Parlem_de_Sarria_51

Portada Muntada Sarria51

15/2/05

14:34

Pรกgina 1

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 3

S’atribueix al Beatle John Lennon la sentència” la vida és el que et passa mentre tu estàs fent altres plans”. Potser la frase es massa contundent i no és aplicable a tothom, però aquests darrers dies, des que l’alcalde Josep Turbau va anunciar que plegava, molta gent s’ha sorprès quan s’ha recordat que 17 anys de la seva vida els ha dedicat a la política local, dels quals tretze i mig com alcalde de Sarrià de Ter. Després de tant anys de liderar un projecte, una idea de poble, deixa l’alcaldia per poder viure. Conseqüent amb la seva manera de ser i de pensar, plega quan ha vist que ja no podia més, en paraules seves, quan assumir els problemes col·lectius i aliens se li feia més feixuc.

En els articles de comiat que trobareu en aquestes pàgines hi ha moltes referències a la seva persona, per la seva

Adéu a un bon alcalde generositat, responsabilitat i accessibilitat i també a l’obra feta, la transformació del poble en aquests anys, relligant els barris, creant serveis, fent-lo atractiu a molts nous veïns que provenen de l’àrea urbana i de les comarques gironines.

Sens dubte no n‘hi ha prou amb aquestes ratlles per glossar la presència de l’alcalde Josep Turbau en la vida sarrianenca, sinó que caldrà repassar l’hemeroteca, en particular els 12 anys de la revista Parlem de Sarrià, nascuda també per iniciativa seva, per informar, crear debat, donar a conèixer els projectes municipals i canalitzar les inquietuds dels sarrianencs.

En una època d’entorn canviant, de múltiples canals d’in-

formació, de problemes complexos i diversos, no es pot pretendre que una sola persona porti tot el pes d’un ajuntament. Els nous models de gestió empresarial emfasitzen el treball en equip en detriment de la figura del líder que sol concentrar tota la informació i direcció. Al cap i a la fi, un ajuntament, a més de satisfer les necessitats dels ciutadans, en molts casos actua com una empresa de serveis. Amb molt encert, en aquesta legislatura Josep Turbau va delegar la major part de les competències a l’equip de govern, de manera que el flux d’informació fos més transversal i la gestió més compartida. Tot i això, l’envergadura de la feina diària i un notori cansament l’ha portat a deixar l’alcaldia

CONSELL DE REDACCIÓ

Ivan Bustamante, Josep Brugada, Joaquim Carreras, Dani Cañigueral, Joan Casals, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Gregori Montgé, Josep Rodeja, Assumpció Vila.

DISSENY i MAQUETACIÓ

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA IMPRESSIÓ

Toni Ruscalleda Impremta Montserrat.

AGRAÏMENTS

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

HAN COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO

Josep Turbau, Josep Viella, Josep Brugada, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Emili Pérez, Esther Ferrero, Cristina Vicedo, Josep M.Vinyals, Janus S.L. Rosa Isern, Mijac, Josep M.Sansalvador, Engràcia Bramon i Pere Figueres, Mònica Singla, Llibertat Turbau.

E-MAIL PORTADA

1.500 exemplars.

Sumari Tema de debat Ajuntament Tema de portada Dossier d’història Entrevista Entitats Cultura Solidaritat Espai escolar Natura Esports Cartes al director News

4 14 22 32 42 44 49 57 59 62 63 65 66

revista@sarriadeter.com “Un feix ma”, d’Àngel Vilà, fotografia guanyadora del concurs de les VI Jornades

del Paper.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:

www.sarriadeter.com

Paper groc 100% reciclat de PAPELERA LA CONFIANZA SA. Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

El consell de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

3

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Parlem de Sarrià ~ 51

TIRATGE

10 €

Un best-seller recent sobre la bona sort, afirma que per tenir-ne cal crear les circumstàncies. El nostre poble, de tradició industrial i menestral, coneix molt bé les dificultats per aconseguir millorar la seva qualitat de vida. I aquí hi ha tingut molt a veure el treball realitzat per l’alcalde Josep Turbau, amb el suport de l’equip de govern, al llarg d’aquests anys. És a dir, si les coses han anat relativament bé, no és fruit de la casualitat, sinó d’haver creat les circumstàncies, en el nostre llenguatge, d’haver treballat en la bona direcció.

Josep Turbau ens deixa com alcalde. El recuperem com a ciutadà implicat en les entitats i com amic, sempre disposat a donar un cop de mà.

editorial ~

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

en mans del primer tinent d’alcalde i a que un altre regidor dediqui més temps per la gestió del dia a dia.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 4

Carta de comiat Josep Turbau i Serrat

El 18 de novembre del 2004 vaig anunciar als mitjans de comunicació la meva decisió de deixar el càrrec d’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb efectes de 31 de desembre de 2004 i de regidor fins que s’hagués fet l’elecció del nou alcalde.

Malgrat el que s’hagi dit i el que cadascú pugui pensar, no va ser una decisió presa amb antelació i que respongués a cap estratègia política preestablerta. Quan un parell de mesos abans ho vaig comunicar als regidors, els va agafar per sorpresa.

4

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de debat

La decisió va ser meditada i pel bé, en primer lloc, propi, de l’Ajuntament i del poble de Sarrià de Ter. Pel bé propi, perquè necessitava plegar. Necessitava tenir més temps per a mi i per a la meva família. Assumir els problemes col·lectius i aliens diaris se’m feia cada dia més feixuc. Al llarg d’aquests anys que he estat alcalde, tretze i mig, i quatre de regidor i primer tinent d’alcalde, he tingut diferents règims de dedicació a l’ajuntament, des de combinarho amb la feina de funcionari, a passar a la dedicació exclusiva. Ara, amb la dedicació a la feina tenia una jornada de dedicació a l’ajuntament molt limitada i la sort és que tots els regidors i regidores van assumir molt bé la seva tasca i amb un molt alt grau d’implicació i dedicació.

Pel bé de l’ajuntament. Cal que al davant d’una institució com l’ajuntament hi hagi persones il·lusionades i amb moltes ganes de treballar. No és que em faltés il·lusió, però és evident que després dels anys no tinc la mateixa que el primer dia.

Cal que les persones que són al davant de l’ajuntament tinguin la major presència possible i que hi hagi un lideratge motivador i engrescador.

Pel bé del poble. És evident que l’alcalde ha de prendre iniciatives i liderar la vida del poble, i això s’ha de fer amb la motivació ben alta. No es poden perdre oportunitats. Potser hauria estat fàcil continuar i esperar a plegar al final de la legislatura, però penso que això hauria estat més fraudulent que deixar el càrrec ara.

Foto: Toni Martínez

Crec que als problemes se’ls ha de plantar cara i no esquivar-los. Per tant, malgrat que ara ho pugui passar malament per la renúncia, o que els companys hagin de reajustar l’organigrama, considero que és més honrat deixar-ho que continuar.

No em considero cap heroi, ni cap persona amb més ni menys capacitat que altres. Sóc una persona que essent alcalde de Sarrià de Ter tretze anys i mig i regidor i primer tinent d’alcalde quatre anys més, he dedicat part de la meva vida a l’interès col·lectiu i crec que ha arribat el moment, en què jo i només jo he decidit de prendre’m un descans.

Ho he fet perquè he vist que no estava en les condicions, no de salut física o mental, sinó de vitalitat que el càrrec mereix.

He estat alcalde i ho he estat treballant i lluitant moltes vegades a contracorrent i això desgasta. Ara tinc 48 anys i tota una vida per endavant. Mentre he estat a l’ajuntament he passat de pare a avi i de tenir les filles a casa a estar sol amb la meva dona.

He viscut experiències molt gratificants i moments molt bons, he conegut persones molt interessants i altres no tant,

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 5

Amb 23 anys treballava en una empresa on precisament vaig entrar per conèixer els amos, ja que compartíem l’afecció a la muntanya i l’excursionisme. Davant el que a mi em va semblar una injustícia vaig optar per fer costat als treballadors, jo també ho era, en contra dels amos amb qui m’unia l’amistat. Vaig optar per la defensa de mitja hora d’esmorzar que ens volien treure amb l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors. L’empresa, aprofitant la nova regulació, volia que els treballadors renunciéssim al temps per esmorzar. Un laude arbitral donà la raó als treballadors i vaig ser acomiadat als tres mesos. Acomiadament improcedent. Aquí no vaig ser jo que vaig plegar, sinó que em van fer plegar.

A l’escolaritzar la meva filla gran, una altra injustícia se’ns posava al davant. La primera mestra que tindria seria una persona que no estava en condicions per estar en una classe. Els pares ens vam organitzar i vam aconseguir la substitució de la mestra el primer dia de classe. Això va precipitar que entrés a l’Associació de Veïns del Pla de l’Horta i com que a molts els espantava haver de signar documents, em van fer president. De l’Associació de Veïns vaig dimitir als dos anys de ser President, perquè no hi havia prou col·laboració, per als pocs mesos tornar-hi. Allà em va tocar primer responsabilitzar-me de la guarderia, fer tots els tràmits per adequar-la a la llei i després tancarla per manca de viabilitat econòmica. Ens vam fer un tip de treballar per a la millora del barri i en l’organització d’actes socials, entre ells la Festa Major de Sarrià de Dalt, assumint com a entitat, juntament amb l’A. de V. de Sarrià de Dalt, tots els riscos. De l’Associació de Veïns a l’ajuntament només hi havia un pas. Els partits polítics locals fan encara avui mans i mànigues per fitxar la gent que treballa a les entitats.

Josep Turbau en una imatge de 1991. Foto: Pere Mir

La Cooperativa feia aigües, una colla de gent jove, almenys més jove que els que fins aleshores eren a la Junta Directiva, vam intentar salvar-la i no ens en vam sortir. Avui l’edifici forma part del patrimoni municipal. Però perquè això fos possible vaig haver de dimitir del càrrec de president, una nova dimissió abans d’hora. Si no ho hagués fet, el representant legal de l’ajuntament com a part compradora i el de la Cooperativa com a part venedora, haurien estat la mateixa persona.

5

Si dic que estic cansat, no és pels mesos que portem d’aquesta última legislatura. La història ve de més enllà. De jove vaig participar en la creació del que seria anys més tard el GRUP MUNTANYA SARRIÀ. En aquells anys, jo en tindria 16 o 17, vaig començar a implicar-me en la vida social del poble.

Van començar les relacions amb el Centre Parroquial, la UES, que encara era ADC de Sarrià de Dalt, la TORRAS,... D’allà en va sortir l’edifici del Cau, avui patrimoni municipal.

tema de debat ~

Ja que es dóna tanta importància al fet que un alcalde d’un poble petit deixi el càrrec a mitja legislatura quan ha anunciat que no abandonarà al presentar-se per cinquena vegada per estar al servei dels veïns, i causa tanta sorpresa i decepció a alguns, permeteu-me que pequi d’immodèstia i parli de mi mateix per intentar explicar la decisió que he pres.

Ja havia començat a tornar a estudiar als vespres i en els estudis de Graduat Social hi havia una assignatura que tractava sobre cooperativisme. Jo pensava que els principis cooperatius eren una bona eina per transformar la societat, però la realitat a casa nostra ha estat que s’ha seguit una política nefasta pel cooperativisme. La realitat era que a la Coope gairebé ningú coneixia els principis cooperatius. Adhesió voluntària i oberta.

Gestió democràtica a càrrec dels socis. Participació econòmica dels socis. Autonomia i independència. Educació, formació i informació. Cooperació entre cooperatives. Interès per la comunitat.

Parlem de Sarrià ~ 51

però totes m’han enriquit amb la seva personalitat. He tingut reconeixements per feina feta i bronques per no estar a l’altura del que s’esperava de mi. He treballat pel poble a vegades lluitant gairebé de cos a cos, amb el desgast que això suposa. No vull fer expressament esment de cap dels capítols que he viscut i que han sigut especialment dolorosos per a mi. Els que heu estat més a prop meu ja en sabeu alguns.

Dels tres partits polítics que es presentaven a Sarrià de Ter l’any 1987 vaig optar pel PSC. Amb en Jordi Cañigueral hi havia tingut més relació que amb la gent de les altres candidatures. I el projecte socialista encaixava més amb la meva idea de societat que no pas el dels comunistes o la dreta nacionalista. Em va sorprendre que em posés de primer tinent d’alcalde, per davant de companys que havien estat amb ell l’anterior legislatura. Em va delegar les àrees d’hisenda, govern local, amb responsabilitats sobre el pressupost, la policia i el personal.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 6

Robert Creixans de Ràdio Sarrià i Josep Turbau. Maig 1995.

Foto: Pere Mir

Eleccions municipals 1995.

Arribada de l’alcalde reelegit i la seva dona.

Foto: Pere Mir

6

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de debat

Josep Turbau i Josep Maria Nadal en la signatura del conveni amb la UdG. Maig 1999 Foto: Pere Mir

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 7

El meu antecessor, en Jordi Cañigueral, va ser Conseller Comarcal del 87 al 91. En aquella primera època dels Consells Comarcals, solien ser consellers els alcaldes. A mi em va tocar substituir-lo i vaig ser portaveu pel PSC. La poca experiència i l’excessiva implicació personal van propiciar que plegués a mitja legislatura.

Com poden comprovar, això de dimitir abans d’hora no és nou en mi. Unes vegades per voluntat pròpia, altres per voluntat aliena, altres per conveniència i ara per cansament.

Als que em coneixen no els ha causat sorpresa, i estic convençut que els que m’han votat i fet confiança, votació rera votació, tampoc els he defraudat. Si hi estic bé, treballo fort i a gust, si no m’hi trobo bé, prefereixo deixar-ho córrer i no defraudar.

El Sr. Ricard Ametller va propiciar que em fessin Diputat Provincial per a contrarestar el seu pes dins la Diputació i evitar que Sarrià de Ter caigués en mans de CiU i servís de punta de llança per entrar a Girona-Salt-Sarrià. Aquí sí que vaig acabar el mandat. La Diputació paga prou bé i dóna gust treballar-hi.

Quan m’he compromès en una tasca ho he fet per fer feina, per intentar millorar les coses, quan ha calgut he plantat cara i he posat els interessos col·lectius per davant dels particulars. Treballar pels altres proporciona una gran satisfacció, sobretot si no n’esperes res a canvi. Si per contra, esperes que t’ho recompensin, la majoria de les vegades te’n portes una gran decepció. Crec que a l’ajuntament, a l’Associació de Veïns, a qualsevol entitat, s’hi ha d’anar a treballar només pel gaudi personal de fer coses sense esperar-ne cap gratificació, ni econòmica, ni de cap altra tipus, llavors les alegries vénen soles.

No vull deixar l’oportunitat per expressar l’agraïment també als dirigents i membres del Partit dels Socialistes de Catalunya, que moltes vegades ens han donat suport i no sempre han obtingut la justa correspondència. Com també altres membres d’altres formacions polítiques, de CiU, d’ERC, d’IC Verds i fins i tot del PP, que en un moment o altre ens han ajudat.

I als alcaldes i regidors de pobles veïns, gràcies per la seva amistat i moltes vegades, també, col·laboració.

I per acabar la llista d’agraïments, i el deixo expressament pel final, a la meva família, que són els que sense voler-ho han patit més de prop la meva dedicació al poble. Als meus pares, que m’han transmès el reguitzell de valors positius; a les meves filles, que s’han hagut d’abstenir de fer segons què perquè el seu pare era l’alcalde i han patit el meu compromís. I, sobretot, a la Conxi, que ha portat amb tota dignitat el paper que li ha tocat fer per ser la dona d’un ximple que li ha agafat per dedicar part de la seva vida a la vida col·lectiva. Ella, amb tots els respectes pels regidors i per les regidores, ha estat la millor consellera.

Ningú és imprescindible i tots, un dia o altre, deixarem el càrrec, vulguem o no vulguem. La institució municipal està prou ben organitzada perquè no se’n ressenti quan plegui un regidor o un alcalde. Ni tan sols trontolla quan un o més d’un trànsfuga fa canviar d’alcalde. Després d’un home o d’una dona, en ve un altre, i l’ajuntament continua com la vida. He tingut el goig de viure una etapa de la vida pública municipal apassionant i us desitjo el millor per a vosaltres i per al poble de Sarrià de Ter. Us dono les gràcies a tots per tot, i us demano que, si no oblideu, almenys sapigueu perdonar que no hagi estat capaç de complir amb tot el mandat de quatre anys i els desenganys, decepcions i ofenses que us hagi pogut ocasionar.

7

He estat envoltat de bons companys, treballadors i competents, i molts dels mèrits que se m’atribueixen corresponen als regidors i regidores que han dedicat moltes hores a la feina i quasi sempre sense el merescut reconeixement.

Alguns han estat amb mi a l’ajuntament fins a dotze anys, altres menys temps, però tots han posat el seu treball, el seu temps i dedicació a la millora constant d’aquest poble. A tots els haig de donar les gràcies i es mereixen la gratitud dels veïns, tant si la seva tasca ha estat en el govern o en la ingrata oposició.

Al llarg d’aquests anys he estat envoltat també de molts bons col·laboradors fora de l’ajuntament, veïns i ciutadans de Sarrià i de fora de Sarrià, que m’han donat el seu suport, la seva ajuda, el seu consell, el seu treball altruista i que ens han ajudat a fer de Sarria de Ter un poble cada dia més.... de tot i millor. Expressament no en menciono cap, però són molts els que em vénen a la memòria.

tema de debat ~

En Jordi Cañigueral va ser el meu primer mentor municipal i a ell vull retre un petit homenatge per la feina difícil i complicada que va tenir per posar de nou en funcionament una estructura administrativa que va ser desballestada. Li va tocar fer una tasca ingrata i de poc lluïment, però va posar els fonaments per facilitar-nos la tasca als que vam venir després.

A tots els funcionaris i treballadors, els que estan en actiu i els que han estat a l’ajuntament, els dono les gràcies per haver estat bons col·laboradors i els demano disculpes i perdó per les malifetes que amb ells he comès.

Parlem de Sarrià ~ 51

No em vull estendre en la feina feta a l’ajuntament, està suficientment recollida a les hemeroteques i a la revista Parlem de Sarrià. Hi ha coses ben fetes i no tan ben fetes, però sempre fetes amb la millor intenció. Disset anys a l’ajuntament són prou temps per haver fet feina, malament si no se n’hagués fet. Crec que n’hem fet. S’ha treballat i crec que força i tan bé com hem sabut.

També m’he d’acomiadar dels funcionaris i treballadors de l’ajuntament, i si abans feia menció a l’alcalde Jordi Cañigueral, ara haig d’esmentar el secretari José Ma., ell porta més temps que jo a l’ajuntament i encara n’hi queda més. Amb ell les hem viscut de tots colors i a vegades les hem passat morades, però també va per ell el meu agraïment per les seves atencions i la seva competència professional reconeguda en l’àmbit dels secretaris municipals.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 8

Alcalde, Josep Viella i Massegú Exprimer Tinent d´Alcalde Vocal de la Junta de l´Agrupació de Girona del PSC Advocat

8

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de debat

Va ser a finals de 1990 quan en Josep Turbau em va proposar formar part de la llista socialista a les eleccions municipals de 1991. Recordo, com si fos ara, que ens reunírem tot prenent un cafè al bar de ca l’Eugènia de Sant Julià. La veritat és que, des del primer moment, em va fer il·lusió la proposta, acostumat com estava a col·laborar ja a d’altres àmbits dels moviments socials, religiosos i associatius del nostre poble.

El dia 15 de juny de 1991, en Josep Turbau fou elegit per primer cop alcalde i jo vaig prendre possessió del càrrec de primer tinent d’alcalde amb delegacions sobre urbanisme. Llavors en Josep tenia 34 anys i jo 26; ell, una esposa, dues filles petites i els pares; jo, una esposa, cap fill encara i els meus pares. En Josep, encapçalant un projecte sota les sigles del PSC, ens va permetre guanyar una darrera l’altra totes les eleccions municipals per majoria absoluta, fins a quatre vegades, mereixent la confiança de moltes sarrianenques i molts sarrianencs.

Van passar 12 anys (aviat és dit) fins que arribaren les eleccions municipals de 2003. En aquell moment jo vaig decidir que era el moment de deixar les meves responsabilitats polítiques al municipi, ja que el gruix de la meva feina com a advocat i la necessitat de renovació així ho aconsellaven. Ell, en canvi, es va veure amb força de tirar endavant. En aquell moment, any 2003, les coses ja havien canviat molt: tots érem més grans, en Josep tenia 46 anys i jo 38; ell havia passat de ser pare a gairebé ser avi (com bé va dir al discurs de comiat que va fer al Ple de l’Ajuntament del dia 30 de novembre; avui sortosament ja ho és); jo ja havia sigut pare i tenia dos fills d´11 i 6 anys;

ell encara gaudia de la companyia dels seus pares i jo , dissortadament, havia perdut el meu pare a qui tant recordo i a qui no deixaré d’estimar.

Era evident que les nostres vides personals, doncs, havien donat moltes voltes, però el poble al qual vàrem servir tot aquest temps, també.

El poble, diem, havia donat moltes voltes i és moment, doncs, de fer un petit balanç, no exhaustiu, de quin fruit ha donat el pas d’en Josep Turbau al llarg d’aquests 13 anys i mig en què ha ocupat el càrrec d’alcalde, dels quals he tingut l’honor d’acompanyar-lo durant els 12 primers anys.

No ho faré parlant només d’obres concretes, sinó que vull centrar-me especialment en les seves idees i en la seva capacitat personal. És el balanç d’un amic i, per tant, sotmès a la lògica subjectivitat que pot ser o no compartida; vol ser també un balanç de merescut homenatge.

Als seus inicis fou primer tinent d’alcalde amb delegació, entre d’altres matèries, a la Policia municipal. Quan en data 15.06.91 pren el relleu d’en Jordi Cañigueral i assoleix la condició d’alcalde, es marca tres eixos fonamentals que serien la marca i el segell de la seva tasca política al llarg de tots aquests anys: un primer, les persones; en segon lloc, les persones i, per últim, també les persones. Les persones com a referent per la seva política d’infraestructures i serveis. Les persones com a referent per la seva política de cultura, sanitat, esports i ensenyament. Les persones, també, com a referent per la seva política de Poble, en la concepció més integral del terme.

Aquests objectius impregnen tots els seus actes i totes les seves decisions.

sempre

alcalde Any rere any i en totes i cadascuna de les legislatures en què fou la nostra primera Autoritat, i en sóc testimoni, no es prenia cap decisió que no tendís a afavorir el benestar de les persones. Aquesta fou, sense cap mena de dubte, la seva obsessió, constant i reiterada que el portava a ser assequible a tothom, que feia que sempre tingués un minut i una hora per a qualsevol que li volgués plantejar quelcom, fos dilluns o diumenge, que li impedia estar-se massa temps assegut a la butaca del seu despatx; d’aquí ve que tantes i tantes vegades el veiéssim passejant amunt i avall per tots i cadascun dels carrers i racons del nostre poble.

No és possible amb aquest escrit fer un repàs de tot el que s’ha fet durant aquests darrers 13 anys i mig essent alcalde en Josep Turbau. La seva gestió mereixeria, de ben segur, un espai editorial molt més ampli. Malgrat tot, no voldria deixar passar aquesta possibilitat que em brinda la nostra revista (la revista del Poble) per dibuixar quatre pinzellades que volen venir a demostrar que, efectivament, les seves respostes eren sempre demandes, interessaven les persones; les persones de Sarrià.

Hi ha una dada que no deixa lloc al dubte sobre l’evolució que ha tingut aquest Poble. Es refereix a la demografia i conclou que en Josep Turbau deixa l’herència d’un poble que any rere any està creixent d’una manera moderada i sostenible. Quan un poble creix no és només perquè hi ha més naixements que defuncions; es deu, sobretot, en primer lloc a que els joves no marxen; en segon terme, a que molts d’aquells, joves i no tan joves, que havien marxat tornen de nou; i per últim, a que molts que no

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 9

Inauguració del nou CAP de Sarrià de Ter, amb el Conseller Eduard Rius, l’alcalde Josep Turbau i Ramon Creus. Desembre de 1997.

Foto: AVS

9

U.A. Vinyers i tants altres) ha permès relligar d’una forma clara tot el municipi, fent que les persones s’integressin als diversos sectors per poder fer ús dels serveis ubicats a cadascun d’ells: els de l’Horta anant a Sarrià de Dalt a la piscina, als locals del Centre Cívic de la Cope; baixant al mercat de Sarrià de Baix o anant al Pavelló; els de la Rasa fent tot això i anant a passejar per Sarrià de Dalt passant pel Pla dels Vinyers, sense solució de continuïtat. Els de Sarrià de Baix també, descobrint tots els racons, banyant-se a Sarrià de Dalt, curant-se el mal de cap al Pla de l’Horta, passejant als Vinyers, ballant al Pavelló i anant a veure els gegants i el futbol a la Rasa; els veïns dels Vinyers i els de Sarrià de Dalt de la mateixa manera.

Tot pensat amb les persones i per a les persones. Seria farragós parlar de

tema de debat ~

ara en la seva obsessió per un sol Poble dins la diversitat). I és que encara hi ha algú que pensi que no va ser un encert tirar endavant la urbanització del Pla de l’Horta i possibilitar així la construcció del nou Centre d’Assistència Primària, d’espais d’esbarjo i més tard de l’Escola Bressol?

Fins i tot ara no està de més recordar que alguns (CiU) , el dia que es votava aquest Projecte, van absentar-se del Ple en una clara mostra de manca de visió de futur i d’irresponsabilitat política; vam haver-nos de sentir que allò “hipotecaria” el futur de Sarrià.

