va ser realitzada per un grup d'estudi i recerca de la Fundació Universitat de Girona que partia d'un treball de camp basat en les entrevistes realitzades a diverses dones de reconeguda activitat en els àmbits laboral, social i cultural de les

E

comarques gironines.

En concret, a Sarrià de Ter, les dones seleccionades foren Anna Verdaguer, Dolors Xabé, Assumpció Grimal, Joana Rosdevall, Lluïsa Viella i Mercè Llausàs. Totes elles assistiren a la inauguració de l'exposició, que d'aquesta manera, es convertí en un senzill homenatge a unes persones que representen els millors valors humans i professionals.

L'exposició incloïa un video que recull totes les vivències, anècdotes i fragments de la història viscuda per aquestes dones que, en el transcurs de la seva trajectòria humana, s'han

vist involucrades en diversos moments convulsos com la guerra civil i la terrible postguerra. Però també constitueixen exemples reals de coratge, energia i humilitat, en saber tirar endavant família, fills i feina.

Fotografies actuals i de quan eren joves plenes d'il.lusió, reproduccions de carnets de la Sección Femenina… I paraules: decisió, repressió, masclisme, valor… i moltes altres omplien i donaven consistència a aquesta exposició, que es va poder visitar durant tot el mes de març. ■

EXPOSICIÓ “Tot jugant” xposició del alumnes del CEIP Montserrat i portada a terme en el centre cívic La Cooperativa del 5 al 31 de març.

Aquesta exposició està inclosa en les VIII Jornades de la Dona Treballadora de Sarrià de Ter, “Memòries de Dona”.

Els alumnes del CEIP Montserrat un any més han col·laborat en les Jornades de la Dona Treballadora portant a terme una exposició relacionada amb el tema d´enguany.

L´exposició té uns quinze murals, quatre murals per cicle. Els alumnes han exposat els jocs als quals jugaven abans els avis, àvies i els pares i mares.

Ens han tornat

E

uns quants anys enrera, fent-nos recordar aquells jocs, molts d´ells oblidats pels nens i nenes d´ara.

La inauguració es va portar a terme el divendres 5 de març a les 18 h. I van ser els mateixos protagonistes, és a dir, els alumnes els que ens van explicar la recerca que havien fet per obtenir les dades necessàries per elaborar els murals.

La implicació del professorat i dels alumnes fa que cada any ens facin gaudir de l´exposició i alhora ens fan reflexionar sobre el tema exposat. ■

pDS_35

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 36

cultura La formació d'adults al CC La Cooperativa o és pas la primera vegada que parlem dels cursos i tallers de La Cooperativa, però en aquesta ocasió volem parlar-vos de la importància de la formació continuada que reben una bona pila d'alumnes, cada setmana, des de fa una colla d'anys. En els cursos es treballen molts aspectes que, en general, vénen a contribuir al desenvolupament global de la persona.

Un nombre representatiu d´alumnes del curs han fet un escrit explicant per què assisteixen a les classes de formació. L´escrit es en castellà, perquè tot i que treballem el català, encara els resulta una mica difícil expressar-se del tot en català. Però potser el proper any ja el podrem fer en català.

Quisiera hacerles participes de las vivencias en el curso de formación de adultos. Son dos horas estupendas.

Nos ayuda tanto a recordar muchas cosas que teníamos olvidadas tantas que no aprendimos por diferentes causas de la vida.

Las compañeras son estupendas, la comunicación es muy buena, siempre sentimos ganas de comunicarnos nuestras pequeñas cosas.

Trabajamos en diferentes aprendizajes: informática, practicamos la lectura, la escritura. Hablamos de muchos temas en los que participamos todas ayudadas por nuestra profesora con mucha amabilidad y sabiduría. Nos ayuda para que nuestra memoria esté activa. También la profesora busca, den-

N

tro de programas culturales y excursiones, motivos y Alumnes del curs de formació d’adults, amb la seva professora Prese Serrano. momentos para distraernos a la vez que aprendemos, y nos estimula casa, por eso vengo ahora para aprender todo lo que pueda. Me gusta para seguir con ganas de hacer cosas.

Isabel Díez mucho leer.

Enriqueta Medina Me llamo Dolores, me gusta venir Hola me llamo Paula y me gusta a clases de adultos y me lo paso muy bien con todas y con la profesora. Me venir al cole para adultos para aprender gusta mucho lo que hago pero no lo y repassar lo poco que sé y para estar hago muy bien pero voy haciendo lo con las compañeras.

Paula Solà que puedo. Pongo mucho interés, no tengo mucha memoria pero me gusta Me llamo Rosa. Vengo aquí para lo que hago. Me gustaría venir cada día aprender.

De pequeña no pude ir a la pero las obligaciones de los hijos me atan mucho y además me gusta ir a bai- escuela porque tenia que cuidar de mis lar, vengo cuando puedo entre semana. hermanos. También ayudaba en las Dolores Viñuales tareas de casa. Tenia ganas de ir a la escuela pero por mis obligaciones no Me llamo Brígida. Vengo a clases pude hacerlo hasta ahora. Así que ahora de adultos porque me gustan mucho y aprovecho para aprender todo lo que aprendo cosas nuevas. Aprendo mucho puedo y también me ayuda a mantener porque me hace mucha ilusión y le la cabeza activa.

Rosa Carpio pongo muchas ganas. También me ayuda a mantener la cabeza activa y a Un dia me enteré, por una persocombatir la pérdida de memoria. No pude ir de pequeña a la escuela, así que na, que en el pueblo de Sarrià de Ter ahora aprovecho todo lo que pueda y hacían clases para adultos. La cual cosa me decidí apuntarme, porque como voy siempre que puedo.

Brígida Flores dice el dicho nunca es tarde para aprender y aunque me està costando mucho, Hola, me llamo Enriqueta y vengo aquí estoy yo con todas mis fuerzas y a clase de adultos porque de pequeña mis ganas para llegar a escribir algun dia no fui porque tenia que cuidar a mis her- sin pensar. Esa es mi mayor ilusión. ■ Joaquina Calera manos para que mis padres fueran a trabajar. Yo tenia que hacer de todo en

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com 36_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 37

Alumnes del curs de Pilates

Taller de fanals de Nadal a la Biblioteca

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_37

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 38

CULTURA [Jorge Bucay

“EL CAMÍ DE L’ESPIRITUALITAT. FER EL CIM I CONTINUAR PUJANT” DE JORGE BUCAY Eva Martínez

J

orge Bucay ens torna a sorprendre amb un nou camí, el de l’espiritualitat. Primer va escriure els quatre camins: “El camí de l’autodependència” (2000), “ El camí de l’encontre” (2001), “El camí de les llàgrimes” (2001) i “El camí de la felicitat” (2002) per encàrrec de l’editorial Random House Mondadori. Llavors va escriure un cinquè camí: “Shimriti. De la ignorància a la saviesa” (2005). Quan ja pensava que havia escrit tots els camins, en va descobrir un altre de nou que va ser el de l’espiritualitat.

