Parlem_de_Sarria_53

sarria 53 5.0

30/11/05

11:06

Página 3

(Negro/Process Black plancha)

Cinquanta anys d’handbol a Sarrià de Ter

Sense cap dubte, l’handbol és l’esport pel qual Sarrià de Ter és conegut arreu, i els jugadors, directius i afeccionats han exercit, no sempre conscientment, de representants del poble allà on han anat. També ha estat l’esport que ha cohesionat i donat identitat al poble.

Sra. de Montserrat i l’A.D.C. Sarrià de Dalt i es va construir el pavelló de la Unió Esportiva Sarrià.

En el projecte inicial, quan el mestre Andrés Rodríguez va fundar el Grupo Deportivo Ntra. Sra. de Montserrat es perseguia “la pràctica de les virtuts fonamentals de la joventut: disciplina, cavallerositat, lleialtat, correcció i esperit d’equip adquirides a través de l’esport”. Es va triar aquest esport perquè no necessitava ni d’un gran terreny de joc, ni tampoc de molts jugadors. A Sarrià de Baix va començar a la plaça de l’església, i a Sarrià de Dalt al camp dels socs. Més endavant, cada equip es va espavilar i es construïren les dues pistes, la de Sarrià de Dalt, amb la piscina, en terrenys cedits per Torras Hostench, i la de Sarrià de Baix en terrenys comprats als germans Ensesa.

L’any 1976 es va fer un pas de gegant. Es varen fusionar el Ntra.

Rellegint l’hemeroteca, la revista Carrilet titulava en la seva portada del maig de 1976 “Balonmano, la fusió dels dos Sarriàs”, i més endavant deia “La fusió dels clubs de balonmano obre la comunicació entre les persones dels ficticis quatre Sarriàs. És un primer gran pas per aconseguir la identitat del poble que mai hem tingut. Un altre segon pas podria ésser arribar a celebrar una única Festa Major...”

La unió de Sarrià, que s’iniciava amb la unió de l’esport, encara hauria de trigar alguns anys més a fer-se realitat.

El pavelló es construí com se solien fer les coses a casa nostra: amb material cedit per l’Ajuntament, mà d’obra voluntària i aportacions de les empreses sarrianenques. I encara ara és el pavelló del club, tot i que

l’Ajuntament ha construït, per fi, un pavelló municipal.

Com a club esportiu, la U.E.Sarrià constava a més de les seccions de natació, patinatge i muntanya.

Les necessitats financeres dels nombrosos equips d’handbol varen fer migrar els esportistes d’altres seccions, amb la creació del Club de Patinatge i del Grup Muntanya Sarrià. També l’any 1993, la junta directiva decidí desprendre’s de les instal·lacions esportives de Sarrià de Dalt i vendre-les a l’Ajuntament, ja que el club no podia afrontar les millores per modernitzar la piscina.

L’handbol està lligat a la història del poble. Han estat els socis, directius i jugadors, amb els seus encerts i errors els qui han portat aquest esport al seu nivell actual.

La “família” de l’handbol, ha acollit jugadors dels pobles veïns, sobretot de Sant Julià de Ramis i del Pont Major, i compta en l’actualitat amb 8 equips des de pre-

CONSELL DE REDACCIÓ

Ivan Bustamante, Josep Brugada, Joaquim Carreras, Dani Cañigueral, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Gregori Montgé, Josep Rodeja, Assumpció Vila.

DISSENY i MAQUETACIÓ

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

IMPRESSIÓ AGRAÏMENTS

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

E-MAIL PORTADA

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:

www.sarriadeter.com

Emili Rodríguez, U.E.Sarrià, Josep Saguer, Josep Ma Casamitjana, Àngel Mesas, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Emili Pérez, Nicolás Pichardo, Cristina Vicedo, Prese Serrano, Janus S.L., Raimon Cros, Fina Prats, Mercè Lladó, Josep M. Sansalvador, AMPA CEIP Montserrat, Loli Fernández, Mònica Singla, Emili Marco, Victòria Padrosa, GMSarrià, Anna Ma Fornells, Bet Sau.

4 23 25 39 41 42 53 57 59 61 66

10 € 1.500 exemplars. revista@sarriadeter.com La primera formació del Grup Esportiu Ntra.

Sra. Montserrat de 1957 a la plaça de l’església.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Paper groc 100% reciclat de PAPELERA LA CONFIANZA SA. Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

El consell de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

3

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Tema de portada Entrevista Ajuntament Entitats Àlbum de fotos Cultura Espai escolar Salut Natura Viatges News

Parlem de Sarrià ~ 53

TIRATGE

Impremta Montserrat.

Sumari

editorial ~

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

Toni Ruscalleda. Consorci per a la Normalització Lingüística de Salt

benjamins fins als equips sèniors. És des de baix, amb la formació esportiva dels nens, com s’alimenta l’equip de primera nacional. Són equips de la terra, sense fitxatges, sense pressupost per contractar tècnics ni jugadors, sense cap alegria econòmica. El companyerisme preval a l’ambició i tot i haver format esportistes d’èlit, sempre han tornat al club, com a entrenadors o com a directius. Ha estat, també val a dir-ho, un esport masculí, tot i l’intent de consolidar un equip de noies. El sacrifici que suposa aquest esport, la dedicació, tant del jugador com de la seva família que li dóna suport, és viscut com una etapa de formació que retorna amb escreix l’esforç esmerçat.

L’handbol compleix cinquanta anys al nostre poble. No només ens cal mirar enrera, fer història, repassar aquelles èpoques que han estat el punt d’inflexió, veure els protagonistes dels moments clau. Com tot col·lectiu precisa d’un objectiu per créixer i fa temps que el pavelló de la U.E.S. s’ha quedat petit.

4

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

sarria 53 5.0

30/11/05

11:06

Página 4

(Negro/Process Black plancha)

El primer equip d’infantils del Ntra. Sra. de Montserrat. D’esquerra a dreta, Joan Nadal, Joan Nadal, Enric Vilà, Joaquim Mitjà, Agustín, Jaume Casadevall, Esteve Gumà, Josep Colomer, Josep Pueyo i Alsina.

Unió Esportiva Sarrià Emili Rodríguez

La història de la Unió Esportiva Sarrià d’handbol, com a tal, es comença a escriure quan l’11 de maig de 1976 es varen fusionar el dos clubs que ja existien aleshores a Sarrià de Ter. Aquests dos clubs eren el Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat, de Sarrià de Baix, fundat l’any 1955, i l’Agrupació Esportiva Cultural, de Sarrià de Dalt, fundat l’any 1956.

Fem doncs un viatge pel passat d’aquests dos clubs.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:06

Página 5

(Negro/Process Black plancha)

Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat Emili Rodríguez

50 anys de continuïtat representen un temps important d'existència, de vida, de treball, de voluntat, de divulgació, d'actuació compartida; de tasca connectada amb el municipi, amb el poble, amb el territori i amb els seus habitants.

No és gens fàcil avaluar el ressò de l'handbol a Sarrià i molt menys a fora del nostre entorn, sobretot tenint en compte que ha viscut i viu a banda de qualsevol interès de tipus comercial. Però cal dir que som nombrosos els que ens sentim satisfets de la bona acollida que ha rebut per part de moltes persones, que s'han identificat sota aquest vincle de formació, de difusió i de lleure.

En la mesura que l'esport és una mostra d'utilitat i d'identitat, en el nostre cas, entenem que cal reconèixer l'encert d'aquesta iniciativa que ha servit, en moltes ocasions, per a intercomunicar afeccionats, vilatans i jugadors d'aquest sentiment comú.

Sarrià de Ter, en la dècada deIs anys 50, era una vila d'uns 1.500 habitants, la majoria treballadors que vivien al voltant de la indústria paperera. La població no disposava d'equi-

paments esportius, ni de cap entitat que promogués la realització d'activitats esportives.

Com a competició recordo, molt vagament, una cursa de bicicletes que voltava per les carreteres de Banyoles i de França tot passant per davant de Can Ribugent.

També, ara farà uns 40 anys va passar per Sarrià el "Tour de France", una de les competicions més importants del món. El pas deIs corredors i de la caravana publicitària pel carrer Major assolí una espectacularitat digna d'ésser viscuda i recordada.

Mitjançant la iniciativa del meu pare, Andrés Rodríguez, mestre de l'escola pública del municipi, es va introduir una activitat esportiva que havia de reunir unes condicions senzilles: que fos d' equip, pogués interessar als joves, que no fos costosa econòmicament i que es pogués practicar en un espai no massa gran. Així va ser com es va iniciar a Sarrià l'handbol cap a l'any 1955.

Emili Rodríguez, capità del Ntra. Sra. de Montserrat, a l’inici d’un partit de l’any 1958.

tema de portada ~

Parlem de Sarrià ~ 53

5

sarria 53 5.0

30/11/05

11:06

Página 6

(Negro/Process Black plancha)

Els primers anys varen ser d'introducció, de coneixement i d'aprenentatge d'una modalitat totalment desconeguda al poble i relativament nova al país.

Els joves que vàrem començar a participar d'aquesta iniciativa (uns 16) érem d'edats compreses entre els 10 i 14 anys (en Celis, Talleda, l'Andreu, Galay, Gelada, Garriga, Rodrigo, Diego, Vila, Capellades. . . i d'altres companys que, ara, no recordo ). Aviat, la majoria ens engrescàrem i a base de pràctica dirigida per jugadors i exjugadors, pioners d'aquest esport a Girona, tant d'handbol d' 11 com de 7 (entre ells recordo en Rueda, Cortada, Bosch, els germans Julià, l'Oller... i com a ídol en Paco Vilar), i es va anar teixint l'embrió del que avui és i representa l'handbol a Sarrià de Ter. La pràctica del joc i els rudimentaris entrenaments tenien lloc a la plaça de l'Església (abans, el meu pare va demanar-li a mossèn Josep Estany permís i consentiment per a jugar-hi, perquè en tocar les pilotes a la paret del temple no portessin algun enrenou ) i en els camins propers (principalment el Firal). Així a la plaça, espai habilitat, es marcaven les línies de joc, amb guix de paletes, i es transportaven, a peu, les porteries construïdes per l'Àngel Cañigueral, pare, des d'un local annex a les escoles, per darrera el pati, fins a la plaça, i en acabar calia retomar-les al seu lloc d'emmagatzematge.

Les primeres competicions oficials a què vàrem participar, en l'àmbit gironí, varen començar l'any 1955, data que donaria motiu a la conmemoració que estem parlant, el primer partit oficial el vàrem jugar a Girona, al pati de la caserna d'infanteria, contra l' Ademar. El desplaçament el vàrem

fer a peu des de Sarrià, ja que el primer autobús, els diumenges, sortia més tard que els altres dies feiners i no ens donava temps per arribar-hi.

Poc a poc s'establiren altres campionats, a l'hivem i fins i tot a l'estiu, entre equips provincials (hi havia un mínim de 6 equips i, alguna vegada, s'havia arribat a 10 i 12, segons anys,) que a vegades per diferents problemes (principalment econòmics i d'organització ) desapareixien.

Cal fer esment que, al poc d'edificar-se els nous habitatges, a Sarrià de Dalt, s'inicià un nou equip que permeté esperonar i engrandir l' afecció pel nostre esport en el municipi; passat un temps, s'hi afegirien els nostres veïns del Pont Major, completant, d'aquesta manera, un cicle de rivalitat i caliu.

(Altres equips, de diferents èpoques, que avui ja no competeixen. Hi havia: Figueres, Torroella, Palamós, Celrà, Olot, Besalú, Breda, Coma-Cros, Tempir, Sta. Eugènia, la Bisbal, Corçà, Calonge, Duque d' Ahumada, La Salle, Sant Daniel, Sta.Cristina d' Aro, Ademar, C.I.R., S. Fernando. . .)

Els primers 10 anys anàvem competint i millorant gràcies a la pràctica i a la motivació, abans comentada, per jugar i poder demostrar les nostres possibilitats. A partir de la segona meitat deIs anys 60 i a principis deIs 70 és quan el nivell aconseguit, després de, constància i noves generacions, ens permet realitzar unes fases d'ascens que culminaran amb resultats positius i engrescadors que ens faculten per accedir a la Primera Divisió Estatal i poder competir amb equips d'arreu d'Espanya (quasi tots, de capitals o poblacions molt més grans que la nostra). En acabar la lliga provincial, com a campions, disputàvem unes fases d'ascens, per proximitat geogràfica, i els equips de Barcelona eren la

6

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

L’equip del Montserrat l’any 1960. D’esquerra a dreta, Ponce, -, Pere Franch, Blai Ibars, Talleda, Pere Oliveras, Celis, Emili Rodríguez i Diego Muñoz.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:06

Página 7

(Negro/Process Black plancha)

Partit a la plaça de l’església de l’any 1960.

Emili Rodríguez a l’inici d’un partit a la pista l’any 1968.

nostra principal dificultat; entre els que recordo hi havia: la Seat, Sant Quirze, Santfeliuenc, Terrassa . . . que s'afegien a d'altres com Reus, Vinarós, Onda.

Un any vàrem rebre denúncia, d'un equip de Barcelona, perquè la pista no disposava de les mides mínimes. En quinze dies es va mobilitzar tothom: jugadors, afeccionats, col·laboradors. . . i s'aconsegueix ampliar el terreny de joc podent jugar, a casa, el partit contra la Seat de Barcelona.

7

mariscada gallega que, de segur, tots encara recorden.

L'endemà agafem el tren fins a Vigo i en un vol d'hèlices arribem a Madrid per a poder connectar amb el pont aeri i retomar cap a casa.

Com molts recordeu, a Sarrià no hi havia cap pavelló cobert i per a poder participar en les categories estatals, guanyades en competició, no va haver-hi més remei que anar a Girona (hem jugat al pavelló del Sant Josep , en el de la Devesa, avui Palau Firal, i en el de la Piscina). Aquests desplaçaments, a fora del poble, fa que hi hagi un moviment popular i social molt important entre directius, l'equip i afeccionats, com també de tot el poble per aconseguir, l'any 1977, cobrir la pista exterior de què disposava el club i que és l'actual emplaçament del Pavelló. Es difícil enten-

tema de portada ~

Parlem de Sarrià ~ 53

Davant la difícil situació econòmica que no ens permetia suportar la participació a la Primera Nacional, a última hora hi ha un compromís d'en Blai Ibars, d'en Martí Ballada i meu per cedir l'ús deIs nostres cotxes i així poder garantir els desplaçaments i jugar a la categoria que sempre ens havia il.lusionat. Més endavant altres persones també s'hi afegiren.

Anàvem a València, Castelló i Alacant, la majoria de vegades, i tornàvem carregats de taronges.

El nivell de la nova competició, la practica continuada i la gran tasca de formació de noves promeses va permetre que, aviat, en la segona meitat deIs anys 70 i en el transcurs deIs 80, fins a quatre vegades s'aconseguís realitzar fases d'ascens a la Divisió d'Honor (la màxima categoria) sense poder-hi arribar. Confrontacions pel sistema de concentració, al principi, i més endavant una lliga davant equips com: l'Helios de Saragossa, Ademar de Lleó, Bofarull i Leganés de Madrid, Ada de Jaén, Valladolid, BetiOnak i Anaitasuna de Navarra.

També, i per mèrits de classificació, es va poder participar en una eliminatòria de Copa (any 1976 ) enfrontats al Teucro de Pontevedra. S'enfrontaven els millors equips de Primera Nacional amb els de Divisió d'Honor.

Ens toca el més llunyà: Teucro de Pontevedra. El primer partit el vàrem jugar a casa (Pavelló de la Devesa) i la tornada, amb ajudes econòmiques, ens desplacem amb avió des de Barcelona a Santiago de Compostela. Degut a la boira, l'avió ha d'aterrar a Oviedo; al ser un vol internacional, la companyia Iberia ens porta a I'Hotel Reconquista (cinc estrelles) a sopar i dormir (mai vist per nosaltres). El matí es reprèn el vol fins a Santiago (teníem reservades habitacions en un alberg de peregrins) i ens perdonen el pagament de l'estada; visitem la ciutat i seguidament agafem el tren fins a Pontevedra, fem molt bon partit, i en acabar, amb els diners estalviats de l'alberg anem a sopar una

sarria 53 5.0

30/11/05

11:06

Página 8

(Negro/Process Black plancha)

8

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

La formació del Ntra. Sra. de Montserrat en un partit contra . l’A.D.C. a la pista de Sarrià de Dalt (d’esquerra a dreta: -----, Blai i Ibars, Pere Franch,----, -----, Emil à, Rodriguez, ------, Joaquim Mitj Moratalla, Ferrer.

dre, avui dia, com s'aconsegueix aquesta obra, però l'aportació econòmica de moltes persones, la mà d'obra per fer els vestidors i les grades, de jugadors, tècnics, directius i de molta gent del poble (també de fora) fa que Sarria obtingui una instal·lació digna i el dret de poder jugar a casa. L'eficàcia de sumar ha estat un deIs trets idiosincràtics que, en moments difícils, ha mogut la gent per organitzar-se, per treure's les castanyes del foc i sumar esforços entorn d'un objectiu o interès comú (la construcció de la pista, la cobertura del pavelló, la possibilitat d'aconseguir una fita remarcable, el perill d'un descens).

Partit de l’any 1976 al pavelló de la devesa.

D’esquerra a dreta: Joan Sala, Miquel Espígol, Jordi Brugué, Jaume Casadevall, Pau Fornells, Batllori, Pepe Sala, Martí Teixidor, Josep Ma Rodríguez, Francesc Ginesta, Ramon Clotas, Quim Rodríguez, Jordi Duran, Santi Busquets, Josep Mitjà i Emili Rodríguez entrenador.

Des deIs inicis, i fins aquest any, el nom del club era: Grup Deportiu Ntra.Sra. de Montserrat de Sarrià de Ter, però l'entesa entre els directius i una gran part d'afeccionats que treballaven en una línia d'unió fa que els dos clubs existents a la població es fusionin (Montserrat i ADC Sarrià de Dalt) i formin l'actual Unió Esportiva Sarrià.

S'amplien el nombre d'equips base, en totes les categories, i l'esforç i la participació molt més extensa fa que els fruits aconseguits millorin aconseguint que diferents equips, de les categories de formació juvenils, cadets i infantils, representin Girona en moltes fases de sector estatals.

Cal fer menció, també, que en la dècada deIs anys 70 té lloc a Sarrià, amb el patrocini de la casa Ford, el torneig AUTO - TER amb la presència, en cinc anys consecutius, deIs millors equips estatals del moment: Calpisa, Barcelona, Granollers i d'altres d'Europa que competien en una lliga de tres dies (de divendres a diumenge) per aconseguir el títol (es jugava el mes de setembre). La consolidació del nostre equip a la Primera Nacional amb l'esforç de jugadors i directius i el suport d'una afecció il·lusionada, ha donat als diferents equips de totes les èpoques un espe-

rit de lluita, d'orgull, de personalitat i solera, que són l'enveja de molts altres.

Recordar que en la millora del pavelló, l'any 1980, es col·loca parquet al terreny de joc i s'aporta un marcador electrònic dissenyat i construït per un jugador de l'equip. A partir de l' any 1985 fins als nostres dies, l' entitat, l' equip i les instal·lacions van millorant i es van adaptant als temps actuals.

En cinquanta anys (mig segle) són moltes les persones que, a diferent nivell, han passat i han tingut l'oportunitat de practicar i conviure al voltant del nostre esport, que hem vist néixer, arrelar i créixer; però no volem interpretar aquests fets com a índex de total consolidació, sempre hi ha i haurà moltes possibilitats de millora, tant pel que fa als seus continguts com a la seva presència.

Desitgem que segueixi la fidelitat amb el treball, sempre permanent, i amb l'ànim constant per tal d'aconseguir noves fites i l'aspiració, de molts, que perseveri l'handbol a Sarrià servint com a eina formativa en els àmbits de les noves generacions.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:07

Página 9

(Negro/Process Black plancha)

El primer partit entre el Montserrat i l’ADC es jugà al pati del col·legi Paulí Torras. (d’esquerra a dreta: Pere Jordà, Joaquim Vilanova, Josep Mir d’àrbitre, Joan Morcillo, Talleda, Emili Rodríguez, Salvador Tarrades, Josep M. Pinsach, Andreu Torrent, Rodríguez i Diego Muñoz.

Agrupació Esportiva Cultural (ADC) Parlem de Sarrià ~ 53

9

La porteria del camp dels socs, cap a 1956.

tema de portada ~

L'ADC va néixer l'any 1956, després que un bon dia, anant cap a Girona en l'autobús d'en Pere Giralt, de dos quarts de tres, en Pere Jordà, en Juan M. Morcillo i en Josep M. Pinsach varen comentar la possibilitat de fer un equip de balonmano a Sarrià de Dalt. L'endemà al vespre varen anar a trobar en Joaquim Carabellido, per proposar-li que fes de capdavanter en aquest projecte. El Sr. Carabellido va acceptar la proposta que li varen fer. A partir d'aquell moment, es varen encetar converses amb els Srs. Higini i Paulí Torras.

Desprès de moltes converses i mitges veritats, varen aconseguir convèncer els amos de l'època, que varen donar llum verda a la idea.

Així es va crear l'ADC Sarrià de Dalt, amb en Joaquim Carabellido com a primer president, l'any 1956.

El primer camp que varen tenir era el pati del col·legi del Grup de Vivendes

sarria 53 5.0

30/11/05

11:07

Página 10

(Negro/Process Black plancha)

10

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

La formació de l’A.D.C. l’any 1958. (d’esquerra a dreta, Josep M. Pinsach, Masó, Àlvarez, Julià, Joan Morcillo, Joaquim Vilanova, Josep Palomeras, Salvador Tarrades, Joan Bouzas i Molina.

Paulí Torras, actual Centre Parroquial, el camp era tan petit que hi jugaven cinc jugadors per equip.

En aquest camp s'hi va estar poc temps, després es va anar a jugar al camp del socs, terreny cedit per J.F. Torras Hostench. Evidentment era un camp de terra, irregular i amb alguna pedreta, més d'un s'hi havia esgarrinxat. Aquí l'equip va anar creixent i entrant seriosament en competicions oficials.

A partir dels anys 56, 57, 58, començaren a venir jugadors de fora, molt especialment d'equips de Girona, el primer referent va ser en Joan Bouzas, un excel·lent pivot, desprès varen aterrar una bon reguitzell de jugadors de fora. En aquest camp, varen guanyar equips importants de l'època, com eren el GEIEG, Coma Cros i el Sta. Eugènia.

Degut a l'èxit que va tenir l'handbol a Sarrià de Dalt, tant per part dels participants com per part del públic, i veient les insuficiències de les instal·lacions, es va projectar la construcció d'un complex esportiu més

ampli que permetés practicar més racionalment l'handbol i a la vegada donés cabuda a altres disciplines esportives.

Això va ocórrer l'any 1962, data en què va néixer l'Agrupació Esportiva Cultural Sarrià de Dalt, que tal com indica el seu nom va ser l'agrupació de tota l'activitat esportiva i cultural de Sarrià de Dalt, que en aquell moment consistia en handbol, botxes, escacs i teatre. Cada una d'aquestes activitats es va constituir en seccions del nou club, que van emprendre la labor de la construcció de les noves instal·lacions. La seva realització va ser possible gràcies a l'ajut de la Delegació d'Educació Física i Esports i als terrenys cedits per Torras Hostench, que en tot moment va donar suport al projecte.

Segons els entesos, hi ha tres èpoques molt determinants en la història del Sarrià de Dalt. La primera, d'en Joaquim Carabellido, que va ser l'època de l'inici i es va acabar en les noves instal·lacions.

Una altra etapa va ser la de l' Esteve Pineda, durant aquest període es va aconseguir formar un dels millors

equips de l'època. Es practicava un bon handbol i era reconegut a tot arreu. A partir dels anys 69, 70, les despeses per desplaçaments eren molt importants i lògicament la Junta no podia assumir-les. Llavors es va fer un projecte de conveni de col·laboració per si podien trobar un patrocinador, això va ser impossible i en conseqüència es va haver de vendre la categoria, això sí, l'equip receptor, durant un any, es va dir GEIEG-ADC SD. I la tercera etapa, seria la d'en Salvador Terrades, que va ser quan es va realitzar la fusió amb el Nostra Sra. de Montserrat, moment important i necessari per a l'handbol del poble de Sarrià.

Aquesta va ser, doncs , la història d'aquests dos equips que com dèiem al principi, després de 20 anys d'anar cada un pel seu cantó, varen decidir unir-se i formar l'actual equip, la Unió Esportiva Sarrià.

