Pactem nord XVII

Consorcio del Pacto Territorial para la Creación de Empleo, Pactem Nord

Llegir en valencià

PACTEM NORD INFORMA

Enero 2019 número 17

El Puig de Santa Maria.

Emperador.

SUMARIO:

Editorial: El año del turismo.

PÁG. 1

Análisis territorial: cultura, turismo y gastronomía. PÁG. 3 Especial municipal: De Albalat dels Sorells a Museros.

PÁG. 5 a 32

Foios.

@pactemnord www.consorci.info

EDITORIAL L’HORTA NORD, PARA TI Aprovechando la entrada de 2019, hemos querido hacer un alto en el camino y dedicar íntegramente este boletín al maravilloso patrimonio turístico de l’Horta Nord. Cada rincón de nuestro territorio merece tener su espacio en esta edición.

Desde que iniciamos PACTEM NORD INFORMA en marzo de 2017, la continua actividad, tanto del Consorcio como de los ayuntamientos y entidades colaboradoras, ha sido recogida en estos boletines; en este, nos planteamos la importancia que tiene una adecuada gestión turística tanto desde el ámbito local, como desde ámbitos supramunicipales, pues es evidente su impacto en materia de empleo y en el desarrollo turístico del territorio desde enfoques responsables y sostenibles.

El turismo genera en el territorio ventajas competitivas y de posicionamiento, fomenta el asociacionismo y la formación de redes, fomenta la sensibilización sobre la protección del patrimonio, y crea entre la ciudadanía un sentimiento de pertenencia, de orgullo y de responsabilidad.

Nuestro territorio cuenta con una gran riqueza patrimonial cultural y natural. Municipios turísticos como Puçol, el Puig de Santa Maria, La Pobla de Farnals, Massamagrell y Alboraya, han estado presentes, un año más, en FITUR 2019, considerada la segunda feria más importante de turismo del mundo.

Creemos que es necesario hacer mención a la Ley 15/2018, 7 de junio, de la Generalitat, de turismo, ocio y hospitalidad de la Comunitat Valenciana, en especial a su artículo 5º, en el que desarrolla los compromisos sobre los que se sustenta la política turística del Consell, siendo uno de ellos el compromiso de poner en valor los recursos turísticos y las nuevas capacidades de desarrollo, la colaboración con los agentes sociales, la cooperación inter empresarial y la consolidación, profesionalización y crecimiento del empleo de calidad en el sector turístico. Contamos, además, con el Libro Blanco para una Nueva Estrategia Turística de la Comunitat Valenciana, sobre cuyas directrices se articula el marco estratégico del turismo en la Comunitat y que pretende motivar la reflexión, la inteligencia colectiva de una sociedad y un territorio que tiene en el turismo su gran respuesta para una nueva prosperidad inclusiva.

Por todo ello, hemos querido recoger en este boletín una muestra de la riqueza turística que tiene l’Horta Nord. Os animamos a que visitéis www.turismohortanord.com, el portal turístico que Pactem Nord presentó en abril de 2012 en la jornada “La comarca de l’Horta Nord te abre sus puertas” celebrada en Moncada, y en el que se recopilan 502 recursos turísticos gracias a la colaboración de todos/as los/as técnicos/as municipales de turismo y agentes de empleo y desarrollo local.

Albalat dels Sorells. Castillo dels Sorells

Alboraya. Playa de la Patacona

Equipo Pactem Nord.

Representación institucional del Consorcio Pactem Nord: Presidente:

Rafa García (alcalde de Burjassot)

Vicep. Municipales:

Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:

Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (concejal de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde de Alboraya) Santiago Salvador (presidente de ASIVALCO) Ana Mª García (CC.OO.)

1

Museros. Ermita de San Roque

2

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

L’HORTA NORD, CULTURA, TURISMO Y GASTRONOMÍA En el Análisis territorial de l’Horta Nord se recogen diferentes aspectos significativos relacionados con el empleo, la formación y la gestión del territorio, además de subrayar otras circunstancias socioeconómicas propias de l’Horta Nord, motivadas en su mayor parte por la cercanía a la ciudad de Valencia.

En este apartado dedicado al estudio comarcal se incide en los bienes culturales, el turismo y la gastronomía

propia como un valor inherente a la vida de l’Horta Nord y que al mismo tiempo es un factor que puede impulsar su desarrollo económico.