Turbau estava segur del que feia. La construcció del Pavelló: no ha servit per fomentar la pràctica de l’esport i també per trobar un referent en el qual tothom s’hi senti bé? Aquest desenvolupament urbanístic (Pla de l’Horta, però també Sector Paperer,

Parlem de Sarrià ~ 51

en són fills decideixen de viure-hi. I això només és possible quan en un entorn determinat, en aquest cas Sarrià, s’hi fa agradable de viure. Els qui ens passem gairebé més temps a Girona que a Sarrià sabem que allò que abans havíem de sentir: “no sé com pots viure-hi, amb aquesta pudor i amb aquest fum”, “quin rotllo viure a Sarrià amb tantes carreteres i soroll....”, ara s’ha transformat en elogis: “quin canvi que ha fet el vostre poble”, “sembla un altre”, “no m’importaria viure a Sarrià”. Tot això no es fa per art de màgia. Tota aquesta transformació es deu a un projecte de Poble que en Josep va tenir molt clar des del primer minut del seu primer mandat, per damunt de tot, per damunt d’entrebancs puntuals, per damunt d’altres concepcions potser menys arriscades políticament i electoralment (penso

Descobriment de la placa que agermana Sarrià de Ter amb Capellades i Aguacatán. Foto: Roger Casero

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 10

Presentació del llibre d’Isidre Macau a la Sala Patronat. Les germanes Macau amb Josep Turbau. Gener de 2001. Foto: AVS

dament per la pluralitat mitjançant Radio Sarrià; fent del Poble un referent sanitari amb el Centre d’Assistència Primària; modernitzant l’escola CEIP Montserrat ; construint l’Escola Bressol i dotant-la dels mitjans necessaris pel seu òptim funcionament; i tantes i tantes altres coses que tothom ara mateix té al cap i que es faria llarg poder citar.

10

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de debat

l’arranjament de tants i tants carrers i sectors arranjats (el carrer del Riu, Firal i Lloses, Roger de Flor, els de la Rasa, els del Pla de l’Horta, el carrer Major, els Polígons industrials …); de l’acondicionament de tants i tants locals (Local Social de La Rasa, el Patronat, la “COPE”, l’antic CAP, la Sala d’Exposicions del carrer Petit...) i equipaments (camp de futbol, pista de Sarrià de Dalt, piscina, teatre, Col·legi Montserrat ...).

El mateix motiu movia la seva política social, sanitària, cultural i esportiva.

L’esforç econòmic en els serveis socials (oferint-los directament des del Poble); en la formació d’adults (universalitzant l’ensenyança de la cultura, de les aficions i de les tècniques artístiques més diverses); en la promoció dels artistes locals exposant les seves obres; fent costat als més grans -als quals no va deixar d’acompanyar en molts dels seus actes- i als quals ben aviat se’ls podrà oferir l’espai digne i adient que es mereixen (l’edifici del “CORO”); oferint als més joves locals i suport econòmic per exterioritzar les seves inquietuds i la seva pròpia visió cultural; fent suport a l’augment de la pràctica esportiva en moltes altres modalitats que anessin més enllà dels tradicionals futbol i handbol; motivant l’agrupació de les persones al voltant d’uns objectius

II Jornades del paper.

Fira del paper.

Octubre de 2000

comuns (fomentant així els moviments associatius); fent costat a les famílies i als més petits, organitzant activitats d’estiu i Nadal que any rere any batien rècords d’assistència i, per damunt de tot, qualitat; mantenint, també des de la no confessionalitat, una bona relació amb el moviment cristià i catòlic de les Parròquies de Sarrià, col·laborant en tot allò que donava serveis als nostres vilatans; apostant per la cultura en majúscules, al donar un suport incondicional a una revista cada dia més reconeguda arreu; promovent la sostenibilitat del municipi, essent els primers en redactar un PALS (Pla d’Acció Local Sostenible) a les comarques gironines, que s’ha vingut complint en tots els seus continguts; apostant decidi-

Persones i Poble. Dues obsessions i una sola idea. Tot per a les persones però amb les persones. Mai va donar l’esquena a tots aquells que d’una o d’altra manera s’implicaven en la gestió dels diversos àmbits municipals.

No volia que Sarrià fos el seu projecte, sinó que fos el fruit de la col·laboració de l’Administració i els ciutadans. Treballant colze a colze amb tots els seus regidors i amb els funcionaris municipals. Entenc que, avui, el resultat així ho demostra i que ho demostrava cada quatre anys quan obtenia la majoria absoluta i, per tant, l’aval majoritari de totes les sarrianenques i de tots els sarrianencs.

La seva generositat, treballant pel Poble 24 hores al dia i 365 dies l’any, ha de merèixer el reconeixement de tots. Llegint el butlletí de CiU del passat mes de desembre de 2004, hom s’adona que ni en el moment del comiat ells han estat generosos; mal

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 11

símptoma per tot aquell que vol guiar els destins d’un Poble assumint tan alta responsabilitat. La generositat és la primera virtut en tot polític i Turbau va ser generós amb tothom, amb els seus i amb els que sabia que no ho eren. Generós i honrat. Honrat quan es va adonar que no tenia prou empenta per continuar dirigint el destí del Poble amb la dedicació que aquest mereix i decideix plegar per no enganyar ningú. No hi ha estratègia política; qui li busqui va errat o és evident que li interessa dir-ho només per obtenir un rèdit polític.

La seva tasca anava dirigida a totes i a tots; a les persones sense distingir colors, tendències ni ventalls polítics.

Fins i tot, a voltes, anant totalment en contra d’allò que el Partit sostenia, tot i que el representava com a independent. L’interès del Poble era lluitar contra el pas del TGV i ell fou el primer a fer-ho, arrossegant darrera seu tantes i tantes persones i tants d’altres pobles; nedant contracorrent però segur del que convenia a Sarrià. Si no fos per ell avui no hi hauria cap possi-

bilitat que aquesta infraestructura passés totalment soterrada pel nostre municipi. Ara l’esperança encara hi és i no fa massa dies, concretament el dia 2 de gener d’aquest any, un diputat del PSC a Madrid em deia que semblava que la demanda era ben acollida pel Ministeri. En tot cas, sigui quin sigui el resultat, ningú podrà negar-li la seva entrega i el seu esforç.

La mateixa entrega, esforç i tossuderia fins aconseguir l’arranjament de l’autovia i l’enderroc dels accessos a l’autopista; obres que tant han fet canviar l’aspecte extern del municipi i que l’han modelat internament de forma ben excepcional.

En Josep Turbau ha estat un bon alcalde que la nostra modesta història convertirà en un Gran Alcalde. Encara potser és massa aviat per poder copsar en tota la seva magnitud quin és el llegat que ens deixa en els seus més de 13 anys com a alcalde. De ben segur que la història, com quasi sempre, s’encarregarà de fer justícia.

A tots aquells que han estat Presidents de Govern, se’ls concedeix

SI ETS SOCI D’ALGUNA D’AQUESTES ENTITATS:

●

● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

VINE I COMPROVA-HO A:

LA LLIBRERIA DE SARRIÀ

● ● ●

SAMARRETES AMB ESTAMPACIÓ ULLERES DE SOL FOTOS CARNET RECÀRREGA MÒBILS PREMSA I REVISTES ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS TARGETES DE VISITA FOTOCÒPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX MARCS A MIDA MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS MATERIAL D’ OFICINA I ESCOLAR JOGUINES I REGALS CONTES I LLIBRES INFANTILS MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, …

PILES I LOTS DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC…

Fem poble!

11

DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,30

tema de debat ~

●

Parlem de Sarrià ~ 51

VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM:

●

TINDRÀS UN 10 % DE DTE. EN LES TEVES COMPRES EN PAPERERIA I REGALS. I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC...

P.D: Vaig acabar aquest article el dia que acomiadàvem el company Xifra de Sarrià de Dalt, membre de CiU; el meu reconeixement per ell i una abraçada i un mot d’esperança a la seva esposa i als seus fills, amics meus i de la Rosa.

Av.de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter Tel/Fax. 972 170 970

●

ESTÀS DE SORT...

Ha arribat l’hora del relleu i una persona que no ha de demostrar res a ningú ens representa a tots com a alcalde. És en Nicolás Pichardo.

Sempre disposat a treballar per a la Comunitat, arriba a la seva responsabilitat més important. Donem-li confiança perquè segur que és la persona adient per prendre el testimoni. Té tot el meu suport.

PAPER-VIU

ATENCIÓ F.C. SARRIÀ, U.E.SARRIÀ, AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES) C.E. JOVENTUT CELRÀ

per sempre el tracte de Presidents.

Crec que nosaltres, totes les sarrianenques i tots els sarrianencs, sigui quina sigui en el futur la dedicació d’en Josep Turbau i sigui quin sigui el nostre referent polític, se l’haurà de citar, tractar i recordar com l’ALCALDE, sempre ALCALDE, en majúscules. Gràcies pel teu compromís. Sarrià de Ter sempre t’ho agrairà.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 12

Josep Turbau

una entrega per Sarrià de Ter Josep Brugada

12

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de debat

Ens vam criar al carrer de Pont Major. Érem veïns, fills de treballadors. Corrien els anys seixanta i en Josep Turbau era (i és!) més gran que jo, alguns anys més, però els suficients perquè establíssim alguns lligams. Recordo Josep Turbau, sempre, com una persona assenyada, ponderada, afable, bona persona. Em convidava a participar en els jocs que tota la mainada del carrer, d’ aquell sector, organitzaven als camps de les Torres de Can Regàs. Una primavera, els joves d’aquell barri, van aixecar un autèntic campament de cabanes de canya, talment un campament d’indis de l’Amèrica, amb canyes de la via del tren, enmig de l’herbei d’aquells terrenys no conreats. Éren els temps dels primers westerns en blanc i negre de la televisió franquista. Temps de Bonanza. Des d’allà vèiem passar els trens que feien via cap a Figueres, com si fos l’Orient Express. En Josep Turbau m’acollí en el grup de la seva cabana. Sempre el vaig veure com un xicot afable, ponderat, raonable. No era gens eixelebrat, ni murri, ni trapella, com ho eren altres xicots del barri.

Tinc el record inesborrable, (aquelles coses que resten per sempre més gravades en la memòria), d’aquella tarda que en Josep em va convidar a casa seva per contemplar pel·lícules del Cine Nic. Aquelles pel·lícules –prehistòria del cinema per als nens- que ell tenia al menjador de casa seva. Recordo la gran varietat de pel·lícules de ninots que en Josep Turbau col·lecccionava a casa seva. Sé que m’ho vaig passar bé projectant aquells ninotets de coloraines en la pantalla d’aquell llençol que era el nostre cinerama domèstic i sobretot amb la companyia d’ aquell bon veí amable, enraonat, tranquil. No hi havia aleshores al carrer de Pont Major una persona més pacífica i de més cordialitat que en Josep Turbau. Recordo com ell anava diligent, xicot aplicat, a les Escoles Nacionals del Pont Major, amb el Sr. Pérez, jo vaig anar a les germanes de Pont Major just al davant de les cases on vivíem els dos. Han passat, molts anys, ja no som tan joves…

Aquestes petites pinzellades de memòria que evoco, em vénen ara inevitablement al cap, ara que en Josep Turbau després de tretze anys ha deixat l’alcaldia de Sarrià de Ter. Em vull sumar amb aquestes paraules a l’homenatge que tantes persones li devem. En primer lloc perquè tinc la certesa que els anys que Turbau ha estat al capdavant de l’Ajuntament del poble de Sarrià de Ter no han estat gens

Inauguració del Centre Cívic “la Cooperativa” . Desembre de 1998.

Foto: Jordi S. Carrera

fàcils. Turbau sempre m’ha semblat una persona de conviccions sòlides, molt sensible, crític i poc amant de l’ortodòxia per l’ortodòxia. Com a tal, ha hagut d’ enfrontar-se amb polítics poderosos de Madrid, de Barcelona o de Girona. Crec que ell i la totalitat de les seves regidores i regidors, tota la corporació, tot el poble de Sarrià, han defensat en aquests temps amb molta convicció i amb molta fermesa, els interessos del municipi. Tots sabem que la feina no li ha estat gens fàcil, el trencaclosques que va heretar calia continuar-lo… Turbau l’ha anat confegint amb peces cabdals. Tal vegada, Turbau ha hagut de refer, corregir els errors urbanístics i de planificació que polítics d’alta volada no van ser capaços de consensuar mai amb els habitants de Sarrià de Ter. Un poble aleshores maudit; maleït podríem dir-ne durant massa anys per la contaminació ambiental, per la mala planificació urbanística, per la mala jeia, el caciquisme i l’especulació.

M’imagino els múltiples viatges a Barcelona, a Madrid, a Girona, de Josep Turbau per defensar la dignitat de Sarrià de Ter, un municipi que ha estat històricament trinxat per tècnics i polítics amb poca sensibilitat per als pobles petits, per als pobles més immediats a la ciutat. Per tant, la tasca de Turbau, autèntica fe lul·liana, ha estat tothora de lluita contra els poderosos. Fer d’alcalde d’una població petita –imagino- és molt més difícil que encapçalar la responsabilitat de govern en una ciutat. Durant aquests anys, en alguna ocasió, amb Josep Turbau hem contrastat algunes polítiques i molt sovint havíem convingut en la necessària reparació i la justícia que calia exercir al poble i a tots els seus barris. Sigui com sigui, durant els mandats de Josep Turbau, que van venir també precedits pel treball polític anterior de Just M. Casero, de Joaquim Rodríguez, de Jordi

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 13

Festa Major 2002. Josep Turbau, Anna Pagans i Nicolás Pichardo.

Foto: Quim Llunell.

Una cordial abraçada.

13

Avui Sarrià té un seguit d’infraestructures aconseguides amb tenacitat, tossudesa i constància. Sarrià té una autovia renovellada, una avinguda de França en la qual han desaparegut els elements que l’enlletgien, han desaparegut unes guinguetes de l’autopista que com una creu de Via Crucis dividia el poble. Sarrià té un centre cívic, un pavelló poliesportiu, un carrer Major dignificat, un Centre d’Assistència Primària, una escola bressol, un centre a punt d’acabar per a la gent gran a l’edifici del Coro, un passeig a la vora el Ter, una fira consolidada, una revista que fa goig i tants i tants esdeveniments culturals i esportius que

tema de debat ~

Tinc la certesa que avui Sarrià de Ter ha superat complexos i és una població orgullosa de la seva autoestima, una població que en el seu terme municipal, en la seva terra, malgrat els desoris de la modernitat, hi ha palpitat, ¡ai, las!, també la cultura romana. ¡Tant de bo Roma hagués estat més pròdiga amb tots nosaltres!

donen i donaran vida a Sarrià de Ter. Avui això són realitats que fa uns anys ens podien semblar un somni. Tot això s’ha aconseguit gràcies a tots, però gràcies a un alcalde que va creure’s d’allò més el seu municipi, que estava sempre present entre les entitats, als barris i amb els col·lectius del poble. Turbau ho ha encapçalat durant molts anys amb fe, responsabilitat i amb convicció. No tinc cap dubte que mereix un reconeixement, també de les persones que hem vist el progrés de Sarrià de Ter des de fora. Per tant, Josep Turbau, gràcies per la teva tenacitat, per la teva constància, per la teva dedicació. No perdis mai aquesta afabilitat i aquesta senzillesa que t’ha acostat sempre a les persones.

Els maldecaps, les enrabiades i la indignació formen part de la condició humana i de la brega política, és inevitable.

Els somnis propis que hauríem volgut per al nostre poble o la nostra ciutat, a vegades topen amb els esculls més incomprensibles i indignants, això desencoratja. Malgrat tot, el que has treballat i el que has aportat per Sarrià quedarà per a tots i a benefici de tots. Sé que no en tens cap recança perquè d’ ençà de l’època llunyana de les cabanes, del cine de ninots, has estat sempre una persona d’ excel·lent sociabilitat, una persona entregada al proïsme…

Ho has demostrat amb escreix durant tots aquests anys al capdavant de l’alcaldia de Sarrià. Has contribuït de manera exemplar al desenvolupament i al progrés d’un municipi que era un trencaclosques difícil. Els sarrianencs que han col·laborat amb tu portaran –sens dubte- els projectes que queden endavant. Han gaudit d’un bon mestratge.

Josep, malgrat els somnis, el trencaclosques ja fa un gran efecte.

Parlem de Sarrià ~ 51

Cañigueral, temps de pocs recursos, de precarietats, d’aprenentatges, temps de consolidació política del país, Turbau va trobar-se encara amb un municipi per vertebrar, un puzzle a mig acabar… La lluita semblava de titans. Crec no exagerar. Sarrià de Ter era una immensa factoria, coneguda arreu per la contaminació ambiental, per un riu que era una claveguera, per un terme municipal esquarterat i dividit, per uns barris per comunicar, per uns serveis públics per refer i altres per crear de nou, per un etern debat sobre el Tren d’Alta Velocitat i per una connexió d’autopista corredor que ens mena a Europa, però que in secula seculorum passarà per Sarrià de Ter.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 14

Can Mitjans, Can Ramió i Can Ramon de l’obra.

Cases que es tiraran a terra quan la construcció de l’autopista. c. a. 1970

14

Parlem de Sarrià ~ 51

~ ajuntament

Tancar una etapa, obrir un projecte El 1916, un Reial Decret canviava el nom de Sarrià de Baix pel de Sarrià de Ter. Unes dècades després, arribava a aquest Sarrià de Ter la meva àvia.

Va fer-ho de molt jove, procedent d’un altre municipi paperer, Gelida.

Seguia al meu besavi, treballador de la Torras. Quan parlo amb ella el primer que surt és allò que el poble d’ara no s’assembla gens al poble dels seus records. La vida, en aquell món rural, era una lluita quotidiana per aconseguir uns mínims. Uns mínims per poder viure, per poder anar tirant.

En aquells anys, també, Sarrià de Ter contemplava l’arribada de la República. Aquest va ser un intens període polític que es va traduir, al nostre poble, en una intensa activitat municipal. En aquell curt període de la nostra història, els sarrianencs i les sarrianenques van començar a gaudir de polítiques centrades en els serveis

Roger Torrent i Ramió Regidor portaveu d’ERC esquerra@sarriadeter.com

a les persones. La República ens portava, doncs, la voluntat de millorar aquella existència tan dura i de resoldre les dificultats que passava tanta i tanta gent. Un exemple d’aquestes polítiques el trobem en l’escolarització universal a través de la creació d’una escola pública. Els veïns i veïnes van començar a gaudir de l’ajuntament com una institució amb l’únic objectiu de millorar la seva vida quotidiana. De fet, el lema dels regidors d’aquell ajuntament era: “si ens falta instrucció per a poder resoldre assumptes un bon xic compromesos, ens sobra valentia i honradesa per portar-los a terme”. La Guerra va estroncar de forma violenta i traumàtica aquesta voluntat.

postguerra no va començar a venir fins ben entrats els anys 50.

Precisament, ara fa cinquanta anys, s’iniciava la construcció de les cases de Sarrià de Dalt. La construcció de 105 cases no només representava la consolidació d’un nucli important a Sarrià de Dalt, sinó que suposava l’expansió urbanística d’un poble que, poc a poc, anava canviant el seu perfil rural per un de més urbà. Malgrat aquest creixement, Sarrià va haver de conviure amb mancances pel que fa als serveis bàsics. Tal i com m’ha comentat l’alcalde d’aquells anys, en Martí Ballada, no era senzill poder respondre a uns dèficits amb la migradesa de recursos dels ajuntaments d’abans.

En l’evolució d’un poble hi ha moments d’acceleració, de velocitat constant i moments de frenada sobtada. Els inicis de la recuperació social de la maltempsada de la Guerra i la

Ja entrats els anys 70, es construïen els habitatges de la Rasa i el Pla de l’Horta. Sarrià creixia demogràficament gràcies als nous sarrianencs i sarrianenques procedents de la immi-

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 15

L’antic accés a l’autopista és ara un dels carrers principals per entrar a Sarrià de Ter. Foto AVS.

gració. Potser aquest és el repte social més important que va viure el nostre poble: incorporar aquests nous veïns a la construcció d’una nova identitat col·lectiva, a la construcció d’un nou futur per Sarrià. Al nostre poble, es van multiplicar els esforços que a tot Catalunya es van fer perquè els nouvinguts fossin aviat gent nostra, fossin aviat gent que treballava i participava en la construcció d’un ric i fort teixit social. Però vam tenir obstacles que van impedir-nos la creació d’un sol poble: l’autovia va ser el mur de la vergonya que va separar Sarrià de Dalt dels barris del Pla de l’Horta i del Pla de Dalt.

15

Dit d’una altra manera, hem de garantir que a Sarrià tinguem accés a internet, Centres de Dia, un pla de dinamització del comerç, una escola bressol amb places suficients, però també hem de garantir que anem pel carrer i puguem saludar la majoria de gent amb qui ens creuem, que la mainada pugui jugar al carrer i que tothom se senti orgullós de pertànyer a la comunitat de Sarrià de Ter. Hem de fer un nou esforç per relligar barris, per crear teixit social, per mantenir una estructura equilibrada i sobretot per mantenir el caràcter de poble que no volia perdre la meva àvia i que no vull perdre jo.

ajuntament ~

Se’ns plantegen, doncs, nous reptes. I per afrontar-los ja no n’hi ha prou amb la “bona voluntat” d’èpoques anteriors. Ja no podem afrontar els nous reptes que té Sarrià amb les mateixes idees, visions i maneres de fer que hem tingut fins ara. No n’hi ha prou amb gestionar patrimoni. Fins i tot, ja no n’hi ha prou incrementant-lo.

Hem de superar l’ajuntament del “totxo” i consolidar l’ajuntament de “les persones”. No n’hi ha prou en gestionar obres, en construir i inaugurar edificis. Cal que ens avancem al futur i que situem el nostre poble, Sarrià, sobre el futur, amb més capacitat, amb més força, amb moltes més possibilitats.

Així, si les eines són diferents, com es relacionen l’ajuntament del futur amb els ajuntaments històrics? Doncs a

través d’un mateix objectiu: la cohesió del poble. I això paradoxalment vol dir mantenir-ne el caràcter actual.

El 1916 ens batejàvem com a “Sarrià de Ter”, i en aquest cas el nom fa la cosa. És a dir, el nom d’un poble que moltes vegades ha vist amenaçada la seva integritat i fins i tot la seva personalitat. Hem viscut i reviscut episodis similars, però potser cap de tan vital com aquest. Hem tancat el període de JosepTurbau, dèiem. Un període que ha estat i serà de gran creixement urbanístic, però que s’ha fet amb poc temps per pair-lo. Ara ens tocarà fer la digestió i no serà fàcil. El creixement urbanístic i de gent, hem de fer que sigui un creixement de sarrianencs i sarrianenques.

Parlem de Sarrià ~ 51

Cadascun d’aquests episodis sumats en l’evolució històrica han marcat el caràcter del poble. És evident que el Sarrià que va rebre la meva àvia i el Sarrià dels seus néts no s’assemblen gaire. En el temps que va d’una fita a l’altra –ni més ni menys que prop d’un segle- la millora ha estat clara. Els més grans, que l’han viscut en primera persona, diuen que és excepcional.

Tampoc el Sarrià de Ter que ara deixa Josep Turbau és el mateix que el va escollir per primera vegada. La gent ha tingut un protagonisme actiu en aquest canvi. La gent amb el seu treball, amb el seu esforç, amb la seva convicció en el futur del nostre poble.

La gent, i és clar, el lideratge d’en Turbau.

Però el poble canvia dia rere dia.

Vivim en un poble dinàmic, en constant moviment, capaç de generar noves il·lusions, però que pateix també nous problemes i nous maldecaps. Aquests temps ens exigeixen noves receptes que ja no poden passar per un simple relleu en els noms.

Per sort ja no vivim en el temps de la República, on el prioritari era cobrir les necessitats més primàries de la gent. La gent ens demanda noves necessitats. I nosaltres, com a servidors de la inquietud col·lectiva, els hi hem de fer front.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 16

Participació i tolerància Aquests dies estem vivint un moment històric per Sarrià de Ter; no em refereixo pas al recent relleu de l’alcalde, faig al·lusió a un esdeveniment que és clau per al futur del nostre poble i és l’elaboració del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL.

16

Parlem de Sarrià ~ 51

~ ajuntament

La vigent llei d’urbanisme regula l’elaboració d’aquests Plans, que són l’instrument d’ordenació urbanística integral, tenint en compte que segons definició de la mateixa llei, ...”l’urbanisme és la funció pública mitjançant l’exercici de la qual les administracions públiques competents en la matèria planifiquen o defineixen el model urbanístic de ciutat i el desenvolupen, amb la participació dels propietaris i de la resta d’operadors públics i privats”.

Estem, per tant, en un moment important per a Sarrià, ja que a través del Programa de Participació Ciutadana, tots els veïns i veïnes hauran pogut formular aquells suggeriments, iniciatives i propostes que hagin cregut necessàries, amb l’objectiu de posar de manifest llurs interessos particulars o generals. En definitiva, aquesta és l’eina de la qual s’ha de valer l’ajuntament per a la redacció del pla urbanístic.

Aquest Pla ha de definir el model de poble que volem per al futur, preveient, segons el preàmbul de la mateixa llei, ...”un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures”.

Ja la lectura del preàmbul de la llei,

Lluís Aymerich i Vinyals Regidor portaveu de CiU de l’Ajuntament de Sarrià

sembla que et tranquil·litza i que no cal fer gaires més consideracions, perquè, amb el seu pronunciament a favor d’aquests principis bàsics, et quedes bocabadat pensant que, amb tanta bona intenció, l’urbanisme dels nostres municipis no pot fallar de cap manera. Però, com és sabut, les lleis es fan perquè serveixin de marc d’actuació i dins dels paràmetres que s’hi estableixen, cada persona, entitat o administració hi desenvolupi els seus legítims interessos.

Com és evident, cada veí o veïna de Sarrià pot tenir una visió ben diferent de l’urbanisme del nostre poble, ja sigui en funció dels més legítims interessos particulars, o de la idea més objectiva en defensa d’interessos generals. És per això que no resulta fàcil la planificació urbanística del nostre municipi, així com la de qualsevol altre.

