Parlem_de_Sarria_65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 3

Els primers passos de la democràcia, es varen iniciar des de múltiples fronts: l’un el polític, amb la transició, amb més por que alegria; l’altre l’econòmic, amb l’obertura del país cap a l’exterior i el més important, el social, amb la creació dels llocs comuns de participació ciutadana i espais de debat . Les associacions de veïns i els nombrosos voluntaris amb què han comptat des de sempre, han estat un dels pilars bàsics de la consolidació de la democràcia en aquest país.

Així, sota el paraigua de l’A.V. del Pla de l’Horta i del seu local social, va néixer, l’any 1983, Ràdio Sarrià. Abans que fos una ràdio municipal va ser l’espai juvenil on s’escoltaven les novetats musicals i el lloc d’aprenentatge de tota una generació.

Repassant les entrevistes i els articles dels protagonistes de Ràdio Sarrià dels darrers 25 anys d’aquest número, podem entreveure l’evolució, tant del concepte de ràdio, CONSELL DE REDACCIÓ

DISSENY i MAQUETACIÓ CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA IMPRESSIÓ AGRAÏMENTS HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

TIRATGE E-MAIL PORTADA

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154 Toni Ruscalleda Impremta Monserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Han col·laborat en aquest número: Lluïsa Martínez, Santi Juan, Dolors Xabé, Jaume Busquet, Josep M. Palomeras, Xavier Cristina, Raimon Cros, Roger Torrent, Jordi Paretas, Lluís Aymerich, Sergi Torrentà, AV Sarrià de Dalt, Mercè Astor, AV Sarrià de Baix, Cantaires de Sarrià, Amics dels Gegants, Esther Portilla, J.Victor Gay, Cristina Vicedo, Prese Serrano, AMPA escola bressol, Imma Sabaté de Santiago, Rosa Fernández, Gemma Simon, GMS, 10 € 1.500 exemplars.

tal·lacions, fina ara, força dignes.

També es parla de l’aprenentatge dels joves, de l’oportunitat que suposa parlar davant d’un micròfon, la millora de l’expressió oral, la responsabilitat d’haver d’organitzar-te i donar un contingut al temps assignat, haver de passar pel sedàs de l’opinió pública que pot aprovar o contestar la teva actuació, en fi, la ràdio també és una eina per la formació personal. Així es fa palès en els tallers de ràdio del CEIP Montserrat i del casal d’estiu.

Les noves generacions ja no miren la televisió, ni escolten la ràdio i gairebé no van al cinema, amb el resultat que la major part de formats convencionals d’informació i oci entren en crisi. Els joves cerquen continguts a la xarxa i es baixen el que més els interessa. Per tant, la incorporació

Sumari Tema de portada Ajuntament Opinió Entitats Àlbum de fotos Entrevista Cultura Dossier d’historia Quadern d’apunts Espai escolar Salut Natura Viatges News

4 19 28 33 36 41 43 53 56 58 63 65 66 72

revista@sarriadeter.cat Els estudis de Ràdio Sarrià.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

El consell de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

~

www.sarriadeter.cat

com de les mateixes persones que n’han format part.

Descobrir i compartir música, transmetre esdeveniments esportius, parlar de temes transcendents o no, per finalment, acabar parlant o posant cullerada en la política municipal. A la fi, Ràdio Sarrià ha trobat la seva raó de ser en la informació local.

Que la ràdio sigui municipal tampoc és casual. Els polítics fa temps varen descobrir la importància de canalitzar la informació local en un espai on poder explicar i debatre, més enllà dels insulsos i avorrits plens municipals, els projectes de l’equip de govern.

Així ho han entès els alcaldes democràtics de Sarrià, Jordi Cañigueral, Josep Turbau, Nicolàs Pichardo i Roger Torrent que d’una manera o altra han impulsat la ràdio, amb pressupostos i unes ins-

recent dels talls de veu en la pàgina web és el camí a seguir, i encara més si alguna de les notícies s’acompanya en format audiovisual, veu i imatge.

Les millors notícies, les locals.

Les millors imatges, les locals.

La ràdio municipal s’ha de convertir en un centre d’informació audiovisual bàsicament municipal. D’aquí a molt poc, la ràdio generalista deixarà de ser prioritària i només tindran raó de ser les ràdios especialitzades i les que compleixin una funció social. Per fer aquest camí, cal ésser-hi. Si la ràdio, amb aquets vint-i-cinc anys de recorregut, ha fet la seva pròpia transició i s’ha adaptat al que la societat li està demanant, segur que en farà molts més, emetent al mateix temps en analògic i en digital, anant més enllà, incorporant la imatge a la veu i creant valor, és a dir, la informació única i de primera mà, pel privilegi d’estar prop del seu públic, és a dir els sarrianencs i sarrianenques.

editorial

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

Les notícies de Ràdio Sarrià

3 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 4

Felicitats, Ràdio Sarrià!

Maria Lluïsa Martínez i Muñoz

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Efectivament, de primer em plau donar l’enhorabona a RÀDIO SARRIÀ per aquests vint-i-cinc anys d’emissió ininterrompuda.

Des de l’any 1983 Ràdio Sarrià està al nostre servei gràcies a un grup de joves animats per crear una ràdio per al poble. La veritat és que no sé si puc dir que és per les ganes de crear una ràdio per al poble, o si hi ha alguna altra motivació que els va moure en aquells moments de la seva creació. Sigui com sigui, a Sarrià hem pogut gaudir d’aquests vint-i-cinc anys de ràdio, però en qualsevol cas, deixem que siguin ells mateixos qui ens ho expliquin.

4 PdS 65

Narcís Puigvert

De primer he parlat amb el Sr. Narcís Puigvert, que molt amablement m’ha contestat les meves preguntes.

Narcís, tinc entès que vostè va ser un dels fundadors de Radio Sarrià. Amb quina idea va començar? Érem una colla d’amics inquiets. A casa d’en Xutis (l’Enric Martín) tenien una botiga d’electrònica a Girona. Ell ens va proporcionar els components i els coneixements per muntar un petit emissor de radio FM. Tot primer era com una joguina per a nosaltres. El senyal es rebia pels voltants del Pla de l’Horta, Pla dels Vinyers i Sarrià de Dalt. Ens vam anar animant, tothom hi aportava material particular i pagàvem a mitges el que calia comprar. El germà de l’Antoni Quintana ens va deixar el pis que encara no utilitzava per establir-nos-hi. Era un punt de trobada de la colla i van ser els inicis d’una programació una mica més seriosa. Vam decidir que allò podia ser molt útil per al veïnat i vam anar a trobar en Josep

Turbau. En aquells temps era el president de l’ Associació de Veïns del Pla de l’Horta, li vàrem explicar el que havíem començat a fer i que l’emissora de ràdio podria ser una bona eina per a la comunitat. Va ser aquí que es va començar a donar forma Ràdio Sarrià.

Com recorda aquells inicis?

En tinc molt bon record. Era un projecte molt engrescador. Ens obria un món de possibilitats. Era un espai d’aprenentatge.

Ens permetia ser creatius. Va ser un enllaç per relacionar-nos amb les persones. Ens vam adonar que la Ràdio era un mitjà social molt potent.

Va néixer amb la identificació de Ràdio Sarrià?

No, tot primer era un joc, vam dir que havíem de posar-li nom a l’emissora. Va ser el germà d’en Jordi Vincents, en Carles, que ens va proposar el nom de Ràdio Cosmos i a tots ens va anar bé.

Quines dificultats van tenir?

Bàsicament de material. Tot valia molts diners i nosaltres en aquella època estàvem estudiant i no podíem comprar segons quins tipus d’aparells.

Quan l’associació de veïns ens va deixar un local de l’ajuntament en els baixos del Pla de l’Horta (on antigament hi havia hagut les escoles), recordo que moltes dificultats van ser superades. Amb l’ajuda de molts veïns i persones desinteressades (paletes, guixaires, fusters, lampistes...) vam arranjar el local per establir-hi l’emissora.

Ens podria explicar alguna anècdota?

D’anècdotes en podria explicar moltes...

- No ser per quina raó, a vegades, quan alguns veïns del Pla de l´Horta estaven mirant el seu docu-

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 5

També hem parlat amb un altre dels fundadors i que encara continua al peu del canó en la nostra Ràdio Sarrià, és el Sr. Robert Creixans En quin local van començar?

En un pis particular, al 4t segona del segon bloc del Barri del Pla de l´Horta, un estiu del 1983, propietat de Manel Quintana.

Recorda la programació d’aquelles primeres emissions?

La programació en aquells inicis, si

Suposo que vostè té moltes vivències. Ens en podria explicar alguna?

- Sempre queda en la memòria, els inicis, aquella colla de joves, el Xutis, Jordi, Narcís, el Quintana, Serret, el Rosales, etc.

- La gairebé "ocupació" del pis del germà del Quintana...

- L' adequació del local com a emissora de ràdio, Ràdio Cosmos i compartir l' espai amb l' Anna , la ”profe” de l' Escola d' Adults.

- La visita "voluntària" al “quartelillo”, per apropiar-nos de material municipal, rajols, segons algun veí desconfiat, tot i tenir l'autorització del batlle Cañigueral.

d'aleshores,

Jordi

- Tot i l' autorització d'algun veí, érem dels pocs que pujàvem als teulats dels blocs del Pla de l´Horta

i muntàvem antenes, quines vistes!

- Els nou anys al Pla de l' Horta - La festassa del desè aniversari, havaneres, cremat, grups de rock, passarel·la de moda i models sarrianenques, botifarrada, primers premiats al Mèrit Cultural i Social.

- Per posar-nos al dia tècnicament, una oportunitat que no es podia perdre, tot i l'empipada de l'Alcalde Turbau, de la nit al dia el "requís" d' una emissora pirata a St. Boi de Llobregat, i en un tres i no res, amb l' ajut del bon amic Àlex i una colla de butxaques de la casa, es té una nova il·lusió i més empenta.

- La primera vegada que Ràdio Sarrià és premiada per la Federació Catalana d'Handbol per la seva feina en la difusió i transmissió d'aquest esport, davant de totes les emissores de Ràdio de Catalunya i TV amb l'Artur Mutos i la Maria, Josep Ma Casamitjana i la Marga , la Neus Mercader i jo mateix a St. Just Desvern.

- I no podem oblidar de cap manera els mals moments, les pressions , des de l´època PP al govern de l'Aznar on políticament i socialment les municipals fèiem nosa i tot s´hi valia per tocar-nos el botonet i les visites constants d'alguna autoritat, digues-li mosso de torn, digues-li tècnic del servei de Telecomunicaciones del Estado i també els de la Generalitat. Amb l'amenaça constant de precinte i

~

Està satisfet d’aquella iniciativa de la qual vostè va ser un fundador?

Evidentment sí, tenint en compte la pregunta anterior i sobretot passat els anys. 25 anys de constant evolució lenta, però persistent i així ha de continuar.

és que es pot dir així, va ser segons el ritme a seguir en el moment d' estudiants i lògicament per l'època i l'edat eminentment musical. El primer programa, el Casiopea 97, més endavant i amb millor ordre i sobretot ja en els estudis habilitats als locals socials del Pla de l' Horta, també musicals, ja parlem de sardanes amb l'inesborrable Joan Turbau, alguna entrevista de principiant i esports: futbol, handbol, patinatge, muntanyisme...

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Era conscient de la importància que arribaria a assolir aquella emissora?

La veritat, l'estiu del 83 i amb 17 anys, no crec que ho fóssim.

Robert Creixans

tema de portada

mental favorit a la TV, “En Jaques Costeau y el Mundo Submarino”, se’ls hi tallava el so i sortíem nosaltres. No devíem tenir la freqüència de l’emissora gaire ben ajustada...!

- Recordo també que l’Enric Xargay participava en el Ralli Costa Brava. Ràdio Sarrià acabava de néixer i ja li va fer “d’espònsor”.

Ens vam proposar, modestament, fer el seguiment de les curses. Tot decidits, vam anar cap a Lloret de Mar amb un Seat Panda i el rètol de PREMSA. Vam arribar a l’hotel Monterrey. Allà hi havia muntada la sala de premsa, un local immens als nostres ulls amb tots els mitjans de comunicació nacionals i internacionals. TV, agències de notícies, premsa escrita... i allà mig, nosaltres, els de Ràdio Sarrià amb seu al Pla de l’Horta! A la nostra disposició teníem informació actualitzada a cada moment, cabines insonoritzades amb telèfon... Ens anava una mica gros!!

Recordo , tot i així, que vam donar la talla i fins i tot vam entrevistar en Zanini...!!

5 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 6

tancament. Ara, també l'altre incordi són els de la SGAE , aquesta societat General d'Autors que s’ho haurien de fer mirar, la veritat

Francesc Castro

~

tema de portada

[festa major]

I naturalment en aquesta breu entrevista no hi podia faltar la del qui fou el primer director de Ràdio Sarrià, el Sr. Francesc Castro:

6 PdS 64

Quan van reunir-se per fer ràdio, quins motius els van empènyer?

En primer lloc voldria fer una mica d’història, ja que el fenomen de les ràdios locals obeeix a unes circumstàncies que van alterar el panorama radiofònic a tot l’estat i que van fer possible l’aparició d’una major pluralitat en l’espectre de les ones, en primer lloc la supressió al 1977 del monopoli de la informació que fins aleshores tenia Radio Nacional de Espanya i l’aplicació un any més tard, d’un pla tècnic per a les emissores de FM. Les primeres ràdios lliures apareixen a Catalunya el 1978, amb l’impuls de col·lectius de diferents composicions, (ecologistes, feministes, grups radicals o de caràcter marginal, etc.) o simplement persones interessades en el mitjà radiofònic i amb ganes d’experimentar amb ell. Aquestes noves emissores es presentaven com una alternativa a la ràdio burocratitzada i oficialista existent en aquells moments. Els motius que ens van empènyer a tirar endavant la ràdio al municipi, van ser obrir els micròfons a totes aquelles persones o col·lectius que tinguessin quelcom a dir a la comunitat.

A quines hores ho feien?

Bé, en un principi eren poques hores, normalment a les tardes a partir de les 7, ja que tots teníem obligacions... estudiar, treballar, etc., però eren hores de molta intensitat. Tenint en compte els pocs mitjans de què es disposava, hi havia una gran necessitat de comunicar i de constatar que de mica en mica arribàvem a les llars de tot Sarrià, les emissions solien durar unes 2 hores. Posteriorment vam arribar a un acord amb Radio 4 per tal de connectar amb ells

pel servei de noticies i de continuïtat.

Es reunien sempre tots?

Normalment ens reuníem tots, era un projecte comú i necessitàvem tota l’ajuda possible. Per tal de fer la feina més operativa es va elaborar un organigrama perquè tothom tingués una responsabilitat dintre del col·lectiu.

Tinc entès que vostè va ser el primer director, n’està content i quin futur n’espera?

Vaig coincidir amb en Josep Turbau en el seminari d’Estudis Socials i aleshores vam intercanviar idees sobre la possibilitat de tirar endavant el projecte de la Ràdio. A partir d’aquell moment i amb l’ajuda dels companys, en Narcís, en Jordi, en Robert, la Neus, en Nicolás i molts més que segur que em deixo, ens vam endinsar en l’aventura d’aconseguir que Ràdio Sarrià fos la ràdio de tots.

Actualment està desvinculat de la ràdio, en general?

A les eleccions municipals de l’any 1987 vaig ser nomenat tinent d’alcalde de Cultura, i vaig deixar la ràdio, ja que la nova tasca requeria molta dedicació. Voldria

significar, però, que els meus successors ho han fet i continuen fent-ho de forma extraordinària i la prova són aquests 25 anys de vida de la ràdio. Vull aprofitar aquestes ratlles per felicitar tots els components de Ràdio Sarrià, tant els antics com els actuals perquè realment ells són l’ànima de la ràdio.

Tal com ens parlen els seus fundadors, veiem que van tenir molta importància tots els alcaldes que en aquesta època ha tingut el nostre poble. Seguint l’ordre cronològic, començarem pel Sr. Jordi Cañigueral.

Quan aquella colla de joves li va proposar la creació d’una emissora de ràdio, què en va pensar?

S’ho va prendre seriosament?

La meva intervenció en els inicis de Ràdio Sarrià va ser limitada, encara que crec que important ja que des de l’ajuntament vam donar suport a allò que començava.

Ràdio Sarrià era una realitat en la qual coincidien joventut, participació i comunicació. I a més era una iniciativa no provocada per les institucions. Perfecte!

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 7

seu sosteniment, mantenint un moderat nivell d’inversions.

Jordi Cañigueral

Suposa molt de cost el manteniment d’una emissora municipal?

Per un Ajuntament com el de Sarrià, amb un alt nivell de serveis, aquest n’és un de molt estimat, per com es va fundar i com s’ha anat dotant de millores al llarg dels anys.

S’aconsegueixen subvencions d’administracions superiors?

No, aquest servei, com molts altres que l’ajuntament dóna, no hi està obligat per llei, i per tant no contempla subvencions d’institucions superiors, per la qual cosa el seu finançament es íntegrament municipal Té algun record del temps que vostè va col·laborar amb Ràdio Sarrià o de quan va ser alcalde?

Del meu pas per Ràdio Sarrià tinc molts records, dels programes que feia als estudis del Pla de Horta, de la meva etapa com a cap de programació tinc també molts bons records.

Què li va representar, com alcalde, seguir amb la responsabilitat i gestió de l’emissora municipal?

L’emissora municipal dintre del meu mandat depenia de la Regidoria de Cultura, i no va representar cap problema tot i que com a emissora municipal sempre vam procurar la seva independència política i pluralitat informativa

Quantes persones treballaven amb vostè?

No hi ha més personal contractat , tot i que seria necessari poder comptar almenys amb una altra persona contractada, però sor-

~

Va tenir molts problemes?

No vaig tenir cap problema, i sí que vam ajudar, sempre segons les necessitats pressupostàries al

Com va començar a treballar a Ràdio Sarrià?

Des de l’any 1983, que és quan començo a sortir amb un dels joves del Pla de l’ Horta promotors de la ràdio, dediquem les nostres hores lliures a fer ràdio i no serà fins a l’any 1987 que l’ajuntament em contracta per poder dedicar-me en exclusiva a la ràdio.

[festa major]

Vam intentar parlar amb el Sr. Josep Turbau perquè com a segon alcalde d’aquesta època i, a més, peça clau de Ràdio Sarrià, ens expliqués les seves vivències.

Però molt a contracor, malgrat les nostres insistents gestions i degut a la seva absència, hem hagut de renunciar a la seva intervenció, tot i reconeixent que sense la participació d’en Josep Turbau, aquest treball resulta incomplet.

Per descomptat, també el Sr. Nicolás Pichardo va ser una persona totalment vinculada a la nostra ràdio i com a tercer alcalde democràtic li preguntem:

tema de portada

Quina implicació hi va tenir vostè en la fundació d’aquesta ràdio? Es pensava que allò es podria convertir en l’emissora municipal que és ara?

Des de l’ajuntament es tractava de donar-los suport legal i un mínim de suport econòmic. Valia la pena i el temps ho ha demostrat.

Fins aquí hem vist alguns dels fets, estratègies i peripècies que van envoltar la creació de la nostra Ràdio. Ara, la nostra directora, la Sra. Neus Mercader, amb una preparació i trajectòria envejables, persona molt professional i gran treballadora, és qui ens respon a les següents preguntes:

7 PdS 63

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 8

tosament comptem amb molts col·laboradors que desinteressadament i amb molt d´entusiasme col·laboren amb la ràdio dia a dia.

Quina programació hi ha ara a la nostra Ràdio?

La nostra programació la definiria com a molt propera, puntual, amb espais molt diversos, tertúlies, entrevistes, debats, concursos, espais musicals, culturals, informació esportiva; defugint la ràdio fórmula perquè aquest no ha de ser l´objectiu d’una emissora local.

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Vostè feia referència als col·laboradors, són moltes les persones que hi col·laboren?

Comptem amb una quarantena de col·laboradors, més en Josep Oliveras que es dedica a portar els controls tècnics de la ràdio, des de fa uns quants anys. És molt d’agrair que disposem d’un tècnic de so i no com en els seus inicis, que una mateixa persona ho havia de fer tot.

8 PdS 65

Què li demana a l’Ajuntament?

Aquest any celebrem aquests 25 anys i Ràdio Sarrià, necessita urgentment millores tècniques ja que els esforços, la voluntat que hi posem i la nostra il·lusió no són suficients per arribar a un mínim de qualitat tècnica que es fa necessària.

Des de quan se celebra la festa de la Ràdio?

Des del juliol del 1993, que vam celebrar els nostres 10 anys, que ho hem anat celebrant any rere any i que també va ser quan vam començar a lliurar els primers Trofeus al Mèrit Cultural i Social.

Recordo que aquell any vam homenatjar la nostra apreciada Inès Vilagran (amb el traspàs molt recent, només tenia 18 anys, la seva mort ens va afectar molt) Mossèn Domingo Casanellas, Artur Mutòs, Emília Pi, Francesc Riera, Joan Turbau, Nicolau Casas i en David Farrando.

S’ha fet o preparat alguna cosa per a la commemoració d’aquest 25è aniversari?

- El passat dia 12 d’ abril vam organitzar 12 hores de ràdio, van

Josep Oiveras

passar pels estudis de Ràdio Sarrià nombrosos col·laboradors des dels inicis de la ràdio fins a l’actualitat i amb ells vam recordar la programació de la ràdio.

- Hem organitzat conjuntament amb l‘Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià una exposició de ràdios antigues “De la Ràdio de Galena als 87.6 de la FM de Ràdio Sarrià, amb una vintena d’aparells radiofònics procedents del Fons Jaume Pol del Museu de Història de la Ciutat de Girona, que es va poder veure des del 15 de maig i fins al 5 de juny, a la Sala Patronat.

- Actualment estem treballant en la posada en funcionament d’una nova web i el dissabte 12 de juliol tindrà lloc a la plaça Emília Xargay el tradicional sopar d’aniversari amb ball i lliurament del Trofeu al Mèrit Cultural i Social.

- Edició de Punts de llibre i un CD en commemoració d´ aquests 25 anys.

- Participació amb la nostra mòbil a la Fira del Paper i en la 3a Fira Comercial de Sarrià de Ter. - I si el pressupost ho permeté teníem previst com a cloenda organitzar un concert jove, que ja hem pensat que el deixarem pel 50è aniversari, que potser no hi haurà crisi i podrem disposar de

més pressupost ...

Al costat de la Neus i fent el control hi tenim l’incansable Sr. Josep Oliveras, a ell li preguntem: Quants anys fa que està a Ràdio Sarrià?

Sóc a Ràdio Sarrià des de l' any 1992 Tenia ja alguna experiència en ràdio?

Sí, havia estat col·laborant a l'emissora municipal de Ràdio Celrà , on feia un programa musical.

Li agrada treballar a Ràdio Sarrià o s’estimaria més estar en una emissora més important per la seva audiència?

No, perquè és una emissora petita i m’hi sento molt a gust. Jo no busco més audiència, prefereixo estar a Sarrià pels col·laboradors i la gent de Sarrià, tot i ser de Campdorà. És realment una satisfacció constatar que després de tota aquesta trajectòria de la nostra ràdio, es mantingui una independència total i lliure de qualsevol connotació política o religiosa.

Però com és natural, no vull acabar aquest petit testimoni sense que

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 9

Roger Torrent

Francesc Castro. I arribant a l’actual directora, la Neus Mercader, que ha fet i fa molt bona feina. Ho sé perquè hem compartit idees abans de ser alcalde i feina i gestió ara.

En definitiva: 25 anys s'han de celebrar sempre, i més en aquest cas.

Ens podria doncs, fer un petit pronòstic pels propers anys?

Crec que els propers anys han de ser els de reafirmació i projecció de la Ràdio. Hem aconseguit, com deia abans, una programació de qualitat i arrelada a la nostra realitat. Hem de seguir per aquí, per descomptat. El 87.6 FM ha de seguir essent un espai de trobada i participació dels sarrianencs i sarrianenques. Si no és així, la ràdio no tindria sentit. Cal reforçar

~

Què li sembla celebrar 25 anys de Ràdio Sarrià?

Celebrar 25 anys no és fàcil, sens dubte, per res i per ningú. Perquè vol dir continuïtat i feina. I és per això que un projecte que comença com ho va fer Ràdio Sarrià (del tot amateur) i es consolidi com a mitjà de referència local és un element que ens ha de fer sentir orgullosos.

En aquest camí molt hi ha tingut a veure l'aposta institucional que es va fer per part de l'ajuntament en el seu moment. Dit d’una altra manera, la voluntat del consistori per tirar-la endavant, una voluntat que normalment es marca amb

diners. Però sobretot, el que vull destacar, és la voluntat i la feina feta per tots els col·laboradors i col·laboradores que han "fet ràdio". Que han fet la Ràdio.

La nostra Ràdio.

Un quart de segle s'ha de celebrar.

Ho fa Catalunya Ràdio, i amb raó perquè ha estat un gran instrument per fer país. I no és menys Ràdio Sarrià, que ha estat i és una excel·lent eina de fer poble. De fer Sarrià. Mitjançant dos conceptes: qualitat de continguts i actualitat local. Dit d'una altra manera, hi ha hagut bon rumb i tothom ha remat en la mateixa direcció. Resultat, una bona emissora que alhora és la nostra.

Mèrits? Compartits pels que hi han passat, començant per la gent com en Robert Creixans o en

[25 anys der Ràdio Sarrià]

l’actual alcalde de Sarrià de Ter, el Sr. Roger Torrent, ens doni a tall de cloenda, la seva visió de l’estat actual i de futur de la nostra ràdio.

Cal dir que, més enllà de les noves iniciatives que puguem anar prenent, la part més convencional de l'emissora també ha de renovar-se.