POTENCIAL TURÍSTICO

GASTRONOMÍA DE L’HORTA La tradición culinaria de l’Horta Nord participa de la rica y variada gastronomía de la Comunidad Valenciana y el mediterráneo.

Sobresalen las especialidades de la cocina valenciana, con el arroz como ingrediente principal: la paella, arroz al horno, arroz a banda, “arròs amb fessols i naps”, y la “olla amb carn de San Pere”, ésta última propia de las fiestas de Sant Pere de el Puig de Santa Maria.

Otros platos de tradición en l’Horta Nord son el “conill amb tomaca”, el queso “de cassoleta” o de Puçol, el “all i pebre”, el puchero de Navidad o la sopa Bruta

L´Horta Nord dispone de diferentes oficinas de turismo en 6 municipios: Alboraya, Paterna, La Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria y Almàssera.

Cuenta, en la media entre 1999-2016, con unos 560 restaurantes (41.500 plazas), 390 apartamentos (2.154 plazas), 22 hoteles (2.500 plazas), 4 hostales (110 plazas) y 3 pensiones (68 plazas), repartidos entre Paterna, el Puig de Santa Maria, Burjassot, Puçol, Museros, La Pobla de Farnals, Alboraya y Tavernes Blanques, y 2 campings (en Puçol, con 1.800 plazas).

En total, 6.631 plazas de alojamiento.

BIENES CULTURALES

MUSEOS Destacamos, entre otros, los siguientes museos y colecciones museográficas: Observatori Astronómic (UV, Burjassot/Paterna), Museo Municipal de Cerámica (Paterna), Espai Cultural Les Coves del Batà (Paterna), Museo de l´Horta (Almàssera), Casa Museo Ignacio Pinazo (Godella), Museo Arqueológico Municipal de Moncada, Museo de la Imprenta y de las Artes Gráficas (en el Puig de

Se reconocen un total de 371 Bienes de Interés Cultural (BIC), ligados a la historia y patrimonio de l’Horta Nord, como casas señoriales, molinos, palacios, colegios mayores, castillos, torres, cuevas, cartujas, monasterios, azudes sobre las diferentes acequias que atraviesan l’Horta Nord, o poblados ibéricos.

En torno a estos bienes culturales ya se estructuran rutas concretas, como la de refugios y trincheras de la guerra civil, o al menos existe el potencial para diseñarlas.

Santa Maria).

3

4

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALBALAT DELS SORELLS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALBALAT DELS SORELLS

ALBALAT DELS SORELLS Albalat dels Sorells es una población con mucha historia. La etimología del topónimo procede del árabe “el camino”. Así ha continuado durante siglos como vía de comunicación, de transmisión de culturas y punto de encuentro, sin apelativo o con “de Codinats” primero y actualmente con el “de Sorells”.

Desde sus orígenes se reconocen la existencia de señores de destacados linajes como por ejemplo el de Teresa Vidaure, la tercera mujer morganática del rey Jaume; o los March, de la familia de Ausiàs March. Precisamente de ese siglo procede la casa señorial, que en el tiempo de la familia de los Sorells constituiría el actual castillo-palacio condal, uno de los exponentes del gótico civil más destacado de la comarca.

Atractivos municipales

En esta página, campanario de la iglesia. A la derecha superior, el Castell y sala de interpretación.

A la derecha inferior, festival de danza.

La visita al actual Albalat dels Sorells resulta fácil y sencilla. La línea 3 del metro tiene parada propia.

En unos cuantos minutos se deja “el Cap i Casal” y se entra en la huerta. Desde la misma estación ya se ven cerca las torres de “El castell”, rodeadas de un destacado espacio verde que recuerda el antiguo huerto del conde. Es un

13 5

punto clave para entender castillo-palacio condal. Se el dinamismo cultural y descubre la destacada plaza público de la localidad. que lo rodea, punto de encuentro festivo a través Actividades culturales del acto de la Crida o del Pregón de fiestas. Al entrar Allí se hace real “Albalat allí, se ve el patio gótico y en danza”, el festival una sala de interpretación. contemporáneo que Un documental abre la permite descubrir en la puerta a la historia y a los primavera las actividades valores patrimoniales del más innovadoras. En ese edificio. En ese mismo lugar hay momentos recinto, se realizan como “Julio a la fresca”, un actividades culturales de conjunto de actividades manera periódica que culturales variadas que permiten disfrutar del arte, permiten en el verano la música o de destacadas acercarse a la música o conferencias. el teatro de una forma En la misma plaza de “El agradable. castell”, un plafón informa de las posibles visitas que Al abandonar ese se pueden hacer en la parque, donde también población. La calle llega se encuentra el centro a la fachada de la iglesia. de salud o el mercado Una importante portada semanal; se llega al Centro en piedra presidida por Cívico, un lugar público los patrones Sant Jaume dedicado a actividades y Santa Quitèria y por los para los más mayores y Reyes Magos hace que la para la dinamización social. visita se detenga ante el monumento. Otro cartel El castell nos informará de la historia del templo, unos de los Enseguida se llega al pocos ejemplos del barroco

valenciano dedicado a esta conserva entre el escenario triple advocación. rural.