El creixement espiritual és buscar l’essència d’allò que som, més enllà del que és tangible. El secret està en començar a caminar i no en la direcció que es porta.

Cadascú pot recórrer un camí espiritual d’una manera diferent. Cada persona viu en un plànol. Quan algú arriba a dalt de tot, et demanen consell i te n’adones que has crescut molt i que la vida ha deixat de tenir sentit i hi ha una porta que dóna lloc a un altre plànol i avances al segon plànol. No podràs portar als teus companys de ruta. Un dia prens la decisió i passes el plànol i escoltes aplaudiments. No hi ha una fórmula, però hi ha eines.

Apareix la sensació de ser una cosa petita, tornes a començar.

El camí espiritual és una sensació de buidor que no s’omple amb cap èxit, amb les coses humanes que un pot voler. A més de la teva ànima, també hi ha un esperit. A l’ànima és on hi ha les aspiracions, les il·lusions i l’esperit és la connexió serena i pacífica amb un món diferent, pensar en si mateix sense exigir a ningú.

El més important és ser famós a través de la confiança, l’honestedat, la llibertat i l’amor. L’amor es concep d’una manera diferent. Un estima per l’altra. Apareix una nova dimensió. Hi ha la decisió per la llibertat de l’altra. Per recórrer el camí espiritual, aprendrem mitjançant la meditació, l’oració i la religió. No fa falta tenir fe per ser espiritual, sinó de tornar-se la millor persona que es pugui ser. També farem descobriments a través de l’acceptació, la intuïció, l’amor i l’esperit.

Un ha d’aprendre a deixar-se anar, sinó no pot trobar coses noves i queda pres. No s’ha de dependre de ningú, només del meu propi camí on podem fer-ho amb l’espai del silenci mitjançant el diàleg intern i la meditació per conquerir la buidor.

Durant el camí espiritual pots descobrir coses gratificants com abandonar la pressa, estar agraït amb la

38_pDS

vida, aprens a riure més, a ser optimista i aprens el plaer de posar-te al servei dels altres, pel teu propi plaer.

El passat 19 d’abril, Jorge Bucay va presentar el seu nou llibre “ El camí de l’espiritualitat” a la Casa de Cultura de Girona. Hi van assistir unes dues-centes persones i s’ompliren dues sales una en directe i l’altra amb videoconferència.

Va ser molt enriquidor poder escoltar en Jorge Bucay i tot el seu recorregut per trobar el camí de l’espiritualitat. Va recomanar els llibres “El poder de la oración” de Larry Dossey , “El elogio de la lentitud” de Carl Honoré per abandonar la pressa i “Anticancer book” del Dr. David Servan-Schreiber.

Per emprendre el seu nou camí va consultar a mestres i va visitar llocs sagrats com l’Illa de Pasqua, Hedgestone, Machu Picchu, Mig Orient i Santiago de Compostela.

La lliçó que ens va donar és que sempre hi ha un camí. Va ser tot un èxit en què va deixar participar al públic formulant preguntes i ell va contestar amb la gran saviesa que el caracteritza.

La meva il·lusió seria que algun dia vingués a fer una conferència a Sarrià de Ter. A veure si algun dia ho faig realitat, d’il·lusions també se’n viu. Felicitats pel teu nou llibre, Jorge Bucay!

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 39

AFERS EXTERIORS [Estiu

AFERS EXTERIORS Josep M.Sansalvador

S

om a les portes de l’estiu i, quan aquest número de Parlem de Sarrià sigui a les vostres mans, tal vegada estareu fent les maletes per marxar de vacances. No us oblideu de posar-hi un exemplar de la revista i endur-vos-el allà on aneu. Poc importa la destinació, ni si aneu lluny ni si aneu a prop. Tant li fa si aneu a Tokyo com a Marràqueix com a Nova York com a Granollers de Rocacorba. Es tracta de fer una fotografia, estant de vacances, de viatge o d’excursió, amb un exemplar de Parlem de Sarrià ben visible.

Empenyent la torre de Pisa, a les cascades del Niàgara, en un càmping de la costa, en un vagó de tren o a l’aeroport de Reykjavik durant hores mortes d’espera. Si a la tornada ens la feu a mans, prepararem un àlbum fotogràfic com mai s’ha vist: ha arribat l’hora de promoure i donar fe de la presència d’aquesta publicació pels quatre punts cardinals! ■ Bones vacances!

pDS_39

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:20

Página 40

ACTUALITAT [La Rosa més riallera

LA ROSA MÉS RIALLERA….

Sardi

A

quest mes d’abril se’ns n’ha anat una Rosa, la Rosa més riallera que hi ha hagut mai a Sarrià de Ter, la Rosa Viella i Massegur. La Rosa més estimada d’en Joan Masdemont i de l’Aida. La Rosa més preuada dels seus familiars i dels seus amics més propers. El passat dia 17 d’abril se’n va anar una amiga i una companya excel·lent de la nostra inolvidable adolescència i joventut sarrianenques.

Vull escriure aquesta glossa en nom de tots....però se’m fa un nus a la gola... Vull escriure alguna cosa bella per a la Rosa, en Joan i l’Aida. No puc..., però és igual...m’excusareu, ho intentaré. Amb el permís de tots vosaltres em sobreposaré...em sobreposaré a tota l’adversitat i al dolor i escriuré...per deixar constància d’algun mínim detall entre tantíssims records i vivències que podríem garbellar.

En nom de totes les amigues i amics de l’adolescència, de l’esbojarrada joventut a Sarrià, vull deixar escrit que recordaré, recordarem sempre la Rosa Viella com l’amiga riallera, alegre, eixerida... perspicaç, irònica, crítica... però sempre amable i arriada, treballadora i solidària amb Sarrià com ningú...

Rosa amable i diligent...infatigable, servicial, engrescadora i engrescada... arrauxada i entregada... Tan sarrianenca, ella! ...com la que més.