Em refereixo als estudis: és a dir, a la part tècnica i a l'edifici. També tenim previst millorar-ho. Farem un esforç per adequar les instal·lacions a les noves demandes i les necessitats futures.

En qualsevol cas, per mi, que m'haig de confessar un enamorat de la ràdio, poder contribuir a millorar la nostra és un objectiu que em fa una especial il·lusió.

tema de portada

Li fa il·lusió pensar que té un gran repte per poder-la adequar als nous temps, ubicació, noves tecnologies...? És cert, tenim un gran repte. No només perquè al cap de vint-i-cinc anys toca fer balanç i renovar-se.

Sinó també perquè hem de pensar que, cada vegada més, una emissora de ràdio no és només un micro i una taula de so. La ràdio, com tot, evoluciona constantment i apareix per altres plataformes.

Les ràdios s’han de reinventar cada dia. I en aquest sentit, internet és una gran via que cal explotar.

Hem reobert la web de la ràdio. I l'haurem de potenciar, és clar, perquè és un element, avui en dia, fonamental. De fet, estem treballant per fer ràdio en directe a través de la xarxa, és un dels nostres objectius.

9 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 10

aquesta idea. És més, caldrà posar totes les facilitats possibles per reafirmar aquesta eina de fer "sarrianisme". Ho dèiem, potenciarem les noves tecnologies i procurarem modernitzar les instal·lacions.

Considera una càrrega massa costosa el manteniment d’una emissora municipal?

De tot el que he dit es pot deduir que per nosaltres, Ràdio Sarrià, no només no ens fa nosa sinó que ben al contrari, és una prioritat.

Això vol dir que hi destinarem diners? Sí, segur. I a més, farem un esforç fins allà on puguem. Però el que no seria bo és que estiréssim més el braç que la màniga. No seria bo per ningú. Perquè no seria sostenible.

En un ajuntament no hi ha càrregues financeres: hi ha prioritats polítiques. I per aquest equip de

govern, la ràdio n'és una. Tot té el seu paper i objectiu. Ràdio Sarrià en té un de clar i important. L'hem d'ajudar, perquè en moments de canvi i creixement volem potenciar els elements que promocionen la nostra identitat. La ràdio, clarament, n’és un.

Naturalment, no només les persones entrevistades són les úniques a qui es pot atribuir el mèrit del què avui és Ràdio Sarrià, n’hi ha moltes altres, a les quals demano disculpes per no haver-hi contactat; però també he de dir que alguns han declinat la seva participació per raons personals i d’altres que per la seva eventual absència no han pogut atendre les meves preguntes.

per obsequiar-nos amb l’explicació dels seus records, que són la història de la nostra ràdio, i en definitiva la història de Sarrià.

Desitgem de tot cor que la nostra ràdio segueixi endavant i gaudint dels èxits i audiència necessaris per fer-la un element indispensable per a la supervivència del nostre poble.

Així doncs, moltes gràcies a tots per a la seva generositat en havernos dedicat part del seu temps i

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

La tertúlia dels dilluns, comptava amb la presència de Marti Ballada i Pere Vilà, recentment traspassats.

Foto: Ràdio Sarrià

10 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 11

La frontera Àngel Garcia

A finals del 94 en Robert Creixans, amb qui compartíem nits de reunions a l’APA de l’escola Montserrat, em va “enredar” per fer un programa a la Ràdio. La Neus em va acabar d’engrescar. Em van donar carta blanca i no tenia gaire clar què podia fer, però amant de la música com sóc, vaig pensar que havia de fer un programa amb música de la que no s’escolta enlloc.

Així, a primers del 95 va néixer “La Frontera”. Els divendres al vespre, després de la tertúlia, des de les onze fins al punt de la mitjanit, m’encarava amb la meva absoluta inexperiència a remenar botons, posar música i parlar en públic sense públic, una experiència nova i excitant que em portaria a quedar-me en blanc en més d’una ocasió i a plantejar-me, almenys els primers dies, si realment allò ho escoltava algú. Superada la por dels primers moments, em vaig deixar anar amb la satisfacció de posar la música que més m’agradava i amb la certesa que era un programa allunyat de la ràdio-fórmula tan freqüent a la majoria d’emissores.

Robert Creixans, Jordi Canyigueral i Neus Mercader a les intal·lacions del Pla de l'Horta. Foto: Ràdio Sarrià

tema de portada [25 anys der Ràdio Sarrià]

El jazz i el blues, des de Billie Holyday fins a Jacques Loussier; la cançó d’autor, des de Pablo Milanés fins a Leonard Cohen; poemes simfònics com la Suite de les Malvines de John Cale o Sta. Maria de Iquique de Quilapayun; duets impossibles com Pavarotti i Sting cantant junts Panis Angélicus; música ètnica com Las Voces Búlgaras, o grans poetes des d’Ausiàs March musicat per Raimon fins a Shakespeare musicat per Lorena McKennitt. Tot un ventall de músiques “invisibles” que m’agradava relacionar, quan es podia, amb algun afer d’actualitat com ara el primer de maig, la marxa del milió d’homes negres a Washington, el dia de la dona treballadora o la mort de l’admirat Ovidi Montllor, entre d’altres.

No sé si era un programa amb moltes pretensions, no sé si era un programa amb poca audiència (bé, això sí que ho sé: molt poca), no sé si era prou amè, però era com deia una de les falques que utilitzava, un punt de trobada entre les diferents tendències musicals, un territori de mestissatge musical que pretenia posar a l’abast de Sarrià la música que normalment no té ressò a la ràdio comercial.

El programa va durar dues temporades i els responsables de la Ràdio en van quedar satisfets. Jo també.

~

Àngel Garcia

11 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 12

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

25 anys Ràdio

12 PdS 65

Santi Juan

El pas per un mitjà de comunicació és sempre una experiència molt enriquidora i emocionant, sobretot si aquest mitjà et dóna una oportunitat de conèixer gent interessant, així com de donar a conèixer el que aquesta gent fa, ja sigui en el món artístic com en el sanitari, polític o en altres camps.

I el meu pas per Ràdio Sarrià no ha estat de cap manera una excepció a tot això que he explicat, ja que aquest mitjà m’ha permès no només conèixer artistes, sinó fins i tot ONG, l’existència de les quals ni tan sols tenia notícia, o fins i tot poder col·laborar, encara que hagi estat

RESTAURANT MAS NOU MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43

mitjançant una entrevista, a defensar els drets de les dones, ajudar els afectats per fibromiàlgia o els familiars dels afectats per l’anorèxia-bulímia.

Jo penso que emissores com aquesta, de proximitat, que ens parlen de tu a tu, sense embuts ni l’abraçador que suposa el fet de pertànyer a una gran xarxa que “ens ho dóna tot fet”, són, malgrat el que algunes persones fredes i calculadores pensen, molt necessàries, ja que en elles, i he pogut comprovar-ho en primera persona, la informació no passa pel filtre ni de partits polítics ni de cap mena de grup de pressió, sinó que és lliure, imparcial, acurada i respectuosa.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 13

Els participants a la tertúlia “Veus de dona”: Lluïsa Aymerich, Mercè Astor, Dolors Xabé, Rita Planas i Josep Oliveras. Foto: Ràdio Sarrià

Dolors Xabé

La meva experiència com a col·laboradora de R.S. ha estat sempre positiva en tots els sentits .

Per començar he après a defensar-me amb el “micro”, cap més alliçonament, cap condició, cap prohibició.

Em plau en gran manera participar en un mitjà de difusió tan útil com és la Ràdio. Els Sarrianencs ens hem de sentir orgullosos de disposar d’aquesta eina tant a l’abast de tot. Si no estem al corrent del que passa a Sarrià, i més, és perquè no volem. I en un cas d’emergència seria la manera més ràpida d’avisar. La Ràdio i el boca/orella.

~

Quan feia l’espai “El gust per la lectura” em donava força feina, però estava al dia de tot el que s’editava i vam estat en contacte amb algun escriptor/a . El que passava era que és força difícil fer una cosa així, en solitari. La Neus ja ho compartia amb mi, fins i tot m’havia recordat alguna cosa que em passava desapercebuda, ara bé, calia complicitat en els temes dels quals es parlava, per aprofundir o trobar diferents punts de vista i la Neus altra feina tenia per preparar els programes, fer de locutora i no sé quantes coses més .

En realitat sembla que no dec tenir prou convocatòria per engrescar algú ...

Llavors la Neus es va espavilar per fer una segona tertúlia, ja feia temps que ho portava de cap, així que va trobar una persona i ja vam començar, es va anar ampliant i evidentment m’hi sento més que bé, i amb la feina preparada per la responsable resulta força descansat .

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Ha estat un estímul constant per estar al dia i he trobat facilitats en cas d’un contratemps. Hi ha bona harmonia amb tothom, però el més important és que m’ha ajudat a adquirir molts coneixements, m’ha obligat a practicar la recerca constant per poder parlar de coses que siguin interessants i atractives, i m’està ajudant a millorar el llenguatge i enriquir el lèxic .

Més endavant jo mateixa vaig proposar de fer els “RETALLS”. Això sí que ho pot fer una persona sola, a mi m’encanta, trobo coses tan amenes, curioses, interessants i algunes que ens cal recordar de tant en tant.

Quan ja feia un temps que havia començat els “ Retalls” vaig deixar “ El gust per la lectura“ perquè en aquells moments passava una temporada baixa, amb l’ego un xic encongit ...

tema de portada

Experiència com a col·laboradora de Ràdio Sarrià

13 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 14

Robert Creixans i Antoni Moratalla durant una retransmissió de les 24h de futbol pista. Foto: Ràdio Sarrià

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Ràdio Sarrià: vint-i-cinc anys de veu

14 PdS 65

Jaume Busquet

Fa ja uns quants anys em vaig trobar de cop i volta amb un micròfon al davant i vaig començar a parlar. Aquelles primeres paraules de ben segur que van sonar a principiant, a incertesa... En fi, a tot menys a convincents. Era jove i amb moltes ganes d'emprendre noves experiències.

I lògicament, la ràdio n'era una d'encisadora i atractiva, inefablement atractiva. I així, impel·lit per la màgia de les ones, vaig passar en poc temps de ser simple col·laborador a tenir el meu propi programa.

Recordo haver viscut molts bons moments durant els set o vuit anys en què vaig col·laborar activament amb tota la resta de companys. No solament ens dedicàvem a fer ràdio, sinó que fèiem de la ràdio un instrument adreçat al poble: participàvem en totes les activitats dels barris de forma totalment desinteressada i la gent participava amb nosaltres. Aquesta participació era fonamental, perquè ens motivava i ens omplia de satisfacció. Quan venia Nadal, la ràdio i la seva gent sortíem al carrer i muntàvem el nostre propi pessebre; quan les cavalcades dels reis arribaven al poble, nosaltres ens hi afegíem.

També hi érem presents quan l'esport ens ho demanava: col·laboràvem amb les 24 hores de futbol pista i amb l'handbol, a través de les fabuloses retransmissions del nostre company Josep M. Casamitjana. Si era neces-

sari, muntàvem la unitat mòbil en ple carrer, quan arribava Sant Jordi, i fèiem la programació especial, intentant, com sempre, d'atraure tota la gent perquè participés de forma espontània amb nosaltres. Per Sant Jordi sortíem al carrer, però també durant els períodes de campanya electoral, per la festa major, durant els actes de les primeres fires de dibuix i pintura. Anàvem als barris, emetíem en directe alguns dels programes més emblemàtics de la casa...

Pel que fa a la gent que col·laborava i que segueix col·laborant, han estat molts al llarg d'aquests 25 anys.

Alguns ja no són entre nosaltres, com es el cas de mossèn Domingo o el Sr. Turbau (del qual recordo la seva veu clara i pausada, mentre ens presentava l'agenda sardanística i ens delectava amb tota aquella selecció de bellíssimes sardanes). Molts companys, als quals com jo els atreia la ràdio i tot aquell rerefons d’il·lusions convertides en espais radiofònics: musicals, cinema, debats, literatura, cuina, flors, esotèrics, culturals, etc.

Bé, com ja he dit, fa ja uns quants anys que em vaig trobar de cop i volta amb un micròfon al davant i vaig començar a parlar. Aquella primera veu segueix voleiant per l'espai dels records i mai no s'apagarà: ni aquesta ni la de cap col·laborador dels que han passat per Ràdio Sarrià. Només per això ha valgut la pena viure una experiència radiofònica com aquesta i poder celebrar, entre tots, aquests vint-i-cinc anys de ràdio. Sort!

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 15

Visca els Rollings Stones Josep M. Palomeras

Vaig començar a Ràdio Sarrià col·laborant en el programa “Fora dubtes” dedicat a la política municipal. Era un programa divertit respost per a alguns polítics, però sempre de bon rotllo. Crec que s’hauria de tornar a fer ja que era una manera d’exposar els problemes del poble en públic.

Jo no havia fet mai ràdio, però quan se’m va presentar l’ocasió de fer un programa de música, no ho vaig dubtar ni un moment. Vaig començar amb un programa dedicat al blues que va anar molt bé, però potser era massa tècnic i a l’any següent vaig fer el que més s’acosta a les meves inquietuds musicals. Es deia “Revival”i va durar unes tres temporades. Cada dimarts de 9 a 11 de la nit, un programa dedicat a la música rock de tots els anys, però barrejada amb música de grups i cantautors catalans.

La feina i el temps han anat en contra meva i ja espero a jubilar-me per tornar a ensenyar al jovent els principis del rock.

De veritat que és una sensació estranya i molt personal estar davant d’un micròfon i d’un giradiscos i pensar que ningú no t’escolta, però sí, sempre hi ha algú.

Recordo que estava fent el programa el mateix dia que es va enfonsar la barca de Banyoles; jo vaig posar una cançó dedicada a aquella gent gran que van morir. Els vaig dedicar una cançó d’en Joan Manuel Serrat que es diu “Anirem tots cap el cel”. Doncs bé, una senyora gran, no vaig saber qui era, em va trucar donant-me les gràcies i que s’havia emocionat molt.

Això no s’oblida mai. Gràcies Ràdio Sarrià.

Jordi Cañigueral, Robert Creixans, Francesc Castro i Josep Turbau en el programa especial de 12 hores, emès el passat dissabte 5 d'abril.

Foto: Roger Casero

tema de portada

Servei diari en neteja de llars de foc, calderes gas-oil i conductes de fum

SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès w w w. n e t e j a x e m e n e i e s g i r o n a . c o m

~

Tel. 972 17 17 33

[25 anys der Ràdio Sarrià]

NETEJA XEMENEIES GIRONA

15 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 16

Blancinegre aviat farà 20 anys Xavier Cristina i Pau

Doncs sí, aviat farà vint anys que en tinc vint i justament llavors també en farà vint de l’inici de la meva experiència a Ràdio Sarrià, i per definició del món Blancinegre.

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Per què he començat d’aquesta manera tan poc original manllevada de Joan Manel Serrat? Doncs perquè la nostra emissora fa anys i això m’ha transportat directament a l’estiu de 1990. Què va passar llavors?

16 PdS 65

El meu bon amic Àlex Saguer feia ja algun temps que trastejava amb els “40 radikals” i em va dir “Xevi, aquest estiu queden hores per omplir a la ràdio, ens animem a fer alguna cosa?”. Ell sabia certament que la música era la meva gran passió i xerrar pels colzes no era problema o sigui que vaig dir que sí. Durant l’estiu de 1990 vam fer set o vuit “especials monogràfics”, una pallissa per els oients...però ens ho vam preparar bé: van passar els “The Cure”, els “Kortatu”, els “Clash”, els “U2” i alguns altres dels favorits...conservo una cinta d’un d’aquests programes i fa petar de riure la seriositat amb què ens hi enfrontàvem!.

Es va acabar l’estiu i va començar el plat fort, en Robert Xavier Cristina i Pau a l’arxiu discogràfic de la ràdio.

Foto: Ràdio Sarrià

i la Neus ens van proposar continuar amb un programa fix setmanal i així van néixer “Les Nits en Blanc i Negre”.

Dues hores cada divendres, de 9 a 11h, on durant el primer any en Francesc Marturià (en Marru), l’Àlex i jo punxàvem i parlàvem dels nostres grups predilectes.

Vist en perspectiva va ser la millor temporada. Érem clarament tendres, però teníem gustos musicals diferents que donaven sentit a l’origen del nom del programa: visitar tots els colors de l’espectre musical, del blanc al negre (nom per cert original d’en Francesc). En un programa podia sonar des de Van Morrisson y Tom Waits fins a Front 242 y Hertzaiknak.

Per motius que ja ni recordo en Marru ens va deixar la segona temporada i l’Àlex i jo vam continuar, sempre fent-ho tot nosaltres: preparar el guió, cercar la música –sempre arribàvem a l’emissora amb una bossa plena de vinils, CDs i cassettes-, i alternar-nos als controls.

Durant la meva participació fa poques setmanes en el programa de 12 hores commemoratiu dels 25 anys, la gent més jove se sorprenia que molts de nosaltres féssim sols els programes, portant els controls i l’execució; per nosaltres era el més normal i excitant!

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 17

les ràdios locals, tens gent que col·labora desinteressadament però és complex posar un llindar del que es pot fer i què no, bé, potser posar-lo sí és fàcil; que es compleixi sense ser un policia no tant. La responsabilitat sempre va ser part de les nits en blancinegre o sigui que cap problema per aquí.

Potser fou per cansament d’estar força anys sol fent programa, potser perquè a l’estiu de 1998 vaig marxar fora per feina, o potser sense raó, fa 10 anys va arribar la fi del blancinegre radiofònic...que es va convertir en Les Nits en Blanc i Negre web des del 1996 al 2000...i darrerament en un blog de fotografia i música on recupero part d’aquell esperit obert i sensible (http://lesnitsenblancinegre.blogspot.com).

Reflexions finals Exemplar de ràdio de galena de meitat dels anys vint del segle passat, present a l’exposició de ràdios antigues que es va poder veure el 15 de maig a la Sala Patronat. Foto: Roger Casero

Què passava a l’estiu? Doncs que la gent marxava i la programació es feia més laxa...i jo feia una programa més nocturn “Les golfes”, es feia més tard i sonava més rar i alternatiu si cal. Segur que a vegades fins i tot pedant i ridícul, amb les lectures de texts de Poe acompanyats de músiques sinistres i sintonies i sorolls de pel·lícules de sèrie Z...no he aconseguit trobar cap cinta per petar-me de riure!

~

Quan hi penso també recordo clarament algunes reunions tenses algun dissabte al matí amb tot el “jovent” de la ràdio rebent les amonestacions d’en Robert...els que hi éreu sabeu que hi havia desaparicions misterioses de discos i comportaments no gaire cívics (menjar, fumar, beure...). Això és part del drama i de la bellesa de

Neus Mercader el dia de la inauguració de l'exposició “De la ràdio de galena a Ràdio Sarrià”. Foto: Roger Casero.

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Recordo uns hiverns on la setmana se centrava al dimecres, a la Ràdio. Arribar a casa, grapejar un entrepà, la bossa amb els discos i cap al carrer Firal...saludar els companys que acabaven el torn, repassar les falques que calia posar, buscar la sintonia dels “Pixies” i endavant...tancar a les 11h i deixar pas als noctàmbuls. Ja fa més de 10 anys que ho vaig deixar i no puc recordar ni noms de programes ni de persones però la “fauna” nocturna de Ràdio Sarrià a mitjans dels noranta era si més no “curiosa”...

tema de portada

Amb això van anar passant els programes i també els anys, vam canviar de dia, dels divendres al dimecres també de 9 a 11h. Poc a poc l’Àlex va anar fent aparicions més intermitents i finalment -no recordo quanvaig quedar-me sol a la terra blancinegre. Arribats en aquest punt el programa ja feia temps que reflectia els meus interessos musicals i que, curiosament, també encaixaven perfectament amb el nom. L’eclecticisme i varietat inicials van donar pas a un programa de pop més fosc, definit com “música d’aquella rara que t’agrada” pels coneguts-, amb clares vistes a les tendències obscures que es van derivar de la música punk a finals dels setanta a Anglaterra. Era com el meu món, segurament una mica massa tendenciós, coi, ara ho faria diferent!, però certament fet amb molta passió.

La ràdio va ser una experiència extraordinària, se’ns va donar una llibertat i responsabilitat molt grans demanant molt poc a canvi (gràcies) i segur que va tenir una contribució important en el nostre desenvolupament personal. En el meu cas primer en una carrera científica que va esdevenir comercial i que és en el món del màrqueting actualment. Voleu saber un secret...encara riem amb el que va ser el meu cap quan recordem la meva menció al currículum l’any 2000 al meu passat radiofònic, però és ben cert que a la primera de canvi van dir “tu que estàs acostumat a parlar en públic faràs la presentació”, tot suma en aquesta vida. En voleu un altre...encara em veig davant del micròfon algun dia...Enhorabona Ràdio Sarrià, us esperen les noces d’or!

17 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 18

Només una entrada ...

La d’emergència Tot l’equip d’Entrada d’Emergència

Us preguntareu per què una entrada i no una sortida, us estranyareu per què d’emergència, i debatreu per què només una.

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Tot va començar una nit d’estiu. Una nit calorosa. Una nit festiva. Una nit especial: la nit de Ràdio Sarrià.

Salvador Tixis, juntament amb altres col·laboradors del programa Ràdio Esport s’assegueren tot fent una taula rodona. En aquesta taula també hi destacaven en Marc Marquès i en Jordi Paretas que, després d’haver retransmès junts durant tota la temporada els partits de la Unió Esportiva, es veurien involucrats en un nou programa d’esports a Ràdio Sarrià.

18 PdS 65

D’aquella nit en van sorgir idees, idees per fer el programa d’esports de la nova temporada, i d’una següent reunió en va sortir el nucli principal: Marc Marquès, Jordi Paretas, Josep Oliveres i Quim Carreres. Salvador Tixis, Artur Mutos entre altres col·laboradors, van deixar pas a una nova era de Ràdio Esport.

Va ser aquí on va començar la feina. Un canvi d’imatge al programa. Un programa amb espai per a tots els esports de Sarrià; amb espai per a tots els resultats setmanals dels equips Sarrianencs, ple d’entrevistes d’esportistes del poble i amb personatges vinculats a l’esport que visquessin o haguessin viscut a Sarrià. Un programa dedicat exclusivament als esports de Sarrià de Ter. Un canvi d’imatge també volia dir un canvi de nom, una nova música que identifiqués el programa, una estructura definida… però el més important…poder ser ells mateixos, gaudir, improvisar i, en definitiva, aconseguir informar de manera divertida i fer somriure l’oient.

Ho volien TOT amb una hora de programa. Era moment de buscar un nom que representés tota aquesta entrada d’informació, tots aquests nous conceptes, tota aquesta nova il·lusió. Era una entrada… una entrada de moltes coses… i no en podia ser cap altra que la d’emergència.

Durant el primer any es van buscar col·laboradors del món del bàsquet, del món del futbol, del judo… els quals es van afegir a l’incombustible Quim Carreres, de muntanya. La lluita constant va ser i ha estat la recerca de col·laboradors i durant aquest tercer any han incrementat la família d’Entrada d’Emergència: Idoia Torrent, que ens delecta amb les novetats i esdeveniments del

L’equip d’entrada d’emergència al complet: Idoia Torrent, Jordi Oliveras, Gemma Bessa, Quim Carreras, Marc Marquès i Jordi Paretas. Foto: Ràdio Sarrià

patinatge de Sarrià, i a final de temporada, arran del programa de les 12 hores de Ràdio Sarrià en commemoració als 25 anys de ràdio, s’ha incorporat Gemma Bessa amb la Secció Internacional. Una secció totalment lliure, polivalent i flexible on s’informa de qualsevol notícia rellevant del món de l’esport.

Així doncs Entrada d’Emergència, després de tres anys de ruta, segueix viva, segueix amb il·lusió, amb canvis constants, amb actualitat esportiva de Sarrià, bandes sonores noves any rere any, amb moviment i, el més important : la improvisació, la llibertat de ser uns mateixos i de dir allò que es pensa, passar-ho bé, fer somriure els oients i formar un gran equip.

ENTRADA D’EMERGÈNCIA… NOMÉS UNA

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 19

Roger Casero acompanyat de la seva filla gran, Clàudia Casero, als estudis de Ràdio Sarrià.

Roger Casero Gumbau, portaveu del PSC de Sarrià de Ter http://rogercasero.blogspot.com http://sarriadeter.socialistes.cat

Amb l’aparició de la televisió, la ràdio semblava condemnada a ser un mitjà marginal, minoritari, però els fets i la història ens han demostrat que la ràdio té un paper molt important en la relació i comunicació entre les persones. I no només ha sobreviscut a la televisió, sinó que a més s’ha adaptat perfectament en l’eclosió de les noves tecnologies de la informació a la digitalització i a internet.

Al llarg d’aquests 25 anys Ràdio Sarrià ha fet poble, esdevenint un autèntic servei públic per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter, essent una porta oberta a la participació i col·laboració, nodrint la seva programació amb la col·laboració de persones del poble, amb programes de tota mena i per a tots els públics.

Ràdio Sarrià ha estat narrant el dia a dia del nostre poble, essent present en esdeveniments importants, socials, culturals, esportius i polítics. La seva fonoteca

~

La ràdio és un mitjà de comunicació on hi cap pràcticament tot: informació, divulgació i entreteniment. És un mitjà de comunicació molt proper i directe, compatible amb moltes altres activitats i relativament econòmic de posar en funcionament. Aquestes qualitats i virtuts les ha tingut sempre, també avui en dia.