En ese viaje aparecerán Un paseo por la instalaciones deportivas, gastronomía y la huerta destacados parques y una zona verde que rodea la La vista al municipio carretera. no acaba aquí. Queda todavía pendiente el Los visitantes vuelven paseo gastronómico por casi siempre después de los bares, lo cual permite una primera excursión. hacer agradable la visita Lo hacen para descubrir a ese lugar de la huerta. en otra ocasión las fiestas También es buen momento mayores entre finales de para entrar a los hornos agosto y principios de y adquirir las cocas septiembre; las Fallas; la “cristina”, uno de los dulces festividad de Sant Antoni principales de Albalat dels o de los “Sants de la Pedra” Sorells. y la programación que En el trayecto, hay que aprovechar las horas para realizar un tranquilo paseo por la huerta.

Allí se pueden descubrir algunos de los productos que ahora forman parte de destacados restaurantes valencianos.

En esa actividad se verá el trazado del agua adscrito a la Real Séquia de Montcada o el molino, completamente restaurado que todavía se

6

regularmente ofrece Espai Cultural.

el

Así que Albalat dels Sorells continúa abriendo camino hospitalario, generoso, dinámico, tradicional y rural. Una parte de la comarca de l’Horta Nord que no se puede dejar de conocer: un pueblo valenciano abierto en el mundo.

Remitido del Ayuntamiento de Albalat dels Sorells

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALBORAYA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALBORAYA

ALBORAYA Con un término municipal de unpoco más de 8 kilómetros cuadrados y una población de 24.031 personas en 2017, Alboraya se caracteriza por ser el segundo municipio de l’Horta Nord en cuanto al número de habitantes y por ser una de las primeras puertas de l’Horta Nord hacia la ciudad de Valencia.

HISTORIA El nacimiento de Alboraya se sitúa históricamente en 1.238, con la donación de las alquerías árabes de Almàssera y Alboraya al obispo Vidal de Canyelles por parte del rey Jaume I. Con anterioridad a esta fecha no tenemos constancia documental de la existencia de nuestra población, aunque es muy probable que estuviera habitada desde época romana. También es posible que Alboraya, que en árabe significa “torrecilla”, fuera una importante alquería musulmana, y su torre diera nombre al pueblo. El 28 de junio de 1240, sólo dos años después de la conquista, se funda la parroquia de Alboraya.

Pero el hecho que sin lugar a dudas más ha marcado la historia medieval de Alboraya es el Milagro de Els Peixets, sucedido en el año 1348. Cuenta la tradición que el sacerdote de Alboraya llevaba la comunión a un musulmán converso de Almàssera y al cruzar el Carraixet, las formas le cayeron a las aguas, siendo recuperadas por el sacerdote en la desembocadura del barranco de boca de unos peces.

En esta página, típica barraca valenciana en el término municipal de Alboraya. A la derecha, aspecto de viviendas junto al puerto deportivo y el servicio de alquiler de bicis, Xufabike. En la siguiente página, instante de la Ruta de la Tapa de ediciones anteriores.

Turismo del Ayuntamiento de Alboraya

7

Port Saplaya y la Patacona son barrios junto al mar nacidos en el siglo XX.

LUGARES DE INTERÉS Iglesia de la Asunción Situado en el corazón mismo del Centro Histórico de Alboraya se alza majestuoso el templo parroquial del municipio consagrado a la advocación de la Virgen de la Asunción, tal y como siempre acostumbraba a hacer el Rey Jaume I cuando reconquistaba territorios ocupados por los moriscos en Valencia. El edificio datado en el siglo XVIII posee un altar mayor presidido por una talla de la Asunción de la Virgen.