Aquesta fusió es va produir l'11 de maig de 1976.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:07

Página 11

(Negro/Process Black plancha)

L’equip de juvenils de la Unió Esportiva Sarrià de l’any 1977. (d’esquerra a dreta: Josep Sitjas, Joan Saubich, Ginesta, Xavier Sala, -----, ------, Pere Teixidor, Ramon Pagès, Fèlix Castellanos, Jordi Galí, Miquel Busquets, Miquel Badosa, Joan Masdemont, Gago, Josep R.Palau.

Una Gran Època

En l'actualitat Actualment el club es troba en una situació d'estabilitat i tranquil·litat, tant en l'aspecte econòmic com en l'aspecte esportiu. En tocant al punt econòmic, el club té importants

11

Els efectes de la fusió i de la construcció del pavelló cobert van ser immediats i el primer equip va viure una de les seves millors èpoques en l'aspecte esportiu, sota la direcció tècnica d'Emili Rodríguez, ja que es va aconseguir jugar una fase d'ascens a la Divisió d'Honor la temporada 78/79.

Jordi Duran, Jaume Casadevall, Santi Busquets, José Mª

El treball que s'ha fet tradicionalment amb els conjunts de base ha estat una de les claus per tenir sempre equips competitius i el rendiment del primer equip durant la dècada dels 90 n'és un exemple.

El bloc format per Xavier Rodríguez, Jaume Vila, Joan Llunell, Sergi Esparraguera i liderat per Jesús Mach a la pista i Martí Geis a la banqueta, va permetre tornar a disputar la fase d'ascens.

Parlem de Sarrià ~ 53

A poc a poc l'handbol es va convertir en una tradició i des de fa 5 dècades és l'esport del poble sarrianenc.

De fet, d'aquesta dedicació a l'handbol, n'han pogut sortir entrenadors del nivell de Jordi Ribera, actual seleccionador argentí, o sagues com la de la família Rodríguez, que sempre han estat vinculats a la Unió Esportiva Sarrià. Andrés Rodríguez va ser un pioner i va fundar el Grup Esportiu Nostra Sra. de Montserrat; el seu fill ha estat jugador, tècnic i directiu de la UE Sarrià i els seus néts, en Jordi i en Xavier, encara hi juguen.

Rodríguez i Joaquim Rodríguez van formar part d'aquella plantilla històrica.

Després l'equip va disputar dues fases més per aconseguir l'ascens a l'elit de l'handbol estatal al 1984 i al 1994, coincidint amb dues fornades excepcionals de jugadors.

La dels anys 80, tenia jugadors molt carismàtics, com Jesús Mach, Sendo Rovira, Seni Villar, David Mercader i Salvador Mascarós.

tema de portada ~

El seu primer president va ser en Josep Mir, una de les persones que més s'ha entregat a aquest club, ja que ha sigut el president que més temporades ha estat al capdavant del club des de la seva fundació L'èxit de l'handbol a Sarrià ha estat fruit d'un esforç col·lectiu, però el paper que ha jugat en Josep Mir ha estat decisiu , gràcies a la seva entrega i dedicació a l'entitat. El mateix any de la fundació de la UES va inaugurar el Pavelló Poliesportiu Sarrià. La construcció d'aquest terreny de joc va ser gràcies a la col·laboració de tot el poble, amb aportacions econòmiques i també col·laborant en les tasques de construcció.

Unió Esportiva Sarrià de Ter

sarria 53 5.0

30/11/05

11:07

Página 12

(Negro/Process Black plancha)

12

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

Inauguració del pavelló de la U.E.Sarrià l’any 1977

despeses, no oblidem que s'ha de mantenir un pavelló propi, un pavelló que cada dia necessita més atencions, una escola esportiva, 8 equips de totes les categories, des de prebenjamins fins a sèniors, s'han de cobrir unes importants despeses en desplaçaments, ja que juvenils i sènior b estan jugant a la lliga catalana, cosa que comporta haver de fer autocars pràcticament cada setmana. El primer equip té desplaçaments fins a les Illes Balears i també a les Illes Canàries, que també comporta una despesa molt elevada. No obstant això, s'ha de dir que gràcies als ingressos que provenen dels socis, de l'Ajuntament, de col·laboradors i del nostre patrocinador, la constructora Travesas , i també, per què no dir-ho, a la bona gestió de la junta, fa que en data d'avui no es degui ni un cèntim a ningú. Cosa que avui dia, això ja és tot un èxit. Pel que fa a la vessant esportiva, el primer equip segueix militant a la primera estatal i es continua nodrint de la seva base amb molts bons jugadors formats a les categories inferiors del club.

Aquest any s'ha fet una temporada acceptable, s'ha acabat la temporada en vuitè lloc i s'ha guanyat la copa Delegació.

Els sèniors B estan jugant a la segona catalana, com a conseqüència que l'any passat assolissin l'ascens després de quedar campions del seu grup, i que aquest any, tot i que és el primer que juguen a segona catalana, estan jugant la fase d'ascens a 1ª catalana. Una temporada excel·lent, doncs, per aquests nois.

Pel que fa a la resta de categories, els diferents equips del nostre club han ocupat llocs de privilegi en les classificacions dels campionats que han disputat. L'equip Juvenil, un equip amb molt de futur, ha quedat campió de la Lliga Catalana, uns altres que han aconseguit arribar lluny han sigut els infantils, que han quedat sots-campions de la Copa Delegació de Girona, i pel que fa a la resta, tant cadets com alevins i benjamins, han fet una excel·lent temporada.

A Sarrià de Ter l'handbol segueix tenint tota una població al seu darrera, que recolza el club, i això s'aprofita per tre-

ballar de la millor manera possible tots els seus equips de base, que, com dèiem abans, sempre acostumen a estar entre els millors de Catalunya.

En aquest any del cinquentenari i per segon any consecutiu, el club està regit per una nova junta, al cap de la qual figura el nou president de l'entitat en Josep Mª Casamitjana, secundat pel vicepresident Jordi Brugué, el coordinador esportiu Juan Saubich, el secretari Francesc Giménez, el tresorer Josep Alemany, i com a vocals Jordi Palomeras, Jordi Carles, Josep Sens, Jordi García, Artur Mutos, Josep Mir i Eusebi Mir. A la part esportiva s'hi troben en David Mercader, com a màxim responsable del primer equip, i en Jesús Mach com a coordinador dels equips base.

Tots ells formen un equip de gent que amb molta il·lusió estan disposats a treballar al màxim pel club, per no decebre tot un poble que es troba al darrera, i mantenir viu el prestigi i el nom que les anteriors persones que han treballat per l'entitat, diguin-se, jugadors, tècnics, directius i tots els que hi hagin col·laborat, han donat al nostre club, la Unió Esportiva Sarrià.

Tots els presidents El nostre més sincer agraïment a tots aquests homes que han fet possible que l'handbol a Sarrià hagi estat sempre viu, ja que sense la seva decisió, sense la seva dedicació, sense la seva col·laboració, això hauria estat impossible .

N'hi haurà que hi han estat més temps i n'hi haurà que hi han estat menys temps, però tots ells han sigut capaços en un moment donat d'agafar les regnes, cosa que és d'agrair per la responsabilitat i el compromís que això comporta.

Així doncs, un reconeixement de gratitud molt gran per a tots aquests homes que han fet possible, entre d'altres coses, que avui estiguem celebrant el 50è Aniversari de l'Handbol a Sarrià.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:07

ch en un Jesús Ma

Página 13

(Negro/Process Black plancha)

ria. nt a porte llançame

Josep M. Casamitjana - President

Jordi Brugué - Vicepresident U.E.Sarria decada dels 90

Joaquim Carabellido

Esteve Pineda

Salvador Terrades

Salvador Tixis

Lluís Tremols

Jordi Costa

Ramon Vinyoles

Josep Mir

Josep M. Casamitjana

13

Martí Ballada

Parlem de Sarrià ~ 53

Josep Garriga

tema de portada ~

Andrès Rodriguez

sarria 53 5.0

30/11/05

11:07

Página 14

(Negro/Process Black plancha)

Àlbum de fotos

14

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

Equip pre-benjamí. Temporada 2004-2005.

-2005.

Temporada 2004 Equip benjamí .

sarria 53 5.0

30/11/05

11:07

Página 15

(Negro/Process Black plancha)

Equip aleví. Temporada 2004-2005.

Equip infantil.

Temporada 2004-2005.

Parlem de Sarrià ~ 53

tema de portada ~ 15

Equip cadet. Temporada 2004-2005.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

PĂĄgina 16

(Negro/Process Black plancha)

16

Parlem de SarriĂ ~ 53

~ tema de portada

5. orada 2004-200 Equip juvenil. Temp

Plantilla primer equip. Temporada 2004-2005.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 17

(Negro/Process Black plancha)

La vitalitat a Sarrià de

esportiva Ter

Josep Saguer i Ricart Representant Territorial de la Secretaria General de l’Esport Generalitat de Catalunya

Josep Saguer i Ricart

Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Parlem de Sarrià ~ 53

Tel. 972 17 17 33

17

marcada fa temps, a treballar per la promoció de l’esport per a totes les edats, incidint amb especial cura en les primeres etapes de la vida dels nois i noies. Així seguireu participant en el projecte que anem forjant tots junts amb el nostre dia a dia: la millora global de la societat, del país, a través de l’activitat esportiva. Felicitats pels 50 anys i que la Unió Esportiva Sarrià segueixi essent un símbol esportiu a les nostres comarques per molts anys més.

tema de portada ~

Conec fa temps la vitalitat esportiva de Sarrià de Ter i el que representa per al municipi la Unió Esportiva Sarrià. Són cinquanta anys d’història que han marcat la manera de ser d’un municipi amb personalitat pròpia, marcat per la proximitat de Girona, però amb uns trets característics que li donen una peculiaritat excepcional. I un d’aquests trets característics és inevitablement el seu capteniment per un esport, l’handbol, que ha marcat el dia a dia de bona part de les il·lusions, la pràctica i la competició esportiva. Bona part de la població del municipi de Sarrià s’ha vist implicada en algun moment de la seva vida en el club emblemàtic del municipi: La Unió Esportiva Sarrià (com a escolar, com a participant dels equips de base o de màxim nivell, com a directiu, com a pares i mares d’esportistes). Aquest club, fruit de la fusió dels dos clubs inicials, ha donat a Sarrià allò que des de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya voldríem per a tots els municipis del nostre país, la il·lusió, la constància, el sacrifici de bona part d’un municipi per mantenir el seu club emblemàtic al màxim nivell esportiu nacional; la voluntat de pares i mares, directius, govern municipal i empreses, per donar suport a tots els equips del seu esport més significatiu.

He conegut jugadors i directius de totes les èpoques de la Unió Esportiva Sarrià, i de tots ells conservo el record inesborrable del seu amor al club, la seva obsessió per aconseguir les màximes fites esportives i el seu convenciment que l’handbol era una part important de la seva vida, al qual qualsevol esforç o sacrifici emprat era una satisfacció personal i col·lectiva. I és que la UES ha creat un vertader sentiment col·lectiu en un municipi lligat a l’esport, a la seva noblesa i a tots els valors que porta la pràctica esportiva en qualsevol edat. Us encoratjo a seguir en la línia esportiva

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 18

(Negro/Process Black plancha)

18

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

El pavelló esportiu de la U.E.S en l’actualitat.

Unió Esportiva Sarrià Se’m fa realment difícil explicar-vos en una carta, en un paper, tot el que us voldria transmetre del nostre “balonmano” a Sarrià.

Celebrem els 50 anys d’aquest esport tan arrelat al nostre poble. Des d’aquí voldria donar les gràcies i recordar totes aquelles persones que han lluitat, han dedicat el seu temps i han mantingut dia a dia el “balonmano” a Sarrià i ara ja no els tenim entre nosaltres. Sense elles moltes de les fites que s’han aconseguit no haurien estat possibles.

Vull agrair l’esforç i dedicació a tots els presidents que al llarg d’aquests 50 anys, amb el Nostra Sra. de Montserrat, l’ADC i ara amb la Unió Esportiva Sarrià han vetllat per tirar el club endavant.

No podem oblidar tots els jugadors que temporada rera temporada han suat la samarreta a la pista, molt esportivament. Així, doncs, vull agrair i donar les gràcies als jugadors que altruistament han portat el nom de Sarrià arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Però, sens dubte, tot això no seria possible sense vosaltres, la grada. Els socis sou l’ànima del club. Uns socis que han estat sempre donant ànims allà on ha calgut fer costat a l’equip, a les verdes i a les madures. Avui podem dir: el Sarrià sempre ha tingut una bona afició.

Voldria recordar un fet recent. Fa només tres temporades aquests socis varen ser capaços d’emplenar a ves-

Josep M.Casamitjana President

sar el pavelló de Sant Esteve Sesrovires perquè la UES els necessitava. A tot vosaltres moltes gràcies.

Cal esmentar, merescudament, les institucions que han donat i donen suport a la nostra entitat, en especial l’Ajuntament de Sarrià de Ter i a tots aquells col·laboradors anònims, anunciants al pavelló i patrocinadors, que amb el seu ajut econòmic fan possible la continuació del nostre club.

Esperem que amb l’ajut de tots puguem continuar tirant endavant la Unió Esportiva Sarrià i per descomptat assolir les màximes fites esportives possibles.

Felicitats pels 50 anys.

Visca la UES!

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 19

(Negro/Process Black plancha)

Jordi Brugué en un partit al pavelló de la UES de l’any 1983.

U.E. Sarrià 50 anys d’història Reflexió d'un esportista Angel Mesas Mesas Regidor Delegat d'Esports

Ara sóc el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i com a representant de la institució municipal faig costat a totes les entitats esportives i m'hi sento molt implicat, però ¿per què no reconèixer-ho?, ser el regidor d'Esports l'any del 50è aniversari de l’handbol a Sarrià, permeteume la gosadia, és una passada!

Moltes felicitats per aquest 50è aniversari, moltes gràcies per aquests 50 anys d'il·lusions!

19

Durant aquests anys he viscut de prop l'evolució de la U.E. Sarrià: he vist una pista de ciment, on es jugava a l'handbol i on es feia la festa major, he vist com s'ampliava aquesta pista, he vist com s'assolia un ascens a 1a Nacional, - en aquells dies la categoria de plata de l'handbol estatal-, he vist la fusió de les dues entitats d'handbol de Sarrià, he vist com amb l'esforç de gent anònima però molt implicada s'aixecava un pavelló esportiu, he vist com gairebé tot un poble girava a l'entorn d'una entitat esportiva: la U.E. Sarrià, en aquells dies el “Nostra Senyora de Montserrat”. He passat per totes les categories: aleví, infantil, cadet, juvenil i 1a Nacional. Per cert, en catego-

Per tant, dins la U.E. Sarrià he vist i he viscut una part molt important d'aquests 50 anys. He passat de nen a home, he après com és de necessària la relació amb les persones, el sofriment, l'esforç, el sacrifici, l'amistat. He plorat d'alegria, he plorat de ràbia…. penso que tots els que hem passat per aquesta entitat hem tingut sensacions molt semblants.

Parlem de Sarrià ~ 53

Vaig començar la pràctica de l'handbol als deu anys. Havíem vingut a Sarrià de Ter a viure-hi i tot l'esport que coneixia era el futbol i els jocs de carrer amb el nois del barri. Aviat vaig saber que hi havia una entitat que feia un esport que es jugava amb la mà no sabia que era l'handbol-, i vaig anar a provar...Aquella prova va durar 14 anys.

Resumir aquests catorze anys no és feina fàcil, però sé que han estat determinants en la meva vida i en la meva manera de viure. Aquests anys han estat el detonant que ha fet de mi una persona implicada en els problemes i en les diferents entitats del poble.

tema de portada ~

Per a un ajuntament i dins l'àrea d'esports, res és més important que la continuïtat de les entitats en la pràctica esportiva. Dins aquest marc, la Unió Esportiva Sarrià compleix a la perfecció allò que tot ajuntament cerca, però fer aquest camí no és tasca fàcil. Planificació, organització i una dosi elevada d'il·lusió és el que ha fet possible arribar a complir mig segle d'existència.

Voldria parlar d'aquests 50 anys, d'una manera menys institucional i molt més personal, ja que jo, com tants d'altres, també sóc part d'aquesta història. També tinc un deute de gratitud envers aquesta entitat.

ria juvenil vam quedar dos anys consecutius campions de lliga i vàrem anar a fer les corresponents fases de sector, amb els diferents campions de les altres províncies per a determinar el campió de l'Estat. Mai vam passar de la fase sector territorial, ja que hi havia l'handbol Granollers i el F.C. Barcelona, que gairebé sempre quedaven campions de l'Estat espanyol.

Però aquell era el nostre premi, uns dies de vacances i el plaer de competir amb els GRANS de l'Estat.

També he vist la meva marxa de l'entitat per anar a una altra.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 20

(Negro/Process Black plancha)

Handbol i identitat de poble L’equip femení de handbol. c.a. 1980 Jesús Mach durant un partit

cien. Amb l'ADC passava tres quarts del mateix.

L'orgull d'un triomf a la pista era també el de Sarrià de Dalt. Més tard, seguint l'evolució lògica i paral·lela a la que feia el poble, els dos clubs es converteixen en la UES, aleshores els avatars del club representen els de tot el municipi.

20

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de portada

Roger Torrent i Ramió Regidor portaveu d'ERC

En el handbol, la meva posició natural ha estat sempre la d'espectador. Ha estat molt més productiu, sobretot pels interessos de la UES, el meu lloc a la grada que a la pista.

Tot i aquesta certesa, com fan molts dels nens sarrianencs, vaig provar sort en aquest esport a través de la UES. La descoberta de la meva poca destresa handbolística es va produir a l'equip dels benjamins i amb en “Emilín” Rodríguez d'entrenador. Evidentment, el pobre Emilín no en va tenir cap culpa, com ho demostra el fet que alguns amics i companys meus de generació són ara el puntal del primer equip. Jo encara continuo compartint amb ells els triomfs i les derrotes de la UES, ara des de la grada estant.

El meu, doncs, no passa de ser un paper d'afeccionat.

Quan entro al pavelló faig el que correspon a qualsevol seguidor, pateixo i gaudeixo veient tot allò que passa a la pista. Animo i aplaudeixo. Perquè, al capdavall, l'esport és bàsicament això, passió. I ja se sap que respecte a la passió per un joc i uns colors poca cosa en seríem capaços d'explicar. És així, i poca cosa més es pot dir. Hi ha, no obstant això, una altra vessant que m'interessa de l'esport en general, de l’handbol en particular i de la UES en especial. És la seva vessant integradora i la seva potencialitat ambaixadora. En síntesi, la capacitat de generar identitat.

L’handbol a Sarrià de Ter sempre ha servit per sumar. Els partits del Nostra Senyora de Montserrat van servir, a part de per suar la cansalada, per generar adhesions entorn el nucli de Sarrià de Baix. Quan jugava aquell equip havia de guanyar, perquè si ho feia, eren els veïns de Baix qui ven-

No cal repassar una història que coneixem, però tanmateix sí que és interessant destacar com des d'un punt de vista social, des dels seus orígens ara fa cinquanta anys, l’handbol ha tingut a Sarrià un paper integrador molt important. I aquesta és precisament la virtut dels clubs esportius que hem d'aprofitar per recordar i potenciar, la de ser un punt de trobada de tots els veïns i veïnes del poble. També per la gent vinguda de fora, que han trobat en l'handbol i el club els millors aliats per integrar-se al nostre municipi. Una funció de la UES que en el futur haurà de continuar fent, segurament encara amb més intensitat.

A l'hora de mantenir la identitat del poble és fonamental que la gent que arriba al poble se'l senti seu. Reconèixerte en uns colors, en un club, és una molt bona manera de començar a exercir de sarrianenc o sarrianenca. Per això ara que el poble creix, es fa més gran i canvia la cara serà bàsic que els clubs continuïn fent de fàbriques de sarrianisme. Que serveixin perquè la mainada que comença a jugar i els pares que els acompanyen aprofitin la UES per conèixer el seu poble, relacionar-se amb els seus veïns i estimar el seu entorn.

La UES ho ha fet i ho farà. Perquè ha estat una “fàbrica” de sarrianencs i sarrianenques. Un sarrianisme que, a més a més, s'ha sabut exportar arreu. Perquè la Unió Esportiva Sarrià ha fet d'ambaixadora del nostre poble arreu. Tant és així que si preguntem als de fora amb quins conceptes se'ns relaciona als sarrianencs, de ben segur que l’handbol en serà un dels primers. Després de cinquanta anys es pot parlar de l’handbol com un esport amb denominació d'origen. Sarrià de Ter és el poble de l'handbol. Esperem que no s'aturi la fàbrica de civisme, sarrianisme i catalanitat que ha estat sempre aquest esport i que és ara la UES.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 21

(Negro/Process Black plancha)

Construcció del pavelló de la U.E.S. l’any 1976. Foto Joan Vila

L' handbol i l’ esport en general Lluís Aymerich i Viñals Regidor per CiU de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

la unió d'esforços, em va proposar la participació en una comissió creada amb l'objectiu de gestionar la unió o fusió dels dos clubs. Efectivament, la idea va prosperar i després de diverses reunions, converses, campanyes i assemblees s'aconseguí la fusió dels dos clubs en un de sol, el que és ara la UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ.

Encara recordo la creació d'una breu campanya dirigida als socis dels dos clubs i als veïns de Sarrià en general, per tal de sensibilitzar-los de la importància de la fusió i que penso que no està malament recordar-la ara i aquí i que va ser l'edició d'unes enganxines amb la següent inscripció: U.E.S. 1 és?

Ho és!

21

Tot i així, a alguns encara ens queda el dubte de si aquella fusió es va fer tal com calia. Des d'aleshores ha plogut molt i en handbol s'han aconseguit molts èxits, que mai sabrem si s'haguessin assolit de no haver-se produït la unió. Però a part dels triomfs, també és cert que s'han

tema de portada ~

niment del cinquantenari que avui celebrem.

Posteriorment, amb els mateixos o semblants objectius, la gent de Sarrià de Dalt es va iniciar en l'handbol després d'haver provat altres esports com el futbol i el bàsquet sense que els intents reeixissin, fundant l'ADC (“Agrupación Deportiva y Cultural”) Sarrià de Dalt. De ben segur que els èxits aconseguits en breu temps foren propiciats més per la rivalitat existent entre Sarrià de Dalt i Sarrià de Baix, que no pas per la consagració del club en la pràctica de l'handbol, com en realitat passava a Sarrià de Baix.

Però estava clar que a Sarrià de Dalt en això de la pràctica de l'esport, s'estava més per la participació que no pas per la consecució de grans resultats i vet aquí que de mica en mica s'anaren creant les seccions de Botxes, Muntanyisme, Patinatge, Natació...

Un bon dia, no recordo quin de l'any 1976, el que llavors era president de l'ADC Sarrià de Dalt, i amb el pretext de què la meva opinió, manifestada públicament en diverses ocasions, era que per aconseguir èxits ens calia

Parlem de Sarrià ~ 53

Aquests darrers mesos sovint sentim parlar a la gent del poble sobre la celebració del 50 anys de La Unió Esportiva Sarrià (l'UES). Tothom sap que això no és pas exactament així i encara que es tracti d'una obvietat, permeteu-me que l'expressi des de la meva visió personal forjada per la pròpia experiència al llarg d'aquests CINQUANTA ANYS: El que en realitat celebrem són els cinquanta anys d'handbol a Sarrià o, si voleu i pels que ja en comptem seixanta, els CINQUANTA ANYS DE BALONMANO. Ja hi ha qui, amb millor coneixement que no pas jo i que havent-hi dedicat el temps que requereix, haurà descrit fil per randa la trajectòria històrica de l'handbol a Sarrià de Ter i el club que l'allotja.

Des de Sarrià de Baix, una colla de joves desinteressats i àvids d'alguna activitat esportiva on poder divertirse, competir i formar-se físicament, recolzats per persones més grans amb una sana visió esportiva i educativa, van formar el C.B. (“Club Balonmano”) Ntra. Sra. de Montserrat.

