Llibret Falla Tulell Avinguda 2016 (Alzira)

A la memòria dels nostres amics i benvolguts fallers Nina apella Ballester i Antonio astellanos Sánchez Sempre vos recordarem

c

c

1

SUMARI

FALLA

La Comissió de la Falla Tulell-Avinguda agraeix a tots els col·laboradors l’ajuda desinteressada en l’elaboració d’aquest llibret

LLIBRET FALLER

16 Exaltació Falleres Majors 03 Himne Falla Tulell-Avinguda T U L E L L Himne València 18 Fotografies i Salutació President A V I N G U D A 04 A L Z I R A 19 Recompenses Junta Local Fallera 2016 06 Junta Directiva i Vocals 2 O 1 6 20 Esbós Monument Gran 08 Poesia i Fotografies Fallera Major 21 Explicació Monument Gran histÒriEs dE 10 Salutació Fallera Major Esbós Monument Infantil casablanca 12 Poesia i Fotografies Fallera Major Infantil 23Explicació Monument Infantil 24 14 Salutació Fallera Major Infantil “El present llibret 27 Galeria Fotogràfica ha participat en 15 Junta Directiva i Comissió Infantil Tots amb la nostra Patrona la convocatòria 41 dels premis de la tematica per a la 66 Una corporació per a l’Alcaldessa perpétua Generalitat 45 Històries de Casablanca promoció i l’ús del valencià” 47 Records 68 Flamerades d’art 51 Casablanca - Històries en blanc i negre 71 Curiositats 52 Juan Guardiola, constructor d’il·lusions 72 Reunió de corresponsals de Levante de la Ribera 57 Casablanca, alfa i omega 74 La terrassa Casablanca. Espai Obert 59 El llidoner, l’arbre que presidia el conjunt 76 Bollywood a Espanya 61 Pasarel·la de belleses 80 Els fantasmes de Tulell 64 Units per un tango 82 Epíleg

EDITA EDITA: ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA TULELL -AVINGUDA DIRECCIÓ: CARRER XÚQUER, 72- 46600 ALZIRA C.I.F: G-46817938 ELABORACIÓ LLIBRET: EMILIO BECERRA CARRILLO COL.LABORACIONS LITERÀRIES: RAFAEL GUARDIOLA CODES / ALFONSO ROVIRA MARÍN / AURELIANO LAIRON PLA / JOSEP LLUÍS ANDRÉS PASCUAL / ANA MARÍA FERRIN JARAQUEMADA / SALVADOR ANDRÉS PASCUAL APORTACIONS FOTOGRÀFIQUES: ARXIU MUNICIPAL D’ALZIRA / ALFONSO ROVIRA MARÍN / DIGITAL FLASH / FALLA TULELL AVINGUDA EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS: JORGE LUÍS GIMENO DOMENECH IMPRESSIÓ: FALLA TULELL - AVINGUDA DISSENY PORTADA I MAQUETACIÓ: PANALFALLERO.COM ASSESORIA LINGÜÍSTICA: ESTHER CATALÁ / SERVEI ALZIRENY DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ TIRADA: 350 EIXEMPLARS DIPÒSIT LEGAL: V123-2016 SEGUEIX-NOS EN: 2

sumari

www.fallatulellavinguda.com

NOSTRE

FALLA T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

HIMNE

És la Falla de Tulell a on s´acaba l´Avinguda un eixemple molt faller fet d´amor i fantasia.

D´una rosa i un clavell fet d´essència i clar color hem fet la Falla Tulell hem fet la Falla Tulell per a esta barrià d´honor.

El dia de la Plantà és el dia més amarc ja que tot ens pareix poc per al que ens vol ajudar a que el nostre monumento brille com un dia clar. És la Falla de Tulell a on s´acaba l´Avinguda un eixemple molt faller fet d´amor i fantasia.

D´una rosa i un clavell fet d´essència i clar color hem fet la Falla Tulell hem fet la Falla Tulell per a esta barrià d´honor que és d´Alzira la millor

HIMNE Josep Martínez Manresa (1982) 3

SALUtació DEL NOSTRE PRESIDENT

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

A

mics, fallers, la festa de les falles ja està ací i la comissió de la Falla Tulell-Avinguda té un motiu especial per a celebrar: el seu 35 aniversari, una efemèride per a disfrutar amb alegria i diversió.

Personalment, les falles de 2016 també són especials per mi, és la cinquena vegada que presidisc esta comissió i segons es desenvolupa l’exercici vos assegure que tinc la mateixa il·lusió, la mateixa alegria i les mateixes ganes que arribe la festa que quan vaig ser president per primera vegada l´any 2002, i amb l´ajuda de la meua inestimable Directiva faré tot el possible per transmetre totes estes emocions als fallers i amics que ens visiten els dies de festa.

Des d’esta salutació anime tota la comissió a passar unes falles inoblidables, i anime també de forma especial a Cristina i Carmen, les nostres Falleres Majors.

I per acabar vullc agrair de tot cor a totes les persones que fan possible la falla: els fallers, els familiars d’estos, i les persones i comerços que col·laboren econòmicament.

SALUTACIÓ president Bones falles per a tots !!!

Javier Marín

President 2016 Falla Tulell-Avinguda

4

DEL

5

Junta directiva fallera major Cristina Pérez Pellicer PReSident Francisco Javier Marín Vázquez PRESIDENT D’HONOR vitalici Manuel Castellanos Sánchez VICE-PRESIDENT Emilio Becerra Carrillo VICE-PRESIDENTa Beatriz Peris Catoira VICE-PRESIDENT Alberto Pedro Salazar VICE-PRESIDENT Antonio Vte. Castellanos Salvador SECRETARIA Rosana Ferrandis Iñigo tresorer Gonzalo Alcalá Galindo delegat de loteria María José Marín González delegat junta local fallera Enrique José Bellver Terol DElegada de festes i sector Esther Egea Sierra vice-delegada de festes Carmen Catalán Campos delegada de seccio femenina María Beltrán Camarasa delegats de cavalcada Cristina Saura Pérez / Ana Asensio Peris casaleres Ana Egea Sierra / Paqui Blay Valentín / Raquel Colomer Estornell delegats de monuments Antonio Mira Nouselles / Javier Vila Fernández pirotecnic Agustín Salóm Talens / José Enrique Oviedo Almonacid delegat de internet Eric Pérez Chumillas delegat d’activitats diverses José Miguel Oviedo Marín delegats d’infantils Carmina Martínez Hidalgo / Cristina Serrano Nogues delegats de cadetes Mar Chordá Rodríguez / María Becerra Egea delegats de seniors Gloria Fernández Gómez / Vicenta Catoira Pérez

JUNTA DIRECTIVA

6

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

VOCALS

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6 alberto Torres López alicia Gómez Martínez ana Chordá Rodríguez ana Gil Mompel

ana Isabel Trujillo Carretero ana Luisa Andrés Peris andrea Vila Ferrandis angeles Casterá Furió antonio Asensio Fuster antonio Castellanos Sánchez antonio Pla Grimaldos bernardo Ferrer Puchol bernardo Martínez Vidal carla Ribera Palacios carlos Asenjo Velasco carlos Dolz Cardona carmen Serrano Mancebo consuelo Colomer Sanjuán david Tronchoni Pla eva María Camarero Pau eva Martínez Aguirre

francisco Javier Martínez Redal franz Castellanos Beltran german Mera Redondo

guillermo del Toro Alemany inés España García irina Chordá Blay jaime Dolz Cardona javier Montalva Ferrús joaquín Muñoz Balaguer juan José Saura Quiles leticia Benavent Estors lidia Gómez Martínez lisa Shreeve Correal lorena Andrés Serrano lourdes Pedro Chordá lydia Martí Fayos mari Carmen Chordá Gregori maría Amparo López Mompó maría Motilla Robaina maría Oviedo Marín mariluz Marín González mario Catalán Campos marta Serrano Vázquez mayte Escrivá Sanjuán mercedes Cardona González miguel Hernández García mónica Palacios Colomer

vocals

nardi Pérez Bataller

nardi Salvador Alberola nina Capella Ballester noelia Saura Pérez omar Salóm Marín paqui Rubio Morales

pedro Correal Castellanos rafael Dolz Sifre rafael Mascarell Dolz raquel Correal Tormo raquel Dolz Cardona raúl Mancebo Ruiz richard Shreeve rosa Camarasa Signes rosa Tormo Verdú salvador Ribera Femenia salvador Ribera Palacios samuel Salóm Marín sara Arribas March selma Boudjelal sergio Escrivá Orts vicente Gómez Sos vicente Vila Gisbert yolanda Orts Grimaldos 7

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

a La NOSTRa

fallera major

2 O 1 6

Cristina perez i pellicer

LA PARAULA MÉS BONICA A la dona que em donà la vida per portar-me a aquesta família.

La meua primera amiga i metge de capçalera.

Al teu cos, el secret de la festa fallera Als teus braços que són recer quan el fred estreny Als teus ulls, totes les flors de la primavera A la teua veu la meua inspiració diària.

“Fes-me cas i tot anirà bé” I així ho vaig fer… I així va ser.

Em donares la vida i eixe és el millor regal Gràcies per cada abraç quan tot anava mal.

Gràcies per celebrar cada pas que donem.

Per guiar-nos amb els teus ulls, dos fars de mar.

Per ser el model a seguir, l’espill on mirar-me.

Amb ma mare, per a tot allò bo, i per a tot allò dolent.

De tu hem aprés a apostar pel que volem, a viure dia a dia… A ser valents a fer realitat els nostres somnis, com ara tu ho has fet

FALLERA MAJOR

De nou seràs l’escultora de totes les il·lusions que ara també són les nostres, marcant el compàs somrient amb el fum de les traques, cada matí, amb el cor en el que fas.

Aquestes paraules van dedicades a la primera dama, al meu àngel de la guarda i manà perquè la paraula més bonica, pronunciada pels hòmens…

No és una altra que ‘MAMÀ’.

8

Cristina Saura Pérez

9

SALUtació DE La NOSTRa fallera major

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

s

ón estes, unes paraules per a tot aquell que té esperit faller i trasllada els seus sentiments i esforços, a la difícil tasca que a estos temps, ens toca viure…

Tasca que no és altra que perpetuar la nostra festa...

Quan aquest llibret aplegue a les vostres mans, voldrà dir que estem al final de tot un any de treball, sacrifici i esforç, que es veurà reflectit i recompensat, a la certesa del treball fet amb estima i sentiment.

Vull agraïr al nostre President, Javier Marín, i a la seua Junta Directiva, la valuosa aportació i ajuda sense fi, l’engrandiment de la nostra benvolguda comissió.

A la nostra Fallereta Major Infantil, Carmen Masiá, per la seua disposició a acompanyar-me aquest any meravellós, que ens uneix i ens reafirma com a dones falleres.

Als col·laboradors, escriptors, fotògrafs, anunciants i veïns, gràcies i mil gràcies per la vostra incondicional aportació a aquest llibret, orgull i il·lusió de la Falla Tulell Avinguda.

Acabe les meues paraules cridant:

SALUTACIÓ FALLERA Amics, fallers, falleres, alcem l’estandard que ens representa, la festa comença, isquem als carrers que s’omplin de color, llum i soroll, deixem arrere les preocupacions, i mirem al futur com el que som… Una gran comissió, una gran família fallera!

Cristina Mª Pérez i Pellicer Fallera Major 2016 Falla Tulell-Avinguda

10

DEL

11

a La NOSTRa

fallera major Infantil CARMEN MASIA I PEREZ

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

N

eboda d’ulls inquiets i somiadora mirada sempre curiosa, sempre sincera de gràcil silueta i alegre caminar, patidora i festera.

Un extrany còctel, per a qui no te coneguera Aixi eres tu, arrapes el cel amb els dits Tocant les estreles però amb els peus en terra.

Doblement Regina Fallera, nous escenaris t’esperen Nous amics i amigues són el tresor que arreplegues cada any és diferent, i vas creixent, et fas doneta I tu tens per tots, valenciana i alzirenya Créixer és necessari, és el que toca, la meua nebodeta Més no cal mai amagar, eixa essència de xiqueta Un any més, de festes i desfilades De traques i coets per amanéixer A cada dia la teua gràcia fallera Per a gaudir el teu somriure.