Museo de la horchata y la chufa La alquería del Magistre alberga hoy en su interior el Museo de la Horchata y de la Chufa como una parte más de la propia Alquería y sus estancias. Visitando el museo podrá entender el significado de esta tradición y aprender cómo se elabora la horchata, una bebida que es símbolo de identidad de la Huerta de Alboraya.

Playas Lo que más destaca en la franja costera de Alboraya es el bonito poblado marinero de Port Saplaya, cuyas casas de vivos colores se asoman a los canales en los que se alinean un buen número de embarcaciones de recreo. Su pequeño puerto divide en dos la playa, que es de arena fina y está dotada de todo tipo de servicios. En el puerto, un club náutico ofrece los servicios de escuela de vela que funciona durante todo el año. Su extremo más meridional, conocido como la Patacona, tiene su prolongación en la urbana y popular playa de la Malvarrosa.

8

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALFARA DEL PATRIARCA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALFARA DEL PATRIARCA

ALFARA DEL PATRIARCA Con un término municipal de dos kilómetros cuadrados y una población de 3.348 habitantes en 2017, Alfara del Patriarca se encuentra al norte de Valencia, al margen derecho del barranco del Carraixet, eje vertebrador de la Mancomunitat del Carraixet a la cual pertenecemos y, actualmente, ostentamos la presidencia.

También es destacable que el término municipal se encuentra surcado por la Real Acequia de Moncada.

Limita con las poblaciones de Moncada, Foios, Vinalesa y con las pedanías de Carpesa y Benifaraig.

Alfara alberga uno de los campus universitarios más completos donde, la Universidad Cardenal Herrera – CEU incorpora todas sus especialidades en nuestro término municipal.

En esta página, chimenea testimonio de la época industrial.

En la página siguiente, molino harinero (sup. izq.), Convento de San Dídac (sup. der.) y Palau de la Senyoria (inferior).

Es en la llegada de los Cruïlles, en el siglo XV, cuánto se debe de empezar a construir el Palau de la Senyoria, Bien de Interés Cultural, al igual que la Casa de la Sirena, una de las pocas alquerías nobiliarias del siglo XVI que se han conservado; posiblemente uno de los edificios de vigía y defensa más antiguo.

De camino a nuestro Bien de Relevancia Local, el Antiguo Convento de Sant Dídac, pasaremos por delante Orígenes de la Antigua fábrica de conservas, una de las sedes Como la mayoría de de la Universidad CEU. localidades de la comarca, Alfara del Patriarca fue Patrimonio industrial una alquería musulmana.

Parece ser que la alquería Alfara del Patriarca ha sido estaba formada inicialmente un pueblo muy vinculado a por dos casas, a las cuales una industria de tradición después se añadieron más. artesanal desde hace siglos Fue conquistada por Jaume como el ladrillo. De hecho, la I, y después perteneció mayoría de las chimeneas de sucesivamente a los Jàfer, Alfara pertenecían a dicha a Bonifaci Ferrer (hermano empresa. Forman parte del de San Vicente Ferrer), a los paisaje del pueblo y son Cruïlles, a San Juan Ribera y testimonio de la actividad al Colegio del Corpus Christi. industrial pasada. Destaca la chimenea donde ahora está

9

situada la zona universitaria, Estamos orgullosos de que diseño influenciado por el nuestro club de pelota local art-déco. formado por deportistas de todas las edades así como Tenemos un patrimonio rico que el pueblo forme parte en edificios que queremos del trofeo “La Bolata” ya que compartir. Potenciar el uso en Alfara hace más de 50 del valenciano, nuestra años se hace la tradicional lengua, es uno de los partida de pelota en la compromisos que tenemos, calle Mayor, en las fiesta de ahí las actividades de patronales. promoción lingüística que se realizan así como el Cultura gabinete de normalización lingüística del cual estamos La cultura es un bien orgullosos de tener. necesario en nuestra sociedad por este motivo, Otro de los compromisos durante todo el año se lo tenemos con el deporte. realizan exposiciones, Este mismo año podremos representaciones teatrales disfrutar del nuevo trinquete y actividades donde toda que se está construyendo en la población participa. nuestro polideportivo “El Además, el mes de abril está Paretó”, sede de las Escuelas dedicado a las asociaciones Deportivas del municipio. locales donde se hacen Patinaje, Taekwondo, actividades dirigidas a toda Educación Física de Base la población y en el mes de o baile son algunas de Julio se lleva a cabo “Juliol las especialidades que se a la fresca”, donde se hacen imparten aunque la que actividades relacionadas tiene las raíces más marcadas con diferentes ámbitos en nuestro municipio es la musicales.

