Llibret Falla Daroca - Padre Viñas 2021

SUMARI del nostre 2O21

falla

DAROCA

Pare Viñas

llibret

i adts.

PART FALLERA 2. Per què un llibret en el 2021.

3-5. Saluda del nostre equip de representants.

6. Comissió Infantil / Junta Directiva Infantil.

7. Junta Directiva.

8. Comissió Major.

9. Recompenses / Gent Amiga.

10-13. Explicació de nostra Falleta Infantil/

El present llibret ha participat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2021

Quan Plou.

14-19. Explicació de nostra Falla Gran.

Tinc un correu per a tu.

34-39. Fotogaleria.

40. Paraules a brillants.

41-56. Anunciants.

57-58. Programa de Festejos.

2O21

PART TEMÀTICA 22. Resilència Digital / Juan Ruíz.

24. Benvinguts/udes a una

nova era / Laura Moraleda.

27-31. Un confinament molt conectats/ades / Vicente Piedrabuena.

Edita: Falla Daroca Pare Vinyas i adjacents D.L: V-1459-2021 Del. Llibret: Verónica Sáez Conejero Adreça: Santiago Rusiñol, 26, 46019 València Web www.falladaroca.es Email: secretaria@falladaroca.es Disseny i maquetació: www.panalfallero.com Disseny portada: Panal Fallero Versió digital: http://www.panalfallero.com/llibret_daroca2021

1

PER QUÈ UN

Llibret en el

2O21

Amb

2

la que està caient i molts us preguntàreu, per què enguany fem llibret? Si molts penseu que enguany ha passat sense pena ni glòria. A penes hi ha hagut activitat fallera, pero no estem d’acord amb aquesta afirmació, perquè sí que es veritat que no ha sigut com sempre, però sí que n’hi ha hagut.

Hi ha una minoria col·lectiva que no entén perquè fem llibret en aquest any tan desconcertant, tan estrany, amb tanta incertesa. Un any que per a la majoria ha sigut desastrós en molts aspectes a nivell econòmic, a nivell personal i de salut, sobretot. Creiem que ha sigut un any que es quedarà clavat a la memòria de tots nosaltres.

Cada any es plasma en el llibret de la comissió totes les activitats que s’han realitzat al llarg de l’exercici faller.

Però enguany, al ser una crisi que està afectant a tota la societat i al tot el món sencer, no tenim dubte que formarà part de la nostra història per sempre.

Les nostres futures generacions ho estudiaran en els seus llibres de text i els nostres fills o filles i els nostres nets

o netes, ens preguntaren com ho vivim i què vam fer (com jo vaig preguntar als meus avis i àvies com van viure ells la Guerra Civil). Per això, reflectirem en aquest llibret tot el que ha esdevingut de primera mà en aquest exercici faller no habitual.

Altres comissions han decidit no fer-ho, per qüestions econòmiques, perquè ha sigut un any en blanc, sense activitats en el casal, perquè ho han considerat continuïtat de l’exercici anterior, una infinitat de motius que a nosaltres no ens concerneixen. Perquè la nostra falla, sempre ha considerat que en cada exercici faller es tenen unes vivències i unes anècdotes, i nostre llibret és aquell document escrit que recull tot això i una vegada cremades les nostres falles, és l’únic escrit que queda de tot el que ha esdevingut.

Considerem que un dels motius de realitzar la seua publicació és donar a conéixer a tots els nostres lectors la situació fallera actual que estem vivint, perquè no volem que enguany

siga un any en blanc per a la nostra benvolguda falla, sense cap activitat fallera. Per a nosaltres si n’hi ha hagut, però d’una altra manera, sobretot de manera telemàtica i en línia. Un altre dels motius principals ha sigut l’ajuda a l’empresa i amiga que col·labora amb nosaltres en l’elaboració d’aquest. No ens hem d’oblidar que el col·lectiu faller involucra a moltíssimes empreses de la societat valenciana, mou l’economia de la ciutat i és el manteniment del qual viuen moltes famílies, per això, la nostra comissió ha volgut possat el seu granet d’arena en la mesura Que ens ha sigut possible, perquè pogueren continuar fent el seu treball molts anys més.

Per això, a continuació donareu lectura del nostre llibret 2021 que hem preparat amb moltíssim treball i il·lusió i volem que tots i totes els que vullguen llegir-ho, se senten identificats e identificades amb ell.

Esperem que us agrade La Comissió

21 DAROCA

SALUDA DEL

Nnostre Equip

2O21

de Representants

Benvolguda comissió, veïnat i famílies:

Hem tornat amb més ganes que mai, perquè des d’aquell 10 març del 2020 en què la nostra festa va ser suspesa, hem sigut ací però d’una manera diferent. Primer ens agradaria donar les gràcies per tot el suport que hem rebut aquest temps arrere, sobretot els dies de “no falles” que vivim confinats a les nostres cases. Mai estarem prou agraïts pels missatges de suport que ens vau transmetre eixos dies. Van ser les últimes abraçades que vam poder donar-nos abans que començara el virus i els hem guardats amb moltíssim afecte en un trosset dels nostres cors.

La creativitat i originalitat que ens caracteritza, va fer que programàreu una sèrie d’actes perquè ens anara més suportable tot el que estava succeint. No tenim dubte que sou la millor comissió del món. Us volem molt.

casal, en la nostra falla i en el nostre carrer Calataiud. I per fi, plantarem la nostra il·lusió del 2020, les nostres falles 2020-2021 que un any porten a l’espera en els seus tallers per a eixir al carrer i lluir-se com bé ens agrada que es faça, i per descomptat, que puguem aconseguir molt bons premis.

En aquestes paraules volem transmetre-us el nostre fil d’esperança i il·lusió per les falles del 2021, perquè estem segurs que seran les falles més esperades de la història, perquè significarà que estem vencent al malsomni de la pandèmia i ens tornem a trobar en el nostre barri, en el nostre

També volem agrair tot l’esforç del món, als nostres artistes fallers Vicente Albert i Santi Muñoz. Sabem que la professió d’artista faller està passant per moments molt durs ja que estan tancant moltíssims tallers, per això, volem fer-los saber que la nostra falla aquesta amb ells i estarem per al que necessiten. Molts ànims artistes.

Volem agrair a tots els nostres col·laboradors, tant comerços com abonats de la nostra falla, el gran esforç que esteu fent amb nosaltres perquè puguem seguir cap avant i no s’apague mai la nostra flama. Són

3

Vicente

4

Yeray moments molt difícils i en plena crisi com estem vivint, el tindre el vostre suport i posar el vostre granet d’arena, ens ajuda a agafar impuls per a seguir cap avant. Infinites gràcies a tots ells.

I finalment volem donar les gràcies a les nostres famílies, per brindarnos l’oportunitat tan meravellosa de representar a la nostra falla, així com donar-nos tot el suport del món en els moments que més el necessitàvem. Us volem.

No podem oblidar-nos de la gent que ja no està amb nosaltres, per uns motius o uns altres van haver de deixar de ser

Beatriz

Ainara

fallers i falleres. A ells volem dir-los que gràcies per haver pertangut a la nostra comissió i per descomptat, que continuen les portes obertes del nostre casal per a quan decidisquen tornar i els esperarem amb els braços oberts.

Us esperem.

Sabem que seran unes falles molt diferents a les que estem acostumats però no per això, menys importants.

Trobarem a faltar actes i activitats que no es poden realitzar per motius obvis, però anirem recobrant eixa normalitat fallera que tant enyorem i anhelem,

amb el pas dels mesos. No tenim dubte, que tots junts ho aconseguirem.

Ara, només ens queda desitjar-vos a tots i a totes unes Bones Falles 2021, plenes d’il·lusió, felicitat, unió, responsabilitat i esperança.

Us volem i

Bones Falles21

Ainara, Yerai, Bea i Vicen Representants 2020-2021.

21 DAROCA

5

COMISSIÓ

Infantil 2O21

President Infantil: Yeray ANDREU ORTEGA

Fallera Major Infantil: Ainara MARTÍNEZ LECHUGA

6

Aitana Gomar Úbeda

Javier Paños Ramírez

Alejandra Herráiz Sáez

Javier Piedrabuena Aliaga

Alejandra Martínez Lechuga

Lucas Núñez González

Alejandro Andreu Ortega Arantxa Gómez Ramírez Borja Fabra Úbeda Carla Yagüe Sierra Carlos Ballestero López Carlos Muiña Ruiz Carmen Paños Ramírez Carmen Piedrabuena Aliaga

Lucas Ramírez Pato Mario Yagüe Peñalver Pablo Jiménez Gabarda Paula Arribas Lardies Rocío Nuñez González Rubén Yagüe Sierra Samuel Gómez Garrido

Daniel Paños Ramírez

Sandra Muiña Ruiz

Daniella Jiménez Gabarda

Triana García Pérez

Héctor Fabra Úbeda

Valeria Yagüe Peñalver

21 DAROCA

JUNTA DIRECTIVA

Directiva 2O21

President: Vicente Piedrabuena Gil

,

Vice-presidenta 1 Natalia Valls Garcés Vice-president 2 Juan Ruiz Marzal Vice-presidenta 3 Clara Úbeda Portero Vice-president 4 Juan C. González Cañizares