Malgrat això, així com la llei defineix uns principis i eixos bàsics sobre els quals s’ha de regir l’urbanisme d’un determinat sector geogràfic, de la mateixa manera hi ha d’haver per Sarrià de Ter un marc preeminent i unes línies bàsiques que facin les funcions de principis irrenunciables pel manteniment d’un Sarrià que contempli l’equilibri del territori per a usos residencials, industrials, parcs i jardins i d’equipaments. Per exemple, per mantenir aquest equilibri no és suficient determinar el percentatge general a reservar per a zona verda i serveis; cal regular que aquests espais estiguin situats estratègicament per

tal que els nuclis de població tinguin un esponjament adequat per a la qualitat de vida dels seus habitants, i juntament amb els espais destinats a equipaments i altres serveis facin d’element integrador amb altres nuclis ja presents o de futur.

Seguint amb la regulació d’aquestes línies bàsiques, és d’absoluta necessitat establir els límits del que ha de ser el sòl urbanitzable i no urbanitzable per tal de preservar l’important espai natural que ens envolta i que tant estimem. Així mateix ha de regular les densitats màximes d’habitatges per hectàrea i les alçades dels edificis, elements que definiran el nostre model de poble.Convé doncs, que tothom tingui la plena llibertat de manifestar el seu criteri pel que fa a tots aquests conceptes, perquè l’esdevenidor del nostre poble sigui el resultat de l’autèntica voluntat dels seus veïns.

Això, dit així, sona molt bonic i podria semblar tan natural i fàcil de dur a terme que tothom seria capaç d’afirmar que estem en el millor dels móns, amb un model de gestió democràtica gairebé perfecte, on cada veí pogués donar la seva idea o opinió i fos recollida per construir aquell poble ideal amb el qual tots somiem. Però tampoc cal que siguem ingenus, tots sabem que les coses no són així de fàcils, per més que s’opini, per més encert que es tingui amb determinades propostes i per més raonades que siguin totes elles, és evident que no tot es pot fer a gust de tothom.

Ens agradi o no aquesta és la realitat, la pluralitat de persones i llurs formes de pensar són tantes com diverses, i per tant impossible de satisfer-les totes. Tanmateix no és pas aquesta la qüestió inquietant, ans al contrari, si

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 17

Presentació del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) a la Sala Patronat. A la taula, Ma. Àngels Roura, arquitecte tècnic municipal, José Bertran, secretari municipal, Josep Turbau, alcalde de Sarrià de Ter, Nicolás Pichardo, regidor d’Urbanisme, i Pere Fina, arquitecte municipal.

Ens cal acceptar les decisions d’aquells que ens governen, sempre i quan siguin en defensa de l’interès comú, malgrat no siguin del nostre grat.

Hem de ser tolerants amb altres maneres de veure i fer les coses.

L’únic límit a aquesta tolerància és l’actuació il·lícita, en contra de l’interès general i en benefici d’interessos privats.

Finalment, cal felicitar-nos per ser, el nostre, un poble participatiu, tolerant i de convivència pacífica, característiques a bastament demostrades i del que mai s’ha pogut parlar de comportaments interessats. No hi ha cap dubte que continuarem gaudint d’aquestes qualitats.

17

Després de dir tot això, reconec que he deixat fluir lliurement el meu pensament més enllà del que m’havia proposat, però un cop dit, em plau utilitzar aquest espai per concloure amb les següents manifesta-

cions: És important participar en totes aquelles qüestions que afecten al nostre poble.

ajuntament ~

Aquest comprendre i acceptar altres maneres de fer i, malgrat la diferència, continuar treballant en defensa de llur pensament, és el que ens defineix com a persones lliures. Tant de bo totes les persones sabéssim actuar en totes les facetes de la nostra vida, d’aquesta manera tan lliberal i tolerant, segur que això ens conduiria a una societat més justa que ens faria més feliços.

Queda clar, doncs, que la qüestió inquietant no està precisament en la

diversitat del pensament, sinó en la capacitat de les persones d’acceptar el dels altres. Però hi ha encara una altra problemàtica més preocupant.

Em refereixo a aquella que es genera en les persones que tenen encomanades tasques públiques i que en lloc d’actuar segons el seu lliure criteri, construït a base de pensaments polítics o ètics, actuen moguts per altres interessos, a vegades molt allunyats de l’ètica. És en aquests casos d’actuacions manifestament malèvoles i interessades, quan s’ultrapassa els límits de la deguda tolerància, i lluny d’acceptar plàcidament els resultats, cal denunciar-los i perseguir-los com una patologia indesitjable de la societat.

Parlem de Sarrià ~ 51

la societat és plural i diversa no ens ha d’estranyar ni angoixar la dificultat de configurar un resultat que no sigui satisfactori per a tots els seus individus. Aquelles individualitats que intel·ligentment saben i volen comprendre altres maneres de pensar i veure les coses, acceptaran sense obstacles allò que una majoria o els seus representants han considerat com a millor per a la col·lectivitat.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 18

Josep Turbau,

A

Alcalde de Sarrià de Ter Per Roger Casero Gumbau, 1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en nom del grup municipal del PSC.

18

Parlem de Sarrià ~ 50

~ ajuntament

Quim Massegú i Josep Turbau, durant el ple de 30 de novembre.

Foto: Quim Llunell.

El dimarts 30 de novembre de 2004 se celebrava el Ple, a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en què en Josep Turbau, l’Alcalde, faria oficial la seva renúncia com a alcalde a efectes de 31 de desembre. Des del grup municipal del PSC a l’Ajuntament vam creure necessari fer públic el nostre sentir en el Ple, acompanyant en Josep Turbau en la seva decisió. És per aquest motiu que vam preparar un escrit que jo mateix vaig llegir, el contingut del qual transcrivim tal i com va ser escrit i llegit a continuació.

“Sr. Josep Turbau, Alcalde de Sarrià de Ter, President del Ple, amic i company Josep, fa uns dies vas anunciar públicament que a finals d’any deixaries de ser l’alcalde del nostre poble, Sarrià de Ter; avui ho fas oficial en aquest Ple, el darrer dia del mes de novembre. Aquesta notícia, que a nosaltres ens vas comunicar després de l’estiu, bé ho saps, no ens ha deixat indiferents, ni personalment ni com a grup.

Els teus companys del grup municipal, els teus companys de l’Equip de Govern, respectem i acceptem la teva decisió, tot i que és una decisió que, sincerament, ens dol, possiblement tant com a tu mateix et deu doldre de prendre-la.

Ens dol que hagi de ser així, sobretot perquè aquest camí el fem, nosaltres, perquè un dia tu ens vas fer confiança, ens vas engrescar i encoratjar i vam decidir fer-lo junts.

Ara et perdem com a company de viatge i guia, però tu, com nosaltres, malgrat tot, no deixarem de caminar... El nostre és un equip de govern fort, treballador i compromès amb el poble, que afronta les dificultats amb serenitat i que s’il·lusiona amb els nous projectes.

Però perquè et coneixem, perquè precisament hem estat junts tot aquest temps, dins i fora l’Ajuntament, entenem la teva decisió, la respectem i t’acompanyem.

La teva ha estat una decisió valenta, gens fàcil ni còmoda, una decisió honesta; una decisió premeditada, pensaran alguns, planificada en el marc de no sé quina estratègia... en fi Josep, nosaltres sabem i coneixem tan bé com tu, i aquells que t’envolten i t’escolten, la naturalesa de la teva decisió, així tu l’has expressada i així és; a partir d’aquí que cadascú pensi el que li sembli o li convingui... tampoc ens hi farem mala sang.

La teva decisió és com la d’aquell expert excursionista que, coneixent i respectant la muntanya, i sobretot coneixent-se a si mateix, pren la decisió de no seguir endavant per no posar en perill, per no comprometre, els objectius de l’expedició.

Glossar, resumir tots aquest temps que has estat regidor i alcalde, al llarg dels darrers disset anys i mig, és un exercici que no gosaré fer ara i aquí. Però sí que vull remarcar dues de les coses que t’he sentit dir més, sobretot quan les dificultats afloren.

Digues sempre la veritat, per dura i crua que sigui, davant el poble, davant la premsa, davant l’oposició, davant un mateix. Has estat un alcalde honest i sincer en tot moment, plantejant de manera molt clara, nítida i trans-

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 19

parent els teus plantejaments, sempre amb una prioritat, Sarrià de Ter, els sarrianencs i les sarrianenques.

Estem al servei dels ciutadans, no ells al nostre servei, i això tan senzill és quelcom que mai has perdut de vista, sempre t’has mostrat molt proper als ciutadans, a l’home (i dona) del carrer. Has estat un alcalde molt accessible amb la gent, però que has sabut lluitar i defensar, davant qui fos, els interessos de Sarrià de Ter. Un dels qualificatius que més et reconeix la gent, també la premsa, és que has estat un alcalde lluitador. Sense cap mena de dubte nosaltres també ho compartim.

Sarrià de Ter ha canviat molt aquests darrers anys, de fet està canviant dia a dia; potser si tu no haguessis estat alcalde també hauria canviat, però segurament no de la manera que ho ha fet. La cohesió social (la unificació de la Festa Major, la creació dels serveis socials), la connexió dels barris (la urbanització del Pla de l’Horta i el Pla de Vinyers), la dotació d’equipaments (el CAP, la Llar d’Infants, el Pavelló Municipal), la projecció del poble (les Jornades del Paper), la defensa dels espais naturals i la sostenibilitat (el PALS) o la lluita per l’eliminació de les infraestructures (la supressió dels accessos, la remodelació de l’av. de França, la defensa del territori davant l’amenaça del TGV), aquests entre molts altres exemples, han estat les notes d’una simfonia que poques vegades

ha desafinat; possiblement alguna nota podria haver sonat millor, tampoc ho negarem; de fet mai ningú t’ha exigitt que fossis perfecte; tampoc tu has volgut ser-ho mai.

Has aconseguit quatre majories absolutes consecutives en les quatre eleccions en què t’has presentat com a alcaldable; la majoria de la gent de Sarrià de Ter ha fet confiança a la candidatura que tu encapçalaves, en cada una de les successives eleccions municipals. Aquesta fita no serà fàcilment repetible, no només a Sarrià de Ter, tampoc en molts altres municipis. La gent ha reconegut la teva feina, la teva vàlua i el teu compromís.

Ara, nosaltres (en Nico, en Quim, l’Assumpció, l’Àngel, la Iolanda i jo mateix), recollim el teu testimoni, amb fermesa i responsabilitat, el recollim amb l’objectiu de seguir el camí d’aquest mandat amb el mateix full de ruta marcat en el programa electoral i en la mateixa acció de govern.

Josep, moltes gràcies pel teu guiatge, ha estat una sort, un plaer i un orgull treballar i aprendre’n al teu costat; gràcies per la teva amistat, que seguirem fertilitzant i, Josep, senzillament, que tinguis molta sort.”

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

Parlem de Sarrià ~ 50

GIRONÈS

ajuntament ~

AUTOESCOLA

19

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 20

Acta del Ple ordinari de 30 de novembre de 2004 Ordenança d’aparcaments

20

Parlem de Sarrià ~ 51

~ ajuntament

S’aprova una nova ordenança per la qual es regulen el nombre mínim de places d’aparcament que s’hauran de preveure per als edificis de nova planta.

•Per habitatges familiars. Un lloc i mig per cada habitatge.

•Edificis públics, oficines i bancs: un lloc per cada 50 m2 construïts.

•Locals comercials: un lloc per cada 50 m2 de superfície construïda.

•Indústries: un lloc per cada 100 m2 de superfície útil.

•Sales d’espectacle i locals de restauració: un lloc per cada 4 persones.

•Hotels, residències de la 3a edat, turisme rural: un lloc per cada 8 persones.

•Clíniques i sanatoris: un lloc per cada 5 llits.

•Biblioteques: un lloc per cada 100 m2.

Ordenança de la recollida d’aigües residuals i pluvials del sistema de sanejament de Girona Ja que Sarrià de Ter està adherit al sistema de sanejament de Girona, amb els municipis de Salt, Sant Julià de Ramis i Vilablareix, s’aprova aquesta ordenança tal com va ser redactada per l’Ajuntament de Girona. L’objecte de l’ordenança és garantir el correcte funcionament del sistema públic de sanejament d’aigües residuals en la seva totalitat, així com la xarxa separativa d’aigües pluvials i del seu aprofitament.

Acords Ajuntament ~ Reglament d’ordenació del servei d’abastament d’aigua potable Com en l’apartat anterior, s’aprova el reglament que regula les condicions de subministrament de l’aigua potable als municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Recollida selectiva de la fracció orgànica S’aprova el conveni entre l’Ajuntament de Sarrià de Ter i el Consell Comarcal del Gironès pel qual el Consell Comarcal gestionarà el servei de recollida i tractament de la fracció orgànica dels residus municipals en el municipi de Sarrià de Ter i coordinarà la campanya de sensibilització per tal d’informar els usuaris d’aquest nou sistema de recollida de deixalles. El tractament d’aquests residus es farà a la planta de compostatge de Santa Coloma de Farners, propietat del Consell Comarcal de la Selva.

Venda de l’aprofitament urbanístic de la 1a fase del pla parcial can Renoc.

S’aprova per majoria absoluta, amb els vots de PSC i ERC, el plec de clàusules juridicoeconòmiques i administratives específic per l’alienació mitjançant concurs de l’aprofitament urbanístic corresponent a la primera etapa d’execució del pla parcial de can Renoc. El grup municipal de CiU va votar-hi en contra per considerar que aquests terrenys es podrien destinar a promocions públiques per afavorir l’habitatge a gent del poble, a la qual cosa va contestar Nicolàs Pichardo tot dient que en aquest pla parcial ja es contempla que un 30% dels habitatges sigui de protecció oficial.

Polígon A del Sector Cobega S’aprova inicialment el Pla de Millora Urbana del Polígon P-A del Sector Cobega promogut per Immobiliària Forfax S.L. i el projecte d’urbanització bàsic, condicionat a que abans de l’aprovació definitiva s’hi incorporin les esmenes que consten en l’informe tècnic.

Subvenció de la Diputació de Girona S’accepta l’ajut de la Diputació de Girona de 6.000 euros per finançar el canvi de cablejat de la xarxa informàtica de l’ajuntament.

Suspensió de llicències urbanístiques en fase de redacció S’aprova la suspensió de l’atorgament de qualsevol llicència urbanística que pugui donar lloc a la constitució d’unitats residencials amb superfície útil habitable inferior als 60 m2, de conformitat amb el que preveu la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya.

Ordenances fiscals S’aproven definitivament les ordenances fiscals per l’any 2005, segons l’acord provisional de 25 de setembre de 2004, amb la modificació del text de l’article 4t de l’ordenança reguladora de l’Impost d’Instal·lacions, Construccions i Obres, que queda com segueix: “Tindran una bonificació del 95% les construccions, instal·lacions i obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de treball que justifiquin tal declaració. Aquesta declaració correspondrà al Ple de la Corporació i s’acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, amb el vot favorable de la majoria simple dels seus membres. Aquest acord plenari serà necessari sempre i quan no existeixi una declaració genèrica de l’interès dels béns amb vinculació jurídica com pot ser un pla urbanístic, catàleg o document similar.

Tindran una bonificació de fins al 95% les construccions, instal·lacions i obres en què s’incorporin sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric d’energia solar.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 21

Acords Ajuntament ~

Tindran una bonificació del 90% les construccions, instal·lacions i obres que afavoreixin les condicions d’accés i habitabilitat de les discapacitats.”

Assumptes d’Alcaldia El regidor Roger Casero va respondre a una pregunta formulada per Roger Torrent en la sessió anterior sobre la borsa de treball que gestiona l’Ajuntament de Sarrià de Ter, de la qual fa una valoració positiva, ja que és una borsa útil tant per a les empreses com per a les persones que s’hi adrecen. A les persones amb domicili fora de Sarrià de Ter se les adreça a la borsa de treball del Consell Comarcal del Gironès.

Renúncia a l’Alcaldia de Josep Turbau

21

Tal com va anunciar als mitjans de comunicació el passat 18 de novembre, Josep Turbau va comunicar oficialment la seva decisió de renunciar al càrrec d’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb efectes de 31 de desembre de 2004, i de regidor, una vegada s’hagi fet l’elecció del nou alcalde.

Va explicar el contingut de la decisió, que no estava presa amb antelació ni respon a cap estratègia preestablerta. Des de la seva reincorporació a la feina de funcionari, la jornada de dedicació a l’ajuntament estava molt limitada, i assumir els problemes col·lectius cada dia se li feia més feixuc. Pel bé de l’ajuntament cal que al davant hi hagi persones amb ganes de treballar, i que tinguin la major presència possible i un lideratge engrescador.

L’Alcalde va adreçar tot seguit una carta de comiat a tots els sarrianencs, fent esment a les vegades en què havia dimitit al llarg de la seva vida política i social, i també recordant els regidors, els treballadors de l’ajuntament i la seva família, en particular la seva dona.

Seguidament, Roger Casero, en nom del grup municipal del PSC, va acomiadar l’amic i company Josep, recordant la seva trajectòria, honestedat i accessibilitat i que la gent el recordarà com un alcalde lluitador. El grup municipal recull el seu testimoni, amb el mateix full de ruta marcat en el programa electoral.

ajuntament ~

Lluís Aymerich, regidor per CiU, va demanar explicacions sobre les qüestions següents: 1.- Les restes trobades en la necròpolis romana i les conseqüències per als propietaris de la finca. La regidora de Cultura, Assumpció Vila, va comentar que s’havien trobat 18 tombes, la majoria d’infants amb alguns elements d’aixovar i els tècnics recomanen l’excavació de la resta de la necròpolis. Tot i així,

els propietaris poden reprendre les obres de construcció de la casa.

2.- La limitació d’aparcament al carrer Major és de 30 min , com es controlarà? El regidor d’urbanisme, Nicolàs Pichardo, va respondre dient que al carrer Major falta la senyalització horitzontal i posar a l’entrada que la limitació és de 8 del matí a 8 del vespre.

No està prevista cap zona de càrrega i descàrrega.

3.- En la visita a Madrid, a qui es van dirigir i quins resultats van obtenir? L’alcalde, Josep Turbau, va comentar que el 19 de novembre, juntament amb Nicolàs Pichardo i dos representants de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, es van entrevistar amb el director del GIF, que es va mostrar receptiu a la proposta de baixar el nivell de rasant per on passa la via del TGV. En principi, tècnicament sembla que no hi ha d’haver problema i es van comprometre a fer-ne l’estudi econòmic.

Parlem de Sarrià ~ 51

Roger Torrent, regidor per ERC, va formular dues preguntes, una sobre la subvenció de la Secretaria General d’Esports, a la qual va respondre el regidor d’esports, Àngel Mesas, dient que la subvenció no està perduda ja que s’han iniciat les obres amb certificacions del mateix Ajuntament, i a la segona pregunta, sobre si es milloraria la neteja viària, l’alcalde va respondre que amb els majors ingressos del 2005 es procurarà millorar.

Foto: Quim Llunell

Els regidor per ERC Roger Torrent va evidenciar que Sarrià de Ter ha millorat en els anys en què ha estat alcalde, però que es va equivocar a l’encapçalar de nou la candidatura i que el grup d’ERC es posa a la disposició del nou govern per treballar en el futur.

Lluís Aymerich, regidor per CiU, va dir que no creia que el cansament fos d’ara, sinó que la renúncia a l’exclusivitat per tornar a la feina ja era un indici del que ha passat. Cal reconèixer la feina pública feta pel Sr.Turbau en aquests 13 anys i esperen que les relacions dolentes desapareguin.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 22

Fira

22

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de portada. jornades del paper

del

Paper

El diumenge 10 d’octubre, la Fira del Paper va acabar amb l’espectacle infantil del grup “Cavall de cartró” amb un festival de paperets. Foto: Quim Llunell.

Esther Ferrero

Sarrià cada dia més…..més Fira del Paper, cada dia més.... parades, visitants, tallers, espectacle, art, festa,,, cada dia més PAPER! Quan després de la Fira del Paper ens demanen que fem l’escrit per a la revista Parlem de Sarrià, d’entrada ens fa una mica de por i és que el primer pensament sol ser “un any més, què diré que no se sàpiga?...” , com si de la Fira del Paper estigués tot dit. El cert és, però, que fins i tot els qui organitzem any darrera any aquest esdeveniment ens continuen fent pessigolles a l’estómac quan som capaços de sorprendre’ns el diumenge de la fira, mirant a tot vol i veient com d’un carrer, el Major, que matina sol i silenciós, mica en mica es converteix en l’ànima de Sarrià..... amb veu i mirada, amb pulmó i alè, amb pell i nervi i amb paper, molt paper, el paper de tots i cadascun de nosaltres, perquè som nosaltres, els del poble i els que no ho som, els qui tenim el paper del cor. I és aquest cor que fem bategar entre tots nosaltres, el qui fa que la Fira del Paper sigui cada any especial i entranyable, tant que ens permet sor-

prendre’ns de poder escriure un any més, l’escrit per a la revista “Parlem de Sarrià”.

Aquest cop vull posar l’accent en la internacionalitat de la nostra Fira. Si bé no trobareu en el díptic de les Jornades del Paper, cap referència a que sigui una Fira internacional, el cert és que cada any són més les parades de gent de fora de l’estat que ens demanen poder participar i mostrar així els productes artesans fets en d’altres contrades. Tenim el cas dels productes artesans que provenen de França, del Nepal, d’Argentina, de Polònia, del Japó i fins i tot artesania de l’Àfrica, com és el cas dels productes que ens fa arribar la Morissa Cañigueral, una sarrianenca que des de fa anys viu a Burkina Faso.

No és sorprenent trobar a la Fira del Paper de Sarrià aquesta quantitat i riquesa de representació internacional, en tant que el paper és sens cap mena de dubte un element usat per totes les cultures i pobles del món, així com un dels millors transmissors de la història i la cultura dels humans.

Felicitem-nos un any més que Sarrià sigui cada cop més l’aglutinador de tots els papers del món, encara que sigui en un sentit figurat!

sarria 51 3.3

15/2/05 14:41

P gina 23

VI Jornades del

paper

Exposicions

Tanmateix, el paper ens ha acompanyat des de sempre en el nostre caminar. Ha donat fe dels nostres tractes i segellat els nostres pactes. Ha transportat les nostres paraules i manifestat els nostres sentiments. I no sempre ha acceptat el seu paper, el paper. De vegades ha volgut rebel·lar-se contra la humil funció d’embolcall que l’home li ha atribuït i, amb la complicitat de l’artista, s’ha deixat manipular per esdevenir pura emoció.

Tres espais de Sarrià de Ter van acollir durant tot el mes d’octubre les diferents instal·lacions preparades per a efectuar aquest viatge a través del temps i en companyia del paper.

“Historia de la farmàcia en paper” Sala Patronat

La Sra. Iris Figuerola, directora del Museu de la Fàrmacia Catalana, amb l’alcalde Josep Turbau, en la inauguració de l’exposició “Història de la Farmàcia en Paper”. Foto: Quim Llunell.

gament, impregnats d’herbes o essències, eren utilitzats mitjançant la seva cremació com a remeis antiasmàtics, analgèsics o balsàmics.

L’exposició reservava també un espai per al paper com a suport de la prescripció de medicaments. Receptes originals escrites amb ploma per diferents facultatius, receptes d’estupefaents i fins i tot una recepta estesa l’any 1937 en què un doctor prescrivia llet per a una mare sense recursos i en dies de racionament forçós.

Sobres i prospectes de farmàcia amb la publicitat de laboratoris ben coneguts com els del Dr. Andreu, completaven la mostra.

Un altre capítol de l’exposició recollia una coneguda utilitat del paper: la d’embolcall per a la dispensació i la conservació del medicament. Bosses per a la venda al detall, diferents papers d’embolicar, capses amb separadors de cel·lulosa premsada que estaven pensats per a protegir els medicaments o les ampul·les de vidre o els “capellets” de paper o cartró prisats que eren emprats per a precintar flascons. Capses distribuïdes per les mateixes farmàcies per a contenir les seves fórmules magistrals i que eren més o menys boniques i cares en funció de les possibilitats de cada farmàcia. Capses ben conegu-

23

L’exposició HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA EN PAPER ens oferia una mostra del fons del Museu de la Farmàcia Catalana. Un museu creat l’any 1957 pel Dr. Jesús Isamat Vila, que s’inscrivia en la tradició il·lustrada dels museus de ciència existents per aquella època en les universitats més importants d’Europa i dels EUA Amb el pas dels anys, el Museu ha arribat a assolir un fons històric de més de dos mil objectes, a més de la seva extensa col·lecció de més de 4.000 especialitats farmacèutiques comercialitzades a l’Estat espanyol des de la segona meitat del s. XIX fins avui.

L’exposició s’articulava entorn a l’element “paper” sota diferents prismes.

D’una banda, el paper com a suport del medicament. El nombrós públic visitant va quedar molt sorprès en veure la varietat de papers que anti-

Parlem de Sarrià ~ 51

La proposta artística de les Jornades del Paper de Sarrià de Ter, que en aquesta 6a edició han tingut com a eix temàtic el packaging, pretenia conciliar passat, present i futur d’un suport, el paper, fet per a contenir però també per a transportar i protegir. I al mateix temps un aliat inestimable per a sorprendre, provocar o exaltar l’esperit.

tema de portada. jornades del paper ~

Cristina Vicedo

Es fa difícil d’imaginar com seria el nostre món sense l’existència de quelcom com el paper, que, a força de quotidianitat, se’ns torna invisible de tan atrafegats i distrets com anem tots plegats.

24

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de portada. jornades del paper

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 24

des per tothom com les de les Pastilles Juanola que, durant el temps de la guerra civil espanyola i la postguerra, van abandonar el seu característic format metàl·lic per a ser confeccionades en cartró, degut a l’escassetat del metall.