Ella, la Rosa Viella i Massegur, feia part també d’aquell grupet de noies i nois de Sarrià de baix que un bon dia –devia ser l’any 1974 o potser abans-, ens vam aplegar a la plaça de Missa amb la finalitat de muntar un grup de jovenets i jovenetes. Ens vam assabentar que el rector, Mossèn Gabriel Roura, home també de feliç recordança sarrianenca, havia cedit a les noies un local perquè es poguessin reunir. I nosaltres els nois, doncs, com que també estàvem per la recerca del mateix, vam anar a trobar les noies per tal de compartir el mateix

40_pDS

Rosa Viella, 2002

local de per allà la sagristia, concretament el cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia, mare de Déu que amb gran paciència i amplitud de mires sempre va intercedir per tots nosaltres... I bé, noies i nois de Sarrià vam convenir d’agrupar-nos tots plegats en un dels locals d’aquella parròquia. I com sigui que tot el que ens envoltava a Sarrià era industrial i feia ferum de factoria, vam convenir que del local en diríem MOINSA. Ja vegeu que el nom tenia ressons industrials. De fet l’anagrama volia dir Moviment Infantil de Sarrià. La cosa certa és que per a nosaltres noies i nois, el local no esdevindria la gènesi de cap moviment amb una finalitat concreta (tret dels terrabastalls que li organitzàvem al mossèn o al sagristà en les hores de culte), tampoc tenia res d’infantil perquè totes i tots ja devíem rondar els catorze o els quinze anys. De primer antuvi aquell moviment només tenia de cert que deia que érem de Sarrià i això probablement era el més verídic, el més ajustat a la realitat.

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 41

ACTUALITAT [La Rosa més riallera

Ens vam agrupar, beata jovenalla!, a fi i efecte d’anar d’excursió, per fer Els Pastorets, per fer el pessebre, per cantar a missa, per fer cine, per anar al cine, per escoltar música, per llegir Tintins, per ballar i sobretot per estimar-nos com a amigues i amics. Sí... i en aquest grupet ens hi vam trobar totes i tots. Entre nosaltres hi havia la Rosa Viella. I totes i tots...les Annes, la Concepció, la Marissa, la Teia, la Marta, les Carmes, la Georgina, en Tyron, en Jan, en Jonny, en Rius, en Kelet, els Vadors, en Piru, en Sopa, en Serranu, en Sardi...en fi totes i tots. Doncs, bé, és llavors que totes i tots vam conviure amb la Rosa Viella. I és d’aquella època que també la recordem. Però també dels temps més recents perquè quan un hom ha format part d’un grup o d’una generació en un poble…això deixa empremta…et marca com si diguéssim...i és bonic...i és molt humà...perquè saps que amb aquella persona vas viure i conviure unes vivències inoblidables, que quedaran per sempre en la memòria. Amb la Rosa Viella i en Joan Masdemont…quant que vam xalar!…i us dic que els de MOINSA…ens estimem tots…i quan en insospitada ocasió ens veiem, se’ns encén automàticament com una llumeta d’alegria al cor i ens ve al cap la barrila i la gatzara que fèiem perquè aliens al que després va ser el nostre futur i la nostra vida…un sentiment ben especial fa que t’aproximis a aquella persona…perquè és de Sarrià, és de la colla…Tant que vam xalar…! Tant que ens vam prendre el pèl…i vam riure i vam ballar…i ens estimem i t’estimarem sempre Rosa, Joan, perquè tots som i serem sempre de Sarrià, muïnsus i muïnses... ■ Rosa Viella, a Santa Brigida Amer

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_41

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 42

QUADERN D’APUNTS

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.ca

Aclariment En el Quadern d’apunts publicat en el número 71 d’aquesta revista parlava de la guia de lectura Un passeig pels carrers de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Feia referència a l’edició a càrrec dels tres ajuntaments i a la participació d’altres institucions, però no deixava clar que l’elaboració, la selecció de personatges i la redacció dels textos fos obra de les respectives biblioteques. Serveixi aquesta nota de puntualització i de just reconeixement a la feina feta per les bibliotecàries Glòria Bosch, Anna Maria Fornells, Antònia Gimbernat, Alícia Moreno, Lídia Noguerol, Míriam Oviedo i Eva Prats.

Escola de mares i pares Des de primers de desembre i fins al mes de març s’ha anat celebrant al Coro un cicle de xerrades organitzades per l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Sarrià, amb la participació de les escoles de Sarrià i del Pont Major, de les respectives AMPES i la col·laboració del Consorci de Benestar Social. Dirigides les sessions per especialistes en pedagogia i psicologia familiar, més que de classes magistrals han servit de fòrum on els assistents hem manifestat inquietuds i hem explicat experiències. S’han tractat temes adreçats a les famílies amb fills en edat infantil i juvenil, orientats a l’educació en valors, a l’harmonia familiar i a l’arbitratge i resolució de conflictes generacionals. Escola de mares i pares: un bon títol per a la universitat més exigent i fonamental, a la que sovint s’assisteix sense matrícula, sense coneixement ni avaluació.

La nevada del 8 de març L’arribada del blanc element ens va agafar a tots –com sempre- “amb els pixats al ventre”. A mig matí van començar les corredisses: escoles que tancaven, treballadors que marxaven cap a casa, els primers problemes a la carretera, els primers talls de subministrament elèctric. La cosa encara havia d’empitjorar i, en segons quins casos, trigaria dies i dies a resoldre’s.

Al nostre domicili, a la tarda, un cop vam serhi tots reagrupats, semblava que havíem retrocedit a segles passats. Sense electricitat, ni

42_pDS

calefacció, ni aigua calenta, ni internet, ni mòbils … vam tenir sort de la llar de foc i del gas natural. Va ser vespre de treure la neu de la terrassa amb una pala, de fer carn a la brasa i torrades al caliu, de rondalles al voltant de la taula a la llum de les espelmes i de ficarse al llit aviat. Fins i tot feia mitja gràcia viure tal com ho feien els besavis, però –certament- amb unes poques hores de parc temàtic, de broma d’aquesta mena, ja n’hi havia ben bé prou …

Un nou esport La tenacitat d’un sarrianenc que es diu Manel Iribarne ha aconseguit engrescar una colla de canalla del municipi i fer realitat la creació d’un equip de flag football, la versió infantil i juvenil del futbol americà, aquell esport que es juga amb una pilota que sembla un meló i un reglament que no acabaré d’entendre mai. S’hi juga evitant el contacte físic i, en comptes de duríssims placatges, es neutralitza el contrari estirant-li una bandereta que duu lligada a la cintura amb velcro. De la bandereta ve el nom del joc. Iribarne va començar plantejant l’esport com a activitat extraescolar al CEIP Montserrat i l’èxit de la proposta ha fet que ja s’hagin celebrat diverses jornades d’entrenament oficial, torneigs i una competició a fora, on el nostre equip de categoria sub-13, els Wolves Sarrià, han demostrat no tenir rival.