Eren les primeres passes de l'handbol a Sarrià i és aquest el primer esdeve-

22

Parlem de Sarrià ~ 53

~ tema de protada

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 22

(Negro/Process Black plancha)

ta l'atenció deguda. segregat els equips de Sense perdre de vista la patinatge i el de muntanyistan tòpica tesi de que “la me, i s'han perdut el de unió fa la força”, penso que botxes i el de natació. potser seria bo, i fins i tot Tanmateix, a banda dels necessari, encetar un dos clubs cinquantenaris, debat sobre l'esport a han nascut nous clubs que Sarrià de Ter, amb la partihan donat cobertura a la Jordi Ribera, l’actual seleccionador argentí, en la seva època d’entrenador amb els infantils de la UES. cipació de tots els clubs i pràctica d'altres esports persones interessades. com el futbol, el bàsquet i Penso que caldria aturarel gimnàs. nos un moment per fer una autoanàliesportiu a la zona dels horts de Sarrià Sigui com sigui, des d'aquest espai de si de la situació actual, de la massa de Dalt, en un moment en què l'emquè gaudeixo, sense nomenar ningú social moguda per l'esport i de les presa Torras, propietària dels per evitar oblits o que nomenant-los instal·lacions de què disposem, ja terrenys, hi estava en bona disposició, amb diferents matisos podrien ser siguin de propietat municipal o d'entiperò tot i haver encarregat ja el promal entesos, vull aplaudir sinceratats esportives, tenint sempre present jecte no va acabar de quallar la idea. ment a totes aquelles persones que l'educació de la nostra joventut i la Sigui com sigui, la negociació va cond'una manera o altra, en un temps o sana diversió i gaudi de tots els veïns tinuar endavant i malgrat les possible altre, amb més o menys dedicació, i veïnes de Sarrià de Ter, amb una temences, en una assemblea conjunperò totes elles de forma generosa i clara visió de futur. ta es va aprovar la fusió dels dos altruista han lluitat i treballat per aconPer acabar, des d'aquestes planes vull clubs i la consegüent fundació de la seguir, per a ells mateixos o per als felicitar a totes aquelles persones que UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ. altres, la pràctica d'aquell esport que al llarg d'aquests cinquanta anys han Ara, i després de trenta anys d'aquell estimen. participat com a jugadors/es, entrenaesdeveniment, seria interessant fer-ne Tanmateix qualsevol fusió comporta dors/es, àrbitres, membres de junta, una valoració acurada de les conseun retoc en la identitat de cada una col·laboradors/es o simples afeccioqüències que se n'han derivat. De de les entitats fusionades, i per tant, nats/des, en aquest tan estimat ben segur que el balanç seria absoluera lògic que per part d'alguns socis esport a Sarrià que és l'handbol. Un tament positiu, malgrat hi trobéssim d'un o altre club es veiés amb cert recordatori especial per a totes aqueqüestions que haurien pogut ésser recel tot aquell procés, fins al punt de lles persones que també hi han partimillorades. Poso per cas el fet de què què alguns no amagaven els seus cipat i que, malauradament, ja no hi amb la fusió s'han assolit en handbol temors, com: “No serà que aquells són; i el meu encoratjament a totes uns insospitats i envejables resultats, volen la nostra categoria en la lliga aquelles que en l'actualitat s'hi estan fent del nostre club el millor de les d'handbol?”; o, “Nosaltres aportem dedicant de ple, fent-lo extensiu a les nostres comarques en aquest esport; més instal·lacions que no pas ells!”. que participen i col·laboren en els però en canvi, hi ha hagut altres Per evitar suspicàcies i a fi d'aconsealtres esports que es practiquen en el modalitats esportives que han quedat guir un equilibri, s'estava treballant nostre poble. oblidades o que potser no se'ls presper a la construcció d'un pavelló

Telèfon 972 17 11 51

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 23

(Negro/Process Black plancha)

entrevista

Josep Mir i Fàbrega

Que proposa vostè per tal que l’handbol sigui un esport de prestigi per aquest poble?

No és només la meva opinió personal la que compta, sinó la d’una junta directiva formada per exjugadors, on es debaten diverses qüestions que passen a la Unió Esportiva Sarrià.

Com està estructurada aquesta junta directiva?

La formen un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i uns vocals, en total per 12 components. S’ha d’afegir un coordinador de premsa de l’equip.

23

I a la Unió Esportiva Sarrià, com s’estructuren els grups?

Hi ha 9 categories: prebenjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils, sèniors de segona catalana, sènior de primera nacional i veterans. I dins d’aquestes categories hi poden haver un o dos grups.

entrevista ~

Va néixer a Sant Julià de Ramis l’any 1930, vidu de Rafaela Urban, té tres filles, 2 néts i 4 nétes. Ha estat regidor d’esports de 1969 a 1976 i regidor per CiU a l’Ajuntament de Sarrià de Ter des de 1983 fins a 2003.

Jubilat del seu treball com encarregat de Manipulats del Ter, ha dedicat tot el seu temps lliure a la U.E.S. de la qual n’ha estat president fins l’any 2003.

Actualment l’handbol a Sarrià quin nivell té?

El nivell d’handbol a Sarrià ha estat i és molt bo. Sobretot en juvenils s’han aconseguit grans fites. A nivell nacional, la nostra localitat és coneguda pel nostre equip d’handbol.

Parlem de Sarrià ~ 53

Emili Pérez

Com és que hi ha tanta afició i prestigi per l’handbol a Sarrià de Ter? Fa molts anys, el mestre Andrés Rodríguez va portar aquest esport a Sarrià i va instruir a molts joves. Va ser com una adaptació. Primer al Ntra Sra. de Montserrat i posteriorment amb l’Agrupació Esportiva de Sarrià de Dalt. D’aquesta manera va implantar-se l’handbol a Sarrià de Ter. L’Andrés Rodríguez fou el gran precursor i implantador d’aquesta activitat entre el jovent. Els seus tres fills han estat grans figures d’aquest esport.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 24

(Negro/Process Black plancha)

Salvador Tixis fa entrega d’una medalla a Josep Mir durant la presentació dels equips del club.

Pot considerar-se que aquest esport compleix una vertadera obra social?

Sí, perquè l’handbol pretèn a part de la competició i una part lúdica, una integració social. Estem oberts a tota la gent. Acollim actualment gent de Banyoles, Sant Julià, Torroella, Cornellà i d’altres països com Argentina i Perú. A la Unió Esportiva Sarrià pretenem que la joventut aprofiti el temps lliure, aprenent certs valors que l’esport proporciona, com la competitivitat, el companyerisme...

Quin tipus de foment es fa per aquest esport? És molt important per la vida de l’handbol a Sarrià que les diverses organitzacions i institucions del poble ajudin i s’impliquin molt positivament, com per exemple l’escola Montserrat, l’associació de pares d’alumnes, les Dominiques del Pont Major, l’Ajuntament de Sant Julià, el casal d’estiu que s’organitza la primera setmana de setembre...

Com s’incentiva entre els nois i noies aquest esport?

Nosaltres fem propaganda d’aquest esport porta a porta.

Estem preparant el darrer casal d’handbol que tindrà lloc el proper cinc de setembre i durarà fins el dia nou. Està destinat per nens i nenes de cinc a deu anys. S’organitzaran activitats des de les nou del matí fins a la una del migdia. És aquí on estem convençuts que la il·lusió per aquest esport comença a gestar-se entre la mainada.

Vostè ha estat regidor d’esports a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, què l’ha portat a implicar-se en la política?

M’he implicat en la política principalment per ajudar a l’esport a Sarrià de Ter. He estat en total 17 anys en aquesta regidoria per l’afany d’aportar coses positives com implantar l’esport entre el jovent. I potenciar-lo popularment al nostre poble.

Quines activitats s’han organitzat per commemorar el 50è aniversari?

Diversos. Varen començar amb el torneig de Reis del mes de gener, les xerrades tècniques de l’esport i medicina esportiva, l’arrossada popular, la festa de l’handbol de la federació catalana, la participació en el critèrium esportiu i a final d’any hi haurà la cloenda amb la trobada dels veterans de la U.E.S.

24

Parlem de Sarrià ~ 53

~ entrevista

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 25

(Negro/Process Black plancha)

Sarrià de Ter i les infraestructures Nicolás Pichardo Delgado Alcalde de Sarrià de Ter

Imatge aèria del pla de Sarrià quan s’havien desmantellat els accessos a l’autopista. Foto Jordi S. Carrera

Amb aquest encapçalat voldria fer una reflexió sobre un tema tan sensible i delicat per Sarrià de Ter, com ho són les infraestructures. És cert que a Sarrià de Ter n’estem cansats d’agressions al territori, és cert que sembla que totes les infraestructures hagin de passar pel nostre poble, també és cert que en ocasions, potser en massa, ens hem sentit sols davant les nostres reivindicacions, però aquest fet ens ha portat a una major sensibilitat, una major comprensió i, sobretot, ens donen arguments per demanar davant les diferents administracions, solucions respectuoses amb les persones i amb l’entorn, en aquest ordre. - persones i entorn -.

Si bé és cert que les necessitats de mobilitat tant a nivell social com econòmic són en els nostres dies una prioritat, també ho és que ha de prevaler el seny i per damunt de tot la responsabilitat de fer actuacions respectuoses amb l’entorn i amb clau de futur, per servir a les persones i no al revés.

25

Per tant, a Sarrià, que està dins d’aquest sistema, hem de conviure amb ell, hem de continuar lluitant per no fer passos endarrera, per no ser ofegats per l’asfalt. Estem aconseguint un poble digne, ben comunicat, amb serveis que donen benestar als seus veïns, amb equipaments que milloren la seva qualitat de vida, penso que hi ha alternatives que cal discutir. L’àrea metropolitana de Girona necessita una solució al problema de mobilitat, però una solució global, una solució que no pot néixer de la creació d’un problema major, com ho seria el sacrifici del poble de Sarrià de Ter, fet al qual no estem disposats i pel qual exigim respostes i sensibilitat.

ajuntament ~

En aquest moment l’ajuntament té damunt de la taula dos obres de dimensions importants, d’una banda el possible desdoblament de la N-II per l’autopista, que comportaria 8 carrils i doblar l’amplada que actualment té la AP-7, amb un volum de trànsit d’uns 55.000 vehicles cada dia, i per altra banda, el pas del TGV per Sarrià de Ter, que crearia una nova ferida al territori. Ambdues pretenen passar pel mateix lloc, el corredor de l’AP-7, entre el Grup Paulí Torras i la muntanya amb la riera d’en Xuncla i Guilana pel mig.

Conscients del que aquestes infraestructures suposen, des de l’ajuntament no es deixa de negociar i mantenir converses amb els màxims responsables del Ministeri de Foment i de l’ADIF (Administrador d’Infraestructures

Ja he deixat molt clar la meva posició i també la de l’ajuntament en aquest tema, però continuant amb la reflexió voldria afegir que Sarrià de Ter no és aliè al ritme de desenvolupament social i econòmic en què les societats occidentals es veuen immerses. No només això, sinó que assumim que obtenir els beneficis de viure en el primer món vol dir assumir alguns dels inconvenients i dels riscos que això comporta. Darrerament semblaria que s’ha instal·lat a casa nostra, ens els nostres territoris, en els nostres municipis, una certa tendència al No per sistema davant qualsevol tipus d’instal·lació que per al bé comú són necessaris, trobem exemples a l’entorn de presons o plantes incineradores, entre altres. La convivència entre les necessitats de benestar social, la sostenibilitat ambiental i l’eficiència econòmica, no sempre és plàcida, però estic del tot convençut que és possible.

Parlem de Sarrià ~ 53

Sarrià de Ter ha suportat durant anys uns accessos que a diferencia d’altres poblacions ens han estat imposats un cop el poble ja estava consolidat, la proximitat de l’autopista als habitatges del grup Paulí Torras així ho corroboren.

L’esquarterament del municipi que va provocar la construcció dels accessos de l’autopista va provocar l’aïllament i la incomunicació dels diferents sectors de Sarrià de Ter durant més de 30 anys. Els mateixos anys que ha costat el canvi de la barrera de ferro de l’autovia, per una de verda, més permeable i més humana, tot i que el trànsit continua augmentant dia a dia.

Ferroviàries), per minimitzar el seu impacte al seu pas per Sarrià de Ter.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 26

(Negro/Process Black plancha)

Vista de les taules parades al Pavelló amb els parlaments de fons. Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter.

XXXIII Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter 1 dia d'homenatge x 365 dies de serveis a la gent gran

26

Parlem de Sarrià ~ 53

~ ajuntament

Roger Casero Gumbau Primer tinent d'alcalde i regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

El passat diumenge 5 de juny d'enguany vam celebrar, al nostre poble, Sarrià de Ter, el XXXIII Homenatge a la Vellesa. Organitzat conjuntament pel Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas, per l'Esplai i per l'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la col·laboració dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, dels Cantaires de Sarrià de Ter i de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. Es va consolidant un format d'homenatge que sembla que satisfà tothom, en què cada any hi participa més gent i en què allò més essencial, l'homenatge, es manté com el principal objectiu de la jornada. Cada primer diumenge de juny el poble de Sarrià de Ter fa un reconeixement públic a tota la gent gran en general, personalitzat cada any a través d'una sèrie de reconeixements personals, però que són, sempre, prou representatius del que representa, en passat, present i futur, la gent gran de Sarrià de Ter. Una de les grans virtuts d'aquest homenatge a la vellesa és que és organitzat conjuntament per la gent gran i per l'Ajuntament de

Sarrià de Ter, de fet aquesta és la clau de l'èxit, la dedicació i treball de les Juntes i la gent de les dues entitats organitzadores, l'Esplai i el CCP, així com de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament.

La Missa de diumenge, tot i no figurar al programa, és, de fet, i així va ser també enguany, el primer acte de l'homenatge. Acabada la missa, a la mateixa església, els Cantaires de Sarrià, la coral de Sarrià de Ter, va fer un petit concert, amb bis inclòs. Com ja és tradicional en els darrers anys, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter van fer una cercavila d'acompanyament des de l'església fins al Pavelló Municipal. El Pavelló, transformat en elegant menjador, amb taules rodones ben vestides i parades, anava acollint i recollint la gent gran i els acompanyants, omplint-se, finalment, amb més de cinc-centes vint persones. Per començar el que és pròpiament l'acte d’homenatge van haverhi els parlaments del Sr. Jordi Carlos, president de l'Esplai de Sarrià de Ter, del Sr. Josep Aymerich, president del

CCP Mn. Domingo Casanellas de Sarrià de Dalt, del Sr. Lluís Torner, exdelegat de l'oficina de “la Caixa” a Sarrià de Ter i impulsor de l'homenatge a la vellesa al nostre poble, de la Sra. Dolors Xabé, autora del cartell d'aquest any i del Sr. Nicolás Pichardo, Alcalde de Sarrià de Ter. Tots ells van fer un reconeixement públic a la gent gran, a la gent gran com a col·lectiu actiu, a la vellesa com una etapa vital, plena de vida, no exclusivament terminal.

Cada any hi ha uns reconeixements a títol personal, uns homenatjats que d'alguna manera són representatius de la nostra gent gran. Vam homenatjar la Sra. Francisca Torroella Teixidor com a la persona més gran de Sarrià de Ter, nascuda al mes de desembre de l'any 1905; a més, la Francisca va ser homenatjada també per ser la dona més gran assistent al XXXIII Homenatge a la Vellesa. El Sr. Joaquim Ramírez de Cartagena i Vila va ser homenatjat com a l'home més gran assistent a l'Homenatge, nascut al setembre de l'any 1909.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:08

Página 27

(Negro/Process Black plancha)

D'altra banda cada una de les entitats organitzadores, l'Esplai i el CCP van proposar els seus homenatjats. Per part del Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas es va homenatjar el Sr. Joan Turbau Taberner, que ha estat durant molts anys membre de la Junta del CCP, en va ser tresorer, va fer teatre i pastorets; va formar part de la junta fundadora de l'Homenatge a la Vellesa,. També va ensenyar a ballar sardanes durant anys al Pla de l'Horta.

L'Esplai, per la seva part, va homenatjar la Sra. Conxita Vidal i Grau, que ha estat una activista social i cultural del nostre poble. Va ser col·laboradora durant molts anys de les Colònies. Havia tingut cura dels alumnes més petits, a finals dels anys 40, ajudant el seu home, l'Andrés Rodríguez, a l'escola de Sarrià de Ter. També ha estat, durant anys, delegada a Sarrià de Ter de l'Associació Catalana Contra el Càncer.

Mentre estem acabant de redactar les conclusions de l'estudi “+65”, referent a les necessitats de la nostra gent gran, hi ha algunes dades, extretes de la Memòria 2004 dels Serveis Socials, que ens poden ajudar a visualitzar com és i quines necessitats manifesta, més enllà de cada cas individual, la gent gran de Sarrià de Ter. Tenint present la complexitat de les demandes que es fan als serveis socials, ja que a vegades és complex discriminar-ne la tipologia (sovint un mateix cas pot incorporar més d'un nivell o àmbit d'actuació), hem fet una síntesi de la demanda explícita, allò que més s'evidencia quan una persona s'adreça als serveis socials. Del total de demanda explícita a l'any 2004, un 23,5 % va ser per a serveis per a la gent gran, seguit per un 22,6 % en demandes econòmiques i un 22 % en assessorament judicial, quedant més enrera altres demandes explícites com les referents a temes laborals (8%), salut mental (7,2%), infants i adolescents (4,2%), disminucions (3%), habitatge (3%), violència familiar (2,4%), formativa (1,45%) o altres tipus de demanda més residuals com atenció psicològica, lleure o transeünts.

27

la nostra gent gran manifesta i té una sèrie de necessitats, inquietuds i iniciatives a les quals cal donar resposta, suport i recolzament, no només des de l'ajuntament, però especialment.

A Sarrià de Ter la gent gran, els majors de seixanta-cinc anys, representen entre un 17 i un 18% de la població, la majoria tenen entre 65 i 85 anys i d'entre aquesta població predominen, amb més del 57 %, les dones. Des de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de fa anys que es treballa amb i per a la gent gran, sobretot des de les àrees de Cultura i de Serveis Socials, en coordinació, també, amb l'Àrea Bàsica de Salut (ABS). Activitats formatives, de manteniment físic, lúdiques o creatives es programen cada any des de la regidoria i l'àrea de Cultura, no totes específicament pensades només per a la gent gran, però sí prestant-hi una especial atenció. D'altra banda, amb la creació i consolidació de l'Àrea de Serveis Socials, s'ha anat fent un treball de detecció i atenció a les necessitats bàsiques de la gent gran, oferint alhora serveis assistencials i preventius, d'atenció i suport, d'assessorament, etc. De fet, des de la perspectiva dels serveis socials, el col·lectiu de la gent gran és un dels principals demandants.

ajuntament ~

El concepte de vellesa, de gent gran, ha variat els darrers anys, amb l'augment de l'esperança i la qualitat de vida; esdevé, avui per avui i en general, una etapa més llarga que es viu amb més vitalitat, tot i que també, tard o d'hora, inevitablement, apareixen les dificultats físiques, psíquiques i de salut en general pròpies de la vellesa. Tenim un dia en què homenatgem la gent gran, però i la resta de dies? El dia de l'homenatge a la vellesa és un dia important, és un dia de reconeixement i de festa; la resta de dies, la resta de l'any, són dies, els de cada dia, en què

La Sra. Conxita Vidal i Grau, emocionada, dirigeix unes paraules d'agraiment al públic acompanyada de l'Aclalde de Sarrià de Ter, el Sr. Nicolás Pichardo; al fons el regidor de Serveis Socials, el Sr. Roger Casero. Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter.

Parlem de Sarrià ~ 53

Després de l'acte d'Homenatge, i abans de dinar, els Cantaires de Sarrià de Ter ens van fer cantar a tots l'himne de la vellesa. El dinar va ser servit molt eficientment pels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. Després de dinar la cobla la Principal de l'Escala ens va fer ballar tres sardanes, i la Cristina va fer el ball, que es va allargar fins ben entrada la tarda. Com cada any hi va haver coses que de cares al proper homenatge caldrà millorar, però ens sembla que acabat el dia, endolcits pels caramels de l'Estanc Sarrià, embellits amb les Flors de l'Emília Cristina i amb el plat d'homenatge, aquest any amb una reproducció d'un retrat fet per l'Emília Xargay, ens sembla, doncs, que acabat el dia, encara que cansats, tots vam acabar amb el sentiment que Sarrià de Ter, aquell dia, el va dedicar amb cos i ànima a la seva gent gran.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 28

(Negro/Process Black plancha)

TIPOLOGIA INTERVENCIÓ Les tramitacions, el suport a les gestions que cal fer per accedir a serveis, bé de l'ajuntament, bé d'altres administracions, van representar, l'any 2004, el 30% de la tipologia d'intervenció que es va fer des dels Serveis Socials.

Concretament, les tramitacions referides als serveis per la gent gran se centren, en la seva majoria, en tràmits de l'Imserso.

TRAMITACIONS GENT GRAN

Més enllà de les tramitacions, des de l'ajuntament s'ofereix el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), el servei de Teleassistència, i els espais de prevenció, com els tallers de la memòria, valorats molt positivament i que fan una important tasca preventiva.

SAD gent gran: tipologia d'usuaris. Any 2004

El SAD no és un servei exclusiu per a la gent gran, encara que és aquest col·lectiu el major demandant, amb un 67 % l'any 2004, davant un 20% d'atenció a adults i un 13% d'atenció a la infància i adolescència. Pel que fa als usuaris del SAD, centrant-nos ja en la gent gran, la majoria són dones entre 65 i 85 anys.

28

Parlem de Sarrià ~ 53

~ ajuntament

Les tasques que realitza la treballadora familiar, entenent que a cada servei pot fer més d'una tasca per cada usuari, són, en general, les relatives a l'ajuda personal, les relatives a l'ajuda a la llar i les relatives a l'ajuda familiar i veïnal.

Tasques realitzades pel treballador familiar (cada usuari pot rebre diferents tasques) AJUDA PERSONAL • higiene personal • suport personal i familiar • acompanyament fora de la llar • suport a les mancances d'autonomia • donar el menjar • recuperar o adquirir hàbits • control medicació/alimentació AJUDA A LA LLAR • ordre i neteja • fer compra i preparació d'àpats • organització economia domèstica AJUDA FAMILIAR I VEINAL • suport a familiars • afavorir relacions de xarxa social Els serveis de SAD que es realitzen des de l'ajuntament estan subjectes a una valoració econòmica i social de cada cas, i poden estar subvencionades, en funció a la situació social i econòmica de cada persona que fa la demanda, fins al 100%. Una altra via d'accés a aquests

serveis, des de l'any passat, és a través del Xec Servei, un programa de caràcter més universal (per a tothom) conjuntament amb el Consell Comarcal del Gironès i l'Ajuntament de Sarrià de Ter, en què hi ha una part del cost del servei subvencionat per l'ajuntament.

D'altra banda, amb una menor incidència, també tenim conveniat el servei de teleassistència, en què l'any 2004 vam tenir 8 serveis en alta, tots utilitzats per dones d'entre 65 i 85 anys, 6 de les quals amb servei bàsic i 2 amb el servei ampliat.

Des de la regidoria de Serveis Socials valorem positivament la tasca i els serveis que s'ofereixen a Sarrià de Ter a la gent gran.

Treballem amb recursos propis i conjuntament amb altres entitats, com Vitae Integrae, Jubilus o la Creu Roja, i mantenim una estreta col·laboració i coordinació amb l'ABS de Sarrià de Ter. No ens conformem amb el que tenim, ja que valorem que hi ha necessitats de la gent gran de Sarrià de Ter a les quals caldrà donar resposta, sobretot pel que fa al transport adaptat i a la possibilitat d'un servei de càtering a domicili. D'altra banda, l'acabament definitiu de l'edifici del Coro, previst per al 2006, ens haurà de permetre fer un impuls en positiu vers la gent gran des de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, des de la Fundació Viure i Conviure de la Caixa Catalunya i conjuntament amb les entitats de gent gran i la mateixa gent gran.

El dia 4 de juny de 2006 celebrarem el XXXIV Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter; nosaltres ja hi estem treballant, a tots vosaltres us hi esperem!.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 29

(Negro/Process Black plancha)

La necròpolis del pla de l’Horta Joan Llinàs i Carme Montalban (Janus S.L.)

Les arqueòlogues documentant les restes excavades de la necròpolis. Foto: A.Vila

Per la tipologia de les tombes i les característiques del material arqueològic recuperat, podem situar aquesta necròpolis entre els segles III-IV i VI després de Crist. Sens dubte ens trobem davant d’una part del cementiri de la important vil·la romana del Pla de l’Horta, descoberta als anys 70 en els terrenys que s’estenen al sud, a l’altra banda de l’avinguda Jacint Verdaguer.