Area Economia , Area Festejos ,

Area Infantils ,

Area Diverses

Secretària Mireia Piedrabuena Gil Vice-secretària Veronica Aliaga Peyró Tresorer José Úbeda Álvarez Vice-tresorer Juan Vte Pérez Noguera Delegat de Festejos Sergio Piedrabuena Hidalgo

Delegada Infantils Agrupació Lorena Giménez Martí Delegada de llibret Verónica Sáez Conejero Delegada de casal Mª Jose González Cañizares Vice-delegat de casal: Raúl Martínez Martínez Delegada de loteria: Beatriz González Cañizares Vice-delegades de loteria: Begoña Arribas Navarro i Loli Piedrabuena Hidalgo Delegada d’activitats diverses: Mª Ángeles Cortés Tomás Vice-delegats d’Activitats Diverses Francisco Muiña García, Jose Mª Gómez Romero i Juan Sáez Vidal Delegat COVID Pablo Arribas Buendía Bibliotecari Carlos Ros Gil

Vice-delegat i Delegada de Festejos Vicente Quesada Bosch i Noemí Gómez Chacón

Vice-president honorífic Carmelo Piedrabuena Hidalgo

Delegat de So i Il.luminació Vicente Sierra Ventura

Vice-president honorífic Francisco Martínez Arnau

Delegada d’Infantils Anabel Lechuga Ruiz

Tresorer honorífic Francisco González Ruiz

7

COMISSIÓ

Major 2O21

8

President: Vicente PIEDRABUENA GIL

Fallera Major: Beatriz GONZÁLEZ CAÑIZARES

Adela Vidal Aparicio

José Martí Cotolí

Miguel Matías Durán

Adrián Gómez Chacón

José Úbeda Álvarez

Mireia Piedrabuena Gil

Amparo Gil Bisquert

Jose Vicente Estellés Yago

Amparo Poveda Serrano

Josefa Cañizares Montañés

Natalia Valls Garcés

Ana Isabel Lechuga Ruiz

Josefa Pérez Saura

Andrés Yagüe Bru

Juan Carlos González Cañizares

Antonio Ros Gandía

Juan Enrique Sáez Vidal

Begoña Arribas Navarro

Juan José Sierra Giménez

Begoña González Catalán

Juan Martínez Girona

Carlos Ros Gil

Juan Ruiz Marzal

Carmen Gimeno Torrenti

Juan Valls López

Clara Úbeda Portero

Juan Vicente Pérez Noguera

Raúl Martínez Martínez

Concepción Matute Pérez

Juanma Núñez Miguela

Rosario Ñíguez Matías

Dolores Pérez Cánovas

Julia Martínez Huertas

Salvador Herráiz González

Eva García Granados

Laura Sierra Cortés

Samuel Germes Pamplona

Felisa Pérez Herrera

Loles Peñalver Benito

Fernanda Sánchez Gómez

Loli Piedrabuena Hidalgo

Samuel Ramos Carrillo

Francisca Pérez Cánovas

Lorena Giménez Marti

Francisco Muiña Ruiz

M.ª Ángeles Cortés Tomás

Genoveva Tomás Motilla

M.ª Ángeles Chacón Alberola

Gloria Pato Aragón

M.ª Ángeles Garcés Simón

Isidro Ramírez Bonache

M.ª Dolores Martínez Girona

Javier Chacón Alberola

M.ª José González Cañizares

Jesús Arribas Buendía

M.ª José Matías Durán

Jesús Arribas Navarro

Magdalena González Torres

Vicente Quesada Bosch

Joaquina Bisquert Arlandis

Margarita Navarro Bleda

Vicente Sierra Ventura

José María Gómez Romero

Miguel Ángel Yagüe Pérez

Zaira Ortega Máñez

Noelia Ruiz Magdaleno Noemi Gómez Chacón Olga Mª Artigues Pérez Pablo Arribas Buendía Pedro Paños Pérez Pilar Portero Hidalgo Rafael González Callado

Sandra Úbeda Portero Sergio Cortés Machuca Sergio Piedrabuena Hidalgo Vanessa Sáez Conejero Verónica Aliga Peyró Verónica Sáez Conejero Vicenta Biendicho Alcalá

21 DAROCA

GENT AMIGA

de Daroca 2O20/21 Amparo De Marco Benito Antonio Benito González Callado Asunción Gil Mañes M.ª Carmen Villeta Iglesias

RECOMPENSES

2O20/21 falla

DAROCA

Bunyol de Coure

i adts.

2O21

Carmen Gimeno Torrenti Jose Vicente Estelles Yago

M.ª Jesús Calvo Sánchez

Eva García Granados

M.ª José Marzal Platero

Loles Peñalver Benito

Magdalena Torres López

Pare Viñas

Juan José Sierra Giménez

Óscar López Vidal Paco Sánchez Faubel Rosario Roig Diel Vicenta Mor Aparicio

Bunyol d’Argent

Pedro Paños Pérez Zaira Ortega Máñez José Martí Cotolí

RECOMPENSES Infantils

Distintiu d’argent

Lucas Nuñez González Héctor Fabra Úbeda Paula Arribas Lardies

Distintiu d’Or

Yeray Andreu Ortega

Valeria Yagüe Peñalver

2O20/21

Bunyol d’Or

Rosario Ñiguez Matias Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

Mª Ángeles Chacón Alberola Jose María Gómez Romero Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

Vicente Quesada Bosch

9

Els vents que nos duen pluja ens eliminen la suja.

Explicació... de la nostra falleta que té per lema:

QUAN PLOU Xavier Giner / Josep C. Rubio 10

Cançó de pluja En València plou poc, però a voltes pot ser massa per a la carabassa, quedant com un badoc al mirar com s’embassa esta aigua, que no passa, per mig del curt emboc.

Per a la biomassa, l’aigua és extraordinària doncs és bona adversària de la brutea grassa. És sana boticària de propietat binària.

Mai ha de ser escassa.

Les ventades ens arriben de valent i de fort aire, i s’adona el peraire d’abadanades els seus pells per les gotes embocades.

Doncs a montó em caigueren i per rieres vingueren, fent desaires per parells.

En les mullades mans, i les robes malparades, les pluges açí acampades ens viuen en bon donaire, en febril activitat, doncs són les abanderades d’existències allargades, sent precises com l’escaire.

Eixa vitalitat seua és caliu d’un bon repaire, al que s’acull el gambaire per a qui les arruixades són excusa en el treball, per quedar-se a la bartola, als xiquets no dur a escola, aguaitant-se en balconades.

Aixina creixen els arbres Per l‘aigua forts com els marbres.

Tinc un tronc ben alt i dur, per l’aliment que me donen en el seu millor augur la llum i l’aigua que disponen sol i pluja en el seu fur.

I si sou uns bons xiquets Me donareu bons femets I tot gràcies a un concepte fotosíntesis li diuen del que sóc més que un adepte doncs per ell les plantes viuen i creixem, és nostre repte.

I aixina ens fem ben alts sense caure mai malalts.

I formem frondosos boscos, regalant-vos pur oxigen, netejant els fums més foscos, depurant germens tussígens.

I tenim fama de toscs!

Recordeu que per nosaltres dormiu tranquils en el catres.

Per això, molts bons fallers, Consciencieu-vos i cuideu-nos han de ser vostres afers regar-nos si no hi ha ros. ¡Protegiu-nos en voler!

La vostra vida i la nostra van lligades sense costra.

Fem entre tots el miracle, cuidem el món sense bamba.

No estem per a un simulacre, Se’ns acaba la xamba i toca pactar en llacre.

Hem de salvar el planeta regulant molt be l’aixeta.

El Senyor Núvol ens porta una pluja molt estorta.

Són estes condensacions les que duen alegries, que fugen pels albellons si amollen en quantitat, produint inundacions per falta de tutoria.

Als núvols els cal cordura, un bon bri d’esme i trellat, per a amollar en soltura l’aigua del cel estrelat, sense anegar la planura que ho deixa tot desgraciat.

I han de vore el calendari, per a lliurar les dates Claus, i no pregar al vicari per a que evite els cacaus que arreplega el diari si la pluja nos fa esclaus.

VERSAT INFANTIL

Fa falta coneixement.

Senyor Núvol!, molt quetet, certes dates tinga en ment, i en eixe temps: Tranquilet!

L’ofrena tinga present i done a soles airet.

Ous duran a les clarisses les falleres preocupades, i tronades insumisses les deixaran trastocades, cridant a les pitonisses per a desfer les tronades.

El Senyor Nuvol riurà per la seua gamberrada, que massa mal no farà doncs està ben estudiada, i a temps la pararà per tindre festa salvada.

La culpa la té la hulla, i altres hidrocarburs fòssils, dels que guardem en els còssils i l’aire fan cagarrulla.

A on es mostra un galeó be ple de pirates ferests, fent sorolls molt molestos, camviant el lloc del timó.

I se’ns clava eixa agulla al fons del pulmó i n’ hi ha cap d’ablució, que rente eixa caparulla.

Mentres trauren el tauló per a fer un abordatge, fòra cau un bon aiguatge I un marí cau del singló.

Encara estem a temps de baralla i les botes d’aigua traure, xafant els tolls sense caure per a esguitar la casulla.

Si cantar t’agrada pau assegurada.

Tenim altre mal menor que no cal que confogau en un tipus de postgrau que seria el ser tenor.

No es tracta de cantar, ni tampoc de barallar-se, sino de ben ajuntar-se per a fer un bon dansar.