Tal com va succeir fa més de cinquanta anys amb l’handbol, tal vegada a la vora del Ter tornem a ser precursors d’una nova modalitat esportiva.

La noia de l’autobús A finals de març corria per l’Eixample de Girona (entre els carrers de la Creu, Migdia, Joan Maragall…) una noia que aturava els vianants i els demanava alguna moneda. Explicava que havia perdut la bossa, que no tenia ni cinc i que havia d’agafar l’autobús per anar a Sarrià de Ter a casa dels seus pares. Sembla que posava especial èmfasi a subratllar que havia d’anar a Sarrià de Ter, volent indicar que anava lluny.

A una meva companya de feina li va fer petició tres dies seguits … ■

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 43

ESPAI ESCOLAR [Trobada escoles verdes

Els delegats verds de les escoles verdes varen desplaçar-se a la plaça Emília Xargay per fer uns quants jocs sobre la Biodiversitat.

PRIMERA TROBADA COMITÈ AMBIENTAL D’ALUMNES Comissió mediambiental de l’Escola Montserrat

A

partir de la iniciativa de quatre centres de secundària de la comarca de la Selva, engegada el curs passat i consolidada durant aquest curs, les escoles verdes de Girona enguany s’han proposat fer extensives aquestes trobades i durant tot el mes de febrer i part de març s’han celebrat diferents trobades de comitès ambientals. Amb aquesta iniciativa es pretén aplegar, per comarques, l’alumnat de les escoles verdes que participen activament en el Comitè Ambiental del seu centre (entre 8 i 12 alumnes per centre), amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències, conèixer el funcionament del centre amfitrió i establir propostes de futur. Cada trobada reunia representants d’ entre quatre a vuit centres educatius i, per tant, un total de prop de 500 alumnes han participat en les 9 trobades d’intercanvi organitzades per les 53 escoles verdes de Girona.

El passat divendres 26 de febrer, els delegats verds de les escoles verdes del Gironès van celebrar aquesta Trobada de Comitès Ambientals d'alumnes de primària

Trobada dels alumnes de les escoles verdes de Les Moreres de Flaçà, escola de Bordils, l’Aulet de Celrà, Vilademany d’Aiguaviva, Madrenc de Vilablareix, l’Entorn de Porqueres i Montserrat de Sarrià de Ter.

pDS_43

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 44

ESPAI ESCOLAR [Trobada escoles verdes

a l’Escola Montserrat, la nostra escola. En aquesta primera trobada hi participaren vuit alumnes i dos mestres de les escoles: les Moreres de Flaçà, l’Escola de Bordils, l’Aulet de Celrà, Vilademany d’Aiguaviva, Madrenc de Vilablareix, l’Entorn de Porqueres i l’escola amfitriona, Montserrat de Sarrià de Ter. La jornada es va iniciar quan la direcció del centre, les responsables del programa d’ Escoles Verdes, els representants de l’Ajuntament i la comissió d’escola verda donaren la benvinguda a tots els participants, mestres i alumnes.

Tot seguit els alumnes es van dividir en dos grups de treball per reflexionar sobre les accions que duen a terme com a escola verda: un grup havia de parlar sobre el programa d’actuacions i activitats que es realitzen a la seva escola com escola verda i l’altre sobre la difusió que cadascuna fa del seu programa d'escola verda.

Reciclatges, reutilització, construccions amb materials de rebuig, parlaments verds, la mascota, butlletins, horts escolars, esmorzars saludables i campanyes per l’estalvi van ser les actuacions més exposades per la majoria de les escoles.

Després d’esmorzar es posaren en comú les diferents experiències tot destacant el que els havia agradat més. Els alumnes van participar amb molt d’interès i entusiasme tant a l’hora d’exposar com en el moment de reflexionar i debatre per posar-se d’acord i votar quina actuació els agradaria portar a la pràctica en el seu centre. De ben segur que tots en van poder treure moltes idees per traslladar a les seves respectives escoles.

El temps va permetre anar a dinar i jugar al parc de la Cooperativa.

Per concloure el matí, els alumnes delegats verds del cicle superior de l’escola van fer uns itineraris pel centre per tal d’ ensenyar i explicar els diferents punts verds i l’hort escolar.

L’escola va obsequiar a tots participants amb un saquet d’olor fet amb plantes aromàtiques del nostre jardí i l’ajuntament amb una carpeta de cartró reciclat pels alumnes i una rèplica d’una escultura de l’Emilia Xargay per als centres.

El temps ens va permetre poder anar a dinar al parc de La Cooperativa i desplaçar-nos fins a la plaça Emilia Xargay per fer uns quants jocs sobre la Biodiversitat.

Aquesta Trobada, que fins ara només s’havia fet amb alumnes de secundària i que a nosaltres ens honora haver estat escollits per iniciar-la amb els de primària, va ser una experiència valorada molt positivament tant pels alumnes com pels docents. ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

44_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 45

ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol Confetti

EL PROJECTE DEL COS Nuri Senén i Mònica Sala Educadores de les aules 2-3 anys: “el cargol i l’herba de poliol” i “les set cabretes i el llop”

Hem cantat i ballat les cançons. Aula del llop, nens i nenes de 2 i 3 anys

A

l’escola bressol Confetti és el segon any que els infants de 2 a 3 anys treballen el projec-

te del cos.

QUÈ PRETENEM AMB AQUEST PROJECTE? - Ampliar els coneixements de les possibilitats del propi cos - Desenvolupar els sentits manipulant diferents materials - Gaudir de les diferents propostes COM HO HEM FET? - Hem preparat diferents caixes on a dins els infants han trobat un objecte o peça de vestir que han hagut de relacionar amb una part del seu cos (un mitjó,

Hem trepitjat farina descalços. Aula del llop, nens i nenes de 2 i 3 anys.

pDS_45

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 46

ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol Confetti

unes ulleres, un clip...)

- Ens hem disfressat amb barrets, collarets, ulleres, perruques, vestits...

- Hem jugat al racó dels metges. En aquest espai els infants han trobat un matalàs per estirar-se i diferents estris de metge i també d’infermera: xeringues, estisores, pinces, fonendoscopis... i també roba per vestir-se.

- Hem trepitjat farina descalços, per estimular el sentit del tacte en els peus.

- Ens hem fet massatges a la panxa i a l’esquena posantnos crema hidratant.

- Ens hem enganxat gomets a diferents parts del cos.

- Hem cantat i ballat les cançons: en Joan Petit, El cos i Passejant dins el bosc .

- Hem fet diferents expressions amb la nostra cara (tristos, contents, enfadats...) i les hem fotografiat per exposar-les a l’escola.

- Hem dibuixat la silueta de les nostres mans i del cos d’un nen i d’una nena.