1 Vegeu revista Parlem de Sarriá n. 51. Janus S.L. “Excavacions arqueològiques al pla de l’Horta”.

Pàg.39

29

La necròpolis, que constituí el 2004 i també en aquesta ocasió l’únic nivell arqueològic apreciable de l’excavació, s’ubica al nord, fora murs i a tocar de la vil·la. S’ha excavat la zona més propera al carrer Sant Ferriol, a l’oest de la propietat privada (al 2004 es va excavar la zona central i est d’aquesta).

Han aparegut un total de 8 enterraments, un dels quals pertanyia a una estructura funerària excavada parcialment en la tardor de 2004.

D’aquestes 6 eren de caixa de tegulae, una de fossa simple i una altra de caixa de lloses de grans dimensions situada a l’extrem oest de la zona. Es dedueix que 4 corresponien a individus infantils, tres a individus adults i en una es varen trobar molt pocs fragments d’os.

Les restes humanes que s’han localit-

zat en aquesta excavació, igual que passava en les intervencions anteriors, estaven en un estat de conservació molt precari. En molts casos no ha aparegut esquelet o sols s’han recuperat petits fragments d’os, degut en part als efectes de petits treballs agrícoles que fins fa relativament poc es duien a terme en aquesta zona, a la pròpia erosió natural, i també a l’extrema acidesa del terreny.

ajuntament ~

Tenint en compte que ja es coneixien les restes que ocupaven aquest indret, es va optar per realitzar un rebaix del nivell més superficial amb una màquina retro-excavadora, dei-

xant l’excavació mecànica en el punt que ja s’intuïen els possibles enterraments i iniciant en aquell moment una excavació manual i en extensió de l’espai.

Parlem de Sarrià ~ 53

De l’1 al 15 de juny de 2005 s’ha dut a terme una excavació arqueològica als terrenys situats a la cantonada de l’Avinguda Jacint Verdaguer amb el carrer Sant Ferriol, a Sarrià de Ter, Aquesta ha suposat la continuació d’unes tasques que es varen iniciar a la tardor del 2004 en un terreny de propietat privada i que varen seguir a principis de maig de 2005 al solar que limita a tramuntana amb aquest1.

Els resultats obtinguts varen posar al descobert una part important de la necròpolis de la vil·la romana del Pla de l’Horta. Els actuals treballs, que han afectat una zona que quedava lliure de construcció però que estava clarament inclosa dins de l’àmbit funerari, han estat sufragats per l’Ajuntament de Sarrià de Ter, conscient de la importància de les troballes anteriors.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 30

(Negro/Process Black plancha)

El mes de la salut, + salut

30

Parlem de Sarrià ~ 53

~ ajuntament

Eulàlia Ferrer i Benito Educadora Social dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

La definició de l’OMS diu que la salut és un “estat complet de benestar físic, mental i social, i no merament l’absència de malaltia i defalliment”1. Malgrat les crítiques que ha rebut, com tota definició, aquesta expressió va integrar diferents dimensions del que pot constituir la salut en una perspectiva globalitzadora: la dimensió física, la dimensió mental i la dimensió social i aporta una visió positiva de la salut en lloc de destacar els aspectes negatius. Una de les crítiques que va rebre i on coincideixen diferents autors és la de considerar la salut com una qualitat estàtica, i també la contemplació de veure-la des d’una perspectiva individualista.

Podem dir que la salut seria un procés dinàmic sotmès a variacions, de fet, una manera de viure. A partir d’aquí, la mateixa OMS proposa l’any 1984 la consideració de la promoció de la salut com “el procés adreçat a la capacitació de la població perquè aquesta controli i millori el seu nivell de salut”2, visió que constitueix una estratègia mediadora entre la gent i els seus entorns, sintetitzant l’opció personal i la resposta social en la salut.

Adonant-nos de la importància de promoure la salut entre la població de Sarrià de Ter, Serveis Socials crea un projecte pilot emmarcat dins la intervenció comunitària anomenat: el mes de la salut, + salut.

Els fonaments del mes de la salut s’assenten sobre un diagnòstic que té com a objectiu identificar els problemes i necessitats dels diferents col·lectius, així com també esbrinar els recursos destinats a la promoció de la salut.

A l’hora de fer la detecció de necessitats i establir-ne les seves prioritats, hem de situar-nos dins les diferents àrees que tenen els serveis socials i els seus àmbits d’intervenció. Per això, i tenint en compte els diferents projectes que ja s’han dut a terme durant aquest any3, l’equip tècnic decideix fer front a les inquietuds d’un col·lectiu jove i amb necessitats, ja siguin expressades o bé implícites i inherents a les diferents adolescències.

Amb el lema, El mes de la salut, + salut, es dóna pas a un mes de maig que té un sol objectiu, oferir uns coneixements en hàbits saludables per poder potenciar les actituds positives, que ens portin a millorar la nostra qualitat de vida.

D’una banda hi ha els diferents tallers que pretenen treballar temàtiques que s’apropin a les inquietuds

dels joves. El taller Pixa’t de riure, de risoteràpia, que vol oferir diferents alternatives per a descarregar totes les tensions acumulades; i el taller Drogues: més informació, menys riscos, i el taller de sexualitat, A casa teva o casa meva? , que pretenen donar tota la informació per tal que siguin els mateixos joves qui decideixin sobre les seves accions i siguin conscients de les seves conductes. Després de cada taller, es reparteix a tots els participants un lot amb material divulgatiu i profilàctic, cedit pel Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda hi ha les xerrades, destinades no solament a joves sinó a aquells pares que, motivats pel procés de canvi dels adolescents, tenen unes inquietuds d’implicació i coneixement.

Les xerrades Alimentació adequada = salut equilibrada; i Drogues: més informació, més comunicació.

Durant tot el mes hi ha l’exposició dedicada a la Sida: Què Pinta la Sida?, on s’hi poden veure vinyetes realitzades per diferents dibuixants de còmics que tenen per temàtica general la Sida. També es munten diferents punts d’informació amb material divulgatiu sobre el tabac, l’alimentació, les malalties de transmissió sexual, la Sida, les drogues, etc. Aquest material es reparteix de manera gratuïta.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 31

(Negro/Process Black plancha)

Quant a la xerrada de drogues destinada als pares, el nombre de participants ha estat de 18. Podríem dir, doncs, per l’afinitat amb els resultats anteriors, que el resultat és satisfactori, però no és així. No, perquè el 89% dels participants han estat joves que habitualment es troben al local de l’Associació Apaga la Tele, i per tant no s’ha pogut atreure altres col·lectius de joves.

Un cop finalitzat el mes de la salut, és imprescindible poder reflexionar sobre les accions que s’han dut a terme, i analitzar l’impacte que hagin pogut causar sobre la població a la qual anaven dirigides. D’aquesta manera, i tenint en compte que els destinataris eren sobretot els joves de Sarrià de Ter, creiem important poder exposar i compartir els resultats de la nostra intervenció.

Els tallers, la població diana dels quals eren els joves, han tingut una participació mitjana de 20 participants; així doncs, si analitzem aquesta dada de manera quantitativa, podem aventurar-nos a dir que s’ha assolit un dels objectius més importants: arribar a un bon nombre de participants. Per poder-ne fer una lectura més qualitativa, ens basem en les impressions compartides amb els joves després de cada taller: els temes triats han estat molt ben acceptats i s’han cobert, en gran part, les demandes expressades dels participants.

Així, i a manera de conclusió, creiem que la manca de participació dels pares ha estat el punt feble d’aquesta prova pilot. No sabem quins han estat els motius, però tenim clar que és aquí on haurem de parar i seure a reflexionar.

Perquè creiem que en aquest projecte hi hem de participar tots i totes, i anar aprenent tots/es plegats. Per tant, si voleu fer arribar qualsevol informació que ens pugui servir per a millorar el mes de la salut o ens voleu donar a conèixer temes que siguin del vostre interès, podeu posar-vos en contacte amb l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter a través del següent correu electrònic: serveissocials@sarriadeter.com.

A la xerrada d’alimentació també hi ha hagut un nombre elevat de participants, 20, entre els quals s’ha creat una important participació. Els assistents han donat a conèixer la seva satisfacció amb el tema escollit i la conferenciant, que ha sabut crear un clima de confiança i tractar els punts que més han interessat al públic.

I, finalment, donar les gràcies a Psicojove i a l’associació ATV de Sarrià de Ter per la seva col·laboració i implicació.

Notes: 1 i 2. Arias, Antoni (1995): El món de l’educació i la salut. Raima. Barcelona.

3 . III Setmana de la Dona Treballadora dedicada aquest any Contra la Violència en tots els seus gèneres, els Tallers de la Memòria per a Gent Gran, el Dia Mundial de la Sida i El Dia Munidal Contra la Violència de Gènere

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!

Parlem de Sarrià ~ 53

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA

31

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

ajuntament ~

■ ■ ■ ■

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 32

(Negro/Process Black plancha)

Prese Serrano

32

Parlem de Sarrià ~ 53

~ ajuntament

Durant el període 2004-2005 s’ha tornat a obrir les portes del Centre Cívic La Cooperativa de Sarrià de Ter. Aquesta reobertura ha suposat l’oferta de diverses activitats i cursos, així com la posada en marxa de diverses xerrades i exposicions amb la finalitat que el poble en gaudeixi. Hem de tenir present que la gestió dels Centres Cívics, entesos com a delegacions de l’ajuntament, ha de ser interpretada com un àmbit de treball; esdevenen espais on, a banda de la programació pròpia, hi ha oferta d’activitats àmplia i variada. L’objectiu del Centre Cívic no és un altre que potenciar les iniciatives ciutadanes, des del convenciment que les persones ajuden en la tasca municipal. El seu suport, la seva ampliació d’activitats, el plantejament de noves iniciatives i la participació ciutadana esdevenen els eixos vertebradors per fer avançar

Sortida dels alumnes de l’escola d’adults a Barcelona.

Taller de tastes interculturals

Centre Cívic La Cooperativa en la millora del poble. Així doncs, es pot afirmar que el Centre Cívic esdevé un espai unificador, un punt d’unió bàsic i essencial per establir un pont d’enllaç entre les inquietuds del poble i l’administració local.

Ras i curt: el Centre Cívic treballa amb el poble i per al poble. Una de les tasques que més orgull ha generat és la possibilitat d’exposar les obres de diferents artistes locals a través de l’establiment de contactes i convenis.

Al llarg de l’any hem pogut observar les obres de Pep Herrera, amb l´exposició de pintura “Ninots”, i de Quim Llunell, amb l´exposició de fotografia “Imatges d´un excursionista”.

No hem d’oblidar el talent que oferei-

xen els més petits, els alumnes de l’escola Montserrat també han tingut l’oportunitat d’exposar-hi les seves obres. La temàtica feia referència a la figura de la Dona; la inauguració de l’exposició va coincidir amb el dia de la Dona Treballadora (8 març). Els més petits van realitzar uns dibuixos de la figura de l’home, mentre que els més grans van omplir una enquesta referent a qui treballa més a casa (home o dona); en aquesta enquesta es va poder veure que encara és la dona qui treballa més a casa. No hem d’oblidar que una bona base educativa, tant escolar com (i sobretot) familiar, esdevé la pedra angular per una societat cívica, solidària, multicultural i compromesa.

El Centre Cívic ha generat tota una sèrie d’activitats al llarg de tot aquest període, que ha desembocat en la finalització de diferents treballs que també han estat exposats a “la Cooperativa”. Els treballs exposats representen tot un ventall de varietats artístiques; el curs de plàstica infantil, el curs de formació fa una exposició el mes de juny de tot allò elaborat al llarg del curs, i les dones que han participat en el Taller Intercultural han fet la seva aportació amb les seves manualitats que han creat, entre d’altres tallers.

La recerca d’informació pels temes

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 33

(Negro/Process Black plancha)

Exposició del taller de manualitats intercultural.

Activitats formatives del Centre Cívic

33

El Centre Cívic La Cooperativa de Sarrià de Ter, el curs 2004-2005 ha portat a terme diverses activitats amb la finalitat d’oferir un bon servei als ciutadans del poble de Sarrià de Ter. Des del centre s’ha generat una gran varietat d’activitats: informàtica, manualitats, català, plàstica infantil, llenguatge musical, història de Catalunya, formació d’adults, curs del GES (graduat en educació secundària, antic graduat escolar), llenguatge bàsic per estrangers, anglès per viatgers, taller de costura... i moltes més!

Com podeu llegir, la varietat ha estat servida; s’ha ofert un ventall d’activitats d’àmbits molt diferents amb l’objectiu de satisfer les inquietuds de la totalitat de la població sarrianenca.

La tasca concreta que he desenvolupat, pel que fa referència a la tasca docent, ha estat fer classes en tres cursos: formació d’adults, llenguatge bàsic per estrangers, curs del GES. Com que ja tinc l’experiència acumulada d’altres anys, he intentat incloure noves activitats que he considerat més importants i aclaridores per al millor desenvolupament i enteniment de les temàtiques tractades al llarg del curs. Tot plegat, amb la finalitat de millorar cada assignatura any rere any.

En el curs del GES s’ha intentat que els nois i noies que venien a les classes se sentissin motivats en els estudis i que poguessin superar les dues proves anuals que han de fer. El curs ha d’esdevenir una eina agradable, dins de la qual l’estudi ha de ser vist com un aspecte positiu i una millora personal en tots els aspectes. En definitiva, gaudir de l’aprenentatge; aspecte on la imagina-

Parlem de Sarrià ~ 53

llarg de l’any s’ha après una part de la immensitat de meravelles que pot arribar a oferir aquesta nova eina. Els avenços tecnològics esdevenen essencials per la societat del futur, una societat en xarxa. El Centre Cívic, a partir dels ordinadors de què disposa, intenta posar a l’abast de la població els avantatges que ofereix l’ús de l’ordinador, amb la finalitat que no sigui un ús exclusiu dels alumnes matriculats als cursos d’informàtica.

La sala gran de la Cooperativa disposa de taules i cadires, lleixes plenes de llibres, revistes ... perquè tothom pugui gaudir d’un espai exclusiu per a la lectura i la reflexió.

El Centre Cívic La Cooperativa està obert de 16,00 a 21,00h amb una plena disposició per escoltar i canalitzar les vostres iniciatives, dubtes, suggeriments, aclariments... No cal esmentar que sense el recolzament, l’ajuda, les idees, les recomanacions i un munt d’iniciatives més, no seria possible tirar endavant un projecte que ens pertany a tots: el Centre Cívic La Cooperativa.

Per acabar, si teniu alguna idea, suggeriment... o qualsevol temàtica relacionada amb el Centre Cívic o amb el poble, no dubteu d’adreçar-vos a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i comunicar-nos les vostres inquietuds.

El proper curs 2005-2006 comença el mes d’octubre. Tots plegats fem Cultura, tots plegats fem poble!

Des de l´ajuntament sempre es treballa amb vocació de servei públic, la vostra col·laboració és important per poder valorar i millorar tot allò que interessa tant als actuals com als futurs usuaris del Centre Cívic.

ajuntament ~

que de manera més directa i clara afecten als ciutadans també han tingut el seu espai en les activitats del Centre Cívic. El cicle de xerrades ha obtingut una resposta positiva i concorreguda per la majoria del poble, i, alhora, ha tractat temàtiques molt diverses: “Sarrià sense fils”, “Alimentació i Salut”, “Drogues; joves i família” o “De l’escola bressol a P-3”, entre d’altres.

La tendència social actual indica un escenari que tothom percep i viu diàriament: estem davant d’una societat intercultural. Davant d’aquesta lectura es va iniciar el mes d’abril el “Taller Intercultural”, l’objectiu és la integració dels immigrants en el poble de Sarrià. Una tasca que esdevé del resultat de l’apropament de dos elements: població autòctona i immigrants. S’ha de partir de la premissa que Sarrià el formem TOTS PLEGATS. El taller de costura va esdevenir una activitat molt positiva i interessant, va esdevenir el primer pas dins del Taller Intercultural; es va aprofitar l’avinentesa perquè s’iniciés el primer contacte entre les dones catalanes del poble i les immigrants. Es varen portar diferents peces de roba que havia fet cada dona per poder intercanviar opinions sobre les diferents formes de cosir de les diferents cultures, el resultat fou esplèndid. La conclusió del taller va desencadenar en una nova trobada i el mes de juny es va realitzar el Taller de Tastets; es varen degustar plats típics del Marroc, Tunísia, Gàmbia i Catalunya. Amb les habilitats culinàries es va realitzar el comiat del Taller, el qual retornarà el mes d’octubre.

L’activitat que ha generat l’aula d’informàtica ha estat molt gratificant; al

El grup de formació d’adults

34

Parlem de Sarrià ~ 53

~ ajuntament

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 34

(Negro/Process Black plancha)

ció i les actituds esdevenen pilars essencials per construir l’edifici tan abstracte, que és el coneixement cultural.

El curs de llenguatge bàsic per estrangers també ha estat concebut des de l’òptica d’aprendre amb un certa facilitat i, alhora, interioritzar la major quantitat de coneixements. Una de les idees principals per tirar endavant el curs era que les persones immigrants que hi assistien, acabessin parlant el català o, mínimament, entenguessin una conversa relativament fàcil. Les classes han estat molt dinàmiques, ja que el curs se centrava sobretot en establir diàlegs, i la improvisació de diferents tipus de situacions i de converses ha provocat un avenç molt important de tots els alumnes participants.

Les classes es varen impartir dintre i fora de l’aula; concretament vàrem anar a botigues perquè així poguessin comprar practicant allò que havien parlat a la classe; també a la biblioteca de Sarrià, ja que la lectura esdevé molt important per aprendre qualsevol idioma. A la biblioteca poden obtenir molta informació, hi ha diccionaris, revistes, llibres de diferents temes... Els alumnes tenien procedències geogràfiques molt diverses; Colòmbia, Veneçuela, Marroc, Gàmbia i Ucraïna.

La missió s’ha complert, i és molt fàcil de verificar-ho; els mateixos alumnes s’han mostrat contents de l’evolució que han experimentat. Hi ha una diferència notable en relació a quan varen començar el curs i quan han acabat, enhorabona a tots!

Durant aquest curs els alumnes han après la nostra llengua, els nostres costums, els menjars … Però jo també he après una mica la cultura de cadascú, perquè a vegades comparàvem la diferència de la cultura de cada perso-

na, i això he de dir que ha estat una tasca enriquidora per a totes les persones. Per exemple, una cosa tan fàcil per nosaltres (i que em va sobtar) com posar l’article davant el nom, els adjectius per masculí i femení, per les persones immigrants, dependent del país, pot esdevenir una cosa una mica complicada.

El curs de formació d’adults era el tercer any que el portava a terme i, igual que la resta de cursos, he intentat impartir-lo de la millor manera possible i amb la intenció suprema que els alumnes se sentissin motivats amb la tasca que estaven realitzant.

Les classes de formació s’han practicat sota un punt de vista dinàmic i amb la intenció de no fer un discurs monòton i repetitiu; evitar les classes magistrals en les quals han de fer activitats sense cap tipus d’interacció entre els alumnes o amb el professor.

El conjunt de cursos que hem impartit han estat implicats en algunes de les activitats que s’han desenvolupat en el poble. Els alumnes d’aquest any han col·laborat en les activitats del Centre Cívic, com són els tastets del dia de la Dona Treballadora, el taller intercultural, exposició d’activitats que havien realitzat a classe, entre d’altres accions. Hem assistit al principi del curs a la ràdio; a presentar-nos i a explicar les activitats programades per aquest període.

També vàrem anar el mes de març a fer una xerrada de la temàtica relacionada amb “L’evolució de la dona”.

L’any passat ens vàrem escriure amb l’Escola d’Adults de Salt, aquests any els vàrem invitar a berenar una tarda per poder conèixer-nos en persona. El mes de febrer ens varen convidar ells i vàrem anar a berenar nosaltres a Salt.

El mes de maig vàrem llogar un autobús amb els companys de Salt i ens vàrem desplaçar fins a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) per conèixer les instal·lacions de TV3. Ens vàrem quedar a dinar i a la tarda vàrem visitar el Poble Espanyol. Això pot arribar a ser el principi d’una llarga amistat, podem fer activitats conjuntes que poden ser molt interessants i amb les quals podem aprendre tots.

També hem fet una sopar de Nadal, amb el seu respectiu Caga Tió. El mes de maig vàrem fer l’esperada excursió de final de curs, vam anar un cap de setmana a Peñíscola; va ser un cap de setmana extraordinari que segur que recordarem tots, ens ho vam passar molt i molt bé; per tornar-hi el curs vinent.

Hi ha una cosa que hem après per sobre de tot, hem fet bones amistats, l’ambient de treball que ha existit a classe ha estat immillorable, un estat de relaxació i de proximitat molt calorós i proper, que ha fet que tothom se sentís integrat i acollit per tota la classe. Tot plegat ha permès treballar de manera dinàmica i receptiva per tothom, i que tot el que fèiem es fes des d’un punt de vista d’aprenentatge, amb molt bon humor i amb ganes de passar una bona estona.

Us vull convidar a que vingueu aquest proper curs a aprendre i a passar una bona estona amb tots nosaltres. També vull donar les gràcies a tots els alumnes del curs per fer-me gaudir tant de les classes que he fet, per ensenyar-me la història del seu temps, una història molt diferent a la del nostre temps.

Considero que la primera alumna que ha après més he estat jo mateixa, gràcies per ensenyar-me tant per tan poc!

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep Comas MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52 SARRIÀ DE TER Girona

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 35

(Negro/Process Black plancha)

Acords Ajuntament ~ Acords de la Sessió Ordinària de 12 d’abril de 2005 Sentències judicials En iniciar-se la sessió l’alcalde va donar compte de dues sentències: la primera, favorable a l’ajuntament del recurs ordinari interposat per Josep M. Vidal Busquets contra acords per l’obertura del tram del carrer Joan Fuster que enllaça el pla de l’Horta amb el pla dels Vinyers. La segona, interposat per la Generalitat de Catalunya contra l’Ajuntament de Sarrià de Ter, deixa sense efecte un decret de l’alcaldia del pla parcial Cobega, però no produeix cap efecte ja que existeix un acord posterior entre ambdues parts.

Text refós de la normativa urbanística municipal La Direcció General d’Urbanisme exigeix la formalitat de l’acord de ple de la verificació del text refós de la normativa urbanística municipal aprovada des de 4 de maig de 1987, prèvia la verificació definitiva de la Comissió d’Urbanisme.

Conveni-Pacte regulador de les condicions de treball del personal de l’Ajuntament El regidor delegat Roger Casero va explicar el contingut de la proposta que s’inicià amb la denúncia del conveni/pacte anterior aprovat l’any 1994 i que ha culminat en la signatura d’un conveni a mitjans del mes de febrer.

Nomenament de Lídia Hidalgo com a Tresorera Municipal Es nomena l’auxiliar administrativa Lídia Hidalgo com a Tresorera Municipal, per raons d’urgència i amb caràcter provisional, com a conseqüència del trasllat de Soledat Muñoz a la Diputació de Girona.

35

Alienació de l’aprofitament urbanístic del sector de can Renoc.

El procés d’alienació va iniciar-se el mes de novembre, però per tal de donar compliment a l’exigència de destinar la totalitat del sostre residencial a protecció oficial segons estableix la modificació de la llei d’urbanisme que ha entrat en vigor el desembre de 2004, i atenent que el plec aprovat no es va adjudicar per manca de licitadors, s’ha hagut d’adaptar el text a la nova llei.

Parlem de Sarrià ~ 53

Conveni amb Torraspapel S’aprova el conveni entre l’Ajuntament de Sarrià de Ter que anul·la el conveni subscrit entre ambdós el 28 de juliol de 1994, quedant cancel·lades des d’aquest mateix moment

Segona fase del Casal d’Avis El Coro” S’aprova inicialment la memòria valorada de la 2a fase del projecte d’obra municipal ordinària, titulat casal d’avis “El Coro”, redactat per l’arquitecte Joaquim Bover, amb un pressupost d’execució per contracta de 368.577,60€.