Finalment, cal fer esment del paper com a suport de la publicitat farmacèutica. A tal efecte, a l’exposició, a més de la col·lecció de ventalls publicitaris i jocs infantils, es podia contemplar una mostra de cartells publicitaris de gran varietat d’estils i formes que permetia copsar l’evolució estilística del cartell i, paral·lelament, la profunda transforma-

ció de la terapèutica que, iniciada a les darreries del s. XIX, continuà de forma trepidant al llarg del s. XX. Les primeres formes de publicitat farmacèutica anterior al s. XIX es van basar principalment en el text. Els únics adornaments permesos els proporcionava la mateixa tipografia variant: les fonts, l’estil o la dimensió.

La industrialització i l’augment demogràfic a les ciutats va obligar laboratoris i establiments farmacèutics a anunciar de forma massiva els seus productes. Per fer-ho es van valer de cartells que feien publicitat de les propietats i indicacions de píndoles,

ungüents, xarops, preparats i altres remeis.

El principal inconvenient per aquesta publicitat informativa eren els alts índexs d’analfabetisme de l’època. Per combatre el problema, la publicitat va evolucionar incorporant la imatge i el color, de manera que, de forma visual, s’explicava la simptomatologia de les malalties i es detallaven les propietats del remei que es venia.

Els cartells publicitaris es reproduïen mitjançant la tècnica de la litografia.

Molts pintors i artistes de finals del s.

XIX van adoptar el cartell com a suport de les seves creacions.

“Sentir l’alè de la fulla quan és la de l’arbre, resulta una tasca relativament fàcil per a un observador.

Primerament, en la seva forma, en els seus plecs i nervadures, en la seva subjecció a l’arbre per la sàvia interna que la nodreix. Després, en el seu recorregut biològic, des del primer brot fins al vol vers la terra que la farà dissoldre’s en humus. Tot això és el seu alè de vida.

Podem trobar-lo també en la complicitat de la fulla amb l’aire que la sacseja, suaument o violentament.

Aquest mateix aire que, en fer-la tremolar i balançar, l’obliga a fregar-se contra altres fulles o branques i la mena a emetre uns murmuris que de vegades diríem que constitueixen el llenguatge de la memòria del món. És llavors quan el seu alè es tradueix en moviment cadencial, en temps, en paraula confosa amb el silenci.

També la llum pot fer-nos percebre unes altres facetes d’aquest alè, mostrant-nos els revolts d’ombra, els matisos de lluentor i color que la fan ser una en la seva multiplicitat canviant.

Finucha i Núria Prats. Foto: Quim Llunell

El aliento de la hoja Sala d’exposions “la Caixa”

A la sala d’exposicions “La Caixa”, dues germanes, Núria i Finucha Prats, van triar el mateix element, el paper, per a expressar la seva creativitat, però no el mitjà, que en un cas eren els poemes i en l’altre els gravats. En EL ALIENTO DE LA HOJA les artistes ens van proposar sentir l’alè de la fulla.

Intentar que es percebi l’alè de la fulla, quan és la de paper, és la nostra proposta per a aquesta exposició conjunta. Es tracta de conferir a aquesta fulla, treballant-la des de camps diferents -el gravat i la poesia-, un alè propi capaç de trencar la visió estàtica i passiva de la fulla, un alè que ens recorda al que aire i llum proporcionen a la fulla de l’arbre.”es

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 25

Parlem de Sarrià ~ 51

Finucha Prats Fons és graduada en Arts Aplicades (especialitat de pintura) per l’Escola Massana de Barcelona. Resideix a Canelles (Navata) i imparteix cursos de gravat en el seu propi taller i, actualment, també a Sarrià de Ter com a professora del Curs de Plàstica Infantil del Centre Cívic La Cooperativa.

Núria Prats Fons és doctora en Filologia Espanyola. A més de guanyar-se la vida com a professora d’espanyol, és poetessa (acaba de ser publicat el seu primer llibre Callejón oscuro, Granada 2004), i li encanta crear mòbils a partir d’elements de la natura.

El millor és a dins Can Vila Can Vila repartia el seu espai d’antic ús industrial en dues zones. De fet l’exposició tenia dos fils conductors ben diferents, per bé que el seu punt de confluència mostrava la trajectòria de l’envàs i les seves darreres aplicacions en el món de la publicitat i el màrqueting.

A la primera d’elles, en una instal·lació construïda a partir de volums en què les caixes de cartró eren les protagonistes indiscutibles, s’introduïa el visitant en el món del packaging, nom amb què es coneix el sector de la fabricació industrial de l’envàs, en tota

la seva varietat de materials, formes i aplicacions, destinats tots ells a contenir la multitud de productes existents avui dia en el mercat.

El packaging va néixer en el s. XIX, quan les noves tecnologies van fer possible que els fabricants i grangers proveïssin les botigues de productes preenvasats. En un principi, l’envàs va tenir un paper essencialment utilitari.

Ajudava a la distribució eficaç de les mercaderies i presentava els productes de forma suggeridora. Avui en dia aquestes funcions bàsiques continuen condicionant la forma i funció de l’envàs.

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep Comas MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

25

SARRIÀ DE TER Girona

tema de portada. jornades del paper ~

El Sr. Josep Murlà representant de l’empresa Alzamora Packaging a l’exposició “El millor és a dins”, on es mostraven envasos i estoigs fabricats a Begudà, Sant Joan Les Fonts.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 26

26

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de portada. jornades del paper

El packaging també s’ha anat ampliant com a resposta al canviant estil de vida dels consumidors. Per exemple, actualment la gent porta una existència en què hi ha una major mobilitat i els envasos han hagut d’evolucionar per adaptar-se a aquesta situació. És a dir, el packaging porta a terme diferents papers: des del purament funcional al de defensor de la marca, aconseguir una distribució eficient o diferenciar marques i productes.

El desenvolupament de la cultura del packaging depèn de la maduresa del mercat. No tots els mercats s’han desenvolupat, ni es desenvolupen, amb el mateix dinamisme. Així com en un principi el packaging té la seva raó de ser com un simple contenidor protector necessari, avui, en la nostra cultura del consum, s’ha convertit en un mitjà de comunicació, i com a mitjà, en un missatge.

La forma, el color i el tacte, influeixen en el moment de determinar una compra, tant com la percepció visual gràfica del producte.

Fins i tot el so es converteix en transmissor de valors. El consumidor selecciona els productes, tant per les seves pròpies qualitats, com pels valors que transmet, per les emocions. La maduresa d’un mercat vindrà determinada per la capacitat de sintetitzar i aprofundir en comunicar aquestes emocions en un grau superlatiu. (Josep M. Morera) En l’àmbit comercial, la carrera per guanyar clients i mercats estableix que l’estratègia ha d’abastar tots els components que configuren la imatge d’un producte. Un dels exemples més clars és l’aplicació de la tècnica, combinada amb materials i disseny per a realitzar un bon envàs o embalatge del producte.

Actualment podem dir que l’envàs és ja un vehicle de comunicació plenament consolidat. Es inconcebible un envàs que no comuniqui.

Normalment el cost és el mateix, tant si ho fa com si no. En el moment de la decisió de la compra, un producte líder pot ser derrotat per un altre d’in-

ferior simplement per tenir un packaging més adequat. Els hàbits de consum provoquen les repeticions de compra i, en conseqüència, l’estabilitat comercial d’un producte.

El material per a l’exposició va ser cedit per Alzamora Packaging SA, una de les empreses capdavanteres en el sector del packaging a Catalunya, que ha sabut evolucionar i adaptar-se a les noves exigències tecnològiques.

Fundada a Olot l’any 1900, l’empresa ALZAMORA, ha vingut desenvolupant des d’aleshores una àmplia activitat, tant en el món de la indústria gràfica com en la manipulació del cartó i el packaging. ALZAMORA PACKAGING SA s’ha especialitzat en la fabricació d’envasos plegables, estoigs, PLV (publicitat en el lloc de venda), displays i altres productes de packaging. A les seves instal·lacions es confecciona una extensa gamma de models de capses, de disseny i creació propis, que sorprenen per l’efecte visual de la seva presentació, la facilitat d’obertura i l’aplicació de complements que donen un toc de singularitat a l’envàs.

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 27

de

espai cinema

El cartell i el cinema neixen a finals del segle XIX, cap a 1895. El cinema aprofitarà la popularitat del cartell per fer la seva publicitat i aviat les empreses distribuïdores descobriran que d’una bona promoció en depèn l’èxit de la pel·lícula, sobretot de la taquilla.

Els models i formes dels programes de mà són variats. Díptics, tríptics, troquelats, etc. A partir dels anys 40 els programes de mà s’estandarditzen i es passa al paper de format 13,5x 8,5 cm. En l’anvers es mostra una reproducció del cartell original, generalment un dibuix en color realitzat per un artista i en el revers s’anuncia la sala on es projecta, l’horari, d’altres pel·lícules que complementen la funció i en alguns casos una sinopsi de la pel·lícula.

Utilitzat al llarg de 50 anys, és objecte de culte i col·leccionisme.

Els primers cartells tenen l’estil inconfusible dels tipògrafs, però d’altres ja reflecteixen les modes artístiques del moment, com les imatges modernistes Art deco, o els dissenys d’alguns dels il·lustradors més prestigiosos dels anys 30, Josep Renau, introductor del constructivisme rus o Josep Morell, influenciat per l’escola francesa, el noucentisme i el cubisme.

L’exposició mostrava cartells de cinema creats per dissenyadors internacionals com Saul Bass ( Vértigo) i Neville Brody (Jamon, Jamon). Foto: Quim Llunell

27

La imatge en els cartells apareix en els anys 20 i es desenvolupa ens els anys 30. La composició busca destacar la parella protagonista i la productora de la pel·lícula. No és fins a 1939 que els USA imposen un estil de cartell que es difondrà per tot el món: un estil optimista, amb colors brillants, un disseny realista, una mica ingenu i la poderosa personalitat de les estrelles, hàbilment realitzada pels dibuixants.

Parlem de Sarrià ~ 51

Per les Jornades del Paper, en el que vàrem anomenar “Espai de cinema” a la nau de la fàbrica Vila, es mostrava l’evolució de la publicitat gràfica del cinema, des del cartell, els programes de mà fins al display, amb cartells cedits pel museu del cinema, la família Gubau i displays dels cinemes Òscar.

A mesura que les empreses internacionals s’introdueixen a Espanya, augmenta la col·laboració dels artistes espanyols en la creació de cartells, sobretot a partir dels anys 30, quan es titulen en castellà els crèdits de les pel·lícules.

Dels anys 30 fins als 60, quan es desenvolupa l’offset i la fotocomposició, alguns dels principals artistes que col·laboren amb les distribuïdores de cinema són Josep Soligó, Emilio Chapí, Macario Gómez, (Mac), Estudio MCP (Martí, Clavé, Picó), i Francisco Fernández (Jano). En l’àmbit internacional, cal destacar els cartells i títols de cinema creats pel dissenyador americà Saul Bass.

El programa de mà fou un altre vehicle per atreure públic als cinemes, distribuint-se a tota la població. Per regla general, s’anunciava la pel·lícula que es projectaria la propera setmana i es donava al mateix públic que assistia al cinema.

tema de portada. jornades del paper ~

Assumpció Vila Regidora de Cultura

Els programes de mà a Espanya

28

15/2/05 14:42

P gina 28

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de portada. jornades del paper

sarria 51 3.3

El poderós display de la pel·lícula Catwoman, cedit pels cinemes Òscar, va atreure la mirada de petits i grans. Foto: Quim Llunell.

El display: publicitat en l’espai de consum

poder observar les diferències entre el cartell de la pel·lícula Troya, en format pla convencional i el display, voluminós i amb multitud de detalls.

Els displays publicitaris, o punts de publicitat en el lloc de consum, es popularitzen en el moment que es creen les multisales, cap als any 80, on els espais són més grans. La seva funció és la d’aprofitar que circula pel hall un públic cinèfil i per tant els comunica i ofereix les properes estrenes en la mateixa sala. El disseny és similar a la publicitat plana del cartell, probablement amb la mateixa imatge gràfica, però amb la diferència que es pot jugar amb volum, amb la diversitat de formats tridimensionals. L’atractiu és evident, i en la petita mostra de la sala vàrem

L’evolució de la fotocomposició La incorporació massiva de les màquines offset a les impremtes, allà pels anys 60, permetrà fer tiratges de cartells més grans amb una major qualitat de registre. La quadricromia s’imposa definitivament i se celebren les impressions en els nous papers estucats.

Paral·lelament, es desenvolupen les tècniques de fotocomposició i de fotomecànica de manera que la fotografia és una eina utilitzada

cada vegada més pels dissenyadors gràfics.

La introducció de l’ordinador com a eina de disseny, des dels primers Macintosh dels anys 80, fins als complexos programes actuals, han revolucionat la indústria gràfica i el cartellisme. Del llapis dels inicis de la litografia, fins a l’ordinador, la fotocomposició i la impressió digital, de possibilitats gairebé il·limitades, han transcorregut cent anys. Una nova estètica ha envaït les nostres llars i qualsevol element publicitari se’ns presenta com una barreja d’imatges.

En paraules d’Enric Satué, en el cartell de cinema, en els darrers anys s’ha passat del realisme dibuixat al realisme fotogràfic i cromàtic.

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 29

Packaging Joan Ureña dissenyador gràfic

Parlem de Sarrià ~ 51

El públic consumidor s’adequa a les noves tendències del mercat, però el packaging també s’adequa al consumidor. El fenomen de la globalització també s’estén a les marques i el packaging, és importantíssim que no quedin caps per lligar i no deixar res a l’atzar. El niming, la gràfica, la fotografia o il·lustració són parts fonamentals de la personalització d’un packaging que cal tenir registrats a nivell mundial per tal d’evitar el plagi o la falsificació. En aquest sentit, Lluís Morillas explicava el cas de les patates Lays que en cada pais funcionen amb una gràfica similar, però amb un tipus d’il·lustració i altres elements que les diferencien.

Ricardo Rousselot també va fer un referent de com amb el temps paquets que ell ha creat dins del mercat del tabac han perdut la força atractiva que tenien al seu moment pel fet que el client no s’ha adequat a les tendències que busca el consumidor. , Biscuits es de Lu ciats d la a s s Galete llas i aso de Mori disseny

Per finalitzar, es va fer una projecció a càrrec de Lluís Morillas de com es planteja un projecte de packaging des dels inicis fins al llançament del producte, un exemple real: l’Aigua de Malavella.

L’acte va concloure amb la visita a l’exposició “El millor és a dins” a Can Vila, c/ Major, 16.

29

Per a més informació: www.grupoerre-rousselot.com www.morillas.com www.alzamora.com www.gabinetdissenygrafic.com

tema de portada. jornades del paper ~

Rousselot, Morillas, Josep Murlà i Joan Ureña

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 30

30

Parlem de Sarrià ~ 51

~ tema de portada. jornades del paper

concurs fotografia de les VI Jornades del paper

El regidor d’ensenyament Roger Casero fa entrega del I Premi del Concurs de fotografia a Àngel Vilà Serra per la seva obra, “Un feix ma”. Foto: Quim Llunell.

Roger Casero Gumbau

Passen els anys i anem sumant edicions de Jornades del Paper, i dins d’aquestes jornades, el concurs de fotografia; passen els anys i, malgrat tot, mantenim l’emoció de descobrir què s’amaga sota un títol d’una obra, d’una fotografia, que no sempre és prou explícit. El moment d’obrir les obres presentades al consurs de fotografia és un convit a submergir-te en les il·limitades possibilitats que té el paper, sobretot si, sobre paper, aquest juga en el màgic joc de la fotografia. Si bé les caixes fosques van donant pas, en l’ús quotidià, també en aquest concurs, a les caixes pixel·lades, la captura d’un instant, d’una llum, d’uns volums, d’unes textures, s’expressen com una extensió

de la nineta de l’autor sobre un paper, fotogràfic, per ser copsat, aquest instant, per múltiples ninetes observadores, que difícilment arribaran a coincidir, ja no entre elles, ni tan sols, possiblement, amb la de l’autor.

Entre aquests elements de subjectivitat inequívocament es mou el jurat, els membres dels quals ni tan sols cal que coincideixin en els seus criteris ni valoracions, ni és necessari tampoc que els comparteixin, ja que no es pretén convèncer ningú, sinó que cadascú d’ells, als seus ulls, emeti una valoració quantitativa fruit d’un procés de valoració personal de totes i cadascuna de les obres. Fins ara sempre hem fet prevaldre aquest criteri, fet que el jurat també agraeix, ja que se sent més lliure a l’hora de votar, ja que no coneix les valoracions dels altres.

El jurat d’aquesta darrera edició ha estat format per: el Sr. Miquel Ruiz, fotoperiodista del diari El Punt el Sr. Xavier Fontané, dissenyador gràfic el Sr. Edgar Massegú, pintor, dibuixant, fotògraf i músic de Sarrià de Ter el Sr. Quim Llunell, fotògraf i cronista gràfic contemporani de Sarrià de Ter el Sr. Roger Casero, representant de la comissió organitzadora de les VI Jornades del Paper de Sarrià de Ter, actuant de secretari sense vot.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 31

Totes les obres presentades van complir amb el que requereixen les bases i per això totes van ser seleccionades. ~ LLIBRE OBERT, de Jordi Renart Roca, Girona ~ EL PAPEL DA ALAS A TUS SUEÑOS, d’Antonio Jesús Pérez, Sevilla ~ FUSIÓ (1), de Ramon Ribalta Delgado, Girona ~ IMAGINACIÓ DALÍ, de Paquita Dorca Gibert, de Figueres ~ ROMBOIDES, de Ferran Ollé Selga, Salt

De les obres seleccionades van resultar premiades les obres següents: • 2n. Accèssit de 150 € a l’obra LLIBRE OBERT, presentada per en Jordi Renart Roca, Girona • 1r. Accèssit de 150 € a l’obra TIRANT DEL CARRO, presentada per la Iolanda Rodríguez Torrent, Sant Gregori • Primer premi dotat amb 600 € a l’obra UN FEIX MA..., presentada per l’Àngel Vilà Serra, Sant Feliu de Guíxols

Una de les constants d’aquest concurs és que hi ha una sèrie de gent que més o menys en totes les edicions va participant; una altra de les constants és l’Àngel Vilà Serra, que no només té el perfil de fidel concursant, sinó que s’està guanyant la fama de fidel premiat, ja que és el fotògraf que més edicions ha guanyat (2001, 2002 i 2004). Darrerament les puntuacions són molt ajustades, fet que posa de manifest que la qualitat de les obres és important.

Les obres premiades, així com aquelles que no siguin reclamades dins els terminis que marquen les bases, formaran part del fons d’art de l’Arxiu Municipal, fet que permet no només tenir patrimoni, sinó també utilitzar-lo, promoure’l i difondre’l. En aquest sentit no deixa de ser molt més que una anècdota el fet que precisament una fotografia premiada d’aquest concurs (l’obra Renéixer Reviure, presentada pel Sr. Joan Antoni Martínez Devesa, de Girona, i premiada amb el segon Accèssit en l’edició de les IV Jornades del Paper de Sarrià de Ter, l’any 2002) hagi estat la base del treball que s’ha fet per tal de crear el cartell d’aquestes darreres jornades.

17840 SARRIÀ de TER

31

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48

Parlem de Sarrià ~ 51

Pel que fa a les obres, una de les sorpreses va ser veure com aquest concurs va guanyant cert ressò, ja no en altres comarques, o en altres indrets de Catalunya, com han pogut ser Castelldefels o Lleida, sinó en altres indrets de l’Estat espanyol, com en el cas d’aquesta darrera edició, Sevilla i Caleta de Vélez (Màlaga).

Jordi Renart Roca, guanyador del 2on accèssit per el “Llibre Obert”. Foto: Quim Llunell

tema de portada. jornades del paper ~

Iolanda Rodríguez, guanyadora del 1er accèssit per l’obra “Tirant del carro”. Foto: Quim Llunell

~ FABRICACIÓN DE PAPEL EN INDIA, de José Luís Moreno Gámez, Caleta de Vélez, Màlaga ~ ESTRIP, de Marc Faixedas Puig, Girona ~ LÁMPARA, d’Anna Boadas Dalfó, Sant Feliu de Guíxols ~ FUSIÓ (2), de Xavier Morera Jordán, Sarrià de Ter ~ SERPENTINA, de Pilar Planagumà Oliveras, Girona ~ TIRANT DEL CARRO, de Iolanda Rodríguez Torrent, Sant Gregori ~ UN FEIX MA..., d’Àngel Vilà Serra, de Sant Feliu de Guíxols ~ COMUNITAT, de Ma. Lucía Martínez Villalba, Girona

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 32

Joan Orihuel Barta Josep Ma. Vinyals

32

L’Emília Xargay en referia la següent anècdota: “Era un dia molt calorós, ell estava pintant a la vora d’un riu. L’aigua oferia llavors tota la seva atracció. Ell es va despullar. I en samarreta i calçotets, es va posar a nedar. I quan va tornar a la ribera es va adonar que li desaparegué la roba.

Preocupat de com tornar a la ciutat, es va treure la samarreta, es va pintar a darrera un número i es va posar a córrer fins a casa seva. La gent que passava pel carrer l’aplaudia. I anava mirant a veure si venien més corredors”.

Parlem de Sarrià ~ 51

~ dossier d’història

Joan Orihuel en el seu estudi pintant el mural de la Cambra de Comerç.

I és que en Joan Orihuel tenia una personalitat molt peculiar.

Va ser el pintor més representatiu a Girona en la dècada dels 40.

Permeteu que breument us resumeixi les dades que he pogut recollir d’aquesta personalitat una mica oblidada per nosaltres, degut sens dubte, a la distància en què ha viscut.

Estic segur que el seu coneixement ens servirà per apreciar i gaudir millor de l’obra que va deixar entre nosaltres.

Joan Orihuel i Barta neix a Barcelona el 6 d’agost de 1906 i va morir a Buenos Aires el 1992. De la seva vida familiar podem dir que es va casar el 1938 a Lloret amb Consol Fors i Oliver, i va tenir tres fills ( Lluís, Jordi i Narcís ).

Del 38 al 50 va viure a Girona des d’on va anar a Buenos Aires.

Enviudat a Buenos Aires, es torna a casar el 1980 tenint d’aquest matrimoni una filla. Morí l’any 1992.

Formació Alumne de l’Escola de Belles Arts, va tenir com a professors a Tenes i Clarassó en escultura; Santiago Rusiñol i Casas en pintura i d’en J. M. Sert.

Treballant per al contractista d’obres Pujadas (com a pintor de parets), l’empresari, reconeixent la seva vàlua i possibilitats, el va becar amb uns viatges d’estudi a França,

Anglaterra, Itàlia i Alemanya, on pogué actualitzar i millorar les seves tècniques pictòriques.

A l’esclatar la guerra, deixa Barcelona per anar a Lloret, on funda una acadèmia d’Art.

Etapa de Girona El 1938, reclutat pel servei de propaganda de la Generalitat, es trasllada a Girona.

S’estableix al núm. 1 de la carretera de Sta. Eugènia i a partir del 42 munta una escola d’Art a les Peixateries Velles.

Alumnes seus foren l’Emília Xargay, Torres Monsó, Joaquima Casas, Montserrat Llonch, Ramon.Carrera, M.Sánchez Fdez., Enric Marquès i Ribalta, M.Casadevall, M.Espàrrach, germans Bosch, Espinosa, J.Caselles, Marià Oliver, Carles Vivó, Joan Riu, Jesús Vilallonga.

Més tard, el 1983, foren els seus alumnes qui organitzaren a Girona una “exposició homenatge” amb els quadres del seu antic mestre.

En aquesta ocasió l’Emília Xargay deia: “Jo, l’aprenentatge acadèmic no el vaig fer a Belles Arts sinó amb en Joan Orihuel, un personatge sensacional que tenia un domini de la tècnica fora del corrent. Ell ens va ensenyar totes les tècniques, i a la seva escola hi teníem l’avantatge que ens deixava els models que utilitzava per a les seves obres. Fins i tot hi vàrem fer nus, cosa no gens ben vista a la Girona d’aquells anys”.

En Pla Dalmau i en Perich li aconseguiren el 1950 un contracte interessant per decorar una església de Buenos Aires a l’estil Sert. Ja no va tornar.

Només varen ser 12 anys els que va viure a Girona, els de la postguerra , la pitjor època també per a l’art; sobrevivint a la mancança de materials adequats, a la falta de diners (no era el millor moment per gastar-los en art ), a la falta de llibertats i a les pressions polítiques.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 33

Tot i haver treballat per la Generalitat, no va ser molestat per la Dictadura de Franco, i va poder seguir el seu propi camí artístic.

Potser la clau la podem trobar en el que Gil Bonancia escriu a la Revista de Girona d’en Joan Orihuel: “Podríem dir que fou un rodamón que qualificaríem de controlat per ell mateix, coneixedor que de tant en tant calia estirar la corda del seu estel de la fantasia....

Anava a les tavernes i casinos i practicava l’esport de boxa.

Gran conversador, era estimat en les tertúlies, ja que a la vegada tenia modals d’autèntic cavaller, i això sempre és agradable, i potser li obrí les portes de moltes famílies gironines que li encarregaren retrats...”.

Va ser doncs l’artista més sol·licitat tant per la burgesia com per les institucions. Va rebre encàrrecs de l’Església, la Clínica de l’Esperança, el Col·legi Oficial de Farmacèutics, la Cambra de Comerç. Precisament aquesta última, essent president en Sarasa, li concedí una beca de 500 ptes/mes amb l’obligació, com a contraprestació, de mantenir la seva acadèmia de pintura.

L’esmentat Gil Bonancia continua dient d’ell: “ ... es tracta d’un artista que, quan convé, sap interpretar la mitologia, la llegenda o bé la idealització.

La ductilitat de l’artista es mostra en els paisatges urbans.

En ells es veu que estimava Girona, puix que a part dels encerts tècnics tenen el caliu d’aquell que coneix el lloc, que el pinta perquè li agrada, ja que aquí no hi havia comandes”.

Retrat. Col·lecció R.Llonch

Sí, l’amor per Girona ho demostra sobrerament al llarg de la seva vida a Buenos Aires, on pinta encara escenes i paisatges gironins.