I és que aquest any tenim la sort De tornar a tindre’t com a Fallera Major Orgull de la teua falla i família Orgull d’Alzira sencera Estic molt content que aquest any sigues… de nou, la Nostra Fallera.

FALLERA MAJOR Infantil

12

Juanjo Saura Quiles

13

SALUtació DE La NOSTRa fallera major Infantil

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

L

a música, les traques, la festa , sempre estan presents al meu cap, al meu cor…

La festa fallera presentacions, premis, cercaviles, ofrena, i fins i tot, la cremà, tot ha sigut preciós i molt emocionant, ho he disfrutat fins a l’últim moment.

Però aquest any tinc l’oportunitat de poder repetir-ho, moltes gràcies a tota la comissió per fer-ho possible.

Cris, Jaime, Emilio, gràcies, moltes gràcies…

Voldria convidar-vos a tots a viure LA MÀGIA de les FALLES que són la millor festa del món.

La màgia de la música, les traques i la festa, eixes que sempre estan presents al meu cor i que també desitge que estiguen en el de tots vosaltres.

SALUTAóIO FALLERA Infantil Carmen Masiá i Pérez

Fallera Major Infantil 2016 Falla Tulell Avinguda

14

DEL

Junta directiva Infantil fallera major infantil Carmen Masiá Pérez delegats junta local fallera Jorge Asensio Peris / Anna Mera Andrés Secretaria Paula Ribera Palacios

junta directiva Infantil Vocals Infantils Carla Torres Trujillo

Iván Marín Gomar

Eric Pérez Martínez

Julia Martínez Marín

Gloria Asenjo Benavent

Lola Del Toro Catalán

Guillem Chordá Rodríguez

Manuel Catalán Agustí

Guillermo Del Toro Catalán

Pablo Torres Trujillo

vocals Infantils Hugo Salvador Catalán Agustí

Roció Mancebo Rocafort

Irene Andrés Serrano

Sergio Masiá Pérez

15

16

17

himne valència

Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d´amor, himnes de pau.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal !

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l´aigua càntic d´alegria acordat al ritme de guitarra mora.

Paladins de l´art t´ofrenen ses victòries gegantines, i als teus peus sultana tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes, pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressó, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d´un sol novell.

Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d´amor, himnes de pau.

Flamege en l´aire nostra Senyera !

Glòria a la Patria !

Visca València !

Visca ! Visca ! Visca !

Música de J.Serrano

recompenses DE La

FALLA TULELL- Avinguda Insignia d’argent

Ana Egea Sierra Raquel Colomer Estornell MºJosé Marín González Alberto Pedro Salazar

Recompensas

falla tulell-

himne valència

18

Lletra de M. Thous

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

recompenses DE La junta local fallera FLAMA D’OR COL.LECTIU A.C. FALLA TULELL-AVINGUDA COET D’OR COL.LECTIU A.C. FALLA TULELL-AVINGUDA FLAMA D’OR I MURTA

Beatriz Peris Catoira Yolanda Orts Grimaldos Bernardo Ferrer Puchol FLAMA D’OR (TITOL POSTUM)

Nina Capella Ballester

-avda

FLAMA D’ARGENT I MURTA

Carmina Martínez Hidalgo FLAMA D’ARGENT

Ana Egea Sierra Raquel Colomer Estornell Leticia Benavent Estors Ana Gil Mompel Raquel Dolz Cardona Maria del Carmen Chordá Gregori Samuel Salóm Marín

Recompensas COET D’OR

Jorge Asensio Peris

COET D’ARGENT

Junta local fallera Eric Pérez Martínez Guillem Chorda Rodríguez

19

monument gran

lema “Casablanca” Artista Jose Antonio Puig Cebrián Critica Jorge Luís Gimeno Domenech

monument gran

20

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6 lema “Casablanca”

EXPLICACIÓ DEL MONUMENT GRAN

Bon dia o bona nit Ja estem de nou ací I a la segona va la vençuda A la falla de Tulell-Avinguda Per explicar-los amb encert El treball del nostre artista Faller

UNA ESCENA EN BLANC I NEGRE

Falla del dos mil setze Amb Javi de president De primera secció siguem I amb gran il·lusió esperem Que la nostra proposta Els agrade a tos vostés.....

Al carrer Santa Teresa A la vora del riu Barxeta Un Arquitecte va projectar Un edifici per tot exemplar

Però abans d’entrar en matèria Un fort abraç a la nostra Fallera La meua amiga CRISTINA Que per segon any és Fallera Major de pes i l’orgull de tots els fallers Ja podem començar De cultura va la proposta Fique hui el foc i flama Amb permís de tots vostés Que atents llegiran l’explicació Per si falta algun rengló

Molts alzirenys recordaran Este edifici tan peculiar Que a la nostra ciutat va donar Prestigi en el segle passat

Juan Guardiola Martínez Va construir este edifici Per a poder gaudir Del millor cine d’estiu Arquitecte de professió A Barcelona va estudiar I amb Gaudi es va ensenyar Les rajoles amuntonar A Alzira desenvolupà Una intensa activitat L’edifici de correus per exemple Així com un llavador Municipal A l’any quaranta-cinc inaugurà Casablanca,edifici singular Un dels mes bells d’Europa Diuen els que allí van estar Al febrer del setanta-sis L’ invasió urbana del ciment Casablanca va engolir Perquè algú volia fer-se ric

Fins i tot el Ministre de la Vivenda A Alzira vingué a inaugurar Les vivendes que D. Luis Suñer A la “Colonia Ana Sanchis” li encarregà Molts alzirenys el recordaran Per haver administrat i programat El quatre llocs d’espectacles Mes importants de la ciutat El teatre Casablanca El teatre Giner La terrassa Casablanca i el nostre Gran Teatre l’únic que ens queda en l’actualitat Desprès d’un bon grapat d’anys i amb l’esplendor que hem passat Algun edifici Alzira es mereix Per al menys la muixeranga escoltar Vorem si el nou govern de la ciutat Que per la cultura diuen apostar Són capaços de fomentar La construcció de l’auditori desitjat Arquitectes i constructors tenim I els diners que puguen invertir en la ciutat han de revertir I tots guanyant podem eixir No volem un edifici exemplar Casablanca ja esta soterrat Tan sols ben dissenyat Amb un cost ben ajustat

Altres “Casablanca” va construir A la Ribera Alta del riu A Castelló el “California” A la Pobla Llarga el “ Monterrey” 21

EL LLIDONER, L’ARBRE QUE PRESIDIA EL CONJUNT

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

Presidia el conjunt l’enorme Llidoner Arbre que coneixen alguns molt bé A moltes parelletes d’enamorats aombrava Formant el mes bell racó a la terrassa Un gran encert va ser Mantindre este Llidoner I de tot el conjunt artesanal Fa el punt mes bell i original Davall el ciment estaran les seues arrels oblidades Esperant este homenatge Que segur estaven esperant Molta sort no hem tingut els Alzirenys Dirigents, intel·lectuals, politics, potentats ...

Han posat molt interès a derrocar La Vila musulmana El mur que l’envoltava Els banys Arabs Els patis Els fossars Les ermites Els convents Els Monestirs Els molins Els teatres...

Quina ciutat podríem tindre Si no fóra pels diners i l’egoisme Esperant que amb la nostra proposta Podem almenys recuperar la memòria

2 O 1 6

FLAMERADES D’ART La preselecció de “Mis Espanya” es celebrà Així com nombroses obres teatrals Cantants, concerts, grups musicals i fins i tot finals de curs recordarà Molta repercussió tingué El festival Hispano-Argenti Del tango pogueren gaudir Tots els nostres veïns El cònsol Argentí va assistir i per l’amistat que va sorgir un carrer es bateja el de “la Verge de Lujan” Ben cèntric este carrer està Als Sants Patrons desemboca No com el de l’arquitecte Guardiola Que a la vora riu es troba Molt ens va costar trobar-ho Ja que per un polígon industrial Prop de Carcaixent està No sabem ben bé que pensar Fins i tot Falles va acollir Salvador Soria el nostre artista faller Monuments Fallers va construir Al pati de “Casablanca” per als veïns

22

A quants ens haguera agradat Poder gaudir d’este edifici exemplar Que un gran arquitecte va dissenyar I que la ignorància va derrocar

Si en el temps en poguera traslladar Tor seria a perfecte, i voldria imaginar A nostre Alfonso Rovira presentar A “Nino Bravo” per a cantar “Al partir un beso y una flor...”

Adéu a este gran edifici Que moltes parelles va conquistar I als nostres majors va acontentar Amb grans espectacles audiovisuals Que els xiquets baixen de l’escenari que la Falla tenim que cremar I que les espurnes de la memòria Mai ens facen oblidar Que el nostre patrimoni Hem de cuidar i conservar Els edificis son vida La vida de tots els que alli van disfrutar, van aplaudir, van riure, van plorar, es van enamorar, van jugar, van ballar...

Que aquell arbre Llidoner Faça ombra a tost aquells Que per la seua ignorància No veuen lo mes evident I pensen només amb ells Ara si em arribat al final Aplaudiu si us ha agradat I si no.... al altre any Que la nostra il·lusió em ficat I des d’ací proclamar VISCA LA FALLA TULELL-AVINGUDA

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6

Monument Infantil lema “Les preguntes dels xiquets” Artista Jose Antonio Puig Cebrián adaptacio critica Jorge Luís Gimeno Domenech

MONUMENTInfantil 23

EXPLICACIÓ DEL MONUMENT Infantil lema “Les preguntes dels xiquets” 2 O 1 6

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

Parlant de les preguntes els xiquets de la Falla Tulell un any més no passa el torn explicant el que açò és És segur que la curiositat d’un xiquet no té mai mida i pregunta de seguida tot el que li ve al cap Perquè prenc la Comunió?

Per qué prenc la comunió així vestit d’almirant? És una festa social es un motiu religiós i et fan molts regals.

Per qué prenc la comunió com una reina vestida?

Seré el centre per un dia durant la celebració sent del Jesuset l’amiga.

Perquè el iaio em deixa fer tot el que vullc?

El iaio que és jubilat fa funcions de guarderia cuidant néts de nit i de dia donant tot el millor d’ell.

Quan es tracta d’educar i donar una lliçó per ser bo i consentidor se li pujen al gamell.

24

Perquè me cauen les dents?

Perquè me cauen les dents si després tornen a eixir i en fique molt content per els regals del ratolí?

Perquè me diuen mocós?

Perquè se m’ix el moc verd i tant apegalós que mai es cau a terra ni pegant-li mil sacsons?

D’on veven els xiquets?

Ho han preguntat amb vergonya als majors i a altres xiquets si és veritat el que diuen que els porta la cigonya.

La xica es posa a la panxa un baló en experiment com sa mare el portava quan va tindre al germanet Perquè es fa de nit i de dia?

Sol i Lluna es persegueixen i es que no trobe el trellat com és que estan enamorats si al final mai coincidixen.

T U L E L L A V I N G U D A A L Z I R A

2 O 1 6 Perquè no podem tocar la planxa?

Tocar la planxa tinc prohibit.

Perquè d’eixa prohibició? provaré en l’amic Ramon a planxar el seu vestit.

Més al planxar-li l’esquena deixa rastre de que crema.

Perquè ens fem majors?

En el canvi d’estació trau la roba de l’armari notant curt el vestuari al pegar un estiró.

Perquè plou?

Quan plou l’aigua gelada on està l’explicaciò?

Es que un àngel rega flors?

No serà una pixarrada fruit d’un àngel mol ploró?

Per que ens fiquem malets?

Un xiquet està malalt i l’altre fa de Doctor auscultant-lo en tot rigor per a entendre el seu mal.

Per que tenim que menjar verdures?

No hi ha cosa mes sana que menjar-te la verdura i així d’esta manera la salut sempre perdura.