En resposta a preguntes dels Srs. Lluís Aymerich i Roger Torrent, l’alcalde, Nicolás Pichardo, va explicar que per finançar aquesta operació es compta amb els diners del conveni subscrit amb Caixa Catalunya, amb ingressos extraordinaris de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i amb subvencions que s’estan tramitant. Quant al funcionament del casal d’avis, el regidor delegat Roger Casero va explicar que els serveis socials estan treballant amb la fundació “Viure i Conviure” per distribuir els serveis i els espais de manera més funcional. Es preveu traslladar els serveis socials municipals al nou edifici, així com les activitats de l’Esplai.

ajuntamnent ~

Ordenança d’Aparcaments S’aprova definitivament l’Ordenança Municipal d’Aparcaments que va ser aprovada inicialment en sessió de 30 de novembre de 2004 i s’estima l’al·legació del Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona amb el text següent: “Quan es tracti d’un solar entremitgeres i es justifiqui que no es poden complir els mínims d’una plaça i mitja per habitatge, ni amb dues plantes de soterrani, s’excepcionarà el compliment dels mínims del número de places per habitatge. Es garantirà en tot cas, una plaça d’aparcament com a mínim per habitatge”.

totes les obligacions que les dues parts havien assumit en l’esmentat conveni, el qual tenia per objecte permutar una parcel·la propietat de Torraspapel resultant de la reparcel·lació del Pla de l’Horta, identificada com a A1.1, per una altra identificada com A12.2 adjudicada a l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

En resposta de preguntes de Roger Torrent sobre l’accés prioritari a l’habitatge social per part dels veïns de Sarrià de Ter i dels joves, el secretari va manifestar que juntament amb Girollars SL s’establiran mecanismes per prioritzar l’adjudicació dels habitatges de protecció oficial a les persones vinculades a Sarrià de Ter. El regidor Lluís Aymerich va manifestar que no troba correcte que s’inclogui en el plec de condicions tot el sostre residencial del sector Renoc, ja que en el plec de novembre només hi entraven les parcel·les APR1 i APR2, raons que varen ser ateses per l’alcalde Nicolás Pichardo en el sentit que les parcel·les APR3, 4 i 5 seran objecte d’un altre expedient d’alienació, amb el corresponent plec de condicions.

S’aprova per majoria absoluta el text següent: “Adjudicar al Sr. Pere Travesas Masó, actuant en nom i representació de l’empresa Girollars SL pel preu de 803.836,59€, mitjançant concurs, convocat d’acord amb el plec de condicions aprovat en sessió de 30.11.2004, el contracte per alienació dels béns immobles patrimonials propietat d’aquest ajuntament, identificats com APR1, APR2, la reparcel·lació del pla parcial de can Renoc i que totalitzen uns 4.361,63m2 de sostre.”

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 36

36

Parlem de Sarrià ~ 53

~ ajuntament

Ratificació de la carta de Vitòria Es ratifica la carta de Vitòria, aprovada per la Comissió Executiva i el Consell Federal de la FEMP el desembre de 2004, que impulsa l’adopció de les mesures per reforçar l’autonomia i el finançament dels ajuntaments en el conjunt de l’Estat: • Garantir la representació dels poders locals en el Senat • Un nou estatut de govern local • Un govern local solvent • Un govern local de proximitat • Reforçar els mecanismes de relacions intergovernamentals • Un nou règim d’organització dels governs locals • Un estatut dels càrrecs electes locals • Modernitzar la funció pública local • La institucionalització del FEMP • Els poders locals són a la vegada òrgans de gestió i institucions públiques.

Tarifes d’aigua S’informa favorablement de la revisió de les tarifes del servei de subministrament d’aigua de Sarrià de Ter, d’acord amb la proposta de la Societat d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, que modifiquen els imports, els trams de tarifes per consums i complementen tributàriament el cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua, i al mateix temps estableixen modificacions que beneficien els col·lectius com els de la família nombrosa.

Assumptes urgents S’aprova la cessió del local dels baixos ubicats al CEIP Montserrat a l’entitat Apaga La Tele, per termini de sis anys, per destinar-lo a activitats cíviques i associatives juvenils pròpies d’un Centre cívic i sociocultural.

(Negro/Process Black plancha)

Acords Ajuntament ~ Precs i preguntes Preguntes formulades pel regidor Roger Torrent i respostes per l’alcalde Nicolás Pichardo.

• P: Si es preveu traslladar el mercat setmanal, una vegada finalitzades les obres del carrer Major.

R: Falta encara executar la 3a fase del carrer Major.

En una reunió amb els botiguers varen manifestar que estaven d’acord tal com està ubicat actualment el mercat setmanal.

• P: Si es preveu realitzar un estudi de seguretat de la Capella de Sarrià de Dalt ja que es troba en un estat molt deteriorat.

R: Fa uns dies va patir una bretolada, i es tenen converses amb Torraspapel SA, propietaris de la finca, per veure quina solució es pot trobar.

• P: Quan es col·locaran les bandes sonores que s’han promès.

R: Es col·locaran conforme el programa previst, tot i que ja n’hi ha algunes en els llocs més necessaris.

• P: Com es troben els tràmits per la cessió i la transferència de l’autovia.

R: No es té previst demanar la cessió de l’autovia al Ministerio de Fomento, ja que aquesta és l’accés nord a la ciutat de Girona i té un caràcter supralocal.

• P: Entén la necessitat de fer un ordenament del trànsit del carrer Firal, unificar les parades de tots els autobusos i col·locar una marquesina a la plaça Emília Xargay. També demana que s’elabori un Pla de Mobilitat Municipal, integrat en el POUM. R: S’està estudiant reordenar el trànsit al carrer Firal i es treballa conjuntament amb TEISA. També està prevista la marquesina.

• P: Demana que s’incrementi la partida pressupostària per neteja viària, ja que existeixen certes deficiències.

R: S’ha fet un seguiment tant de la neteja viària com de la recollida en les diverses fraccions, transport, abocament i eliminació. Es continuarà millorant.

• P: Cal vetllar perquè la inversió de l’1% cultural del Ministeri de Foment quedi dins del municipi.

R: Hi està d’acord.

• P: Demana seny a l’equip municipal a l’hora de tractar la polèmica del cementiri municipal i s’ofereix com a interlocutor amb la parròquia.

R: Aquest tema s’ha tractat amb molta cura però s’ha de tenir en compte que l’ajuntament ha rebut un escrit amb 1.038 signatures demanant la reobertura del cementiri. Es preveu arranjar la plaça de l’obra i parlar d’aquest projecte amb el Bisbat.

• Demana que es posi en funcionament un servei de recollida i entrega de receptes mèdiques per la gent gran, a la qual cosa va respondre el regidor de serveis socials, Roger Casero, tot dient que el SAD (Servei d’Atenció a Domicili) ofereix la possibilitat de

tramitar les receptes a tothom qui realment ho necessiti.

Preguntes formulades per Lluís Aymerich: • Afegeix al tema del cementiri municipal que s’han produït declaracions desafortunades i demana que es construeixi un cementiri municipal i remodelar la plaça de l’obra.

• Celebra que no s’hagi arribat a l’acord de no treure les pintures de l’església de Sarrià de Dalt i demana quina serà la participació de l’ajuntament en pintar l’església, a la qual cosa va contestar Assumpció Vila tot dient que en el finançament de l’arranjament de l’església l’aportació municipal serà de 5.000€, per aquest exercici 3.000€ i 2.000€ pel proper. Per completar la restauració de les pintures d’Orihuel s’haurà de fer un encàrrec a tècnics especialitzats i demanar subvenció al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• Demana que l’Ajuntament negociï un possible equipament per l’antiga escola de Maestria Industrial, parcialment utilitzada pels Joncs, com podria ser el Conservatori, a la qual cosa va contestar la regidora Assumpció Vila tot dient que aquest aspecte ja s’ha tractat amb els representants de la Fundació.

• Demana que se’ls faciliti còpia de les actes de les sessions de la Junta de Govern i còpia dels decrets d’Alcaldia. Roger Casero exposà que es farà arribar als dos grups municipals, CiU i ERC. • No troba adequat que per accedir al parc infantil de Sarrià de Dalt s’hagi de travessar el bar de La Cope, a la qual cosa va contestar l’alcalde Nicolás Pichardo, tot dient que s’està avaluant la possibilitat de deixar-ho obert de dia i tancar-lo de nit, però s’ha de

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 37

(Negro/Process Black plancha)

Acords Ajuntament ~

Denominació dels carrers del sector de can Renoc L’Alcalde va explicar el contingut de la proposta manifestant que s’ha optat per escollir noms de municipis paperers, ja que el camp dels Socs està lligat a l’activitat paperera.

S’aprova denominar els carrers d’aquest sector, amb els noms: Avinguda Capellades, carrer Gelida, carrer La Riba, carrer Flaçà i carrer Sant Joan les Fonts.

Reversió dels terrenys que ocupa l’estructura de l’anomenada escola de maestria industrial Aquest és l’inici del procediment per la tramitació administrativa de l’expedient. L’antiga escola de maestria industrial pertany al Ministerio de Educación i l’Ajuntament de Sarrià de Ter n’ha de sol·licitar la reversió ja que el Ministerio va incomplir la finalitat de la cessió l’any 1967. Una vegada obtinguda la titularitat es podrà fer el següent pas que és vendre-ho a la Fundació Els Joncs, ja que té el drets del pacte de recompra.

Expedient d’alienació de les parcel·les del pla parcial de l’Horta i del sector de can Renoc S’aprova el ple de clàusules jurídiques econòmiques i administratives per la venda de les parcel·les del pla parcial can Renoc (APR-3, APR-4 i AP-5) i del Pla de l’Horta (APR12.2), mitjançant concurs.

El regidor per ERC Roger Torrent va demanar que l’ajuntament no tramités la venda d’aquests terrenys sinó que promogués la construcció d’habitatge social en els terrenys de propietat municipal, a la qual cosa va respondre l’Alcalde Nicolás Pichardo tot dient que en

Impacte ambiental del TGV S’aprova el document tècnic “Proposta de millora de la Línia d’Alta Velocitat en el tram Riells i Viabrea- Frontera francesa” elaborat per encàrrec del Cilma i de l’àrea de Medi ambient de la Diputació de Girona relatiu a les mesures correctores complementàries per minimitzar els impactes del TGV en matèria de connectivitat ecològica, paisagística i social.

Es denuncia la situació de total desinformació, manca de transparència, de lleialtat administrativa, de respecte institucional així com la indefensió en què es troben els ens locals front a l’actuació del Ministerio de Fomento i l’Ens Gestor d’Infraestructures ferroviàries en el procés d’aprovació dels Projectes constructius del TGV Girona- frontera francesa.

Reivindicar que l’1% cultural respecte de les obres de construcció del TGV en els trams corresponents a la demarcació de Girona reverteixi directament en els diferents municipis afectats per aquesta infraestructura.

37

Acceptació de subvencions de l’escola bressol S’acorda acceptar les subvencions destinades a la llar d’infants municipal pel curs 20032004 per un import de 22.610,00€, a raó de 950€/alumne/curs i la segona subvenció pel curs 2004-2005 de 74.800€.

Retirada dels símbols fran-

Modificació del reglament de l’escola bressol Es modifiquen alguns apartats del reglament de l’escola bressol aprovat en ple de setembre de 2002, com l’horari d’obertura, normes d’observació en cas de malaltia dels nens i nenes i capacitat del menjador escolar.

aquest sector es construirà un 30% d’habitatge social, que serà un 10% més del que obliga la llei.

Lluís Aymerich va demanar perquè es liciten conjuntament les parcel·les del pla de l’Horta i dels sector can Renoc, a la qual cosa va intervenir el Secretari dient que el que es tracta és de valorar el màxim aquests terrenys i afavorir la concurrència davant la licitació.

Parlem de Sarrià ~ 53

Acta de la Sessió Ordinària de 31 de maig de 2005

quistes de Sarrià de Ter La proposta pretén retirar tota la simbologia franquista dels espais públics de Sarrià de Ter, i instar a la Generalitat de Catalunya per tal que tregui el jou i les fletxes, i les àguiles imperials del Pont de l’Aigua a fi que puguin formar part del Museu d’Història de Girona.

Per altra banda, també s’insta als propietaris dels edificis i habitatges que mantinguin la placa d’Habitatge de Protecció oficial amb els símbol de la Falange a retirarla, o demanant-ho a l’Ajuntament.

ajuntamnent ~

resoldre els caps de setmana.

Dolors Grau, regidora per CiU, va demanar: • Si és cert que l’ajuntament s’ha donat de baixa del Consorci Alba-Ter, ja que sembla que s’ha fet per escrit quan s’hauria haver pres un acord de Ple. Que el consorci actualment està portant iniciatives com la “Ruta blava de Setcases a l’Estartit”. Nicolás Pichardo va contestar que l’adhesió a aquest consorci no comportava cap benefici al municipi, però que es pot tramitar de nou si s’escau.

• Una major seguretat en el marge dret de la pujada de Sarrià de Dalt, ja que l’estat actual és perillós. Nicolás Pichardo va reconèixer la necessitat de col·locar-hi proteccions.

Jordi Costa, regidor per CiU, va demanar participar en la Comissió de Festes i rebre còpia dels comptes de la Festa Major, a la qual cosa va contestar el regidor de Festes, Joaquim Massegú, que seran benvinguts a la Comissió de Festes i que se’ls passaran les convocatòries de les reunions de treball.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:09

Página 38

(Negro/Process Black plancha)

Acords Ajuntament ~

38

Parlem de Sarrià ~ 53

~ ajuntament

Xarxa Natura 2000 Es demana que la proposta catalana d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 contempli l’ampliació de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes de Rocacorba, tot incloent les valls de la Llémena, la Xuncla i el Revardit, i que en el cas de Sarrià de Ter, aquest espai inclogui el sòl no urbanitzable del municipi a l’oest de l’AP-7 més els terrenys no urbanitzables confrontats amb la riera Xuncla entre l’AP-7 i els sectors urbans del Pla dels Socs i Pla de Xuncla 2000.

En el mateix sentit s’aprova una altra al·legació on es demana que l’espai riu Llémena - Ter sigui ampliat garantint la protecció de tot el corredor del Ter per l’àrea metropolitana del Gironès i que l’espai natural dels aiguabarrejos del Ter al Gironès sigui tractat com una sola unitat per tal de garantir la gestió acurada que requereix.

Que en el cas de Sarrià de Ter, aquest espai incorpori el sòl no urbanitzable del municipi entorn el Ter, com l’arbreda de can Salvatella, la riba del Ter i les hortes del Ter a Sarrià de Baix. Fins una línia distant 30 metres de les façanes del carrer Major, així com el llit de la riera de Xuncla des del salt del Timbarro fins la seva desembocadura al Ter. Pla d’en Xuncla II S’acorda la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament a la Unitat d’Actuació del pla d’en Xuncla II, aportant la documentació que mancava el ple anterior.

Precs i preguntes El regidor per ERC Roger Torrent va formular les següents preguntes que varen ser constestades per l’alcalde Nicolás Pichardo: • Com afectarà a les Normes Subsidiàries de Planejament de Sarrià de Ter el Pla director de l’àrea urbana de Girona que s’està elaborant.

R: De les converses amb el Director General Oriol Nel·lo es dedueix que les afectacions són a nivell de grans infraestructures ja conegudes per tothom.

• En quina fase de redacció es troba el Pla Acústic Municipal.

R: Quan estigui s’incorporarà al POUM. • Si la torre de refrigeració del Pla dels Vinyers comporta algun perill per la mainada i els vianants, ja que hi ha un cartell de perill de mort.

R: La companyia elèctrica ha manifestat que no existeix cap perill, però que la normativa vigent li obliga a col·locar aquest cartell.

• Si és cert que els promotors del sector Cobega han venut els terrenys.

R: Certament, el grup Castellvi ha venut els terrenys a l’empresa NECSO que assumeix els compromisos adquirits pels anteriors promotors.

• Quins criteris s’han seguit a l’hora de podar els arbres de la plaça Salvador Genís i que els arbres del carrer Xuncla tenen algun problema.

R: L’ajuntament no fa mai una tala indiscriminada d’arbres sinó que es treballa durant tot l’any per solucionar cada cas.

• Per quin motiu encara no s’ha aprovat el pressupost municipal.

R: Es sotmetrà a aprovació en el proper ple.

• Existeix una certa preocupació per l’endarreriment en el pagament a proveïdors.

R: La Generalitat de Catalunya no ha atorgat les subvencions a la Llar d’Infants fins ara, i això ha provocat una distorsió en el pressupost.

A la pregunta sobre que alguns veïns li han fet arribar les queixes per la coordinació entre la policia local de Sarrià de Ter i la de Girona, l’alcalde va manifestar que no te coneixement de cap queixa i que es deu tractar d’un cas puntual, i el regidor de seguretat, Angel Mesas va demanar que si existeix algun problema s’ha de presentar una queixa formal a l’Ajuntament de Girona per intentar-ho solucionar. També va intervenir Roger Casero per demanar que aquestes queixes no es formulin en el ple sinó al personal de l’ajuntament i als membres de l’equip de govern, ja que tothom està disposat a fer els aclariments necessaris.

A les preguntes formulades pel regidor Lluís Aymerich, va contestar l’alcalde Nicolás Pichardo: • Que l’ajuntament doni suport a un vial que arrenqui de Can Salvatella i que enllaci amb el pla de l’Horta passant pel Mas Boscosa.

R: és un projecte que està present per part de l’equip de govern, tot i que la rodona de can Salvatella pertany a Girona.

• Sembla contradictori fer propostes referents a medi ambient i donar-se de baixa del consorci Alba-Ter. R: aquest ajuntament mai ha mantingut una posició activa dins del consorci, però tot i això sempre queda oberta la possibilitat per adherir-s’hi.

El regidor Jordi Costa va demanar si existeix un projecte per millorar la riera de La Rasa, i proposa la construcció d’un pont que comuniqui Sarrià de Ter amb Sant Julià de Ramis a la qual cosa va contestar Nicolás Pichardo que es preveu que aquesta obra s’inclogui en el PUOSC del 2007.

S’ha encarregat la neteja i el drenatge de la riera, i treballs cofinanciats entre els ajuntaments de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis.

Acta de la Sessió Extraordinària del 16 de juny de 2005 L’Alcalde va fer una breu introducció per explicar que per tal que s’aprovi el Pla de Millora d’Ordenació Urbana del sector Cobega, cal que el ple hagi verificat el text refós de la Normativa urbanística municipal, la qual cosa s’aprovà per unanimitat tot seguit.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:10

Página 39

(Negro/Process Black plancha)

Sarrià de Dalt, 50 anys Raimon Cros.

AAVV Sarrià de Dalt

Gimcana i exposició de fotos per celebrar els 50 anys del grup Paulí Torras. Fotos: Quim Llunell

Contemplant aquestes fotografies penso i em vénen al cap aquells records a la riera d’en Xuncla, de com passàvem les tardes d’estiu anant a pescar i a banyar-nos, aquells camins nets de rostolls que ara seria tota una proesa de poder-hi passar. També penso de com l’han vist els nostres pares, com la veiem nosaltres i com quedarà al final.

Sarrià de Dalt celebrava aquest passat mes de maig els 50 anys del grup Paulí Torras dins els actes de la cinquena festa de primavera, organitzada per l’AVVV de Sarrià de Dalt i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Els actes van començar molt matiners amb l’exposició de fotografia de la història de Sarrià de Dalt. Fotografies panoràmiques de Sarrià encara privilegiada per una situació i uns paratges naturals que ara tan sols podem somiar.

Segueixo observant les fotografies i en veig de la festa major, i quina festa major!

Allò sí que era una festa major. També veig moltes persones que han format part de la història de Sarrià de Dalt i moltes ja no hi són. Tinc la sort de comptar al meu costat amb un veterà del barri que em va il·lustrant la identitat d’alguns personatges que se’m fa difícil reconèixer i que ell me’ls descriu amb exactitud.

Sortint de l’exposició veig que la gimcana per als més petits ja està en marxa, mentre comença un quovadis per als més grans, tot això fins a l’hora de dinar.

Feia un dia esplèndid. Sota els arbres, les taules ja són parades.

Dinem i fent tertúlia arriba l’hora del lliurament de premis de la gimcana i el quovadis.

Tot seguit un grup d’ havaneres comença a tocar i ens fa passar una bona estona, fins que arriba el final de la festa, una festa que enguany ha estat quelcom més, amb motiu d’aquests 50 anys.

Per això, moltes felicitats a tots els veïns de Sarrià de Dalt.

entitats ~

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43

39

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Parlem de Sarrià ~ 53

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

RESTAURANT MAS NOU

sarria 53 5.0

30/11/05

11:10

Página 40

(Negro/Process Black plancha)

“Dones més que mai” i la ratafia Passat, present i futur la ratafia i les noves tecnologies, 8 de juny de 2005 Dones més que mai

El 8 de juny es va fer una sortida conjunta amb la plataforma “No als 8 carrils” per recollir herbes per la ratafia.

La ratafia i les noves tecnologies

40

Parlem de Sarrià ~ 53

~ entitats

Tot va començar amb unes xerrades setmanals a l’entorn de plantes remeieres i remeis casolans realitzades a la Cooperativa durant els anys 2000-2001.

Dels remeis es passa fàcilment a les begudes casolanes de la nostra terra i entre diverses begudes, la que està molt arrelada al nostre poble és la ratafia.

D’aquí sorgeix la idea d’una trobada de ratafiaires fent córrer veus per trobar-nos i posar en comú coneixements i experiències.

La idea de fons era potenciar aquesta tradició del poble donant-la a conèixer i transmetent-la a ser possible a les generacions més joves per garantir-ne la seva continuïtat.

Activitats dutes a terme per aquest grup de ratafiaires: 2002 - Trobada de ratafiaires a La Cooperativa Primer Taller de Ratafia Recollida col·lectiva de plantes Tast de Ratafia Participació en el Concurs de Ratafia de Sta. Coloma de Farners amb sis participants: s’obté el Primer i el Tercer Premi.

Som 10 ratafiaires veterans/es i 8 que s’inicien.

Sopar de ratafiaires al Porxo.

2003 - Repetim activitats augmentant-ne la participació.

Som 22 ratafiaires.

19 ratafies a concurs Primer i tercer premi novament.

2004 - 30 ratafiaires 25 ratafies a concurs Primer i segon premi 2005 - Més de 50 persones participem en la recollida col·lectiva de plantes, sortida conjunta amb la Plataforma “Salvem Sarrià, No als 8 carrils” Un grup de Ratafiaires molt consolidat amb una important participació de gent jovençana i totalment obert al poble i a les noves tecnologies.

L’associació Dones més que mai ha esdevingut, en aquests últims anys, recopiladora de la tradició ratafiaire de Sarrià.

Des de l’associació volem crear un espai des d’on difondre aquests coneixements recollits fins ara i que esperem poder continuar fent amb l’ajut de tothom. Per això ens aprofitarem de les noves tecnologies com internet per fer aquesta difusió i mantenir contacte amb la gent del poble, les seves entitats i també amb altres poblacions amb tradició ratafiaire.

Per poder fer arribar a tothom el material de què disposem, es crearà un espai dins la web de l’Ajuntament, on es puguin fer consultes sobre el món de la ratafia i també intentarem anar informant per mitjà de la revista Parlem de Sarrià.

Pels mateixos mitjans voldríem crear també un calendari per anar indicant en quin moment s’han d’anar recollint les diferents plantes que s’usen per fer la ratafia.

D’entrada trobareu a la web una recopilació de fotografies d’herbes que es poden utilitzar per elaborar aquest licor casolà.

Per altra banda, també es farien dos apartats sobre receptes: un dedicat a la ratafia en concret i un altre de plats i postres que es puguin fer amb ella.

Per això agrairem a qui tingui alguna d’aquestes receptes que ens la faci arribar i així podrem donar-la a conèixer a tothom a través de la web de l’Ajuntament i de la revista. El nom de la persona que aporti les receptes es farà constar si ho desitja i així ho expressa.

Agrairíem la col·laboració de tothom. Si ens voleu fer arribar alguna recepta podeu adreçar-vos a la Joana Rosdevall o a l’Assumpció Grimal, o enviar-ho per correu electrònic a: donesmesquemai@sarriadeter.com El domicili de l’entitat és: Centre Cívic La Cooperativa, pl. Renaixença, s/n, de Sarrià de Dalt, on ens podeu trobar els dijous de 16 a 18 hores, i també podeu deixar-ho a la nostra bústia.

Esperem la vostra col·laboració. Gràcies.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:10

Página 41

(Negro/Process Black plancha)

La coral Interval va participar en la trobada de grups corals a l’església de Sarrià de Ter, el 12 de juny. Foto: Quim Llunell

El 19 de juny es declarà un incendi a la muntanya de Sarrià de Dalt. Foto: A.Vila

Pere Llach va trobar una múrgula de grans dimensions als boscos de La Mota. Foto Quim Llunell.