A Los Sitios del 19 d’abril de 1985 surt una referència seva: “En nuestra posguerra, el resurgir en el mundo del arte, tuvo en Girona un hombre decisivo: J. ORIHUEL”

Emigració a l’ Argentina

33

Quadre premi atorgat a Montserrat Llonch.

(Col·lecció R.Llonch)

El 1950 marxa a Buenos Aires on viurà a la província de S. Miguel. Allà també va triomfar.

Hi ha crítiques entusiastes de les seves pintures al betumè sobre or, i ell mateix se sent molt entusiasmat en una gran obra de restauració o ampliació d’un mural d’en Sert. “No es nota cap diferència entre la part seva i la meva,” escrivia a Emília Xargay.

Deixeu-me citar el que posava Carlos A. Foglia en una prestigiosa publicació de l’Argentina: “el celebrado pintor español radicado desde hace tiempo entre nosotros, ya nos ha

Parlem de Sarrià ~ 51

Sí, molt polifacètic, optimista, amb grans ambicions com a artista i segur d’ell mateix. Quan pintava el fresc de Sarrià de Dalt sovint comentava, referint-se a altres quadres menors que dibuixava amb carbó i aquarel·la: “ara això val poc, però d’aquí uns anys valdrà molt” .

dossier d’història ~

Malgrat l’època que li va tocar viure sembla que era un home vital i optimista. Reveladora és la seva tarja de visita: “Dibujante Comercial, dibujante artístico, artista decorador, orientista decorativo, fresquista, pintor mural, ilustrador, cartelista, artista pintor, proyectista arquitectónico, litógrafo, decorador de interiores, escultor, retratista al óleo, restaurador de imágenes sagradas y de arte plástico”.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 34

Parlem de Sarrià ~ 51

Nena llegint. Col·lecció Pere Colomer

nas.. Están obtenidas con tanta humanidad y tal fuerza artística, que sus motivos se tornan inmensamente comunicativos.

Con respecto a la técnica de su realización, creo que es imposible obtener más emoción con tan pocos recursos, y, sin embargo, consigue dar calidad a las diversas materias que forman la composición........ ...Rostros cargados de impasibilidad, tal vez de una resignación racial que soportan desde época milenaria; miradas impregnadas de recelo, y algunas veces de odio; ojos maternalescuajados de ternura; caras infantiles repletas de inocencia y ancianidades cargadas de bondad, de fortaleza y de austeridad.Tales son los aspectos de la obra de Orihuel que plantea y resuelve magistralmente en los trabajos”

El mateix Orihuel deia en una entrevista, arran d’una exposició seva a Buenos Aires.

-“ Sentía la necesidad de demostrar que el artista puede pintar algo más que un paisaje. Como Vd. ha podido apreciarlo, la mayoría son temas españoles, de composición que boceté y estudié hasta en sus mas ínfimos detalles en los campamentos que se levantan en los alrededores de la ciudad de Gerona. Familias enteras de gitanos han sido mis modelos”.

També aixeca gran controvèrsia a l’Argentina amb la creació d’un nou estil que anomena Dimensionalisme, presentat el 12 de maig de 1956 amb 5 quadres i una conferència.

En la conferència de presentació, deia: “Es té d’haver passat per la pintura

Retrat de la Joaquima Casas.

Col·lecció Joaquima Casas

34

~ dossier d’història

demostrado su talento con las dos exposiciones de gran éxito que organizó últimamente. Sabía que es un habilísimo dibujante y que se ha especializado en el retrato, pero ignoraba que su maestría adquiriera la más alta expresión en las pinturas al betumé por veladuras sobre oro......... He tenido oportunidad de admirar trabajos de grandes maestros de la pintura contemporánea, y jamás me ha impresionado otro como este por veladura sobre oro..”. “... ORIHUEL domina los secretos del oficio porque hizo práctica en la especialidad junto al gran maestro catalán Jose Mª Sert, autor, entre otras, de las famosas decoraciones murales de la catedral de Vich, el palacio de la Sociedad de las Naciones,..y en Buenos Aires las de la residencia de la embajada del Brasil ..... La mayor parte de las pinturas que exhibirá ORIHUEL son motivos de su patria; casi todas ellas escenas gita-

Vaques. Col·lecció R.Llonch

Marina. 1940. ©Museu d’Art de Girona. Ad’l. (Foto: Txús Sartorio)

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 35

Diana caçadora. (2,25 x 2 m). Col·lecció Jordi Mota.

clàssica, des dels primitius- als que sempre tornarem per fer quelcom nou- fins al neoclassicisme; i haver sigut impressionista, i cubista i surrealista. I haver ensinistrat la mà, l’ofici en diverses tècniques, fins a dominar les respectives fórmules.

Jo he pintat al fresc, a l’oli, a la tempera; vaig fer acurades, miniatura escultura i orfebreria....”

Sobre aquest nou estil, el 1987 un italià, Pierelli, fa una exposició a Roma com a creador d’un nou estil, el dimensionalisme.

D’Estuardo Maldonado, nascut a l’Equador el 1930, s’escriu que després de viatjar per Europa i passar per diferents estils, crea El Dimensionalisme (posterior a la data d’Orihuel).

Vista de la Catedral. ©Museu d’Art de Girona. Ad’l. (Foto: Txús Sartorio)

I el crític Lluís Montané escriu que l’artista Francisca Blázquez, nascuda a Madrid el 1966, crea el Dimensionalisme l’any 1998; i el 2004 exposa 26 obres al palau de congressos de Madrid.

O sigui que sembla que el Dimensionalisme ha tingut el seus seguidors, però no s’ha reconegut en aquest continent la seva procedència, fins que algun estudiós no hi posi una mica d’ordre.

Parlem de Sarrià ~ 51

dossier d’història ~ 35

Al·legoria sobre els oficis. Mural de la Cambra de Comerç de Girona.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 36

Mural de l’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt. Degollament de Sant Pau.

de juntes, hi ha un magnífic mural de 6x2,5 m. El Sr. Coquart ens diu que en el magatzem guarden amb molta cura 6 m més del mural que possiblement en el nou edifici de la Cambra puguin instal·lar-lo complet.

Es tracta d’una al·legoria sobre els oficis. Surt la catedral, St.Feliu, la deessa o matrona Girona i tots els oficis representats per homes musculosos.

Frescos: a l’església de Canet d’Adri han conservat un fresc de l’Orihuel, així com el d’un deixeble seu, en Ramon Carrera. També conserven un retaule de l’Orihuel que representa els 15 misteris del rosari. Un altre retaule el tenen guardat.

A la casa missió de Banyoles també n’hi va pintar (aquest no l’he pogut comprovar).

36

Parlem de Sarrià ~ 51

~ dossier d’història

Església de St. Pau de Sarrià de Dalt

Mural de l’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt. Crucifixió de Sant Pere

Les seves obres a Girona Circumscrivint-nos en la dècada dels anys 40 en què va viure a Girona, la seva obra referenciada és diversa: Retrats: Srs. Bosch, Pla Dalmau, el batlle Quintana, Teixidor, Capdevila.

Pagans, Omedes, Porcioles, Camps, Srta. Riera, Srta Casas..

Cartells: per a les cases Ferrer, Omedes, Regás, Sarasa, Magaldi, Mobles Juandó, Pellicer Germans, Dalmau Carles Pla, El Globo, Fires de Girona, etc....

Quadres i paisatges diversos en poder de conegudes famílies gironines i alumnes seus.

Però la que està en poder de societats o institucions i que per tant es pot visitar és menor:

El Museu d’Art de Girona té: Paisatge (1946), Vista de la Catedral (1945) exposat a la 4ª planta, i Marina (1940).

D’aquesta última en Jaume Fàbrega, en una crítica sobre el quadre, escrivia: … tanmateix, subtilment, ens fa sentir el calfred d’una època sinistra i, si voleu, l’alè d’una petita sinceritat, potser inconscient, amb els colors apagats, terrosos, justament més veraços que certs paisatges de postal propis del gènere i la reveladora anècdota d’emprar com a suport pictòric una fullola, un material que per la seva ineptitud per a la tècnica, ens parla d’un temps de misèries i aprofitament....

Murals: a la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, presidint la sala

A la nostra església de St. Pau de Sarrià de Dalt, a més de decorar tot l’absis i l’altar, hi va pintar tres frescos, sens dubte els millors: Sant Pau caient del cavall, la degollació de Sant Pau i la crucifixió de Sant Pere cap per avall. De moment en sobreviuen dos.

Crec que s’hi va esmerçar d’una manera especial. Potser perquè l’absis d’aquesta església oferia unes possibilitats no gaire comunes tant per les dimensions com per la llum.

Potser perquè es trobava ben acollit tan en l’hospedatge (durant aquest temps vivia amb la seva família a can Tomàs), com per la resta de la gent del poble que el pagaven amb espècies i oferint-se a servir-li de models en els frescos de l’església, com és el cas d’en Joan Aymerich, en Vicens de can Tiranda i el mateix capellà mossèn Josep. Potser per tot plegat va fer un bon treball i va encertar en l’adequació a l’ espai arquitectònic i en els colors.

Les mides de les pintures són de 4x4 m aproximadament.

A mi en tenien el cor robat la central (que ja no hi és) i la de l’esquerra (el degollament de Sant Pau). Aquest és al costat esquerre, on ens situàvem els homes en aquell temps en què hi havia, també a les esglésies, separació de sexes.

El trobo d’una gran profunditat. Sant Pau i una olivera al primer pla. El botxí, un soldat i un ciutadà en segon terme.

Darrera, un altre soldat romà parlant relaxadament amb un romà amb túni-

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 37

-“ Sentía la necesidad de demostrar que el artista puede pintar algo más que un paisaje. Como Vd. ha podido apreciarlo, la mayoría son temas españoles, de composición que boceté y estudié hasta en sus mas ínfimos detalles en los campamentos que se levantan en los alrededores de la ciudad de Gerona.

Familias enteras de gitanos han sido mis modelos”.

Declaració d'Orihuel a la premsa Argentina

Carta de J.Orihuel a E.Xargay des de l'Argentina

Parlem de Sarrià ~ 51

37

Joan Orihuel amb Emília Xargay, Josep Espinosa i Quim Casellas.

dossier d’història ~

ca (deien que era mossèn Josep, el capellà del poble) i a l’horitzó una casa de pagès amb xiprers. I el Sant Pau de gran lluminositat transcendental.

Tot ben proporcionat. Només hi ha una petita concessió potser en la musculatura del botxí, però no gaire. El més curiós del cas és que essent una escena violenta, transmeten una sensació serena. No sé si a causa de les faccions de Sant Pau, tot bondat i resignació (tal com els primers cristians, segons ens predicaven), o pel posat de la parella del tercer terme parlant tranquil·lament; o potser pels colors de tot el conjunt, pintures de terra, colors ocres, contorns suaus que permeten descansar-hi la vista.

Això no és una crítica o comentari d’una pintura.. He volgut simplement expressar les meves sensacions davant del quadre que contribueix una mica a que m’hi trobi millor en determinats moments de descans o meditació.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 38

Tartana, de J.Orihuel

Joan Orihuel amb Emília Xargay i F.Torres Monsó.

El per què

38

Parlem de Sarrià ~ 51

~ dossier d’història

Aquest article ha sorgit al conèixer el projecte de destruir els frescos de l’Orihuel de la nostra església de Sarrià de Dalt, amb el pretext de pintar-la de blanc. No vull entrar en l’enumeració d’arguments en defensa d’aquestes pintures i en el fet irreversible de la seva destrucció, per no allargar-me. El que sí que he volgut és donar a conèixer una mica l’autor de les pintures de l’absis de l’església de Sarrià de Dalt, perquè en tingueu coneixement per poder formar-vos una opinió pròpia més documentada.

Tampoc m’agradaria entrar en un estil agressiu com el que ens tenen acostumats qui em sé i la seva emissora.

L’estil de l’església catalana, a Déu gràcies, és diferent.

En aquest possible atropellament als sentiments del poble, no hi guanyaria ningú, de debò. El tema tampoc és de doctrina religiosa, no s’ho val que la jerarquia s’hi posi fort.

L’església històricament ha estat salvaguarda de la cultura.

El pintor, tot i essent molt bo i una mica genial, no era un Picasso. Però no crec que es trobi a ningú que tenint un Orihuel a casa seva, se’n desprengui sense més.

A la sala d’estar de casa meva tinc un quadre d’en Miquel A.Cros i unes escultures d’en Quim Pradas.

M’agraden de debò i les mostro amb orgull als meus amics, tot ressaltant les seves millors qualitats. Tant de bo pogués tenir també un Orihuel o un altre més cotitzat (no descarto hi arribin), L’afegiria. Però dels que tinc no me’n desprendria. Ja formen part del meu entorn domèstic i debò s’ho mereixen.

Per fer aquest article he parlat amb gent lligada al món de l’art. Sense demanar-los la seva opinió, que no era el meu objectiu, em feien els seus comentaris, tots amb la mateixa cara d’estranyesa i incredulitat. Per no ferme llarg, en repeteixo només un: “Saps el que valdria ara fer aquestes pintures?.

Documentació consultada: • Documentació Museu d’Història de la Ciutat de Girona • Documentació Museu d’Art • Articles de E. Marquès i Ribalta publicats en el Punt Diari (11-2, 27-2, 4-3, 30-11-1983) • Article al diari Los Sitios (19-4-85) • Article de Gil Bonancia a la Revista de Girona, núm. 102 (1r trim. 83) • Cartes de JOAN ORIHUEL dirigides a E. Xargay • Visites a la Cambra de Comerç i a l’església de Canet d’Adri

També hi ha qui va parlar de recuperar per part de l’ajuntament i traslladar aquests frescos, però això és quasi inviable pel cost que representaria i la dificultat de trobar una paret de les mides adequades per donar-li cabuda. A més perdrien el context històric del lloc.

Pot ser que la tècnica de realització de la pintura no sigui la millor perquè durin molt. Proposo que es protegeixin amb una capa de vernís mat o com els especialistes aconsellin, a fi que no es degradin amb el pas del temps. De moment han aguantat 60 anys, però és bo pensar en els descendents i procurar que aguantin segles. És una obligació del departament de conservació del patrimoni de l’església, però si aquest no pot, crec que l’ajuntament faria bé d’oferir-se a suportar el cost.

I per acabar em faig unes preguntes.

Per què en Domènec Fita va respectar aquestes dues pintures quan va fer la remodelació de l’altar major, adequant-lo a l’esperit del Concili vaticà II ?. Per què en les esglésies i catedrals de les ciutats es fan tan pocs canvis en la decoració i conserven no sols els frescos sinó també els quadres fàcilment transportables?

Vull creure que la decisió serà repensada. Els nostres fills agrairan els deixem aquest legat que segur sabran disfrutar-ne i treure-li profit segurament més que nosaltres

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 39

Excavacions arqueològiques al Pla de l’Horta la necròpolis de la vil·la romana Josep Frigola, Joan Llinàs, Jordi Merino i Carme Montalbán (JANUS, S.L.)

Entre finals d’octubre i principis de novembre es va realitzar una excavació arqueològica en el solar situat a la cantonada de l’avinguda Jacint Verdaguer amb el carrer Sant Ferriol, al veïnat del Pla de l’Horta. Els treballs foren motivats per les obres de construcció d’una casa, que van posar al descobert diversos enterraments d’època romana. Aquest fet va obligar a endegar l’excavació arqueològica del terreny, que fou efectuada per l’empresa Janus, SL i sufragada per la propietària del terreny, amb l’ajut del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Acabada l’excavació, un cop documentades i extretes totes les restes arqueològiques, es van poder continuar els treballs de construcció de la casa.

Marc històric: la vil·la romana del Pla de l’Horta

39

L’any 1996, arran de l’inici de les obres de condicionament de la zona per a la seva urbanització, es va realitzar un seguiment de les rases de serveis que s’hi efectuaren i es van localitzar restes molt disperses i escadusseres, entre les quals destaquen vestigis d’enterraments baiximperials i d’una conducció, probablement un aqüeducte (Palahí 1998).

Parlem de Sarrià ~ 51

L'enterrament 1, amb les restes de l'esquelet.

Les troballes efectuades enguany formen part de la necròpolis o cementiri de la vil·la. L’excavació va posar al descobert un total de 19 enterraments, estesos per la totalitat de la zona excavada, d’uns 140 metres quadrats. La cota dels enterraments, que constituïa l’únic nivell arqueològic apreciable, es disposava seguint el pendent natural del terreny en direcció est: així, mentre que a l’extrem oest apareixien gairebé a nivell de la superfície, a llevant es trobaven a fondàries que arribaven a superar els 150 cm respecte a la superfície.

Nou dels enterraments eren caixes de tegulae (teules planes romanes) i cinc eren fosses excavades directament a terra, de les quals dues conservaven part d’una coberta de lloses de pedra.

Hi havia també una caixa de lloses de pedra, una tomba d’obra de pedra i morter de calç, una ossera i dues tombes que alternaven les pedres i els fragments de tegula. En set dels enterraments, els més malmesos, no hi va aparèixer esquelet, degut al fet que probablement foren destruïts antigament arran dels treballs agrícoles o de la mateixa erosió del terreny. A la tomba d’obra, en canvi, hi van aparèixer dos esquelets i nombroses restes arraconades d’altres inhumacions, cosa que prova que fou repetidament reutilitzada.

dossier d’història ~

L’indret excavat és a l’extrem occidental del Pla de l’Horta, un sector planer del centre del terme municipal de Sarrià que fins fa pocs anys eren camps de conreu i que actualment es troba en un procés avançat d’urbanització. En un sector proper a l’indret hi foren localitzades als anys setanta del segle XX les restes de la important i extensa vil·la romana del Pla de l’Horta, un edifici compost per dos cossos principals articulats al voltant de sengles patis i diverses dependències annexes (Oliva 1970; Nolla 1982-83; Nolla i Sagrera 1993; Palahí i Vivó 1994; Palahí i Vivó 1995). Aquesta vil·la gaudia d’una situació excel·lent, en un vessant assolellat i planer encarat al sud i a l’est, a tocar del Ter i de la Via Augusta i a poca distància de la ciutat de Gerunda. Entre les múltiples troballes d’aquesta vil·la hem de destacar els esplèndids mosaics de la seva part residencial (Nolla i Sagrera 1993).

Aquest jaciment es troba avui sota l’antic camp de futbol (actual zona d’aparcaments i d’instal·lacions públiques) i uns blocs aixecats aleshores a la banda de llevant. A més, en una zona propera s’hi localitzaren també les restes d’una necròpolis ibèrica.

19 enterraments

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 40

En dues de les tombes s’hi va trobar un aixovar consistent en un recipient de ceràmica (un bol i una gerreta). Hi havia també un esquelet que duia una sivella de ferro, un altre va proporcionar un bonic exemplar de sivella de bronze decorada i restes d’un collaret de denes de pasta de vidre, en una tercera inhumació s’hi va trobar una altra sivella de bronze, més senzilla, dos ganivets de ferro i unes petitíssimes peces de plata i, finalment, un quart esquelet va aparèixer amb una altra sivella de bronze.

L’orientació dels enterraments era de nord a sud en cinc casos, amb el cap a tramuntana i els peus a migdia, i d’oest a est a la resta, amb el cap a ponent i els peus a llevant. Si ens atenem a les mides dels esquelets o a les de les tombes, podem afirmar que cinc de les inhumacions eren infantils de diverses edats, mentre que deu enterraments eren d’adults; per als restants no hi havia dades fiables.

A banda dels 19 enterraments documentats hi havia restes d’una construcció composta per dos murs perpendiculars de pedres lligades amb morter de calç, ubicats al nord-est.

Aquesta construcció era anterior als enterraments circumdants, els quals

Els aixovars també ens portarien cap a aquesta conclusió. Així, el costum típicament romà, propi dels segles II a IV, de deixar un atuell de ceràmica com a aixovar, el trobem exclusivament en tombes de teules, mentre que els objectes relacionats amb l’habillament i els aixovars, trobats en els enterraments de la zona est, es poden datar clarament a partir del segle V.

La resta de la necròpolis

L'enterrament 15, una caixa de lloses de pedra, després de l'excavació.

es disposaren al seu costat i seguint la seva orientació. Un sondeig realitzat a tocar d’un d’aquests murs va provar que se’n conservaven tan sols les dues darreres filades.

40

Parlem de Sarrià ~ 51

~ dossier d’història

Conclusions

L'enterrament 7, amb les restes de l'esquelet.

Per la tipologia de les tombes i les característiques del material arqueològic recuperat, podem situar aquesta necròpolis entre els segles III-IV i VI després de Crist. Sens dubte, ens trobem davant d’una part del cementiri de la vil·la romana del Pla de l’Horta.

Alguns detalls ens indiquen que la part més antiga de la necròpolis es trobaria a ponent de la zona excavada i que s’aniria estenent amb el temps cap a llevant. En primer lloc, veiem com la majoria de caixes de teules es concentren al nord i al centre, mentre que desapareixen a tot el sector de llevant, on predominen les fosses i la utilització de lloses de pedra. Igualment, és tan sols a l’extrem oest on trobem alternades les dues orientacions, nord-sud i oestest, mentre que al centre i a llevant els enterraments estan orientats exclusivament d’oest a est, la disposició típica de la baixa antiguitat i, sobretot, l’edat mitjana.

Evidentment, cal suposar amb tota lògica l’existència de més tombes als voltants de la zona excavada.

Properament es preveu excavar el sector situat al sud-est del solar intervingut, que no es veu afectat per les obres de la casa, però que pertany a la mateixa propietat. Igualment, en un futur proper caldrà realitzar excavacions al solar que es troba immediatament al nord, afectat també per un projecte constructiu. Sens dubte, totes les dades que s’extreguin d’aquestes dues noves intervencions ajudaran a completar els coneixements no tan sols sobre la necròpolis de la vil·la del Pla de l’Horta, sinó també sobre l’època romana i tardoromana a Sarrià i als entorns de l’antiga Gerunda.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 41

Bibliografia NOLLA, J.M. (1982-83). Algunes notes entorn de la vil·la romana del Pla de l’Horta de Sarrià de Dalt, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXVII, p. 111-124.

NOLLA, J.M. i SAGRERA, J. (1993). Els mosaics de la vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), Cypsela, X, p. 145158.

OLIVA, M. (1970). Descubrimiento de una villa romana con mosaicos en Sarriá de Dalt (Gerona), Revista de Gerona, 52, p. 6771.

PALAHÍ, L. (1998). El seguiment d’obres del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, el Gironès), Quartes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Figueres, p. 204208.

PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1994). Anàlisi estructural de la vil·la del Pla de l’Horta, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXXIII, p. 157170.

PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1995a). La vil·la romana del Pla de l’Horta, Parlem de Sarrià, 9, p.

11-16.

PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1995b). Sarrià en època ibèrica i romana, Parlem de Sarrià, 8, p. 1115.

Objecte de bronze, aixovar dels enterraments

dossier d’història ~

SARRIÀ DE TER

41

Parlem de Sarrià ~ 51

Carrer Escoles, 5

972 17 04 24

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 42

entrevista a Nicolás Pichardo i Delgado nou alcalde de Sarrià de Ter Emili Pérez

En el Ple ordinari de l’Ajuntament de Sarrià de Ter del 30 de novembre de 2004 Josep Turbau presentava oficialment la seva dimissió com a alcalde i regidor de Sarrià de Ter. Aquesta decisió va fer que des de l’1 de gener de 2005, com a alcalde accidental, i des de l’11 de gener, com a electe, en Nicolás Pichardo Delgado sigui el nou alcalde de Sarrià de Ter, el tercer des de la recuperació de la segregació de Girona.

Nascut a La Palma del Condado (Huelva) el 1953 va arribar a Sarrià de Ter l’any 1964. Membre actiu en diferents entitats de Sarrià de Ter ha estat regidor d’Esports i Ensenyament del 1999 a 2003, i primer tinent d’alcalde d’Urbanisme, Serveis Públics i Medi Ambient des del 2003. A partir de 2005 Nicolás Pichardo Delgado és el nou alcalde de Sarrià de Ter. Foto: Quim Llunell

Com valora la seva estrena com alcalde de Sarrià de Ter? La valoració és positiva perquè de moment, des de l’1 de gener de 2005 com a alcalde accidental, i des de l’11 de gener, ja escollit pel Ple com alcalde, no hi ha hagut notícies destacables a esmentar, aquest fet és positiu ja que el relleu s’ha fet tranquil i assossegat.. Sóc conscient de la responsabilitat que assumeixo amb aquest nou càrrec i la meva tasca és la de seguir la feina i el bon saber fer d’en Josep Turbau.

42

Parlem de Sarrià ~ 51

~ entrevista

Com valora la gestió de l’anterior alcalde, Josep Turbau?

En el Ple extraordinari en què vaig sortir escollit alcalde, que va ser el darrer Ple d’en Josep, en aquest cas com a regidor, vaig dir que el deute del poble de Sarrià de Ter amb en Josep és enorme. Hi ha hagut un abans i un després de la gestió d’en Josep Turbau, Sarrià de Ter ha fet un camí molt important i en Josep ha estat qui ha liderat aquest camí.

Quina ha estat la seva relació personal amb ell?

Amb en Josep fa molts anys que ens coneixem, sobretot a partir del treball de tots dos en les associacions de veïns, ell a l’AAVV del Pla de l’Horta i jo com a representant de la Rasa en la que llavors era l’AAVV de Sarrià de Ter, quan el President era en Miquel Resplandis. Llavors recordo que entre els diferents barris hi havia més barreres físiques, i amb aquestes potser també altres tipus de barreres que poc a poc s’han anat superant. La relació més endavant va ser ell com a membre de l’Ajuntament i jo com a persona implicada en diferents entitats, i sobretot, a partir del moment en què em demana que formi part de la seva candidatura, en les eleccions de l’any 1999, la meva relació amb ell va convertir-se en una relació molt més personal, compartint plenament amb ell la seva visió del poble, el seu projecte de Sarrià de Ter, que també era el meu.