Teniu un altre motiu per a quedar-vos a casa sense posar-vos cap gasa, sense afany acusatiu.

Algú dirà que lambada, altre no sabrà qué és si no porta un llibre imprés en els passos d’arribada.

Que afirmen mestres i savis que si mal cantes inflames dels peixos les grans escames i dels negres grossos llavis.

Potser de tant de cantar el cel vos ha plantat cara i en els ulls guerxos acara la ventada i el tronar.

Els clàssics voran la jota siga valenciana o manya, pero cal molt bona manya i haver perdut la panxota.

Quan cau una arramaçada en casa toca sentada.

La dansa de la pluja la ballen en Abuja.

Els excrements que amolla el bou molesten si es xafen quan plou.

Com ens conta la cançó, les gotes d’aigua al caure al cap van totes a jaure, i ens canvien l’afició.

Ens deixem el carreró i el canviem per unes roses, i per cintes animoses, asseguts en un bon silló.

Plou i el carrer se’ns mulla.

L‘omplin uns xiquets alegres, que boten tolls d’aigües negres en anàrquica garulla.

Mentres drena l’albelló, la pel.lícula fruïm com un pomell de raïm, protegits del xàfec.

Ara be, el ball més gran, temerari i necessari, poregó i molt corsari, és el que dicta el xaman.

Ho reflectix en la fulla un croniste resabut, en histórica actitut, que el nostre clima patrulla.

Ficant cómode el copró en el cap repantigat, el cos ben acurrucat, veient la tele de gaidó.

Si no plou en alguns pobles, el santó d’eixa gent brava, i no sempre en bona baba, ho organisa en forts redobles.

Podeu elegir-les totes, sincronisades i atletes: en l’aigua, prengau aletes i en terra, les bones botes.

11

I a ballar tots escomencen en un ritme de tambor que els resulta acordador en les danses que s’agencien.

Diuen que ben pronte aixina la pluja els banyarà i del camp rebrotarà l’aroma de clementina.

12

Millor que clòtxina vella, és l’aigua que no rovella.

A cànters pot també ploure qualsevol dia de l’any, i si el passes sense dany tindràs més força que un roure.

Les bombes i els canons són enormes dragons.

En estiu i en primavera les pluges no són estranyes, i impedixen que t’apanyes en la tovallola vera.

Però una pijor pluja és la que afirmen que és àcida; no vol dir que siga flàcida, i és que la fortor repuja.

Si a la plaja t’encamines trau el millor protector que siga bon injector, sense rebujar vitamines.

És la por de l’ésser humà a uns rovellons jagantins, no dels temps dels numantins, sino d’un altre infrahumà.

Si en el camp gran pícnic fas porta sempre bona ombrella: agradarà a la més bella i sempre te farà cas.

Eixa pluja, si te toca, estàs més mort que un cadàver i no de colp d’almogàver, sino per gent ben bajoca.

I aixina ben a racer, que caiguen totes les gotes, que puguen omplir les notes d’un autor que és com l’acer.

En lo bonic que és el ploure!

Per que te vinguen alguns, que voldrien ser shoguns o aprenents de tot somoure,

Pardalet amagat, assossec ben guanyat.

a fotre’t roïna i bona vida que vius en folgança encara que en alternança de feliç i gemecona.

La qüestió és n’oblidar que si eres bon poeta t’has de mirar la bragueta quan ixques a passejar.

I si te gites en calma busca un espai ben tranquil; més val no estar intranquil i sí en la ment ben alma.

T’has de triar un bon dia per a anar-te’n als mercats i comprar no caducats productes de bona tria.

Podràs vore l’esplendor del torrent de les estreles que en el cel ple d’aquareles aumenten la lluentor.

Si fa sol més millor, si està núvol també apanya, si la boira t’acompanya no aniràs mai en agror.

Sempre és bona idea anar-se’n de l’aldea.

Pero si la pluja cau, gaudeix d’eixe moment, no abandones en la ment l’idea d’estar en pau.

Però també en el despatx, en l’oficina i l’escola, moltes voltes reviscola altra pluja sense empatx.

Que si les gotes són fortes i sonen en els cristals en sorolls ben abismals obrir poden totes portes.

És esta pluja humana que aprofita i dona forma, en alguna microforma, a un poder que d’ella mana.

Els dies bonics en sol jo els canvie pels de pluja si el termòmetre no puja i fresc estàs com gladiol.

Ho fa a manera de consell, d’advertència i de poder; no desitja ser corder ni acabar en un bordell d’idees, sino en el cel, el millor dels resultats d’eixos homes de WhatsApps i d’eixes dònes d’Excel.

Els dies més grisos, ens banyen els frisos.

QUAN P L O U

Lema

13

Santi

SECCIÓ 20

MUÑOZ GIRON

Artista

Explicació... de la nostra falla que té per lema: TINC UN CORREU PER A TU Xavier Giner / Josep C. Rubio El carter ja no treballa, ni quan venen temps de falla.

14

Les busties no están de moda perque la gent ja no escriu, ni quan arriba l‘estiu, ni per versar una oda.

Dona igual que hi haja noces, abans que escriure es riu o es passa el llapiç pel p.., fent-li l’arc a la pagoda.

Pareix que siga una poda, amagar paper en l’arxiu, a on s’oblida, és clariu, com l’invasió ostrogoda.

Xe, ja ni una neboda, una postal en motiu de l‘aniversari escriu.

El món aixina ens roda!

I es desventa com la soda La bústia al que avorriu, doncs no li doneu caliu ni en escrits d’un mal raposa.

Les bústies están proscrites perque no donen profites.

Els xiquets de hui no escriuren, excepte en els teclats ben nous, dels que en poc de sòrt els mous si nous productes arriben.

Les bústies ja no aprofiten, han caigut en el dessús, del whatssapps’ ha fet abús i d’ells hui tots ja s’obliden.

Es coloms ja no s’aguaiten ni nos fan de missatgers, per a anar a l’estranger i fer que les notícies arriben.

Altres pardals hui espien en Facebook o en un tuit, duent-nos un bulo cuit les fakenews que ara ens xiulen.

La cigonya porta un fardo que explota com un petardo.

Els temps hui ens avança en la pressa descarada, i els pardals reben de nos, l’amnèsia silenciosa d’aquells qui en pressa volen obtindre una rebuda del paquet o la carta, en matèria abundosa.

Oblidant l’esforç ben sà, de qui per ells treballa el pardal o l’humà, el carter, o una cigonya este esforç que estos ens fan, no val ni la batalla ni el suor que derramen, per boxíns sene vergonya.

VERSAT MAJOR

A vorem qui reclama la dignitat cartera i deixem a l’Amazon sens vitals encomanes, sense draps ni Black Fridays, dels que sol fer bandera i tornem a les cartes, que no són aldeanes.

Pero hui, qui espera a escriure als demés en la lletra?

El paper és sufrit, molt, quedant la fulla blanca, sense escrit conegut que no arribarà ja a Petra, ni al carrer de So Nelo, per versar en retranca.

Ara tots som navegants, pareixent marins errants.

Vivim temps que són convulsos, a on la gent cau en les rets en les que amollen molts pets, víctimes de mals impulsos.

En Twitter hui ens escriuen intelectes pecualiars, que en diferents avatars lladren més que ens piulen.

Maríns en Facebook naveguen que pareixen desnortats, semblant-se més a uns orats que busquen en qui estralegen.

I aixina ens du el vaixell, per rutes inexplorades d’idees destarifades, que mai reclamen consell.

El carter és molt volgut perque mai ens ha fotut.

Arriba com una ploma qui alegries o tristor en un senzill paper porta i és recurrent com maror, que en la mar al mariner fa sempre ser matiner.

Jo recorde quan xiquet a un carter molt ben vestit vindre a casa en un xiclet i en aspecte introvertit.

Tot mudat, ben apanyat la mà allargava “callat”.

—Bon dia, senyora!

—Bon dia, senyor!

—Té vosté un enyor que el seu cor adora?

—No sé qué respondre ni qué puc compondre!

—Senyora, el carter soc jo, que ací vinc com un mascleter a dir que mantinc l’ànima fallera joiosa i riallera.

—Qué porta en la mà?

—Perquè esta estampeta!

—De falles, pardal?

15

—Clar que no, xiqueta!

Que espaiet jo parle, i a voltes malparle, pero no m’enganye de quina és la data en que ens trobem.

—I pa qué volem eixa estampa xata que al remat m’enganye?

16

—D’este pobre home vol ser homenatge al Senyor del cel que en el temps del gel en un gran coratge home esdevingué!

—No sé de qué tracta!

—Del més sobirà…

—Deurem fer un acta!

—…que el món albirà!

Que ya ve el Nadal en un bon mural.

Era la dòna ma iaia, i el carter un senyor bo que de família semblava de tant donar-nos sabó.

Els sobres ben a diari com excels intermediari.

I l’estampeta velleta tots els anys ens la portava, ben bonica, a mà, com una carta de gal.la, que millor peça d’un arbre en les mans mai no pot cabre.

El carter ens duia multes, també els extractes del banc; a voltes frases molt cultes, i en les festes massapà.

Quan sonava el timbre en casa el meu braç era una espasa.

La porta obria jo alegre en els ulls mirant la saca: Vindrà el tebeo del tigre O hauré d’esperar un haca?