Perquè em donen carabasses Esta xiqueta m’agrada molt i jo vull estar amb ella però una carabassa m’ha donat per a fer bunyols crec que no serà Perquè amagues la pilota No és una pilota Açò és un baló I no vull deixar-t’ho Perquè eres un trampós Perquè s’acaba açò Perquè a jugar deus d’anar sense haver de prendre torn en esta falla que hi ha al carrer Tulell-Avinguda que és orgull d’esta ciutat L’explicació s’ha acabat

25

26

27

28

Presentació 2015

29

presentació 2015

30

Presentació 2015

31

presentació 2015

32

cavalcada 2015

33

cavalcada 2015

34

falles 2015

35

falles 2015

36

falles 2015

37

falles 2015

38

falles 2015

39

falles 2015

40

falles 2015

41

exercici 2015-16

42

exercici 2015-16

43

exercici 2015-16

EL 22 DE MAIG DE 2016 TOTS AMB LA NOSTRA PATRONA AURELIANO LAIRON I PLA - INMACULADA RUBIO I MAGRANER Presidents de la Comissió del Cinquentenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu

E

l pròxim 22 de maig, a penes dos mesos després de passades estes falles, Alzira commemorarà el 50 aniversari de la Coronació canònica de la imatge de la seua patrona.

Amb este article volem recordar aquell fet tan important en la història de la religiositat mariana alzirenya que significà el reconeixement per part de l’església de que la Mare de Déu amb l’entranyable títol “del Lluch”, a la qual havien venerat i donat culte els nostres avantpassats durant segles a l’antiga ermita que coronava la Muntanyeta del Salvador, centrava virtualment la devoció mariana de les filles i els fills d’Alzira, com s’havia demostrat de manera rotunda amb motiu de l’oferiment de les corones que s’havia dut a cap un any abans, el 2 de maig de 1965, i encara 15 anys abans, amb motiu de presidir els actes de la gran Missió General que varen predicar l’octubre de 1951 a la nostra ciutat els pares paüls.

Les falleres i els fallers d’Alzira ens hem sentit sempre ben a prop de la Moreneta i ho hem fet a través de l’acte de la tradicional Ofrena de flors que cada 18 de març, vespra de Sant Josep, realitzem i inclús abans de que oficialment fora confirmada patrona canònica del nostre poble, en ser moltes les falleres i també els fallers que hem participat en infinitat d’actes entorn a Ella.

Com a exemple cal recordar que l’any 1948, fa 68 anys, les Falleres Majors de la nostra ciutat, aleshores Mª José Safont Llansola i Mª Carmen Garrigues Piera, van acompanyar a la Verge a València per a participar en les festes extraordinaries que tingueren lloc a la

44

capital amb motiu de la celebració del 25 aniversari de la coronació canònica de la Verge dels Desamparats. Alzira va acompanyar a la seua Mare pels carrers de la capital i tenim testimonis gràfics on es pot vore a un grup de falleres i a la fallera major infantil d’Alzira d’aquell any que davant de la imatge de la nostra Moreneta enfilen el carrer del Micalet fins a la plaça de la Verge on es localitza la basílica que acull la imatge de la patrona dels valencians.

El pròxim mes de maig será Alzira la que solemnitzarà com cal les Bodes d’Or de la coronació canònica de la seua patrona, la Mare de Déu del Lluch, i devem de celebrar-ho com correspon, tant pel que fa a la importància de l’acte que fa 50 anys tingué lloc, com per les circumstàncies socials i econòmiques que ara mateix es donen on la crisi juga un paper determinant. De manera senzilla, sí. Però recordant allò que tingueren a bé celebrar els nostres pares que li oferiren a la Mare de Déu i al seu Fill més que una rica corona d’or i brillants, l’amor que sentien cap a ells.

Si el 22 de maig de 1966 el llavors arquebisbe de la diòcesi, Marcelí Olaechea i Loizaga, davant d’una gran multitud i presents les imatges originals del nostre patró, Sant Bernat, i de les seues germanes santa Maria i santa Gràcia, proclamà a la Plaça Major la fe del nostre poble cap a la seua celestial Senyora i la coronà, ara hem de reafirmar el compromís adquirit amb la nostra Mare en coronar-la i fer-la la nostra Reina i assistir i recordar aquell important esdeveniment.

El pròxim 22 de maig de 2016 tindrà lloc l’acte central commemoratiu del 50 aniversari de la Coronació de la Patrona.

Tots esteu convidats.

HISTòRIeS DE CASABLANCA

C

asablanca ¿qui poguera recuperar el passat per a poder disfrutar d’aquell lloc en què els nostres majors van passar part de la seua joventut? hi ha milers d’històries, d’anècdotes i de secrets, que a més de no tindre espai per a totes en un llibret de falla, algunes no es poden contar…, el passat, passat està.

Hauríem d’intentar recuperar i guardar d’alguna forma tota eixa informació sobre el record de la nostra ciutat, perquè el dia que la gent que ho va viure no estiga, els nostres fills puguen saber entre altres coses importants, que en el cantó de la plaça de la Generalitat amb l’avinguda Sants Patrons, hi hagué un temps en què es disfrutava d’espectacles, pel·lícules, teatre, actuacions musicals, on se celebraven bodes, batejos i comunions, un lloc testimoni d’amors i desamors, d’amistats, de treball, en definitiva, un lloc on les persones eren felices.

Este llibre és un homenatge a este lloc i a la persona que el creà, el senyor Juan Guardiola Martínez, així com a tots els que van treballar allí i van fer possible estes històries. Si en l’actualitat existira Casablanca, Alzira seria molt mes bella.

Emilio Becerra Carrillo Pintura de Lina Becerra

45

46

RECORDS RAFAEL GUARDIOLA I CODES

E

A Sueca, el Cine Serrano com a capçalera de tot el grup. A Alzira Cine Giner, Cine Cervantes, Gran Teatre, Cine Piscina, este d’estiu, a Carcaixent Cine Apol·lo i Cine Esports. Faltava un cine diferent i es va dissenyar un gran cine d’estiu amb una mescla arquitectònica tipus corral andalús i arquitectura mossàrab. Va ser un centre d’oci i cultura extraordinari per a la seua època.

n primer lloc he d’agrair, la possibilitat de rememorar a través de la Falla Tulell-Avinguda, un lloc emblemàtic en la nostra ciutat, que va aportar moments inoblidables per al record dels seus mateixos veïns i d’altres de la comarca. Parle simplement d’un cine d’estiu, el Cine Casablanca.

Es va inaugurar el dijous 30 d’agost de 1945 amb l’actuació del tenor Juan Marco i la projecció de la pel·lícula Luna Nueva i en 1968 prengué la seua gerència Rafael Guardiola i Carrasquer fins al seu enderrocament. La construcció del Cine Casablanca va crear un punt de trobada i escampament cívic cultural de l’època a la capital de la Ribera.

En arribar el bon temps, era tot un ritual, començaven les obres de restauració. Era un sarau de gent cada un en la seua tasca, fusters, electricistes, pintors, jardiners, tècnics de so, costureres.

Tots amb la seua tasca ben definida i un mateix objectiu, tindre tot en perfecte estat per a la reobertura estival.

El cine comptava amb un bar al fons del pati de butaques i amb una terrassa per als sopars baix d’un un lledoner, arbre de formidables proporcions que es va salvar de ser tallat quan la construcció del cine. Després de donar l’orde de tallament, el meu iaio que viatjava en taxi a València, li va fer donar la volta per a arribar a Intentaré aportar els records de les meues pròpies vivències i la temps a paralitzar la tala del magnífic arbre i amb molt d’encert, ja que davall la seua frondositat, es van organitzar moltíssimes transmissió a través dels meus iaios i pares. vetlades veient la doble sessió de cine mentres se sopava. Recorde Juan Guardiola i Martínez, arquitecte de professió, però també molts d’eixos plats d’ensalada valenciana i el pimentó i tomaca en salmorra tan típics. empresari de nombrosos cines.

47

a cel obert, protegides per ombrel·les de grans dimensions de color blanc, unes amb franges blaves i altres roges, posades alternades en cada llotja superior.

Recorde perfectament el gran escenari flanquejat per dos cactus de considerable altura arribats de Califòrnia, la característica principal dels quals era la floració en el dia de celebració de la Mare de Déu d’Agost que durava només un dia.

A cada costat de l’escenari trobàvem unes balconades amb baranes de fusta tornejades de color caoba, el sostre amb fusta vista i uns fanals de paret forjats amb vidre blanquinós que tènia llum tènue però suficient.

Pintura d’Àngel Marimón Al costat de la terrassa del bar hi havia un jardí amb una font amb També trobàvem en els laterals dos terrasses i un conjunt de dos caps de lleons per on els eixia aigua de la boca, la qual cosa merlets que simulava l’antiga muralla de la ciutat. Al costat esquerre de l’escenari, darrere del mirador, hi havia una curta donava més frescor a eixes caloroses nits d’estiu. escala que donava accés a un bar-cafeteria amb reservats en el seu Al costat de la cabina de projecció (situada dalt del bar) es trobava interior, cosa que funcionà breument perquè van succeir diversos una llotja privada per als tècnics, per a eixir de la cabina on es conflictes i es va tancar. generava molta calor per cremar barres de carbó i el soroll de la cinta al passar pels corrons era un poc incòmode quedar-se tot el El Cine Casablanca no va ser només això, un cine, en ell es van temps allí dins. Recorde la preparació de les cintes que alimentava oferir concerts amb molts artistes famosos, nombrosos festivals escolars, certàmens de Miss Espanya, vetlades de boxeig i, fins i la màquina, era tot un ritual el canvi de les bobines. tot, una guarderia o un taller faller, TOT UN MITE. Una altra zona especial d’este cine era la platea, amb una característica molt nova per a l’època. Tenia un desnivell que feia Gràcies! possible que ningú tapara l’escenari ni la pantalla al veí de darrere.

Les butaques eren de fusta prou còmodes, pintades de color blau fosc menys dos que estaven pintades en roig, les quals eren per a la parella de la Guàrdia Civil i estaven situades a la part dreta en l’última fila al costat del corredor central.

El cine comptava també amb llotges en dos plantes. A la superior s’accedia per escales guarnides amb tests pintats de color roig amb geranis que li donaven eixe aire andalús. Les llotges superiors, 48

Foto - Alfonso Rovira i Marín

Foto - Arxiu Municipal d’Alzira

CASABLANCA

“UNA HISTÒRIA EN BLANC I NEGRE”

ALFONSO ROVIRA I MARIN

L

En l’aspecte d’empresari dels cines a Alzira, va regentar el cine Giner, a comissió fallera de la barriada Tulell-Avinguda, em demana en el carrer Santa Teresa, 38; el Teatre Cervantes en la Plaça Major i col·laboració per al seu “llibret” de 2016, que en esta ocasió tracta el Gran Teatre en la plaça de l’Alborxí. del que va ser el cine d’estiu Casablanca d’Alzira, desaparegut al En 1945, el 30 d’agost, febrer de 1976. s’inaugurava el teatreCrec que hem de començar per qui va ser el seu realitzador, don cine d’estiu Casablanca, Juan Guardiola Martínez, prestigiós arquitecte, deixeble de Gaudí. que va ser un dels més A ell pertany la denominada “Casa judía”, localitzada en el carrer bells d’Europa, dissenyat per ell mateix.

Castelló de València, molt prop de l’Estació del Nord.

Foto - Arxiu municipal d´Alzira fons Durant la més incivil de les guerres -1936/1939- va ser arquitecte En la comarca, poc Carlos Llinares amb els municipal interí de l’Ajuntament d’Alzira. De la seua mà va començar després, a construir-se l’edifici de Correus i Telègrafs en el que anys més tard mateixos plànols es va construir el California, a Vilanova de Castelló, seria l’Avinguda dels Santos Patrons; edifici que va ser inaugurat el que segons pareix està restaurant-se, i el cine d’estiu Monterrey, en La Pobla Llarga.

18 de juliol de 1958.

Va ser l’artífex del disseny de les vivendes per a treballadors Després de la guerra civil es va instal·lar a Alzira, on va ser arquitecte de l’empresa Cartonatges Suñer en la barriada Ana Sanchis, la municipal, on va realitzar una intensa activitat amb l’empresa inauguració de la qual va ser l’1 de desembre de 1960, amb constructora familiar i va generar l’afecte dels seus veïns. l’assistència del ministre de la Vivenda, José María Martínez i En esta col·laboració seguirà la història de Juan Guardiola i Sánchez - Arjona i encara més, va dissenyar el pla per al que volia ser Casablanca i d’alguns dels espectacles que en este teatre d’estiu es i no va ser, del col·legi religiós que volia realitzar l’arquebisbe don van dur a terme.