Abans de dedicar-se a la política municipal de Sarrià de Ter, quina ha estat la seva dedicació a Sarrià de Ter? Jo sempre he estat vinculat molt estretament al moviment associatiu del poble, implicat amb entitats esportives, com el FC Sarrià o el Club Patinatge Artístic Sarrià, l’UES; també he estat a l’AAVV de Sarrià de Ter i a l’AAVV de la Rasa. Recordo

per exemple, que des de l’AAVV de la Rasa vam ser els impulsors de les classes d’adults i de català a Sarrià de Ter. Col·laborador i cap de programació de Ràdio Sarrià, entre d’altres, El teixit associatiu que ha tingut i té Sarrià de Ter és vital per la vida del poble; he trobat sempre, en aquestes entitats, valors tan importants com la reivindicació, la cohesió i la integració.

Les entitats han jugat i juguen un paper molt important en la trasversalitat i cohesió del municipi, una qüestió cabdal aquesta que ha treballat molt bé en Josep Turbau, i on sempre ell m’hi ha trobat, que és el treball de relligar els diferents barris; aquesta és una de les tasques que cal seguir fent.

Què el va motivar a formar part d’un projecte polític del poble?

Principalment em va motivar poder participar en el procés de superació dels problemes de comunicació que tenia Sarrià de Ter, la interacció dels diferents barris, a nivell social i urbanístic. La urbanització del Pla de l’Horta i la remodelació de l’autovia han millorat molt la permeabilitat entre els diferets sectors del poble; el desenvolupament del Pla del Socs i del sector Cobega, contribuirà sens dubte a consolidar aqueta cohesió. Al cap i a la fi, el què et motiva a participar en política és el mateix que et mou per participar en entitats, que és treballar per allò que és comú, la vocació de servei.

Abans d’assumir l’alcaldia, quines regidories li van ser assignades?

En l’anterior mandat, del 1999 al 2003, em van ser assignades les àrees d’Esport i Ensenyament en un principi i posteriorment Urbanisme, Serveis Públics i Medi Ambient. Respecte a les dues primeres regidories, les del primer mandat, m’hi vaig sentit molt còmode des d’un principi, ja que són d’àrees en les que he estat vinculat anteriorment al moviment associatiu i esportiu. Han estat àrees que conec amb profunditat i que motiven molt pel seu dinamisme i el contacte estret amb la gent i les entitats. L’àrea d’urbanisme és molt diferent, és una àrea més complexa i tècnica, està molt regulada i s’ha de tenir un control més estricte i que comporta un nivell de responsabilitat molt considerable; l’he afrontat amb molta il·lusió.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 43

ajudes econòmiques per l’edició de discs etc., Referent als joves també disposen d’un local social, cedit per l’Ajuntament, i des de l’area de juventut també es desenvolupen programes d’atenció a joves de l’institut i l’escola. El pla per la joventut inclou, entre d’altres aquestes actuacions, com d’altres a nivell de salut (Projecte Màquina, Setmana de la salut, Casal esportiu municipal d’estiu, formació de monitors,),. També col·laborem amb el Mijac en la programació de lleure a Sarrià de Ter. A nivell d’habitatge per facilitar-ne l’accés del jovent, la nova llei d’urbanisme obliga a tenir entre un 20 i un 30% d’habitatges de protecció oficial. A Sarrià de Ter, però, es dóna una dinàmica específica, ja que hi ha una bona oferta de pisos de segona mà, moltes vegades més accessibles que els mateixos de protecció oficial, fins i tot comptant-hi el cost d’una petita reforma; moltes vegades aquesta és una de les primeres opcions dels joves.

Foto: Quim Llunell

Quins serien avui dia, els nous reptes per afrontar la gestió municipal de Sarrià de Ter ?

En infrastructures, el soterrament del TGV i estar atent i vigilant amb el tema desdoblament de la N-II. En el pla urbanístic, assolir un creixement moderat i sostingut, garantint als habitants de Sarrià de Ter els serveis públics i mantenir-los.

Consolidació del POUM (Pla Ordenació Urbana Municipal) eina fonamental per mantenir un creixement sostingut, Fomentar la relació i la cohesió entre les diverses entitats del poble, també entre els diferents barris. Tots aquests reptes s’han d’afrontar amb tres puntals que considero essencials i que han d’estar equilibrats: la capacitat de treball, la comunicació, diàleg i de connexió amb el poble, i finalment la proximitat amb la gent.

Amb la sortida d’en Josep Turbau entra en escena la Iolanda Jiménez; què podrà aportar?

La Iolanda aportarà joventut i frescor a l’equip de govern; sense voler-ho ni buscar-ho, la seva aportació serà important, ja que ens donarà una visió, des de dins, del què ha estat fins ara la nostra tasca, que ella ha vist des de fora. També és important destacar que és una noia jove, i que per tant seguim amb el procés de renovació de l’equip de govern, i de renovació pel fet de ser jove i, sobretot, pel fet de ser dona; amb ella a l’ajuntament hi haurà dos regidores, i seria interessant no rebaixar mai aquestes xifres, fins i tot incrementar-les. D’altra banda la Iolanda aportarà els seus coneixements en noves tecnologies, i s’ocuparà de l’àrea de Medi Ambient. La Iolanda ha estat sempre una noia activa, i cal valorar positivament la tasca que està fent com a coordinadora dins la secció de bàsquet del FC Sarrià.

43

Es presentarà com a cap de llista en les properes eleccions municipals?

Aquesta és una qüestió que no crec que s’hagi de definir ara; tot just he pres possesió fa uns dies del càrrec. En el seu moment, com la resta de grups, ja es presentaran els candidats i les candidatures; ara cal treballar bé durant els dos anys i mig que queden de mandat, aquesta és la nostra tasca, les eleccions queden encara molt lluny.

entrevista ~

Quines novetats hi haurà respecte a la joventut del nostre poble per incentivar-la, i que prosperi ? Es desenvoluparà un pla de joventut? Com es contemplarà l’ habitatge de protecció oficial?

La joventut és un actiu molt important en la vida del poble, la qual, majoritàriament ha estat sempre molt estretament vinculada amb les diverses entitats esportives. És molt important continuar mantenint aquesta relació entre el jovent i l’esport.

En el vessant cultural i social també ha mostrat interès pel teatre o la música. A Sarrià de Ter des de fa anys que s’hi ha format grups musicals de diferents estils, en què l’Ajuntament ha donat suport i facilitats per tenir un local d’assaig i reunions,

Com continuaran les relacions municipals entre Sarrià de Ter, Girona i Sant Julià de Ramis?

Tant amb Girona com amb Sant Julià de Ramis hem de mantenir una bona relació de veïnatge; amb Girona, també amb Salt, compartim la gestió d’alguns serveis com les aigües, la depuradora i la incineradora. Tot i que en altres qüestions cada un defensa els seus interessos, ja no només entre nosaltres, sinó conjuntament amb molts altres municipis, caldrà que anem definint i planejant cada vegada més conjuntament, establint relacions d’interdependència. També amb Sant Julià de Ramis, amb qui a més hi compartim un continu urbà i un permanent flux de gent que es mou entre els dos municipis; seguirem treballant per tal que les relacions siguin properes i fluïdes.

Parlem de Sarrià ~ 51

Amb la creixent expansió urbanística i demogràfica del poble, quins serveis (cultura, policia, salut, transport públic, educació…) caldrà incrementar per atendre a les necessitats reals dels habitants?

L’increment urbanístic no pot significar un descens en la qualitat dels serveis de Sarrià de Ter, hem de treballar per tal que el creixement urbanístic mantingui una proporció amb els serveis que es poden donar i la previsió d’ampliació d’aquests. Caldrà, per exemple, estar atents a un possible augment de la demanda de l’escola bressol, tenim planejada la nova biblioteca, que donarà més serveis, amb un centre cultural, acabarem el Coro i seguirem amb la construcció del Pavelló; alguna d’aquestes actuacions ens permetran donar més i millors serveis a les entitats i a la gent, a l’actual i a la que acollirem. En la planificació, però, és més important valorar el cost de manteniment d’aquest serveis que el de construcció, ja que el que és realment important no és la construcció, si no mantenir-ho operatiu.

Veu possible un increment en la utilització del pavelló esportiu municipal?

El nou pavelló esportiu encara està en fase d’obres, tot i que també està en funcionament. Acabades les obres que ara s’estan fent es millorarà molt la seva funcionalitat, així com els serveis; quedarà pendent una tercera fase, tot i que amb l’acabament d’aquestes dos fases entre aquest any i el proper quedarà totalment consolidat i plenament operatiu, ja que és millorarà la pista i els altres espais, es faran les grades i podrem donar acollida als nous despatxos de les entitats esportives.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 44

de

quart cicle concerts de nadal a Sarrià de Ter

quan arriba Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç...

J.M. de Sagarra, Poema de Nadal

44

Parlem de Sarrià ~ 50

~ entitats

Les Sixters ofereixen música a capella i s’han especialitzat en temes llatins i de músiques del món. Foto: Quim Llunell.

Rosa Isern i Romeu membre de Junta de TACA

Pau Castanyer, ens va oferir un repertori variat dins la tradició coral d’arreu, per concloure amb tres nadales de casa nostra i el Nadal Blanc que va fer conegut Bing Crosby.

Quan arriba Nadal, a Sarrià torna la cançó del pessebre i la molsa amb aquest petit cicle de concerts que fa quatre anys vam començar i que va arrelant amb ganes de fer-se un lloc entre les tradicions nadalenques. TACA proposa gaudir de concerts a càrrec d’artistes i formacions instrumentals o corals que treballen per obrir-se pas en el món musical, i aquest any hem comptat amb les noies de Les Sixters i el Trio de Violes da Gamba vingut de Perpinyà, a més dels nostres Cantaires de Sarrià i la Coral Sant Gregori.

Els Cantaires de Sarrià, dirigits per l’Ester Castelló, van actuar primer en format de petita coral presentant les obres que han començat a treballar: un tema gregorià del temps de Nadal, el clàssic Panis Angelicus de César Franck i l’estrena d’un Ave Maria compost per la mateixa directora. Posteriorment tota la coral va interpretar diverses nadales, algunes amb autors coneguts com Haendel o Lamotte de Grignon i d’altres de populars.

Per acabar el concert, les dues corals ens van oferir El Trineu i el Fum, Fum, Fum, aquest amb la participació de tot el públic del Teatre del Centre Parroquial Mn.Domingo Casanellas, que es va afegir amb moltes ganes a cantar aquestes melodies de Nadal tan conegudes i festives.

El primer concert, el dissabte 18 de desembre, va començar amb un sentit record al cantaire Joan Güell, a qui es va dedicar el concert. La Coral Sant Gregori, dirigida per

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 45

El trio de violes de gamba de Perpinyà. Foto: TACA

El concert va comptar amb la col·laboració de diversos músics de Sarrià: pianistes, clarinetista, flautista, cantant, tamboriler... és fantàstic sentir aquesta varietat de sons i sobretot aquesta afecció a la música, i desitgem que no faci sinó augmentar!

El segon concert, el diumenge 26 de desembre, Sant Esteve, va comptar amb un grup de noies de Girona que inicialment eren sis, d’aquí que s’anomenin les Sixters, però que amb el temps han passat a ser set, han afegit al grup un percussionista, i ja es van fent un nom amb actuacions tan rodones com la que vam poder escoltar a la Sala Patronat, que un cop més es va quedar petita per la bona assistència de públic.

entitats ~ 45

Il·lusió i bona música per al 2005! Quan aquesta crònica dels concerts de Nadal surti al carrer ja estarà ben avançat l’any nou, però mai arriben tard aquests desitjos, oi?

Parlem de Sarrià ~ 50

Les Sixters, explicava la Glòria Garcés, que presentava els temes, ofereixen música a capella, és a dir, sense acompanyament instrumental, i s’han especialitzat en temes llatins i de les ara anomenades músiques del món, cançons populars –d’infants, de joc, de bressol, romanços...- d’arreu del món. En aquest viatge sonor sense fronteres vam passar per llocs tan allunyats com Hongria, la Polinèsia, el Japó, Israel o Haití; vam calar una estona a Llatinoamèrica, amb els boleros cubans, les sambes i les bossa noves brasileres, una versió molt encertada del Paraules d’Amor de J.M.Serrat a ritme de bolero, i finalment vam retornar al nostre país i al dia de Sant Esteve amb unes quantes nadales populars.

Tothom va quedar sorprès molt positivament de la qualitat i l’originalitat d’aquestes set veus, de les quals esperem sentir a parlar de nou aviat.

El darrer concert ens va aplegar de nou el diumenge 2 de gener a la Sala Patronat amb el Trio de Violes da Gamba de Perpinyà, format en el Conservatori d’aquesta ciutat nordcatalana. Pau Marcos, Myriam Rignol i Sarah van Oudenhove van proposar-nos aquest cop un viatge a la música que es feia arreu d’Europa al Renaixement i al Barroc, entre els segles XV i XVII. Sentint-los afinar entre obra i obra, amb paciència, les seves violes da gamba avantpassat directe del violoncel, la viola i el violí, instruments de corda fregada amb arc- podíem imaginar-nos bé el ritme de vida d’aquells temps, sense els avenços d’avui però tampoc les nostres presses, amb el gust i la fragilitat de les coses fetes amb les mans...

El concert va començar amb el Llibre Vermell de Montserrat i va viatjar a través de Castella, Anglaterra, Itàlia, França, mitjançant formes musicals del passat com la Recercada –improvisació-, la Pavana, la Fantasia, els Villancets –que en el seu moment no es referien només a temes nadalencs-, i les Suites o conjunts de danses. Al final del concert hi va haver una petita sorpresa musical amb la transposició per a viola da gamba a càrrec dels mateixos intèrprets d’un trio per a corda del compositor hongarès Béla Bártok, figura cabdal de la música del segle XX. Així, la música del passat remot i la del segle que hem deixat enrera es retroben en el so harmoniós de la viola da gamba, que no és una relíquia sinó un instrument que té moltes possibilitats per deixar-se explorar i conèixer.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 46

Àngel Garcia

46

Parlem de Sarrià ~ 50

~ entitats

Els actes de presentació del núm. 50 de la Revista van començar amb una exposició a la sala Patronat de les portades dels 50 números publicats, més les dels quatre números zero.

Josep Brugada, primer responsable d’aquesta aventura; Assumpció Vila, regidora de Cultura i actual coordinadora de la Revista; Josep Turbau, com a alcalde, i Narcís Jordi Aragó, escriptor i periodista, van fer sengles al·locucions elogiant-ne la trajectòria, així com els continguts.

Del parlament de Narcís Jordi Aragó, emotiu, concís i brillant, cal referir dues anècdotes interessants on destaca la presència de Sarrià: Una es remunta al segle XVIII quan el Baró de Maldà va passar per Sarrià. Amant de la xocolata, la bona vida i el bon menjar, va fer nit, sortint de Girona, en un hostal de la vila on un seguit d’incidents no el van acabar de complaure, i així ho va recollir en les seves cròniques anomenades Calaix de Sastre (veure Parlem de Sarrià, núm.

21). L’altra, més propera, se situa a mitjan segle XIX quan s’estudia el traçat del tren per Girona. Un dels projectes preveu situar a Sarrià l’estació central. Informats els ciutadans de Girona d’aquesta eventualitat, s’hi oposen indignats argumentant que si l’estació es fes a Sarrià, el mercat de Girona desapareixeria. El “bon criteri” acabà per imposar-se i finalment s’optà per emplaçar l’estació a Girona.

Per acabar, Narcís Jordi Aragó va relacionar amb traça Sarrià i el poeta Miquel Martí Pol. Quan es trobaven per fer la Revista de Girona, des de Vic baixaven dos col·laboradors: de l’un no en recorda el nom; l’altre era en Martí Pol, veí de Roda de Ter, un lloc que com Sarrià era proper a la ciutat, on hi havia una revista de poble com la nostra; on també hi havia una fàbrica que era “La Fàbrica” i per on passa el mateix riu que ens banya a nosaltres.

Un agradable pica-pica va cloure la jornada.

Actes de presentació del núm. 50

Josep Brugada, Josep Turbau, Narcís-Jordi Aragó i Assumpció Vila en la presentació del número especial de la revista Parlem de Sarrià. Foto: Quim Llunell.

i a més una nit de jazz L’endemà, dissabte al vespre, el Centre Parroquial bull d’activitat: és a punt de començar el concert de Jazz.

La gegantina pantalla de televisió presideix omnipresent la sala, però afortunadament el so està anul·lat i sembla que ningú no li presta gaire atenció. Se’ns diu que el concert s’endarrerirà una mica i alguns ho aprofitem per fer un cafè amb calma, d’altres per sopar a corre-cuita i la majoria per fer-la petar.

Passa l’estona i cap a les deu del vespre, una seixantena llarga de persones entrem al teatre i, estratègicament situades, donem més la sensació que estigui mig ple que no pas d’estar mig buit. El bateria fa els últims

retocs dalt l’escenari: un faristol per aquí, un micro per allà i al cap d’uns moments es fa el silenci i comença el trio format per piano, contrabaix i bateria, amb dues peces que sonen una mica fredes, potser per allò de ser les primeres. A la tercera s’incorpora la vocalista, o potser n’hauríem de dir (mai amb més encert) la veu cantant, i el concert va prenent poc a poc més empenta, malgrat que el públic, quan se’ns demana, no hi col·laborem gaire.

Al llarg del concert, el quartet Martí Ventura Jazz integrat per Núria Tomàs a la veu, Martí Ventura al piano, M. Àngel Cordero al contrabaix i Lluís Ribalta a la bateria, interpreta un

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 47

El quartet Martí Ventura Jazz, integrat per Núria Tomàs a la veu, Martí Ventura, al pinao, Àngel Cordero al contrabaix i Lluís Ribalta a la bateria.

Foto: Quim Llunell

seguit de temes d’autors tan diversos i consagrats com George Gershwin, Duke Ellington, Dizzie Gillespie, Cole Porter, i Quincy Jones, entre d’altres, que ens permeten gaudir del virtuosisme del pianista. -Sembla mentida com aquests petits teclats poden arribar a sonar de bé: allò semblava talment un piano de debò!- El bateria, al seu torn, tampoc no es queda enrera i en alguns solos ens demostra la seva mestria, mentre que el contrabaix, potser perquè el seu paper no

és tan lluït, hi posa el contrapunt amb professionalitat i prou. Pel que fa a la vocalista, té una veu greu i càlida, gens estrident, que em recorda la Patrícia Barber o la Norah Jones.

Potser un equip de so en millors condicions hauria tret més profit dels seus baixos, que quedaven una mica ofegats per la música del grup. Amb tot, un concert esplèndid que va acabar amb un bis d’una peça de ritme brasiler on el públic tampoc no vam saber participar.

En acabar, algú em comentava que allò havia semblat un d’aquells emblemàtics locals de Chicago o una cava de Jazz i que potser només hi havia faltat un whisky.

Potser ara me’l prendré, va afegir.

Bon profit! Pel whisky i sobretot per l’excel·lent concert de jazz que hem tingut la sort de gaudir, una gratificant experiència que potser hauríem de repetir més sovint. Amb whisky o sense.

entitats ~

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43

47

Parlem de Sarrià ~ 50

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

RESTAURANT MAS NOU MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 48

Casal de Nadal L’equip de monitors

48

Parlem de Sarrià ~ 50

~ entitats

Aquest Nadal, per segon any consecutiu, el Mijac i el Patronat de Pares de Família, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, hem tornat a organitzar el Casal de Nadal durant les festes casal per les festes.

Enguany l’equip de monitors estem molt contents de la participació i de l’accpetació que el casal ha tingut al nostre poble. És per això que considerem que el Casal de Nadal s’hauria de plantejar com una activitat fixa al poble, de manera que, any rere any, ofereixi un espai educatiu per infants i joves en els dies de vacances. L’equip de monitors tenim clar que volem que el casal que oferim no sigui només un lloc on mantenim entretinguts els vostres fills i filles, sinó que esdevingui un espai on els que hi par-

ticipin aprenguin a compartir, a jugar, a saber valorar les petites coses de cada dia... I això ho volem aconseguir a través del joc. Aquest any el mètode que utilitzàvem per escollir les activitats del dia era un dau, un dau que a cada cara tenia una activitat diferent (jocs, música, tallers,...); els nens i nenes, per grups d’edats, tiraven aquest dau i fèiem una activitat segons el que ens marcava el dau.

Volem aprofitar aquestes quatre línies, també, per agrair a la gent que ha fet possible aquest casal, als pares que heu confiat en nosaltres així com a la gent que, desinteressadament, ens heu donat un cop de mà. Sincerament, gràcies!

Flors E mília C ristina A SARRIÀ DES DE 1970 Gràcies per la seva confiança

C a r r e r M a j o r, 9 17840 SARRIÀ DE TER Te l . 9 7 2 1 7 0 4 4 7

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 49

” s e g“miratges” t ar i m “ Cristina Vicedo

Mercat sobre l’Onyar, actual Pla´ça de Catalunya, Girona

Amb aquest mot tan suggeridor es presentava a Sarrià de Ter “MIRATGES, 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines”, exposició promoguda per la Diputació de Girona dins la seva campanya d’exposicions viatgeres que va poder ser visitada durant el mes de novembre de 2004 a la sala gran del Centre Cívic La Cooperativa.

Fruit d’un extens i complet treball de recerca per part de Rosa Ma Gil i Josep Mariné, aquesta exposició recollia una part dels 461 projectes urbanístics, arquitectònics i d’infrastructura de les comarques gironines que van restar oblidats en algun calaix o que, si finalment foren realitzats, van experimentar profundes modificacions que els allunyava substancialment d’allò que havia projectat el seu autor.

MIRATGES ha ofert a la població de Sarrià una possibilitat d’endinsar-se en un ampli període de la història, gairebé de 300 anys. I ho ha fet des d’una òptica diferent i original, establint com una mena de “radiografia històrica” en què es podien observar clarament les dinàmiques territorials, les diferents etapes de desenvolupament, els períodes polítics i els cicles econòmics. Ponts i fortificacions en èpoques primerenques i l’aparició a mitjan segle XIX. del nou urbanisme que anunciava una millora qualitativa de les condicions de vida impulsades per la industrialització.

49

Per acabar, un apunt sobre la temàtica dels projectes rescatats, anecdòtic si hom vol, però que no deixa de ser molt significatiu: els projectes més nombrosos, quant a tipologia, són els escolars com el de Sarrià de Ter. Però resulta també que van ser els més rebutjats.

Parlem de Sarrià ~ 51

Els autors de l’exposició es van capbussar en multitud d’arxius, d’entitats públiques o privades, i van examinar documents i plànols, de manera que

L’exposició s’articulava al voltant d’una desena de plafons que contenien la reproducció dels plànols, documents o esbossos, així com textos il·lustratius sobre cada projecte.

Com a fet interessant, destacarem que un dels projectes tret a la llum per MIRATGES és el de les antigues escoles del CENU de Sarrià de Ter, obra de l’arquitecte Emili Blanch. Fruït de les tendències pedagògiques impulsades pel Consell de l’Escola Nova Unificada, les noves escoles de Sarrià de Ter havien d’ocupar l’espai de l’antiga Cooperativa Agrícola coneguda com “El Coro” de la Placeta de la Font, que en aquell moment (1936) es deia Placeta de la República. El projecte d’Emili Blanch

preveia la construcció d’una piscina de 20 x 10 m amb una fondària de 2 m amb vestidors i dutxes, i d’un camp de futbol en uns terrenys annexos, juntament amb una torre d’aigua que serviria per abastir la piscina. De les escoles de Sarrià de Ter, que portarien el nom de Francesc Macià, només es va arribar a construir la torre de l’aigua i van funcionar amb una certa normalitat durant l’any 1938.

cultura ~

En general, la història ens l’expliquen les cròniques i els relats dels qui l’han viscuda, però també les carreteres, els ponts i els edificis, testimonis silenciosos de fets i èpoques passades. Per això resulta tan agosarat i original el punt de vista de MIRATGES amb la seva interpretació d’allò que va poder ser i no va ser.

finalment han pogut fer-se una idea ben aproximada de quins eren els interessos dels promotors, en molts casos les mateixes institucions governants de les ciutats, i també de quines eren les inquietuds socials que els impulsaven. Però al mateix temps han arribat a unes conclusions raonables i fonamentades de per què la majoria d’aquells projectes no van ser mai realitzats. És a dir, han fet “història”. I, més concretament, del període que va de finals del segle XVII, data dels primers dibuixos trobats, fins a l’any 1979, data d’inici dels primers ajuntaments democràtics, a partir dels quals les fonts de consulta i, per tant també la recerca, es diversificaven molt més.

Miratge.- m. il·lusió òptica deguda a la reflexió total de la llum en la superfície de separació de dues capes d’aire diferentment escalfades II Fig. Il·lusió seductora.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 50

50

Parlem de Sarrià ~ 50

~ cultura

Fa uns mesos, el polèmic cineasta Michel Moore estrenava un controvertit documental sobre l’obscura trajectòria política i humana del president George W. Bush, titulat Fahrenheit 11/09. Aquest títol era manllevat de l’excel·lent pel·lícula de l’any 1966 de François Truffaut, Fahrenheit 451, basada alhora en una novel·la homònima de Ray Bradbury.

Per tot això em va cridar l’atenció, en una parada de llibres de vell a Fires, una atrotinada edició de l’any 1973 d’aquesta obra, que he llegit amb passió i que us vull recomanar amb entusiasme.

Ray Bradbury, que va néixer a Illinois l’any 1920, ja va començar a escriure els seus relats amb només dotze anys, val a dir que sense cap èxit. Als dinou començava a publicar en revistes de ciència-ficció. L’any 1950 va escriure l’obra que el trauria de l’anonimat, Les Cròniques Marcianes, i al 1953 la seva obra cabdal: Fahrenheit 451.