I potser res no n’hi havia, però el carter somreia.

Era abans del nou Nadal; fora d’horari venia, fidel com un fi sedal, i l’aroma desprenia a castanyes i torrons en formeta de bastons.

En els temps que ara vivim ja no gasten uniformes, que la gent ja no escrivim sino wasaps i els informes de Hisenda o de la Llum pa pegar-nos patatum.

Però el carter d’altres anys jo sempre recordaré: un bon home, sense afanys, que el seu rostre tindré on les persones estimen ad aquells que les inspiren.

I ací ve la pitonissa desembarcant de la drissa Sempre que el poble té fam, ningú d’això no se’n salva, que té igual menjar la valva com el peix tret en un ham amagat en un velam.

Si es mastega, bona cosa; si està dura, més fibrosa; lo important és el llenyam.

La fam té el futur obert per a moltes de les cases que en ajuntar unes brases creuen que han descobert el pastís ben recobert de nata o de xocolate, i no tenen més que un mate pero res d’un camembert.

En una d’estes casetes, blanca fora i blanca dins, que no ha sabut de jardins, ni de copioses aixetes, vivien dos xicotetes criatures del Senyor bendites del monsenyor que habitava entre els ascetes.

Ells eren dos germanets –guapa ella, ben lleig ell– que en la fam de l’any aquell somniaven en uns panets –molls i plens de bons granets– que la fam els la llevara com si fora una alifara tota plena de platets.

Ni els pobres sabien com ni tampoc sabien quan se’ls donaria en xampan encà que fora un repom.

I, en eixes, de gran renom conegueren una dòna que no era gran madona i tenia majordom.

VERSAT MAJOR

Al sendemà se n’anaren a vore la rica dama, en una apresa soflama, i a la porta li tocaren.

De la finestra els miraren en sorpresa i alegria: ajudar sens truaneria de seguida contemplaren.

Eixa bella senyora era rica i no de poble (se li veia a l’immoble…), llegida i molt viajadora.

Antany va ser la tutora de dos animetes febles, i els esperits indelebles els cuidà i refeu tothora.

Havien sentit parlar que ella era pitonissa, i de manera insumissa decidiren preguntar.

“Vosté ens pot contestar a una pregunta molt fàcil?”.

Esta frase en to molt gràcil la xiqueta va amollar.

Tragué com una farola on va mirar decidida.

Quin camí de por ordida se’ls transforma en senderola?

Per damunt com una mola, del futur i fam passà; la il.lusió els traspassà d’abandonar la barraca.

I els dos germanets feliços volgueren menjar bé prompte no fora que un altre conte convertira en perdiços els aliments estantiços que acostumaven a prendre.

Ara deurien aprendre a no fer-se faxendiços.

I ací acaba el relat de la dama pitonissa que no va ser mai remissa, a un xiquet desangelat, de negar-li l’anhelat voler menjar com persones i estudiar com valentones en qualsevol Facultat

De cartes del banc, n’arriba un sac.

Si en obrir la bústia, colorins tu te trobes, mala cosa, lladró!

Busca el dia i el nom d’eixes tèrboles formes que te donen renom,

i pareix que t’aclamen oferint-te un miracle dels que els pits tots inflamen.

I a la fi, ells qué són?

Paperassa del banc, patracols, un malson, els extractes del compte, la factura de l’aigua, que gastes com un conte!, Els diners que se’n van, que les èlits ens furten i ens deixen en blanc.

17

La més boniqueta l’escriu la xiqueta.

Per això nos abellix a l’any escriure una carta.

Ho férem quan de xiquets desijtàvem els joguets mes dolços que una gran tarta que a tot lo món apetix.

Era la carta esperada per tots els pares del món: la carta als Mags de l’Orient, que és de vegades torment per a tots els rodamons i al temps la més encertada.

Quina il.lusió i quin goig esperar tots els joguets la nit de dormir ben poc.

I al costat del rodafoc deixaven els dels deserts de regalets un estoig.

18

Un sobre sorpresa, una altra promesa.

Era la festa més gran que se feia en el meu barri.

Això deia en full apart la guia d’aquell Bayarri que qualsevol valencià una vegada comprà.

I en un quiosc d’a pesseta que els jóvens ja no coneixen venien molt a presseta uns sobres plens de vertigen: croms, instruccions, soldadets i a jugar afiladets.

Els deien “sobre sorpresa”, grossos, blancs i en colorins, i l’emoció ben sospesa deixaven als teuladins que com aus se n’envolaven, doncs de festa precisaven.

I si vas de conya, un pocavergonya.

L’’enamorat canta i el mal no espanta.

I no haveu rebut alguna vegada un sobre cabut en una acampada?

L’obriu i qué diu?

La cosa malsana de no sé qué piu i Eixa marrana.

Però la més bella de les cartes de l’íntim regne del desig ve.

La força ignota bufant del vent vol que les lletres trenquen pancartes.

Fa de l’oblit la por que descartes eixes vergonyes que són del cel, i el baf alluntes, i cremes gel, i llums apagues: del món te fartes.

De gràcia, poca, que irònic proclama més sec que una soca l’olor d’una flama.

Alerta, germans!

Solteu bé la brama, que ve un aeroplà en sobres en rama.

I no sabem dir si la gent se’n farta del sobri esperit ocult en la carta.

I el full esgarres en gest poc destre, i ja no trobes abellidor allò que escrius en llíric estre.

Corrents envies al teu amor un vers compost en rimes ancestres, i el fat esperes baix del voltor.

Ací veiem a un xiquet que deixa el teléfon quet.

Els joves de hui en dia ja no escriuen en paper, ampren ferralles d’acer que gasten fins en l’alcria.

De jove un boli tenia que hui és ja l’antigüetat, i pertany al món passat, fent-li tots apostasia.

A un nebot que a mi venia la tablet volguí llevar, i quasi me va matar nomenant-me a ma tia.

I és que el jove desvaria per culpa d’esta adicció,

VERSAT MAJOR

d’humana aniquilació.

Temps als temps, quina ufania!

Ahir el centre invadia una tenda molt moderna.

Nos traurà de la caverna la nova tecnologia?!

Lo electrònic hui porfia la terrena condició, generant involució en tot qui tranquil vivia.

Hui hi ha molt de xirivia que se compra tot açò, donant-li molt de resò, fotent sa tesoreria.

Esta nova esclavitut ens ha fotut la virtut.

Molta gent a tota hora el mòvil mira , oblidant-se de lo millor de la vida, com és el sà bullici d’una bona fira, o eixe càlit retorn que du l’acollida.

No digues mai lector que ací hi ha mentida.

Fixa’t en eixa gent que ahí va enfollida, o que absorta la veus sobre la cadira mirant-se la pantalla, prou absorbida. És trist eixe retorn cap a l’Altamira, al temps que en eixa cova ja defugida, a penes el llenguatge era una tira per estar la paraula molt enfosquida.

Oix de tecnologia, cruel vampira que engendra esclavitut, jove, entumida, Tirem tots eixos móvils ja a la pira!

Salvem tanta adicció orada, desguarnida.

El mòvil a escaparrar i si cal a fer la mar.

Per culpa dels atifells ens estem fent geperuts, atrofiant-nos els cervells per les males actituts que en colps de certers cisells ens tornen molt decaiguts, quan els models més novells pel preu nos deixen ben muts.

Corre ves a la parella i dis-li que no vorà, ni aguaitant-se a una rella, el mòvil que ella ensomià.

“Per a Reixos” digué Eixa com si fora una plomà: “És que és una maravella”, en el seu cervell gravà.

Amenaça castitat si el nóvio trobar no alcança, en máxima habilitat, un mòvil de gran folgança.

Aixina es veu apurat, busca de bona alabança i gran portabilitat el producte de bonança.

Per fi ja el troba el bon xic i l’ànima tranquil.litza.

Gràcies al trasto del clic la calma al remat divisa i com en aquell conte antic: No te de carinyos sisa ni se li arruga el melic

El món dels emoticons produixen abduccions.

La paraula ha dit adeu per a expresar emocions, ara hi ha un nou altaveu que nos du alienacions.

Pels fumerals de la casa pugen els emoticons, de la gent que mai descansa d’enviar abjuracions.

I el llenguatge no verbal ha perdut admiracions, doncs ara el món actual oferta altres solucions.

Amorrats a la pantalla tots preguen aclaracions per xats que semblen metralla, de tantes inculpacions.

Pares dels grup de l’escola dedicats en adjuncions a transformar-se en gentola en les seues afliccions.

Que sí el mestre té mania i d’examens agressions és tota una alegoría, que mereix alegacions.

I el dia es passen aixina en estes conversacions, sobre materia alevina que acaben sempre en friccions.

19

I ara venen els pirates a fer coses insensates.

Mòvils hui fins als gats tenen i ausades que s’entretenen.

Una espècie aniuà esta nova esfera, de nom ciberpirata, que sempre ataca, omplint-se de monedes en l’almoinera a costa d’eixe fava, que tot acata, i veu com sense pèl, buiden la sucrera.

En la falla els dos gatets juguen en els aparells, pels que se senten atrets sense fer cas als aucells.

Estos mòvils tant abracen Que als gatets ben espatarren.

Estem molt indefensos en estos tipos que ens furten i roben totes les nits, alivien les butxaques, i deixen en pipos tant a pobres floristes, com als ferits.