Pilota Valenciana.

Empleo El empleo, tanto en personas adultas como jóvenes, es uno de los temas más importantes para Alfara del Patriarca, por ello hay puestas en marcha bolsas de trabajo de jardinería o conserjería así como el programa JOOP, del IVAJ, donde jóvenes pertenecientes a los pueblos de la Mancomunitat del Carraixet pueden beneficiarse de los conocimientos de técnicos profesionales.

10

Además, para eliminar la brecha tecnológica, se ha facilitado un aula de apoyo informático donde, una técnica del Pactem Nord, ayuda en lo posible en actividades relacionadas con la ocupación.

Remitido del Ayuntamiento de Alfara del Patriarca

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALMÀSSERA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALMÀSSERA

ALMÀSSERA El municipio de Almàssera está situado al norte de la ciudad de Valencia, dentro de la comarca de l´Horta Nord. Sus límites son: al norte de Casas de Bárcena (Barrio de Valencia); al este de Alboraya y Meliana; al oeste Bonrepós i Mirambell y al sur el Barranc del Carraixet, que cruza el municipio de oeste a este. El término municipal tiene una extensión de 2,85 kilómetros y se encuentra a 10 metros sobre el nivel del mar.

En esta página, estatua dedicada al Miracle desl Peixets. En la siguiente página, campo de chufas (arriba izquierda), museo de l’Horta (arriba derecha) y fachada singular del ayuntamiento (inferior).

La localidad de Almàssera tiene origen en una antigua alquería musulmana, cuyo topónimo deriva del vocablo árabe ‘Almazara’ o molino de aceite. Ésta fue conquistada por Jaume I y entregada en 1238 a Vidal Canellas, Prelado de la diócesis de Huesca. De 1300 a 1350 aparecen como Señores de Almàssera Gaspar y Miguel Artes. La parroquia de Almàssera estuvo bajo la jurisdicción de Alboraya hasta finales del s. XVI, fecha en la que se obtuvo la plena independencia civil y eclesiástica. Un siglo más tarde fueron los Señores de Almàssera los Condes de Parcent, quienes mandaron edificar un caserón para residir en él en el que hoy se encuentra el Centro Cultural de Almàssera.

importante acaecido en la historia de Almàssera. Un converso llamado HassamArdá, estando herido, mandó llamar al cura de Alboraya para recibir el Santo Viático. Al cruzar el Barranc del Carraixet, crecido por una lluvia torrencial, cayeron al agua el párroco y su caballo, perdiéndose la arqueta que contenía las formas sagradas.

El párroco volvió a Alboraya, y más tarde acudieron a él unos labradores diciendo que habían visto unas luces brillantes en el Barranc que resultaron ser dos peces con las formas en la boca.

El cura consideró oportuno hacer una procesión hasta el lugar del milagro con un cáliz para recoger de la boca de los peces las formas sagradas. La arqueta, desde entonces, se guarda en Almàssera y El miracle dels Peixets el cáliz en Alboraya. Este hecho hizo que Almàssera Es sin lugar a dudas, el solicitara del Obispo de acontecimiento religioso Valencia D. Ramón Gaston más que se separara Almássera

13 11

de Alboraya y tuviera Parroquia propia, lo que se consiguió en 1352.

La cruz cubierta La obra se construye en el siglo XIV, probablemente entre 1372 y 1373. Esta cruz fue la primera del término construida en torno a la Ciudad de Valencia. Se estructura en cuatro pilares de piedra, dispuestos de forma radial, rematados con medias columnas y capiteles góticos. La cubierta es de madera y la teja árabe de color azul, con socarrats.

La cruz muestra en uno de sus lados a Jesucristo crucificado y en la otra a la Virgen María.

En el capitel de la cruz se representan escenas de la Anunciación, la Natividad, la

Epifanía y la Ascención.

riqueza etnológica local.

En la concepción de este El museo de l’Horta espacio se intenta mostrar a las nuevas generaciones El Museu de l’Horta de la vida histórica de Almàssera nace el 19 Almàssera, es decir, la Vida de mayo de 1999 como Agrícola. una iniciativa pionera del ayuntamiento de Un paseo por la huerta esta localidad y con la financiación de la Si por algo se caracteriza la Consellería de Agricultura, localidad de Almàssera es Pesca y Alimentación. El por su tradicional paisaje edificio rehabilitado era agrario donde todavía hoy un antiguo matadero que el turista podrá contemplar hoy es la sede del Museo lo que significa la Huerta de l’Horta. El objetivo de Valenciana.