Marcelino Olaechea, en la Muntanyeta del Salvador, al costat del santuari de la Mare de Déu de Lluch, que no va arribar a ser realitat per la catastròfica gelada que va assolar els tarongers de la Ribera, “fins a les soques”.

51

JUAN GUARDIOLA MARTíNEZ “CONSTRUCTOR D’IL.LUSIONS”

ALFONSO ROVIRA i MARIN

J

uan Guardiola Martínez era conegut majorment pels alzirenys com a empresari dels cines Giner, cines Cervantes i més tard del Gran Teatre. Però el Sr. Guardiola, que era un home de tracte afable i jovial, va ser un dels millors arquitectes que va passar per esta ciutat.

Va nàixer a Sueca el 17 de setembre de 1895, però va ser un alzireny més. Va arribar a Alzira un poc més amunt del curs del riu que també passa per la ciutat que el va vore nàixer, allà per la mitat de la dècada dels anys 30 i en la legislatura de l›alcalde Francisco Oliver va ser arquitecte municipal interí. En el temps dels seus primers anys d›estada a Alzira va realitzar diversos projectes d›obres com la casa de Correus i Telègrafs, que no va arribar a acabar-se per motiu del començament de la Guerra Civil; l’obra va continuar a principis dels seixanta en què es van traslladar les dos oficines de Correus i Telecomunicació llavors ubicades en la Plaça de Santa Caterina, on se situa en l’actualitat. En 1937 va projectar el llavador municipal de l’Alquerieta, que inauguraria l’alcalde Oliver; hi ha l’anècdota que no hi havia licitador per a la subhasta de l’obra, ja que els constructors estaven en la guerra, per això s’hagué de fer càrrec l’Administració i, a més, com no hi havia ciment ni ferro per a emprendre-la, van haver de demanar-ne al Ministeri de la Guerra.

52

La realització de l’arquitecte Guardiola que més recordem els alzirenys va ser el teatre d’estiu “Casablanca”, que va ser inaugurat el 30 d’agost de 1945 i desaparegut, lamentablement, per la invasió urbana del ciment i el ferro, al febrer de 1976. Però el bon quefer de Guardiola no va acabar ací; també construiria altres teatres d’estiu semblants a Vilanova de Castelló, el California, a la Pobla Llarga, el Monterrey i un altre a Alcoi; edificis com el magatzem de Pascual Capella, al mateix costat del desaparegut Escorxador Municipal, pròxim a l’Estació de ferrocarril; vivendes en la Plaça Major, com la de Bernardo Rossell; el Banc Hispano i la seua pròpia casa i la seua obra més gran a Alzira, les vivendes unifamiliars per a productors de Cartonatges Suñer la festa d’inauguració de les quals els contaré a continuació.

Era l’1 de desembre de 1960, quan es va acostar fins a Alzira el Ministre de la Vivenda José María Martínez Sanchez-Arjona, a qui van rebre l’alcalde Bernardo Andrés Bono; el capità de la Guàrdia Civil, José Valhondo Paredes i l’arxipreste, Francisco Albiol Bañón.

La primera visita que realitzà el ministre a la seua arribada a Alzira va ser a la Cooperativa de Vivendes dels Sants Patrons, de les quals se n’havien construït 50, que ja estaven ocupades pels seus propietaris.

Pocs minuts després arribaria el seguici a la factoria de Cartonatges Suñer, on a la porta van ser rebuts pels germans Suñer; José, Luis, Alfredo i Rafael. Allí es trobava també la Fallera Major d’Alzira Pepita Pellicer Zozaya, amb la Junta Local Fallera. La Banda Ateneu Musical de Cullera va interpretar l’himne nacional passant després l’il·lustre

visitant al hall de la fàbrica on va depositar una corona davant del monument de José Suñer i Ana Sanchis, fundadors de l’empresa . A continuació es van dirigir a la plaça principal de la barriada, on li va ser mostrada al ministre una de les vivendes acabades de construir i ja ocupades pels productors i va ser la d’Antonio Caballer la que va visitar el ministre .

Les vivendes de la Colònia Ana Sanchis van ser construïdes per motiu de la legislació emanada de l’Estat, per la qual les empreses amb més de 50 obrers s’havien de construir vivendes per a ells. A Cartonatges li’n corresponien 45, però Luis Suñer, veient la imperiosa necessitat, va ampliar el projecte fins a cent vivendes unifamiliars.

El projectista i arquitecte de l’obra, Juan Guardiola Martínez, moriria En un estrat alçat al centre de la plaça del complex residencial es va dos anys més tard, el 24 de desembre de 1962; va ser l’alzireny a qui procedir primer a la benedicció, acte que va dur a terme el rector més dol se li va guardar, ja que els cines de la ciutat, dels quals era de la Mare de Déu de Lluch, reverend Joaquín Nadal Steinfelder. l’empresari, van estar tancats en el Nadal d’aquell any.

Va començar la inauguració oficial prenent la paraula l’empresari Queda, això sí, la mostra de les seues bones obres, ací a Alzira, a Sueca Luis Suñer, promotor de l’obra que havia acabat manifestant, entre i algun emblemàtic edifici a València i també a Barcelona. . altres coses, que els noms que s’havien donat a la plaça i carrers Ana Sanchis, José Suñer Orovig i Arts Gràfiques havia sigut en homenatge als productors de Cartonatges. A continuació va fer ús de la paraula, en nom dels treballadors, Agustín Oliver, i va acabar el ministre qui a continuació va fer l’entrega simbòlica de les claus de les vivendes als nous propietaris disparant-se, com és costum en estes terres, unes traques. Després el seguici de visitants i acompanyants van recórrer les instal·lacions de la nova Granja Avidesa a Montealegre, on Luis Suñer va rebre els millors elogis.

Foto - Arxiu municipal d´Alzira

Foto - Alfonso Rovira i Marín 53

Fotos - Arxiu Municipal d´Alzira fons Carlos Perrón any 1952

54

Fotos - Arxiu Municipal d´Alzira fons Carlos Perrón any 1952 55

E

56

Foto - Arxiu Municipal d´Alzira fons Carlos Perrón any 1952

n la nit del dijous dia 30 d’agost de 1945 va ser inaugurat el teatre d’estiu Casablanca, a Alzira, sota l’experta direcció tècnica de Juan Guardiola Martínez, un dels membres components de l’empresa propietària, es va edificar en els solars tocant a l’antic Teatre Giner, instal·lant-se amb tots els avanços tècnics d’acústica, comoditat i elegància que hi havia en aquell moment.

El frontispici de l’escenari, amb pista ixent a l’aire lliure, era d’estil romà, simbolitzant l’origen fundacional de la ciutat, amb les seues torres de carreu. A l’efectuar les excavacions per a la fonamentació van ser trobats vestigis de les antigues muralles de la ciutat, que discorrien per estos llocs, així com una moneda de Cesar August. En una de les pedres de carreu estava gravada esta singular història.

Adossats a l’escenari, com a llonges proscenis, es presentaven uns balcons o balconets d’estil Edat Mitjana, amb refinats detalls.

Seguien una secció a banda de la primera, més llotges en la planta baixa, coberts per llotges terrasses sobre estos, d’estil colonial, circumdant per ambdós costats el gran pati de còmodes cadires, amb la seua rampa reglamentària i moderna.

Sobre el nivell superior del pati, amb accés d’artístiques escaletes, la gran terrassa del modern bar-café, estil americà; la terrassa es trobava quasi coberta per complet per un enorme lledoner, arbre centenari anomenat en valencià llidoner de tan extraordinària frondositat, que resguardava la intempèrie de la nit. Este recordat

CASABLANCA, ALFA I OMEGA Alfonso Rovira I marin i bell arbre es trobava dins de la propietat de l’alcireny Bernardo Rodríguez, que el senyor Guardiola va adquirir per a la construcció de Casablanca i va ordenar als obrers que fóra talat. Aquell mateix dia quan viatjava cap a la capital de la província, a meitat camí va detindre el seu vehicle i va telefonar perquè no fóra tallat l’arbre.

Va ser un gran encert; sempre va ser el punt d’atracció de tots, en este teatre d’estiu Casablanca.

les llotges, obligant-lo a posar-se en peu i correspondre a la gran ovació promoguda pel públic assistent.

L’acte d’inauguració es va obrir amb un concert a càrrec del tenor Juan Marco, que va interpretar un fragment de El trust de los tenorios, de Serrano. La tiple Carmencita Ribas, va cantar una romança de La del manojo de rosas, de Pablo Sorozábal, i el baríton Vicente Ballester, la Catalina d’El barber de Sevilla, de Rossini, i finalment Juan Marco i la tiple Carmencita Ribas van interpretar un fragment de La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal.

anys el Barxeta llepava el camí que conduïa al Casablanca al seu pas per a trobar-se amb el Xúquer, lloc on ja s’estaven construint alts i moderns edificis, sentien nostàlgia al veure com anava desapareixent el cine d’estiu Casablanca tan entranyable per als habitants d’esta ciutat. En la moderna barra americana, al costat del frondós arbre, era servida la millor orxata que hem assaborit.

Finalment es va projectar la pel·lícula “Lluna nova” pels actors Cary Grant i Rosalind Rusell. Seria exhaustiu esmentar ací tota la programació que es va dur a terme en els anys d’auge del teatre d’estiu Casablanca. A banda de les pel·lícules que van ser projectades en la seua pantalla, normal primer i després A la sessió inaugural el dijous 30 d’agost de 1945 van assistir les superpanoràmica. Revetles, revistes, concurs de Miss València, autoritats locals i una extraordinària concurrència d’espectadors. sarsuela, teatre en llengua vernacla, i moltes coses més que seria L’entrada va tindre caràcter benèfic. La recaptació va ser entregada llarg d’enumerar. íntegrament als centres assistencials de la ciutat, detall molt Començava a clarejar l’any 1976 quan els alzirenys, al seu pas significatiu de l’empresari Juan Guardiola que va ser molt aplaudit. pel final de l’avinguda dels Sants Patrons, on fins no fa molts

Abans de ser demolit per l’empresa de construccions “PalopPoc després, el xarradista José Montó Serrano va pronunciar Benedito”, els locals van servir uns anys per a albergar la guarderia unes paraules descriptives del significat dels diferents estils que infantil “Bambi”, on molts dels nostres fills van assistir. emmarcaven el magnífic local, felicitant als alzirenys per comptar Podia haver continuat sent el amb el mateix, digne de tot prestigi de la primera ciutat de la millor i més elegant i preciós teatre província, tributant-se espontàniament poc després un sentit d’estiu... i no va ser. homenatge a l’arquitecte, autor de les obres, Juan Guardiola Martínez, que es trobava, amb la seua família, ocupant una de 57

Foto - Alfonso Rovira i Marin 58

EL LLIDONER

“L’ARBRE QUE PRESIDIA EL CONJUNT”

Alfonso rovira i marin

U

n dels més bells racons del teatre-cine d’estiu Casablanca d’Alzira era l’enorme arbre anomenat Llidoner que en castellà el coneixem per Almez.

Casablanca estava considerada com una de les més belles i distingides terrasses per a espectacles d’estiu d’Europa.

Al constructor alzireny José Benedito Guadalquivir, se li va confiar la seua desaparició per a construir els edificis que hui coneixem en la part esquerra del final de l’Avinguda dels Sants Patrons. No va haver-hi llavors, més remei de “sacrificar” l’arbre que distingia la terrassa Casablanca.

d’estiu. En estos terrenys hi havia una parcel·la propietat de Bernardo Rodríguez, a qui l’empresari va adquirir per arribar a bon fi l’obra. En el centre es trobava l’esmentat monumental “llidoner”. Un dia en què el senyor Guardiola partia de viatge a la capital de província, va passar per l’obra i va manar als obrers que talaren l’arbre. Quan estava a mitat de camí entre Alzira i València, va pensar que no era necessari la tala de l’arbre, per la qual cosa va cridar per telèfon per a suspendre l’orde de fer desaparéixer l’arbre. Va ser un gran encert, ja que era el punt i més bell de tot el conjunt artesanal.

El lledoner, segons la botànica, és un arbre de grans mides -que molt bé coneixem en estes terres de Llevant, de fulles aovadolancoelades, de corfa llisa -que recorda el faig- de fruits globulosos comestibles, negrosos, sostinguts pel llarg peduncle.