Són pillastres i lladres estos agriotipos.

20

Si tu pots protegix-te, no pergues bregues doncs en els seus malwares i artificis a tot el món desplomen, com unes magues.

Nyas! Al primer que aguaita paga els seus vicis i aquells que eren molt rics, pergueren ses pagues.

Has de comprar l’escut, que d’esta gentola a tu et defense i salve, de tots els mals cucs que al teu PC s’apeguen com fa la cola i d’estos carteristes que fan molts trucs, i saben esfumar-se de la perola.

Llevat a estos lladres sempre de damunt, Instal.la l’antivirus en l’ordinador, actualitza-te’l sempre, ten-lo per tu a punt.

Que a tu mai pot faltar-te este embaixador!

Perque tu te resolga el mal assunt.

Ja ho diguérem ací adés, tant de mòvil no és gens bo, doncs mal sempre és l’excés I hem de dependre a dir so.

Que si no la gent s’esmarra i se n’apuja a la parra.

Aixina que ara els llevem el mòvil pel seu mal ús, i anirem en ells al fem si continua el seu abús.

I ja ens poden engabiar que no ens faran canviar.

Lo mateix passa en humans, dèficit atencional, que no teníem abans ni en el temps condicional.

Esta espècie degenera i l’espolsem en granera.

Fem un bon ús tecnològic, que en això ens va la vida doncs és millor lo analògic per a la ment deseixida.

No te faces un adicte t’ho diem en un edicte.

I si cal correu urgent, sempre te’l durà un valent.

Esta cama simbolitza la prestea mensatgera, que l’encomana precisa per a minvar-nos l’espera.

Doncs quan ens calen les presses, un genet ben solitari a velocitats expresses ens ho entrega a diari.

Faena que no es valora perque hui en dia el retràs pareix que ja no s’olora, o que fora un contrapàs.

Per això han ficat els drons a tota circulació, que van més ràpids que els trons per a la disposició.

TINC UN CORREU PER A TU

Lema

FALLA

Gran2O21

21

Vicent

ALBERT GARCÍA

SECCIÓ 7ª B Artista

RESILÈNCIA

digital

22

P

andèmia, confinament, crisi... són conceptes que actualment s’uneixen en una simbiosi de lluita i esforç permanent, però... què ha suposat per a nosaltres la tecnologia durant el transcurs d’aquest període? Ha estat a la disposició de tothom? Ha mitigat la por, la desesperació i la soledat de la ciutadania en igualtat de condicions?

Lamentablement, no ha sigut així.

En primer lloc, és admirable com l’ésser humà tracta constantment d’adaptarse a les irregularitats d’un escenari tan desolador com ho és aquest. Sense cap dubte, un dels pilars fonamentals d’aquesta adaptació han sigut els smartphones, perquè ens han permés l’accés a la informació, ens han facilitat la realització de compres online i han assegurat, en la mesura del possible, la continuïtat de la formació acadèmica

i les tasques laborals. Així mateix, aquesta situació també va propiciar l’aparició de múltiples iniciatives: les plataformes de comerç electrònic van habilitar descàrregues de llibres gratuïts, diverses universitats van oferir cursos amb certificats en línia, les descàrregues d’una gran quantitat de jocs van passar a ser gratuïtes, i projectes com aquests, infinits.

No obstant això, un dels aspectes essencials que ens ha permés afrontar la situació actual, ha sigut, indiscutiblement, la connectivitat.

Aquest confinament ha demostrat que tant una mostra d’afecte, com bé pot ser una carícia, un bes o una abraçada, així com una breu conversa telefònica amb els teus sers estimats, són essencials per a mantindre una estabilitat emocional.

RESILÈNCIA DIGITAL

De tota manera, què ocorre amb el 8% de la població que no té accés a internet? Què ocorre amb aquelles persones que no tenen coneixements per a utilitzar-ho? I què hi ha d’aquells llocs on la instal·lació del servei suposa un cost molt elevat? És possible que algunes persones no hagen necessitat d’internet fins al moment, però s’ha evidenciat la importància de les eines tecnològiques en temps de crisi. No ja només per l’accés a una informació actual o de caràcter crític sanitari, sinó pel mer fet de poder veure als nostres sers estimats.

La bretxa digital és una realitat i en aquesta crisi sanitària s’ha tornat més visible. La desconnexió digital pot generar sentiments de soledat i exclusió social i, no tan sols això, sinó que produeix irregularitats en l’aprenentatge i competències, desencadenant una desigualtat en les oportunitats i accentuant les diferències socials. En l’educació, l’impacte també ha sigut notable, no es pot donar per descomptat l’accés i la facilitat de les famílies per a connectar-se a internet: escassetat de dispositius electrònics, connexions inestables, manca de coneixements...

No obstant això, eliminar la bretxa (o minimitzar-la tant com siga possible) és una responsabilitat compartida, tant les organitzacions privades com els Governs i el sector públic haurien de reflexionar, comprometre’s i actuar en conseqüència.

Però, què ha suposat per a les falles la situació ocasionada per la pandèmia del covid-19? Malgrat la reducció que ha patit el cens faller i d’estar travessant un dels pitjors moments econòmics, la permanència de les falles és un indicador de la importància i del sentiment que genera una festa tan representativa com aquesta en les comissions falleres. I és que, les falles han eixit victorioses d’altres durs moments històrics, com la crisi financera del 2008 i la crisi del Petroli de 1973; no és d’estranyar, per tant, que siguen capaces de resistir a una realitat tan delicada com aquesta.

Però és que, al cap i a la fi, què podríem esperar? Les falles són creativitat col·lectiva, salvaguarden les arts i artesanies tradicionals, contribueixen en el modelatge de la seua identitat cultural i la seua cohesió social, permeten la conservació de la llengua valenciana i són motiu d’orgull per a la comunitat. No hem d’oblidar que la resiliència tan característica que tenen, no és per tractar-se només d’una festa basada en un monument artístic tradicional, les Falles són llum, color, música, cants, flors, comèdia, diversió, solidaritat, unió, sentiment, sàtira, balls, fum i pólvora, són indumentaristes, músics, artistes fallers, pirotècnics, artesans, comerciants, floristes, hostalers, perruquers, xurrers, fallers, fotògrafs i moltíssim més. Després de tot, les Falles, som nosaltres .

Juan Ruiz.

23

Bibliografia: Levanta la Cabeza (22 / Mayo / 2020).

Encuentro Digital. Atresmedia.

Levanta la Cabeza (27 / Marzo / 2020). Brecha Digital. Atresmedia.

Domínguez, M. (24 / Agosto / 2020).

Las Fallas son inmunes a la Covid-19.

Levante.

El Cronista. (24 / Abril / 2020). La tecnología en tiempos de pandemia y post-pandemia.

SueMissIndie. (4 / Diciembre / 2016).

Diario del Viajero.

BENVINGUTS/DES a una NOVA ERA Hui

24

podem parlar de mons diferents, de costums diferents que res tenen a veure amb les d’abans. Que bonic és recordar quan vivíem en una època en la qual el contacte amb els altres, era necessari. Venien a casa a buscar-te per a eixir al carrer a jugar i ací comparties riures, abraçades i algun enuig, que s’oblidava als cinc minuts. I ací estava la teua mare, la que sabia tot el que feies, era un pur filtre d’informació, per la qual cosa tot estava més que controlat per ella.

Els estius es feien curts perquè espremies el temps al màxim. Les cartes que et manaven les guardaves amb recel i una sensació estranya envaïa el teu cos (una gran emoció) quan manaves o rebies una de la teua millor amiga o amic. Fins i tot, sabies els dies en què tardaria a arribar la carta que t’havien manat, depenent de la situació en el mapa.

Ens reuníem a les biblioteques i apreníem a estudiar en grup (el contacte era latent). Teníem una agenda que amb els anys anava creixent en volum de paper perquè en ella contàvem totes les anècdotes que

ens succeïen tots els dies. També el nostre cor s’accelerava quan la cabina telefònica sentíem xiular perquè els diners s’acabaven i ja no podies escoltar més a l’altre interlocutor i amb rapidessa t’acomiadaves.

En l’anhelada primera comunió ens regalaven els cassets per a poder gravar la teua cançó preferida que sonava en la ràdio i en ser gravada, podies escoltar-la totes les vegades que volgueres. Amb els àlbums de fotografies féiem reunions familiars i ací es reflectia l’art que tenia cada persona amb la seua càmera fotogràfica, a més de convertir-se en un moment de compartir riures i emocions amb els teus éssers més estimats, i adonarte de com ha passat el temps (per la manera de vestir, el pèl…..)

Els dissabtes i diumenges a la vesprada, sempre hi havia el mateix pla, baixaves a llogar una pel·lícula al videoclub del teu barri i gaudíem d’una magnifica tard de cinema a casa amb roses i sense gastar-te diners.

I sense donar-nos a penes compte, compartíem un temps molt valuós amb els nostres, que no tornaria mai.

BENVINGUTS/DES A UNA NOVA ERA

Vam aprendre a viatjar amb els mapes de carreteres que una vegada els desdoblegaves, tornar-los a doblegar era tot un misteri, i quan no trobàvem el lloc anàvem preguntant a la gent perquè ens guiara fins a arribar a la nostra destinació (no es diu que preguntant es va a Roma, perquè això féiem).