Coral La Pau, Germans Sàbat. Foto: Quim Llunell

Parlem de Sarrià ~ 53

Cantaires de Sarrià. Foto: Quim Llunell

àlbum de fotos ~

Alumnes de llenguatge musical. Foto: Quim Llunell

41

sarria 53 5.0

30/11/05

11:10

Página 42

(Negro/Process Black plancha)

arts plàstiques

una alternativa com a activitat extraescolar Fina Prats Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona

42

Parlem de Sarrià ~ 53

~ cultura

Per segon any consecutiu, en el Centre Cívic La Cooperativa s’ha portat a terme el curs de Plàstica Infantil. El curs està adreçat a nens i nenes a partir de 5 anys i té com a objectius bàsics fomentar la creativitat i desenvolupar la imaginació, l’habilitat manual i l’agudesa visual.

A diferència de l’any passat en què els alumnes van treballar sobretot el dibuix i la pintura, jugant amb l’aplicació del color i els diferents materials utilitzats en el gravat sobre paper, alhora que confeccionaven els seus propis llibres artístics, enguany els nens han tingut l’oportunitat d’experimentar amb el volum i els treballs tridimensionals. És interessant, doncs, que els pares es plantegin que cal donar atenció al desenvolupament de totes les capacitats dels seus fills i, en aquest sentit, un curs d’aquestes característiques reuneix un ampli ventall d’aspectes positius i ve a completar la tasca formativa a càrrec de l’escola. Penseu que al llarg del curs de Plàstica Infantil, la mainada treballa no tan sols la creativitat i la imaginació individual sinó que també desenvolupa uns bons hàbits socials. Al mateix temps, durant el curs es té cura de la seva psicomotricitat i s’aconsegueix incrementar la seva destresa pel que fa a la mobilitat fina i les nocions d’equilibri, d’espai i de referència.

Jugar mentre aprenen o, el que és el mateix, aprendre mentre juguen. Perquè no s’ha d’oblidar que els nens han passat força hores a l’escola i quan surten tenen una imperiosa necessitat de berenar i jugar (per aquest ordre). I a la Cooperativa aquest any s’ho han passat d’allò

· · · · · · ·

TABACS LOTERIES FOTOGRAFIA CAVA REGALS PAPERERIA PREMSA

A l’aula d’Arts Plàstiques de la Cooperativa els nens experimenten amb el volum i els objectes tridimensionals.

més bé. Han confeccionat escultures de paper maixé i mòbils. Han après a treballar el filferro i les benes de guix, obtenint uns resultats divertidíssims i molt bonics. Han experimentat amb la pintura a l’aigua i plàstica i han barrejat textures amb el “batik” sobre paper.

Han treballat molt i han après molt, però el més important de tot és que ho han fet de manera divertida, en equip i des del respecte pels altres.

NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES i FAX LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADA AL SERVEI DELS SARRIANECS

Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - estancsarria@eresmas.net

sarria 53 5.0

30/11/05

11:11

Página 43

(Negro/Process Black plancha)

Premis literaris Sant Jordi Josep M. Sansalvador i Provensal jsansalvador@sarriadeter.com

Aquest any 2005, del Llibre i la Lectura, sembla confeccionat a la mida dels Premis Literaris Sant Jordi, de Sarrià. Se n’ha celebrat la 25a edició i això ja és una efemèride considerable: l’Ajuntament, promotor del Certamen, va voler festejar adequadament l’ocasió i, al voltant del lliurament de premis, organitzà un sarau cultural integral, amb totes les de la llei.

La mateixa diada de Sant Jordi, al Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt va tenir lloc la cerimònia dde lliurament de guardons. El concurs del 25è aniversari es dividia en un apartat infantil que en les modalitats de poesia i prosa havia de girar sobre el tema del Quixot (indicadíssim per a aquesta edició) i un apartat general (juvenil i adults), que admetia obres en poesia i narrativa de temàtica lliure. Pel que fa a la categoria infantil és destacable l’elevada participació d’alumnes del CEIP Montserrat, que dóna proves de l’atenció i dedicació que el claustre de professors de l’escola local posa en aquests premis.

Els nois i noies premiats foren els següents :

La jove orquestra de Cassà ens va oferir un repertori de peces orquestrals que posaven banda sonora a una selecció de curtmetratges del cineasta aragonès Segundo de Chomón. Foto: Quim Llunell.

En la categoria d’adults, el premi de narrativa es va atorgar a Carme Cabús, de Sant Cugat del Vallès, per la seva obra Dies a Polònia. En la categoria juvenil es va fer una menció especial a la narració L’estrella de Nadal, de Raquel Galofré. En l’apartat de poesia, categoria adults, el jurat va deixar el premi desert, atorgant, això sí, dos accèssits que van correspondre ex aequo a Sergio Roche, de Barcelona, per Ânimes cercant el paradís, i a Ramon Trias, de Torelló, per Adéu, Beethoven. És destacable que la totalitat dels guardonats en la divisió d’adults eren procedents de les comarques barcelonines i que, unànimement, havien tingut coneixement de les bases dels premis per mitjà de la informació que el departament de Cultura de la Generalitat penja a Internet.

CATEGORIA MITJANS

Després de 25 anys, els Premis Sant Jordi de casa nostra ja són una realitat sòlida que passa per damunt de fronteres i que, pel nivell de participació i qualitat dels autors presents, han esdevingut un clàssic de la cartellera anual de premis literaris d’arreu del país. Testimoni singular d’aquest prestigi és el Recull de Poemes dels 25 anys de Premis Sant Jordi, publicat per CCG Edicions amb la col.laboració de l’Ajuntament de Sarrià i la Diputació de Girona, que s’oferia als assistents a la vetllada del 23 d’abril.

Hi trobem poemes premiats en les diferents edicions celebrades i entre les plomes incloses hi ha Kelet Busquets, Mercè Ferrer, Isidre Julià, Esther Ruiz, Helena Porteros, Josep Lluís Sotorra, entre d’altres. Aquesta obra és un recorregut per un quart de segle de poesia, repertori d’emoció i

CATEGORIA GRANS

El Quixot El Quixot

L’aventura del Quixot El Quixot en el segle XXI Aventures en un lloc de la Manxa

POESIA 1r. RITA ROURA ROCA Don Quixot de la Manxa 2n. PAU BAGUÉ JORDÀ Poema d’en Quixot 3r. SARA DOMINGUEZ REINOSO L’estimat Don Quixot Acc. YOLANDA BERMÚDEZ CUSTODIA El Quixot

43

POESIA 1r. MIREIA CROS PÉREZ Acc. ENRIC FERNÁNDEZ BARTRINA

PROSA 1r. XÈNIA MARTÍ JAREN 2n. JAVI PALOMARES PALOMARES 3r. MARTA MOREDA MUÑOZ

Parlem de Sarrià ~ 53

La Quixota i Sanxa Pansa Don Quixot i el pirata El Quixot En Quixot i el llac La Quixota En Quixot a la neu Don Quixot

cultura ~

PROSA 1r. PAULA VARGAS JIMÉNEZ 2n. RICARD JORDAN MASÓ 3r. ENRIC SANSALVADOR BOADAS Acc. MITI FERREIRO LOPEZ Mª ALEJANDRA BAHÍ OSSA ARIADNA CERRO BLÁZQUEZ JUDITH FELIPE PIQUERAS

sarria 53 5.0

30/11/05

11:11

Página 44

(Negro/Process Black plancha)

Albert Bosch, director de la Jove Orquestra de Cassà.

Nicolàs Pichardo fent entrega d’un dels premis de la categoria infantil.

Engràcia Bramon i Xènia Martí Fotos: Quim Llunell

Carme Cabús Sembla ser que sempre que s’entrevista un narrador, se li acaba preguntant sobre el caràcter autobiogràfic de les seves obres. A Carme Cabús, guanyadora en l’apartat de narrativa dels premis Sant Jordi 2005 de Sarrià de Ter, bé que se li va fer aquesta pregunta, dalt de l’escenari del Centre Cultural Parroquial, en el moment de lliurar-li el guardó que li correspongué per l’obra Dies a Polònia.

44

Parlem de Sarrià ~ 53

~ cultura

sensibilitat, que val la pena tenir damunt la tauleta de nit per poder-la anar assaborint poc a a poc.

Si l’edició d’aquest recull de poemes va ser una agradable novetat, no menys va ser-ho la part audiovisual de la vetllada, a cura de la Jove Orquestra de Cassà que ens va oferir un repertori de peces orquestrals que posaven banda sonora a una selecció de curtmetratges del cineasta aragonès Segundo de Chomón. Chomón va ser un dels precursors del cinema a Espanya, coetani del francès Georges Méliès, amb qui va coincidir a la mítica casa Pathé Cinéma a Paris, i del català Fructuós Gelabert, una altra primera espasa del cinematògraf. Es van projectar nou curmetratges rodats durant el primer decenni del segle XX -fa cent anys ! -, acompanyats per altres tantes partitures musicals. L’efecte era sorprenent : aquelles boniques peces d’arqueologia cinematogràfica, elementals i innocents, mudes, de cel.luloide i en blanc i negre encara, un segle després eren capaces de sorprendre, commoure i admirar a tot un públic infantil, tip de veure els efectes especials més sofisticats i les produccions més multimilionàries del cinema d’animació.

Davant d’una vetllada tan intensa, on es lliuraven premis literaris, assistíem a un concert i a projeccions cinematogràfiques històriques i se’ns feia present d’un llibre-recull de poesies, sorprèn que la participació de públic espectador no fos superior. Però aquest ja sembla ser un mal endèmic de tots els actes amb rerafons cultural : costa tant engrescar i fer sortir la gent de casa, un dissabte al vespre per fer-los seure en un pati de butaques … ! Llàstima, llàstima!

L’autora va respondre que, efectivament, aquesta novel·la, que ens parla d’una història d’amor no correspost situada a la Polònia de primeries de la dècada dels noranta, just després d’engrunar-se el bloc de l’Est, refereix la seva vivència personal en aquell lloc, en aquell moment. A Dies a Polònia, Carme Cabús dibuixa un paisatge d’un país i una societat polonesos, absolutament erràtics, desconcertats i literalment abandonats a la seva sort després de la disgregació del gegant veí soviètic. El document té el valor de crònica històrica, ja que relata un moment clau en l’Europa contemporània, presentant-nos un país gris, apàtic, desmotivat. És també el diari, íntim i descarnat de l’estada al país d’una dona intensament enamorada del seu amfitrió, en una relació amorosa unidireccional, que no aconsegueix veure satisfets els seus desitjos. Jarek, el personatge masculí, no és més que un reflex en carn i ossos de la grisor, sordidesa i desencís dels primers noranta a Polònia.

Carme Cabús, periodista, professora de català, poetessa i narradora de Sant Cugat del Vallès, té un currículum literari notable. Guanyadora i finalista de diferents certàmens literaris, narratius i poètics, d’arreu de Catalunya, afegeix al seu palmarès el Premi Sant Jordi del nostre poble d’enguany. Ha treballat el relat curt, la narrativa de “mitja distància” com el títol aquí esmentat i ha conreat amb èxit la poesia, sensual, intimista; i ha fet incursions en la poesia per a infants. Recentment ha publicat el llibret poètic 69 epigrames eròtics (Col. El taller de poesia- L’Emboscall, 2005), obra d’elevat voltatge sexual que s’allunya de la tradició satírica epigramista.

Amiga dels sistemes d’edició i publicació alternatius, trobem la seva obra penjada a la xarxa (relatsencatalà.com), on podrem llegir-hi la seva elevada producció: més d’un centenar d’obres entre les quals hi figuren les que hem comentat, i ens adonarem que estem davant una de les plomes més seguides d’aquell portal per a autors novells.

El dia de Sant Jordi, quan va ser a Sarrià i vaig poder-la saludar, va obsequiar-me amb una petita joia: La Princesa catalana, Sant Jordi el de Turquia i el Drac de l’Àsia mitjana, un miniexemplar de setze pàgines, col.lecció de quartetes que componen una destrossa-revisió-actualització de la llegenda de Sant Jordi. Aquesta obreta està publicada en el marc de la “Col.lecció Minúscula Autoeditable” i és un bell exemple de bricolatge editorial. Si la substància és bona, com és el cas, amb una impressora, una grapadora i unes tisores, Cabús ja té el producte enllestit.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:11

Página 45

(Negro/Process Black plancha)

L’Escola de Música del Gironès una experiència única a Catalunya Consell Comarcal del Gironès

L’Escola de Música del Gironès (EMG) és un organisme autònom, amb finalitat educativa, creat pel Consell Comarcal del Gironès. Així doncs, és un ens que ofereix aprenentatge musical, es configura com un element vertebrador del territori comarcal i fomenta la relació entre els ciutadans dels diferents municipis.

La seva singladura es va iniciar el curs 89-90. La seva finalitat bàsica és portar l’ensenyament musical als municipis de la comarca del Gironès. En l’actualitat, el nombre d’alumnes matriculats el curs 2004-2005 supera els 500.

Tanmateix, per sobre d’aquesta xifra, que és de les més altes de les nostres comarques, l’objectiu principal continua essent oferir una educació musical de qualitat als

alumnes i així es demostra en les classes d’instrument que continuen essent absolutament individuals, en l’especial cura que es té en la selecció del professorat i en els resultats dels nostres alumnes en les proves de pas de grau. Els municipis on es troben les aules de l’EMG són: Bescanó, Bordils, Cassà de la Selva, Celrà, Cervià de Ter, Fornells de la Selva, Llagostera, Medinyà, Quart, Salt, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. El propvinent curs 2005-2006 s’hi incorporarà l’aula de Sarrià de Ter, una aula que ha apostat decididament pel model d’ensenyament que implanta l’EMG arreu de la comarca del Gironès. En el següent quadre es pot veure la distribució de l’alumnat per aules de música:

04/05 Bescanó Bordils Cassà de la Selva Celrà Cervià de Ter Fornells de la Selva Llagostera Medinyà Quart Salt Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Vilablareix TOTAL

21 27 123 61 41 36 45 9 16 43 4 47 42 515

Parlem de Sarrià ~ 53

cultura ~

D’aquests 515 alumnes, en l’actualitat el 91,65 % (472 alumnes) formen part del grau elemental, 10 són alumnes de música per adults i 33 són alumnes de música per a joves.

45

sarria 53 5.0

30/11/05

11:11

Página 46

(Negro/Process Black plancha)

46

Parlem de Sarrià ~ 53

~ cultura

La formació que ofereix l’EMG s’estructura de la següent manera: GRAU ELEMENTAL • SENSIBILITZACIÓ MUSICAL (1 hora setmanal) Nens i nenes de 5 a 6 anys S'intenta introduir el nen o la nena en el món sensorial de la música, mitjançant jocs, audicions, cançons, moviments corporals...

• INICIACIÓ MUSICAL (1 hora setmanal i 1 hora setmanal de cant coral [opcional]) Nens i nenes de 6 a 7 anys Es continua amb el treball auditiu, rítmic, cançó... Es tracten els elements més bàsics del llenguatge musical i s’inicia la roda d'instruments, a través de la qual els alumnes prenen contacte amb els instruments que es poden estudiar a l'EMG. • PREPARATORI I (1 hora de llenguatge musical, 30 minuts setmanals d’instrument i 1 hora setmanal de cant coral [opcional]) Nens i nenes de 7 a 8 anys S'imparteix el coneixement del llenguatge musical i l'alumne/a escull i comença l'aprenentatge d'un instrument individual.

• PREPARATORI II (1 hora de llenguatge musical, 45 minuts setmanals d’instrument i 1 hora setmanal de cant coral [opcional]) Nens i nenes de 8 a 9 anys S'imparteix el coneixement del llenguatge musical i l'alumne/a continua amb l'aprenentatge de l’instrument individual.

• PRIMER (2 hores setmanals de llenguatge musical, 1 hora setmanal d’instrument i 1 hora setmanal de cant coral [opcional]) • SEGON (2 hores setmanals de llenguatge musical, 1 hora setmanal d’instrument i 1 hora setmanal de cant coral [opcional])

• TERCER (2 hores setmanals de llenguatge musical, 1 hora setmanal d’instrument i 1 hora setmanal de cant coral [opcional]) • QUART (2 hores setmanals de llenguatge musical, 1 hora setmanal d’instrument i 1 hora setmanal de cant coral [opcional]) MÚSICA PER A JOVES (1 hora setmanal de llenguatge musical i d'instrument) Adreçada als joves (a partir de 12 i fins als 18 anys) que tenen coneixements musicals bàsics de llenguatge musical o d’instrument, però que no volen continuar amb el grau mitjà i superior.

MÚSICA PER A ADULTS (1 hora setmanal de llenguatge musical i d'instrument) S’adreça a totes aquelles persones amb inquietuds musicals, tinguin o no coneixements bàsics de llenguatge musical i/o d’instrument.

Els instruments que ofereix l’EMG en l’actualitat són els següents: contrabaix, flauta de bec i travessera, guitarra, piano, saxòfon, violí, violoncel, tible, tenora, baix, clarinet, guitarra elèctrica, teclats i bateria.

Durant el curs es realitzen diferents activitats complementàries a la formació acadèmica musical. Per una banda trobem l’orquestra de corda adreçada exclusivament als alumnes de violí, violoncel i contrabaix que estiguin fent segon, tercer, quart o música per a joves. Per altra banda el conjunt instrumental, adreçat específicament als alumnes de flauta travessera, flauta de bec, saxòfon i guitarra que estiguin fent segon, tercer, quart o música per a joves. També hi té cabuda el cant coral, que va adreçat a tots els alumnes de l’EMG que facin el grau elemental o bé música per a joves, tot i que les sessions de cant coral es realitzen únicament a l’aula magna del monestir de Santa Maria de Cervià de Ter. Així mateix, també s’ofereix la possibilitat de participar en la coral d’adults que s’adreça als alumnes de música per a adults i a tots els pares dels alumnes de l’EMG. Aquestes classes de la coral d’adults també es realitzen a l’aula de música del monestir de Santa Maria de Cervià de Ter. Cal fer avinent que totes aquestes activitats són de caràcter voluntari, i no tenen cap cost ni per als alumnes, ni per als pares. Tot plegat dota els alumnes de l’EMG d’una formació musical més completa, acurada i de gran qualitat.

Cal afegir que cada curs es programen dues sortides pedagògiques: una per als petits (des de sensibilització fins a preparatori II) i una altra per als grans (des de primer fins a música per a joves). El curs 2004-2005 en la sortida pedagògica per als petits es va visitar el Gran Teatre del Liceu amb l’assistència a l’òpera que Engelbert Humperdinck va compondre a partir del conte dels germans Grimm (Hansel i Gretel). En la sortida pedagògica per als grans es va visitar l’Auditori de Cornellà amb l’assistència a l’espectacle de la companyia Els Comediants que porta per títol d’Òpera, i que tractava d’una representació de fragments provinents de les grans òperes units per un fil argumental sorprenent i ple d’humor.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:11

Página 47

(Negro/Process Black plancha)

ex po si cions

Cristina Vicedo Tècnica Àrea de Cultura, Ajuntament de Sarrià de Ter

“NINOTS” de Pep Herrera Es fa difícil enquadrar l’art de Pep Herrera i també definir la seva tècnica, tot i que, pensant-hi, potser ens vindrien al cap algunes paraules. Sorpresa, impacte, simpatia, colors sense degradacions però també línies, rodones, quadrats i triangles que s’interseccionen i donen forma a la forma.

Evidentment tot això és subjectiu, però el cert és que l’exposició “NINOTS” que va ocupar la Sala Gran del Centre Cívic La Cooperativa del 7 al 28 de febrer era suggeridorament subjectiva i personal.

També cal dir que als veritables artistes, com en Pep Herrera, allò que realment els mou és comunicar, sorprendre o emocionar qui contempla les seves obres. No tant provocar l’anàlisi o la reflexió, sinó més aviat el sentiment.

El grup de pintors d’Argelès sur Mer, en la inauguració de l’exposició a la sala Patronat.

Foto: R.Casero

Col·lectiva Group de peintres au plein air Del 10 al 30 de juny a la Sala Patronat es va poder contemplar una exposició col·lectiva de pintura. Group de Peintres au Plein Air és el nom d’aquesta associació d’artistes que tenen com a tret comú el fet de residir tots ells a la veïna població d’Argelès sur Mer, a la Catalunya nord.

A la inauguració de l’exposició, que va tenir lloc el divendres dia 10 de juny a les 8 del vespre, hi va assistir gent de Sarrià de Ter, però també molts dels artistes que exposaven i l’acte va transcórrer d’una forma ben distesa i divertida. Cal dir que no va haver-hi cap problema lingüístic, perquè, en un català afrancesat o en un francès acatalanat, tothom es va fer entendre.

47

No sempre cal anar a buscar l’art als museus o a les galeries, de vegades l’art és entre nosaltres. Com ho va ser al Centre Cívic la Cooperativa o a les parets de la Biblioteca de Sarrià de Ter de la mà d’en Pep Herrera.

Una exposició amb prop d’una quarantena d’obres de tècniques diverses, amb predomini dels olis i les aquarel·les, en què hi participaven artistes amb molta experiència a l’esquena i d’altres de ben novells, que troben en les exposicions col·lectives un bon mitjà per donar a conèixer el seu art.

Parlem de Sarrià ~ 53

Aquest vincle de catalanitat realment es feia palès en els paisatges protagonistes de moltes de les obres presents a l’exposició. Així, els verds i ocres empordanesos trobaven la seva continuïtat en els tons dels paisatges rossellonesos. I també les marines, amb pinzellades blaves i blanques, ens transportaven de Cadaqués a Cotlliure, amb la Mediterrània com un fons únic.

cultura ~

A partir del que ell anomena “ninots”, Herrera compon rostres i figures, ja sigui d’animals o de persones, amb els ulls tan vius com els colors que fa servir.

Utilitzant tècniques ben diverses, entre les quals destaca el collage, aconsegueix uns personatges que recorden vagament els còmics i que al seu autor li agrada penjar a la paret juxtaposant uns i altres, formant així unes composicions d’allò més efectives i sorprenents.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:11

Página 48

(Negro/Process Black plancha)

Xerrades a la Sala Patronat

Assumpció Vila Regidora de Cultura

48

Parlem de Sarrià ~ 53

~ cultura

Jaume Prat i la telegrafia òptica La torre del mal anomenat “castell” de Sant Miquel.

El dimecres 22 de juny, Jaume Prat, mestre i historiador afeccionat, ens va fer una xerrada sobre la telegrafia òptica. D’aquesta seva passió n’ha publicat un llibre1, molts articles en revistes locals i n’ha fet una exposició al Museu d’Història de Girona. Segons explica en el pròleg, la curiositat per aquest tema li prové d’una visita al mal anomenat Castell de Sant Miquel, a Celrà, i de trobar-se davant d’una estructura molt diferent a qualsevol altre castell. Els que hi hàgiu estat recordareu una torre restaurada, de dues plantes, amb una base amb contraforts i espitlleres, a la qual s’accedeix per una escala metàl·lica fins al mirador. Doncs bé, és el que queda d’una de les torres de la xarxa de telegrafia òptica que el govern espanyol va instal·lar l’any 1844, un sistema proposat pel coronel José M. Mathé.

La línia Madrid- València- Barcelonala Jonquera comptava amb una torre cada 10 metres situades en llocs elevats on, en la seva part superior, s’hi instal·lava un mecanisme que servia per transmetre els senyals i que eren visibles a través dels prismàtics. Així, l’encarregat de vigilar la torre anterior, transmetia fil per randa els mateixos senyals que havia observat per tal que els veiés el torrer de la següent .

En aquesta línia, la torre anterior es troba a la torre anomenada del telègraf, a la muralla de Girona, al jardí dels Alemanys, i la torre posterior a Fellines, a Sant Esteve de Guialbes.

catalana, començada a construir l’any 1848 a instàncies del capital general Manuel Gutiérrez de la Concha i dissenyada pel mateix J.M.Mathé. Per aquesta línia varen adaptar-se moltes construccions ja existents. Les torres de nova planta eren més atalussades i amb més espitlleres que les de la línia espanyola, però en canvi estaven envoltades per un fossar de protecció. També canvià l’aparell de transmissió. Les principals línies construïdes foren la de Barcelona- la Jonquera, Barcelona-Solsona, Barcelona-Vic, Barcelona-Lleida, Girona-Olot, Manresa-Vic, VicHostalric i Figueres-Olot-Vic. D’aquesta xarxa es dedueix que el centre neuràlgic no era Barcelona, sinó Vic, on també se situava el centre d’operacions de la II Guerra Carlina. En el Castell de Sant Miquel, s’aprofità l’ermita de Sant Miquel per instal·lar-hi el mecanisme de la torre militar catalana i es construí el fossar que encercla les dues torres.