Este arbre creix o es cultiva al Sud d’Europa i la seua fusta és dura i resistent i molt lleugera.

En la vall de Cofrents, en les poblacions de Jarafuel i Jalance, esta fusta s’empra per a la fabricació de bastons i eines de cultiu i en general per a l’agricultura.

L’arbre, el “llidoner”, com se’l coneix a València, el que va créixer i va ser talat en el seu “hábitat” en Casablanca, té la seua anècdota, convertida ja en història, en el carrer Santa Teresa, 38, en la part posterior, que donava al riu Barxeta, existien uns terrenys agrícoles, on l’arquitecte Guardiola va projectar edificar un teatre 59

Foto - Alfonso Rovira i Marín

60

pasarel.la de belleses Alfonso rovira i marin

A

La segona part va consistir en la presentació de huit jóvens mitjan del mes de juny de 1968, quan en el cine d’estiu aspirants a esta preselecció, que van anar desfilant en ser citades Casablanca se celebrava el festival de preselecció de Miss pels presentadors, Carmen Domínguez i Julio Pla, locutors de la Espanya. Van ser designades en este acte sis aspirants al títol desapareguda emissora La Voz de Levante. de Miss València, Miss Regió Valenciana i Miss Costa del Azahar. Van desfilar per la passarel·la que anava des de l’escenari del Este festival patrocinat per l’Ajuntament d’Alzira i la Junta Local Casablanca, fins al final del pati. María Ángeles Balaguer Llinares, Fallera que presidia Alberto Rubio, va tindre un èxit ressonant; Paqui Requena Villalba, Elisa Martínez Castelló, Carmina Ortigues l’esplendorosa nit va afavorir l’assistència de públic, que va omplir San Andrés, Conchin Ballester Costés, Juana Torres Bañuls, per complet el local del cine d’estiu. Els actes de l’estret programa, Francisca Rubio Morales i Virginia Richart Micó. es van iniciar amb la desfilada de models presentats per Miristela.

Fotos - Alfonso Rovira i Marín

Mentre el jurat qualificadora format per Rafael Presència Lliso, tinent alcalde president de la comissió de festes; Carmen Espanya, esposa de l’alcalde José Pellicer; María Isabel Brotons, Ramón Flames, Julián Lucas, tinent alcalde de l’Ajuntament de Carcaixent; Amparo Navarro, Manuel Feliu, regidor de l’Ajuntament de 61

Borriana; Lluís Pellicer, de la Junta Local Fallera de Cullera; Manuel Del monte, regidor de l’Ajuntament de València i Amparo Vieco, deliberava, va actuar el rellevant trio de l’època Los Tres de Castilla, que obtingueren tal èxit en les seues interpretacions, que es van vore obligats a prolongar la seua actuació.

Acabava l’acte de la preselecció de Miss Espanya 1968, amb unes paraules de Rafael Presència i Juan Bautista Martí i com última part de l’espectacle va actuar el conjunt Los Millonarios, que van aconseguir animar la vetlada de ball fins a altes hores de la matinada.

Finalment el jurat feia saber el seu veredicte; van ser seleccionades, per este ordre, la preselecció: Juana Torres; María Ángeles Balaguer, Carmina Ortigues, Francisca Rubio, Conchín Ballester i Paqui Requena, els que van pujar a l’escenari entre els aplaudiments del públic, per a ser-los imposades les bandes acreditatives i al mateix temps els va ser entregat uns obsequis de mans del tinent alcalde Rafael Presència; d’Enrique Hernández, alcalde de Corbera; de Manuel Feliu, de la Junta Local Fallera de Borriana; de Juan Lucas, de l’Ajuntament de Carcaixent; d’Alberto Rubio, de la Junta Local Fallera d’Alzira i de Juan Bautista Martí Belda, president de la Junta Local Fallera de València. .

En la fotografia que acompanyem veiem a qui va ser il·lustre advocat alzireny Rafael Presència Lliso, tinent alcalde de l’Ajuntament de la ciutat d’Alzira i president de la comissió de festejos, obsequiant les jóvens seleccionades en aquella nit del 15 de juny de 1968, que es va convertir en quelcom inoblidable per a les belleses que es van presentar.

Foto - Alfonso Rovira i Marín 62

63 Foto - Alfonso Rovira i Marín

units per un tango Alfonso rovira i marin

E

l 24 de juliol de 1969, a l’endemà de la festa principal d’Alzira, el teatre Casablanca va ser testimoni d’un magnífic festival hispanoargentí promogut per l’Ajuntament, proposat del regidor i president de la Junta Local Fallera, Alberto Rubio Santa Fe, que era un gran seguidor de la cançó portenya argentina.

El tango va ser el protagonista i hi va ser convidat el cònsul de la República Argentina a València, José Alberto Carro. Amb motiu d’aquella amistat entre els dos pobles, l’Ajuntament retolà un carrer amb el nom de la patrona de Buenos Aires, la Virgen de Luján, un dels carrers que desemboquen en l’avinguda dels Sants Patrons, prop de l’oficina de Correus.

El teatre Casablanca acollí fa 47 anys un festival hispanoargentí.

64

José Luis Cañamero, locutor de Ràdio Alzira, a qui veiem en la imatge entrevistant a Jorge Cardoso cantant de tangos, junt amb María Antonia López,

locutora de l’emissora La Voz de Levante, va ser l’encarregat de presentar aquell espectacle i transmetre’l als oients de Ràdio Alzira.

Maria Antonia López, en començar l’acte dedicà les seues paraules de benvinguda al selecte auditori que es trobava al teatre-cine Casablanca, que omplia de bat a bat el local d’estiu, qualificant-lo com “la terrassa més bonica d’Espanya, sens dubte”.

L’espectacle va començar amb el trio Los rubíes, seguits de l’estrela de la cançó espanyola Angelines de Prez i María Brull, esta darrera acabava de triomfar en el Festival de la Cançó de Benidorm, i així conclogué la primera meitat de l’espectacle. Continuà un documental inèdit de Carlos Gardel, propietat de l’alacantí Ricardo Tafalla, on el cantant bonaerense interpretava per al públic els solamente cantaré tangos y dos canciones de Ataualpa Yupanqui, seus millors tangos. el poeta indio más representativo de mi tierra”.

Abans del documental, Jose Luis Cañamero dialogava en directe També Cañamero parlava amb Jorge Cardoso, un cantant afincat amb Perla Cristal, que manifestava als micròfons de Ràdio Alzira en España des de 1945, que començà a cantar tangos als 14 anys. que “para cantar canciones de la tierra que sea, es preciso y A la pregunta del locutor ¿qué había sido para él Carlos Gardel?, necesario haber nacido en ella y como soy argentina, creo que la resposta va ser: “Carlos Gardel ha sido lo más grande, era, es y será. Es un compendio de todo lo que tiene para ser el tango. Era un privilegiado”.

Poc després els assistents al magnífic festival gaudiren amb la documentació que oferia el celuloide, amb les imatges inèdites, l’espectacle continuà ja avançada la nit, amb l’actuació de Perla Cristal i Jorge Cardoso, famosos en aquella època en el teatre, el cine i la ràdio.

Un gran espectacle del qual vam ser testimonis presencials en el desaparegut teatre-cinema d’estiu Casablanca de la capital de la Ribera Alta fa ja quaranta anys, el record del qual recuperem hui en estes pàgines canto bien los tangos”. Al mateix temps seguia afirmant que: “no es que todos los argentinos canten tangos, ni todos los españoles sean toreros, Yo canto el tango porque es la canción racial, no es folklórica, porque no pertenece al folklore argentino, es como si fuera la canción española no la “solea” nimla “seguidilla” y entonces yo tengo en el repertorio bastantes tangos; esta noche

Fotos - Alfonso Rovira i Marín 65

UNA CORPORACIÓ PER A L’ALCALDESSA PERPÉTUA Alfonso rovira i marin

E

que ostenten les reines de les festes d’aquell any, major i infantil, ra dissabte el 30 de juny de 1973, quan a les deu i mitja de María Consuelo Calot Montalvá i María de les Mercedes Mascarell la nit, en el teatre-cine Casablanca, es duia a terme l’acte literari- Furió, respectivament i la reina de la Colònia Alzirenya a València musical organitzat per la Real Confraria de la Mare de Déu del Irene Viver Piera.

Lluch, transmés per Ràdio Alzia i presentat pels locutors Carmen Era la primera proclamació del que vindria a ser set anys més Morales i José Luis Cañamero. tard, en 1980, les Dames de la Mare de Déu. amb 15 jóvens que representaven els misteris del Sant Rosario i la Dama Major, que representava a la lletania. La continuació l’obriria Elena Bastidas Bono.

En aquell acte de fa 43 anys en el teatre-cine Casablanca, les Dames que van acompanyar a María Consuelo, a María Mercedes i a Irene, van ser Susana i Cristina Enguix; Mercedes Miguel, Aguebela Palop, María Teresa Pellicer, Elena Fontana, Amparo Gallach, Consuelo Palacios, María del Carmen Llobregat, María Amparo Lanuza, Elisa Alberola, María Pilar de l’Oliva, Ángeles Revert, Sagrario Escrivá, Silvia Hernández, Eva Desantes, Herminia Navarro, Manola Comes, María Rosario Úbeda i Blanca Giménez.

Foto - Real Confraria de la Mare de Deu En aquella ocasió se celebrava al XXV aniversari de la proclamació de la Mare de Déu patrona com “Alcalde Honorari Superior Perpetuo” de la ciutat d’Alzira i al mateix temps el nomenament de les primeres Dames d’Honor de la Mare de Déu, títol i representació 66

L’ampli i bell escenari del Casablanca, guarnit amb flors i fruits de la terra, va acollir primerament al grup folk Raíces, després de donar la benvinguda a les Dames d’Honor de la Mare de Déu, a les 20 jóvens que formaven la cort que es trobaven en les llotges proscenis. El grup Raíces, dirigit per Juan Montesinos, va interpretar una selecció dels seus millors èxits i va tancar la seua actuació en la segona part amb Apocalipsis. En acabar van rebre les millors mostres d’entusiasme per la perfecció de les seues veus i el just tractament a cada tema interpretat. Poc després eren

arquebisbe de València, don Marcelino Olaechea, que va coronar el 22 de maig de 1966, la imatge de la patrona d’Alzira. En aquell moment es va desprendre en l’escenari una bandera nacional que va deixar al descobert un quadre de la Mare de Déu de Lluch, orlat amb gallardets, en la base del qual havia instal·lada una font lluminosa. Com a apoteosi va ser disparat un castell de focs d’artifici i pluja de pètals de flor en l’escenari del teatre Casablanca, sobre el quadre de la Mare de Déu i la no dissimulada emoció de tots els que assistien a este incomparable acte que quedaria en el record, com “Una de les pàgines més brillants que la molt il·lustre i real confraria ha dedicat al seu Mare de Déu de Lluch”. Així acabava la crònica publicada en el periòdic Levante el 3 de juliol de 1973.

Foto - Real Confraria de la Mare de Deu presentades les Dames d’Honor, a qui els presidents de la Confraria, José Palacios i Consuelo Gomis, van imposar les medalles d’or commemoratives del 25 aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de Lluch, com a Alcalde Honorari Superior Perpetu. La presència en l’escenari de Francisco Hernández Guirado, director de la Banda de la Societat Musical d’Alzira, va donar motiu perquè les Dames de la Mare de Déu, en nom de la Confraria, imposaren a la bandera de la Banda un corbatí commemoratiu, com a reconeixement a la gran labor realitzada en pro de l’art musical. Començava a continuació el concert per la banda, que va interpretar ls dos obres amb què prendria part un mes després en el Certamen Internacional de Bandes de la Fira de Juliol a València.