No és estrany, doncs, que fa 25 anys una colla de joves inquiets de Sarrià de Ter decidissin muntar una emissora de ràdio. En un poble que acabava d’estrenar la seva autonomia, després d’uns anys d’adhesió de Sarrià de Ter al municipi de Girona, després de desvetllar-se del llarg (in)somni de la dictadura, els anhels de llibertat (d’expressió, d’associació, d’idees) i d’identitat d’un poble que volia recuperar la seva autoestima van confluir en la creació de Ràdio Sarrià.

[25 anys der Ràdio Sarrià]

La ràdio és un gran mitjà de comunicació, especialment important al llarg de la història del segle XX, un mitjà de comunicació que precisament, a principis del segle XXI, està vivint una segona joventut.

tema de portada

Ràdio Sarrià: 25 anys fent ràdio a Sarrià de Ter

19 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 20

esdevé un important fons sonor i de testimonis d’una vàlua i importància vital per a Sarrià de Ter, un patrimoni que hem de saber posar en valor, tal i com proposava recentment Joaquim Rodríguez, que va ser president del Consell Municipal de Sarrià de Ter.

~

tema de portada

[25 anys der Ràdio Sarrià]

Ràdio Sarrià té 25 anys, fet que és sinònim de tenir passat. Simbolitza aquest passat la figura de Francesc Castro, el seu primer director, que després va ser també regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, dins el govern del llavors alcalde Jordi Cañigueral. En Robert Creixans i la Neus Mercader són passat però sobretot són present, un present molt viu i actiu amb experiències molt interessants, positives i engrescadores com els tallers de ràdio que la Neus Mercader ha fet aquest darrer curs, com a activitat extraescolar al CEIP Montserrat, col·laborant amb l’AMPA del CEIP Montserrat.

20 PdS 65

De fet aquest present és la millor garantia de futur: la ràdio perdurarà sempre quan hi hagi persones que la vulguin escoltar i persones que la vulguin fer i, en aquest sentit, pels infants i joves la ràdio és un mitjà de comunicació que han de conèixer, per dins i per fora.

Aquesta funció pedagògica és molt important, sobretot perquè més enllà de saber i conèixer el funcionament d’una emissora de ràdio, la possibilitat de participar-hi, de fer un programa, permet treballar molts altres aspectes també vinculats a la ràdio: l’expressió oral, la planificació, el treball en equip, la responsabilitat, la preparació de continguts...

Sense cap mena de dubte Ràdio Sarrià és també una ràdio de futur. I el futur passa per les emissores de ràdio, per la seva difusió a través d’internet, no només en directe, sinó i sobretot, també la possibilitat de descàrrega dels arxius sonors dels programes (podcasts).

Les noves tecnologies permeten als mitjans de comunicació en general, també a les emissores de ràdio, trencar moltes barreres. Les limitacions actuals de sintonització de Ràdio Sarrià se superarien, més enllà de millorar amb majors inversions, amb la possibilitat que Ràdio Sarrià s’escoltés també a través d’internet. Confiem que ben aviat aquest futur es farà present...

Però sobretot el futur de Ràdio Sarrià passa perquè els i les joves del nostre poble la sentin, i se la facin, seva, que facin ràdio. Qui millor, si no ells, amb la seva destresa amb les noves tecnologies, per fer de la seva ràdio, de la nostra ràdio, de Ràdio Sarrià, una ràdio amb un gran futur!

Aquest any Ràdio Sarrià fa 25 anys. Moltes felicitats als qui, al llarg d’aquests 25 anys, heu contribuït a fer-la dia a dia, cada dia!.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 21

Les Normes de Convivència: una cosa de tots

Taula rodona amb els participants a la jornada per la convivència que va tenir lloc al Centre Cívic la Cooperativa el 19 d’abril. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

Raimon Cros Regidor de Participació Ciutadana, Serveis Públics i Barris Roger Torrent Alcalde de Sarrià de Ter

Del sentit comú, del costum, de les lleis, del joc…les normes són necessàries. Autoimposar-nos normes és bàsic per poder viure en societat. Per poder viure en grup. I això, des dels temps més remots ha estat així.

Perquè la humanitat ha canviat, de fet canvia constantment. Les realitats, necessitats, valors i referències culturals han anat modificant-se, però sempre, sempre, sempre hi ha hagut normes que regulessin el nostre comportament en societat.

~

Però com hem dit abans, les normes de convivència són pacte. Un acord fet entre tots i totes. Per tant, com que no es poden imposar pautes cal buscar l’opinió i el consens de la majoria. En conseqüència, qualsevol procés d’aquest estil s’havia de fer amb la màxima participació ciutadana. És amb aquesta clau: revisió i implicació veïnal que hem endegat un projecte de participació. Amb la convicció que hi ha molts aspectes de la nostra vida quotidiana que podem millorar entre tots plegats.

ajuntament

Aquest és precisament el valor de les normes: que regulen totes les relacions entre els humans. Que regulen la convivència. Aquest és el seu objectiu, determinar què està bé i què està malament. O més ben dit, quins comportaments entenem que estan bé i quins malament ara i aquí. Perquè les normes són construccions que fem entre tots plegats. Són fruit del consens majoritari al si d’una societat. Ja siguin fetes als parlaments, als ajuntaments, a la comunitat de veïns, entre la parella, al club esportiu o a l’escola, les normes deuen la seva força al fet que han estat pactades entre tots els membres del grup. I estan fetes, és clar, amb l’objectiu de posar els mínims desitjables de la vida comuna.

I com que són fetes per la societat i les societats canvien, les normes de convivència, també s’han de revisar.

Oi que no entenem de la mateixa manera avui que fa cent anys enrere la forma en què ens relacionem entre nosaltres? Oi que la societat no és la mateixa avui que fa cinquanta anys? Oi que Sarrià de Ter ha evolucionat molt en els darrers vint-i-cinc anys? Doncs bé, per adequar les normes als nous temps i les accions que cal prendre per millorar la convivència entre els sarrianencs i sarrianenques, des de les àrees de serveis socials, participació ciutadana i alcaldia vam creure oportú endegar un projecte per intentar millorar les bases de la convivència ciutadana a casa nostra.

21 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 22

Com per exemple els actes del poble, el funcionament del Centre Cívic, els problemes de drogues, la millora i protecció del medi ambient i del patrimoni històric, l’educació dels infants, la violència familiar, la immigració, la convivència als espais públics com és la piscina, els equipaments esportius, la integració dels discapacitats al municipi, la relació intergeneracional, que són algun dels temes que els participants a la primera Jornada per la Convivència van introduir com a preocupacions en el debat.

La Jornada es va celebrar el 19 d’abril. Hi estaven convidades totes les entitats i serveis del municipi, així com tota la població en general. Es va fer un crida a participar-hi perquè entenem que cal la màxima representativitat. Per això van ser-hi també tècnics de l’EBM Confetti, CEIP Montserrat, Els Joncs, ABSalut, Ajuntament i representants de les entitats del municipi.

En definitiva, un total de 70 persones vam debatre sobre aquests i altres temes amb l’objectiu de recollir la diagnosi de la situació en temes de convivència i elaborar accions.

Aquest és doncs un procés de llarg recorregut. Que no va acabar amb una primera i única sessió, sinó que tot just acabem de començar. Què volem aconseguir al final? Doncs volem que un cop superat els quatre anys de la legislatura tinguem les bases per elaborar un programa global de millora de la convivència ciutadana a Sarrià de Ter. Per millorar-ne tots els aspectes. Tots. Els consensos respecte al que cal evitar i el que cal potenciar, els protocols a activar en casos de detectar elements de desestabilització, les actuacions per millorar la prevenció, la pedagogia, etc. En definitiva, volem tenir les pautes per a estabilitzar allò que des de sempre hem fet i s’ha de fer: marcar les pautes de la vida en comunitat.

I això inclou també, allò que dèiem al principi: les normes. Per això, nosaltres, convençuts que cal posar totes les eines necessàries per fomentar el bon veïnatge sobre la taula vam aprovar l’Ordenança de Convivència.

Un instrument que ens ajuda a marcar el que entenem com a situacions que atemptin contra la bona relació entre els sarrianencs i sarrianenques i alhora determina les sancions previstes per fer-hi front.

Els temps canvien. Allò que ens preocupava ahir avui no ho fa. I a la inversa. Apareixen noves formes de desestabilització de la convivència veïnal. Volem detectar-los, volem descriure’ls, volem fer-hi front. Però no pas nosaltres com a equip de govern municipal, sinó tots plegats.

Ho hem dit: la bona convivència és cosa de tots.

~

ajuntament

D’alguna manera, el que preteníem ( i creiem que vam aconseguir amb escreix) era fer una fotografia de la realitat sarrianenca d’avui. Quins elements ens preocupen?

Quines situacions privades o públiques podem millorar?

Què cal fer per enfortir les bases de la bona convivència ciutadana. La metodologia era clara: diferents grups (fins a 22) que simultàniament anaven discutint sobre algun dels temes anunciats. I en el marc d’aquests grups la idea és que sorgís la radiografia, el diagnòstic i la recepta. És a dir, allò que buscàvem finalment era l’acció necessària per millorar la situació analitzada.

I a partir d’aquí la voluntat és executar les accions i l’última és la valoració de l’impacte de les accions proposades. Ara ens trobem en la primera fase, on ens calen aportacions, propostes i, en definitiva, temes de preocupació personal que estiguessin afectant directa o indirectament la convivència a Sarrià de Ter.

22 PdS 65 Jornada de participació ciutadana per la convivència.

Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 23

Tastets d’Esports a Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis Jordi Paretas i Falgàs Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Amb aquests Tastets d’Esports que es va iniciar al nostre poble el passat abril hi va haver una forta implicació per part de les entitats esportives, dels ajuntaments, del Consell Esportiu i les Federacions.

Amb la finalitat d’impulsar l’esport base als nostres municipis, vam convidar tots els nois i noies d’entre 7 i 12 anys a participar en aquesta diada que va tenir lloc al Pavelló de Sant Julià i a la pista poliesportiva de Sarrià el diumenge 6 d’abril de les 09.00 a les 14.00 h.

ajuntament

Amb aquesta jornada es pretenia:

~

- Impulsar la pràctica esportiva de les activitats que es poden realitzar al nostre municipi - Impulsar i promocionar les activitats que ofereixen les entitats esportives - Donar la possibilitat de practicar diferents esports tant d’equip com individuals.

- Passar un matí entretingut amb l’esport com a fil conductor - Iniciar una jornada esportiva que pretén consolidar-se al llarg dels anys - Fomentar l’esport en la seva vessant més participa abans que la competitiva

Rocòdrom inflable per practicar l’escalada.

Foto: Jordi Paretas.

23 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 24

El funcionament dut a terme va ser: - Es van crear equips de 5 participants que van jugar a bàsquet, futbol sala i handbol entre ells, agrupats per edats - En els descansos entre partit i partit, van poder practicar altres esports individuals com tennis taula, quads, tir amb arc o divertir-se amb el rocòdrom inflable - També hi va haver exhibicions de patinatge i gimnàstica Els nois i noies que no tenien equip van poder participar de la mateixa manera que els que en tenien, ja que el mateix diumenge es van agrupar aquells que havien quedat sense equip i així poder formar-ne de nous. Una molt bona manera de fer noves coneixences entre els pobles veïns.

El material que havien de portar va ser roba i calçat esportiu i, sobretot, moltes ganes de passar-ho bé.

Tanmateix, el fet de no haver practicat mai cap esport tampoc va ser un problema, ja que hi van haver responsables de les diferents entitats esportives i federacions que van organitzar els equips i van donar les explicacions i guies necessàries per a poder practicar cada esport.

~

ajuntament

Amb totes aquestes premisses, la diada va ser un èxit de participació, i gràcies a la bona tasca feta per les entitats esportives dels dos municipis, la satisfacció dels participants va ser molt positiva. Creiem que això només ha estat el principi d’una jornada de Tastets que apostem perquè s’arreli i sigui un referent per als nostres nois i noies a l’hora d’escollir l’esport que volen practicar en un futur.

24 PdS 65

Imatges dels diferents esports que es varen practicar: tennis taula, handbol, quads, i gimnàstica rítmica. Fotos: Jordi Paretas.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 25

El camp dels socs

Representants municipals de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i dels municipis convidats a la inauguració dels carrers que porten el nom del seu poble: Capellades, Gelida, La Riba, Flaçà i St. Joan les Fonts. Foto: Esther Ferrero

Lluís Aymerich Viñals Primer Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter Portaveu del grup municipal de CiU

Independentment de si és el sector del “Camp dels Socs” o de “Cal Renoc”, el cert és que ara té ja només una importància relativa perquè és una àrea urbana més. Els noms dels seus carrers fan oblidar el passat

~

Per les persones més antigues del nostre poble, pot existir, i de fet existeix, un debat sobre la denominació del sector: si de “Cal Renoc” o del “Camp dels Socs”. És cert que molta gent de la meva generació recorda el sector com a “Camp dels Socs” perquè fou just en aquest indret i durant molts anys on l’empresa Torraspapel hi tenia dipositats els socs que amb la instal·lació necessària de trituració dels mateixos servirien

com a matèria primera per a la fabricació de la cel·lulosa que amb l’adequat procés productiu esdevindria el paper. Però també és cert que en situació molt propera, un xic més cap a la Riera, hi havia la casa anomenada “Cal Renoc” i que també de ben segur, tots recordem aquella casa i els seus habitants, amics nostres. Així doncs quina seria la denominació més adequada d’aquell sector? No hi ha cap mena de dubte que té més antiguitat la casa de Cal Renoc que no pas el Camp dels Socs, fins al punt que som molts els que encara recordem quan allò eren camps conreats i que alguns coneixíem com el “Camp d’en Serra”, o quan en els terrenys cedits per l’empresa Torras s’hi va construir el Camp de Futbol i posteriorment el d’handbol. Per tant, si volem repassar la història, tot i que confesso que m’agrada molt el nom de “Camp del Socs”, queda plenament justificat la denominació de “Cal Renoc”.

ajuntament

Tenim a Sarrià de Ter un nou sector habitable, és el sector del Camp dels Socs o de Cal Renoc. És un sector més de Sarrià, però en qualsevol cas és part del nostre Sarrià de Ter. Els seus primers ocupants, siguin procedents del nostre o d’altres municipis, són sarrianencs i sarrianenques amb totes les seves conseqüències. Als procedents d’altres municipis els donem la benvinguda i els oferim el nostre acolliment més sincer, i a tots els desitgem una bona estada en el seu nou habitatge, recordant-los que igual com tots els veïns i veïnes de Sarrià, són creditors dels serveis que els ofereix el municipi. Esperem que sempre puguin sentir-se orgullosos de dir que són sarrianencs.

25 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 26

d’aquella zona, però en absolut fan oblidar el passat i present paperer del nostre poble i les nostres relacions amb altres pobles als quals la indústria paperera els ha donat vida.

A més de l’avinguda central que travessa la urbanització d’est a oest i que se li assignà el nom de Capellades, en honor a la població de l’Anoia amb la qual estem agermanats i que conserva uns quants molins paperers i un museu del paper de gran importància, tenim un dels carrers perimetrals amb el nom de Gelida, municipi de l'Alt Penedès i en la conca del riu Anoia, també amb una gran tradició paperera. Així mateix rendim tribut a altres pobles de tradició en la indústria paperera que donen nom als carrers transversals com és el cas de les poblacions de Flaçà (Gironès) i Sant Joan les Fonts (Garrotxa), que a més de compartir amb nosaltres l’acolliment del mateix grup empresarial, la primera està banyada pel mateix riu (el nostre estimat Ter) i amb la segona hem compartit unes mateixes persones coneixedores de l’ofici paperer. Finalment també tenim el carrer de La Riba, de la comarca de l’Alt Camp, que ja en el segle XVIII comptava amb vint molins paperers aprofitant els salts d’aigua dels rius Brugent i Francolí, iniciantse a partir d’aquí un important creixement en la indústria del paper.

Pel que fa a la urbanització, resta per desenvolupar encara tota la segona fase i potser serà el moment de satisfer totes les demandes d’aquells veïns i veïnes més nostàlgics que reclamen pels carrers d’aquesta àrea els noms de “Camp dels Socs”, “Can Masfont”, “Camp d’en Serra”... o també noms dels arbres la fusta dels quals constituïa la matèria primera per a la fabricació de la cel·lulosa, com per exemple l’eucaliptus, el pi blanc, pi pinyer, l’avet, etc.

Tant de bo se superi, com més aviat millor, aquesta crisi econòmica i sobretot immobiliària en què estem submergits, per així poder desenvolupar tot aquest sector del “Camp dels Socs” o de “Cal Renoc” i puguem inaugurar uns nous carrers amb els noms esmentats.

Assistents a la festa d’inauguració del barri del Camp dels Socs. Foto: Assumpció Vila

~

ajuntament

A Sarrià de Ter estem orgullosos de poder recordar aquestes poblacions tan emprenedores, a través de la denominació dels nostres carrers i així ho reconeguérem i ho férem explícit als seus representants en l’acte d’inauguració, senzill però ple d’emotivitat, el passat dia 31 de maig.

26 PdS 65

b-

Lluís Aymerich dóna la benvinguda als representants del municipals convidats a l’acte. Foto: Esther Ferrero.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 27

El grup Cantaires de Sarrià en motiu del seu concert ofert a l’església de Ntra. Sra. De Misericòrdia el dia de l’Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero.

36è Homenatge a la Vellesa Sarrià de Ter Sergi Torrentà Tinent d’alcalde de Serveis socials i gent gran

El primer diumenge de juny és un dia molt especial al nostre municipi: es fa l’homenatge a la gent gran.

Enguany, era la 36 ena edició, ja! Per a mi és fonamental que, en una societat la qual, cada vegada més, premia la immediatesa, la rapidesa, la joventut i el moment, siguem capaços d’homenatjar tots aquells homes i dones a qui tant devem. Que ens han guiat i portat fins aquí. Fins avui.

Al capdavall, com diria algun filòsof, en l’equilibri hi ha la virtut. L’equilibri d’edats, d’experiències, de lligams efectius, etc. I és en aquest sentit que sóc molt conscient que cal teixir una societat equilibrada, on ningú no se’n pugui sentir exclòs. La gent gran, fonamentalment. He dit que avui premiem (potser en excés) valors i actituds que no són les pròpies d’una societat madura. La societat és canviant, extremadament canviant. I es potser per oposició a això i per garantir, l’equilibri essencial, que ens cal posar en

~

De fet, crec que la gent gran un cop superada la vida laboral, un cop fet tots els esforços possibles (i més) per tirar endavant els fills –i ara els néts, potser- es ben mereixen el descans físic. Ben cert, ben guanyat.

Però en el que no s’ha de caure mai, al menys ho considero així, és en la inactivitat mental i la social.

Podem aprendre moltes coses de la gent gran. Hem d’aprendre. Però també la gent gran ha d’aprendre, encara, moltes coses. Hem de fer l’esforç per escoltar i ser escoltats. Estic decidit, des de la meva responsabilitat municipal, a garantir l’assistència primària a tots els avis i àvies de poble que ho necessitin. És el meu deure. Però també vull una gent gran activa, dinàmica, amb ganes de saber, amb ganes de transmetre lliçons. Vull una gent gran que se senti útil i pels quals l’ajuntament sigui útil. Una gent gran, perquè no? feliç.

ajuntament

Moltes vegades, precisament per les circumstàncies i tendències socials actuals bona part de la gent gran se sent desplaçada, gairebé “out” (que dirien els més joves). Vet aquí que jo crec que ha de ser tot el contrari. Que després del llarg recorregut de la seva vida i d’haver d’afrontar tota mena de situacions: agradables, desagradables, molt agradables i molt desagradables, encara ens poden ensenyar moltes coses. És més, diria que no només poden ser útils a la societat sinó que la societat encara els pot ser útils.

Dit d’una altra manera: encara hem d’aprendre moltes coses i encara hem de relacionar-nos amb molta gent.

27 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 28

aquestes coses tècniques del so, quin plaer escoltar els Cantaires a la l’Església!!! Jo corria cap a l’església a portar el ram a l’alcalde per entregar a la directora de la coral i de passada comprovava el fangueig que hi havia als voltants de l’església i el pavelló, la meva preocupació pel terra flexible del pavelló es multiplicava per tres.

I comença l’hora de la veritat, els homenatjats i els acompanyants començaven a arribar, les tècniques dels Serveis Socials de Sarrià anaven ubicant a la gent, tot rodava de mil meravelles. Tothom assegut.

Comença l’homenatge amb la meva presentació i dono la paraula als parlamentaris: el president de l’Esplai Pere Coll, el representant del Centre Cultural i Parroquial, l’Esteve Pineda, la Dolors Xabé, el Sr. Lluís Torner i en acabar l’ alcalde Roger Torrent. Tots parlàvem davant les 540 persones que teníem al dinar.

Miquel Resplandis, a pesar seu, com ens va dir irònicament, va rebre l’homenatge de la Festa de la Vellesa. Amb un excel·lent humor, va compartir amb tothom una estona de records.

Foto: Roger Casero

~

ajuntament

valor tot allò de positiu que ens pot oferir la gent gran. No només amb un homenatge anual, sinó cada dia.

28 PdS 65

Però del que es tracta ara i aquí es de fer la crònica del 36è Homenatge a la Vellesa. Pels volts de l’u de juny, plovia. Més concretament, feia dos dies que plovia, per tant no s’esperava que millorés el temps.

En el meu cas, era el primer homenatge que preparava com a Tinent d’Alcalde de Serveis Socials i Gent Gran, els nervis em corrien per dins...eren les nou del matí i sota un paraigua esperava a la gent que anés arribant per començar a preparar la festa (recordant que el dia abans i l’ajuda inestimable dels amics dels gegants ja havíem muntat tot el parament del dinar). Les preocupacions em corrien pell cervell com si es tractés d’un circuit de formula 1: com reaccionaria el nou terra del pavelló? on cuinaríem? La gent sortint de la missa com arribarien al pavelló? etc.

Arriben els cuiners i després d’estudiar totes les alternatives apostem per cuinar sota la graderia, tot un encert! Vam comentar al final, ja que la seva ubicació no podia haver estat millor, i això es va notar amb la fideuà i el pollastre amb escamarlans que ens van deleitar. Per llepar-se’n els dits! Una de les meves grans preocupacions la vam solucionar amb un excel·lent.

Arribava l’hora dels avis i les àvies sortissin de la missa. Per cert, independentment de l’acústica i totes

I evidentment, com cada any, arriba el torn dels homenatjats. Avui, la Festa Major és un ritual important, fet a base de treball i esforç però amb el suport i implicació total de l’Ajuntament. Però no sempre ha estat així. Hi havia una època en que les Festes Majors es feien amb molt pocs recursos però amb moltes ganes. Amb pocs diners però amb molta il·lusió. Era en aquells moments en que hi havia gent que es des vivia per que poguéssim celebrar-les. En Miquel Resplandis és una d’aquestes persones.

Treballador pel poble, fundador i president de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix i promotor de la Festa de la Vellesa, va ser la persona a qui el poble de Sarrià va homenatjar. Li vàrem reconèixer, no podia ser d’altra manera, la seva dedicació als seus conciutadans.

La fama de l’arròs “bonrrajo” ha traspassat els límits de Sarrià de Dalt. El secret d’aquest arròs no és altre (intueixo jo) que el fet de ser fet des de l’experiència, l’amistat i el “bon rotllo”: posades a parts iguals. I dins de la societat culpable que un cop a l’any ens llepem els dits hi ha en Rafel Carreras. Una persona que ha col·laborat durant molts anys en aquesta Festa de la Vellesa, així com en tots els events que ha organitzat el Centre Cultural Parroquial. Una persona que sempre està disposat a donar un cop de mà desinteressat. Ha estat sempre un persona excel·lent, senzilla i respectuosa amb els seus companys de junta, els quals estaven convençuts de que calia fer aquest homenatge.

I és clar, després d’aquests homenatges havíem de fer la menció especial a la dona i l’home més grans que ens van acompanyar: la Sra. Anna Verdaguer Dorca de 96 anys i l’home més gran del poble, el Sr. Joaquim Ramírez de Cartagena de 98 quasi 99 anys. A tots ells se’ls hi dóna un lot de productes de GERD, fets als tallers de persones discapacitades a Cuba. Un altre dels elements que em fa especial il·lusió. Perquè d’alguna manera aprofitàvem per col·laborar amb aquest grup i amb la seva fantàstica feina als països en vies de desenvolupament.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 29

Esteve Pineda, Lluís Torner Callicó, Dolors Xabé i Pere Coll, en els parlaments del darrer Homenatge a la Vellesa celebrat el primer diumenge de juny. Fotos: Roger Casero.

El dinar va transcórrer amb tota normalitat, les gerberes, els posa tovallons, i en acabar el ball.

L’homenatge més multitudinari, que hem fet mai, havia anat perfecte, crec que tothom estava content de com havia anat, però em quedava una darrera preocupació: el terra del pavelló. Vaig començar a mirar a terra, el tocava amb el meus dits, i em quedava incrèdul, no li havia passat res estava com el primer dia.

Vaig acabar a casa cansat, però amb un somriure als llavis, perquè el dia més important dels nostres avis havia acabat amb satisfacció i pensant: Un amor, sense condicions, sense demanar res, amb tota generositat, senzillesa, naturalitat. Quina riquesa és viure envoltat de persones grans com les que tenim al nostre municipi.

Oh! Paper Papereria i Ofimàtica

~

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TER Telèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83 a/e: ohpaper@wanadoo.es

ajuntament

Complements i màquines d’oficina Material d’arxiu Material de dibuix Material d’escriptura i correcció Material d’informàtica Material escolar Papers i manipulats Articles i objectes de regal Llaminadures

29 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 30

La candidatura del PSC de Sarrià de Ter a les darreres eleccions municipals. Foto. PSC Sarrià de Ter

Balanç del primer any: esperit crític, actitud constructiva Roger Casero Gumbau, portaveu del PSC de Sarrià de Ter http://rogercasero.blogspot.com http://sarriadeter.socialistes.cat

A mitjans de juny va fer un any de la constitució del nou Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la composició del nou Ple municipal, format per onze regidors i regidores, dividits en tres grups municipals: ERC, PSC i CiU. També fa un any es va constituir el govern municipal, format per ERC i CIU, de manera que el PSC vam restar fora del govern o, si ho voleu, a l’oposició.