No ens havíem refet de veure la gran quantitat de torres que es troben amagades entre la vegetació, oblidades o confoses, que Jaume Prat ens va començar a explicar la línia militar

En la línia Girona-Olot, la torre primera tornava a ser la torre del telègraf a Girona, la següent l’ermita de Sant Miquel i la següent la torre del puig Coromines, a Cornellà del Terri, molt

enrunada i amagada entre la vegetació. Per contra, la següent és la torre de can Ginestar, a Sant Miquel de Campmajor, encara dempeus.

Jaume Prat amb la maqueta d’una d eles torres de telegrafia òptica i el llibre editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Foto: A.Vila

Les torres de telegrafia òptica passaren ràpidament a l’oblit, ja que cap a l’any 1853 el govern començà a instal·lar la telegrafia elèctrica. L’any 1862 es desmantellava tota la línia militar catalana. D’aquesta efímera tecnologia ens han quedat alguns vestigis, les restes de les torres fetes construir a l’estil de les antigues fortificacions militars.

1 Jaume Prat i Pons. La telegrafia òptica a Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. 2004

Ernest Costa i els pous de glaç Des que el conec, que no deixa de sorprendre’m. La primera vegada que vaig associar les seves cròniques a la seva fesomia va ser quan per la Fira del Paper vàrem portar una exposició que es deia “El bosc dels sentits” i va venir per fotografiar-lo. Ens va fer, a més, un entranyable comentari al diari “Avui”, tot recomanant el muntatge i la Fira del Paper. Després l’he trobat en múltiples ocasions, en moltes activitats relacionades amb el patrimoni natural.

L’Ernest Costa és, a més de fotògraf, naturalista i articulista, un gran coneixedor del territori. Ha trepitjat i ha estat en cada racó d’aquest país. S’ha llevat a trenc d’alba per fer una foto quan surt el sol, s’ha estat a l’aguait per fotografiar un animaló amagat al seu cau,

sarria 53 5.0

30/11/05

11:12

Página 49

ha esmerçat molt temps fins a trobar l’arbre que un bosquetà li havia indicat.

Acumula una gran quantitat d’informació que ens subministra a petites dosis en els seus escrits a la revista “Descobrir Catalunya”, en guies i rutes de pobles que li encarreguen i també en llibres com el dels “Arbres Monumentals del Pla de l’Estany”.

Arran del seu interès per conèixer el pou de glaç de Sarrià de Ter, va accedir a fer-nos una xerrada el 25 de maig a la sala Patronat, mostrant-nos les diapositives de tots els pous de glaç i de gel que té documentats.

De primer ens va fer avinent sobre la necessitat de l’home d’acumular el gel per a usos terapèutics i medicinals.

Després ens endinsà en les diferents tipologies de pous de glaç, des de les obres més simples com els nevers, petites cavitats excavades als cims de les muntanyes, fins als pous de glaç, de factura més elaborada. En el seu catàleg hi figuren els pous de la zona de València i Alacant, d’on neix la tradició del gelat, i els pous del Montseny, amb camins gairebé impracticables per accedir-hi. En alguns casos, al costat del pou es construïa una altra edificació per albergar els treballadors, ja que es trobaven força allunyats de les zones habitades.

(Negro/Process Black plancha)

Ernest Costa. Foto: Quim Llunell

De pous n’hi ha de diferents formes i mides: uns de carreus, altres de rierencs, altres amb murs d’uns quants metres d’amplada, altres fets amb volta de canó.

N’hi ha de ben conservats, d’altres de ben restaurats i d’altres excessivament arranjats, però la majoria es troben en força mal estat.

En el cas del pou de glaç de Sarrià de Ter, cal dir que la restauració portada a terme per la brigada municipal és encertada, ja que consolida l’estructura i no pretén modificar-la.

En resum, l’Ernest ens va mostrar una part del nostre patrimoni etnològic i alhora ens va fer adonar de la importància de conservar-lo i valorar-lo.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

cultura ~

Parlem de Sarrià ~ 53

49

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIÀ DE TER

sarria 53 5.0

30/11/05

11:12

Página 50

(Negro/Process Black plancha)

Presentació del llibre Cristina Vicedo

50

Parlem de Sarrià ~ 53

~ cultura

El dia 15 d’abril va tenir lloc a la Sala Patronat la presentació del llibre ESSENTIAL DOUBLE BASS DRUMMING. Com molt bé va destacar el seu autor, el sarrianenc Alfred Berengena, aquest llibre pot ser considerat un dels pocs mètodes existents en el mercat destinat a l’aprenentatge d’un instrument musical de percussió: el doble bombo.

Efectivament, el seu mètode fa possible entendre moltes de les polirítmies que es treballen en el doble bombo, una tècnica que permet assolir la independència psicomotriu a les extremitats inferiors i que confereix a la percussió un ritme característic.

El llibre està dividit en 3 seccions: Easy, Mid i High i cada secció conté diferents exercicis orientats de manera evolutiva. Escrit de

manera planera i pràctica, aquest mètode pretén arribar a un públic heterogeni pel que fa als diferents nivells de coneixements de solfeig. Essential Double Bass Drumming conté també un CD d’àudio amb 52 pistes d’exemples i aclariments sobre posicions de peu, calibratge de pedals i muntatge de bombos.

La Sala Patronat es va quedar petita amb un públic entusiasta de la percussió que va coincidir en la importància de poder trobar a les llibreries, a partir d’ara, un mètode explicatiu tan entenedor del que fins ara, i en la majoria de casos, s’havia d’aprendre de manera autodidacta.

L’Alfred Berengena, acompanyat de dos instrumentistes més, va anar intro-

“Essential double bass drumming” d’Alfred Berengena Alfred Berengena fent una demostració pràctica del mètode per aprendre a tocar el doble bombo. Foto: Quim Llunell

duint els diferents capítols del llibre amb una breu explicació teòrica i la conseqüent demostració pràctica que va omplir la Sala

ANUNCI “TOT COLOR” REV. 51 pAG 65

Patronat dels acompassats i potents sons de la seva magnífica bateria.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:12

Página 51

(Negro/Process Black plancha)

L’ofici d’escriure, l’art de llegir Àngel Garcia

Escriure.- Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats.

Llegir.- Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.

Amb aquestes breus definicions descriu la Gran Enciclopèdia Catalana, de forma potser escadussera, aquestes dues accions que conformen la base del coneixement humà. Però tots sabem que escriure i llegir són alguna cosa més que aquestes definicions. Escriure és sobretot expressar per mitjà de lletres allò que hom pensa, i llegir és entendre un text. Sembla evident, és clar, però de vegades no ho és tant.

Parlem de Sarrià ~ 53

51

llegir. Però aquesta carta no és només la recomanació d’uns llibres, és sobretot una guia per aprendre a llegir entre línies, a esporgar el text i treure’n tota la saviesa que s’hi amaga. Així “L’illa del tresor” de R. L. Stevenson passa de ser una història de pirates, a ser la història d’un malson i ens descobreix que l’aventura no pertany al món de la fantasia, sinó que serveix per créixer, per fer-se gran. És el final de l’ambigüitat i ens ensenya l’estreta ratlla que separa el bé del mal, ens mostra com els personatges negatius enganyen tothom i sempre se’n surten. El pirata John Silver no és només un criminal que sap fer-se simpàtic: és la inquietud, la complexitat, la immoralitat, és la vida.

El següent llibre que recomana és “El vigilant en el camp de sègol” de J. D. Salinger. També és un llibre d’aventures, però aquest cop sense pirates; és el relat d’un creixement i és sobretot la transgressió, la tendresa: l’adolescència. La història d’un jove irònic i escèptic perdut en un món de camps de sègol que voregen un precipici on els guardians són escassos.

Ens parla després del poeta Thomas S. Elliot i del valor de parlar, de la música de la poesia, de com alguns grans valors poden semblar petits i els petits trasbalsar l’univers, i ens parla també d’ “El malaguanyat” ,de Thomas Bernhard, del talent, del ser i el tenir, de la fugida de la mediocritat, de la humilitat i el geni, i de moltíssimes més coses en un llibre apassionant, entenedor i altament instructiu, on es comenten uns quants clàssics de la literatura universal.

En el preàmbul diu: ”Es pot escriure una carta en forma de llibre per explicar un plaer, el plaer de la lectura? La resposta la dóna l’existència d’aquest llibre”.

Després de llegir-lo, potser us entraran ganes d’agafar i rellegir algun dels llibres recomanats. I la lectura, de ben segur, serà diferent.

cultura ~

L’escriptor de Quart, Miquel Pairolí, planteja en la seva última novel·la “El manuscrit de Virgili” una qüestió important relacionada amb aquest tema: Per què escrivim? És només la voluntat de manifestar la nostra opinió; és la satisfacció íntima i personal d’expressar acuradament, amb les paraules precises i adequades, allò que sentim o pensem? O és també la vanitat, la necessitat del reconeixement públic d’aquesta nostra capacitat de fer-ho?

Dit d’altra manera: l’escriptor escriuria si ningú no el llegís?

Aquest és el plantejament de la novel·la, reflexió que alguns dels qui de tant en tant agafem la ploma –o el Word— també ens hem fet en alguna ocasió.

Reinald Virgili, escriptor que ha tingut un notable èxit amb una novel·la, accepta d’una adinerada dona resident a París i que estiueja a la costa catalana, una proposta estranya i agosarada: continuarà escrivint però només per a ella i les seves obres mai no seran publicades. A canvi de rebre un generós sou que li permetrà viure folgadament, l’autor es compromet a lliurar-li una novel·la cada dos o tres anys.

L’escriptor, alliberat de la seva mediocre feina de comptable, es dedica en cos i ànima a la tasca de compondre la seva obra literària, però aquella satisfacció íntima que sens dubte li genera el fet d’escriure, aviat es veurà enterbolida per l’absència dels lectors que n’hi puguin valorar el resultat. Tot i això, compleix amb la seva part del contracte, però les circumstàncies personals i els esdeveniments polítics -l’obra està situada a mitjans dels anys 30—complicaran considerablement les coses, donant un gir inesperat a la història.

Una magnífica novel·la que analitza l’important paper que juga el lector en qualsevol obra literària, i que m’ha dut el record d’un llibre que vaig llegir no fa gaire temps, “Si un matí d’estiu un nen” de Roberto Cotroneo, crític literari i responsable de les pàgines de cultura del diari italià “L’Espresso”.

En una llarga carta adreçada a un fill que té dos anys i mig, li explica la història dels llibres que més va estimar a l’adolescència, d’uns quants llibres que no hauria de deixar de

sarria 53 5.0

30/11/05

11:12

Página 52

(Negro/Process Black plancha)

biblioteca Anna M. Fornells

52

Parlem de Sarrià ~ 53

~ cultura

Un any més la biblioteca ha gaudit del Saló del Llibre Infantil i Juvenil que organitza el Consell Català del Llibre, itinerant per tot Catalunya i País Valencià i que aquest any porta el nom de “Abracadabra Pota de Cabra”.

Com el seu nom indica és una selecció de llibres que parlen de la màgia, dels mags, dels bruixots i de les coses que els envolten.

A l’exposició els llibres estaven agrupats per temàtiques i centres d’interès amb plafons expositius que seguien les pautes bibliogràfiques.

El Saló va ser visitat per la majoria dels usuaris de la biblioteca i també per els cursos de cicle inicial i superior del CEIP Montserrat, que van poder descobrir la màgia i l’encanteri dels llibres. També es va organitzar una activitat per cada curs com la narració de “contes de la mar salada” a càrrec de Joan Boer, un petit taller de punts de llibre i la projecció d’una pel·lícula sobre els problemes mediambientals i maneres de contribuir a combatre’ls.

També va participar com cada any, l’artista local Pepe Herrera amb l’exposició dels seus NINOTS, sorprenents de ciència-ficció, que semblaven formar part de la màgia i la fantasia que acompanyaven els llibres del saló.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:12

Página 53

(Negro/Process Black plancha)

Com treballem a l’aula de nadons de l’EBM Confetti Mònica Singla i Nuri Senén

Durant el curs 2004-2005 a l’aula de nadons hem treballat sobre quatre principis:

1.-El respecte a l’infant com a persona.

L’infant necessita que li expliquem i anticipem les accions que volem fer (ex: Marc, et trec els mocs; Anna, anem a canviar el bolquer...). De vegades creiem que són petits i no cal donar gaires explicacions, però ells van entenent el món que els envolta a través de la comunicació.

Amb respecte hem interpretat les diferents demandes, prioritzant el benestar dels infants.

2.-La llibertat de moviments, de joc i la conquesta de l’autonomia basada en la iniciativa de l’infant.

Hem observat que el nen/a per ell mateix ha anat desenvolupant el seu moviment, arrossegant-se, estirantse, gatejant, fent conquestes personals.

També s’han ofert diferents tipus de materials de la vida quotidiana i el mínim de joguines, l’infant per ell mateix ha triat el material que més li

interessava.

Mitjançant l’assaig-error, l’infant va aprenent, i durant el procés nosaltres l’acompanyem sense interferirhi. Observant i deixant que per ell mateix trobi la solució.

53

Hem treballat: • el respecte entre infants.

• saber esperar el torn (Pep, ara rentem les mans d’en Marc i després rentarem les teves).

• donar vocabulari a les accions diàries (anem a treure el pitet...).

• anticipar l’acció abans de realitzar-la (anem al pati, anem a dinar, anem a dormir).

• seguir el mateix ordre per anar a asseure’s a la trona i al seu llit.

Parlem de Sarrià ~ 53

En els hàbits (rentar mans i cara, canviar el bolquer, menjar i dormir), l’infant ha gaudit d’una atenció individualitzada i atenta a les seves necessitats.

espai escolar ~

3.-La pedagogia de la vida quotidiana. La cura atenta de cada acció de l’adult cuidant tots els detalls.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:12

Página 54

(Negro/Process Black plancha)

4.- La relació entre l’adult i el nen/a proporcionen seguretat perquè l’infant faci el seu procés d’aprenentatge.

Amb la relació educadora – infant tenim present: Utilitzar un to de veu suau.

Tenir uns moviments pausats i un to corporal relaxat.

Crear un ambient acollidor i confortable.

Parlar a la mateixa alçada que l’infant i mirar-li als ulls.

Explicar l’acció que fem en cada moment.

~ espai escolar

xement individual.

Amb les diferents propostes de materials han estat capaços de fer, decidir, escollir, equivocar-se... ells han estat els protagonistes del procés d’aprenentatge.

Carrer Escoles, 5

54

Parlem de Sarrià ~ 53

Durant aquest curs 2004-2005, els infants han aconseguit arrossegar-se, gatejar, asseure’s, caminar... han assolit el moviment amb llibertat.

Les educadores hem observat, hem proposat, hem acompanyat, hem deixat fer... no ens hem anticipat, cada infant ha viscut el seu procés de crei-

SARRIÀ DE TER

REPARACIONS ELECTRODOMÈSTICS INSTAL·LACIONS CLIMATITZACIÓ

✆ 972 17 04 24

sarria 53 5.0

30/11/05

11:13

Página 55

(Negro/Process Black plancha)

AMPA CEIP Montserrat Abril, maig, juny … segon trimestre de 2005.

AMPA CEIP Montserrat

David Saulina va fer de xef per celebrar la sortida a la riera Xuncla.

Ja hem acabat un altre curs i sembla que fa quatre dies que celebràvem els pastorets. Les setmanes passen ràpid, els mesos volen i els nostres fills creixen com espàrrecs, a la mateixa velocitat.

Una vegada més, les pàgines de la revista ens acullen per donar-nos veu, i ens ofereixen la possibilitat de presentar-vos la nostra actualitat.

Recentment hem convocat una Assemblea General de socis

55

L’AMPA ha col.laborat en la festa de Sant Jordi del Centre, en els Jocs Florals celebrats i en el certamen literari infantil. Com que aquest és l'any del Quixot, i del Llibre i la Lectura, ha tingut un contingut especial i una alta participació escolar.

La festa va acabar amb ball a la pista de l'escola, que va allargar-se fins a hores menudes, i sota la fresca d'aquella nit, donàvem el comiat al curs 2004-2005 i la benvinguda a l'estiu, amb el propòsit de tornar a tenir la maquinària a punt pel setembre, que tal com dèiem al començament d'aquesta pàgina, arribarà sense que siguem a temps d’adonar-nos-en.

Parlem de Sarrià ~ 53

S’ha dut a terme, com ja ve sent habitual els darrers anys, un curset d’informàtica adreçat a mares i pares. Com que el CEIP Montserrat disposa d’una aula d’informàtica ben abillada que ens és posada a la nostra disposició, l’oportunitat és excel.lent per qui té ganes de posar-se al dia o aprofundir en el cada vegada més imprescindible món informàtic. La participació, com és normal, ve limitada pels catorze terminals disponibles, i donem fe del bon aprofitament i satisfacció dels inscrits.

per donar-nos a conèixer als pares d'alumnes que s'iniciaran a l' escola el curs vinent i per informar de la marxa del curs actual, presentar projectes per al proper, així com per dur a terme l'aprovació de qüestions de funcionament. Però la principal acumulació d'activitat ha tingut lloc els darrers dies lectius, ja que a l'assemblea esmentada hi hem d'afegir la festa de fi de curs, celebrada el dia 17 de juny. Durant tota la jornada hi ha hagut celebració: cloenda del curs d'Escola Verda, amb publicació i distribució del butlletí "Món Verd", tallers d'activitats extraescolars, espectacle de pallassos i competicions esportives, i hem acabat amb un gran sopar de festa, preparat per les nostres cuineres Isabel i Paqui. Un altre àpat de tres estrelles: entremesos, rostit de festa major i pastissos i coques casolans, elaborats per mares i pares d'alumnes. Punt i a part va ser, també dins la festa de fi de curs, el petit acte d'agraïment i comiat a la Srta. Mª Lluïsa Martínez, que es jubila després de tants i tants anys a l'escola. L'alumnat que ha passat per la seva classe i les famílies que hem tingut el goig de tractar-hi conservarem sempre un gran record de la seva professionalitat i humanitat.

espai escolar ~

Aquest segon trimestre s’ha caracteritzat per un marcat to social en les activitats promogudes per l’AMPA. Vam començar amb una sortida dominical de primavera, familiar, fent un recorregut per la riera d’en Xuncla. Vam poder visitar molins, fonts, un pou de glaç,… meravellant-nos del paisatge i trepitjant el territori. Sens dubte, la motxilla i la xiruca són bones eines per aprendre a estimar el país. La participació fou nombrosa i tothom, petits i grans, vàrem caminar de gust, agafant gana per assaborir el dinar que ens esperava de tornada a l’escola, que va ser de tres estrelles . En David Saulina, que exercí de chef, faria bé de publicar la recepta de la seva boníssima fideuada.

Festa de final de curs al pati de l’escola.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:13

Página 56

(Negro/Process Black plancha)

Foto de grup de la trobada a can Sans de Fellines.

56

Parlem de Sarrià ~ 53

~ espai escolar

Loli Fernández Herrera Fotos: Agustin Jaime

Aquest any hem escollit la casa de colònies “Can Sans de Fellines “ per fer la nostra trobada anual de mares i pares.

Alguns hi hem passat tot el cap de setmana i altres s’hi han afegit el diumenge. Va ser emocionant atendre les explicacions dels nostres fills i filles de tots els racons on havien estat i les activitats que havien fet durant la seva estada a les colònies de l’escola: cabanes al bosc petit, jocs a les tendes d’indi, bàsquet i el taller de mató ...

Per dissabte la Paqui ens va preparar un dinar ben complet, primer i segon plat acompanyats d’amanides i les postres, tot un repte per a tanta gent.

Amb en Toni i la Tati vam preparar els tallers d’ estampat de mocadors i diferents jocs per a grans i petits, val a dir que s’ho van treballar molt i ens van tenir ben ocupats.

Trobades com aquesta ens donen l’oportunitat de relacionar-nos en un medi diferent de l’habitual. Aquest és el tercer any consecutiu que l’ organitzem i ens agrada veure que cada vegada hi participen més famílies. Podem dir que hem assolit el nostre objectiu inicial de conèixer-nos i de mantenir un contacte més proper.

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48

Colònies familiars Primer curs CEIP Montserrat

17840 SARRIÀ de TER

sarria 53 5.0

30/11/05

11:13

Página 57

Anem

(Negro/Process Black plancha)

de

viatge

Dr. Emili Marco Segarra.

Especialista en Medicina Familiar i Comunitària

La indústria del turisme és una de les més importants en l’actualitat i els països exòtics en vies de desenvolupament reben el 20% del turisme mundial.

Els viatgers que tenen previst fer un viatge a aquests països acudeixen al seu metge de capçalera per demanar els consells necessaris sobre vacunacions i prevenció de les malalties més

freqüents que ens podem trobar fora del nostre país (diarrea del viatger i la malària). Se sap que la meitat dels turistes tindrà algun problema de salut, sentintse realment malalts el 20% i consultaran el metge el 10%.

Per tant és necessari i molt important saber algunes recomanacions raonables per poder fer el viatge amb tranquil·litat.

És important saber les condicions higienicosanitàries dels països de destí, així com el tipus i duració del viatge (plaer o negocis), el circuit que és farà (urbà, rural, aventures, etc.) o fins i tot l’estació en què es desenvoluparà (pluges, calor).

Recomanacions generals Alimentació • No consumir aliments de fonts desconegudes o de venda ambulant.

• Consumeixi aigua embotellada. Asseguri’s que les ampolles siguin obertes davant seu.

• Eviti els glaçons de gel en les begudes.

• Eviti llet, salses, postres, gelats i rebosteria de fàcil contaminació.

• Renti’s les mans amb aigua no contaminada, abans dels menjars. Si no tenim aigua es pot recórrer a agents antisèptics que tinguin alcohol o iode, o utilitzar tovalloletes higièniques.

• Peli la fruita vostè mateix abans de consumir-la.

• Evitar consumir amanides si no han estat rentades amb unes gotes de lleixiu.

• Eviti menjar carn i peix cru. Han d’estar cuinats a més de 65º C. • Es recomana beure forca, i sobretot per evitar l’esgotament i la pèrdua de líquids i sals minerals es millor ingerir te, begudes isotòniques, sucs de fruita i caldos de verdures.

Altres consells generals • Evitar el bany en rius i llacs d’aigua dolça per evitar infeccions oculars, òtiques o cutànies.

• Evitar tenir contactes amb animals domèstics i salvatges.

• En cas de tenir contactes sexuals utilitzar preservatiu de forma correcta, per evitar les malalties de transmissió sexual.

• Purificació de l’aigua. Bullir-la durant 10 minuts i deixar-la airejar per millorar-ne el sabor o cloració amb 4 gotes de lleixiu per litre d’aigua o 2 gotes de tintura de iode i esperar 30 minuts abans de beure-la.

Parlem de Sarrià ~ 53

57

Farmaciola • Sempre és útil portar un desinfectant i material de cura de fàcil aplicació. Cotó, gases, benes, tisores, pinces, termòmetre, alcohol o iode i esparadrap.

• Repel·lents de mosquits tipus Citrul·lina, DEET, seguint la norma del fabricant en particular pel que fa referència a nens petits.

• Paracetamol per la febre i el dolor suau.

• Antiinflamatoris tipus Ibuprofè , que també va be per la febre, o Diclofenac.

• Mareig. Dimenhidrat.

• Al·lèrgies. Antihistamínics. Cetirizida, Loratadina, Ebastina en comprimits per als adults o xarop per als nens

salut ~

Vestimenta • Roba còmoda, de fibres naturals com el cotó, el lli i de colors clars.

No han de ser ajustats. S’aconsella canviar-se de roba tot sovint.

• Portar calçat lleuger i tancat. No caminar descalç.

• Si utilitza ulleres, en porti unes de recanvi, o una nota de la graduació per part de l’òptica.

• Es aconsellable sacsejar els llençols i les mantes abans de dormir, així com el calçat i la roba abans de vestir-nos per si s’hi hagués amagat algun insecte.

• En cas de roba eixugada a l’aire lliure, cal planxar-la a temperatura elevada.

• Per prevenir insolacions o deshidratacions utilitzarem barrets, ulleres de sol i aplicacions de cremes amb filtre solar.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:14

Página 58

(Negro/Process Black plancha)

• Diarrea. Loperamida. Sobres de rehidratació oral.

• Antibiòtics. No és aconsellable d’entrada, però si la febre o la diarrea no desapareixen, iniciar tractament amb Norfloxaci en adults o Amoxicil·lina en nens.