Situada l’acció en un temps futur però indeterminat, els llibres estan prohibits, i una brigada de bombers, la F451 (és la temperatura a la qual el paper dels llibres s’inflama), s’ocupa de cremar algun reducte de llibres que es descobreix en mans d’algun dissident. A les cases, les parets de la sala d’estar, com si fossin grans pantalles planes de televisió, emeten sense descans hores i hores d’entreteniment i de tertúlies sense solta ni volta entre un grup d’assidus que la gent coneix com “la seva família”. La diversió, l’esport (la contemplació de l’esport!), les revistes il·lustrades, la velocitat amb els cotxes i, si van maldades, les pastilles per dormir, garanteixen la felicitat absoluta.

El protagonista, Montag, és un bomber de la brigada 451 feliçment casat, que un dia coneix casualment una estranya veïna que li fa mil observacions i preguntes que ell mai no s’havia plantejat: contemplar la sortida del sol, parlar amb els parents, ensumar les flors, observar la gent, “has vist de matinada la rosada sobre l’herba?”, “ets feliç?”, etc. A partir d’aquí anirà descobrint l’estultícia i l’absurd de la vida que viu, i en un incendi d’una casa, arreplega d’amagat un llibre que intentarà ocultar a casa seva.

Fah ren heit 451 Àngel Garcia

A l’afany de transformar la realitat que l’envolta s’hi contraposa un fort sentiment de culpa que el fa sospitós als ulls del Capità de bombers, que li recorda alguns dels trets característics de la societat: “Si no vols que un home se senti desgraciat, no li ensenyis dos aspectes d’una mateixa qüestió: hauria de triar.

Ensenya-n’hi només un, o millor encara: no n’hi ensenyis cap. Fes que oblidi una cosa anomenada guerra.

Dóna-li concursos on la gent pugui guanyar diners recordant la lletra d’una cançó, o els noms de les capitals. Emplena’l de dades, aboca-li tants “fets” que se senti aclaparat però totalment al dia quant a informació.

Aleshores tindrà la impressió que pensa i serà feliç. No li posis a l’abast matèries delicades com la Filosofia, perquè podria començar a lligar caps.

Al diable amb tot això! Entreteniment, festes, cotxes a reacció, sexe i drogues. I si la comèdia no m’agrada, una injecció de teramina: semblarà que reacciono amb l’obra i serà només una reacció provocada. Però tant se val: prefereixo l’entreteniment complet. ...Espero haver-te aclarit alguns conceptes: tu, jo i els altres som els Guardians de la Felicitat.

Espero que t’adonis de l’important que ets per al nostre món feliç.”

La trama (que no desvetllaré) se succeeix dramàtica i alhora esperançadora, però la fel ja ha estat injectada, i l’amargor no es pot evitar. Els llibres, com a portadors de saviesa, han estat vedats no només perquè són perillosos, sinó, i sobretot, perquè han deixat d’interessar a la gent.

Allò que més m’ha impressionat d’aquest llibre –que podreu trobar a la Biblioteca en una acurada traducció al català de Jaume Subirana— no és tant la història, la prohibició dels llibres i la gesta èpica de recuperar-los, sinó el dibuix dels decorats, l’ambientació: la velocitat a la carretera com a objecte de diversió i alhora de fugida; les relacions entre amics o coneguts basades exclusivament en allò que ha dit la televisió, i la casa i el temps de lleure dominats sempre per les “parets parlants” que aboquen constantment diversió i debats sense cap contingut. I tot això escrit l’any 1953 quan aquí la televisió era només un projecte! La similitud en alguns aspectes amb l’actualitat és preocupant: la proliferació de revistes il·lustrades de “safareig”; les tertúlies a la televisió buides de qualsevol contingut; l’augment espectacular de la importància de l’esport com a espectacle de masses més que no pas com a pràctica personal, etc., són algunes de les característiques de la nostra societat actual anunciades ja en aquesta novel·la.

Fem que no ens arribi també la desaparició dels llibres perquè han perdut tot el seu interès. Almenys la lectura d’aquest que té ja mig segle de vida, ens reafirma, com no podia ser d’altra manera, en el mèrit de la literatura no ja només com a transmissora de valors, sinó també com a generadora d’un gran plaer: el de llegir.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 51

La

estanquera de Vallecas Assumpció Vila

Rosa Marcos, caracteritzada d’àvia es prepara per repartir les cartes.

En un racó, Santi Palomares lligat i emmordassat

Madrid, per a molts turistes, s’estén de la Cibeles al Palau d’Orient, passant per la Plaça Real i, en alguns casos, s’allarga amb una visita als Museus del Prado i el Reina Sofia.

Per a d’altres viatgers esportistes, Madrid és la Castellana i els voltants del Bernabeu, o l’estadi del Calderón, a tocar del riu Manzanares i la M-30. I, per als habituals del pont aeri, és la zona dels Nuevos Ministerios, el barri financer d’Azca i Ifema, el recinte firal connectat amb Barajas per un modern metro.

L’atemptat de l’11-M a l’estació d’Atocha va descobrir un altre Madrid, el de la gent treballadora que viu als afores, a les poblacions dormitori. Atocha sempre havia estat el límit sud de la ciutat on, més enllà del parc d’Entrevias, creixen els barris populars, Vallecas, Carabanchel i Villaverde.

Als anys 80, quan José Luis Alfonso de Santos va escriure la tragicomèdia La estanquera de Vallecas, aquest barri era sinònim de delinqüència, drogues i mal viure. L’alcalde d’aleshores, l’enyorat Enrique Tierno Galvan, convidava a la convivència en uns bellíssims bans, però l’atur i la crisi econòmica tiraven tot l’esforç pel pedregar.

51

Si teniu ocasió d’anar a Madrid, deixeu el centre imperial i arribeu-vos a Vallecas. No veureu un barri marginal, sinó un barri popular, de gent que treballa i somnia, que passeja o va al mercat, que té un canari a la finestra i que es troba amb els amics al bar de la cantonada. És un barri senzill, gens diferent de qualsevol de Santa Coloma de Gramenet o d’Hospitalet de Llobregat. De segur que si coneixeu Vallecas, quan algú mencioni “Madrit” confonent com sempre la gent que hi viu amb el govern central, tindreu raons per discutir, o si res més no, per entendre-ho.

Parlem de Sarrià ~ 51

al tute, i de comicitat, amb l’entrada del policia, en Santi Palomeras, disfressat de metge. El lladre jove s’enamora de la noia i en Leandre i l’àvia ballen un pasodoble.

Mentrestant, el policia dorm, estomacat a cops d’escombra per la Justa, tot i que involuntàriament.

La Justa canta una copla, amb les espatlles cobertes per una mañanita. ¿Vostè és andalusa?- li diu en Leandre- Sí, andalusa de Segovia, li contesta sorneguera. En Totxo li pregunta per un pla, i en Leandre, somicant, sentencia: “Tornar a la bastida quan pugui. Això no és vida”. Lladres a la força, acabaran a Carabanchel. La comèdia s’ha acabat i comença la tragèdia.

cultura ~

El grup de teatre sarrianenc “A les fosques” va representar aquesta obra de lladres i policies en el teatre de Sarrià de Dalt, el diumenge 12 de desembre, com a cloenda de la Mostra de Teatre que organitza el Centre Cultural Parroquial. L’escena té lloc en un estanc regentat per una àvia, la Justa, (interpretada per Rosa Marcos), vídua de guàrdia civil que conviu amb la seva néta, la jove Àngels (i novella Sílvia Rodríguez). Els dos aprenents de lladres, en Leandre, un paleta sense feina caracteritzat per en Joan Vilella, i el nerviós Totxo (el també jove i novell Quim Puig) entren a la botiga amb la intenció de robar, però la mestressa, tossuda, avorta l’atracament i de seguida els lladres es veuen envoltats pels veïns i la policia. Dins l’estanc, se succeeixen moments de tensió, amb l’amenaça de les pistoles; de placidesa, quan els lladres i les hostatges juguen

Joan Vilella i Santi Palomares Fotos: Quim Llunell

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 52

escultors artesans Assumpció Vila

de l’escultura de Donants de Sang o un bouquet de fines roses. I l’Agustí Vila (Sant Girona, 1940), picapedrer que s’ha passat la vida a les pedreres de Girona, pacientment buida la pedra “avellanada” per fer-ne relleus o morters, i en el millor dels casos, figures que són escultures com la dels gegants de Sarrià.

Tots tres s’han jubilat de l’ofici diari, però troben temps per treballar amb allò que els agrada i, amb paciència, com els bons artesans, creen formes, peces per decorar, vendre, regalar, o simplement, pel gust de fer-les.

Josep Turbau, Joan Casassa, Agustí Vilà i Quim Prades. Foto: Quim Llunell.

L’exposició col·lectiva de la sala “La Caixa” del 3 al 8 de desembre, dels escultors Quim Pradas, Joan Casassa i Agustí Vila, ha estat fruit de l’amistat i dels anys de coneixença, del treball artesà ben fet, de la gent que coneix els materials nobles de la terra. Quim Pradas (Sarrià de Ter, 1938), tallista, troba al bosc la seva matèria prima, les rabasses de bruc i de boix que poleix fins aconseguir les formes capricioses de les seves escultures.

En Joan Casassa (Sarrià de Ter, 1936) va aprendre de jove l’ofici de planxista i domina l’aram, que doblega per fer-ne atuells, la gota d’aigua

52

Parlem de Sarrià ~ 50

~ cultura

Les escultures de fusta de Quim Prades varen atreure l’atenció del públic. Foto: Quim Llunell.

Telèfon 972 17 11 51

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 53

Al morir Don Quijote (4t Centenari Cervantes) Àngel García

En el 4t centenari de Miguel de Cervantes que es commemora enguany, seria balder aquí, i potser un pèl presumptuós per part meva, venir a parlar de la seva obra literària i especialment del Quixot, la seva obra mestra. El Quixot, conegut per tots i llegit per pocs, és una gran obra que com deia un estimat conegut meu “a los niños hace reir, a los mayores hace pensar y a los viejos hace llorar”.

A mi ja m’ha fet riure i pensar. Potser la propera vegada que l’agafi em farà plorar. Però no és de Cervantes de qui avui us vull parlar (almenys no directament): altres veus més enteses ho faran, de ben segur, al llarg de l’any. Us vull parlar de la novel·la d’Andrés Trapiello Al morir “Don Quijote”.

Una obra que, bevent del mateix Cervantes, ens parla d’allò que ell no va escriure, allò que tal vegada va passar després de la mort del hidalgo i que Trapiello explica amb una habilitat i domini propis del mestre.

Parlem de Sarrià ~ 51

53

A partir del moment de la mort del cavaller, l’autor ens explica els funerals i les plàtiques entre Sancho i el batxiller Sansón Carrasco; el ressentiment de la neboda per la penúria econòmica de la finca que ha

cultura ~

Andrés Trapiello, nascut a León l’any 1953, i un dels autors consultats per Javier Cercas a l’hora de documentar-se per fer la seva novel·la Soldados de Salamina, ha conreat diferents camps com la poesia, la narrativa o l’assaig, aconseguint diversos premis (Crítica de poesia en castellà 1994, premi Plaza y Janés 1992, i premi Nadal 2003). Els seus extensos diaris, que ocupen dotze volums, amb el nom genèric de Salón de pasos perdidos, són la seva obra cabdal, a cavall entre la novel·la i l’assaig.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 54

heretat i l’estranya clàusula del testament del seu oncle que li impedeix segons quin maridatge; els pretendents que la festegen i el seu amor inconfessat envers el batxiller; la sensació de desempara de la majordoma (el ama) que, mort el senyor, no sap avenirse a servir la pocasolta de la neboda; el sobtat interès de Sancho per aprendre a llegir que el porta a mantenir llargues i sucoses converses amb el batxiller, veritable protagonista d’aquesta història, i així tot un seguit de personatges secundaris d’aquella gran novel·la que van desfilant oferint-nos la seva petita història que, narrada amb força traça i una extraordinària riquesa lingüística, ens captiva des del primer moment.

Les reflexions i disquisicions en una venta propera al poble, sobre la publicació de la primera part de les aventures del Quixot (i de la qual el mateix personatge en parlava a la segona part), constitueixen un veritable divertiment en comparar, com ja ho va fer el mateix Cervantes, el Quixot narrat per Cide Hamete i escrit per Cervantes

amb un Quixot apòcrif escrit per “un tal Avellaneda”. La conversa entre el batxiller i dos cavallers que han conegut cadascun d’ells a un dels dos Quixots i que defensen posicions i criteris antagònics, és quasi surrealista, com la visita que Sancho i Carrasco faran més endavant a Madrid per donar el condol a la vídua de Cervantes. En aquests passatges la confusió entre realitat i ficció arriba a moments culminants.

Al darrera de la interessant història d’aquests personatges hi ha un clar homenatge a l’obra cervantina i també l’elogi de la literatura en general, com quan Carrasco recorda: “...Y no hay libro, por malo que sea, que pasados unos años no se muestre mejor de lo que era, y si se muestra peor lo hace sin su penoso rostro, como veneno que ha perdido sus poderes. ...Sé por experiencia que el libro que hoy te pareció bueno, entretenido y provechoso, leído al cabo del tiempo lo encuentra uno tedioso y desustanciado, y el que, por el contrario, reputó uno como hijo de un ingenio harto fatigado, lo halla, al cabo de los años, lleno de inauditas novedades.”

Per acabar, una curiositat: el nom del poble (el lugar de la Mancha) on passa tota l’acció, com era d’esperar, mai no és citat.

En fi, llegir Al morir don Quijote és un plaer absolut per als sentits, que ens permet prolongar les aventures del Ingenioso Hidalgo i permet apropar-s’hi, a qui no ho ha fet encara.

54

Parlem de Sarrià ~ 50

~ cultura

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIÀ DE TER

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 55

Feed Back Josep M. Sansalvador

Una comunicant amable que ha tingut la paciència d’anar llegint els escrits que aquesta revista m’ha publicat, em fa la següent reflexió : -“En un poble en constant evolució com Sarrià, en un poble que vol ser més actual cada dia i que pretén deixar enrera la trista imatge que havia ofert fins fa pocs anys, trobo que els teus articles són anacrònics. Sempre dónes voltes als mateixos temes: que si històries, que si tradicions, que si anècdotes, que si pedres velles… A qui interessa tot això ? El Sarrià d’avui està atent als temes actuals, al TGV, als vuit carrils, a l’escola bressol. Què en traiem d’aquests contes de la vora del foc que ens véns a explicar a cada número de la revista? Hauries de canviar d’estil i modernitzar-te !”

seva fundació. En la meva opinió, el que s’ha de mirar, naturalment, és no abusar de cap tema, intentant que els continguts siguin equilibrats, distrets, accessibles i interessants, actuals i històrics. “De res, massa”, deien el clàssics i Josep Pla, que també n’és.

Parlem de Sarrià ~ 51

55

Cosa diferent és que, a còpia d’escriure sobre temes històrics, populars o sobre un cert costumisme folkloricolocal, es pugui forjar una imatge antiquada i polsosa de l’autor. Això no. No voldria pas que es tingués de mi aquesta percepció, jo que miro d’estar sempre a l’aguait de l’actualitat. En prova de tot això, avui m’he proposat fer crònica de dues activitats amb un alt component de cultura alternativa i transgressió, que tot i no ser cap primícia, sí que són a la cresta de l’onada dels moviments culturals més progres .

cultura ~

Que una lectora faci un comentari en aquests termes s’ha de tenir en consideració, per deferència cap a ella, com a toc d’atenció i en agraïment a la crítica i al diàleg que s’estableix. Segurament, té tota la raó del món. He mirat de justificar que en una publicació com Parlem de Sarrià ja hi tenen cabuda els temes que prefereix i sovint hi ocupen un espai principal, però que també (i aquí ja hi intervé el criteri propi, i l’estil i els temes particulars) crec que és positiva l’aparició d’articles, reportatges, treballs de documentació, referents a la història i al passat del poble, com els que pugui escriure jo o qualsevol altre redactor. Considero que la seva absència seria un descrèdit a la capçalera de la revista : “Revista de cultura i informació local”. La informació i la cultura locals van des del dia d’avui fins al temps dels romans i més enllà, i entenc que aquesta ha estat la línia editorial de la revista d’ençà de la

Fins ara, qui volia llegir un llibre o se’l comprava o el demanava a algú, o anava a buscar-lo a una biblioteca. Números endarrera, l’Anna Maria Fornells ens posava alerta sobre la directiva europea de remuneració als autors en concepte de préstec de llibres, que si acabés sent de plena aplicació representaria pagar una taxa en concepte de “drets d’autor” en demanar una obra a la biblioteca. Podem estar tranquils tots plegats perquè ja existeix una nova via d’accés al món de la lectura : el brookcrossing (creuament de llibres). El funcionament no pot ser més senzill : algú que ha fruït amb la lectura d’un llibre l’allibera, el deixa abandonat en algun lloc (un bar, una cabina de telèfon, una estació de tren…), esperant que algú el reculli, el llegeixi i torni a repetir el procés. Els volums que es mouen en aquest circuit van marcats amb una etiqueta que els identifica com a llibres de bookcrossing i inciten a la seva lectura i posterior alliberament.

Darrera del tràfic físic de les obres, hi ha un registre informàtic a Internet (bookcrossing.com, o en castellà bookcrossing-spain.com) que permet registrar-s’hi, registrar els llibres llegits i alliberats i fer-ne un seguiment, i, naturalment, servir de fòrum a tots els militants del moviment. No és cap bestiesa: el bookcrossing ja és present a més de 160 països, hi ha uns 250.000 bookcrossers al món que han alliberat més d’un milió de llibres en un parell o tres d’anys. Es calcula que diàriament es donen d’alta 350 nous membres i el ritme d’alliberaments és d’uns 3.000 títols al dia.

Aquesta idea és d’origen nord-americà, però sembla que a la vella Europa i al nostra país van arrelant

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 56

amb força. A Barcelona ja existeixen espais ben coneguts per dur-hi a terme alliberaments i anar-hi de cacera, i algunes biblioteques públiques han habilitat algun racó per les activitats pròpies d’aquest moviment. I també a Barcelona el periodista i crític teatral Joan de Sagarra, en una variant free-lance d’aquest moviment, sense estar-hi acollit, ha anunciat que abandonarà cada dilluns a primeríssima hora del matí en un monument a la Caputxeta Vermella que hi ha al passeig de Sant Joan, els llibres que ja no pot continuar guardant en el seu proper domicili i que l’amenacen de fer-lo fora de casa. Qui no llegeix de franc és que no s’ho proposa.

56

Parlem de Sarrià ~ 50

~ cultura

Si el bookcrossing venia de l’altra banda de l’atlàntic, l’activitat que presento tot seguit sembla que té origen europeu i que es podria localitzar, de manera imprecisa per la seva clandestinitat, en una zona indeterminada de parla francesa entre França i allò que en diuen el Benelux, encara que ja se n’han detectat cèl·lules a Itàlia i

a Àlaba, ja ben a prop d’aquí. Es tracta, ni més ni menys, que del Front per a l’Alliberament dels Nans de Jardí (FLNJ en sigles franceses). És una organització secreta, naturalment clandestina, però amb una xarxa molt ben teixida. El seu objectiu, la seva lluita, és el segrestament i posterior alliberament en plena natura (l’hàbitat natural i d’on no haurien d’haver sortit mai) d’aquelles figuretes d’escaiola pintada o alabastre que representen nans, gnoms, follets i altres éssers fantàstics que solen poblar jardins i patis de cases particulars, o com a súmmum de la provocació, parcs públics. Tampoc això és cap bestiesa: l’any 1997, un dels seus líders fou enviat a la presó en ser culpat de la desaparició de cent cinquanta nans, el novembre del 2001 quatre encaputxats foren detinguts en el jardí de la mansió de la Ministra de Justícia francesa (!), quan hi perpetraven una acció. Van intervenir-hi fins i tot els antidisturbis. Durant una època era corrent veure publicats despatxos de premsa sobre aquest tema per l’agèn-

RESTAURANT

EUGÈNIA

AV. de França, 13 17481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

cia de notícies Reuters. Una de les accions més sonades va ser quan, una matinada, van aparèixer cent quaranta-tres nans en una insòlita manifestació davant l’alcaldia de Sarrebourg (est de França). En alguna ocasió se n’han arribat a trobar junts fins a dos-cents, alliberats en un bosc.

Els comunicats que l’organització publica després de les accions solen fer públics el sentit i els objectius del Front: “desridiculitzar els nans de jardí i tornar-los als boscos”, “posada en llibertat sense condicions dels nans de jardí detinguts” i en general “posar de manifest la lluita contra el mal gust hortera” (sic).

Vet aquí dues activitats de darrera fornada, dos moviments culturals transgressors que tenen com a comú denominador l’alliberament: l’un de llibres, l’altre de nans de jardí. Si, a última hora, del que es tracta és de fer de Sarrià un poble modern, de rabiosa actualitat i que sempre estigui a la que salta … per on podem començar?

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 57

VI Jornada de solidaritat i cooperació de Sarrià de Ter Un altre món és possible... i resta encara molt per fer...

La VI Jornada de Solidaritat i Cooperació de Sarrià de Ter es va celebrar el 10 de gener de 2004, coincidint, capricis del calendari, amb el Dia dels Drets Humans, en el 56è aniversari de la seva proclamació; aquest mateix dia es va atorgar el Premi Nobel de la Pau a l’activista mediambiental kenyana Wangari Maathai. A Sarrià de Ter, aplicant el neologisme de “glocalització”, vam trobar-nos en el marc d’aquesta jornada per escoltar en Quim Vilar i l’Imma Fornells, que ens van parlar respectivament de l’Agenda Llatinoamericana 2005 i del Projecte Educatiu de San Miguel de Sucumbíos, a l’Equador.

Fornells i Sala, Germà Marista que en el núm. 49 del Parlem de Sarrià publicava un article en què ens explicava la seva experiència a Llatinoamèrica. L’Imma, a més, va portar molt material fotogràfic, a més del projecte de l’escola, i amb la seva xerrada ens va transportar a Sucumbíos, fent-nos partícips del seu paisatge, els seus colors, la seva gent...

57

La “Iglésia de San Miguel de Sucumbíos” (ISAMIS) fa més de 30 anys que col·labora en el desenvolupament de l’educació indígena de la província de Sucumbíos, formant part en la gènesi de diferents organitzacions indígenes, recolzant, creant i acompanyant les primeres escoles pròpiament indígenes, primer, i bilingües després, fent un treball de sensibilització dels pares i dels dirigents per impulsar el creixement d’aquest sistema educatiu a la província. ISAMIS va formar part, a finals dels anys noranta, en l’assemblea que va crear la Direcció Provincial d’Educació Intercultural Bilingüe de Sucumbíos, a través de la qual s’han desenvolupat cursos de capacitació, beques per estudis primaris, mitjans i superiors, i s’ha recolzat la creació de material didàctic, entre d’altres.

Nascut aquest projecte fa més d’una dècada, amb el repte de crear una educació mitja indígena, a través d’una escola indígena dependent d’ISAMIS, s’arriba a un acord amb les organitzaciona indígenes per impulsar aquest projecte com a projecte pilot. Llavors, la manca de recursos humans i econòmics fan que aquest projecte faci un llarg recorregut, en què l’any 1997, el Bisbe d’ISAMIS, Monseñor Gonzalo López, contacta amb els missioners dels Germans Maristes,

Parlem de Sarrià ~ 50

L’Imma Fornells va explicar, amb molta passió, el projecte d’una escola bilingüe al poble de San Miguel de Sucumbíos, a l’Equador, projecte solidari que coordina el seu germà, Pau

Família Puichua. Fotos cedides per la família Fornells.

solidaritat ~

Membre de la Comissió Agenda Llatinoamericana, en Quim Vilar, que també treballa a SolidariQuart, va presentar l’Agenda del 2005, que sota el títol “Despullant el nou imperi” és una agenda que convida a la lectura, una lectura crítica i compromesa, necessària per tal de contraposar els seus arguments amb els que molt sovint ens vénen filtrats o mediatitzats pels mitjans de comunicació de masses.

L’Agenda Llatinoamericana, a més, té una gran virtut: té una vocació mundial, però alhora una edició local, de manera que l’Agenda que s’edita a Catalunya és única i diferent de les que s’editen en altres indrets del món, en més de 30 països i en 10 idiomes diferents. Acompanya l’Agenda un Calendari Solidari, on es destaquen 12 personatges, 12 efemèrides, per cada un dels mesos de l’any. Essent més que una agenda, essent un llibre “alliberador”, l’Agenda Llatinoamericana creix cada any en difusió i en exemplars venuts. El projecte de l’Agenda Llatinoamericana és un dels molts projectes que reben ajuts dels ajuntaments dins l’aixopluc del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; en aquest sentit la Regidoria de Solidaritat i Cooperació ha destinat, a través del Fons, una ajuda de 1.000€ per donar-hi suport, a més, naturalment, i com ja és tradicional, de fer-ne la presentació a Sarrià de Ter.

Roger Casero Gumbau, regidor de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 58

"La batalla no és mitjançant les armes, ni els diners, ni per l'enfrontament. No és per la presa de poder, sinó per la presa de consciència."

J. M. Vigil, Agenda Llatinoamericana 2005.

amb el desenvolupament, essent membre fundador del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i mantenint des de fa anys una partida al seu pressupost per aquesta finalitat. No és massa encoratjadora la dinàmica que s’està produint d’una mena de “desmobilització” d’alguns ens locals en el compromís envers el desenvolupament, que fan que el compromís del 0’7% sigui, en molts casos, una utopia vigent.

58

Parlem de Sarrià ~ 50

~ solidaritat

Terreny on es construirà l’escola del poble de San Miguel de Sucumbíos.

El més alt és en Pau Fornells.

que, com van fer després altres organitzacions, s’incorporen a la Pastoral Indígena d’ISAMIS. A mitjans de l’any 2000 el bisbe dóna una hectàrea de la Missió a la Direcció Provincial d’Educació Intercultural Bilingüe de Sucumbíos per tal que aquesta hi construeixi la seva nova seu, i tres hectàrees més per a la construcció de la futura escola. Després d’haver realitzat un diagnòstic sobre la viabilitat de l’escola, publicat al setembre del 2002, el resultat confirma no només el desig expressat anys enrera, sinó la necessitat i urgència de la construcció d’escoles indígenes bilingües, sobretot per a l’educació mitja. Amb la decisió per part d’ISAMIS de portar a terme aquest projecte, i amb l’ajuda i recolzament de les organitzacions indígenes i la Direcció Provincial d’Educació Intercultural Bilingüe de Sucumbíos, es marca com a objectiu que dins el curs escolar 2005-06, és a dir, al setembre del 2005, s’iniciï la docència amb el 8è nivell de l’Educació General Bàsica, amb 60 alumnes.