Almàssera la creación de este museo ofrece la posibilidad de es conservar parte de la v i a j a r

12

en el tiempo a la Valencia de los campos de cultivo, las grandes acequias y las barracas valencianas. La “xufa” es el producto más llamativo. Pero también, alcachofas, patatas y cebollas tiernas en la época invernal.

Remitido del Ayuntamiento de Almàssera.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE BONREPÒS I MIRAMBELL

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE BONREPÒS I MIRAMBELL

BONREPÒS I MIRAMBELL En Bonrepòs i Mirambell acabamos en 2017 con muy buenas noticias. Continúan las incorporaciones en el mundo laboral de nuestros usuarios y usuarias del Departamento de Orientación Laboral Municipal y lo hacen gracias a su esfuerzo pero también gracias al asesoramiento técnico que reciben.

En la gráfica que se muestra en esta página, se puede apreciar que desde hace unos años y gracias al trabajo de las orientadoras laborales, se ha conseguido disminuir la tasa de desocupación hasta datos similares a las del año 2008. Estas técnicas han sido contratadas mediante subvenciones del SERVEF gestionadas por nuestro ayuntamiento.

Desde junio de 2015 hasta ahora ha sido una temporada fantástica en la intermediación laboral.

“Nuestros participantes se han esforzado para lograr su objetivo de inserción laboral y se ha conseguido firmar un total de 48 contratos nuevos” destaca Rosabel Bolaños, regidora del área de Promoción Económica del Ayuntamiento de Bonrepòs

En esta página, campanario de la iglesia. En la página siguiente, plaza el ayuntamiento y ermita de San Juan Bautista.

Gráfica de la evolución del paro en Bonrepòs i Mirambell.

13

i Mirambell.

La estrategia desde el principio de la legislatura estuvo muy clara: abrir y consolidar una Oficina de Orientación Laboral inexistente en anteriores legislaturas y dotarla con personal calificado para trabajar con las personas desocupadas de Bonrepòs i Mirambell itinerarios de inserción individualizados.

por el trato recibido y como muchas de ellas han encontrado trabajo gracias a esta oficina” afirma la regidora.

De forma paralela a la atención a las personas desocupadas se ha hecho prospección a las empresas del polígono industrial del municipio y de los pueblos cercanos para ofrecer a las personas responsables de recursos humanos de estas “El seguimiento empresas los servicios de continuado de nuestra oficina. “Algunas la persona que empresas ya nos piden está buscando candidatos y candidatas encontrar un para sus procesos de trabajo es nuestra selección porque confían marca y pensamos en nosotros y nuestra que esta estrategia profesionalidad a la hora de continuada desde seleccionar los perfiles más hace casi tres años adecuados a cada puesto hace que cada de trabajo” explica Berta vez más vecinas Manzaneque, la técnica y vecinos de responsable de la oficina todas las edades en estos momentos. se acercan a la oficina para recibir Otra de las líneas que se a s e s o r a m i e n t o desarrolla en la oficina y nos trasladan es la colaboración con el su satisfacción departamento de Servicios

Sociales, atendiendo a todas aquellas personas que se encuentran en riesgo de exclusión social. Desde la oficina se han elaborado las bases para la contratación de 12 personas al año en turnos de 6 meses para la brigada de limpieza viaria y servicios municipales. Estas bases se fundamentan en la situación de vulnerabilidad de la persona o la familia y han permitido además que 50 personas se incorporen al mercado laboral.

Además, y también destinado a personas con menos conocimientos de informática, hemos organizado un curso de nuevas tecnologías para familiarizarse con las plataformas de investigación de trabajo y realizar los trámites del SERVEF sin tener que desplazarse a la oficina. Este curso se ha hecho a través de la Mancomunidad del Carraixet que también nos p ro p o rc i o n a

14

una agente de empleo y desarrollo local (AEDL) que está a la oficina dos días a la semana.

En resumen, desde el área de Promoción Económica y todo el equipo de gobierno estamos trabajando incansablemente para conseguir que no haya ninguna persona en Bonrepòs i Mirambell que necesite trabajar y se quede en casa sin saber qué hacer. Es por eso que ponemos a su disposición la Oficina de Orientación Laboral con buenas profesionales y pedimos todas las subvenciones, tanto de la Consellería como de la Diputación, que facilitan la incorporación al mercado laboral de todo tipo de personas independientemente de la edad o el sexo.