- Hem fet sons divertits amb el nostre cos.

Hem observat que els ha agradat molt jugar a metges, sentir les sensacions al trepitjar la farina, disfressarse lliurement amb els diferents vestits i complements i sobretot han pogut ampliar els coneixements del seu cos.

Els infants amb el projecte del cos han gaudit de les diferents activitats proposades. ■

46_pDS

Fotos: 1- Ens hem fet massatges a la panxa. Fiona, Nil i Laia.

2- Hem jugat al racó dels metges. Martí i Hugo 3- Hem fet diferents expressions amb la nostra cara.

4- Hem preparat diferents caixes on a dins els infants han trobat un objecte o peça de vestir. Aula del cargol, 2-3 anys.

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 47

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

GRESCA I LLEGENDES: DE LA DIVERSIÓ A LA TRADICIÓ AMPA escola bressol Confetti

E

nguany no tenim gaire sort amb la celebració de les festes de l’escola bressol Confetti. En el que portem de curs ha coincidit que sempre que tenim alguna activitat fa mal temps, plou, fa vent o tot alhora. Però tot i això des de l’AMPA no ens desanimem i continuem organitzant les activitats per als nostres estimats alumnes de l’escola.

LA GRESCA I DIVERSIÓ: CARNESTOLTES Al febrer vam celebrar Carnestoltes. És una festa molt esperada per tots els nens i nenes que veuen durant una setmana alterada la seva rutina de classe per petites activitats especials.

Primer de tot tenen la visita del gegantó del poble:

en Quimet. Que al llarg d’una setmana es converteix en un alumne més. El podem trobar situat a l’entrada de l’escola i els nens el poden saludar cada dia.

El següent és que al llarg de tota la setmana han d’anar complint els manaments que els ha fet el rei carnestoltes per fer festa i xerinola cada dia. Enguany han consistit en: portar un mitjó de cada color, anar un dia vestit d’un únic color, portar un pentinat diferent, portar un complement dels pares i anar amb la cara pintada .

Al mateix temps els nens de l’escola amb la col·laboració dels pares i les educadores s’elaboren les seves disfresses. Enguany, aprofitant que les aules tenen nom de contes, cada classe s’ha disfressat d’un personatge diferent. Així hem pogut veure: patufets, llops i cabretes, cargols, peixos irisats, tulipes i maysis.

pDS_47

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 48

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

hem dit abans. el dia 23 d’abril va estar plovinejant tot el dia i va perillar la celebració de la representació teatral que hi havia prevista. Però la bona voluntat dels col·laboradors i els membres de l’AMPA i les ganes de passars’ho bé i fer els nostres fills feliços va fer-nos tirar endavant i l’obra de teatre es va fer.

No hi va faltar de res. Teniem: un drac ferotge, una princesa molt bonica, un cavaller Sant Jordi molt valent, un rei preocupat pel seu poble, un poble treballador i amable i fins i tot una iaia i una neta que van explicar la historia a tots els espectadors. L’obra de teatre ha estat un èxit. Els actors han fet una feina de primera i hem estrenat uns decorats molt bonics que hem fet entre tots. El drac ha estat un obsequi de l’escola bressol que s’implica en ajudar-nos en la nostra feina d’organitzar festes.

Aprofitem per donar les gràcies a tots els col·laboradors que ens han ajudat desinteresadament tant en l’elaboració de decorats com en la representació teatral.

Gràcies a ells la festa ha estat fantástica i els nens i nenes i els espectadors en general s’ho han passat molt i molt bé.

Però com ja hem comentat, el temps no va acompanyar i aquest any no hi ha hagut cercavila dels nens disfressats per fora de l’escola. Remarcar que ens ha sabut molt de greu no poder-la fer, perquè és una ocasió molt especial i als nens els agrada molt aquesta petita passejada per lluïr els seus vestits.

LA LLEGENDA I LA TRADICIÓ: SANT JORDI A l’abril hem tingut una altra celebració molt important a l’escola bressol. que ha estat la festa de Sant Jordi. Com

FEINES DE L’AMPA. Al mes de març l’AMPA ha participat en les jornades de la dona treballadora. Sempre es fan alguns murals relacionats amb el tema a tractar. Enguany el tema era: dones, memòria i territori. Era complicat tractar aquest tema perquè l’AMPA no fa cap feina directa a l’escola sobre cap temática de dones o d’igualtat, però sí que podíem participar-hi en la vessant del territori. Nosaltres vam escollir dins del territori, les nostres tradicions i així vam aprofitar totes les festes que celebrem a l’escola bressol i que estan relacionades amb Catalunya per elaborar els murals. Van ser cinc cartolines amb imatges dels nostres infants participant a les festes acompanyades d’un petit text que explicava l’origen de la festa o tradició.

Aquesta és una feina que fa l’AMPA i que directament no es veu dins de l’escola, però que ens dóna a conèixer com a entitat en el nostre municipi. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

48_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 49

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

L’HORT DE L’ESCOLA David Saulina

Fotos: David Saulina

C

om ja ve essent habitual en els darrers anys, a l´escola hem començat el nostre hort. Un espai on intentem que tots els nens i nenes de l´escola prenguin contacte amb la natura i aprenguin els cicles vitals que, en aquesta societat tant desenvolupada, perdem de vista amb molta facilitat.

El sistema d´hort que utilitzem és el metode Gaspar Caballero De Segovia o també anomenat hort amb crestall; un sistema de cultiu ecològic que per la seva dispo-

sició, fa que sigui molt didàctic i atractiu visualment i que s´ha desenvolupat en centenars d´escoles i centres d´educació especial.

El que fa especial aquesta metodologia és que es divideix l´hort en quatre espais o bancals i en cada un d´ells s´hi planten hortícoles d´unes determinades families botàniques i cada any es fa una rotació dels cultius per fer que siguin les mateixes plantes les que proveeixen de nutrients a la terra; això es complementa amb la plantació de plantes de flors enmig dels parterres, per afavo-

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_49

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:27

Página 50

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

rir l´arribada dels insectes que afavoriran la polinització de les nostres llegums i verdures.També hi posem uns rajols que ens permeten passar per l´hort sense trepitjar el terreny, condició indispensable en aquest tipus de cultiu.

Aquest any hem provat de fer una cobertura de palla en els bancals per afavorir la vida microbiana, evitar la excesiva deshidratació del substracte i evitar l´excessiva aparició d´herbes indesitjades.

A l´espai de l´hort també disposem d´un petit hivernacle cedit per una mestra de l´escola, on de moment hi estem fent el planter i on el proper mes de març hi començarem a fer les tomateres, pebrots, alberginies i altres hortalisses d´estiu.