Foto - Real Confraria de la Mare de Deu

Tot seguit, als acords de la marxa Homenaje, de Joaquín Rodrigo, van fer novament presència els banderers i portaestendards que precedien a les Dames i cort, que van prendre acomodament en l’escenari i el presentador, José Luis Cañamero, va exposar les realitzacions que la confraria havia dut a terme en els últims 25 anys i la seua labor constant, fent insistència en l›acte de la proclamació canònica de la Mare de Déu de Lluch, com a patrona d’Alzira, moment que va ser subratllat per mitjà de les 21 salves d’ordenança. D’esta manera es tributava un record a qui va ser 67

FLAMERADES D’ART Alfonso rovira i marin

S

alvador Soria Soler va dedicar tota la seua vida a construir monuments fallers. Les fotos que acompanyem, són de la construcció de la falla de la plaça del Caudillo en 1967, en el pati de la Terrassa Casablanca. Sòria havia nascut a Alzira, potser el dia més fred de l’any, el 9 de gener de 1931 -era 45 dies major que el que subscriu-. Conten les cròniques que la temperatura va descendir tant que va gelar la taronja de la Ribera.

Va ser el primer xiquet que va nàixer en l’acabada d’inaugurar barriada -1930- en les vivendes que sempre hem conegut com les cases de Venècia, un grup que s’anomenà en primera instància, cooperativa Hogar Proletario, que fundaria en 1927 l’alzireny Pedro García, que va ser diputat per la nostra ciutat.

Els primers estudis que va cursar Salvador Soria, van ser en els Escoles Pies, dels Pares Escolapis i més tard en l’Acadèmia del senyor Juan Bialcanet Latorre. Després ho faria en l’Escola Municipal de Dibuix, el director del qual era el senyor Ricardo Fluixá Parra, pare del pintor Ricardo Fluixá, que també va ser director d’esta acadèmia. Molt prompte, als 14 anys, en 1945, Soria comença la seua ensenyança en el món de les falles, en el taller del mestre faller Vicente Mengual Montalvá i deu anys més tard construiria la seua primera falla que li va encarregar la comissió del carrer Hernán Cortés, en l’època que va ser president Arturo Masiá Picot.

68

En els seus llargs anys d’activitat com artista faller, va construir monuments per a les comissions de la plaça del Forn, Plaça Major, Plaça la Malva, Camilo Dolz, Sant Joan, Camí Nou, Hernán Cortés, Sant Roc, Pere Esplugues, Doctor Ferrán, Avinguda Josep Pau, Sants Patrons, el Mercat i La Gallera-Hort dels Frares. Pràcticament en totes les barriades de la ciutat va plantar falla.

Dels premis que va obtindre, destacarem el de 1963 on va aconseguir el primer premi amb la seua obra titulada Dimoni cuiner que es plantà en la Placeta del Forn. El jurat qualificador

li va atorgar 60 punts, i a la següent, “General Asensio” -Camí Nou en l’actualitat- li van donar 52 punts. També aquell any esta falla va aconseguir el premi el millor llibret. En els anys següents, 1965, 1967 i 1970, obtindria primers premis en la mateixa falla Plaça del Forn. El 1969 per la de la barriada dels Sants Patrons i en 1974, 1976 i 1978, per la seua obra per a la falla de la Plaça Major.

En altres categories aconseguiria altres guardons amb les falles que va construir per a les comissions de Sant Joan i Avinguda Josep Pau.

Al marge de les falles va dedicar molt de temps a la pintura i va deixar moltes obres en aquarel·les, olis i infinitat de dibuixos, modelats en ferro, fang i escaiola. En 1967, en no plantar falla la comissió de la Plaça Major, la Junta Local Fallera, que començava a regir Alberto Rubio Santa Fe, per a no tindre buit de la festa en el centre de la ciutat, va encarregar a Salvador Soria una falla que va portar per nom So Bernat. El tema que va triar Soria, va ser un Penyal de Gibraltar, que va realitzar junt amb els seus socis Paco i Antonio Fresquet i Joan Verdú. Monument que veiem construir al Salvador Soria també era conegut en altres poblacions de la nostre artista en el pati del teatre Casablanca Comunitat Valenciana. Va modelar falles per a Cullera, Dénia, Montroi, l’Alcudia, Fortaleny i Gandia; d’esta última ciutat, el 5 de novembre, el van cridar de Ràdio Gandia per a entrevistar-lo.

En molts exercicis fallers van ser indultats ninots eixits de la seua imaginació i modelatge per les seues mans d’artista. En els concursos de cartells dins i fora de la nostra ciutat, van ser seleccionats els seus treballs.

Fotos - Alfonso Rovira i Marín 69

Foto - Alfonso Rovira i Marin 70

Curiositats alfonso rovira i marin L’ORXATA

Foto - Arxiu Municipal d´Alzira

En la part més alta de la terrassa Casablanca, al final de les files de cadires on seien els espectadors, es trobava la cafeteria amb una moderna barra americana, el contractista de la qual va ser l’industrial d’hostaleria Vicente Salvador, on s’atenia la clientela la nit d’espectacle. Allí els clients sopaven o degustaven la rica orxata que fabricava amb el nom de “La Ribera” Manuel Cañete, propietari del Bar Alzira a la Plaça Major.

També se celebraven banquets de noces, batejos i comunions, a l›ombra del gran llidoner. guardería BAMBI Finalitzava la dècada dels seixanta del segle anterior quan al teatre d’estiu Casablanca, al lloc anomenat Racó Casablanca situat a l’esquerra de l’escenari, començava a funcionar una guarderia infantil anomenada Bambi, que va ser fundada entre altres per Maria Gracia Martínez y Herminia Piquer, la primera professora, allí treballaren algunes mestres i educadores com Angeles Casterá, Mari Carmen Llinares, Amparo Puig, i Elisa Garcia, així com la cuinera Rosalia i la seua filla Rosita.

Foto - Alfonso Rovira i Marín

Foto - Alfonso Rovira i Marín

En la foto un grup de xiquets i xiquetes en l’escala ‘accés a les instal·lacions de la guarderia.

71

“REUNIÓ DE CORRESPONSALS DE LEVANTE DE LA RIBERA ALTA” Alfonso rovira i marin

E

d’Alzira, José Pellicer Magraner els visitara per a departir amb els n el matí del 22 de setembre de 1973, es van reunir en la assembleistes i s’interessara pels detalls d’esta tasca informativa.

Delegació Comarcal del periòdic Levante, en sessió de treball els Acabada la reunió de treball es traslladaren per compartir un corresponsals del diari Levante pertanyents a la comarca de la dinar de treball a l’esplèndid marc de la terrassa Casablanca, com Ribera, afectes de la Delegació Comarcal d’Alzira. mostren les fotos que acompanyem.

Hi van assistir el cap de la secció regional, membres del cos de redacció Norberto Piñango i Rafael Roca Miquel; delegat comarcal Ismael Mascarell i el redactor gràfic i encarregat del teletip, Alfonso Rovira, així com els corresponsals d’Alginet, Francisco Roig Espert; de l’Alcudia, José Bauset Císcar; ; de Montroi, José Blasco Moyá; de Catadau, Casimiro Gil Miquel; de Algemesí, José Bamboí Álvarez; de Masalavés, Andrés Albeldo Vercher; de Vilanova de Castelló, Amadeo Romá Martorell; de Senyera, Leopoldo Moltó Álvarez; de Llombai, José Forés Lahoz; de Càrcer, Jesús Hernándis Hernández; de Guadassuar, Agustín Roig Barris; de Tous, Antonio Doménech Doménech; de Monserrat, José Adolfo Campos Aguilella; de Real, Félix Aragonés Lahuerta; de Beneixida, Joaquín Casanova Sals; de Benimodo, Jesús Cervera ; de Alberic, José Luis Vaig; de La Pobla Llarga, Conchín Murgui Tudó; de Gavarda, Antonio Pellicer Hervás; de Antella, Ramón Estarlich Candel i de Carcaixent, Salvador Solanes Blasco.

En el transcurs de la reunió es van arbitrar noves directrius per al millor desenrotllament de les activitats dels respectius corresponsals. Grata sorpresa per a ells va ser que l’alcalde Fotos - Alfonso Rovira i Marín

72

Fotos - Arxiu Municipal d´Alzira

73

LA TERRASSA CASABLANCA, ESPAI OBERT Aureliano lairon i pla

E

ls amics de la Comissió fallera de Tulell-Avinguda em demanen una col·laboració literària per al seu llibret que, en esta ocasió, tracta quasi exclussivament sobre un espai que molts encara coneguérem i assaborírem i on passàrem algunes bones estones.

Em referisc a la Terrassa d’Estiu Casablanca, un edifici emblemàtic que es localitzava al tram final del que hui és l’avinguda dels Sants Patrons en la seua confluència amb la plaça de la Generalitat en la part recaient a la Vila i del qual va ser ànima l’arquitecte, reconvertit en empresari del cinematògraf i del teatre, Juan Guardiola Martínez, un suecà nascut l’any 1895 que es va establir a Alzira, on morí l’any 1962, on va desenrotllar bona part de la seua vida professional i on va projectar la construcció de diferents edificis (el llavador de l’Alquerieta, el projecte del Colegio Magno de Nuestra Señora del Lluch, la Casa de Correus i Telègrafs, les vivendes de la Colònia Anna Sanchis, etc.,), entre els quals destaquem la Terrassa Casablanca de la qual ens ocupem ara.

La Terrassa Casablanca va ser un espai ample i ampli, viu, obert… on es projectaren moltes pel·lícules cinematogràfiques, on es representaren nombroses obres teatrals, on actuaren importants cantants i oferiren els seus concerts diverses agrupacions musicals, on es celebraren gran quantitat de balls, revetles, festivals i concursos artístics, competicions esportives (combats de boxa), algun acte polític, finals de curs per part de diferents col·leges de la localitat, on tingueren lloc homenatges a persones i institucions i, també, esdeveniments puntuals.

menys característiques escales, arcades i balconades, es va inaugurar el 30 d’agost de 1945 amb la projecció de la pel·lícula Luna Nueva, de Howard Hawks, protagonitzada, entre altres, per Cary Grant, Rosalind Russel, Cliff Edwards, Alma Kruger i Pat West, una magistral adaptació de l’obra de teatre de Hecht i MacArthur que va obtindre excel·lents crítiques i que es va convertir en tot un clàssic, i amb una breu actuació musical.

Des de la seua inauguració i fins als últims dies de gener de 1976, en què va desaparéixer, van ser molts els espectacles que van tindre lloc en ella.

Anem a citar-ne, com a exemple, uns quants.

El 3 d’agost de 1947 actuà en el Casablanca una companyia d’actors locals, en la qual figuraven, entre altres, els populars Vicent Aledón Selfa, Arturó Masiá Picot i Joaquín Sanchis Ruíz que posaren en escena les obres en valencià Entre Salvatges, sainet d’Eduard Perlà, i el joguet Quelo chufeta, de Leopoldo G. Blat i Vicent Broseta.

El 18 de juliol de 1969 l’Aula de teatre del Club Cultural Jovenil d’Algemesí representà la comèdia dramática Un sombrero lleno de lluvia de Michael V. Gazzo.

La Terrassa, amb el seu característic escenari, que recordava per El 22 de juliol d’eixe mateix any l’Agrupació Agora de Carcaixent posà moments una ciutat de l’Orient o musulmana, i amb les seues no en escena la tonadeta La molinera de Arcos d’Alejandro Casona.

74

Entre els cantants que passaren per la terrassa, citem a la “Estrella del ritmo melódico” Marujita Díaz, companya d’Antonio Amaya, que l’any 1955 triomfava tots els diumenges al Casablanca com a animadora acompanyada del Conjunt Mascarell i que havia aconseguit un gran èxit en el programa de Radio Alcira “Micrófono para todos”. També a la cantant flamenca Pastora de Còrdova que va actuar el 17 de juliol de 1969, a Rafael Farina i Angelillo i a Camilo Sesto i Víctor Manuel, que ho feren en el mes de juliol de 1972 en el transcurs de les festes patronals, a Toni Ronald (1973), Junior i Ely Forcado (1974) El 1955, concretament el 19 de juliol, actuà l’Orquestra Clàssica de València, que aleshores dirigía Ramon Corell, que va oferir un concert extraordinàri patrocinat per la Diputació Provincial, el 24 de juliol de l’any següent ho féu la Masa Coral Utielana d’Utiel, dirigida per Rafael Guardiola Martín.