Remitido del Ayuntamiento de Bonrepòs i Mirambell.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE BURJASSOT

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE BURJASSOT

BURJASSOT Situado en la Comarca de l’Horta Nord, si por algo destaca Burjassot, además de por no haber perdido, a pesar del paso de los años, su esencia de pueblo, es por ser una ciudad de servicios.

Con apenas 3’5 km² de superficie, el municipio mantiene desde hace años un nivel estable de población, cercano a los 37.700 habitantes siendo, sin duda, el sector servicios el que mayor importancia tiene en Burjassot, destacando el comercio, el transporte, las comunicaciones y los servicios financieros y comunales.

En esta página, céntrica calle de Burjassot. En la siguiente, arriba derecha, edificio consistorial, arriba izquierda, huerta, y en la parte inferior, Parque Vicente Ferrer

Municipio de referencia dentro de la comarca de l’Horta Nord, hablar de Burjassot es hacerlo de Servicios, Cultura, Deporte, Educación, Juventud, Medio Ambiente…, en definitiva, hacerlo de una ciudad pendiente, en todo momento, de las necesidades de sus ciudadanos desde todas las áreas que se ponen a su disposición por parte del Ayuntamiento.

Gracias a situación

su buena geográfica,

13 15

Burjassot es un importante eje de comunicaciones y dispone de servicios que cuentan con las mejores instalaciones adaptadas, en cada momento, a sus ciudadanos y ciudadanas.

Los Silos Asimismo, hablar de Burjassot es hablar de la “Ciudad de Los Silos”, en referencia a su monumento por excelencia, “Los Silos”, declarados en el año 1982 Monumento Histórico Artístico con carácter Nacional. Esta construcción data del siglo XVI cuando la ciudad de Valencia padecía problemas de abastecimiento de trigo y, dadas las buenas características topográficas de Burjassot y su cercanía a la capital, las autoridades decidieron construir, en 1573, tres silos subterráneos en un montículo calizo próximo al casco urbano de la época.

Los resultados fueron tan

buenos que se siguió la construcción, superando los cuarenta silos ya en el siglo XVIII. En la actualidad existen visibles los “pilons” o tapaderas semiesféricas de piedra de 41 de ellos. En este conjunto monumental se encuentra también la Ermita de los patrones del municipio, la Virgen de la Cabeza y San Roque.

Zonas verdes Ciudad sostenible, Burjassot cuenta con una extensión superior a los 800.000 metros cuadrados de zonas verdes, áreas reservadas y protegidas de huerta y parques o zonas de ocio y esparcimiento en todos sus barrios que pueden visitarse haciendo un completo y agradable recorrido por el municipio.

Un paseo que llevará a descubrir grandes y cuidados espacios verdes como los Parques de l’Eixereta, La Granja o el Jardín del Mirador, único parque de vegetación

espontánea de España a los que se une el Parque Vicente Ferrer, que adopta su nombre en honor al conocido misionero y que se caracteriza por la existencia de una gruta natural.

los componentes de los distintos clubs deportivos del municipio y las vecinas y los vecinos que se desplazan hasta dichas instalaciones para practicar su deporte favorito. El Polideportivo, la Piscina Cubierta y la de verano, y el Cultura y otros servicios Pabellón Cubierto se unen a los espacios deportivos En este paseo, además, se situados en los diferentes podrán visitar también las barrios del municipio y instalaciones culturales, a los juegos saludables destacando la Casa de para jóvenes y mayores Cultura y el Centro Cultural Tívoli. Estos dos espacios municipales son grandes puntos de encuentro de las vecinas y los vecinos de Burjassot y de sus visitantes ya que acogen la programación cultural y asociativa del municipio a lo largo del año.

Burjassot es, además, uno de los municipios mejor dotados de la Comarca en materia de instalaciones deportivas que, semana tras semana, acogen a más de 2.000 deportistas entre los alumnos de las Escuelas Deportivas Municipales,

16

ubicados en los parques.

Una oferta deportiva abierta a todas las edades y a todas las disciplinas.

Remitido del Ayuntamiento de Burjassot.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE EL PUIG DE SANTA MARIA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE EL PUIG DE SANTA MARIA

Turismo

EL PUIG DE SANTA MARIA El Puig de Santa Maria es un pueblo tranquilo, histórico y monumental, bañado por las aguas del mar Mediterráneo y con un clima suave. Está situado a 14 km de Valencia y está perfectamente comunicado por la autovía del Mediterráneo (V-21, salida 14), por la A-7 (by-pass, salida 313), por el tren de cercanías (C6) y por la ciudad de Valencia.