• Acidesa Gàstrica. Almagato.

• Picades d’insecte: pomada de cortisona. Si no millora, antihistamínics orals. Si és molt important, cortisona oral.

(Deflazacort) • Cremades per sobreexposició solar. Pomada de cortisona.

• Pomades antifúngiques per guarir les crivelles que surten a l’engonal o als dits dels peus..

• Pomada antibiòtica tipus mupirocina per ferides bacterianes • Filtres i protectors solars d’alta gamma per prevenir cremades solars.

Vacunes i prevenció de la malària o paludisme Atès que la vacunació dependrà del nostre estat vacunal previ, del lloc on anem i sobretot del temps que disposem entre l'administració de les vacunes i l'inici del viatge, la

prescripció l'han de fer els metges dels centres internacionals de vacunació, després d'una consulta personalitzada. Cada país recomana una sèrie de vacunes per poder-hi viatjar.

Una malaltia molt estesa a tots els països tropicals és el paludisme, que pot resultar greu, per això cal que la previnguis amb la quimioprofilaxi i les mesures que eviten la picada del mosquit transmissor.

A Girona, els centres de vacunacions i consells sobre la quimioprofilaxi de la malària estan a l’Hospital Santa Caterina i a la Delegació de Sanitat.

S’ha de tenir en compte que algunes malalties tropicals no es manifesten immediatament, sinó que ho fan bastant temps després del viatge, per tant és important informar el metge de capçalera de la realització d’un viatge al tròpic o en vies de desenvolupament en els últims dotze mesos.

Que tingueu un bon viatge.

PAPER-VIU

ATENCIÓ SI ETS SOCI D’ALGUNA D’AQUESTES ENTITATS:

F.C. SARRI¸, U.E.SARRI¸, AMPA (ASSOCIACI DE PARES) C.E. JOVENTUT CELR¸

Av.de Fran a, 183 - 17840 Sarri de Ter Tel/Fax. 972 170 970 VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM: ● ● ● ●

ESTÀS DE SORT...

●

58

Parlem de Sarrià ~ 53

~ salut

●

TINDR¸S UN 10 % DE DTE. EN LES TEVES COMPRES EN PAPERERIA I REGALS. I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGR¸FIC...

● ● ● ● ● ● ● ●

VINE I COMPROVA-HO A:

LA LLIBRERIA DE SARRI¸

● ● ●

SAMARRETES AMB ESTAMPACI ULLERES DE SOL FOTOS CARNET REC¸RREGA MæBILS PREMSA I REVISTES ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS TARGETES DE VISITA FOTOCæPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX MARCS A MIDA MARCS I ¸LBUMS DE FOTOS M ATERIAL FOTOGR¸FIC I REVELATS M ATERIAL D OFICINA I ESCOLAR JOGUINES I REGALS CONTES I LLIBRES INFANTILS MOTXILLES, CARTERES, PARAIG ES, PILES I LOTS DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC

Fem poble!

DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,30

sarria 53 5.0

30/11/05

11:14

Página 59

(Negro/Process Black plancha)

Retorn als Nevados dels Andes

Pitxi, Manel, Estel, Paco i Gerard

GMS, Grup Muntanya Sarrià

Ara ja fa tres anys que vam fer la primera ascenció a la Cordillera Blanca.

Aquesta serralada, els Nevados, el Perú, la seva gent i la seva cultura ens van fascinar i vam marxar pràcticament convençuts que hi tornaríem.

Després de dos dies de viatge ens tornem a trobar a Huaraz, envoltats de muntanyes i en un ambient molt andí. Huaraz és considerada la capital de l'excursionisme als Andes, els carrers de la qual s'omplen d'alpinistes i excursionistes de totes les nacionalitats. I en aquest entramat ens trobem nosaltres, intentant planejar les futures ascensions, ja que en poques hores han canviat diverses vegades els nostres objectius a causa de les condicions de canvi continu a què estan sotmeses aquestes muntanyes de gran alçada.

El retorn als Andes, independentment dels cims que assolim, representa una nova experiència per a l'alpinisme sarrianenc i pel Grup de Muntanya Sarrià. A partir d'aquest moment comencen unes setmanes d'incertesa, en què molts factors objectius poden influir en el resultat d'aquest viatge. De moment, l'equip, format per 5 membres del GMS estem motivats per intentar assolir els màxims objectius possibles.

Un dels nostres objectius era escalar el cim més alt de la serralada, el Huascaran, de 6.768 m, però de moment les informacions que anem obtenint ens fa pensar que durant aquesta temporada és un cim pràcticament inassolible. Per aquest motiu probablement haurem de modificar els nostres plans i renunciar al cim més alt, i amb una mica de sort poder assolir altres Nevados de menor alçada, però de gran interès.

natura ~

Parlem de Sarrià ~ 53

59

Per aconseguir pujar cims de més de 5.000 metres és necessari realitzar una bona aclimatació prèvia. Amb aquesta finalitat els primers dies ens dedicarem a anar guanyant alçada progressivament, per poder estar en plenes facultats pel dia de l'atac al cim. Durant aquests dies d'aclimatació caldrà que preparem tota la logística per pujar al Camp Base (lloguer de tendes, contractació de cuiner i burros per transportar les càrregues, compra de menjar, preparació del material, …).

sarria 53 5.0

30/11/05

11:14

Página 60

(Negro/Process Black plancha)

Plantes i flors

Canya índia

Victòria Padrosa

60

Parlem de Sarrià ~ 53

~ natura

Entre les flors ornamentals cal destacar la Canya Índia.

Aquesta planta és d’una gran alçada, pot arribar a fer fins a 2 metres, té boniques flors i un bonic fullatge donant un aire elegant als jardins dels antics balnearis, als parcs de les ciutats i també en jardins particulars. Té la virtut de créixer molt i en un any pot cobrir bona part de les voreres amb el seu fullatge.

Les seves arrels tuberoses són molt resistents i poden durar bastant de temps en el lloc on ha nascut la planta. Les fulles són alternes, grosses i allargades de color vermell fosc o verdes. Precisament pel color de les seves fulles, existeixen dos grans grups que integren nombroses varietats. De l’espècie de Canya Índia que presentem, se’n conrea una raça gegant i una altra de nana, aquesta en varietats per a testos i jardineres col·locades en finestrals orientats al sud.

Les flors són grans i agrupades en espigues terminals, amb un calze dividit en tres parts, i la corol·la vermella o de color salmó. Hi ha també varietats grogues tacades de vermell. Floreixen durant tot l’estiu fins a finals de tardor. Pel que fa a la llum, poden estar a ple sol o a semiombra en llocs on els estius són massa calorosos i secs. El millor és una temperatura càlida en ambients humits. Els regs han de ser freqüents i abundants sobretot a l’estiu, ja que a més de l’evaporació natural de l’aigua, la planta es troba en plena floració.

Flors E mília C ristina A SARRIÀ DES DE 1970 Gràcies per la seva confiança

C a r r e r M a j o r, 9 17840 SARRIÀ DE TER Te l . 9 7 2 1 7 0 4 4 7

sarria 53 5.0

30/11/05

11:14

Página 61

(Negro/Process Black plancha)

Més enllà de Praga Elisabet Sau i Raventós

La ciutat de Praga s’ha convertit en una de les destinacions turístiques urbanes més visitada del centre d’Europa. Habitualment, les agències de viatge programen estades de diversos dies en aquesta ciutat, complementades amb visites a Karlovy Vary, la ciutat-balneari txeca amb més projecció internacional, o a d’altres capitals centreuropees, com Budapest i Viena. Tanmateix, darrera de Praga s’hi pot descobrir un país, la República Txeca, amb ciutats i edificis declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i amb espais naturals que permeten la pràctica del senderisme o del cicloturisme.

Parlem de Sarrià ~ 53

61

Viatjar cap al sud del territori txec té un atractiu afegit: durant els anys de la Guerra freda, el Teló d’acer el va deixar aïllat dels seus països veïns. L’existència d’aquesta barrera gairebé infranquejable fins als anys noranta del segle passat, va convertir bona part del sud de l’antiga Txecoslovàquia en una mena de cul de sac sotmès a forts controls militars. La desaparició del règim comunista va suposar, entre d’altres, la superació d’aquests controls i va permetre començar a potenciar turísticament un territori amb valors urbans i paisatgístics molt ben conservats, gràcies a l’aïllament provocat pels quaranta anys de separació europea .

Si bé el temps en aquesta part de l’Europa central no és especialment dur fins a l’hivern, la temporada àlgida per visitar Bohèmia i Moràvia del sud és al juliol i a l’agost, sobretot si es volen fer activitats a l’aire lliure. En aquests dos mesos tot és obert: des de les oficines d’informació dels parcs a tota l’oferta de places hoteleres, restaurants i activitats esportives. Cal afegir que l’alemany és la llengua estrangera més parlada a la República Txeca i gairebé l’exclusiva d’aquestes dues regions i que els txecs tenen un caràcter reservat i poc comunicatiu amb els estrangers.

Tanmateix, la senyalització impecable de les carreteres, dels senders (turistika), dels itineraris en bicicleta, així com una cartografia excel·lent, permeten endinsar-se pel país sense massa dificultats.

viatges ~

La curiositat per conèixer aquestes ciutats històriques, unida a la d’endinsar-se en els parcs naturals, ens va animar a organitzar un viatge cap al sud del país. L’itinerari ens va apropar als territoris que fan frontera amb Alemanya i Àustria i que administrativament són la Bohèmia del sud i la Moràvia del sud.

El rellotge Astronòmic de la plaça de la Ciutat Vella de Praga és un dels objectius més comú de les màquines fotogràfiques dels turistes.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:14

Página 62

(Negro/Process Black plancha)

A l’hora de traçar l’itinerari, les ciutats que vam triar per visitar no tan sols són properes entre elles sinó que també ho són a algun espai natural significatiu:

Ciutat

Protecció

Espai natural

Cesky Krumlov

Patrimoni històric i artístic Patrimoni de la UNESCO, 1992

Proximitat al Parc nacional de la Sumava, 1991 i Reserva de la biosfera de la UNESCO, 1990

Jindrichuv Hradec

Patrimoni històric i artístic

Trebon

Patrimoni històric i artístic

Trebonsko: Àrea de paisatge protegit i Reserva de la biosfera de la UNESCO, 1977

Znojmo

Patrimoni històric i artístic

Proximitat al Parc nacional del Podyje, 1991

Telc

Patrimoni històric i artístic Patrimoni de la UNESCO, 1992

Mikulov

Patrimoni històric i artístic

Bohèmia del sud

Moravia del sud

Palava: Àrea de paisatge protegit i Reserva de la biosfera de la UNESCO, 1976

62

Parlem de Sarrià ~ 53

~ viatges

Bohèmia i Moràvia del sud, dues regions amb un catàleg urbà reconegut internacionalment Gairebé totes aquestes ciutats van ser fundades entre el segles XII i XIII i tenen com a element urbà comú una plaça central, namesti, a partir de la qual s’obren els carrerons amb uns traçats que no han estat alterats des dels seus orígens medievals. Al voltant de la plaça, els edificis gòtics, renaixentistes o barrocs rivalitzen en decoració i esplendor i és interessant fixar-se en les diferències i els elements que, tot i semblar iguals, els fan únics. Les edificacions del seu Des del castell, el joc de teulades vermelles de Cesky Krumlov, la joia urbana de la Bohèmia del Sud. entorn acostumen a allotjar l’edifici històric de l’ajuntament, pena visitar el palau on hi ha una interessant balconada alguna oficina bancària i la de turisme i hotels i cafeteries amb arcades renaixentistes sobre el pati principal. A que encaixen les seves modernes necessitats funcionals Znojmo es pot contemplar la petita església de Santa amb un respecte estricte per l’entorn històric urbà.

Caterina Rotunda, un dels edificis romànics més antics que Prop de la plaça s’hi aixeca el castell-palau, hrad, de la encara es conserva a Txèquia. A Telc, la plaça central és família que, històricament, havia estat la senyora de la ciutota porxada i les façanes són molt homogènies ja que es tat. Per la seva posició excepcional destaca el castell dels van edificar simultàniament després de l’incendi de 1530. senyors de Krumlov, construït en un turó des del qual es També mereix una menció especial el petit barri jueu de pot dominar perfectament la ciutat i el riu Vltava. En aquest Mikulov, que es pot recórrer amb un itinerari fàcil i curt que castell és imprescindible visitar un preciós teatre rococó uneix els edificis i sinagogues d’aquesta comunitat expul(1766-67), on s’ha restaurat la il·luminació i el funcionament sada de la ciutat l’any 1938. original de l’escenari. A Jindrichuv Hradec també val la

sarria 53 5.0

30/11/05

11:14

Página 63

(Negro/Process Black plancha)

Malgrat la diversitat de grandària d’aquestes ciutats, el ritme de vida que s’hi percep és bastant tranquil i silenciós. Al poc turisme que es pot trobar fora de temporada s’hi afegeix una escassa presència de locals de lleure i una certa tendència dels txecs a beure cervesa fent llargues tertúlies al voltant de la taula del restaurant que, alhora, actua de bar. Els entorns essencialment rurals i agraris on estan ubicades aquestes ciutats inviten a practicar nombroses activitats a l’aire lliure. Al setembre era fàcil veure famílies senceres recollir pomes o passejar en bicicleta o bé observar, especialment als homes, com practicaven la pesca i la caça.

Per la seva homogeneïtat constructiva, la UNESCO ha preservat per a la Humanitat la plaça de Telc, amb edificis renaixentistes amb belles façanes esgrafiades.

Casa rural al Parc Nacional de la Sumava

Espais naturals sobre l’antic territori del Teló d’acer

63

A la Sumava s’hi troba una de les reserves forestals més antigues de Txèquia, el bosc de Boubin, amb unes coníferes que no han estat talades des del 1858 i que abracen

Parlem de Sarrià ~ 53

Els parcs nacionals de la Sumava (1.630 km2) i el Podyje (89 km2) preserven dos espais diferents i diferenciats de vegetació. Aquests dos parcs formen part d’una seguit d’àrees protegides que s’han delimitat sobre els terrenys alliberats amb la desaparició del Teló d’acer i que s’integren en un projecte anomenat Parcs per la vida, que suposa, entre altres coses, la unió d’espais naturals per damunt de les fronteres dels països.

el llac glacial de Plesne jezero. També es pot accedir fàcilment a l’espectacular llac amb torberes, Chalupska slat, per una passarel·la de fusta que protegeix la fràgil vegetació alpina de les passes dels visitants. Els boscos de la Sumava units als de la Selva Negra de Baviera, constitueixen el complex forestal més extens d’Europa. Per aproximar-se als diferents punts d’interès del parc hi ha una carretera que voreja el llac Lipno, un embassament a la part alta del riu Vltava, al llarg de la qual s’hi troben els petits poblets amb allotjament, restaurants i oficines d’informació del parc. Un tren de diesel, amb vagons grocs i vermells, també recorre una part del parc amb força freqüència, malgrat que moltes vegades no porta cap passatger.

viatges ~

Ben a prop d’aquestes ciutats hi ha alguns espais naturals que permeten descobrir aspectes singulars del paisatge txec. D’oest a est es pot trobar el parc nacional de la Sumava, la zona humida de Trebon, el parc nacional del Podyje i la reserva vitivinícola de Palava.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:15

Página 64

(Negro/Process Black plancha)

64

Parlem de Sarrià ~ 53

~ viatges

Vinyes i petits pobles conformen el paisatge dels suaus turons de Palava

Ja a la regió de Moràvia del sud, el parc del Podyje uneix la seva extensió amb la del parc austríac de Thayatal dins el projecte dels Parcs per la Vida. A l’accés de Civoz encara es conserva de forma testimonial una de les torres militars de vigilància i la disposició dels filats amb pues de l’antic Teló d’acer, històrica barrera física i ideològica d’Europa.

A partir d’allà se segueix una pista asfaltada que s’endinsa cap a l’antic territori de seguretat entre l’est o l’oest i que porta fins al riu Dyje, on hi ha el pas fronterer amb Àustria.

Si els anteriors espais naturals es troben en zones força plujoses de la República Txèca, Palava, en canvi, es troba en una zona molt més seca i assolellada que facilita el conreu de la vinya i l’elaboració de vins. Els agricultors d’aquesta zona aprofiten els suaus pendents dels vessants dels turons de Palava per plantar-hi ceps de les varietats Vetliner, Muller-Thurgau i Riesling italià. Els vins blancs són els més prestigiats internacionalment, especialment els que s’elaboren a partir del Riesling.

L’àrea de paisatge protegit de Trebonsko és un lloc molt singular perquè els seus 700 km2 estan formats per un conjunt de conques i canals que uneixen més de 400 llacs artificials. La intensa transformació d’aquest paisatge es va iniciar amb l’arribada dels primers habitants a l’Edat Mitjana que, des de llavors, han treballat per convertir un territori pantanós i fangós en un espai agrari i forestal habitable. A més a més, entre els segles XV i XVI es van construir la majoria de llacs artificials, el més gran dels quals és el Rosenberg (658 hes). Aquests llacs es destinen a la cria i engreix de peixos, en especial de carpes. La particular àrea humida de Trebonsko facilita la vida de moltes espècies d’aus aquàtiques i una frondosa vegetació de ribera. Per tota la zona és fàcil fer caminades pels diferents llacs o llogar bicicletes per descobrir un entorn agrari on s’aixequen les cases rurals.

En aquest racó de Moràvia del sud hi ha dos castells, Lednice i Valtice, que també estan inclosos a les llistes de patrimoni de la UNESCO. Aquesta consideració és deguda a la unió paisatgística excepcional que sorgeix de la construcció barroca i neogòtica dels castells amb la transformació de l’entorn segons els principis dels jardins romàntics anglesos. Per caminar, és aconsellable anar fins al castell de Lednice, residència d’estiu de la família Lienchestein, on, a més de visitar el castell neogòtic, es pot fer una llarga excursió pel seu jardí i navegar per un braç del riu Dyje fins als confins de la zona enjardinada. El castell de Valtice és la seu de la recent creada escola d’enologia txeca, que treballa per millorar la qualitat dels diferents productes vinícoles. Des d’aquest castell es pot començar un itinerari que recorre les vinyes i els cellers locals.

sarria 53 5.0

30/11/05

11:15

Página 65

(Negro/Process Black plancha)

Si a Praga descobreixes una ciutat envaïda per gernacions de turistes de tot el món que, a més de descobrir les meravelles arquitectòniques de la ciutat, poden gaudir d’una infinitat de concerts, òperes i obres de teatre negre, al sud de la República Txeca, els estrangers pràcticament no hi arriben. En aquest espai rural encara poc malmès pel turisme de masses es pot combinar un viatge on cultura i natura es fonen en harmonia, amb uns preus sensiblement més bai-

xos que els de Catalunya i amb uns serveis hotelers i detalls molt acurats i d’estil centreuropeu. A qui agradi la cervesa li serà fàcil tastar-ne de diferents, ja que gairebé cada ciutat té una marca pròpia i a qui li agradi la carn, gaudirà d’uns plats d’ànec i altres viandes molt ben elaborats, i per peix, és aconsellable tastar la carpa, guisada de moltes maneres i molt preuada entre els txecs.

Els enllaços de la xarxa per tenir més informació són: http://www.czechtourism.com/ : Oficina Nacional de Turisme de la República Txeca http://www.jiznicechy.cz/apps/en/index.xsp : Oficina de Turisme de Bohèmia del sud http://www.czechbyclick.com: web amb informació de tot el país http://www.gtc.cz/: pàgina de l’organització Greenways Travel Club, organització de viatges actius amb molts itineraris per a consultar http://www.heritage-trails.cz/ : organització de viatges amb proposta d’ itineraris

AV. de França, 13 17481 SANT JULIÀ DE RAMIS

65

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

Parlem de Sarrià ~ 53

EUGÈNIA

viatges ~

RESTAURANT

sarria 53 5.0

30/11/05

11:15

Página 66

(Negro/Process Black plancha)

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Les casernes es fabriquen amb ciment armat.

EL PERICH.

Editorial Està vist que les dretes no saben perdre.

Convençuts que la seva condició natural és la d’estar al poder, la de manar, quan no ho aconsegueixen de seguida comencen la bronca i aprofiten qualsevol excusa per muntar un sidral al parlament o al carrer, traient la bandera de la pàtria, de les essències i de la desqualificació: els qui no fan allò que ells diuen són uns mals patriotes o uns traïdors. O les dues coses.

Per sort a Catalunya han retrobat l’oasi i això torna a semblar Versalles: cortesia per aquí, pamplina per allà.

I els ganivets a sota la taula.

Sam Enfot, TSN, Redactor en Cap

66

Parlem de Sarrià ~ 53

~ news

L’aigua Davant la greu sequera que vàrem començar a patir aquesta primavera, el Conseller d’Agricultura Ramaderia i Pesca va tenir una idea original, mai vista fins ara. Ho endevineu? Sí, efectivament!: el Conseller va crear una Comissió de Seguiment de la Sequera.

Les solucions aportades (fer una pregària a Santa Mullena o a Sant Feliu de Bufanúvols), seran valorades per una altra comissió que serà creada en breu.

S’esperen grans resultats.

Jordi Rius, TSN, Pantà de Susqueda

Racó poètic Això de l’Estatut ho tenim un pèl fotut i el tema del finançament comença malament.

Potser s’haurà de resoldre amb el cafè per a tots mentre n’hi hagi per moldre i ningú no es quedi amb poc.

Tant se val, si a l’hora de repartir mai no es pot dir: quien parte y reparte se quedó la mejor parte.

Miquel Martí Pal Poeta local

Local Amb un protocol similar al d’altres actes, s’han inaugurat a la Sala del Matronat les taules i safates que serviran per fer els pica-pica de les properes inauguracions.

El regidor de torn va fer un discurs convencional i va acabar amb la frase emblemàtica: ”Queda inaugurat aquest pica-pica”.

La concurrència va quedar força satisfeta, tot i que la quantitat servida podria semblar escassa a jutjar pel poc que va durar: s’ho van ventilar en un tres i no res.

En properes ocasions es mirarà de posar-n’hi més, o anar-ho posant de miques en miques.

Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig

Internacional Llegit als diaris: En Zapatero a Veneçuela i Putin a Síria venen armes de valor no ofensiu (?)

Nosaltres, ignorants com som en qüestions d’armament, ens preguntem: les armes que s’han fet servir a l’Iraq eren de valor ofensiu, o per contra eren de valor democratitzador, o potser conciliador, o pacificador, o alliberador, o de quina mena eren?

Miquel Granada, TSN, Bagdad.

Moments estelars El relleu del Sant Pare al Vaticà i la lliga del Barça esdevenen les fites històriques de la televisió d’enguany.

Hores i hores d’un i altre tema que poden arribar a empatxar els més fidels seguidors. No diguem ja als descreguts.

Quin altre esdeveniment ens prepararan per d’aquí a uns mesos per tenirnos amorrats a la tele? Es pot concebre un espectacle més de masses que aglutini tantes passions? Serà fàcil.

Sobretot quan hi ha negoci al darrere.

Benet Disset i Culé, TSN, Plató de TV3

Reflexió (espinosa) Ai, les espines! Que a alguns els punxa que uns se les posin, però no els punxa que d’altres les venguin!

Com es deien aquells? Fariseus?

Doncs això.

J. Mª Espinàs, TSN, Jerusalem

Geografia recreativa Potser tenia raó Salvador Dalí quan deia que Perpinyà és el centre del món.

Si no del món, almenys sí que sembla la capital de les ires de les Espanyies més anticatalanistes que no paren de fer xup-xup amb “el club de Perpiñan”, o sigui Maragal, Càrod i Otegi. Quina creu...

Nolasc A. Gat, TSN, Becari

Eleccions gallegues I quan es va despertar, el dinosaure ja no era allà.

August Monterroso, TSN, Enviat literari

Arqueologia S’ha trobat un solar sense edificar al centre de Sarrià.

Experts arqueòlegs analitzen tan insòlita i espectacular troballa i miren de determinar les causes d’aquest apassionant fenomen.

S’esperen amb interès els resultats d’aquests estudis, conclusions que publicarem en exclusiva tan aviat com sigui possible.

Eudald Carbó, TSN, Arqueòleg

La reivindicació Portem prop de cinc anys (des del nº 37) reivindicant que no volem la gallina al Pont de l’Aigua i finalment l’Ajuntament ens ha escoltat. Ara falta que també ens escoltin els que l’han de treure.

De moment el cava és a la nevera.