La vida en el barri era fantàstica, cada barri de la ciutat semblava un gran poble on veïns i comerciants, tenien plena confiança per a fiar la venda del producte. Si algun veí o veïna no tenia diners per a pagar, ells l’anotaven en les seues llibretes i quan pogueren ho pagarien, clarament les persones eren fidels als comerços del seu barri, cosa que hui dia ja no ocorre.

Després miraves el moble del saló i tots tenien un gran atles o una enciclopèdia que ens ajudava a conéixer moltes coses del món que ens envolta, així com ens servia per a ajudar a estudiar, era la Wikipedia del moment perquè tot era ací. I això sí calia renovar-ho cada cert temps per a actualitzar la informació (encara record quan venia a casa el venedor i ens deixava veurela durant uns dies).

25

Era una gaudida escoltar els discos de vinil de diferents grandàries (eren una joia i estaven ben guardats en una caixa de fusta perquè no es deterioraren), passant hores i hores a casa amb els artistes favorits dels nostres pares. Quina meravella!

El caràcter de les persones ha canviat una barbaritat, eren amables i pacients, en Eixa època daurada no hi havia pressa per arribar als llocs.

Però a més, la puntualitat de la gent era primordial perquè no hi havia cap mitjà per a comunicar a l’altra persona, que arribaries tard, de manera que complies sí o sí amb l’hora establida.

Va arribar la gran revolució del segle passat, la qual cosa anava a trencar tots els esquemes, clarament anava a canviar el nostre estil de vida per sempre. Però va arribar l’any 1983, i li van donar per nom “Internet” que vindria per a canviar tot el nostre món i per a accelerar les comunicacions entre i més encara amb la introducció al mercat dels telèfons mòbils.

BENVINGUTS/DES A UNA NOVA ERA

26

Mitjançant els anys 90, va començar l’era de les xarxes socials que amb el pas dels anys van anar augmentant.

Es va començar amb els videojocs i fins a l’actualitat com és el wasap, twitter, Instagram, YouTube i destacant Facebook, que va ser creada l’any 2004, per un universitari anomenat Marck Zukenberg.

Sens dubte, internet ens aporta independència i rapidesa, tenint tot a l’abast per a treballar però també ens exposem al fet que tot el mon veja com som i es trenque la intimitat de les persones.

Els xicotets i xicotetes de hui dia, comencen a més primerenca edat la seua utilització amb tot just mesos, es queden embadalits mirant qualsevol pantalla ja siga d’ordinador, de mòbil o de la Tauleta. Però no sols això, el seu esperit d’explorador que la seua edat comporta, els fa investigar i

dominar el tàctil amb total seguretat i vehemència (per això, en la nostra falla d’enguany, el bebé simbolitza el que les noves tecnologies han portat a la nostra societat, plançons ja naixen amb un portàtil sota del braç). Són vertaderes esponges del saber que tant per imitació com per exploració comencen a conéixer i a introduir-se l’era de la informació en el seu estil de vida.

La era de la informació ha portat avantatges i també inconvenients, que hem d’assumir per a avançar com a ciutadans de la nostra societat, això sí, podem marcar-nos unes pautes i uns límits perquè no hi haja una dependència cap a les tecnologies, i ho fem amb cautela.

Per tot això i per tot el que ens queda per avançar, Benvinguts a la nova era!

Laura Moraleda.

UN CONFINAMENT molt conectats/des

A

rribat el mes de març i amb la posada a punt de tot el que una comissió fallera necessita per a gaudir de la seua setmana gran, comencem a sentir en les notícies i en les xarxes socials que el Covid-19 havia fet la seua presència en els carnestoltes mítics de Venècia, la qual cosa donava lloc a la seua suspensió per part del govern d’Itàlia (un dels països més assotats per aquest virus, en comparació amb altres països del món).

Véiem molt lluny el virus i no ens estàvem donant compte, que ja estava a Europa i en breu, arribaria fins al nostre país, a causa de la gran connexió territorial dels ciutadans europeus així com la resta de països del món. Fins i tot, ens ho preníem de broma i ens disfressem de “coronavirus” perquè era el tema més sonat del moment.

sentia dir per part de molta gent: enguany us quedeu sense falles, no hi haurà falles, suspendran les falles…. així successivament. Les falleres i fallers no ens féiem a la idea de quedar-nos un any sense les nostres benvolgudes Falles, després d’haver estat tot un any esperant el mes de març, el véiem molt llunyà i fins i tot, impossible.

Estàvem immersos en una mar de dubtes, sobre si les celebraríem o no.

Però va arribar Eixa vesprada fatídica per a tot el món faller, no sols de València sinó també per a totes les poblacions que celebren falles com a la nostra ciutat, Eixa vesprada del 10 de març del 2020 en la qual el nostre president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, anunciava en el nostre canal autonòmic de televisió, la suspensió Ens continuaven atipant a notícies de la nostra festa germana la negatives sobre el virus i cada Magdalena Vitol i a continuació, vegada s’estava acostant més a la anunciava que la nostra festa nostra ciutat, amb la preocupació fallera quedava suspesa el mes de que les nostres festes començaven, març i per a acontentar-nos, ens ja teníem tot preparat, i ja se comunicaven que eren ajornades

27

21 DAROCA

28

per al mes de juliol, perquè així fa a tindre falles? Què faríem eixos més calor i el virus no afectaria tant dies, sense estar en el casal? Sense les persones. anar a l’ofrena? Sense plantar les nostres falles? Sense ballar en Sense paraules ens quedàrem tot les discomobils? Sense anar pels el col·lectiu faller, no ens el podíem nostres premis del llibret i dels creure. Tots ens vam quedar, durant uns dies, en estat de xoc ja ninots de l’exposició? A vegades, que això no havia ocorregut mai pensàvem si el que ens estava (la suspensió de les Falles només succeint era un malsomni o una havien sigut suspeses 2 anys en realitat. Tot se’ns ensorrava perquè la Guerra Civil Espanyola) però anàvem a estar confinats, és a dir, per desgràcia, ens tocava viure- tancats a les nostres cases sense ho una altra vegada. Atònits al poder ajuntar-nos ni celebrar les que estàvem vivint, els casals nostres festes. De sobte, ens trobem replets de calaixos de begudes, de amb un estat d’alarma imposat pel llenya per a les paelles i torrades, govern que ens prohibeix eixir de les menjades per als fallers i falleres, nostres cases, excepte per a anar els carrers senyalitzats per al seu al metge, comprar o treballar, això tancament, les garlandes lluint ja sí, sempre amb un justificant pel a les nits, cossos centrals de les mig ja que en cas contrari podien falles grans en els racons de les multar-te. Un estat que mai havia diferents demarcacions (com és el viscut en tota la meua vida, amb cas de la nostra, el bebé i la bústia moltíssima por i amb la incertesa embolicats en plàstics) i tot això, del que passaria a partir d’ara. per a res. Tot es va esvair en un Des d’aquest precís moment, ens segon i la tristesa ens va embargar comencem a donar compte, que des d’aqueix precís moment. el problema es posava molt seriós Molts dubtes ens sorgien en la i havíem de complir la normativa nostra ment, al març no anàvem amb solidesa i amb responsabilitat.

El meu primer pensament va ser per a ells, quantes il·lusions truncades per als nostres representants de l’any 2020. Ainara, Yeray i Bea, els seus noms seran recordats sempre en la nostra memòria, perquè van viure com es quedaven sense les seues anhelades falles. Les seues il·lusions es van esvair en un obrir i tancar d’ulls (tant a ells, com a la resta de representants de totes les comissions de la nostra ciutat i resta de poblacions). No anaven a poder gaudir d’aqueix somni que ja tenien molt prop de complir, no van poder estar amb la seua comissió en tots els actes, no van poder lluir els seus preciosos vestits que amb tant d’amor i delicadesa els havien cosit les seues indumentaristes, perquè fins a aqueix mateix moment, estava sent un any espectacular i inoblidable. Tots pensem en ells i se’ns va ennuvolar la vista plena de llàgrimes, llàgrimes d’impotència perquè es quedaven amb la mel en els llavis, sense poder assaborir la setmana que es quedaria en el record, per a la resta de les seues vides.

UN CONFINAMENT MOLT CONECTATS/ES

En un trosset del meu cor estaven ells i elles, tota la meua comissió que amb tant d’esforç i sacrifici havíem aconseguit tirar cap avant, un altre exercici faller més a la nostra esquena. Ja tenien els penja-robes preparats amb les disfresses i roba de valencians per a lluir els dies de falles. Res ni ningú s’imaginava, la qual cosa aquest brutal virus era capaç de fer i trencar la il·lusió de tantes i tantes persones com som tot el col·lectiu faller. Mentrestant, milers de wasaps m’arribaven al mòbil amb mostres de suport, perquè el que se’ns venia damunt anava a ser molt dur i el millor en aquests casos, és unir-se i intentar remar el vaixell tots alhora i a l’uníson. I això vam fer tots junts.

Per a sentir-nos que estàvem units, creguem un grup de wasap de la falla per a fer activitats i estar “més connectats” que mai, durant el confinament. Qui ho diria que un grup de wasap anava a ser fonamental durant aquesta etapa de la nostra vida? Gràcies a aqueix grup, tota la comissió va estar connectada, va estar informada,

va estar entretinguda, va estar i com no, no anaven a ser cremats ocupada i sobretot, va fer que molts com la tradició mana en la nit de fallers i falleres no s’enfrontaren a Sant Josep. la soledat de les seues cases.