~

opinió

El balanç de les eleccions i els posteriors pactes i aliances de govern ja es va fer i, malgrat que sempre podem tornar-hi afegint-hi nous elements d’anàlisi, no és el que ara, un any després, cal fer.

30 PdS 65

Des del grup municipal del PSC, del qual sóc portaveu, el que volem és fer balanç de la nostra feina al llarg d’aquest any, així com fer una primera valoració del pressupost del 2008, aprovat recentment.

Inevitablement, a l’hora de fer balanç, hem de partir dels compromisos que vam prendre amb els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, expressats en el discurs del Ple de constitució del nou Ple municipal, el 16 de juny de 2006. En poques paraules concertàvem l’esperit de la nostra nova tasca:

Serem, doncs, propositius, treballant des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre nou paper fora del govern, per fer realitat, també, algun dels nostres projectes. Naturalment hi haurà qüestions que possiblement no compartirem amb l’equip de govern, de manera que també mantindrem una actitud de debat crític i constructiu, de confrontació d’idees i projectes. Hi ha d’altra banda, qüestions que han estat iniciades des del nostre grup, en la tasca de govern que hem tingut fins ara, que seguiran i es culminaran els propers mesos i anys, qüestions sobre les quals en farem seguiment i, en la mesura en què els grups del govern ho desitgin, hi seguirem aportant les nostres idees i col·laboració.

Al llarg d’aquest primer any hem mantingut un esperit crític i una actitud constructiva. La majoria de decisions preses al Ple, sobretot aquelles que suposen un benefici per a Sarrià de Ter i, sobretot, per als veïns i veïnes, les hem aprovat per unanimitat, amb els vots favorables del grup municipal del PSC. Però de nosaltres no s’espera que ens limitem a aprovar el que proposa el govern; de nosaltres s’espera que estudiem les seves propostes i analitzem la seva tasca i acció de govern amb un esperit crític.

a

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 31

I de nosaltres també s’espera, i així ens hi vam comprometre, que siguem propositius, que fem propostes en benefici de Sarrià de Ter i dels veïns i veïnes, propostes.

I de propostes n’hem fet i moltes, des de bon principi, amb la voluntat de millorar l’activitat municipal i la qualitat de vida del nostre poble.

Aquestes són les propostes i els principals comunicats que hem fet al llarg del primer any de mandat municipal, propostes sobre educació, transport públic, esports, equipaments, etc.

El grup municipal del PSC de Sarrià de Ter proposa unes Comissions Informatives amb més participació dels regidors i regidores (26 juny 2007) Roger Casero, portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, ha fet arribar una petició a l´alcalde de Sarrià de Ter per augmentar el nombre de vocals de les Comissions Informatives.

El PSC de Sarrià de Ter proposa que es recuperi el servei de bibliopiscina a la piscina municipal (6 juliol 2007) Roger Casero, portaveu del PSC a l´Ajuntament de Sarrià de Ter: “hi ha usuaris de la piscina que ens diuen que troben a faltar el servei i demanen que es recuperi.

Des del PSC confiem que a partir d´aquesta petició el govern organitzarà la bibliopiscina de manera imminent.”

Roger Casero, portaveu del PSC, demana a l´Ajuntament de Sarrià de Ter que senyalitzi les obres d´asfaltatge al c/ Xuncla de Sarrià de Dalt des del giratori de l´autovia (13 juliol 2007) Roger Casero ha demanat que “a part d´informar de les obres a la pàgina web municipal, també cal informar-les i senyalitzar-les al carrer”.

El PSC presenta una moció per la millora del transport públic a Sarrià de Ter (29 juliol 2007) Segons Roger Casero, portaveu del PSC, “és necessari modificar els itineraris de la Línia 6 per millorar i potenciar el transport públic"

El PSC es queda sol defensant les millores i bonificacions de les Ordenances fiscals del 2008 i del Pla Educatiu d´Entorn al darrer Ple de Sarrià de Ter (26 setembre 2007) El portaveu socialista, Roger Casero, lamenta que amb l´actitud negativa de l´equip de govern davant les propostes del PSC, l´únic perjudicat és Sarrià de Ter El PSC de Sarrià de Ter aposta per un Centre de Dia a Sarrià de Ter (30 setembre 2007) Roger Casero, portaveu socialista, recorda que ja va expressar l'interès de Sarrià de Ter per acollir un Centre de Dia públic el passat mes d'abril, en una trobada amb el Director Territorial d'Acció Social i Ciutadania a Sarrià de Ter. L'estudi per la millora del mercat setmanal: una iniciativa del govern socialista, una proposta del PSC de Sarrià de Ter (30 setembre 2007) El PSC recorda que en la proposta de l'estudi encarregat pel govern socialista també incloïa un estudi de la seva ubicació.

Roger Casero: “la ubicació de la Facultat de Medicina a Sarrià de Ter és una gran notícia, alhora que una gran oportunitat per al nostre poble” (2 octubre 2007) Casero, portaveu del PSC, ha fet aquestes declaracions a Ràdio Sarrià, destacant que “aquest és un projecte molt important per a Sarrià de Ter” Loli Fernández i Roger Casero, regidora i portaveu del PSC de Sarrià de Ter, participen en una jornada de formació de la Secretaria de Polítiques de les Dones del PSC (14 octubre 2007) Loli Fernández: “és el PSC qui ha impulsat les polítiques d'igualtat a Sarrià de Ter, i és l'únic grup municipal que s'aplica els principis d'igualtat, vist el paper residual i testimonial que l'actual govern dóna a l'única regidora que té”

~

El PSC lamenta la coincidència de la inauguració de la deixalleria comarcal de Sarrià de Ter amb el Critèrium Esportiu (13 setembre 2007) Roger Casero, portaveu del PSC de Sarrià de Ter, demana que l'Ajuntament no es contraprogrami: “és incomprensible que l'equip de govern permeti aquesta coincidència, sobretot pel respecte que es mereixen els clubs que han organitzat activitats en col·laboració amb l'Ajuntament.”

El PSC de Sarrià de Ter proposa millores i bonificacions en les Ordenances fiscals del 2008 (20 setembre 2007) El portaveu socialista, Roger Casero, destaca la proposta del fraccionament de l’IBI i les bonificacions de la taxa d’escombraries per a la gent gran, els joves, les famílies nombroses i monoparentals i el sector comercial, així com per l´ús de la nova deixalleria comarcal.

opinió

ERC i CiU voten contra les millores del transport públic proposades pel PSC (1 agost 2007) Roger Casero: “el més trist és que amb un tema tan clar i de consens, amb una qüestió d´interès general per a tots els veïns i veïnes, i en especial per als usuaris del transport, ERC i CiU no hagin fet el més mínim gest per sumar els esforços dels tres grups municipals en la millora del transport.”

Moció del PSC per la implantació del Pla Educatiu d´Entorn de Sarrià de Ter – Pont Major. La proposta es faria també extensiva a Girona per incloure al Ple Educatiu d’Entorn el barri gironí del Pont Major (20 setembre 2007) Roger Casero: “la riquesa de serveis educatius al nostre poble, formals i no formals, vinculats a l’ensenyament, el lleure i l’esport, esdevé un potencial comunitari que, planificat i organitzat correctament, pot oferir un extraordinari servei a la comunitat educativa i, en especial, als sectors socials més desfavorits.”

31 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 32

Roger Casero, portaveu del PSC a Sarrià de Ter, inicia la publicació del seu bloc personal, “petites gotes fredes tremolant” (24 octubre 2007) Roger Casero: “petites gotes fredes tremolant no és un espai estrictament personal, ni un espai estrictament polític, és un espai on totes les meves dimensions hi tenen cabuda”.

Roger Casero, portaveu del PSC de Sarrià de Ter, al Municipàlia (25 octubre 2007) Roger Casero: “del treball del grup municipal i d´allò positiu recollit al Municipàlia, el grup municipal del PSC seguirem fent propostes de millores i ampliacions de serveis i equipaments municipals de l´Ajuntament de Sarrià de Ter, en benefici dels veïns i veïnes”.

El PSC de Sarrià de Ter demana una major presència policial al poble després de les incidències registrades les darreres setmanes (6 novembre 2007) Roger Casero, portaveu socialista, proposa que davant els fets excepcionals que s'han produït els darrers dies es prenguin mesures excepcionals.

Roger Casero: “no ens sembla encertada la mesura del govern de no multar els cotxes mal aparcats” (9 novembre 2007) Roger Casero, portaveu del PSC, ha repassat l'actualitat política de Sarrià de Ter en una entrevista a Ràdio Sarrià El PSC de Sarrià de Ter aposta per una nova masculinitat per eradicar la violència de gènere i treballar per la igualtat (21 novembre 2007) El PSC de Sarrià de Ter ha editat un número especial del seu butlletí “Més x S@rrià” i ha obert un fòrum de participació per recollir idees, propostes i reflexions per construir una nova masculinitat

~

opinió

El PSC de Sarrià de Ter proposa la reforma de Sarrià de Dalt pel PUOSC (27 novembre 2007) Roger Casero: “la millora de Sarrià de Dalt és una prioritat pel PSC” El PSC també proposa pel PUOSC la tercera fase del carrer Major i el nou Centre Cultural del sector “Cobega”

32 PdS 65

Assumpció Vila va participar en una taula rodona de l'Àgora per Directives del Departament de Treball a Girona el passat 20 de novembre. (28 novembre 2007) Assumpció Vila: "Les dones hem fet moltes passes, però ens convé mirar més enllà. Cal que la nostra presència sigui més nombrosa en els llocs de presa de decisions, com els consells de direcció" El PSC de Sarrià de Ter proposa la redacció d´un projecte específic per a la plaça Can Nadal de Sarrià de Dalt per salvar del TGV els elements patrimonials públics existents (30 novembre 2007) Roger Casero: “la gran afectació d´una sortida d´emergència del túnel del TGV ens obliga a repensar per complet aquest espai públic i els equipaments municipals existents”

El PSC de Sarrià de Ter denuncia la tala innecessària d'una vintena d'arbres en la reforma del passeig Verdaguer (4 desembre 2007) Roger Casero, portaveu socialista, considera que els arbres haurien d'haver estat trasplantats.

Roger Casero espera que el govern els informi de les darreres reunions amb Carreteres i l'Adif sobre les infraestructures a Sarrià de Ter, l'AP7 i el TGV. (11 desembre 2007) Casero s'ha mostrat sorprès, en manifestacions a Ràdio Sarrià (87.6), per la poca informació que transmet el govern, no només al grup municipal del PSC, sinó també als veïns i veïnes.

Roger Casero: “només amb un bon estudi projectarem el millor mercat, adaptat a les necessitats del Sarrià de Ter d´avui i, sobretot, de demà”. (13 desembre 2007) El PSC proposa que l´estudi del Mercat setmanal de Sarrià de Ter inclogui tots els barris de Sarrià de Ter, no només els marxants i usuaris del mercat i que també estudiï el millor emplaçament.

El PSC de Sarrià de Ter proposa que el parc de la Cooperativa estigui obert tots els dies i només tanqui a les nits. (19 desembre 2007) Roger Casero: “amb aquesta mesura s´evitaria que la mainada hi saltés els caps de setmana i festius, quan el parc està tancat”.

El PSC de Sarrià de Ter proposa que la nova Ordenança de circulació reculli de manera clara la prohibició de motos i ciclomotors de circular per les voreres i altres espais per a vianants. (10 gener 2008) Roger Casero: “cal evitar que les motos circulin per la vorera, també per la nova passera de la Rasa”.

El PSC proposa que es difonguin consells de seguretat als domicilis, establiments comercials i magatzems per trencar amb la dinàmica de robatoris a Sarrià de Ter. (21 gener 2008) Roger Casero: “la percepció general és que els actes delictius han augmentat, hem passat de la bretolada al robatori”.

El PSC proposa fer de l'esport un motor de dinamisme, d'identitat i d'integració a Sarrià de Ter (30 gener 2008) Roger Casero: “podem tenir al nostre abast els elements per fer un salt qualitatiu a nivell esportiu a Sarrià de Ter” El PSC proposa que el Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter debati la possibilitat d´impulsar un Pla Educatiu d´Entorn (25 febrer 2008) Roger Casero, representant del PSC al CEM, va defensar la viabilitat i necessitat d´un Pla Educatiu d´Entorn entre Sarrià de Ter, el barri del Pont Major de Girona i Sant Julià de Ramis.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 33

El PSC proposa la creació d´un premi local en els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter per estimular la participació local (13 març 2008) Roger Casero, portaveu del PSC, lamenta que no s´hagi convocat el Consell de Cultura abans de la convocatòria dels Premis Literaris Sant Jordi.

La proposta del pressupost 2008 evidencia l'esgotament del govern municipal (26 maig 2008) El PSC de Sarrià de Ter lamenta que el govern no tingui enllestit el pressupost per presentar-lo a la Comissió Informativa.

El PSC proposa que s´ampliï a dos mesos el període d´exposició pública de l´Ordenança de convivència (20 març 2008) Roger Casero, portaveu del PSC, considera que “amb aquesta mesura es reforça el procés participatiu sobre convivència que s´iniciarà a mitjans d´abril”.

El PSC proposa que amb el PUOM s´ampliï l´espai d´equipament del CEIP Montserrat per fer-hi l´ampliació (4 juny 2008)

El PSC proposa la millora de la senyalització d´un tram de doble sentit del carrer Major al darrer Ple (28 març 2008) Roger Casero, portaveu del PSC, proposa que es marqui la separació dels carrils i que es reforci la senyalització vertical.

El PSC proposa l´elaboració d´un decàleg pel foment dels valors en l´àmbit educatiu i esportiu de Sarrià de Ter (11 juliol 2008) Roger Casero, que recull la proposta d´una jornada de participació ciutadana a Sarrià de Ter i del programa electoral del PSC, proposa que el redacti el Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter.

El PSC reclama l'ús de l'energia geotèrmica per climatitzar la nova biblioteca (31 març 2008) Roger Casero, portaveu del PSC, recorda que aquesta va ser una aposta del govern socialista i lamenta la poca definició del govern en aquest tema.

El PSC proposa la utilització d´un antic pou municipal per a la piscina municipal, la neteja viària i el reg (16 abril 2008) Roger Casero, portaveu del PSC: “aquesta mesura permetria evitar utilitzar aigua potable d’ús domèstic per a la piscina municipal”.

Pel PSC aquesta proposa ha de ser paral·lela a la reserva de terrenys per a la segona escola de Sarrià de Ter.

Aquesta és només una part de la feina del nostre grup municipal, sobretot la nostra feina de valoració i proposta; però també estem atents a les propostes dels grups que formen el govern, en especial, aquests mesos, la proposta del pressupost del 2008.

Tots aquests temes i altres informacions referents al Grup Municipal del PSC de Sarrià de Ter, els trobareu a la nostra pàgina web: sarriadeter.socialistes.cat

opinió

~ 33 Gràfica comparativa de les despesa ordinària i d'inversió entre els pressupostos de 2007 i 2008. Font: PSC de Sarrià de Ter.

PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 34

El pressupost 2008 a vol d’ocell Sobre el pressupost 2008, aprovat a finals de maig amb l’abstenció del nostre grup municipal, cal fer una primera afirmació: la despesa ordinària augmenta en 329.009,37 €, és a dir, més del 10% respecte al pressupost de 2007. Els ingressos ordinaris, d’altra banda, han augmentat un 8,7%. És important subratllar la xifra de la despesa ordinària perquè des del govern la lectura que es fa del pressupost és que el del 2008 és un 18% més baix que el del 2007, fet que no desmentim, però és necessari explicar que la diferència cal buscar-la en les inversions, que passen de 1.169.907,61 € al 2007 a 54.303,40 € d'inversió al 2008.

Pel que fa al detall de les partides, només comentarem les que ens han generat més dubtes, que d’altra banda no han estat resolts suficientment pel govern, el dia que els vam plantejar al Ple.

~

opinió

Una altra de les partides que hem observat amb certa preocupació és la de les subvencions previstes als clubs esportius; de 29.000 € al 2007 hem passat a 14.000 € al 2008. O bé ha estat un error, una manca de previsió, o bé es preveurà augmentar la dotació d’aquesta partida en una modificació del pressupost. En qualsevol cas comptem que, amb independència de l’aportació pressupostària, els clubs rebran la subvenció que els correspon, com es venia fent aquests anys.

34 PdS 65

Pel que fa a l’acció social, als serveis socials i a l’atenció a les persones, també en la partida de subvencions ens sorprèn el fet que ha passat de 7.500 € al 2007 a 3.000 € al 2008. La quantitat prevista al 2007, aquests 7.500, jo, en tant que regidor de serveis socials quan es van elaborar els pressupostos de 2007, els vaig preveure destinar així: 200 € a l'Esplai de Sarrià de Ter per l'Homenatge a la Vellesa '07, 500 € a l'AECC-Catalunya Contra el Càncer, 900 € al CEIP Montserrat per programa de Mediació Escolar, 200 € a l'IES Narcís Xifra pel Programa de Mediació Escolar, 2.500 € al Mijac pel Casal de Nadal i les Colònies de Setmana Santa i 3.000 € per les Fundacions Joncs i Ramon Noguera en espècie, concretament en gasoil pels seus equipaments al municipi. Tot plegat 7.500 €. Els 3.000 € del 2008 resultaran insuficients, si és que aquestes subvencions no s'estiren d'altres partides; però no ho hem sabut veure. Malgrat això confio que el regidor de serveis socials sabrà com fer-hi front, o bé haurà de canviar la política de subvencions d’acció social.

Pel que fa al CEIP Montserrat hi ha una lleugera davallada de la previsió de manteniment de l’escola, de 15.000 a 13.000 €, però la inversió passa de 35.000 € al 2007 a 20.000 al 2008. Al 2006, per exemple, a part dels 35.000 € d'inversió, es van destinar fins a 30.000 € addicionals en millores a l'escola, destinant un total de 65.000 € en inversió al CEIP Montserrat.

Recordo haver-ho explicat detalladament al Consell Escolar del CEIP. Malgrat això aquest estiu el

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya està ampliant, amb mòduls, el CEIP Montserrat.

Les partides de cultura també ens desperten grans interrogants. La partida d'activitats culturals passa de 42.270 € al 2007 a 10.000 € al 2008. Només la participació del cicle Escenaris, del Consell Comarcal del Gironès ja es menja els 10.000 € previstos enguany, sense incloure-hi la fitxa tècnica del cicle i altres activitats culturals, com l'exposició de la Festa Major, la direcció dels Pastorets, el cicle de Cant Coral o els Premis Sant Jordi... A part, naturalment, del Fila 0.

Pel que fa a la partida de Festes (no és només Festa Major, també inclou el Carnaval, la Cavalcada de Reis i altres festes que es puguin -o vulguin- celebrar) passa de 66.000 € al 2007 a 40.000 € al 2008. Bé, de moment ja s'han curat en salut i la festa Major la programen ells (no la Comissió de Festes, que han diluït); potser aquesta és la manera de controlar més la despesa... però prescindir de les entitats per programar la Festa Major i voler-les només per col·laborar també té els seus riscos, a mitjà i llarg termini...

La percepció, però, és que el govern, el dia que presentava el pressupost no el dominava, no en sabia els detalls, no controlava els detalls de les partides, com si a alguns regidors del govern el pressupost els superés.

Aquest primer pressupost del nou govern ha estat, però, un part complicat. De fet, més enllà dels números, que són els que són i que la situació econòmica general no ajuda massa a millorar-los, la nostra principal queixa va ser l’actitud del govern a l’hora de presentar el pressupost al Ple. El fet és que fins al mateix dia del Ple, el passat dimarts 27 de maig, des del govern no ens van facilitar el detall de les partides del pressupost, quan aquestes partides les havíem de tenir des del divendres 23 de maig. En qüestió d’hores, el mateix dia del Ple, des del nostre grup vam haver d’analitzar el pressupost i fer-ne una valoració, ja que aquesta és la nostra exigència, malgrat que des del govern no ens van facilitar que poguéssim fer amb tranquil·litat la nostra feina. És només una qüestió de formes i d’actitud, factors tan o més importants que els mateixos números del pressupost.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 35

Gaudint del sopar el dia de la revetlla d’estiu.

Foto: Jordi Paretas

Sarrià de Dalt ha crescut Associació de Veïns de Sarrià de Dalt

El passat diumenge 18 de maig, l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt va organitzar la Festa de Primavera amb l’habitual gimcana infantil i el quo vadis juvenil, el dinar popular i la cantada d’havaneres amb el cremat. A la festa d’enguany es van repartir un centenar de plats més que l’any anterior. Igualment el dissabte 28 de juny celebràrem la revetlla d’estiu amb un sopar popular i ball. Es van aplegar en aquesta vetllada cent setanta persones més que l’any anterior.

Augmenta l’assistència als actes populars organitzats per l’Associació i augmenta el nombre de veïns.

Efectivament, Sarrià de Dalt ha incrementat la seva població amb l’arribada de nous veïns, concretament a la nova zona urbanitzada anomenada “Can Renoc”, més coneguda per molts sarrianencs com “El pla dels socs”.

Amb el desig que tots els agents implicats facin correctament la seva feina i acompleixin els seus compromisos, donem la benvinguda als nous veïns.

~

més necessitat de serveis. Som conscients que l’equilibri just i necessari entre creixement urbanístic i increment de serveis municipals no sempre s’aconsegueix. El fet que hagi coincidit la crisi immobiliària amb el que hauria d’haver estat el període de finalització de la urbanització d’aquesta zona ens preocupa. El finançament dels ajuntaments massa sovint lligat a la promoció urbanística condiciona que finalment s’hagi d’estar sempre pendent que el sector immobiliari hagi complert els seus compromisos a l’hora que les noves urbanitzacions són recepcionades pels ajuntaments. En el cas concret de la zona de Can Renoc s’ha d’aconseguir que els seus veïns puguin disposar ja de tots els serveis en les mateixes condicions que la resta de veïns de Sarrià. S’ha de trobar el mecanisme perquè les zones verdes i parcs infantils de la zona de “Can Renoc” siguin mantingudes com cal. S’ha de vetllar que en cas que la crisi immobiliària tingui com a conseqüència que quedin habitatges inacabats, es compleixin les condicions de seguretat i es minimitzi al màxim els perjudicis que això pot ocasionar als veïns de la zona.

entitats

El dissabte 31 de maig al matí es va fer la inauguració oficial d’aquest nou barri. L’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt hi va col·laborar oferint als assistents una xocolatada. Anteriorment el dissabte 23 de febrer, els nous veïns de la zona van ser convidats a una reunió de presentació de l’associació i també van poder assistir a l’assemblea general de socis. L’associació ha començat a incrementar el nombre de socis incorporant-ne de nous entre els veïns d’aquesta zona.

Com a associació de veïns som conscients que aquest creixement és enriquidor per a Sarrià de Dalt i això ens obliga a treballar amb una nova perspectiva. De la mateixa manera que passa en la majoria de pobles del voltant de Girona, que en aquestes últimes dècades han anat creixent, està clar que a Sarrià de Ter s’ha generat

Habitatges inacabats i parcel·les amb només els fonaments a la urbanització Can Renoc. Foto: A.V.Sarrià de Dalt

35 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 36

Preparar les taules és una feina de molta gent que desinteressadament dóna un cop de ma. L’arròs, excel·lent, responsabilitat del Sr. Pedro Martínez, dels qui remenen la paella i dels bons ingredients.

Fotos: AV La Rasa.

1 de maig, l’arrossada de La Rasa Mercè Astor

Hi ha tradicions molt arrelades a Sarrià i que fan que durant un dia els diferents barris prenguin el protagonisme i serveixin de punt de trobada a tots els veïns del poble.

~

entitats

Un bon exemple seria les set edicions de l’arrossada que ja portem al barri de La Rasa. Cada 1 de maig un plat tan senzill com deliciós aplega moltíssima gent de tot Sarrià. Una magistral combinació de ceba, tomata, gambes, arròs, sèpia, sal, oli ... cuinada amb la paciència i saviesa del Sr. Pedro Martínez ens dóna la perfecta excusa per compartir el dia amb familiars, amics i veïns.

36 PdS 65

El dia comença molt d’hora. Amb molts veïns del barri que de manera desinteressada, surten de casa seva i ajuden a col·locar les taules, cadires, tendals, ... Un altre grup és l’encarregat de tallar els ingredients per elaborar el menjar, i després ... ja s’encén el foc que ha de servir per començar a coure el dinar. I què ens faltaria?

Doncs sí, les eines bàsiques per fer l’arròs són una immensa paella amb un parell de rems que serveixen com a espàtula per remenar. I un cop el foc està encès, es van posant els ingredients a la paella i es van deixant coure tots mica en mica fins a arribar a aconseguir un arròs boníssim! S’ha de reconèixer que el Sr. Pedro és un artista de la cuina!

A mig matí ja van apareixent els veïns per anar reservant-se el lloc on seure. Així tothom es reserva l’espai que necessita per poder dinar amb familiars i amics. Al maig ja comença a fer bon temps i les temperatures són càlides comparades amb el fred hivern que hem deixat ja enrere. I sempre és molt agradable poder dinar a l’ai-

re lliure acompanyat de molta gent amb ganes de divertir-se.