Altres actuacions notables van ser la dels lírics Merche Montalvá, José Barrachina i Miguel Rojales, acompanyats per l’orquestra que dirigía Alfonso Lozano, que el 7 de setembre de 1968 posaren en escena la sarsuela El cantar del arriero de Díaz Gilés, el Festival Hispano-argentí que, en homenatge al gran mestre del tango Carlos Gardel tingué lloc el 24 de juliol de 1969, l’actuació, el 25 de juny de 1970, de l’Escola de Dansa que dirigía Mª Ángeles Arlandis, la representació de nombroses obres teatrals i comèdies (com ara les titulades La tercera palabra d’Alejandro Casona, que posà en escena la Companyia d’Isidro Mahíques d’Algemesí el 24 de juliol de 1970, Elena de las mentiras d’Alfonso Paso, que representà la companyia de l’alzirenya Elisa Ramírez el 19 de juliol de 1971, De puntillas y sin combinación que representà la mateixa companyia el 17 de juliol de 1971, Tarta de manzana d’Enrique Bariego, representada pel Club UNAM d’Algemesí el 17 de juliol de 1973, etc.).

En el Casablanca es representaren, entre altres, les sarsueles Luisa Fernanda i La Revoltosa per la companyia del Teatre Ruzafa de València Els tres últims grans actes que tingueren lloc a la Terrassa Casablanca el juliol de 1968 i al mes següent del mateix any La del manojo de abans de la seua demolició a finals de gener de 1976 varen ser el que tingué lloc el 30 de juny de 1973, commemoratiu del 25é aniversari rosas, Doña Francisquita i l’òpera Marina d’Arrieta i Camprodón. de la proclamació de la patrona d’Alzira, la Mare de Déu del Lluch, com A la Terrassa es celebrà el 15 de juny de 1968 la selección de Miss a Alcaldessa Honorària de la ciutat. En eixa vetlada musical i literària Alzira i comarca, concurs previ per a la participació en el concurs de va actuar el grup folck Raíces. Unes setmanes després, concretament Miss València, Miss Regió Valenciana i Miss Costa del Azahar. I allí el 20 de juliol, oferia un concert la banda de la SMA i, finalment, el 27 mateix se celebrà, el 16 de juliol d’eixe mateix any el ball en honor de de juliol de 1974, organitzada pel Club Amics tingué lloc en la Terrassa Miss Espanya 1967 i de les “misses” regionals de 1968. una vetlada musical de grups de música folck i moderna.

A banda de projectar-se pel·lícules cinematogràfiques durant els Moltes alzirenyes i alzirenys encara recorden l’arquitecte Juan mesos d’estiu -en realitat el principal motiu de la seua construcció-, Guardiola, que va administrar i programar en la dècada dels al Casablanca es celebraren en els anys cinquanta i sixanta del passat cinquanta del segle passat els quatre llocs d’espectacle que segle gran quantitat de revetlles amenitzades, entre altres, per les funcionaven a la capital de la Ribera del Xúquer: el Teatre Casablanca, orquestres Serenade i Ritters, amb els seus cantants, els populars el Teatre Giner, la Terrassa Casablanca i el Gran Teatre, este útim Manolo Arquimbau, Bernat Gosp, Salvador Albuixech i Domingo. I, l´únic edifici on actualment podem disfrutar a la nostra ciutat de també, concerts, alguns d’ells extraordinaris, com el que va oferir el 25 representacions teatrals. de juliol de 1968 la banda de la Societat Musical d’Alzira, dirigida per José Sanchis Chapa, que va estar acompanyada per la Coral Polifònica de la Valldigna que llavors tenia per mestre a Eduardo Arnal Moreno, o el que va oferir el 20 de juliol de 1972 la mateixa SMA, dirigida ara per Francisco Hernández Guirado en el qual va actuar com a director convidat el professor Juan Ribelles, director de la Banda Municipal de Palma de Mallorca.

75

BOLLYWOOD A ESPANYA L’ARQUITECTURA COLORISTA DE JUAN FRANCISCO GUARDIOLA

ANA MARIA FERRIN JARAQUEMADA

L

a palma dels insults dedicats a un edifici potser la guanyara en 1930 l’arquitecte valencià Juan Francisco Guardiola Martínez en mostrar-se acabada la casa que construïa a Barcelona.

Mai, ni en els temps en què La Pedrera d’Antoni Gaudí recollia xistes i bromes, s’han llegit textos com el següent dedicat a eixa construcció per l’escriptor Manuel Brunet en el setmanari Mirador: “Feia anys que no s’havia produït a Barcelona un escàndol de tanta magnitud com el que ha sorgit en el carrer Muntaner, cantonada amb Consell de Cent”. I afig: “Una farsa... un avort... decididament ridícula... un propietari amb mal gust... un rècord en el museu dels horrors… un estil molt més absurd que el modernisme de fa 25 anys. A estos adjectius afegisc com a informació altres que he llegit en diversos textos: Engendro, Faller, Kitsch, Pastís...

La Casa Xinesa acabada de restaurar. A Barcelona, carrer Muntaner núm. 54 cantonada amb Consell de Cent, 236. Detall dels últims pisos.

76

Vista completa de La Casa Xinesa Les columnes jòniques de Juan Francisco Guardiola en La Casa Xinesa

UN ARQUITECTE MOLT VOLGUT Publicat en Gaudí i més. 7 d’abril de 2013 D’acord, bé. Però resistint el temps, els atacs verbals, una monarquia, una república, una guerra, una dictadura, la democràcia… com diria el cantautor Victor Manuel sobre la Porta d’Alcalá: “Ahí està”. I és cert, ahí està, ahí seguix, perquè acabe de vore este matí desafiador en groc, un color amb què pocs edificis de Barcelona s’han atrevit, a excepció de la Casa Fajol, La Mariposa, de Josep Graner.

Se la coneix per Casa Ferran o més popularment per La Casa Xinesa.

La va projectar per al seu germà Fernando, director de l’empresa constructora familiar de la qual Juan Francisco era arquitecte i el seu altre germà, Salvador, cap d’obres. Però com algun edifici més del mateix autor, l’obra és pur Bollywood sense complexos, en la porta del Mediterrani quasi cent anys abans que s’inventara l’adjectiu cinematogràfic.

mà en el foc sobre si hi ha alguna referència, si es van conéixer o no, una cosa que tampoc és rellevant. És possible que l’incloure’l prop de Gaudí es dega a la seua singularitat, perquè com va succeir amb l’obra de l’arquitecte de la Sagrada Família, la de Guardiola tampoc resulta fàcil encaixar-la en cap estil concret. El que sí que importa en estes pàgines és refrescar el record d’un home creatiu, valencià de Sueca, autor d’una sèrie d’obres originals que res tenen en comú una amb una altra excepte la seua diferència.

L’arquitecte Juan Francisco Guardiola Martínez Dibuix de La Casa Xinesa per Lapin. (©lapin)

Dos vistes de La Casa Jueva en el carrer Castelló núm. 20. València.

(Fotos: arteyartificios.blogspot.com.és)

1912. Casa Fajol, La Mariposa, en carrer Llansà, 20, de Josep Graner i Prats. Trencadís blau i groc a Barcelona

Resulta curiós que a este arquitecte se’l mencione en tots els seus perfils biogràfics com a alumne d’Antoni Gaudí, quan l’autor de la Sagrada Família mai va exercir la docència. Ni tampoc figura en l’extensa relació de noms pròxims, ajudants o col·laboradors, publicada en una bona quantitat dels llibres referents al mestre.

El que no és més que un apunt a peu de pàgina, perquè amb la mil·lenària relació de títols dedicats a Gaudí no seré jo qui pose la

Panoràmica de València en els anys 30 amb La Casa Jueva a l’esquerra.

77

Si la visió de La Casa Xinesa de Barcelona provoca que frenen el seu pas tant el vianant com l’automobilista, en advertir que arranca amb columnes jòniques i acaba amb ales mandarins dalt del tot. La Casa Jueva de València no es queda arrere. Primer perquè eixe nom també és obra popular i es deu a la circumstància de figurar una estrela de David en la llinda del portal, la qual cosa no és gens estranya si ens assabentem que el propietari es deia José Salom. Ací el groc, el blau, el verd i el rosa de la palmera frontal, que traspassa d’un pis a un altre, formen un conjunt inenarrable que obliga el ciutadà que la veu per primera vegada, a mirar-la mentres camina i desfà en semicercle enfront d’ella pressionant cap arrere les cervicals, quasi marejat per l’estil jònic/hollywoodense dels seus capitells multicolors. I això que hui ja no la coronen els acabaments tailandesos que culminaven els pilars centrals de la finca, semblants als de La Casa Xinesa.

Després de la trobada amb uns veïns de La Casa Xinesa em vaig assabentar que la construcció és bona, que els seus pisos són d’eixes vivendes còmodes i espaioses en les que abellix viure. Plenes de llum gràcies a la seua orientació al sud i als amplis balcons que alegren amb les seues vitrines, valuosa qualitat per a una casa.

La vida de Joan Francesc Guardiola va ser una d’eixes històries de superació, que succeïxen quan la família s’unix al voltant del membre amb més talent i tots treballen units per a crear un futur.

Com a mínim, sabem que van ser quatre germans i que els seus pares van vendre el negoci familiar i anaren tots junts a Barcelona en 1917 perquè este fill estudiara arquitectura, el qual va aconseguir el títol en 1922 amb un Premi Extraordinari pel seu projecte de l’estació del Metro per a la plaça de Catalunya.

De Guardiola t’agradarà o no el seu treball però mai et deixa indiferent. Altres obres té este autor i totes amb el seu segell personal, més enllà o més ençà d’un eclecticisme que s’ha interpretat com a fruit dels seus diversos viatges per Àsia, classificant-ho amb gràcia de neo-hindú, neo-àrab o neo-asiri, estils que no abunden en els annals però als quals no se’ls pot negar una imaginació descriptiva que anima el paisatge urbà. A això col·labora que grups de turistes es col·loquen davant de la façana i desenfunden les seues càmeres, igual que succeïx en l’Ateneu del Socors, en Sueca, amb influències catalogades d’art decó i –també- de gaudinistes. Un poc accessori, perquè la realitat és contemplar la solidesa de la seua construcció i apreciar eixa tribuna frontal, quasi una carrossa, que amb ajuda dels acabaments de la coberta transforma la senzilla fatxada en una peça onírica. És el que té ser diferent.

Teatre d’estiu Casablanca. Alzira /Teatre Socorro Cine Monterrey /Cine Califòrnia

Ateneu Suecà del Socors, 1929. Sueca. València.

Interior de l’Ateneu (Foto Pep Esglésies. 2010)

78

Guardiola va ser home d’obra múltiple, va construir una gran varietat de residències familiars, cines i teatres, vivendes socials, una església, una estació, fàbriques, magatzems, el Banco Hispano, inclús els llavadors de l’Alquerieta en 1937 en plena Guerra Civil, circumstància que va originar en l’obra una sèrie de carències imprevistes que ell va aconseguir solucionar aconseguint el ciment

i el ferro del Ministeri de la Guerra. Va participar activament en la política de la seua època militant en el PSOE, va arribar a ser regidor i, per un curt període, alcalde de Sueca.

Després de la guerra es va instal·lar a Alzira, on va ser arquitecte municipal interí i va desenvolupar una intensa activitat amb l’empresa constructora familiar i va generar l’afecte dels seus veïns i veïnes. Segons una ressenya escrita per Alfonso Rovira en 1966, l’arquitecte Guardiola va ser, afable i jovial en el seu tracte. I fou l’alzireny a qui més dol se li va guardar.

En els anys 60 unes operàries d’Alzira trien taronges en el magatzem

Això del dol popular va ser llargament recordat. L’explicació és que en morir Guardiola un 24 de desembre i ser la seua família ama dels cines i el teatre de la localitat, les sales van quedar tancades durant totes les festes nadalenques d’aquell any 1962.

L’edifici dels llavadors de l’Alquerieta en l’actualitat. Baix, el pla. construït per Guardiola.

79

ELS FANTASMES DE TULELL JOSEP LLUiS ANDReS I PASCUAL

L

a notícia va córrer per tot Alzira com un regat de pólvora, i provocà la curiositat de moltes persones que no podien creure la misteriosa aparició d’uns fantasmes estranys a la partida de Tulell. El fenomen va despertar una gran curiositat entre les persones majors, però entre la joventut la cosa va fer estralls. I ara, a pesar dels anys que han passat, encara no he pogut oblidar aquell fet tan excepcional que va provocar que don Juan Guardiola, que era l’arquitecte de moda i l’amo dels cines d’Alzira, m’acomiadara de la feina quan només feia un mes que havia entrat a treballar d’acomodador al nou cine Terrassa Casablanca.