La part més bonica de la nostra escola és la que ocupa el nostre jardí, que combina diferents arbres i arbustos ornamentals amb plantes aromàtiques i medicinals i altres plantes autòctones.Les plantes més destacades d´aquest espai són les palmeres de canàries, els pins pinyoners, el gran lilà, un meravellós hibiscus, els romanís i les sàlvies i d´altres plantetes molt interessants.

A l´escola també disposem d´un pati interior al que anomenem pati verd, on tenim unes quantes plantes i que utilitzem com a magatzem per guardar les eines i com a taller per aprendre a fer esqueixos i altres técniques de mutiplicació vegetal. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

50_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 51

NATURA [El Ter a debat

EL TER A DEBAT

Ivan Bustamante, moderador, Dani Boix, president de l’Associació dels Naturalistes de Girona, Anna Ribas, professora de geografia ala UdG i Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter, en el debat sobre l’estat del riu Ter, a la sala del Coro de Sarrià de Ter, organitzat per l’associació GERDS de Ter. Fotos: Roger Casero

Ivan Bustamante

E

l dissabte 16 de gener ens vam trobar al Coro per debatre la situació del Ter. Comptàvem amb la presència de l’Anna Ribas, professora de geografia de la Universitat de Girona, d’en Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter, i d’en Dani Boix, president de l’Associació de Naturalistes de Girona.

Els tres ponents convidats van introduir el debat descrivint el Ter des dels punts de vista oferts pels corresponents àmbits. Les perspectives exposades des dels móns universitari, administratiu i social es van complementar en pro a la recuperació del riu.

Un cop més, es va poder sentir que el patrimoni cultural i natural erigit entorn el Ter ha estat la font de

l’activitat econòmica i del poblament de les seves valls; que ofereix unes grans oportunitats de lleure, educació i dinamització econòmica; i que la relació entre el riu i la societat els ha esculpit a tots dos al mateix temps, impedint destriar-los sense perdre les possibilitats d’anàlisi i comprensió.

Malgrat la camisa de força que li suposen els transvassaments a Barcelona i a la costa Brava Sud, a través del complex de pantans de Sau-Susqueda-el Pasteral, el Ter encara conserva nombroses espècies en perill d’extinció, racons de gran bellesa i un munt d’activitat humana al seu voltant.

La contribució que els municipis riberencs del Ter fem, de bon grat i orgullosos, al desenvolupament de la capital del nostre país, està creant conflictes degut al

pDS_51

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 52

NATURA [El Ter a debat

debilitament del dinamisme natural del riu. I és que la situació, tot i que reversible, ha arribat a un punt crític i l’espai fluvial dóna mostres d’esgotament.

A banda de la marxa de cabal, algunes actuacions i actituds a casa sovint tampoc són les desitjables, així, per exemple, no podem donar la culpa als de fora de les condicions deplorables per l’acumulació de deixalles d’alguns trams del riu, a Sarrià mateix.

Tal i com es va evidenciar també en el torn obert de paraules, l’agricultura del Baix Ter, la qualitat de l’aigua, la preservació del patrimoni i les noves possibilitats de desenvolupament econòmic es veuen limitades per la manca d’aigua al riu. Alhora, les promeses i gestos que es fan des de la Generalitat de Catalunya per alliberar un cert volum d’aigua del Ter, resulten contradictoris i exposen un calendari molt dilatat i poc Francesc Camps, Ivan Bustamante, Dani Boix, Assumpció Vila i Anna Ribas. Foto: Roger Casero clar.

En definitiva, els assistents al debat vam expressar un seguit de veus coincidents per ment dels nostres pobles sinó respectant-nos a tots, de treballar a favor de la recuperació del Ter, és a dir, per a manera coherent amb la història i amb un futur esperanquè el desenvolupament del país no es faci en detri- çador. ■

52_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 53

CULTURA [Exposicions

NATURA [Cho Oyu 2010

CHO OYU 2010, PRIMER INTENT DE 8.000 DEL GMS Grup Muntanya Sarrià

E

ls cims més alts del món han representat per moltes cultures santuaris sagrats on habitaven els déus, o llocs estratègics per dominar les seves terres des de temps immemorials. Són l’essència del que avui coneixem com muntanyisme.

El setembre d’aquest any un alpinista del Grup de Muntanya Sarrià participarà en una expedició al Cho Oyu, un cim de 8.201 metres, situat a l’Himalaya, la serralada més alta del planeta. L’Himalaya o “llar de les neus” acull les muntanyes de més altitud del món, amb catorze cims de més de 8.000 metres, entre ells l’Everest, de 8.848 metres.

El Cho Oyu està situat entre el Nepal i el Tibet, en l’eix central de la cadena de l’Himalaya. És una muntanya ben definida i individualitzada que s’eleva des de l’altiplà Tibetà, a 5.400 metres. El seu cim guanya alçada progressivament d’oest a est, la vessant oest baixa regularment fins a les extensions tibetanes i per ella transcorre la ruta normal d’ascensió a la muntanya.

L’alpinista implicat en aquest projecte, en Xevi Gómez, practica des de fa anys diferents esports de muntanya, alpinisme, cascades de gel, escalada en parets de roca, esquí de muntanya, curses i ha assolit diferents cims de més de 6.000 metres a diferents punts del món.

En Xevi ens descriu el seu plantejament de l’ascensió: “Després dels últims preparatius a Katmandú, partiré via terrestre fins al Tibet. El viatge serà llarg i per mala carretera. La primera nit dormiré a Zangmu (2.300 m) a la frontera, les dues nits següents a Nyalam ( 3.750 m) ja al Tibet, i altres duess a Tingri ( 4.342 m).

D’aquesta manera, fent recorreguts a peu en els dies entremitjos, faré una aclimatació menys dura, abans d’arribar al Camp Base (4.700 m). Passaré quatre nits en aquesta alçada preparant tot el material fins arribar al Camp Base Avançat (5.400 m), que serà el veritable Camp Base. A partir d’aquí la ruta segueix vorejant la glacera, que pujarem per tarteres fins al C1 (6.400 m).

Ja amb grampons seguiré una aresta de neu i gel fins

pDS_53

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 54

NATURA [Cho Oyu 2010

a un pas delicat on s’han de superar uns seracs a 6.800 m. El C2 s’instal·larà a uns 7.200 m, i un C3 a uns 7.600 m.

Amb tot això instal·lat i jo aclimatat, baixaré a descansar al Camp Base. Descansar i esperar uns dies de bon temps i intentar l’atac al cim. Tot això dependent de la meteorologia i de les condicions físiques i mentals en què em trobi”.