L’adquisició del tiquet dóna dret a tots els presents a un plat d’arròs, a vi i aigua, a un panet i un gelat per postres. Quan s’ha acabat el dinar i per cremar unes quantes calories es fa ball amb l’Edu. Serveix perquè tothom qui en tingui ganes, pugui ballar o veure els altres com ballen i acabar de passar la tarda de manera entretinguda i entre amics.

Enguany, l’edició potser ha estat de les menys nombroses dels darrers anys. El dia 1 de maig coincidia amb un pont de quatre dies que molts afortunats van poder fer, i que molts d’ells van aprofitar per marxar amb les famílies. De tota manera, es van reunir unes dues-centes cinquanta persones aproximadament que vam passar el dia junts.

Quan tota la gresca s’acaba, els mateixos veïns que al matí han donat un cop de mà per parar, ajuden altra vegada a desparar. La feina feta entre molta gent es fa de manera més ràpida i més agradable. En un moment les taules, cadires i tendals desapareixen i tot queda recollit. Aprofitem aquest escrit per donar-los les gràcies a tots !

Ara ja només ens queda esperar a l’any que ve, on nosaltres tornarem a organitzar l’arrossada i esperem que tothom se senti convidat a repetir l’experiència o a viure-la per primera vegada. Tothom hi està convidat! I recordar que aquestes petites activitats són les que donen vida als nostres barris i que ens permeten fer de Sarrià un poble ple de vida.

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 37

L’associació de veïns de Sarrià de Baix

Els membres de la AV de Sarrià de Baix, el dia de la presentació a la placeta de la font el passat 6 de juny. Foto: Jordi Paretas.

Associació de Veïns de Sarrià de Baix

Degut a la necessitat de la creació d’una Associació de Veïns de Sarrià de Baix, va sorgir un grup de gent que es va engrescar a fer efectiu aquest propòsit. A partir d’aquí, van haver-hi moltes trobades amb discussions, xerrades, idees i suggeriments, plasmats en una reunió, en la qual es va convocar tots els veïns i veïnes per exposar aquesta idea i la predisposició que hi havia per tirar-la endavant.

Us convidem, doncs, a que ens feu arribar totes les vostres idees amb la seguretat que nosaltres farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-les.

Amb poques paraules, aquestes són les primeres passes del que esperem que sigui un llarg camí per a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Baix.

L’Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià de Baix està a la vostra disposició als baixos de l’edifici Rafael Masó o al correu electrònic avsarriadebaix@sarriadeter.cat.

~

Després de tots els entrebancs burocràtics pertinents per formalitzar l’associació, vàrem poder començar a actuar. Si bé és cert que a nivell no oficial ja vam col·laborar en diversos actes que es portaven a terme a Sarrià de Ter (la cavalcada de Reis i el Carnestoltes en

Des d’aleshores, l’associació no ha parat de treballar per buscar fórmules que ens ajudin a créixer per ser un referent dins del nostre poble. Per descomptat, la idea és fer-nos sentir amb botifarrades, arrossades i d’altres trobades populars; però sempre amb una única finalitat, la de treballar per a la millora de Sarrià de Baix i el nostre veïnat.

entitats

Tenint en compte que érem un grup de gent amb inexperiència i amb molta empenta, es va parlar amb altres associacions dels barris de Sarrià de Ter perquè ens orientessin durant els nostres primers passos. Així, el proppassat 19 de novembre de 2007, en una assemblea celebrada a l’edifici El Coro, tots els veïns de Sarrià de Baix van ser coneixedors d’aquesta nostra iniciativa: crear l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix amb la finalitat d’aglutinar les opinions veïnals per transmetre-les a l’ajuntament i d’aquesta manera intentar contribuir a millorar el nostre barri.

són un exemple), el primer pas, ja com a associació, va ser la nostra presentació formal davant del nostre veïnatge, que es va traduir en la inauguració feta el dia 6 de juny de 2008, a la placeta de la Font. Amb tota l’empenta de la Junta i el suport dels veïns, a qui els hi hem d’agrair tot, vam assolir més d’un centenar de socis en una festa molt participativa i emocionant.

37 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:05

Página 38

~

àlbum de fotos

Mes de la Salut. Fotos: Serveis Socials Ajuntament de Sarrià de Ter

38 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 39

Sant Jordi al CEIP Montserrat. Fotos: Roger Casero

àlbum de fotos

~ 39 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 40

Núria Gibrat, directora dels Cantaires de Sarrià, presenta la cançó Doeba, de Rieks Veenker que cantaran en comú, a ritme de swing, els participants en la IV trobada de Corals a l’església de St. Pau de Sarrià de Ter. Foto: Assumpció Vila.

Cantaires de Sarrià Cantaires de Sarrià de Ter

~

entitats

Tot començava en una plàcida tarda del 15 de juny d’enguany, en un dia en què la calor habitual de principis d’estiu encara no havia fet acte de presència. A poc a poc, sobre l’antic nucli de Sarrià de Dalt, les notes d’una composició multicolor anaven dibuixant la tarda dins l’emblemàtic temple de l’església de St. Pau, escollida altra vegada, pel seu perfecte emplaçament i l’arquitectura i bellesa acollidores. La seva excel·lent acústica es preparava per projectar el ressò sobre el cel de Girona i la Plana de Sarrià.

40 PdS 65

Cares somrients, salutacions, retrobaments, il·lusió ....., anaven marcant el compàs del que seria una simfonia farcida de cromatismes de les comarques gironines: Coral Sant Gregori, Cor de Montjuïc de Girona, Cor Veus de l’Estany de Banyoles i Cor “Els Cantaires de Sarrià de Ter”.

Quarts de set de la tarda, el primer toc de diapasó posava a punt l’afinació i la cantata s’iniciava. La polifonia de diferents estils: gospel, cançó d’autor, sardanes, ....; ritmes i cultures; tradicionals catalanes, del Brasil, Estats Units, ...; delectava les oïdes d’un públic fidel i entusiasta, que amb satisfacció escoltava l’oratori dels cantaires que amb goig modulaven el contrapunt del treball i l’esforç de tot l’any amb un resultat excel·lent.

Cal felicitar-los i felicitar-nos tots plegats, el salt qualitatiu va ser notable respecte d’edicions anteriors.

La coral Cantaires de Sarrià, com a amfitriona del madrigal, interpretava l’últim moviment de l’exquisida composició, la qual, amb col·laboració de tots els cantaires, va finalitzar amb l’últim compàs en forma de cànon i a ritme de swing: “Doeba”, de Rieks Veenker.

Encara amb el swing al cos, la cadència transportava els assistents cap al merescut berenar que lluïa sobre les taules convenientment preparades al pati de l’escola Montserrat. Altra vegada rialles, alegria, trobada ...; la família augmentava. I novament, la tonalitat de les converses enjogassades donava pas a la interpretació espontània de cantaires i assistents, que amb les seves veus embolcallaven l’instant, la festa, celebració ..., i acaronaven la lluna que ja ens visitava, encuriosida, per la fuga de tanta harmonia.

Comiats, complaença i promeses de retrobament per a l’any següent.

Un racó d’humanitat, d’harmonia sense presses i corredisses, d’esforç i humilitat, d’alegria sincera i companyerisme és possible, encara, a casa nostra; tots el dimecres durant el curs escolar (de setembre a juny) al local El Coro de Sarrià de Ter.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 41

Timbalers i grallers dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter el passat 13 d'abril a l'Aplec d'en Cinto i la Maria. Fotos: Roger Casero.

L’aplec d’en Cinto i la Maria La colla dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

La colla dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter no en deixa passar ni una, sempre disposats a fer gresca, rebombori, xerinola i, és clar, a fer-ho passar bé a petits i grans.

Una any més ens aplegàrem al Pavelló Municipal el diumenge 13 d’abril per celebrar el nostre tercer aplec: l’Aplec d’en Cinto i la Maria.

Un dia més, els nostres gegants i capgrossos sortiren al carrer per ballar, riure i viure a toc de timbal tot fent la cercavila pels voltants ben acompanyats amb els Trabucaires de la Costa Roja de Sant Julià de Ramis.

Passat el migdia i, per entretenir la panxa, fèiem petar la xerrada amb un esplèndid pica-pica de dolç i salat.

~

Us hi esperem l’any vinent. La diada de l’Aplec es fa entre tots!

entitats

S’inicià la jornada amb un seguit de tallers on nens i pares podien escollir i participar en allò que més els agradés. Així doncs, tant es podia dibuixar un cartell per a la propera Trobada dels 20 anys dels Gegants, com fer màscares o confeccionar el teu capgròs per poder gaudir d’una altra manera i sense ser vist a la cercavila. No hi podien faltar els tradicionals tallers de música i geganters on anualment es proposa engrescar la gent per tenir més amics dels gegants i així engrandir la colla.

Al taller de música et col·locaven una gralla o la tarota a les mans i feien fàcil l’ instrument , ja que de seguida tocaves la teva primera cançó.

Molt a prop, el taller de geganters, on els gegants i els capgrossos esperaven que els sarrianencs i altres assistents a l’Aplec els donessin vida. Posant-te’n un al cap o aixecant les faldilles a un gegant desapareixies, et transformaves i donaves pas a l’espontaneïtat, ball i cabrioles. Agraïes tenir un amic al costat que vigilés les teves passes i evitar ensurts!

41 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 42

Isabel Vidal rep de Pilar Brugués, el val de 1000 € que va destinar a comprar als diferents comerços de Sarrià de Ter el dissabte 24 de maig. Fotos: Associació de Comerciants.

El comerç de Sarrià omple el teu cistell Esther Portilla i Benito (presidenta de l’Associació de Comerciants)

Aquest ha estat l’eslògan d’aquesta campanya comercial que des de l’Associació de Comerciants hem fet el passat mes de maig.

~

entitats

A Ràdio Sarrià es va celebrar el sorteig d’un val de compra per valor de 1.000 €, de la mà d’Esther Portilla i Benito, presidenta de l’associació, i Imma Oliveras, vocal , amb la col·laboració de les Sres. Mercè Astor, Dolors Xabe, Rita Planas, Mª Lluïsa Martínez, i Neus Mercader,

42 PdS 65

La ben coneguda botiga d’alimentació el Supermercat Pròxim, cal “Xixu”, propietat de Pilar Brugués del carrer Major, va ser l’ establiment que va donar la butlleta guanyadora amb el nº 943.

Veïna de Sarrià de Ter, la Sra. Isabel Vidal va ser l’afortunada d’aquet sorteig, tot i que ens va fer patir una mica ja que anaven passant els dies i semblava que hauríem de tornar a fer el sorteig, però no, finalment teníem guanyadora.

El passat dissabte 24 de maig, després de les celebracions, fotos i explicacions de com havia de gastar-se els 1.000 €, vam començar la cursa. Com és lògic, a cal Xixu, tot semblava molt senzill, per unes hores la Sra. Isabel es convertia en la nostra gran clienta. Voltar per tot el poble i comprar en diferents comerços resulta bastant esgotador. Malgrat tot, ha estat una experiència fantàstica i molt divertida.

Des de l’associació volem agrair a la Sra. Isabel Vidal l’esforç i el detall de voltar per tants comerços, i felicitar-la. De ben segur que el proper any tornarem a tenir guanyador.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 43

L’entrevista que Joan Casassa no va poder llegir J. Victor Gay

Quan un periodista té al seu darrera un certs anys de professió ha conegut i tractat personatges diferents i sempre interessants, de fet qualsevol persona ens presenta un detall (o més d’un), vivències, experiències i trets que ens ajuden a valorar i comprendre la nostra societat.

Per mitjà d’un bon amic, en Josep Garriga, establírem contacte amb en Joan Casassa. Va ser en ocasió d’una visita pastoral del bisbe Carles Soler a la parròquia i municipi de Sant Julià de Ramis, que en Joan Casassa li va lliurar una reproducció d’una peça corresponent a les primeres comunitats cristianes del municipi i recuperada en una campanya d’excavacions, que ens vàrem interessar per aquell artesà. Es concretà una trobada a Sarrià i d’aquesta manera en una tarda que s’albirava la primavera l’entrevista es va convertir en conversa i intuíem que podia ser l’inici d’una bona amistat.

En Joan havia estat un treballador tota la seva vida, en un taller de Sarrià i finalment, fins a la seva jubilació a la Torras, “la fàbrica”, com senzillament es deia a Sarrià. Però també una persona compromesa amb la seva comunitat civil i parroquial. Es tracta d’una vessant educativa que no tothom sap fer, doncs més enllà del seu compromís i servei personal ho va ensenyar als seus fills que a diferents nivells l’han seguit. En Narcís Casassa és l’actual alcalde de Sant Julià i diputat provincial. També en parlaríem aquella tarda.

- La generositat de les seves obres és coneguda.

- El que m’agrada és fer cada peça. Sincerament m’ho passo molt bé, M’agrada que els meus amics es recordin de mi per mitjà de les petites obres que els ofereixo.

- Ara parlem de Sarrià. Quina evolució ha viscut el municipi?

- Molts canvis. Els que en som de tota la vida en poder donar testimoni. En conjunt l’evolució ha permès millorar moltes coses, molts serveis.

Possiblement el fet que tenim una vida associativa intensa ajuda molt. També és evident que ara tenim molts veïns nouvinguts. S’està edificat molt, especialment en els espais que abans ocupava la fàbrica de cel·lulosa i la de la Coca-Cola, suposarà a mig termini la vinguda de moltes famílies. Esperem que s’identifiquin amb Sarrià. Personalment pateixo pel risc que

~

- Es considera un artesà?

- Em penso que va de molt enrere del moment que em vaig posar a treballar en un taller de carrosseries on vaig aprendre algunes tècniques de manejar el metall. En passar a la fàbrica de paper tenia unes altres responsabilitats, però sempre mantenia l’esperança de recuperar el que més m’agradava. La jubilació em va permetre fer-ho.

- Per començar va haver d’ improvisar les eines?

- Tot va començar amb les troballes arqueològiques a Sant Julià. Les peces, gerres i peces de vaixelles metàl·liques eren úniques, però corresponien a una de les primeres comunitats cristianes de casa nostra.

Podien ser referents del municipi i també suposaven un repte professional. Aleshores vaig començar a treballar-hi i, certament, el primer que calia era disposar de les eines adients, doncs en el mercat no es poden trobar.

entrevista

El que no podíem imaginar de cap manera era que el text del diàleg, previst per a la revista diocesana “El Senyal”, ja no el llegiria amb ulls terrenals en Joan Casassa. Mentre érem lluny de les terres de Girona ens va arribar la notícia del seu traspàs. L’entrevista es va publicar i d’acord amb l’extensió disponible, l’etern problema de premsa escrita, es van escollir els temes més adients. Avui ens plau completar una conversa que tracta d’anar més enllà del tema original, un artesà que des de la seva jubilació practica una afecció retinguda fins aquell moment per la feina quotidiana i les responsabilitats familiars.

Joan Casassa mostrant una de les seves peces a l’alcalde Josep Turbau amb motiu de l’exposició de la sala “La Caixa” del carrer Petit, que va fer conjuntament amb els seus amics Quim Prades i Agustí Vila, el desembre de 2004.

Foto: Quim Llunell

43 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 44

esdevinguem una població-dormitori. La proximitat amb Girona té moltes coses bones, però també suposa el risc de prendre identitat. Serà responsabilitat dels sarrianencs saber conservar la nostra personalitat com a poble i integrar als nouvinguts.

Joan Casassa treballant al seu taller del carrer Firal. Foto: J.Victor Gay.

- Els sarrianencs es comprometen amb el municipi amb les entitats i la societat civil?

- Penso que els que som d’aquí no tenim problema en fer-ho. Ja sigui des de les associacions de pares i mares dels alumnes de les escoles, les entitats esportives que són importants, les de la gent gran o jubilats. Si tenim la sort de deixar la feina en una bona edat, es pot dedicar temps en aquesta participació.

Al menys és el que he “predicat” tota la vida. És un bon camí per a fomentar l’amistat i allò que en diem “fer poble”. És el que aconsello, si és que tinc alguna autoritat per fer-ho, al menys per raó d’edat i també ho fe fet a nivell familiar.

- Està satisfet d’aquesta participació en la vida associativa de Sarrià?

- He fet el que he pogut. He trobat excel·lents persones en aquest camí, penso en el malaguanyat Mn. Gabriel Roura, que de ser el rector va esdevenir un gran amic de casa, els meus companys de junta en les diferents entitats, el bon amic Quim Padres, amb qui vaig col·laborar en la realització del monument als Donants de sang, estic satisfet d’aquests serveis que és com entenc la participació i els redits de l’amistat compensen el temps i la poca o molta feina que hi puguis fer.

Aquesta és una part de la conversa que el periodista va mantenir amb en Joan Casassa i Ametller, l’entrevista que l’entrevistat no va ser a temps de llegir. Ens va deixar una pinzellada de la seva humanitat i qualitat humana, no l’oblidarem.

~

entrevista

- Com veu el futur de Sarrià?

- Com el de qualsevol societat humana, serem el que, entre tots estem disposats a fer. No és just donar les culpes als que han acceptat tenir responsabilitats de servei, ja sigui a l’ajuntament o a qualsevol entitat. Cal “mullar-se”, saber acceptar el compromís. Tenim reptes importants i de tot tipus, des de l’ordenació de les vies de comunicació que ens creuen, penso en el pas del TGV o l’ampliació de l’autopista, l’ urbanisme que cal saber ordenar, el que dèiem dels nous veïns... caldrà que entre tots ens hi posem, ningú ens ho farà des de fora.. De natural sóc optimista.

44 PdS 65

Telèfon 972 17 11 51

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 45

Àrea de cultura: música i teatre, cursos, exposicions i arrels Sergi Torrentà Tinent d’Alcalde i Regidor de Cultura Cristina Vicedo Presen Serrano

Premis literaris Sant Jordi 2008 En aquesta edició dels PREMIS LITERARIS SANT JORDI, des de l’àrea de cultura vam decidir que després de 27 anys era hora de fer un canvi, de modernitzar-los, un canvi que no ha de quedar aquí, sinó que seguirà el seu curs d’evolució.

Per aquesta edició vam modificar les bases per fer-les més obertes, senzilles i properes als veïns de Sarrià de Ter preferiblement. I vam innovar el concurs afegint la categoria de haikús-sms per atraure el públic juvenil i fer arribar la pràctica literària al públic en general, precisament vam modificar el concurs per ampliar-ne la participació.

I així va ser, vam mantenir la participació de les categories de poesia i prosa i en la nova categoria la de haikús-sms es van presentar 17 treballs, cosa que considerem un èxit en el seu primer any de vida. La guanyadora de la categoria i que va enviar el seu treball mitjançant un sms va ser Maria Rovira amb el següent haikú: escolto, atenta només sento mussitar campanes ferides En els premis literaris categoria d’adults, els guanyadors van ser: Núria Martí per l’obra de narrativa “NATURALESA HUMANA” i en la modalitat de poesia Joan Carles González amb l’obra “BLANC SOBRE BLANC” Des de l’àrea de cultura volem seguir amb aquesta evolució dels premis començada aquest any i fer canvis prudents, perquè l’edició dels premis no quedi en l’oblit dels sarrianencs i participin en aquesta festa literària com una festa més marcada al calendari del poble.

cultura

~ Sergi Torrentà, regidor de Cultura, en la presentació dels premis literaris St. Jordi, juntament amb Anna M. Fornells.

Foto: Ajuntament Sarrià de Ter.

45 PdS 65

~

cultura

sarria 65

46 PdS 65

16/9/08

19:06

Página 46

Fila 0

Cuina al centre cívic

Acabat el cicle Escenaris, i la festa dels Premis Literaris Sant Jordi d’enguany, juntament amb la col·laboració del Centre Parroquial vam creure oportú donar-li una continuïtat al teatre fins arribar als mesos d’estiu i per això vam crear la proposta del FILA 0, ubicar durant el mes de maig aquelles propostes que normalment no es programen en un cicle habitual i donar una empenta a grups amateurs o semiprofessionals.

Aquest cicle, el primer any ha portat al teatre del centre parroquial tres propostes ben diferents, ELS GROULLERS, un grup de musica tradicional forjada en terres sarrianenques i considerats un dels millor grups de folk del nostre país, guanyadors de concursos com Exit o Injuve o el recent Eurofolk, en què van quedar primers de la fase estatal i segons d’Europa. Seguidament vam tenir un concert de música gospel, ELS GOSPELIANS, una formació de cantants amateurs que acompanyats per musics professionals ens van delectar en el que podríem dir el millor concert dels últims 100 anys fet a Sarrià, no hi ha paraules per descriure aquell magnífic recital, i el cicle va acabar amb una obra de teatre amateur amb una magnifica obra teatral sobre la presència de la coca-cola als països del l’est.

Un bon cicle per rematar el que era la temporada hivern-primavera de teatre a Sarrià i en què després de l’estiu seguirem gaudint de bon teatre amb el cicle que ens prepara el Centre Parroquial i després, els Pastorets.

El Centre Cívic la Cooperativa segueix apostant per realitzar cursos pràctics i útils en la vida quotidiana: informàtica, llengua anglesa, jardineria i cuina, entre d’altres.

Pel que fa als cursos de cuina, cal dir que ja fa dos anys que es van iniciar però que enguany hi ha hagut una novetat: les classes s’han impartit en una aula del Centre Cívic i no a la cuina del restaurant.

Concretament, es va adaptar l’aula 3 per portar a terme aquests cursos. Així mateix, s’ha d’agrair a l’AMPA del CEIP Montserrat el detall de deixar-nos de manera desinteressada la cuina i el forn que pertanyen a l’escola: moltíssimes gràcies!!

El tret de sortida d’aquests cursos ens el va oferir el gastrònom Pep Nogué amb el curs de “Maridatge de vins i formatges”. Una inauguració que va comptar amb l’assistència de 35 persones expectants per conèixer la varietat d’aromes i sabors que concentren els productes del raïm i de la llet.

En Pep ens va ensenyar com educar i poder gaudir a través del nostre “paladar” amb bons vins i formatges. Resulta excel·lent la combinació d’ambdós productes que arriba a ser una exquisidesa per al nostre sentit del gust.

El mes de febrer es van iniciar els cursos gastronòmics en el Centre Cívic la Cooperativa, la varietat ha estat servida als sarrianencs i sarrianenques; un curs de “Cuina de Primavera” i un altre curs de “Pastisseria Casolana”.

Els objectius d’aquests cursos han estat molt senzills: el primer de tots i el principal és que els assistents gaudissin del curs. S’ha aconseguit que els assistents aprenguessin a elaborar nous plats i que, alhora, tinguessin els coneixements necessaris per degustar-los i treure el màxim profit de l’esplèndida combinació de productes emprats. De manera paral·lela s’ha pretès que el curs fos un espai enriquidor de consulta culinària, amb un ambient on regnés el companyerisme i els bons plats. Tot plegat, sota la direcció del mestre d’orquestra: el cuiner que portava a terme el curs.

Un altre objectiu ha estat la promoció dels nostres cuiners, els cuiners sarrianencs. Perquè a Sarrià tenim bons cuiners, que són de qualitat i que els hem d’aprofitar per aprendre de la seva experiència culinària.

Al mes de febrer es va iniciar el curs de “Cuina de Primavera” amb el cuiner Santi Baronat. En Santi treballa en el restaurant “El Celler de Can Roca”. En Santi ens ha fet gaudir d’una cuina primaveral amb els ingredients típics d’aquesta estació, amb unes combinacions que va fer que tots gaudíssim tant o més que el mateix cuiner fent el curs. Els dijous el cuiner ens preparava un primer plat, segon plat i postres. Per no faltar a la veritat, s’ha de dir que els

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 47

assistents marxaven sopats amb la degustació de l’exquisidesa dels plats elaborats. Encara diria més: marxaven molt ben sopats.

Al mes de maig s’ha portat a terme el curs de “Pastisseria Casolana” amb el pastisser Narcís Llausàs, de la fleca Can Llausàs de Sarrià de Ter. En Narcís ens ha elaborat unes postres que va fer despertar tots els sentits; gust, olfacte... La presentació dels plats, juntament amb les olors que aquests desprenen i la seva posterior i desitjada degustació, ens ha fet gaudir i delitar en tots els aspectes.

Aquests cursos es van portar a terme els dimecres el curs de pastisseria i els dijous el curs de cuina de primavera, de les 19.30 a les 21 h. En Santi i en Narcís van estar acompanyats de 21 alumnes-gourmets que frisaven per veure quin era el proper plat que havien d’elaborar i degustar, resultava tot un plaer la seva elaboració i posterior degustació. El colofó final! Cal dir que entre els assistents hi havia dones i homes, perquè el tema culinari interessa a ambdós sexes; a tothom li agrada gaudir d’un bon plat i d’una bona cuina. És més, quan és un mateix qui l’elabora, troba més sabors i es degusta sota una millor perspectiva culinària.

El proper curs 2008-2009 el Centre Cívic també oferirà cursos de cuina que seran tan interessants com els d’enguany. Us convidem a tots a venir i gaudir d’uns plats elaborats amb els cuiners sarrianencs, que ens oferiran uns nous cursos de cuina per continuar gaudint de la cuina gastronòmica catalana i així poder elaborar els nostres propis plats, perquè com va dir un cuiner: “Enlloc s’està més ben servit que a casa”.

Com a cloenda podríem llegir aquests refranys culinaris catalans: “Del plat a la boca ningú s’equivoca” “Tranquil·litat i bons aliments, tenen sanes a les gents”.

El pastisser sarrianenc, Narcís Llausàs ha estat l’encarregat del curs “pastisseria casolana”, i el gastrònom Pep Nogué, del curs “maridatge de vins i formatges”. Fotos: Prese Serrano.

cultura

~ 47 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 48

Exposicions

Eren amics, companys, familiars i alumnes de la Laura i d’en Francesc. Tots ells van voler assistir en un dia tan especial per als dos artistes.