Eixa nit, la nostra València va Infinitat de pensaments venien a emmudir, una enorme tristesa la meua ment, un 15 de març no va inundar els cors de totes les anava a poder baixar al casal bé falleres i fallers que componen prompte, per a ajudar a plantar cadascuna de les comissions de la la meua falleta infantil ni anava nostra ciutat i altres poblacions. La a recollir els meus ninots de il·luminació que decorava la nostra l’exposició (justament enguany, demarcació va ser apagada i un els dos havien sigut premiats com els millors de la seua secció), no grup de fallers i falleres, quedàrem anava a poder ofrenar a la Mare en el casal per a deixar el carrer de Deu amb els meus fills i la meua sense els sacs d’arena per a la dona, Eixa il·lusió es va apagar plantà, recollir tota la cartelleria com a una altra molta gent se’ls va necessària per al tancament del carrer, les tanques apilar-les totes apagar també. perquè se les emportaren i tancar I ací estava la nostra falla d’enguany, el casal fins a una altra ordre. I és al final del carrer Calataiud es va que d’un dia per a un altre, es va quedar la bústia de correus i el bebé acabar la normalitat que estàvem amb el seu ordinador i és que el també va necessitar avisar perquè vivint. Tot va passar a ser una el retiraren i tornar a la seua casa, mar d’incertesa, mil preguntes al taller de Campanar. Molt tristos ens féiem i no trobàvem resposta també perquè enguany, la tradició i alguns mitjans de comunicació no es compliria amb ells, no anaven només feien que soltar i soltar a rebre la visita del jurat i no anaven informació sense base informativa, a ser observats per fallers i falleres simplement havíem de fer cas a

29

21 DAROCA

les fonts oficials amb els seus respectius comunicats, res més.

30

evitar l’aglomeració de gent). I és que mai havia vist com es cremava una falla amb unes pistoles en En la plaça de l’Ajuntament, havien flames, que accionaven el cos de trossos de la falla municipal major, bombers. Em va faltar sentir el el bust de la meditadora es va castell, em va faltar veure’l, em va convertir en la icona del Covid-19 faltar fer-lo olor i sentir-lo amb la per al món faller. Li van col·locar traca prèvia que sempre sona quan una mascareta realitzada amb s’encén la metxa i que embolica la tela, en senyal de duel i lluita falla de fum i flames de foc. Va ser per totes les vides que el virus una situació molt escruixidora. s’estava portant.

I és que la força extrema dels fallers Peró no podia quedar-se molt i falleres va donar resultat, es va temps allí perquè amb la pluja realitzar una campanya en els i el vent el cap es desgastaria mitjans de comunicació per a no moltíssim. Per això, la nit del 16 de cremar la icona de la meditadora i març, els bombers van calar foc al va donar els seus resultats. La unió cos de la meditadora i van salvar va fer la força i aconseguim que el seu cap (guardada en els espais només cremaren el bust i no tota la habilitats per l’Ajuntament, en La meditadora.

Marina, per a guardar diferents falles). Però va ser una nit molt Seguint amb el tema de la falla, a freda, encara la recorde i se’m més de la nostra que ja es trobava posa la pell de gallina perquè al carrer, com hem esmentat amb no hi havia absolutament ningú anterioritat, moltes altres estaven al carrer, solament els bombers en procés de muntatge o ja i les autoritats de l’ajuntament estaven quasi acabades. Va ser el que era d’obligat compliment la cas de diverses falles de la secció seua assistència a Eixa cremá especial com Na Jordana, Cuba o improvisada i sense avisar (per a la del Regne (va ser cremada per

uns vàndals) que van haver de cremar-se aqueix dia 16 ja que va ser impossible el seu desmuntatge degut a la complexitat del muntatge d’aquestes.. Unes altres si van poder desmuntar-se i ser emmagatzemades per a les falles del 2021, unes altres no.

Per primera vegada, en la història de les falles, anàvem a viure un fet històric, “les falles anaven a ser “desplantades per a ser guardades”, qui ho diria? En quin cap cap, que una falla es poguera desmuntar per a emmagatzemarla per a l’any següent? Aquesta situació estava trencant totes les meues estructures mentals que es van anar forjant al llarg de la meua existència. I és que al meu pare sempre, m’havia ensenyat que una falla com a art efímer que és, es construïa per a cremar-se en la nit de Sant Josep.

En el nostre cas, el nostre artista faller Vicent Albert es va posar a la feina i amb el seu equip de treball va recollir al més prompte possible, les nostres peces per a retornar-les al

UN CONFINAMENT MOLT CONECTATS/ES

seu taller ja que va considerar que anaven a estar millor guardades i cuidades que en altres naus que va proporcionar l’ajuntament de València. Així que allí aquesta la nostra falla gran, esperant eixir com més prompte millor per a lluir en la nostra demarcació.

Amb respecte, a la nostra falla infantil es va quedar a la porta del taller a Aldaia. A Santi Muñoz no li va donar temps a portar-la al casal ja que esperava al muntatge de la carpa i una vegada repartides totes les falles, començaria amb la plantà de “Quan Plou”, una falla plena de sorpresas, però la gran sorpresa la vàrem tindre nosaltres.

El govern va decretar l’estat d’alarma el 16 de març del 2020 perquè la situació sanitària així ho requeria, el gran augment de casos positius amb covid va fer que ens confinaren a totes les persones en les nostres respectives cases.

D’ací, naix al que anomenem “confinament”, on totes les famílies anaven a haver de romandre en els seus domicilis sense poder

eixir al carrer, excepte per a anar a comprar als supermercats, passejar a les mascotes o anar al metge (si la saturació t’ho permetia).

Tota València immobilitzada, tota Espanya, tot es va parar. Sense voler-ho, estàvem immersos en una greu pandèmia que mai haguérem pensat, en ple segle XXI. Pel que va desencadenar que les noves tecnologies impregnaren les nostres vides amb més importància que mai. No només podíem parlar amb els nostres familiars i amics, sinó també molta gent anava a poder “teletreballar” des de les seues cases, ací naix l’anomenat “teletreball”. Com combinarem la vida familiar amb la vida laboral, des dels nostres domicilis? Donem les gràcies a l’existència del mateix perquè si no s’hagueren perdut més llocs de treball, si no hagueren existit les tecnologies i internet, beneïda internet.

Però tornant al tema del confinament, realitzem la setmana fallera confinats, en la qual celebrem els diferents actes a les

nostres cases. Comencem amb la plantà, en la qual majors i infantils amb diversos materials, joguets i peluixos van construir la seua falla en un lloc visible de la casa i estarien present tots els dies de falles.

Als membres de la nostra comissió ens encanta menjar i menjar, i per això no van faltar els concursos de tapes i menjars casolans com a arrossos al forn i paelles, a cadascú més rica i amb millor pinta i en les quals el jurat va tindre molt difícil la seua decisió ja que van haver una gran quantitat de participants.

Tampoc ens podem oblidar del concurs de postres casolanes en els quals la presentació va ser clau per a decidir el guanyador (amb tot el temps del món que vam tindre, ens tirem hores i hores en la cuina, de manera que les postres van ser molt elaborats i decorats).

No va faltar en la discomóbil, el ball caracteristic de la nostra comissió, “Salomé” de Chayanne amb una alta participació de les nostres falleres i fallers de totes dues comissions.

En les bases del concurs, es va

31

21 DAROCA

32

Va arribar el dia de Sant Josep, ja de normal és un dia trist perquè acaba l’exercici faller, però en aquestes circumstàncies, el vivim amb més tristesa encara, sense poder veure’ns, abraçar-nos i sense poder felicitar els nostres “Joses, Pepes, Josefas” de la nostra comissió.

Però Eixa tristesa es va convertir en alegria quan una fallera ens va mostrar el vídeo que havia realitzat Va arribar la vesprada de l’ofrena per a aquest dia. Va realitzar a la Verge aqueix 17 de març, amb pinces de tendir la roba, una una vesprada que anava a ser original cercavila simulant el nostre molt especial per als nostres estendard, les nostres falleres representants del 2020 i tota la majors i presidents i la resta de la comissió. Al no poder fer-la, se’ns comissió. Treball minuciós, cura va enginyar la brillant idea de fer al mínim detall ja que les falleres un vídeo de tots els daroquins i portaven la seua banda de la falla i daroquines ofrenant a la mareta, al qual li va acompanyar la música fent la seua particular ofrena pròpia d’una cercavila fallera. des de les seues cases, perquè tant Ainara com Yeray i Bea no Però una activitat important que se sentiren sols i saberen que realitzem durant tot aquesta etapa sempre la seua comissió estava per a donar-los suport. Vam tornar va ser solidària, va ser una activitat a demostrar el nostre enginy i molt bonica com va ser l’elaboració creativitat i cada família va muntar de mascaretes artesanals per a el seu altar a casa per a realitzar diversos centres de menors de una xicoteta ofrena, que sempre la Picassent i altres localitats, per a l’Hospital de Manises, l’associació recordarem així. decretar que els participants havien de desenvolupar la seua creativitat per a mostrar el ball disfressat, i es podia incloure alguna sorpresa en aquest, que fora el més original possible.. Va ser una de les activitats més divertides de la setmana i com no, van ser publicades en totes les nostres xarxes socials, per al delit de tots els nostres seguidors i seguidores.