En Pau Fornells és qui coordina aquest projecte des de la Pastoral Indígena de ISAMIS. Des de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, ens implicarem en aquest projecte en els propers tres anys, aportant en aquest primer, el 2005, una quantitat de 1.000€; a més treballarem per difondre aquest projecte, aportant-hi informació a través de la pàgina web de l’ajuntament.

Si hi ha persones interessades a col·laborar-hi es poden fer aportacions en un compte obert a Caixa Catalunya (2013 0356 64 0200508749). D’altra banda si hi ha estudiants de magisteri o mestres que volen col·laborar-hi fent de cooperants, o bé si algú vol conèixer més de prop aquest projecte, pot posar-se en contacte amb en Pau Fornells a través del correu electrònic a les següent adreces: h.pfornells@maristas.com.co o bé paufornells@hotmail.com L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha estat sempre compromès

Aquest 2004 d’Ajuntament de Sarrià de Ter ha destinat 12.000€ per la compra d’una “motoniveladora” per Aguacatán, municipi amb el qual estem agermanats, a través d’una entitat de Còrdova, MAIZCA, que fa anys que desenvolupa projectes a Aguacatán. Conjuntament amb Sarrià en Acció vam fer una aportació de 500€ en ajuda d’emergència, a través del Fons, pel terratrèmol que es va produir al Marroc. Més recentment, també a través del Fons, hem aportat 1.350€ per l’ajuda d’emergència pels països del sud-est asiàtic per pal·liar els efectes del tsunami. Als Fons, a part de fer-hi l’aportació anual, de 450€, enguany n’hi hem destinat 1.000€ més per a la campanya de l’Agenda Llatinoamericana 2005, i 217€ per la compra de 31 agendes. Finalment, l’any 2004 es va celebrar la 2a Trobada Europea de Joves Mapuches, que es va fer a Girona, i que des de l’ajuntament de Sarrià de Ter hi vam col·laborar amb 2.000€, a més d’ajudar, des dels Serveis Socials, en la logística de l’esdeveniment. Des de l’Ajuntament també s’ha col·laborat amb Sarrià en Acció en l’organització del Mulla’t, conjuntament amb la FEM (Fundació Esclerosi Múltiple), i en l’organització de la VI Jornada de Solidaritat i Cooperació; també des de l’ajuntament, concretament des de l’Àrea de Serveis Socials, s’ha participat, en col·laboració amb l’ACAPS (Associació d’Amics del Poble Saharauí) en la 11a Caravana Catalana d’Ajut Humanitari.

De cares a aquest any col·laborarem, amb aquest projecte d’escola a Equador, també amb un projecte d’ensamblatge de cadires de rodes a Cuba, que desenvolupa el GERD (editors de la revista l’Atípic) amb col·laboració amb ACLIFIM (Associació Cubana de Limitats Físics Motors), i seguirem col·laborant amb Aguacatán, en el marc de l’Agermanament, amb l’ACAPS i la FEM, l’Agenda Llatinoamericana i fent aportacions al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

I esperem retrobar-nos, com a mínim, cap a finals d’any en la propera edició de la Jornada de Solidaritat i Cooperació.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:42

P gina 59

CEIP Montserrat continua treballant per una bona Escola Verda El

Engràcia Bramon i Ayats, cap d’estudis i coordinadora del projecte.

Pere Figueres Capdevila, monitor de l’hort escolar.

Com a escola verda que som continuem treballant i avançant per educar en qüestions ambientals els nostres alumnes.

Ells en són els protagonistes i, per tant, cal anar-los motivant i implicar-los en el projecte. S’ha format un comitè de “delegats verds”, cada classe ha elegit dos alumnes que els representaran.

Una vegada al mes ens reunim per aportar les reflexions fetes a cada aula, idees, demandes i inquietuds dels companys. Moltes de les actuacions que ens hem proposat per aquest curs, han sorgit d’aquestes trobades.

Les propostes interessants que ja s’han iniciat i que recullen una bona mostra d’actuacions en la línia de la sostenibilitat són:

El racó verd.

full informatiu on es recolliran les notícies, treballs d’alumnes i actuacions que s’han anat fent durant el curs. De moment ja tenim el nom, cada classe en va proposar un munt: natura, molt verd, naturis, camp verd, tot verd… Va sortir guanyador per majoria de vots “El món verd”.

Esperem que per aquest curs ja pugui sortir el número 1.

59

Els vigilants verds. Cada setmana, una classe està de torn per a la cura de l’entorn, es reparteixen uns distintius per reforçar la seva tasca, així entre tots procurem que el pati estigui net, que els llums no quedin encesos, que no es malmeni l’aigua, que cada residu vagi al

Des de fa dos anys l’AMPA de la nostra escola proposa com a activitat complementària en horari de menjador escolar, fem “hort.”.

Aquest curs intentem donar-li un nou caire, per un costat fer que l’hort sigui ecològic, això vol dir que no utilitzarem cap tipus d’adob químic ni tampoc cap producte pesticida optimitzant l’ús de l’aigua del rec. Això ho farem mitjançant un mètode anomenat “Parades en crestall”. Que consisteix: • Partir l’espai destinat a hort en quatre rectangles d’1,50 m d’ample per 3 m de llarg.

• Un cop llaurada cada part no cal tornar a trepitjar l’espai on se sembrarà.

• Posar al damunt d’aquests rectangles una capa de compost d’uns 3 o 4 cm. que properament ens podrem fer nosaltres mateixos amb els residus orgànics del menjador escolar, ja que gràcies a una subvenció obtinguda de Medi Ambient, com a escola verda que som, ja hem adquirit una planta de compostatge.

• Sembrar de forma més densa que en l’agricultura tradicional, això fa que es formi un microclima i es conservi millor la humitat del sòl, fet que fa estalviar aigua i evita el creixement excessiu de les males herbes i afavoreix l’aparició dels cucs de terra.

• Un cicle de rotació de 4 anys. Plantant a cada rectangle espècies vegetals diferents amb necessitats nutritives diferenciades.

• Plantar plantes aromàtiques entremig dels rectangles per afavorir la pol·linització i el control de diverses plagues.

Parlem de Sarrià ~ 50

El butlletí “Món verd”,

L’hort escolar.

espai escolar ~

Lloc on tothom pot exposar treballs, fotografies, notícies, llibres, plantes… tot allò que faci referència a la natura i medi ambient.

seu contenidor… tot allò que ens ajudi a ser una bona escola verda.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:43

P gina 60

Jardí de plantes aromàtiques, espai on fa un parell de cursos s’hi va plantar romaní, espígol, farigola, sàlvia… diferents plantes aromàtiques autòctones. Cada classe, per torns, un cop a la setmana, en tenen cura.

Durant aquest curs, un pare de l’AMPA, coneixedor del món de la jardineria, ens vindrà a ajudar a fi de poder replantar les que s’han assecat i donar-li un nou caire viu i dinàmic.

Tallers i sortides ambientals, on els nostres alumnes a part d’observar i estudiar l’entorn, aprenen a realitzar instruments musicals, joguines, paper reciclat i altres objectes amb diferents materials de rebuig, al mateix temps que van agafant consciència de la importància de reutilitzar a fi de col·laborar a reduir les tones de rebuig que dia a dia generem.

Seguir amb el Projecte Apadrinem Escultures, portant

60

Parlem de Sarrià ~ 51

~ espai escolar

endavant els compromisos adquirits per a cada una de les escultures del poble.

La difusió del projecte. Ens agrada que conegueu el nostre projecte d’escola verda, per això de tant en tant surten escrits, sentiu xerrades a la ràdio, fem unes campanyes puntuals (setmana de l’energia, de la sostenibilitat…) o podeu assistir a alguna de les festes o jornades verdes que organitzem a l’escola i que molt possiblement la d’aquest curs coincidirà amb la festa de final de curs que esperem que entre tots li podrem donar el caire i la rellevància que es mereix. I més tenint en compte que properament s’iniciarà

a Sarrià la recollida de la fracció orgànica amb la col·laboració del Consell Comarcal. Entre tots serà més fàcil, si escola i municipi caminem junts, l’èxit està assegurat.

L’educació ambiental és complexa i lenta, però ha de superar a l’educació que implica transmissió de coneixements i de models perquè esdevingui aquella educació que implica capacitat per canviar i coratge per voler fer-ho. El nostre projecte d’educació ambiental és a llarg termini, portem quatre cursos treballant-hi i en certs aspectes no es pot acabar mai, ja que mentre hi estem treballant estem aprenent noves estratègies que ens permeten adquirir unes actituds adequades i respectuoses envers el medi. Tots els canvis, per petits que siguin, són importants, sempre que tinguin una continuïtat.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:43

P gina 61

entre aprendre i ensenyar Mònica Singla Directora EBM Confetti

Entre aprendre i ensenyar, nosaltres donem prioritat al primer; l’objectiu de l’ensenyament és oferir condicions per aprendre.

Aquest desembre de 2004 vam oferir l’activitat de pintar pinyes. Podia haver estat una activitat totalment dirigida “anem a pintar les pinyes amb pintura i pinzells...” però les educadores Agnès Vila, Mònica García i Elena Batllori van presentar el material en una taula allargada forrada de paper d’embalar i es va oferir una safata amb pinyes, uns plats amb pintura, uns pots amb aigua i pinzells.

Bruna Quintanilla

Es va tenir en compte fer l’activitat en petit grup afavorint així l’observació individual del que feia cada infant.

Els nens i les nenes van trobar la taula amb els materials preparats però ningú va dir què s’havia de fer. Ells mateixos van pintar el paper, les seves mans, van manipular l’aigua, el pinzell i alguns van pintar les pinyes.

La importància de l’activitat no era pintar pinyes, sinó tot el procés d’intercanvi, de vivència, de manipulació, de concentració...

A través de l’acció amb l’objecte, els infants van descobrint la forma, la textura, el color, el volum, el pes, la consistència, l’olor de les coses que hi ha i es mouen al seu voltant. Alhora, es va posant de manifest un dels dons més grans que tenen els infants: la curiositat.

La curiositat, juntament amb les habilitats perceptives que progressivament van adquirint, afavoreixen considerablement les experiències per conèixer, identificar, diferenciar, reconèixer, comprendre la realitat del seu entorn afectiu i social.

Podem dir que els sentits i les percepcions són les que fan possible que la mainada actuï amb els objectes, però és la seva curiositat, la seva mirada activa, el que fa possible que les seves accions esdevinguin experiències de coneixement.

61

Cada cop que confiem en les capacitats dels infants, els donem l’oportunitat que ens puguin sorprendre.

Parlem de Sarrià ~ 50

Mireia Castro, Adrià Ortega, Adrià Cordones, Yamina Rhémiri, Laia Passolas, Pau Ferrer, Aïda Piedrabuena.

espai escolar ~

Les educadores em van comentar que els va sorprendre la calma i el silenci que hi va haver durant la sessió.

L’infant tenia la iniciativa i les educadores observaven.

Després, quan la pintura de la pinya es va assecar, les vam penjar en l’avet de Nadal de l’escola bressol.

Nil Moyà, Andrea Redondo, Ferran Serra

sarria 51 3.3

15/2/05 14:43

P gina 62

Pessebre al Pic de les Bruixes

Fotos: Quim Llunell

en la fotografia que es va fer tota la colla, juntament amb el pessebre.

Una altra motivació, no menys important, era contemplar les belles perspectives de l’Alta Garrotxa de què es gaudeix durant bona part del trajecte. Es tracta d’un espai natural relativament aïllat que conserva una important riquesa biològica, fins al punt d’haver estat declarat Espai d’Interès Natural.

62

Parlem de Sarrià ~ 51

~ natura

Llibertat Turbau

Més de 35 persones del Grup de Muntanya Sarrià va portar el pessebre al Pic de les Bruixes, el diumenge 19 de desembre.

Per fer aquesta excursió es va arribar amb el vehicle a Beget, passant per Castellfollit, la qual cosa suposa una bona estona de viatge. Però es va deixar el cotxe bastant amunt. L’objectiu era assolir el Pic de les Bruixes, un dels pics més alts i emblemàtics de l’Alta Garrotxa.

Tot i això, no vam trobar gairebé cap dificultat per arribarhi. Cadascú va poder seguir el seu ritme, grans i petits. A peu, de la mà o a coll. La gran participació en aquesta excursió va fer que hi hagués gent de totes edats. Una de les motivacions de la sortida era que la mainada s’animés a caminar i poder fer el pic tots plegats. Va quedar plasmat

L’excursió va transcórrer pels dominis de la roureda de roure martinenc, la fageda i els prats de muntanya. Just abans d’arribar al Pic de les Bruixes es passa per una fageda de gran bellesa, que no té res a envejar a la mateixa Fageda d’en Jordà. Pel camí es poden sentir ocells. Des de dalt del cim es contempla bona part del bast territori de relleu calcari, extremadament abrupte, que conforma l’alta Garrotxa.

En fi, va ser una sortida curta, però amb molt bon ambient.

Grans i petits caminant, cadascú al seu ritme. I és que valia la pena parar-se a mirar una estona els cingles i fondalades i fins i tot tenir ocasió d’albirar algun rapinyaire, com el xoriguer.

A més de portar el pessebre al cim, es va acabar l’excursió amb carn a la brasa i, juntament amb la mainada, cantant nadales al voltant del foc.

sarria 51 3.3

15/2/05 14:43

P gina 63

I tu, fas esport? Àngel Mesas Mesas Regidor Delegat d’Esports

esportistes per entitats

Avui dia, de tots és coneguda la importància de practicar esport en qualsevol de les seves modalitats.

Evidentment, i en funció de l’edat del practicant, l’esport pot ser de competició o de manteniment, però és indiscutible que els resultats obtinguts són sempre generosos, d’una part el benefici físic que se n’obté, i de l’altra, el benefici social pel que fa a la relació personal entre persones de diferents edats, cultures i sexes.

A Sarrià de Ter fa molts anys que som conscients d’aquest fet i prova d’això és l’oferta esportiva, la qualitat i la quantitat d’esportistes que hi ha al nostre poble.

Són sis les entitats que duen a bon port l’esport federat sarrianenc: U.E. Sarrià, Club Patinatge Artístic, Grup de Muntanya, F.C. Sarrià, Club de Gimnàstica Rítmica i Escola de Judo, aquesta última dependent de l’ajuntament.

L’ajuntament hi col·labora de manera activa mitjançant subvencions econòmiques i amb la cessió dels espais esportius dels quals és propietari. En aquest sentit l’objectiu que persegueix l’ajuntament és procurar el mínim cost possible en el desenvolupament de les activitats esportives, tot i que la realitat ens diu que fer esport de qualitat té un cost econòmic que l’ha de finançar qui el practica.

esportistes per categoria

També dins del món de l’esport hi ha conceptes difícils de canviar, com és el fet que qui comença a practicar un esport, sovint perquè és l’esport que els pares havien fet, ja no el deixen. Això és un error, els nens/nenes fins a dotze o tretze anys haurien de provar diferents esports i a partir d’aquestes edats escollir el que més els agradi.

esports ~

Parlem de Sarrià ~ 51

També és un fet real que l’esport femení perd tota la seva importància en arribar als tretze o catorze anys. Fins aquestes edats, la diferència entre sexes no és massa significativa, però a partir d’aquí la baixada de l’esport femení és molt generalitzada. Aquest fet és fins i tot contrastat per la Secretaria General de l’Esport, que està disposada a prendre accions per tal de potenciar-lo.

Caldria conscienciar les esportistes que és bo, fins i tot necessari, continuar amb la pràctica esportiva. Si per raons tècniques s’ha de canviar d’esport, no és mala idea fer-ho i provar-ne de nous

63

sarria 51 3.3

15/2/05 14:43

P gina 64

esportistes per sexe i categoria

esportistes per edat

64

Parlem de Sarrià ~ 51

~ esports

L’esport sarrianenc és majoritari en categories escolars, des dels cinc anys fins als setze, que és on fonamentalment l’ajuntament ha de tenir la seva implicació, tot i que no deixa de banda l’esport de categoria sènior. És conegut que a Sarrià l’esport de competició en edat escolar no està potenciat per l’escola, però aquest fet no ha de ser preocupant, ja que la gran majoria d’alumnes

· · · · · · ·

TABACS LOTERIES FOTOGRAFIA CAVA REGALS PAPERERIA PREMSA

esportistes per sexe

estan inscrits en alguna de les entitats del poble, per tant la pràctica esportiva està garantida.

També cal dir que cada vegada més l’esport de veterans va en augment.

Sovint, quan els esportistes deixen l’esport d’alta competició, continuen lligats a les seves entitats mitjançant competicions també federades per a veterans.

És innegable l’esforç que realitzen les entitats esportives: la qualitat esportiva, la dedicació plena i la feina ben feta fan possible que a Sarrià sigui una realitat que augmenta temporada rera temporada.

Des d’aquí, l’agraïment de l’ajuntament.

NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES i FAX LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADA AL SERVEI DELS SARRIANECS

Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - estancsarria@eresmas.net

sarria 51 3.3

15/2/05 14:43

P gina 65

Cartes al director ~ Acabo de rebre l’últim número de la revista Parlem de Sarrià i m’agrada passar les pàgines i assaborir-la per saber d’una gent i d’un poble amb qui he compartit la major part de les hores del dia durant 22 anys, poble (Sarrià de Dalt) i gent d’arreu que recordo i aprecio amb el cap i el cor.

I és el comiat a l’alcaldia de Josep Turbau el que m’impulsa a enviar-vos unes ratlles. A vegades les tasques compromeses et fan viure, diré simbòlicament, un crepuscle sense albada i es necessita coratge per vèncer la foscor. És el coratge que va moure Jordi Cañigueral, ha mogut Josep Turbau i mourà Pichardo, ben segur...

Que Sarrià segueixi amb un ajuntament per a tots, fent les coses amb dignitat, que és ressonància d’aquesta pau que tots necessitem i, així, tot i alguns errors que s’escapen sempre a tot ésser humà, ens fa més racionals i més savis.

Que, mirant endavant, albirem un futur amb l’esperança d’un transcórrer els dies sense cap violència, d’un futur que us desitjo serè i sempre respectuosos amb persones i medi.

Que junts, com heu fet alcalde i regidors, seguiu a favor de les causes quotidianes on hi hagi sempre un lloc per al més feble. Que la vostra tasca sigui sempre, com fins ara, simbiosi d’eufòria, dinamisme i dedicació solidària. Endavant!

Fa 6 anys, en un altre indret, he deixat ja per jubilació la meva tasca docent. Entre vosaltres vaig passar la joventut i vaig créixer amb experiència, dedicació plena i entusiasme, no exempta d’errors. Compto agraïda amb la vostra amistat personal que sovint es fa viva i palpable, demostrable al llarg del temps. Jo també, en la distància, em sento fidel en el record d’un poble que porto molt dintre meu i per això m’hi sento plenament arrelada.

Que la suma dels esforços personals de tots, lligam d’un passat, present i futur, sigui el miratge del progrés d’aquest poble que porto al cap i al cor.

Ma. Teresa Jubert i Gruart

ANUNCI “TOT COLOR” REV. 50 pAG 65

cartes al director ~

Aprofito per dedicar-vos a tots els meus millors sentiments per Nadal, però pel Nadal de cada un dels 365 dies de l’any. Que l’Any Nou, amb lligams febles dels humans, barreja d’odi i d’amor, faci prevaler l’amor, el perdó i la pau.

Vull acomiadar-me de tots dient que entenc Turbau quan parla de cansament, perquè l’excés de responsabilitat necessita un descans reparador.

En el meu cas, dels 22 anys d’exercir la professió

entre vosaltres, en guardo un record entranyable, ...del pes de la direcció paral·lela a la tasca docent dels meus últims 12 anys (un total de 10 + 12 = 22), en recordo tensions que a estones es poden fer insuportables. He nascut amb vocació de mestra, no estic feta per tensions.

Parlem de Sarrià ~ 51

M’agrada l’agraïment de Turbau als seus pares, reconeixent els valors positius que li van transmetre i m’agrada l’emoció no dissimulada envers la seva dona, Conxi, i les seves filles.

En el comiat de l’alcalde Josep Turbau

65

sarria 51 3.3

15/2/05 14:43

P gina 66

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Aquests són els meus principis. Si no us agraden... també en tinc d’altres.

GROUXO MARX

Editorial L’alcalde Turbau ha dimitit. De fet tampoc no diem res de nou, perquè ja ho havia dit el poeta: Ho sap tothom i és profecia a Sarrià hi ha novetat: és l’alcalde que ha plegat.

El plor dels amics salpa pels aires i les rialles dels contraris solquen els glaços del teulat.

Ho diu la veu d’un estrafolari a Sarrià hi ha novetat: és l’alcalde que ha plegat Res no s’acaba i tot comença.

Vénen regidors de remensa amb olis nous de llibertat; una veu canta en recompensa: a Sarrià hi ha novetat.

(Per la transcripció) Sam Enfot, Cap de Redacció.

Televisió El nostre crític de Televisió, Jaume T’he Vist, segueix negant-se a elaborar la seva crònica si no se li paguen el plus de nocturnitat, el de perillositat i el de seqüeles permanents. Diu que no està disposat a empassar-se tota la brossa que s’hi fa si no se’l compensa adequadament i ha afegit que mentrestant només veurà els Simpson, que això sí que li agrada. És ben bé que està carregat de manies.

66

Parlem de Sarrià ~ 51

~ news

Mònica Kevinwy, TSN, becària

Política nazi-onal Quan semblava que d’aquesta colla ja no caldria parlar-ne més, els nois del PP (Partit dels Protestadors) continuen fent xivarri dia sí i dia també.

Potser algú els haurà de recordar que van perdre les eleccions i que ara jo no manen. Són tan patètics que farien riure. Si no fessin por.

PePe Gaviota, TSN, Madriz.

Desmentits No és cert que la popular frase “Que n’aprenguin!” la digués l’alcalde quan va dimitir.

No és cert que IU (Izquierda Unida) hagi passat a dir-se ID (Izquierda Desunida).

No és cert que Fresno sigui un desastre nacional: és un arbre caducifoli de la família de les oleàcies (freixe).

Pere Piula, TSN, becari.

El diari de Maria, Pija Ossea! Una porta aquí temporada tras temporada treballant-s’ho i ara arriba aquest poca-solta d’en Santiago Segura a fer una pel·li de pijos i a explicar qui som. Porfa! Què sabrá él de nuestro mundo si ell és un hortera...

Que ja m’ho va dir el mestre Ricardito: siempre imitados, nunca igualados.

Maria Pija, TSN, Diari íntim.

Local Així van quedar els membres de l’equip de govern en conèixer la notícia de la dimissió d’en Turbau.

No tenim disponible la imatge de com van quedar els membres de l’oposició.

El temps La Constitució a Europa d’un seguit de fronts consultius fa preveure un temps d’indeterminació que s’anirà estenent per diversos països i que amb sort s’acabarà esvaint abans de l’entrada de l’estiu. O després.

Laica Grangé, TSN, Analista Local.

Alfred Molina, TSN, Radar de Vallirana.

Test internacional Països bombardejats per EU després de la II Guerra Mundial segons l’historiador William Blum: Xina 1945-1946, Corea 1950-1953, Xina 1950-1953, Guatemala 1954, Cuba 1959-1960, Guatemala 1960, Congo 1964, Perú 1965, Laos 19641973, Camboia 1969-1970, Guatemala 1967-1969, Grenada 1983, Líbia 1986, El Salvador 1980, Nicaragua 1980, Panamà 1989, Iraq 1991-1999, Sudan 1998, Afganistan 1998, Iugoslàvia 1999, Afganistan 2002, Iraq 2003.

Pregunta: en quants d’aquests països es va aconseguir instaurar, com a resultat de l’atac, un règim democràtic?

Premi: un bonic casc de marine.

Jeims Ailoviu, TSN, Guasington.

La reivindicació Ara que el conseller d’habitatge ha proposat canviar les plaques amb símbols franquistes que encara hi ha a molts edificis de protecció oficial, i que al Congrés de Diputats s’ha plantejat la transformació del Valle de los Caídos, esperem que algú faci el mateix amb la resta de símbols franquistes que encara embruten altres construccions, com és el cas del nostre Pont de l’Aigua.

Que ja fa molt de temps que estem dient el mateix i aquí ningú no ens fa cas!

Nota de la Redacció: aquesta pàgina, com es pot comprovar fàcilment, ha estat redactada íntegrament en valencià.

RETALLS PREMSA 51 3.3

15/2/05 14:30

Página 1

(Negro plancha)

El que ha dit la Premsa EL PUNT 11/10/04

8/10/04

EL PUNT 14/10/04

7/11/04 EL PUNT 20/10/04

EL PUNT 14/10/04

EL PUNT 29/10/04

DIARI DE GIRONA 30/10/04

Parlem de Sarrià ~ 51

retalls ~ 1

RETALLS PREMSA 51 3.3

15/2/05 14:30

Página 2

(Negro plancha)

DIARI DE GIRONA 7/11/04

EL PUNT 10/11/04

EL PUNT 13/11/04

DIARI DE GIRONA 19/11/04

2

Parlem de Sarrià ~ 51

~ retalls

EL PUNT 19/11/04

EL PUNT 20/11/04

RETALLS PREMSA 51 3.3

15/2/05 14:30

Página 4

(Negro plancha)

EL PUNT 22/12/04

EL PUNT 22/12/04

EL PUNT 30/12/04

DIARI DE GIRONA 30/12/04

4

Parlem de Sarrià ~ 51

~ retalls

EL PUNT 25/12/04