“Silenci Humit” de Laura Casas i “Mirades” de Francesc Ruiz Centre Cívic La Cooperativa, del 10 al 30 d’abril

Era el dia en el qual presentaven les seves obres.

Presentaven el seu últim treball, un treball ple d´emocions, de sentiments i sobretot de moltes ganes de crear. De crear art, un art que ens transmet que la Laura Casas i en Francesc Ruiz estan en plena forma en la seva carrera artística.

“LA MATERNITAT D’ELNA, bressol de l’exili. 19391944” Sala Patronat del 15 d’abril al 9 de maig El triomf de la vida

L’alcalde Roger Torrent i els artistes Laura Casas i Francesc Ruiz.

Foto: Prese Serrano

La Sala Gran del Centre Cívic estava vestida amb unes trenta pintures a l´oli de diversos formats sobre “caixes” de fusta, sense marc, continuant la imatge per fer-la més etèria, fugint dels tancaments.

Són retalls de mar, del cel, de mar amb cel i de cel amb mar, cercant la comunió entre aquests dos elements que es fan l´amor per banyar-se de llum i alhora de força. Moviment i calma, agressió i pau, poesia espaiada i contundent, anar i tornar constant, plenitud i buidor, música i silenci.

Aquesta és l´obra que ens ha presentat l´artista gironina Laura Casas amb la seva exposició “Silenci Humit”. Aquesta artista, sota una pinzellada quasi imperceptible, omple el suport de blaus i de verds, de violetes i de grisos, d´escuma blanca i d´energia vital, intentant copsar l´instant d´un moviment constant, un moviment que pretén provocar en els sentits una sensació de pau. L´artista retalla moments de mar, se´ls fa seus sota la geometria de les seves formes de presentació, les caixes, que generen formes indefinides, però que sempre compateixen una mateix horitzó.

~

cultura

L´exposició també compta amb la col·laboració de Francesc Ruiz, un alumne de l´escola d´Art de Girona, “El Taller del Barri Vell”, que també presenta el seu treball sota el nom de “Mirades”.

48 PdS 65

L´artista ens va presentar un conjunt d´obres dins del registre del retrat realista, però fent-ne una lectura personal i amb molta força.

Els dos artistes gironins ens van fer gaudir d´una inauguració especial, perquè no és gaire habitual gaudir de la imatge de veure com 100 persones omplen la Sala Gran del Centre Cívic per inaugurar una exposició.

“Érem en un camp de concentració a la platja d’Argelers, envoltats de filferro i sorra. Era el febrer de 1939, feia un fred horrible i bufava una tramuntana que no ens deixava caminar, i menys encara a la sorra. Havíem de subjectar-nos uns als altres per mantenir-nos drets...” recorda María García, que va parir a la maternitat d’Elna el seu fill Felipe Sáez el 24 de març de 1940.

“Al camp hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana, dia i nit. Quan s’esgotava de tant de plorar, s’adormia, i ella el protegia amb el seu cos.

Les mantes eren totes mullades en aquells dies tan durs de febrer. Quan sortia el sol, la mare colgava el seu fill a la sorra perquè li servís d’abric. Però passats uns dies el nen morí de fam i fred. Jo estava embarassada, i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern, em desesperava... Fins que un dia vaig trobar-me a la senyoreta Elisabeth; més ben dit, em va trobar ella. I em va proposar anar a parir en una maternitat que estava a Elna, al Rosselló.

El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la maternitat no vaig poder reprimir les llàgrimes.

Tothom es pensava que plorava d’emoció, només jo sabia que ho feia pel nen enterrat a la sorra d’Argelers”, explica Mercè Domènech.

Aquests dos testimonis són una mostra de les petites/grans històries que giren al voltant de la maternitat d’Elna i de la figura d’Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que va crear a Elna una illa d’humanitat enmig d’un escenari europeu trasbalsat per la guerra. Allà va ajudar a néixer entre 1939 i 1944 un total de 597 nens, la seva gran majoria fills de republicans espanyols que arribaven a França ferits, exhausts i vençuts físicament i moralment, havent perdut pel camí somnis i esperances.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter va inaugurar el passat dia 15 d’abril a la Sala Patronat l’exposició “La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili. 1939-1944”, produïda pel Programa per al Memorial Democràtic, que depèn de la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, i que ha estat organitzada en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament d’Elna. Més de

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 49

40 persones van assistir a la inauguració a Sarrià de Ter de l’exposició que va ser presentada pel tinent d’Alcalde de Cultura de Sarrià de Ter, Sergi Torrentà.

A continuació va prendre la paraula Marc Vidal, director dels Serveis Territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Girona, que va destacar la voluntat de la Conselleria d’impulsar la recuperació de la memòria històrica com a principal mitjà per evitar que la humanitat torni a caure en els mateixos errors i causar desastres com la guerra civil espanyola. Finalment, l’alcade de Sarrià de Ter, Roger Torrent, va convidar tothom a detenir-se a contemplar aquesta exposició al temps que feia extensiva aquesta invitació també a les generacions més joves per no “oblidar” uns fets tan terribles i dolorosos com els que va comportar la Guerra Civil a l’Estat espanyol.

L’exposició recreava a la perfecció la fredor d’aquells dies de guerra i privacions, però també traspuava esperança en el futur de l’ésser humà, gràcies a aquells nadons que, contra tots els obstacles i les adversitats, s’obstinaven a viure. Com ha dit en alguna entrevista l’Elisabeth Eidenbenz: “La meva gran satisfacció és que el lloc es convertís en una illa de pau enmig de l’infern, en una bombona d’oxigen per anar cap endavant, per seguir vivint.” I ho diu en un correctíssim castellà, amb una veu clara que pot sonar una mica dura, potser perquè defuig les tendreses fàcils, herència dels seus orígens germànics probablement. Tot això, i els seus ulls petits però extraordinàriament vius als seus 93 anys, ho testimoniava l’audiovisual que acompanyava l’exposició, gravat a la seva residència austríaca. En cap moment s’atribueix cap mèrit, “No fui yo. No fue mérito mío. Yo sólo fui una pieza más del engranaje”, diu. Poques vegades somriu, però sí que ho fa emocionada quan recorda les cançons republicanes que cantaven les seves refugiades espanyoles.

“La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili. 19391944” compta amb un bon nombre de fotografies, que en la seva majoria han estat extretes dels àlbums personals d’Elisabeth Eidenbenz. A més, reprodueix els records de l’exili de mig milió d’homes i dones que van haver de fugir a França a principis de 1939 sota les bombes dels avions franquistes i dedica un especial apartat a recollir els testimonis personals d’aquelles dones que, amb els records traspassats

L’ exposició “La maternitat d’Elna, bressol de l’exili 1929-1944” recreava a la perfecció la fredor d’aquells dies de guerra i privacions, però també traspuava esperança en el futur de l’ésser humà.

als seus fills que ara tenen entre 60 i 65 anys, expressen la seva gratitud envers la jove i generosa mestra suïssa que, sense tenir coneixements mèdics ni haver presenciat mai abans cap part, va oferir la vida a més de mig miler de nens que sense ella estaven abocats a una mort quasi segura, tenint en compte el percentatge de mortaldat de nens nascuts als camps de refugiats, que superava el 90%.

Aquesta història de la maternitat d’Elna que, potser per tenir un final feliç, ha passat desapercebuda durant tots aquests anys, finalment ha aconseguit anar més enllà de la memòria dels seus protagonistes i guanyar-se un lloc dins la memòria col·lectiva. Gràcies a aquesta exposició, juntament amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya l’any 2007, Elisabeth Eidenbenz ha pogut recollir el testimoniatge de gratitud per la seva discreta i generosa tasca humanitària.

“Venim de França, Espanya, Mèxic, de tot arreu, per agrair-li el risc que vostè va córrer per nosaltres”, li va dir a l’Elisabeth l’Anito Tropper, nascut a Elna el febrer de 1943. “Oh, no, no va ser un risc; la meva consciència em deia el que havia de fer”. “Som aquí per honorar-la”, li respon ell. “Són tantes les coses que ja no recordo”, comenta ella. “No pa teixi, que jo ho rec or daré se mpre per vostè ”, va contestar-li Tropper emocionat.

cultura

~ 49 C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48

17840 SARRIÀ de TER

PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 50

Flama del Canigó

El passat 23 de juny, revetlla de Sant Joan i de la mà del Centre excursionista de Sant Julià de Ramis i dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, la Flama del Canigó va tornar a arribar a Sarrià de Ter. La Flama del Canigó és el foc amb el qual s’encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d’arreu del país. La Flama és tot l’any a la cuina del museu de la casa Pairal de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt de la Casa pe encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d’allà repartir-lo per a totes les terres catalanes.

~

cultura

El format d’aquest any de la rebuda de la flama no va variar de l’any anterior, vam avisar totes les associacions de veïns perquè s’enduguessin la flama al seu barri i poguessin llegir el manifest que acompanya sempre la flama. Va ser un acte de molta senzillesa i a gust de tothom, i el bo de tot és que a Sarrià contribuïm a l’esforç de mantenir els elements més destacats de la nostra cultura.

50 PdS 65

Diversos moments del pas de la Flama del Canigó per Sarrià de Ter. Fotos: Roger Casero.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 51

Premis literaris Sant Jordi 2008 Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

El dia que tingui una estona lliure i dugui quatre rals a la butxaca me n’aniré a comprar un bloc de notes Moleskine. D’aquells negres que es tanquen amb una goma elàstica. Com el que porta en Miquel Calçada en els seus viatges televisius, com el que crec que he vist dur a l’alcalde Torrent, igual que el del crític literari Joan Josep Isern o com el d’en Josep Brugada, que és d’un espectacular color vermell Ferrari. Sense una eina adequada és difícil prendre anotacions per poder redactar, un cop a casa, cròniques rigoroses. Fins ara he anat prenent apunts amb un quadern de butxaca de coloraines, propaganda de la marca evaxSalvaSlip, que ha fet la seva funció amb raonable dignitat. A les seves pàgines hi he anotat idees que m’han donat molta feina i satisfacció. El seu successor, ara que no hi queda gaire paper en blanc, no pot ser altre que el príncep dels blocs de notes.

En la categories infantils, que enguany havien de girar sobre Mercè Rodoreda o el planeta Terra, els treballs guanyadors –tots ells obres de l’alumnat del CEIP Montserrat- han estat : MITJANS – Prosa Esther Martínez Vintcens – Hola la Terra Clàudia Casero Canyigueral – La Terra preocupada Sandra Simon Martín – La Terra MITJANS – Poesia Laura Ruiz Aranda – La Terra Jordi Martínez Ballada – La Terra Adrià Escobar Serrano – El planeta blau

~

Com a preàmbul a la cerimònia de lliurament dels guardons, se’ns ha ofert l’espectacle teatral de titelles El cel de Mozart, una producció de la companyia Microcosmos Teatre que explica amb la veu íntima del geni de Salzburg els episodis més interessants de la seva vida, sota una banda sonora especialment escollida. Un espectacle magnífic tant pel que fa a la posada en escena, com a la

interpretació, la música i els diàlegs, que perfectament podria programar-se en qualsevol cicle de teatre infantil, amb entitat i personalitats pròpies. Un espectacle que hauria merescut un ple absolut de la platea del teatre, que no s’acaba d’aconseguir qui sap si per inconveniència d’horaris o per escassa difusió. Un any més …llàstima !

Retornant al cos dels Premis, les modalitats admeses a concurs han estat de narrativa i de poesia, amb la innovació ja apuntada dels haikús (breus composicions poètiques sense rima de tres versos i síl·labes comptades que s’inspiren en la tradició japonesa), a més de la secció per a nois i noies.

cultura

Amb el meu quadern em presento al Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas de Sarrià de Dalt el divendres 25 d’abril a l’acte de lliurament dels premis Sant Jordi. L’edició 2008 del certamen literari de Sarrià ha vingut precedida d’una certa polèmica pels canvis anunciats en la composició del jurat, per la dotació econòmica revisada a la baixa i per la novetat que suposa la convocatòria d’un concurs d’haikús tramesos per SMS o correu electrònic, tot un brindis a les noves tecnologies.

Sempre que hi ha canvis es poden generar alarmes i recels: caldrà mesurar la participació, l’acollida i la continuïtat de la nova iniciativa en posteriors edicions per a calibrar-ne el nivell d’encert i arrelament. La dotació econòmica per se no ha de marcar el prestigi d’un premi: aquesta és una qüestió relacionada amb temes pressupostaris, sempre espinosos, però un dels punts de les bases que els participants es miren primer va escrit amb números, no pas amb lletres. I en l’àmbit cultural especialment –ja ho deien a l’Auca del Senyor Esteve- sempre val més sumar que restar, multiplicar que dividir. Un aspecte que seria millorable és el de la difusió a temps de les bases: si se’n fa una distribució i publicitat matinera, sempre hi ha més possibilitats que la participació sigui més nombrosa, diversa i provinent d’àmbits lingüístics diferenciats.

51 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 52

Sandra Simon i Clàudia Casero, premiades en la categoria de prosa mitjans, amb Anna Ma Fornells, bibliotecària de Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero

GRANS – Prosa Alejandra Bahí Ossa – Un documental Maria Casals Viñals – EL planeta Terra i la seva història Paula Vargas Jiménez – Ei! Aquí s’ha de reciclar

~

cultura

GRANS – Poesia Mireia Cros Pérez – Mercè Rodoreda Sheila Delgado García – El planeta Terra Aina Membrive Rivero – Carta a la Terra

52 PdS 65

Pel que fa al premi de narrativa, la guanyadora ha estat Núria Martí Constans, de Girona, amb l’obra Naturalesa humana. Núria Martí és un nom que de ben segur se’n sentirà a parlar en la nova narrativa gironina. La tardor passada ja va ser finalista del premi Just M. Casero, ara afegeix el premi Sant Jordi de Sarrià de Ter a una llista d’èxits. En recollir el guardó va fer algunes interessants i breus referències al procés d’elaboració literària i va voler agrair al jurat el reconeixement que el premi atorga, així com al seu marit el suport i paciència mostrats en èpoques creatives. No em cansaré de defensar a peu i a cavall la necessitat que les obres premiades en aquest certamen siguin difoses al públic. Tant li fa el suport: edició en paper, penjant-ho a la web municipal, llegint-les per la ràdio... A més d’acostar al lector l’obra premiada, la publicació és un segon reconeixement –potser el més rellevant- cap a l’autor. Seria desitjable i plausible que, definitivament, es publiqués un relligat de les obres que s’han endut el premi –narrativa i poesia- i sortissin a la llum de manera ben merescuda.

Quant al premi Sant Jordi de poesia, ha recaigut en l’obra Blanc sobre blanc, del poeta i professor mataroní Joan Carles Gonzàlez Pujalte. Una vegada més, el palmarès dels premis de Sarrià de Ter es veu enriquit amb la inscripció al registre de guanyadors d’un nom amb una trajectòria literària notable. Gonzàlez Pujalte és autor d’una

dotzena de llibres i reculls poètics publicats per diverses editorials, a més de comptar amb una llarga trajectòria de més d’una trentena de guardons. No va poder ser present a l’acte de lliurament i no el vam poder conèixer personalment, però una recerca a Internet permet fer-se una idea de la consistència de l’obra de l’autor.

Pel que fa al I concurs d’haikús, va ser-ne escollit un de Maria Rovira i Lastra, de Barcelona, que fa així : “Escolto, atenta.

Només sento mussitar campanes ferides .”

Maria Rovira i Lastra, a qui li ha correspost un “Ipod” com a recompensa tecnològica per la seva obra, tampoc ha pogut ser present a l’acte del Centre Cultural. És una joveníssima promesa poètica que ja ha estat reconeguda en d’altres certamens en l’òrbita dels haikús i els tanka. Una vegada més l’absència de l’autora s’ha hagut de suplir per la recerca al Google. Els temps canvien que és una barbaritat.

Sortim del teatre del CCP. Ja és ben fosc. Penso : “Avui sí que has apuntat poca cosa al quadernet de notes”. Amb prou feines he tingut ocasió d’anotar quatre gargots. En la categoria d’adults, de tres premiats dos no han pogut assistir al lliurament de premis. No hem pogut veure’ls en directe, no hem pogut copsar les seves impressions en primera persona. Com que veig que, cada vegada més, la informació s’ha de recercar navegant per la Web, quan em vagi a comprar el bloc Moleskine demanaré si ja en tenen amb Bluetooth incorporat.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 53

Jordi Coca Josep Brugada

La noia del ball Premi Carlemany, 2007 Editorial Proa, Barcelona, 2007

La noia del ball, pel desenvolupament argumental, semblaria doncs l’antecessora de Sota la pols. Les dues històries basades principalment en experiències de personatges bastant ben afaiçonats al temps de postguerra barcelonina, tenen un denominador comú: el despotisme masclista d’un pare de família violent, insensible, groller i dominador envers la muller i envers els fills. L’antipare és producte del mimetisme negatiu, insuportablement masclista que imperà en els models masculins de la societat franquista. Si Sota la pols ens situava essencialment en el temps de després de la guerra i en l’experiència traumàtica de la postguerra, La noia del ball se situa -en començar la seva trama argumental- en els anys de la República. Seguidament com a teló de fons, la història dels personatges deriva inevitablement cap als incidents violents de la sublevació del 1936 a Barcelona i les seves conseqüències. L’argument novel·lesc discorre vers els brutals bombardeigs contra els objectius civils i posteriorment el rerefons narratiu esdevindrà també l’entrada dels franquistes a la ciutat i la presa de la situació pels factòtums inquietadors i repel·lents de la falange. De tota manera aquesta novel·la -ben travada- esdevé progressivament un retaule molt real, molt aproximat, de l’ambient

La narradora és una apassionada del ball, la qual cosa farà que immediatament el lector traslladi certament la seva memòria literària envers una de les millors i la més coneguda de les heroïnes rodorerianes. La dona en qüestió evocarà l’arcàdia perduda dels anys d’infantesa passats a Menorca a casa de l’àvia i entre les tietes, quan “rallaven menorquí”.

Se’ns descriuen, doncs, a Sant Lluís, les vivències de les dues germanes en aquest poble de Menorca quan el seu pare ha quedat vidu i entre malalt i mancat de feina, enmig de les turbulències i les misèries polítiques dels anarquistes a Barcelona, per un període llarg de temps, gairebé oblida les seves filles a casa de l’àvia materna. Allí les germanes, malgrat el buit que deixa la mare, el distanciament i les absències continuades del pare, el qual intenta sobreviure a Barcelona, són felices amb els jocs innocents de carrer amb altres nins, amb el teatre que representava el conco Bussutil a Maó, amb les trapelleries a les habitacions enormes i oloroses de casa de l’àvia, la qual estima amb bogeria les seves nétes. Com ens especifica la protagonista, “L’illa l’associava amb un gaudi sensual que tenia a veure amb els colors, el clima, les olors i aquella casa gran on vivien la iaia i es conco en Toni”. A Menorca les nenes viuen també

~

i la pressió psicològica que pateixen els personatges en una Catalunya enfonsada i completament derrotada pel feixisme. Cal dir que La noia del ball és una novel·la que es desenvolupa en dues parts; com si tal vegada es tractés d’un abans i un després. Els dos principals personatges femenins basculen entre el record d’un temps feliç passat a la vila de Sant Lluís, a Menorca, i un temps en el qual només recolliran infelicitat, que són els anys viscuts a Barcelona. La història és la de dues germanes, la Neli i la narradora de la història, una dona jove de la qual en cap moment del relat en sabrem el nom. Aquesta darrera és qui descabdellarà amb la tècnica literària in media res, la història de la seva infelicitat que des del principi fins al final l’explica al seu fill (el qual quan va esclatar la guerra civil tenia sis mesos). D’alguna manera la intencionalitat del novel·lista –completament reeixida- és la d’explicar-nos les vicissituds d’aquests contrastos felicitat/infelicitat en clau femenina directament a nosaltres lectors.

cultura

Si d’antuvi el lector d’aquesta novel·la no sabés el nom de l’escriptor que l’ha redactada, en la lectura d’alguns dels seus passatges hom podria relacionarla amb algun dels textos, amb la temàtica o amb l’estil literari de la Mercè Rodoreda. Si no fos per l’ambientació espai/temps que en les primeres pàgines de la novel·la la situen a l’illa de Menorca, el text, per la perspectiva literària en femení i pel punt de vista, el qual quasi ratlla la tècnica del monòleg interior, podria fer pensar en un cert estil rodorerià, justament en aquests temps que hem renovellat la memòria de l’escriptora.

Però no, La noia del ball és escrita per un escriptor ja consagrat de la literatura catalana, Jordi Coca, el qual en altres textos ja va assajar de situar uns personatges i algunes vivències de caràcter autobiogràfic en els ambients grisos, sòrdids i miserables de la postguerra a Barcelona. Concretament això ho va desenvolupar en una novel·la dura, trista, angoixant i rasposa com el paper de vidre, la qual va titular Sota la pols; una història que es va publicar el 2001.

53 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 54

~

cultura

els contrastos, sobretot entre les eixides i el cel blau impol·lut de l’estiu, les anades a cala Alcaufar i els tons obscurs i tètrics de les pluges i les ventades de l’hivern: “Que diferent era tot de l’estiu, quan creuava la cala nedant, quan em capbussava com si res i en submergir-me obria els ulls i veia el fons marí, amb roques, clapes de sorra i peixos diversos”. En els passatges literaris en els quals s’evoca Menorca, el lector té la impressió que la novel·la podria derivar vers alguns quadres sensuals i entendridors de la millor literatura anglesa de les Brönte o de Virginia Wolff, però no, no serà així. El destí de les dues germanes a mesura que anem passant les pàgines esdevé més aspre i més resclosit. I el tomb definitiu de la novel·la i el plantejament realista inherent al llarg de la narració s’esdevé quan, “va arribar el dia de tornar a Barcelona”. El decorat, malgrat que els personatges visquin l’època de la República, és Barcelona, ciutat que inevitablement provocarà vibracions negatives en la psicologia de la narradora, “En ser a Barcelona ens va semblar que els carrers eren escletxes humides, que hi havia massa cotxes i que tot era brut i deixat de la mà de Déu”. Per tant, els contrastos en l’imaginari d’aquesta narradora d’excepció, és el de la grisor barcelonina i la blancor de les façanes de les cases de Menorca o el què és el mateix: infelicitat versus felicitat.

54 PdS 65

La noia del ball planteja la fractura del mite de la infantesa sobretot a partir de la irrupció d’una sèrie de personatges molt més secundaris que apareixen a la narració; les segones núpcies del pare amb la Rosario, una noia que parlava castellà i que va donarlos un altre germanet, el Pepito. Aquest pot ser un dels exemples que participa d’aquesta ruptura.

Aquest i altres personatges més difuminats desfilaran en la vida d’aquest testimoni d’excepció d’una psicologia femenina aclaparada, mortificada pels fets viscuts i sobretot perquè esdevindrà una víctima innocent, màrtir del despotisme masclista del marit –denominador comú que podem apreciar amb escreix a Sota la pols (2001)- tarannà que acaba d’exacerbar-se més i més amb l’adveniment dels règims feixistes. Ens ho diu lacònicament ella mateixa: “el teu pare s’assemblava al que va venir un cop acabada la guerra.” El contrast femení / masculí esdevé summament interessant en la història patètica d’aquesta narradora. Comptat i debatut, els personatges masculins adquireixen unes connotacions tothora negatives, a moltíssima distància del paper positiu que hi adquireixen quasi totes les dones, les quals ajuden, aconsellen o consolen la protagonista, siguin les cosines, siguin les veïnes o les companyes i les confidents de la fàbrica tèxtil on la noia va a treballar.

La novel·la, doncs, té diversos quadres o escenaris en els quals la protagonista a vegades, apropant-se patèticament i dramàtica a la tècnica descriptiva del monòleg interior (sobretot perquè a voltes el lector oblida que la història és explicada al seu propi fill), descabdella els seus pensaments, les seves impres-

sions, els seus neguits, les poques alegries, la seva personal ensulsiada. Els escenaris són Menorca, la fàbrica tèxtil de l’Hospitalet on va a treballar, el pis de Barcelona gens alegre on conviu amb el marit i la cunyada, les manifestacions anarquistes, els bombardeigs de la ciutat, els refugis i els escorcolls falangistes en ple carrer. Diu la noia, “De nit, amb els ulls tancats, de vegades plorava. Em sentia fatal, em sentia maltractada i sola”. Heus ací el rerefons de la seva vida.

La noia del ball aconsegueix captar d’una manera molt profunda i exacta, l’ambient sòrdid, ranci, de grans mediocritats i de misèria amb els quals van haver de sobreviure els vençuts de la guerra.

Aquesta magnífica novel·la podem entendre-la no només com un homenatge en general als qui la van perdre, sinó que La noia del ball és -en la nostra opinió- un extraordinari homenatge a les dones, que evidentment van passar les vicissituds de la guerra i de la postguerra. Però per damunt de tot, és un homenatge a les abnegades dones que van haver de malviure en un mateix sostre amb uns marits grollers, insensibles, dèspotes, egoistes, pregonament masclistes, tant o més cruels que els cabdills feixistes que inquietaren i malmenaren la vida de tantes i tantes persones i famílies anònimes, “sempre que penso en la meva vida tinc la sensació que ell l’ha dominada completament, des del primer dia a l’últim”, diu finalment aquesta heroïna que tota la vida havia delejat per practicar una activitat tan alegre i potser tan innocent com el ball.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 55

La cursa ciclista del setembre de 1948 va congregar un gran nombre d’espectadors al revolt de ca l’Esparreguera.

La foto és de S. Creixenti, i ha estat cedida per Dolors Xabé.