ASPANION (que ens uneix una estreta relació ja que col·laborem amb ells l’exercici anterior). I per què ho vam fer? Això va ser pel fet que a l’inici de la pandèmia no hi havia mascaretes suficients per a cobrir les necessitats de tota la població, així com als hospitals mancaven del material necessari. D’aquesta manera, diverses falleres i fallers es van organitzar per a tallar teles, tallar les gomes, cosir les màscares i entregar-les a aquests llocs anteriorment esmentats.

Però no sols a ells, sinó també van ser entregades a molta gent del nostre barri que ens feia arribar la seua petició, i com no, ací va estar la nostra falla per a col·laborar amb totes les persones que les necessitaren. Gràcies a aquesta labor, el periòdic Llevant Digital, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va fer un xicotet reportatge perquè tot el món vera com havia sigut l’organització i planificació de la fabricació de les mascaretes (publicat per Moisés Domínguez).

Durant la setmana fallera, també gaudim de la revista que ens va

UN CONFINAMENT MOLT CONECTATS/ES

preparar el nostre artista de la falla infantil Santi Muñoz, dirigida al públic infantil de la falla perquè passaren una estona divertida amb diverses activitats com a sopes de lletres, mots encreuats, acolorir imatges, retallar-les, etc.

Cada activitat anava tematisada amb cada falla infantil que planta enguany. La nostra activitat va ser tematisada amb la pluja ja que la nostra falla infantil es titula “Quan plou”.

aquesta plataforma comunicativa a totes les comissions falleres, i la nostra falla no va ser menys. La secretària va convocar la primera junta general telemàtica de la història de la nostra comissió per a tancar l’exercici 2019-2020 i realitzar l’elecció del president o presidenta del 2021. Es va realitzar la junta i va eixir elegit per cinqué any consecutiu com a president Vicente Piedrabuena Gil.

Skype, zoom i altres plataformes digitals van ser usades per tots nosaltres com a senar havíem fet mai. I hem de donar gràcies a la seua existència perquè si no l’aïllament social haguera sigut moltíssim més dur del que ha sigut i haguerem tindre conseqüències fatals.

Va arribar maig i la nostra falla sempre plantava la seua creu per a participar en el concurs que organitza Lo Rat Penat, cada any. Per motius de la pandèmia no vam poder realitzar-la en el casal però els nostres infantils van agilitar el seu enginy i des de les seues cases van fabricar la seua pròpia creu de maig realçada amb Va arribar l’element clau per a la diversos materials com a fustes, nostra comunicació, el programa flors artificials, flors naturals, en anomenat ZOOM. Una vegada dibuixos, cartolines, paper, i com de passades l’època de pasqua el totes va ser més original. mes d’abril, havíem de començar l’exercici i posar-lo en marxa. De I fins ací va arribar el nostre manera que, la junta central fallera confinament més connectat que va atorgar la possibilitat d’utilitzar mai, on les videollamades, el wasap, Vicente Piedrabuena.

Fins ací va arribar la nostra “diferent” setmana fallera del 2020 però havíem de tancar l’exercici i començar de nou un altre. Com ho fem? Si seguim confinats i no podem ajuntar-nos en el casal per a realitzar la junta general, com és tradició?

33

21 DAROCA

34

FOTOGALERIA 2020/2021

35

21 DAROCA

36

FOTOGALERIA 2020/2021

37

21 DAROCA

38

FOTOGALERIA 2020/2021

39

PARAULES A

Brillants 2O21

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

Vicente Quesada Bosch

40

Faller des que vas nàixer de la Falla de Carpesa, vas estar dos anys en la Falla de Bonrepòs i vas acabar en la Falla Daroca, on t’han concedit el màxim bunyol que concedeix Junta Central Fallera, portes aquesta gran festa en les venes.

Enguany tan rar, ha sigut el teu any, et pensaves que hauries d’esperar un any més, però no, per fi el tens i el vas gaudir molt al costat de la teua comissió i de la teua família.

Des que vas posar el peu en aquesta falla has estat abrigallat per tots i ajudant en tot el que podies, et vas vindre a aquesta falla per un amor i has rebut l’afecte de tots.

Podria estar així hores, però no, ara gaudeix d’ell lluint-ho en cercaviles, ofrenes i altres actes, orgullosa de com eres i continua gaudint d’aquesta festa al màxim.

Moltes felicitats de part d’aquesta gran comissió – família que tens al teu costat. Moltes felicitats i gaudeix-ho.

Vero Sáez.

21 DAROCA

ELS NOSTRES

Anunciants

Moltes gràcies per la vostra col.laboració.

41

falla

DAROCA

Pare Viñas i adts.

2O21

21 DAROCA

42

ANUNCIANTS 2020/2021

43

21 DAROCA

44

ANUNCIANTS 2020/2021

45

21 DAROCA

46

ANUNCIANTS 2020/2021

Carnicería Merche Mercedes Solaz Orduña

Especialidades en: - Carne de Potro - Embutidos propios

C/ San Juan de la Peña, 18 46019 Valencia Telf: 96 327 60 40

47

21 DAROCA

48

ANUNCIANTS 2020/2021

49

21 DAROCA

50

ANUNCIANTS 2020/2021

51

21 DAROCA

52

ANUNCIANTS 2020/2021

53

21 DAROCA

54

ANUNCIANTS 2020/2021

55

21 DAROCA

56

anuncio ayuntamiento

PROGRAMA FESTEJOS SEPTEMBRE2021

PRO 2O21 GRAMA Festejos J.C.F. OFICIAL DE Juliol:

DIJOUS 2 08.00 h. - “Plantà” de totes les falles.

DILLUNS 12 I DIMARTS 13 Recepció de los ninots para la Exposición del Ninot.

DIVENDRES 16 19.00 h.- Inauguració de l’Exposició del Ninot.

Presentació del Llibre Faller en l’Exposició del Ninot.

Agost: DIMARTS 31 10.00 h. - Clausura de l’Exposició del Ninot Infantil.

10.30 h. - Lectura del veredicte popular i proclamació del “Ninot Indultat Infantil” del 2021.

11.00 h. - Recollida de Ninots per part de les comissions fins a les 20.00 hores.

14.00 h. - Mascletà des de diferents punts de la ciutat.

17.30 h. - Entrega Premis Infantils.

Setembre: DIMECRES 1 08.00 h. - “Plantà” de totes les falles infantils.”

10.00 h. - Clausura de l’Exposició del Ninot.

10.30 h. - Lectura del veredicte popular i proclamació del “*Ninot *Indultat” del 2021.

11.00 h. - Recollida de *Ninots per part de les comissions fins a les 20.00 hores.

Tribuna instal·lada a l’Ajuntament per a repartiment de premis obtinguts per les falles infantils en les diferents seccions, i *llibrets de falla infantils.

DIVENDRES 3 09.00 h. - Entrega Premis.

En la tribuna instal·lada davant l’Ajuntament, repartiment de premis obtinguts per les falles en les diferents seccions i de llibret de falla.

14.00 h. - *Mascletà des de diferents punts de la ciutat.

14.00 h. - Mascletà des de diferents punts de la ciutat.

00.00 h. -“*Nit de L´*albà” de les falles en tota la ciutat.

OFRENA – VIA 1 / VIA 2

17.00 h.: OFRENA

57

21 DAROCA

falla

DAROCA

Pare Viñas i adts.

2O21

El programa de festejos pot patir variacions atés el context i la situació sanitària del moment.

58

DISSABTE 4 17.00 h.: OFRENA 14.00 h.: - Mascletà des de diferents punts de la ciutat.

OFRENA – VIA 1 21.15 h. - Rascanya.

01.30 h. - Nit del foc. Des de diferents punts de la ciutat.

DIUMENGE 5 10.00 h. - Ofrena de flors de les FFMMV i les seues CCHH davant la imatge del Patriarca en el pont de S. Josep.

11.00 h. - Homenatge al poeta Maximiliano Thous, en el seu monument, situat en l’encreuament dels carrers de Sagunt i Maximiliano Thous.

12.30 h. - Homenatge al mestre Serrano, que tindrà lloc en el seu

monument de l’avinguda del Regne de València.

14.00 h. - Mascletà des de diferents punts de la ciutat.

18.00 h. - Missa solemne en honor de San José en la Seu de València, oficiada per l’arquebisbe de València, Sr. Antonio Cañizares, oferida per Junta Central Fallera i el Gremi de Fusters, amb l’assistència de les FF.MM.V. i les seues CC.*HH. 22.00 h. - “Cremà” de les falles infantils.

22.30 h. - “Cremà” de la falla infantil que haja obtingut el primer premi de la secció especial.

23.00 h. - “Cremà” de la falla infantil de la plaça de l’Ajuntament.

00.00 h. - “Cremà” de totes les falles de València.

00.30h. - “Cremà” de la falla que haja obtingut el primer premi de la secció especial.

01.00 h. – “Cremà” de la falla de la Plaça de l’Ajuntament.

ATENCIÓ: En el moment d’imprimir aquest llibret el programa de festejos de la nostra falla no estava realitzat, estigues-te atent al tauler d’anuncis de la falla, a les xarxes socials i a la nostra pàgina web per a informar-te del programa.