L’expedició tindrà una durada de 43 dies, dels quals 26 seran d’aclimatació a la muntanya. Aquest període serà essencial per aconseguir el cim, el que pot representar el primer 8.000 del poble. Tot i així, els entrenaments i la preparació ja fa mesos que han començat i dependrà de molts factors, alguns d’imprevisibles, que tot això sigui un èxit. L’objectiu serà acomplert si en Xevi pot gaudir al màxim d’aquesta gran experiència, el somni de qualsevol alpinista. ■

54_pDS

CULTURA [Cursos

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 55

LUMBÀLGIA Emili Marco

E

s el dolor localitzat a la part baixa de l’esquena (“mal de ronyons").

Quan aquest dolor baixa fins als peus s’anomena cia-

tàlgia (ciàtica).

Sol ser un procés benigne que es resol en pocs dies amb el tractament mèdic adequat.

La lumbàlgia és un trastorn que pot afectar tant a homes com a dones de qualsevol edat.

QUINES SÓN LES CAUSES? La columna vertebral està formada per músculs, lligaments, vèrtebres i discs intervertebrals (són uns coixinets que les separen). L’afectació de qualsevol d’aquestes estructures pot ocasionar dolor lumbar.

Moltes vegades saber la causa exacta que ha produït la lumbàlgia és difícil. En algunes ocasions, s’origina en ajupir-se, agafar un pes, o amb una postura incorrecta. També es relaciona amb la professió, el grau d’activitat física que desenvolupa la persona i factors psicològics que poden ser importants tant en l’aparició com en la millora del dolor.

COM ES DIAGNOSTICA? El seu metge de família li farà unes preguntes i una exploració física que en la majoria dels casos solen ser suficients.

Si a més ha tingut febre, ha perdut pes, té molèsties d’orina o nota pèrdua de força o sensibilitat a les cames, caldrà fer un estudi més ampli per esbrinar i tractar el veritable origen del dolor.

QUÈ HE DE FER SI TINC LUMBÀLGIA? El seu metge li recomanarà el millor tractament,segons la seva edat i les seves característiques. Per tal d’alleugerir el dolor, un analgèsic sol ser el tractament més eficaç. El repòs al llit durant més de 2 o 3 dies no és recomanable, ja que pot debilitar la musculatura i fer més lenta la recuperació. Cal tornar a les activitats habituals l’abans possible.

L'escalfor amb bossa d'aigua calenta o estoreta pot disminuir el dolor.

PUC FER ESPORT? Quan es té dolor no s’ha de fer esport. Ara bé, l’exercici és útil per a la seva salut i ajuda a prevenir nous epi-

sodis de lumbàlgia. Caminar és un dels exercicis més recomanables i es pot practicar a qualsevol edat. La natació enforteix la musculatura de l’esquena.

Mai faci exercicis o esforços que li facin mal. Cal d’adequar l’exercici a la seva edat i condicions físiques.

COM CUIDAR LA COLUMNA LUMBAR? 1. En general, cal evitar el sobreprès, sobretot l’excés de panxa, que carrega molt la columna. També cal fer exercici suau de forma habitual.

2. No hem de mantenir una mateixa postura molta estona (a la feina, al sofà, al llit,...).

3. Quan ens girem, cal fer-ho girant tot el cos i no retorçar l’esquena.

4. Quan estem drets, cal que pensem a vascular la pelvis, tirant la cintura cap enrere.

5. Si hem d’estar drets una estona, va bé posar un peu sobre un tamboret i anar canviant de peu.

6. Cal que portem sabates còmodes i evitem els talons alts.

7. Per rentar-nos, fer els llits, posar la rentadora i tot

pDS_55

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 56

SALUT [Lumbàlgia

La columna vertebral està formada per músculs, lligaments, vèrtebres i discs intervertebrals (són uns coixinets que les separen). L’afectació de qualsevol d’aquestes estructures pot ocasionar dolor lumbar.

el que normalment fem “inclinats”, també ho hem de fer amb l’esquena recta i els genolls doblegats.

8. És millor girar les cames a la vegada que torçar el tronc.

9. Per agafar pesos (nens, objectes,...) hem de doblegar els genolls, mantenir l’esquena el més recte possible i agafar el pes a prop del nostre pit. Si hem d’aixecar o moure coses que pesin molt, és millor que demanem ajuda i que ens posem una faixa de veta adherent.

10. És millor portar la compra en el carret cap endavant (com un cotxet de nens).

11. Al llit: hem de dormir en un matalàs còmode i amb un coixí no massa alt. Les postures recomanades són de costat en posició fetal (les dues cames flexionades) o posició de flamenc (una cama flexionada i una estirada) o cara amunt amb les cames doblegades i un coixí sota els genolls 12. Per aixecar-nos del llit ens posarem primer de costat mirant cap a la vora del llit, després deixarem caure les cames i, finalment, seurem al llit.

13. Si fem feina d’oficina: cal posar la pantalla de l’ordinador a l’alçada dels ulls, la cadira ha de ser baixa perquè toquem bé de peus a terra i millor si posem un reposapeus, cal seure reposant bé l’esquena, millor si tenim reposabraços, i que la taula quedi a l’alçada dels colzes. ■

56_pDS

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 57

ESPORTS [Institut Balmes, nou patrocinador de la unió esportiva Sarrià

INSTITUT BALMES, NOU PATROCINADOR DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

Xavier Santos i Josep Mª Arroyo durant l'acte de presentació del nou patrocinador.

L

'empresa gironina INSTITUT BALMES, especialitzada en formació per a empreses i consultoria de projectes formatius, serà el nou patrocinador de la UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ (UES) per aquesta temporada i tres més gràcies a un acord formalitzat amb la direcció de l'empresa, Xavier Santos, i el president de l'entitat esportiva, Josep Maria Arroyo.

INSTITUT BALMES continua amb la seva aposta per la potenciació de l'esport gironí i per la seva implicació en el desenvolupament d'activitats en la societat gironina.

Amb aquest acord la UES fa un pas endavant en la potenciació tant del primer equip com dels equips de base del club.

pDS_57

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 58

ESPORTS [U.E. Sarrià

EL SEGON EQUIP DE LA UES EN PLENA LLUITA PER PUJAR A LLIGA CATALANA

E

l sènior B de la Unió Esportiva Sarrià es troba al grup capdavanter de la fase d'ascens a Lliga Catalana, la classificació està molt ajustada i a falta de dues jornades per finalitzar el campionat, la UES es juga una de les dues places lliures amb quatre equips més.

L'equip dirigit per Sergi Esparraguera, Fèlix Castellanos i Eduard Castellanos està format per un grup de jugadors joves que en els propers anys poden passar a formar part del primer equip. ■ Els sèniors de la UES.