El Club Ciclista Ter

El president del Club Ciclista Ter Narcís Riuró, Elisa Sagarrull, Francesc Bosch, Llorenç Figuerola i Conxita Besalú, en l’entrega de premis d’una cursa de cros de 1948 a Sarrià de Ter. Foto cedida per Llorenç Figuerola.

Assumpció Vila

A la foto que ens ha cedit Dolors Xabé, es veu bé la munió de gent arrenglerada al revolt de ca l’Esparreguera, on els ciclistes havien de fer el tomb quan venien de la carretera de Banyoles, amb la filera de plàtans que els feien ombra.

El club el formaven joves sarrianencs i de Sant Julià: en Jaume Lladó (1930), l’ Isidre Palomeres (1930), en Llorenç Figuerola (1929), en Joan Brugada (1928), en Jesús Galeras i en Fernando Mitjà. El mateix grup va organitzar curses de cros ciclista i la cursa de la Festa Major de l’any següent, el 1949. De mica en mica, els joves van anar a fer el servei militar i van deixar les curses, quedant la bicicleta com un hobby dels diumenges.

El ciclisme en aquells anys era un esport de competició que requeria un gran esforç individual. Per entrenar-se calia fer cent quilòmetres en aquelles carreteres, més plenes de forats que de quitrà, amb unes bicicletes que no tenien res a veure amb les d’ara, que són molt més lleugeres i més tècniques. Les bicicletes de més anomenada eren les de la fàbrica de can Gimbernat a Figueres, com la que tenia en Jaume Lladó.

~

La cursa la va patrocinar Cicles Esparreguera, ja que el propietari, en Nitu Esparreguera, tenia un taller de bicicletes al carrer Major. L’Ajuntament de Sarrià de Ter hi va participar amb l’aportació del primer trofeu, però l’organització també va comptar amb d’altres espònsors

com el metge Joaquim Vila Palop. Els membres del club es van fer brodar una samarreta de color lila i groc amb una roda de ciclista al pit.

dossier d’història

Per la Festa Major de 1948, el Club Ciclista Ter va fer la seva presentació al poble, tot organitzant una carrera.

D’aquest fet també se’n va fer ressò la premsa gironina, el diari Los Sitios, amb una petita nota a la secció d’esports. La cursa se celebrà el 12 de setembre, a 2/4 de 4 de la tarda i va consistir a donar 20 voltes al circuit que anava de ca l’Esparreguera, per la Nacional II per Sant Julià de Ramis, pujava per la carretera del Cimà, sortia a la carretera de Banyoles i tornava a Sarrià de Ter pel que avui és el carrer Carrilet.

55 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 56

El grup es va aficionar a sortir els diumenges per anar a veure carreres, a Granollers, al velòdrom de Mataró, on van córrer en Jaume Lladó i l’ Isidre Palomeras, o bé s’apuntaven a altres curses per federats com la de La Bisbal. També solien anar a la carrera que organitzava el Frente de Juventudes per les Fires de Girona i a la Festa del Pedal del GEiEG.

~

dossier d’història

L’any 1949, en Jaume Lladó va participar en la Vuelta Ciclista de Castilla La Vieja, la qual passava per Burgos i los Lagos de Covadonga i, el mateix any, en Fernando Mitjà va córrer a la Volta de Catalunya.

56 PdS 65

Però un cosa va ser seguir l’afició anant amb la bicicleta i una altra organitzar curses. Això requeria un esforç que els va superar: demanar els permisos oficials (a la guàrdia civil i al governador) per tallar les carreteres, buscar gent pels controls, cercar el finançament pels trofeus. No eren temps de massa alegries econòmiques i tot que és un esport que depèn més de la força física de cadascú, més que de l’entrenament en grup, ho van deixar, mai tan ben dit, córrer.

Els corredors el Club Ciclista Ter, Llorenç Figuerola i Isidre Palomeras, arriben al mateix temps a la meta del carrer Major, en una altra cursa de cros que es va celebrar el mateix 1948.

Foto cedida per Llorenç Figuerola.

Entrega de premis de la cursa de cros de 1948.: Isidre Palomeras, Montserrat Lladó, Cristina Sirvent, i Llorenç Figuerola.

Foto cedida per Maria Vidal.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 57

Isidre Palomeras, Llorenç Figuerola, Jesús Galera i Joan Brugada del Club Ciclista Ter, poc abans de l’inici d’una cursa. Fotos cedides per Joan Brugada

Isidre Palomeras, Jaume Lladó, Llorenç Figuerola, Joan Brugada i Jesús Galera.

Els components del Club Ciclista Ter en l’actualitat: Joan Brugada, Llorenç Figuerola, Jaume Lladó i Isidre Palomeras. Fotos: Assumpció Vila

dossier d’histò57 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 58

Quadern d’apunts Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

El Club Matra-Simca passa per Sarrià

Ell no ho faria

El cap de setmana de l’1 i 2 de març una representació del Club Matra Simca francès –amb alguns inscrits amb matrícula espanyola- participà en una concentració de vehicles d’aquesta marca en terres gironines i van escollir el nostre municipi per a pernoctar. Mentre els conductors i acompanyants feien nit en un establiment hostaler, els cotxes reposaven en el recinte tancat de la pista d’aprenentatge de conducció del carrer Via Augusta, sota vigilància atenta de guàrdies de seguretat.

Entre vint-i-cinc i trenta vehicles de diferents models d’aquesta marca despareguda feien una patxoca considerable al seu pas per aquestes carreteres.

Seguim amb l’agulla enfilada amb el fil automobilístic. La marca francesa Simca va ser absorbida per Talbot, precisament en aquells anys del Matra, fins que posteriorment tot plegat va ser engolit pel gegant automobilístic Peugeot. D’aquesta marca del lleó, de la qual me’n confesso un usuari entusiasta i satisfet, en tenim una trista mostra des de fa més d’un any al començament del carrer Josep Flores, venint del sud. Es tracta d’un exemplar del model 106, de color blanc, que en el seu dia devia ser aturat per la policia de trànsit i fou retingut en el mateix lloc on encara es troba. Durant molts mesos, la roda davantera esquerra va estar adornada amb un mal accessori : la ballesta groga que immobilitza els vehicles que no poden continuar circulant. El conductor o conductora devia ser multat o multada i, aneu a saber per quins motius, l’auto es va quedar allí. Sobre aquella carroseria hi han desfilat ja les quatre estacions i tota mena d’inclemències meteorològiques. Cada dia, passant, el veig i m’imagino mil històries que explicarien aquell abandonament cruel, inhumà. Fins que he decidit, ara, dur-lo aquí i que quedi per a la posteritat.

Avui va de motor

~

quadern d’apunts

Qui recorda quin cotxe era el Matra-Simca? Matra va ser un constructor francès d’automòbils esportius que va aconseguir un cert èxit en competició, fins que s’extingí als anys vuitanta. A partir de la mecànica del Simca 1200 construí un cotxe sport de carrosseria aerodinàmica i línia esmolada i elegant, que duia motor central i disposava de tres places en filera. Sí: hi podien anar dos acompanyants asseguts al costat del conductor. El nom del model era Matra Simca Bagheera i evocava, amb el seu caràcter esportiu i felí, la pantera amiga de Mowgli a El llibre de la jungla, de Rudyard Kipling. Hi havia un altre model, anomenat Rancho, que, també sobre base Simca 1200, emulava un cotxe tot terreny. A l’Estat espanyol no es comercialitzava però era habitual veure’n córrer en mans de turistes francesos o quan travessàvem la frontera. Els que teníem aleshores catorze o quinze anys i ens començava a agradar la benzina hi vèiem un auto que feia girar. I somiar.

58 PdS 65

La vaga dels transportistes de la primera quinzena de juny em porta un altre record dels primers anys vuitanta. En aquella època eren habituals els augments en el preu del carburant. Res de nou, ja que ara ho continuen essent –i de quina manera!- però hi havia una mena de costum social que consistia a anar a omplir el dipòsit del cotxe la nit abans de fer-se efectiva la pujada de la tarifa. A Girona es formaven unes cues espectaculars a les

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 59

benzineres : a la Campsa (al carrer de la Creu), a Can Sanllehí (a la carretera de Barcelona cantonada amb Pare Claret), al Pont de la Barca, … Molts gironins que teníem setze o disset anys i una Vespa Primavera, a la recerca del preuat líquid moltes vegades havíem arribat fins al poste de l’autovia de Sarrià. Pel fet de quedar una mica més allunyada del centre de Girona, les cues no semblaven tan llargues. Marxàvem amb el dipòsit ple de mescla al 2% i amb la satisfacció d’haver-nos estalviat quinze peles. Encantats de la vida d’haver vingut a Sarrià on, a l’ombra del taller d’en Pere Llach, els germans Xargay tallaven el bacallà de les curses de resistència en Vespa en tota mena de circuits.

ca, constructiva o deconstructiva, si a la paraula Sarrià se li eliminen caps i puntes i només s’hi deixa la part central, queda ARRI, que també podria quedar bé com a logotip dinàmic : “ARRI !” Un lema que convidaria a iniciar la marxa, a posar-se en moviment, a engegar, i que testimoniaria la històrica tradició de traginers i carreters que hi havia al llarg del carrer Major.

Si en aquells anys les cues es formaven degut a l’amenaça de la puja de preus, ara aquest factor ja rellisca sobiranament. Aquesta primavera hem vist tornar a formar-se cues a la benzinera però, en l’actualitat, sota l’amenaça del desabastament.

El nou logo comença a circular.

Fa uns mesos es presentà el nou logotip que fa d’imatge corporativa de Sarrià : els dígrafs saRR+ià en composició vertical. Hi ha dissenyadors i publicistes molt imaginatius, en això dels logos. Aquests dies es veu un cartell que anuncia concerts del grup Estopa : en un senyal de STOP s‘hi ha afegit una E al principi i una A al final : E-STOP-A. Fa efecte. Amb aquesta mateixa tècni-

~

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIÀ DE TER

quadern d’apunts

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

59 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 60

Festa de Fi de curs

~

espai escolar

AMPA Escola bressol

60 PdS 65

El dia 30 de juny es va acabar l’escola bressol. És un dia molt especial per als nens. Cada any els nens esperen l’arribada de l’últim dia de l’escola per anar d’excursió (des dels més petits, com són l’aula de nadons, fins als nens de P-2, que fan la seva última sortida com a alumnes de l’escola bressol). Al matí, cap a les 9.30 h ve un autobús a l’escola i recull tots els nens i els porta al parc infantil de Girona (PIG). Els nens s’ho passen d’allò més bé, i per ells tan espectacular és anar amb autobús com estar al parc infantil. Arriben abans de dinar per poder seguir amb la seva rutina de menjar i fer la migdiada. A la tarda berenen i entre les 16.45 i les 17 h tots van marxant amb el regal que l’Ampa els hi dona (aquest any ha sigut unes gorres brodades amb el nom de cada infant).

A les 19 h la gent torna cap a l’escola bressol on comença la festa. Cada any l’escola demana col·laboració als pares aportant beguda o menjar. En aquesta festa s’aprofita per donar la benvinguda als nens que vindran nous aquest setembre i s’acomiaden i es donen uns detalls als nens de P-2 que deixen l’escola.

Quan s’ha acabat l’entrega de diplomes, comença l’actuació d’un espectacle infantil que dóna el gran fi de festa i el principi d’unes vacances ben guanyades per als més petits.

sarria 65

16/9/08

19:06

Pรกgina 61

espai escolar

~ 61 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 62

Biblioteca Imma Sabaté de Santiago Comissió de la biblioteca

Les persones que formem part de la Comissió de la Biblioteca del CEIP Montserrat pensem que és molt important la implicació dels pares en el projecte d’escola actual, per poder treballar conjuntament en la formació dels alumnes.

Per això, el curs passat vam plantejar una experiència conjunta per fer possible aquesta relació: “Explicar contes” amb un sol objectiu: “Passar-ho bé”.

Els contes són una bona manera de compartir, a tots sempre ens han entusiasmat. No tenen edat. Han estat una tipologia de text que ha agradat i il·lusionat a moltes generacions i, encara avui, escoltar un conte, ben explicat o ben llegit, capta l’atenció de tots.

Durant tot el mes d’abril i, especialment pels voltants de la diada de Sant Jordi, vam fer una crida convidant tots els pares i mares a venir a l’escola a explicar contes. Vam intentar potenciar la diversitat dels participants per tal d’enriquir al màxim aquesta experiència.

Les mares varen explicar contes als nens i nenes de la classe dels seus fills.

Fotos: CEIP Montserrat

Les persones que van decidir venir, la majoria mares, van anar a la classe on estava el seu fill o la seva filla.

L’elecció del conte la van fer lliurement, tot i que ens vam coordinar amb elles per organitzar l’horari i la manera de fer-ho.

~

espai escolar

Algunes mares els van explicar, altres els van llegir, també els van representar i van portar titelles. Ho van preparar pas a pas i amb molta dedicació. Va ser variat i diferent en cada curs.

62 PdS 65

La majoria van decidir venir en solitari, altres de 3 en 3, ben acompanyades i amb ganes de passar-ho bé, però totes es van esforçar, ho van fer amb moltes ganes i il·lusió. Per cert, els contes van ser molt ben triats. Va anar bé que fossin el màxim de significatius i variats, tradicionals, d'aquells de tota la vida i de nous, que l’ argument fos senzill i comprensible, emocionants, propers... les imatges, en algun cas, van ajudar a la comprensió del text.

Els nens i les nenes es van posar molt contents i estaven molt atents. A més, els que eren fills els va agradar molt que la seva mare expliqués als seus companys els contes que sovint els han explicat a casa, tot i que també els va costar, al principi, de compartir la mare.

Notem que les famílies valoren que l’escola estigui oberta, els agrada poder participar i mostren una actitud col·laboradora.

Els mestres hem fet una valoració molt positiva i tenim ganes de potenciar-ho i fer que aquesta activitat duri més temps, durant un trimestre o al llarg de tot el curs. Fins i tot, si algú en té ganes i disposa de temps, ampliar-ho a tots el familiars: avis i àvies, tiets i tietes, germans i germanes i , a veure, si s’anima algun pare.

Volem intentar que hi participin encara més i més variats, i a ser possible conèixer fins i tot tradicions d’altres països, que vagin a altres classes, no només a la que hi ha el fill/a.

Tenim clar que tot això implica un canvi en la metodologia amb la qual habitualment es treballa, així caminarem junts construint l’escola que volem. És una experiència que ha donat molt bon resultat tant als que expliquen com als que escolten. De fet, hi havia ganes de llegir o explicar un bon conte i tothom disposat a escoltar. Es pot demanar res més?

El plaer de la lectura s’encomana, compartim aquests moments i... aprofitem ocasions assenyalades per regalar contes.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 63

Dues actuacions del taller de màgia organitzat per l'AMPA del CEIP Montserrat en la jornada de portes obertes a l'escola Montserrat.

Fotos: Roger Casero

Festa de Fi de curs 2007-2008 Rosa Fernández Boada AMPA CEIP Montserrat

Com cada any, l’Associació de mares i pares del CEIP Montserrat, amb la col·laboració de l’escola, vam preparar la festa de fi de curs.

El sopar es va fer el dia previst amb pluja inclosa. Ens vam haver de repartir entre el menjador i la planta baixa de l’escola. Es van fer dos torns, primer els petits i després els pares i mares. Quan els nens acabaven de sopar disposàvem de la sala d’audiovisuals per poder anar a veure alguna pel·lícula, ja que a fora encara plovia.

~

Semblava que tot anava prou bé, la gent va col·laborar molt i van tenir molta paciència, però a les postres, quan ja anàvem a repartir els premis del concurs de pastissos, va sortir un altre problema, ens vam quedar sense llum a l’escola. Des de la companyia ens van comunicar que era una avaria i que en tenien per estona, o sigui que tothom cap a casa a les fosques, deixar totes les taules parades i l’en-

espai escolar

El divendres dia 13 de juny va ser el dia escollit.

Aquest any ha estat una festa una mica passada per aigua. Algun dia havia de passar! Ho teníem tot previst, havíem sol·licitat a l’ajuntament el pavelló municipal per si plovia i es pogués fer la festa a cobert amb suficient espai. A vegades es preveuen les coses i quan passa, veus que no pot ser, les coses no són tan fàcils. Transportar menjar cuinat per a 500 persones amb les suficients garanties sanitàries sense la infraestructura necessària és un risc que no podíem córrer. Així doncs, vam haver de prendre una decisió, i creiem que en aquell moment vam fer el millor per a tothom, potser no al gust de tothom, però suposo que la gent ho va entendre, nosaltres també som mares i pares i fem el que podem.

63 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 64

demà, la junta de l´AMPA, alguns pares i mares voluntaris, les cuineres i el conserge, en Pere, ens va tocar matinar una mica i recollir-ho tot, per deixar-ho a punt pel dilluns.

Montse Lladó, Josep Ma. Fernández i Josep Martínez, a la fotografia petita, i vista general del menjador de l'escola Montserrat en un dinar per les famílies organitzat per l'AMPA del CEIP Monterrat. Fotos: Roger Casero

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 PALOL DE REVARDIT

~

espai escolar

El dilluns es va comunicar per telèfon als participants al concurs de pastissos els quatre guanyadors i els premis i obsequis que havien de recollir. Des d’aquestes pàgines volem agrair la col·laboració que any rere any ens donen alguns establiments de Sarrià de Ter per poder obsequiar amb aquests regals els guanyadors. Aquest any hi han col·laborat: Perruqueria Sensi, Fleca Llausas, Queviures Ramona, floristeria Emília, Estetica Mima’t, Ferreteria Decofer i Restaurant l’Avi Ramón.

64 PdS 65

La resta d’activitats que teníem previstes per als nens i nenes es van anul·lar per la pluja i vam passar-les a l’últim dia de l’escola, el dijous dia 19, coincidint amb la festa de comiat dels alumnes de sisè, a la tarda de 18h a 20.30h. Tot va anar molt bé, es van poder fer els tallers que teníem preparats: els castells per als més petits P-3, P-4 i P-5, que podien saltar i passarho molt bé, també per als més esportistes, un partit de futbol, i per passar la calor aigua ben fresqueta i llaminadures de gel per a tots els nens i nenes i per als més grans teníem servei de bar.

Gràcies a tots per la vostra paciència i comprensió, ja treballem pel curs vinent. Animeu-vos a participar i col·laborar amb nosaltres.

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FIGUERES Tel. 972 508100 • Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 65

Evidència de la promoció de la salut Gemma Simón

El model de societat dels països desenvolupats està determinat per un creixement de la industrialització i per un augment en el nivell socioeconòmic, que repercuteix en un augment del benestar de la població.

Aquesta última ha expressat un canvi des de l’estil de vida més o menys actiu a un estil cada vegada més sedentari, derivat habitualment de treballs mecanitzats o automatitzats. Al mateix temps, gràcies als avenços constants de la Medicina, les persones tenen majors expectatives de vida que anys enrere i, gradualment, van apareixent més trastorns i malalties derivades de l’envelliment, amb el consegüent cost assistencial. Per aquest motiu, la salut de la població resulta cada vegada més cara per als països desenvolupats. La necessitat de reduir aquest cost dels serveis de salut és l’estímul més important que tenen tots aquests països per interessar-se en estratègies de prevenció de malalties i de promoció de la salut.

L’evolució del sistema sanitari i el canvi en la cultura de l’organització de la sanitat fan inevitable la necessitat de revisar els sistemes organitzatius del treball dels professionals sanitaris perquè la seva tasca resulti més eficaç, eficient, equitativa i de qualitat.

Encara que sembli que parlem de variables diferents –obesitat, diabetis, malaltia cardiovascular, VIH/Sida i malalties de transmissió sexual, tabac, alcohol i carretera, drogues -, estem girant al voltant d’un mateix denominador comú: la falta d’un canvi de comportaments. I aquest canvi no arriba. No arriba perquè es necessita molta voluntat i conscienciació de risc no només per part de les institucions i professionals, sinó per part de la població, que representa el punt clau.

En els articles s’han parlat de diferents models i teories d’actuació, però aquestes no funcionen sense el protagonista: la persona que necessita fer el canvi de conducta, sense ella és impossible.

Els professionals han de detectar els factors de risc i posar a disposició de la persona totes les eines perquè pugui fer el canvi en el seu estil de vida i, així, reduir o eliminar els factors de risc.

Trobem molta evidència relacionada amb la promoció i el tabaquisme i l’alcoholisme, també en l’alimentació saludable en persones d’alt risc. Però les intervencions

~

Per crear totes aquestes tasques es necessita revisar la bibliografia i evidenciar resultats d’aquestes pràctiques, llavors és quan veiem que es fa molt difícil valorar els resultats obtinguts en els diferents estudis vinculats a la promoció de la salut, perquè s’han de tenir en compte molts altres conceptes que es troben implícits en la persona: cultura, religió, educació, estructura familiar, situació laboral,.... Molts aspectes subjectius que fan poc concloents les mesures i avaluacions obtingudes, tal com fa referència la Mª Carmen Cabezas Peña en el seu article.

salut

Actualment, els processos crònics cada vegada tenen més importància per la morbi-mortalitat que produeixen en la població. Són processos de difícil tractament perquè estan vinculats a un gran nombre de factors de risc.

Per això és molt important encaminar programes d’activitats que incideixin, conjuntament i de forma coordinada, sobre els factors de risc més rellevants quant al seu poder generador de patologies cròniques. També és fa patent el fet que totes aquestes malalties cròniques no es podran assumir per l’ Estat de Benestar tal i com el coneixem. Per això és molt important incidir en la Prevenció i Promoció de la Salut, per fomentar estils de vida saludables que millorin la salut de la població.

Els estils de vida saludables s’han convertit en un dels problemes de les polítiques actuals. Es té molt clar que cal canviar-los per aconseguir xifres de morbiditat i mortalitat més baixes i així poder sufragar en un futur la despesa sanitària a què s’ha de fer front. Però com podem convèncer la gent que canviï el seus hàbits de vida?

Es podria dir que ara tenim unes altres “epidèmies” que han sorgit, com sempre, amb l’evolució de les societats: l’obesitat i l’alimentació desequilibrada, el tabaquisme, la falta d’exercici físic o sedentarisme, les conductes antisocials o demències, l’alcoholisme, els accidents de trànsit, les malalties de transmissió sexual... i, és clar, el canvi climàtic.

Fins ara tots els recursos es destinaven bàsicament a curar. L’any 2001 només es destinava un 1,5% dels recursos totals a la promoció d’estils de vida saludables, destacant el 90% que es destinava al sistema assistencial pel tractament de malalties quan ja havien aparegut. És clar que contra els factors genètics o metabòlics de les persones no es pot lluitar, però sí contra les epidèmies del segle XXI, que són, entre d’altres, les esmentades anteriorment i que a més són del tot previsibles.

Si ens hi fixem, els esmentats factors de risc resulten ser molt importants i perillosos, i s’han iniciat en aquests últims decennis i en països avançats, que tenen les millors estructures de salut pública. S’han desenvolupat de manera prodigiosa i alguns afecten ja en alguns països a més del 60% de la població.

65 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 66

fetes en altres factors com l’alimentació i l’exercici físic són molt poc mesurables, fins i tot a vegades contradictoris. Això fa encara més difícil la implantació d’alguns programes de promoció, ja que es fa molt difícil valorarne l’eficàcia i eficiència.

S’ha de considerar l’adopció d’un estil de vida com un procés que depèn de la voluntat dels individus. Hem de tenir present que costa molt canviar actituds, comportaments, conductes i, en general, estils de vida quan un es troba bé, quan no es creu el perill, quan no s’és conscient del que pot venir, el que Anthony Giddens anomena conseqüències futures. ¿Com reafirmar el canvi de conducta d’una persona quan fa un gran sacrifici i a canvi obté, segons el seu punt de vista, petits beneficis, poc mesurables i que moltes vegades no seran factibles fins passats uns anys?

Impregnar la societat d’un esperit d’esforç i superació és un objectiu no només sanitari i d’un moment donat, sinó que també requereix una implicació educativa al llarg de tota una vida (escoles, instituts, centres cívics i/o socials, comunitats, casals, empreses...). Les activitats de promoció de la salut pretenen que la població adopti estils de vida saludables i que abandoni els estils de vida perjudicials, mitjançant intervencions informatives i educatives, a més de legislatives.

Programes com el PAPPS han ajudat molt en les consultes d’atenció primària, han detectar molts dels factors de risc comentats, però cal determinar: si tots els professionals actuen i valoren igual el mateix factor de risc, si es posen a la pràctica les activitats d’igual manera, si els professionals tenen prou eines i temps per dedicars’hi, si tots els usuaris fan el mateix seguiment a cada estadi del canvi, com s’avaluen els resultats de les diferents activitats per determinar si són efectives o no,...

Cal consensuar conceptes, programes, activitats, resultats, avaluacions,...

Per crear tota aquesta infraestructura tan complexa s’ha de començar per formar els professionals (sanitari, educatiu, pedagog,...) per encaminar el seu treball a un objectiu comú. I d’aquesta manera poder evidenciar els resultats positius de la promoció per la salut.

Tot condueix a un nou model de salut global que defineix la persona com un ésser que viu (cos), que pensa (comunicació), que sent (emocions) i que s’orienta (cultura i religió), d’acord amb el context social en què es desenvolupa.

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

salut

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!

~

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA

66

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 67

Imatges dels nens i nenes que han participat en el taller de muntanya i les pràctiques d’escalada. Foto: GMS

Taller de muntanya Grup Muntanya Sarrià

Un bon dia un grup de pares ens van proposar fer activitats per a la mainada de manera que tinguessin ocupat el dilluns de sis a set. Nosaltres portàvem molt temps donant voltes a la necessitat d’incorporar gent jove al Grup de Muntanya i en conseqüència la proposta no ens va semblar malament. Malgrat no disposar de massa temps lliure hi va haver gent que alternant-se un dia un i un dia l’altre va anar duent a terme l’activitat.