Tot va començar un divendres que havia quedat amb els meus amics, Pasqualet el llavorista, que era cap de centúria de la OJE, Antonio Carrillo, àlies el baronet de Llaurí, i Juan Marco, l’artista i líder de la colla. Jo els havia dit que si venien al Casablanca abans de les huit de la vesprada, que era l’hora d’arreglar les cadires plegables del pati de butaques, els passaria per la porta menuda i podrien estalviar-se els diners de l’entrada. Però la sorpresa va ser majúscula en veure a les portes del cine, les que donaven cara al riu, a tota la colla d’amics que formàvem la penya Continental. Allí aparegueren, Ricardo Colomer, Antonio Llavador, Salvador Parra i Bernardo Signes. I clar, una cosa és camuflar tres amics, i una altra ben diferent, colar a mig poble. Per un moment em vaig sentir una miqueta sufocat i sense saber què fer ni cap a on pegar. I va ser en aquell instant de confusió, quan em va passar allò que mai no hauria d’haver passat. Aparegué el meu millor amic Paco el Mauro tot espantat:

aquells éssers extraordinaris que, segons deia Paco, havien començat la seua invasió a l’altra part de riu.

A Juan Marco, el vaig conèixer durant la tardor de l’any 1946 fent teatre valencià en un antic saló d’actes que hi havia al segon pis de l’edifici del Front de Joventuts al carrer de la Parra. Teníem els dos 22 anys i ens disputàvem el paper de galant de les obretes de teatre que allí representàvem. Ara, passat el temps, he de reconèixer, a pesar meu, que ell interpretava bastant millor que jo aquells personatges de ficció que omplien de felicitat a un públic de poble molt afectat per la recent guerra civil espanyola.

Juan i jo no solament compartíem el gust pel teatre, sinó que també ens agradava la poesia, i coincidíem en la passió per les coses desconegudes, les quals aconseguien sempre sostraurem de la realitat. I així, fascinat per la notícia tan anòmala, abandoní el treball d’acomodador, i vaig acompanyar els meus amics Pasqualet el llavorista i Antonio Carrillo a seguir els passos de Juan Marco cap els camps de Tulell a la recerca d’aquells esperits insòlits vinguts de l’altre món. I nosaltres no érem els únics. Un riu de gent caminava també cap a l’hort on estaven esdevenint els fets més misteriosos i sorprenents que mai ningú no havia pogut imaginar. Serà difícil poder esborrar de la memòria aquell casalot rural amb les portes obertes de bat a bat i amb la parella de guardes rurals asseguts a la mateixa entrada de la casa, ben armats amb carabines, i cuidant de no deixar passar ningú. Però el Juan Marco que era un manifasser, va saber utilitzar els seus dots d’actor i va convéncer els guardes de les bones intencions que portaven ell i els tres amics que - Corre la notícia que uns fantasmes ben estranys estan invadint els l’acompanyàvem, i va aconseguir que ens deixaren entrar. horts de Tulell -va asseverar Paco-. I que els guardes rurals han anat a En el menjador d’aquella casa de camp, estaven asseguts al voltant investigar tot el que allí està succeint… d’una taula camilla reblida de ciris i d’estampetes devocionals, un

Encara no havia acabat Paco d’explicar-se, i com si d’un terratrèmol es matrimoni amb un fill i una filla de curta edat i una altra filla un poc més tractara, Juan Marco va amollar a córrer amb la intenció de descobrir major, una jove amb els divuit anys complits i més guapa que un sol, i 80

d’aquelles misterioses pedretes que queien, sense saber d’on, ni qui les tirava.

L’endemà, quan el desànim començava a fer nosa, Juan Marco, tot testarrut, va insistir: - Jo d’ací no me’n vaig mentre no aconseguisca descobrir tota la veritat del que està passant.

I després de recórrer i analitzar bé tots els racons d’aquella vivenda rural, Juan va de la qual quedàrem enamorats els quatre amics al primer colp de vista. decidir asseure’s sota un cobertet que sobreeixia a la teulada de la casa, Aquella família feia cara de poques bromes, i nosaltres no ens atrevírem en un intent desesperat de controlar millor la situació, i poder així, a preguntar-los res que poguera augmentar la seua preocupació, així desemmascarar els heteròclits autors de tan incomprensible persecució. que vam decidir eixir fora de la casa i esperar a l’ombra d’una frondosa parra el moment de desemmascarar els misteriosos fantasmes que I allí, en aquell hort de Tulell, passàrem els quatre amics tot el cap de estaven amargant la vida d’aquella família. Però al Juan Marco la setmana esperant donar solució al gran misteri que va viure el nostre curiositat el dominava, i sense poder esperar més, li va demanar a la poble durant l’estiu de l’any 1948 amb una veritable preocupació. jove desconeguda que l’acompanyara a fer una ullada per la rodalia de Finalment, diumenge de vesprada, es va presentar la parella dels la casa. guardes civils amb el manament inqüestionable de desallotjar tot el La jove va acceptar de seguida la demanda de Juan i el va advertir de la personal que a poc a poc s’havia anat concentrant pels camins de Tulell més pròxims a l’hort misteriós. I nosaltres, sense haver aconseguit gravetat de la situació: cap resultat convincent, tornàrem a la realitat de la vida quotidiana.

- Vés a l’aguait amb les pedres que no paren de caure -li va dir la seua Una realitat que per a mi, va ser especialment dura, ja que el senyor guia-. Fa dies que no deixen de molestar-nos. I pel que sembla, el Guardiola em va dir que de moment no apareguera més per aquell cine que volen és que abandonem hort. d›estiu fins a una nova ordre. I també em va advertir molt seriosament - Que se n’aneu de l’hort? -va preguntar Juan amb voluntat d’aclarir que anara amb compte si volia acostar-me pels camps de Tulell, ja que, les coses-. Qui és el que ho vol? des de la desaparició del vell cementeri a finals del segle XIX, aquella - Ells, els fantasmes que viuen a la partida de Tulell -advertí la jove- partida del terme municipal està minada de misteriosos i invisibles . Mon pare diu que per ací habiten unes ànimes desesperades i personatges molt perillosos i ben disposats a impedir que per allí no es desitjoses d’impedir que ningú no puga viure tranquil per aquestes pose a viure mai ningú. Ell mateix no va poder concloure la construcció terres de Tulell. Són els espectres dels difunts de l’antic fossar que hi d’una luxosa residència familiar pròxima al camí de l’Alquerieta. havia ací en aquesta partida, i que no van poder ser traslladats al nou Ara, quan de tant en tant em deixe caure per les obres abandonades de cementeri del Pla de Corbera.

Tulell, em ve a la memòria l’advertència profètica del senyor Guardiola, i I mentre féiem la tornada a la casa, van començar a caure pedres just a pesar d’haver sobrepassat els noranta anys, encara puc recordar aquell al mateix davant nostre. Les unes, semblava que venien de la teulada cap de setmana tan especial i convulsiu, i ho faig amb una nostàlgia de la casa. Les altres, del camp de dacsa que s’esplaiava al voltant de entre dolça i amarga. Dolça, pel que té d’experiència única i irrepetible, la vivenda. La jove estava tan sobresaltada que no feia més que plorar però amarga, per la insatisfacció de no haver pogut descobrir el misteri i refugiar-se al costat dels seus pares. Vam investigar el dacsar i no d’unes pedretes de tacte calent, que queien de cap lloc. trobarem res de res. I a poc a poc, la nostra curiositat anava en augment, i ni per tot l’or del món estàvem disposats a abandonar la investigació fins que no trobàrem els autors de l’inexplicable misteri. Així que decidírem passar tota la nit a l’aguait esperant poder descobrir l’origen 81

Epíleg SALVADOR ANDRES i PASCUAL

E

S’ha destruït la vila musulmana, la major part del mur que ls alzirenys no hem tingut massa sort amb els nostres dirigents l’envoltava, els banys àrabs, els ponts, els fossars, les ermites, els del passat quant a conservació del patrimoni historicoartístic es convents, els monestirs, els molins, els teatres, etcètera. refereix. Però només els dirigents, sinó també els intel·lectuals, Ha hagut sempre més interés de guanyar diners fàcils i ràpids els estudiosos, els potentats, els economistes, els constructors, que no a conservar viva la nostra historia, els nostres monuments i alguns que altres més. Han posat molt més interés a destruir artístics, el nostre patrimoni cultural. que no a conservar.

¿Massa materialistes? Doncs sí. ¿Massa egoistes? També. Interessava omplir la butxaca de cadascú, més que viure en un poble digne, destacac, important i clarament preocupat per la seua història, el seu art i la seua cultura.

Però allò més greu és que l’aberració continua: Continuem les mentides, els enganys, la corrupció, el gran olor a podrit que fan els qui haurien de donar exemple treballant per el poble i no robant contínuament al poble, siguen del color que siguen.

Foto - Alfonso Rovira i Marín 82

Però com les falles estan per a criticar i no per fer “huelgues”, vagues, aturs, i altres protestes i manifestacions, passarem ràpidament a presentar algunes de les ruïnes del patrimoni

historicoartístic de la nostra volguda Alzira, escrites en paraules d’altres intel·lectuals més importants i coneguts, com per exemple: Bernat Montagud Piera, Aureliano José Lairón Pla, Tomàs Peris Albentosa, Pablo García Alós, Rafael Sifre Pla, Alfonso Rovira Marín, Eduardo Part Dalmau, Salvador Andrés Pascual, Antoni Lluís Martinez Furió, Norbert Blasco Gil, Josep Lluís Andrés Pascual, Miguel Angel Martínez Tortosa, Ramón Ramírez “Alfil”, Pascual Fandos, i alguns altres igual d’importants que caldria mencionar.

Conservem una simpàtica perspectiva del pati de butaques del Teatre-Cine Casablanca tristament desaparegut, al final de la dècada dels setanta, per la indiferència d’un poble que durant segles ha menyspreat la seua història i el seu patrimoni cultural. Es tractava d’un local descobert, amb una arquitectura funcionalista, potser l’obra més destacada de l’arquitecte Joan Guardiola, repetida més modestament en la ciutat de Vilanova de Castelló.

Tots els nostres estudiosos han lamentat la destrucció del nostre patrimoni cultural, històric i artístic. I entre els monuments a destacar desapareguts està el teatre-cinema CASABLANCA , com ho fa Eduard Part Dalmau, precisament en el seu llibre titulat “Alzira RetrospectivaImágenes y documentos”, editat per la nostra Falla Tulell-Avinguda, l’any 1987: Foto*13

FOTO - Alfonso Rovira i Marin Com ben encertadament ha escrit Eduardo Part Dalmau, fou el lloc de distracció preferit pels jóvens de fa cinquanta anys, durant els sempre calorosos estius alzirenys. A més de cine i teatre, s’habilitava per a vetlades de ball, especialmente en vespres de festes assenyalades i li feia la competència a La Gallera.

Al fons tenia el cèlebre “Llironer” (deformació de “lledoner”, Celtis australis), que amb la seua insòlita presencia dins d’un local tancat, meravellava pel seu tamany i antiguitat.

A la meua filla Ana Luisa

83

Febrer de 1976 i açí s’acaba la historia... ’ 84

Foto - Alfonso Rovira i Marín

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

85

PUBLICITAT

86

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

87

PUBLICITAT

88

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

89

PUBLICITAT

90

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

91

PUBLICITAT

92

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

93

PUBLICITAT

94

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

95

PUBLICITAT

96

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

97

PUBLICITAT

98

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

99

PUBLICITAT

100

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

101

PUBLICITAT

102

FALLES 2O16

103

PUBLICITAT

104

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

105

PUBLICITAT

106

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

107

PUBLICITAT

108

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

109

PUBLICITAT

110

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

111

PUBLICITAT

112

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

113

PUBLICITAT

114

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

115

PUBLICITAT

116

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

117

PUBLICITAT

118

FALLES 2O16

PUBLICITAT

TULELL AVINGUDA

119

PUBLICITAT

120

FALLES 2O16