LA U.E. SARRIÀ CLASSIFICAT PER AL CAMPIONAT D'ESPANYA INFANTIL

L

'equip infantil de l'Institut Balmes U.E. Sarrià s'ha classificat per disputar els campionats d'Espanya de la categoria després d'aconseguir el quart lloc en la fase final de la Lliga Catalana que s'ha disputat aquest cap de setmana a Sarrià de Ter. L'equip sarrianenc, dirigit per Jordi Arnall, Marc Cassú i Quim Cos, va accedir a semifinals derrotant el Cardedeu per 19 a 13 en un partit marcat pels nervis d'ambdós equips, a les semifinals va caure derrotat davant el FC Barcelona, que es va acabar proclamant campió demostrant la seva superioritat per un clar 27 a 14 i finalment va perdre la final de consolació després d'una pròrroga per una ajus-

58_pDS

tat 35 a 32.

Aquest èxit de l'equip infantil constata la bona salut de l'handbol base sarrianenc, com s'està demostrant amb els resultats dels equips del planter sarrianenc.

L'equip infantil de l'Institu Balmes U.E. Sarrià està format per: Pau Guitart, David Mach, Pere Arnau, Sergi Mach, Pau Creixans, Enric Fernández, Jordi Barea, Adrià Serrano,

L'equip infantil de la Unió Esportiva Sarrià.

Tomàs Cullell, Biel Fuster,Albert Diaz, Pol Diaz, Toni Reixach i Jordi Reixach.

■

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

10:34

Página 59

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Cal treballar vuit hores i dormir vuit hores. Però no les mateixes Woody Allen.

Editorial Des d’aquestes pàgines sempre hem denunciat allò que no estava bé. Avui li toca el rebre al nostre cap de redacció, en Sam Enfot, que per trasbalsos personals, diu, no pot fer l’editorial. Que si una mudança, que si la feina, que si va una mica atabalat. Res, excuses de mal pagador. La professionalitat ha d’estar per sobre de tot i si no compleix, aquí estem nosaltres per denunciar-ho.

Queda dit.

Consell de Redacció del News.

Moral Sembla que a Irlanda i als Estats Units algun capellanet va estirar més el braç que la sotana i va tocar algun nen i aquest se n’ha anat de la llengua i ho ha explicat. Ja se sap, és el que tenen els nens, que tot ho xerren.

Però això ha passat a Irlanda i als EUA, o sigui a l’estranger. Per sort això aquí no passa.

No, oi?

Benet Sense, TSN, Aquí.

Jutges El jutge Baltasar Garzón pot jutjar els crims del dictador Pinochet comesos a més de 10.000 Km. però no pot jutjar els crims del dictador Franco. La Falange Espanyola i el seu “sindicat” Manos Limpias ho podrien impedir amb la connivència d’alguns jutges tan carcamals com ells.

Quanta raó tenia aquell Pacheco quan va dir que la “justicia es un cachondeo”...

Rafel Togat, TSN, CGPJ. Eleccions Quan això s’escriu encara queden lluny però quan es publiqui potser no tant, i com sempre des d’aquí, amb l’esperit de servei que ens caracteritza, volem

donar unes senzilles pautes perquè el vostre vot no sigui a la babalà (que de moment no tenim notícia que es presenti la tal Babalà).

No voteu els qui dilapiden, els corruptes o els que us aixequen la camisa. Voteu només els honestos, els qui donen la cara per vosaltres i els que es comprometen amb allò que han dit.

Ah! Que no en trobeu cap? Sí home, sí.

Si busqueu bé, algun n’hi haurà.

Amadeu Vot, TSN, Mesa electoral.

Televisió Quin plaer fullejar la premsa, aturar-se en un paràgraf, rellegir-lo, tornar enrere, passar les 4 o 8 pàgines d’esports sense ni mirar-les i anar a petar de dret a cultura i espectacles.

Això és el que li manca a la tele, que t’has d’empassar vulguis o no el Barça i tots els esports. Quan s’inventi la TV a la carta, potser podrem passar el bloc dels esports i anar directament a veure el temps d’en Molina.

Calla, que potser ja s’ha inventat i jo encara no ho sé. Les noves tecnologies corren tant...

Miquel Analògic, TSN, TV3 Alimentació Abans els aliments eren boníssims i no te’n podies menjar només un; després van ser equilibrats i ajudaven a mantenir la línia, i ara curen (bífidus actius, omega 6, antioxidants organolèptics, soja nosequè, contra el colesterol, el restrenyiment o els peus plans) i a més tenen sabor natural.

Com se’ns rifen! Un parell de sardines sempre han estat bones, mai no han engreixat i sempre han estat naturals.

Digui el que digui la publicitat.

I un altre dia parlarem dels cosmètics.

Jaume Carrefur, TSN, Eroski.

Economia El vaixell grec s’enfonsa i les autoritats

monetàries el castiguen durament.

Davant el deute de 400.000 milions l’FMI ofereix un ajut a canvi de rebaixar salaris públics, la congelació de sous, el rebaix de les pensions i l’augment de l’IVA i d’altres impostos indirectes. (Mai els directes: qui més guanya més paga).

Quan va començar la crisi els mandataris internacionals van assegurar que era prioritari refundar el capitalisme. Ja ho veieu: refundar el capitalisme per a ells vol dir seguir collant allà mateix.

No entenem quina mena de refundació és aquesta. Però ja sabem que al capital(isme) l’importa molt poc el social(isme).

Jo ho deia la mula sàvia d’en Llach: no entenc massa l’estratègia de posar oli al fanal.

Giorgios Papanates, TSN, Atenes.

La reivindicació Des de temps immemorials, penja del Pont de l’Aigua una gallina tenebrosa que ofèn totes les persones ben nascudes. Ni les resolucions que es desprenen de la Llei de la Memòria Històrica, ni els acords en Ple de l’Ajuntament de Sarrià o del Consell Comarcal del Gironès, ni les reiterades denúncies des d’aquestes pàgines, no semblen motiu suficient perquè les autoritats (in)competents decideixin d’una vegada per totes, treure aquest nefast símbol d’un passat feixista.

Ho direm una vegada més: que la posin a la cassola, al corral, al museu o que la llencin directament a la deixalleria, però no volem la gallina al Pont. I si no ens fan cas, ens adreçarem a aquestes autoritats per recordar-los que les lleis es promulguen per complir-les.

Com deia una genial revista desapareguda a finals dels anys setanta, qui avisa no és traïdor. samenfot.blogspot.com

SARRIA 72 copia.qxp

21/6/10

11:04

Página 60

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484