De totes maneres des del principi hi havia la intenció de poder trobar algú que planifiqués i fes les activitats, de manera que la mainada pogués estar en contacte sempre amb la mateixa persona. Ens va costar, però al final vam contactar amb l’Oriol, un jove procedent del moviment escolta. La seva experiència es va veure reflectida en els canvis que va fer. Si fins llavors es dedicava molt temps a les pràctiques d’escalada i a ensenyar a fer

nusos, ell va prioritzar els jocs i els dibuixos, deixant la pràctica de l’escalada en un segon terme. S’ha de tenir en compte que el grup de mainada comprèn una franja d’edat entre els cinc i els onze anys, cosa que afegeix dificultat a l’hora d’organitzar activitats. D’altra banda, és important remarcar que s’ha de comptar amb el suport dels pares. A més, coincidint amb el final de cada trimestre, sempre s’ha fet una activitat especial on els pares han tingut un paper rellevant. Des del Grup de Muntanya ens agradaria que d’aquesta mainada en sortissin futurs alpinistes, tot i que som conscients que ells el que realment volen es jugar i passar-ho bé. Per tant, hem posat un nom a aquesta activitat que la defineixi una mica, tot i que es permetria fer canvis sobre la marxa, com és el de Taller de Muntanya. De totes maneres, ara ja comptem amb un curs d’experiència que ens motiva a l’hora de planificar el proper taller.

Electrodomèstics i Lampisteria

MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

natura

Josep Comas Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

~

SARRIÀ DE TER Girona

67 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 68

La Mesquita blava

Turquia Àngel Garcia

~

viatges

Istanbul: mesquites i palaus.

68 PdS 65

Istanbul, amb més de 12 milions d’habitants és un veritable formiguer de gent que va i ve, que passeja pels parcs i les places, per l’escullera sobre el Màrmara i per tots els carrers costeruts i plens de brossa del barri històric d’una tarda de diumenge.

Els semàfors tenen una importància relativa i així el trànsit esdevé caòtic amb un sonar constant de botzines i cruïlles embussades. Un modern i llarg tramvia es mou per l’artèria principal de la ciutat vella abocant centenars de passatgers a cada parada.

A la nit, el plaer d’encendre una pipa –o una cigarreta—dins mateix del restaurant assaborint un deliciós te de poma, ens rescabala de tot l’enrenou d’un dia de viatge agitat.

Els turcs, que no es cansen de repetir que no són àrabs, són musulmans, però viuen la religió d’una forma molt tolerant. És clar que pels carrers es veuen dones amb mocador però, sobretot a Istanbul, també se’n veuen moltes sense. De fet la Constitució en prohibeix l’ús en llocs públics de tal manera que totes aquelles dones que han d’atendre al públic, -bancs, recepció d’hotels, escoles i per descomptat a

l’administració-- no en poden portar. Fins i tot les noies quan entren a escola se l’han de treure. La victòria a les eleccions del candidat del Partit Islamista Moderat, pot canviar aquesta realitat, tot i que la majoria de la societat i l’exèrcit al capdavant, defensa el caràcter laic de la república. Els darrers esdeveniments, posteriors a aquesta visita, (manifestacions en favor de la laïcitat, la possibilitat d’il·legalitzar el partit de govern i la detenció d’alguns militars acusats de promoure un cop d’estat), demostren quant sensible és aquest tema en la societat turca. En Çakir, un guia llicenciat en filologia hispànica, xerraire, divertit i erudit, ens posava com a exemple la seva família. La mare creient i practicant; el pare a qui agrada de prendre una o dues copetes de raky --un aiguardent típic turc-- cada vespre, però que quan arriba el Ramadà fa bondat; el germà petit que sol anar a la mesquita a resar els divendres però que sovint després se’n va de marxa a la discoteca, i el propi Çakir que només ha entrat una o dues vegades a la mesquita. I com ell ens deia, ningú no demana explicacions a l’altre per la seva conducta. Tant de bo totes les famílies fossin com la d’en Çakir. Tant de bo tots els musulmans fossin com els turcs.

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 69

Visitem la Mesquita Blava situada sobre l’antic Hipòdrom romà, la única al món que té sis minarets.

Diu la llegenda, tan ben documentada com qualsevol altra llegenda, que el Soldà Ahmet I li va demanar a l’arquitecte una mesquita amb minarets d’or.

L’arquitecte veient que el projecte era inabastable pel pressupost que tenia, va decidir construir-la amb sis minarets. El Soldà li va recriminar que no havia fet allò que se li demanava i ell va contestar, fingint una confusió de paraules, que s’havia limitat a seguir les seves instruccions: una mesquita amb alti (6) minarets. (La paraula “or” en turc és altin).

Històries a part, la mesquita és d’una bellesa inigualable. Les més de 20.000 rajoles blaves i les 260 finestres amb vitralls, li confereixen uns colors i una lluminositat extraordinaris. La cúpula central se suporta sobre quatre úniques columnes de cinc metres de diàmetre donant alhora una sensació de robustesa i de fragilitat.

El palau de Topkapi, situat sobre un petit turó a la confluència del Bòsfor i el Corn d’Or, és el més antic i el més grans dels que han sobreviscut fins els nostres dies. Fou la residència dels Soldans, la seva cort i els soldats que els protegien, arribant a acollir fins a 10.000 persones. S`hi poden veure les antigues cuines, on s’hi exposa una rica col·lecció de ceràmiques i porcellanes, la biblioteca, la sala d’audiències, la sala de les sagrades relíquies i l’harem.

L’harem, regentat per la Mare del Soldà, és una laberíntica construcció que constava d’unes 400 habitacions on les concubines, vigilades de prop per eunucs negres rebien una educació especial. Les més espavilades miraven de guanyar-se els favors del Soldà, la qual cosa donava lloc a nombroses intrigues. Les favorites eren donades en matrimoni als Visirs i les altres eren tornades a la vida civil en canviar el Soldà.

La Sala del Tresor conté joies i guarniments d’incalculable valor: safirs, robis, maragdes del tamany d’una mandarina i un magnífic diamant (diuen que el més gran del món) custodiat amb zel per una noia policia.

El Gran Basar, que visitarem més d’un cop, és un dels més variats del món i el més gran de Turquia. Té una extensió de 35 Ha. I uns 80 carrers on hi ha prop de 5.000 botigues i on hi treballen fins a 15.000 persones. Però això només dóna una petita idea de la seva grandiositat. Joies, catifes, marqueteria de nacre, roba, menjar, dolços, espècies, rellotges i tota classe d’articles són exposats amb ordre i bon gust i els venedors afables i educats els ofereixen amb insistència però sense fer-se pesats.

Comprar-hi és tota una experiència. Si mostres interès per algun producte no et deixaran marxar fàcilment i això sí: caldrà practicar l’hàbil i difícil joc del regateig. Es pot obtenir allò que tu vols per un valor del 50% del preu inicial, però cal fer teatre.

AUTOESCOLA GIRONÈS

viatges

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

~ 69 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 70

Vall de Göreme

N’ofereixes molt menys i ell rebaixa una mica i així anar seguint fins que s’arriba a un punt de desacord.

Quan tu decideixes marxar i donar la compra per impossible el venedor, sempre molt amable, et farà l’oferta que tu esperaves i quan ja t’has decidit a comprar-ho t’oferirà una altra peça i tornem a començar...

La pluja fa acte de presència i dóna a la ciutat un aire encara més gris, si és que això és possible. Per sort la visita als Basar de les Espècies després de veure la Mesquita Nova, ompliran de colors i sobretot d’olors el nou dia.

~

viatges

El Basar del les Espècies, també conegut com a Basar Egipci, és el lloc on es venien les espècies arribades d’aquest país durant l’època otomana. Fou construït al segle XVII per finançar la construcció de la Mesquita Nova. S’hi poden trobar tot tipus d’aliments però allò que més crida l’atenció són els innombrables sacs d’espècies de mil colors i aromes.

Llàstima que la càmera fotogràfica no sigui capaç de captar-les...

70 PdS 65

La basílica de Santa Sofia (Ayasofya) és l’obra més gran i sagrada de l’època bizantina.

Fou utilitzada com a església durant prop de mil anys des del segle VI fins al XV que es va convertir en mesquita. Després d’una costosa restauració per ordre d’Atatürk fundador de la república, l’any 1935 fou convertida en museu. Dissortadament la immensa bastida per reparar la cúpula central, no permet apreciar tota la seva grandiositat. Així i tot, la construcció amb marbre portat des del Líban i de l’antiga ciutat d’Èfeso, l’enorme alçària i les 8 semicúpules donen fe de la seva majestuositat.

En una barcassa fem un trajecte al llarg del Bòsfor resseguint la riba asiàtica. Amplis palaus s’estenen a una i altra riba tot i que a la part asiàtica abunden multitud de cases arran de mar. Les més antigues, les poques que queden, de fusta; la majoria xalets nous de disseny.

Travessant el Bòsfor, solcat per enormes petroliers i desens de vaixells de turistes, es pot apreciar la gran extensió de la ciutat d’Istanbul que arriba a tocar mateix de la mar Negra i s’intueixen barris rics, de negocis, amb grans gratacels, així com barris residencials típics de ciutat dormitori. Potser caldria tornar-hi exercint el paper de viatgers més que el de turistes per fer-se una idea més completa i més real d’aquesta gran ciutat.

La Capadòcia: el disseny de Gaudí.

Després d’una matinada impròpia d’unes vacances, l’autocar ens porta fins l’aeroport i d’allà anem fins a Kayseri en avió.

Kayseri, l’antiga Cesarea dels grecs, és la capital de la Capadòcia, regió situada a l’Anatòlia Central. Molt a prop trobem Ürgüp i els petits pobles que l’envolten: Huçhisar, Göreme i Ortahisar, tots ells a la vall de Göreme. El paisatge és impressionant i difícil de descriure. Talment sembla que en Gaudí l’hagués dissenyat. Parets ondulants amb arestes ben delimitades es barregen amb les “Xemeneies de les Fades” unes formacions com múrgules gegants d’origen volcànic amb base de toba molt sensible a l’acció de l’aigua i el vent, i una part superior de roca volcànica més resistent. Això fa que la base es desgasti per efecte de l’erosió i es vagi aprimant mentre el barret

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 71

Vall de Göreme

superior manté constant la seva forma. El resultat és sorprenent i cada una d’aquestes formacions sembla haver estat esculpida per la mà de l’home. En ser la base d’un material tan tou, aquestes agulles foren buidades i convertides en habitatges i ocupades fins els anys cinquanta, en què el govern en prohibí l’ús pel risc constant de despreniment del “barret”.

Un paisatge espectacular i meravellós situat enmig del no res (la regió és força inhòspita) que fascina i enamora. És un dels moments en que penses que només per veure això ja val la pena el viatge, cosa que no en tots els moments es pot dir.

A la nit, en una “caravasar”, antiga parada de camells restaurada, assistim al ritual dels “Mevleviler” o Dervissos Dansaires. Els Dervissos són una secta musulmana amb forts components humanístics originària de la Capadòcia però estesa arreu del món.

~

El cerimonial (no sé si dir-ne espectacle), d’una sobrietat absoluta és sobrecollidor. Al voltant d’un petit

A Göreme també es pot veure una ciutat subterrània d’origen troglodita atribuïda als hitites, els primers habitants de la regió, així com desenes i desenes de petites esglésies de l’època iconoclasta, altres molt ben decorades a l’època Bizantina, totes elles excavades amb facilitat en aquell material tan dúctil.

Al vespre practiquem una de les tradicions locals: el Hamam o banys turcs. En unes instal·lacions d’aspecte rònic però polides per dins, tota la colla dels joves i nosaltres que ja no ho som tant, passem una bona estona entre vapors, dutxes fredes, massatges i diversió. En acabar, i com sempre, un te ens reconforta.

Travessem la Capadòcia en direcció a Konya una important ciutat del centre de l’Anatòlia. En aquesta zona de la Capadòcia es cultiva opi amb finalitats medicinals. Segons el guia els habitants ho aprofiten tot: amb les granes en fan uns deliciosos pastissets i la fullaraca la donen a les vaques, que fan una llet exquisida d’on treuen, diuen, un dels iogurts més bons del món...

viatges

Vestits amb un llarg barret marró que simbolitza la Làpida, una capa negra que es treuen, la Tomba i un vestit blanc d’àmplies faldilles, la Mortalla, el ritus consisteix en unes pregàries acompanyades de cants i música on alguns Dervissos comencen uns frenètics girs sobre un sol peu impulsant-se amb l’altre. El braç dret amunt amb el palmell girat al cel per rebre la bondat de Déu; l’altre braç horitzontal amb el palmell avall per transmetre-la als humans i el cap cot mirant el cor: el sentiment. L’objectiu d’aquest ritual és un desig d’acostar-se a Déu i un intent d’assolir l’èxtasi.

Cosa que molt bé podria ser si tenim en compte que arriben a girar fins a vuit minuts sense parar.

quadrilàter hi ha disposades unes filers de bancs on s’asseuen els visitants. En un silenci absolut els membres ocupen els seus llocs i després de les pregàries comencen els balls que es repeteixen durant sis o set tongades, després de les quals els Dervissos, solemnement, abandonen el lloc sense acceptar ni fotos ni aplaudiments. És cert que aquesta atmosfera que els envolta els treu l’aire d’espectacle que podria tenir, però també és cert que per entrar a veure’ls cal pagar 25 ?. i és que la pela és la pela, aquí i allà...

En acabar ens ofereixen un te (com sempre, com a tot arreu) i unes narguiles, pipes d’aigua molt esteses a tota la cultura oriental. La nit s’allarga entre converses i xuclades a aquelles pipes infernals.

71 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 72

Pamukkale

Un potent temporal de vent ens acompanya dificultant el viatge i fent voleiar centenars de plàstics que empastifen el paisatge que d’altra banda ja no és gaire atractiu. Sí que cal remarcar però, que des de l’edifici més modern fins la casona més senzilla, totes tenen com a mínim un parell de plaques d’energia solar al capdamunt del teulat, ja que aquest tipus d’energia està fortament subvencionat per l’estat.

Sempre hi ha coses envejables fins i tot dels llocs més humils.

En els llargs recorreguts en autocar el guia aprofita per donar mil i una explicacions sobre història, geografia i costums locals, mentre d’altres fan una becaina. Una de les preguntes que sorgeix és: per què els musulmans no mengen porc? En Çakir, que diu no menjar-ne per raons culturals però reconeix que el pernil és un gran invent, ens dóna tres nivells de resposta diferents. En primer lloc perquè és dogma de fe. Ho diu l’Alcorà i si ho posa a les escriptures no hi ha res a dir. En segon lloc hi ha qui diu que es va prohibir (la qual cosa vol dir que se’n menjava, si no no s’hauria prohibit) perquè la seva carn podia provocar malalties. Argument poc vàlid avui amb la crisi de les vaques boges, la febre aftosa o la grip aviar. I en tercer lloc perquè era molt més barat engreixar xais o vedells pasturant que no pas porcs, als quals se’ls havia de donar gra, part del gra que es podria haver destinat a alimentar les persones. Això unit al seu aspecte brut i “impur” va ser la raó definitiva. No cal ni dir que en Çakir defensava aquest argument per sobre dels altres.

~

viatges

Després d’una parada tècnica –en Çakir, amb enginy, en diu hidràulica—arribem a Konya on visitem el monestir de Mevlâna on reposen les despulles del fundador dels Dervissos Dansaires i on es conserva una relíquia del Profeta Mahoma. La ciutat no té cap més interès i seguim ruta fins a Hieràpolis.

Ruïnes, pedres, Història.

72

Abans que el sol tragués el nas darrera les suaus muntanyes, enfilem cap a l’enorme necròpolis que es conserva a Hieràpolis. La ciutat fou fundada al segle

PdS 65

II a. de C. Té un grandiós teatre restaurat en un extrem i els banys termals a l’altre, i entre mig una gegantina i magnífica Necròpolis. Centenars de tombes, túmuls, sarcòfags i sumptuoses edificacions que tenim el privilegi de veure a trenc d’alba, sense cap altre grup de turistes fent-nos ombra ni trepitjantnos els talons. Un veritable plaer passejar per entre aquelles pedres mil·lenàries sense cap pressa, per arribar finalment a una de les meravelles d’aquest viatge: Pamukkale. Es tracta d’unes fonts termals altament calcàries que en vessar muntanya avall precipiten la calç formant desenes de terrasses blanques conferint al vessant un aspecte de muntanya de cotó, que és la traducció de la paraula Pamukkale. El paisatge és inusual i d’una bellesa impressionant.

Fins fa pocs anys encara era possible banyar-s’hi però el creixent increment del turisme en aquella zona ha aconsellat prohibir-lo per salvaguardar les fràgils formacions de calç. En unes terrasses artificials, que es confonen fàcilment amb les naturals, és permès encara el bany.

La immensitat de la necròpolis s’explica perquè en ser els banys termals un centre de salut amb molta requesta, a alguns dels visitants, el més malalts, no els era permesa l’entrada per raons de prestigi i morien sense poder entrar al balneari, essent enterrats de portes enllà.

A contracor deixem el magnífic espectacle de Pamukkale i ens adrecem a Éfeso.

En primer lloc visitem la casa on suposadament va viure la Verge Maria. Enfilada en un dels turonets que envolten la ciutat, hi ha una petita ermita restaurada on es diu que van viure-hi l’apòstol Joan i la Verge Maria. El lloc de dubtós valor històric sí que té però un gran interès com a punt de peregrinatge tant de cristians com de musulmans, ja que a l’Alcorà la Verge és citada en diverses ocasions com a mare del penúltim profeta (l’últim, naturalment és Mahoma). En un mur lateral s’hi multipliquen els desitjos i pregàries en forma de petits llacets de paper. Per a mi, com a no creient l’interès era el mateix que el de la tomba de Mevlâna a Konya: diguem-ne poc. Éfeso és un gegantí museu a l’aire lliure. El guia ens

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 73

“El primer anunci del món”

Éfeso

diu que és un dels llocs on menys explicacions cal donar, car tot és visible. La ciutat fundada pels jonis al segle XI a. de C. va patir la invasió dels perses al segle VI a. de C. i fou conquerida per Alexandre el Gran. L’època daurada arribaria amb els romans, convertint-la en un dels grans centres culturals de l’Imperi. Tingué més de cent mil habitants i la seva estructura és en quadrícules travessada per una imponent avinguda central amb lloses de marbre que encara es conserven. Un petit Odèon al centre, que feia les funcions de teatre i parlament, el Temple d’Artemisa, el majestuós teatre amb capacitat per a trenta mil persones, el més gran del món, o la sumptuosa façana de la biblioteca de Celso, la segona més important després de la d’Alexandria, donen fe de la importància d’aquella ciutat. Trajà, Justinià, Arcadi o Adrià són alguns dels emperadors que hi van deixar la seva petja. Un plat fort d’història que costa de digerir quan es porten moltes hores caminant. Una curiosa anècdota alleugereix aquest plat: sobre el marbre de la via principal, s’hi pot veure el que es considera el primer anunci del món. Davant la gran

biblioteca hi havia un prostíbul i a l’avinguda que pujava des del port –Éfeso era a tocar del mar—hi ha un gravat amb el dibuix d’una dona, la silueta del peu esquerra, un cor i un clot rodó que simbolitza una moneda: “dones que fan l’amor pagant, pujant a mà esquerra”. Si non é vero é ben trovato...

Deixant Éfeso ens porten a una fàbrica de pell, com abans ho havien fet a una de joies i una de catifes, on un núvol de venedors intentarà, infructuosament, fer l’article. Amb tot sempre hi ha qui surt carregat amb una bossa, i és que els preus, després del ritual del regateig, són força atractius.

Després d’una nit molt curta –calia embarcar a quarts de cinc de la matinada-- en Çakir ens acompanya fins l’aeroport on ens acomiadem amb afecte i amb el desig improbable de tornar-nos a trobar.

El viatge tempestuós, diuen alguns, no impedeix que m’adormi plàcidament a l’avió i en arribar, la conversa queixosa d’un taxista pesat ens indica que el viatge s’ha acabat.

FE D’ERRADES

respecte i la tolerància van ser uns altres valors presents al llarg de la seva vida.

Com va escriure un company seu en la necrològica de la seva mort, ens va deixar tal com va viure, sense fer soroll, sense molestar, amb discreció. Per tot això es va guanyar el respecte, l’amistat i l’admiració de moltíssima gent.

~

... Li agradava gaudir de la bona cuina. La cuina de sempre. El Motel Empordà, Els Caçadors…

Compartir amb ell la taula, que vàrem tenir ocasió de fer-ho moltes i moltes vegades, era una cosa plena de moments molt especials, d’aprenentatge, de reflexió i lligats a vivències que uneixen i fan gran una amistat i una família. Les sobretaules eren llargues i variades. Podíem parlar de tot!, ja que el

viatges

Demanem disculpes per una equivocació en l’edició anterior, en un descuit en el text de Gabriel Roura de Narcís Casassa a la pàgina 15, el qual li falta un apartat de text:

73 PdS 65

sarria 65

16/9/08

19:06

Página 74

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Si no existís Déu, no hi hauria ateus.

Editorial Mai no ha estat la tònica del News guardar les formes políticament correctes, i aquesta vegada tampoc no ho farem, tot i que riure’s de les desgràcies alienes potser no està bé. Però hem xalat com a verros amb les baralles internes del PP. Aguirre, Gallardón, Acebes i Rajoy fotent-se garrotades. Oh! Quin goig veure la llopada mossegant-se!

Ara, que sense anar tan lluny, aquí en Carod i en Puigcercós també se les han tingudes, però això sí, amb menys lladruc i menys garrotada. Que aquí som més d’esgrima i floret.

I és que ja se sap que a tot arreu couen faves, i a casa, a calderades.

news

Diu la llegenda que el dictador va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat.

Home, penso que algunes coses se li van escapar de les mans, però n’hi ha una que no: el Concordat fa 55 anys que es va signar amb l’Església de Roma i sembla que està cordat i ben concordat.

Encara no hi ha hagut ningú que s’atreveixi a deslligar-lo.

Exclusiva

Ètica

Després de vint-i-cinc anys d’independència de Sarrià, l’equip d’investigació de TSN ha pogut descobrir que seguim vinculats a Girona. Vegeu sinó la numeració de l’avinguda de França: continua des de Girona fins a Sarrià sense canviar i només ho fa quan entra a Sant Julià.

El sector del transport es rebota per l’alça continuada del preu del carburant i exigeix solucions al govern socialista.

Aquest respon que no pot intervenir el preu perquè això vulnera la llei del mercat.

Com quedem? Però no era aquest l’objectiu del socialisme? O ara resulta que el mercat ho adreça tot?

No volem ni pensar què hauria contestat un govern liberal...

Ciència

~

Història

Miquel Sagristà, TSN, Roma

Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig.

PdS 65

Albert Estein, TSN, Científic.

Sam Enfot, Cap de Redacció.

No volíem aixecar la llebre, però la integritat periodística dels nostres investigadors estava en entredit i no podíem permetre-ho.

Ja està. Ja ho hem dit. I que cadascú carregui amb la seva responsabilitat.

74

tat com un miracle, i per tant la Moreneta ha respost amb un altre miracle, però ens sembla poc seriós.

Després de nombroses anàlisis i detallats estudis seriosos, s’ha pogut determinar amb total certesa la causa científica del final sobtat de la sequera d’aquesta primavera: amb tants encàrrecs com se’ls va fer, als de dalt se’ls van acumular les comandes, i no donaven l’abast.

També hi ha qui diu que el fet que un ateu vagi a pregar a la Moreneta s’ha interpre-

Carles Marc, TSN, Analista. i Estètica Fa lleig que al segon dia de protesta la prioritat a resoldre fos l’ordre públic. Home, semblaria que la prioritat és resoldre les causes, no les conseqüències. És lleig.

G. K. Chesterton jornada laboral a 65 hores setmanals i la retenció de fins a 18 mesos dels immigrants irregulars.

Quants dels pares d’aquests polítics van lluitar per aconseguir les 40 hores? Quants dels avis van fugir a Mèxic o a l’Argentina en temps difícils a Europa? És que no tenim memòria?

Oh! Europa, me la imaginava més gran!

Empar Iues, TSN, Brussel·les Amèrica Veiem en els darrers temps, polítics que han tingut càrrecs importants en l’administració Bush criticar ara la seva política, denunciar els horrors a la guerra d’Iraq i desmarcar-se de les seves decisions.

Ara s’adonen del que passava? No tenien la responsabilitat d’evitar-ho? O potser, no eren ells mateixos els qui ho havien ordenat?

No podem evitar la imatge de les rates fugint del vaixell abans d’enfonsar-se. Per enfilar-se a un nou vaixell quan convingui.

Jeims Ailoviu, TSN, Guasington.

Crisi El secretari general del PSOE (Partit Socialista Optimista Espanyol) ha dit: “Al loro! Que no nos embauquen! Que no estamos tan mal, hombre!”

Calla. Que potser no va ser ell qui ho va dir. És que de vegades se’ns trabuquen les informacions i ens fem un embolic amb les notícies, però si no va anar ben bé així, va ser molt semblant.

Nolasc A. Gat, TSN, becari.

La reivindicació

Frederic Enguels, TSN, Analista.

Europa La vella Europa, mare de la revolució industrial i dels drets humans, proposa dues mesures espectaculars: allargar la

Portem mesos, anys, demanant la retirada dels símbols feixistes del Pont. S’han promulgat lleis a favor, hi ha hagut resolucions municipals i comarcals a favor, hem rebut copets a l’esquena, però la gallina sinistra continua presidint el pont.

Quina vergonya!