Los primeros indicios históricos se remontan a la sociedad ibérica, de la época de los romanos se conserva una pilastra funeraria en el Monasterio de Santa Maria.

Del paso de los árabes hay constancia por los diversos hallazgos alrededor de la montaña del Castillo o de “La Patá”.

En esta página, aspecto del centro del municipio. En la página siguiente, a la izquierda, Cartuja de Ara Christi, a la derecha, playa, y en la parte inferior una de las visitas guiadas.

Remitido del Ayuntamiento de El Puig de Santa Maria

No obstante, no será hasta el siglo XI cuando Jubayla, topónimo del lugar, adquiera una importancia estratégica.

El Cid lo conquistó a finales del siglo XI, pero posteriormente pasó nuevamente bajo dominio islámico hasta que en 1237 fue conquistado por Jaume I. El enfrentamiento en la conocida batalla de Enesa entre cristianos y árabes, abrirá las puertas a la conquista de la ciudad de Valencia.

Monumentos Real Monasterio de Santa Maria del Puig.

Declarado Monumento Histórico Nacional (Bien de

13 17

Interés Cultural) en 1969, se trata de un edificio religioso renacentista con cuatro torres como elementos defensivos. Su construcción se inició en 1237 y fue erigido por orden de Jaume I. Cartuja de Ara Christi, declarado Bien de Interés Cultural en 1996.

En ella se puede admirar la decoración de la cúpula de la iglesia, sus capillas, claustros y patios.

Museo de la Imprenta y las Artes Gráficas.

Situado en el interior del Monasterio, es el primero de España y segundo en Europa, después de Maguncia. Cuenta con más de 60 máquinas, moldes de tipografía, relieves grabados a mano, y la Sala Gutemberg, replica de un taller de imprenta del S.XV. Torre de Guaita. Construida en la segunda mitad del siglo XVI como defensa frente a los piratas argelinos. Situada en la playa cercana a la urbanización Play-Puig.

Restos del Castillo.

En la montaña del Castillo o de la Patá encontramos los restos del castillo de origen

musulmán. En el año 2002 fue declarado “Bien de Interés Cultural” y en la actualidad se está iniciando su proceso de recuperación.

Refugios y trincheras de la Guerra Civil.

Línea conocida como El PuigLos Carasoles, tiene 26 km. de longitud. Se trata de un amplio complejo formado por trincheras, búnkeres, túneles, nidos de ametralladoras y plataformas en buen estado de conservación.

También contamos con la Ermita de Santa Barbara y la Ermita de Sant Jordi.

Naturaleza

certificadas con la norma ISO 14001, que garantizan su protección y gestión ambiental.

Las playas del Puig son tranquilas y familiares, dotadas de instalaciones higiénico-sanitarias, parques biosaludables, áreas lúdicoinfantiles, así como de un Servicio de Vigilancia y Asistencia Sanitaria durante la época estival. El Puig dispone de un “Punto de playa accesible” adaptado a personas con movilidad reducida.

Visitas guiadas

Se organiza durante todo El Puig de Santa Maria está el año un amplio programa situado en un entorno de visitas guiadas dirigidas natural rodeado de playas, a todos los públicos. El Puig montañas, huerta y marjal. de Santa Maria fue premiado En los alrededores del casco en el año 2015 como mejor urbano, encontramos un “Destino Turístico Familiar de paisaje agrícola surcado la Comunidad Valenciana”, por multitud de acequias y por el Club de Turismo canales. Dispersas entre el Familiar Tour&Kids. paisaje de la huerta, se sitúan diversas alquerías bien Estas son algunas de las conservadas. visitas que ofrecemos: El Puig de Santa Maria -La Huella de Jaume I. cuenta con 4 km de playas -La visita teatralizada de “La

espada perdida de Jaume I”.

-Caballeros y princesas.

-Refugios y trincheras.

-Ruta de las esculturas.

-Visita guiada del Real Monasterio de Santa Maria de el Puig.

-Cartuja de Ara Christi.

-Gymkana familiar. (actividad libre) Toda la información se puede consultar en el siguiente enlace.

Gastronomía Una gran variedad de propuestas innovadoras, propias de la gastronomía mediterránea, se pueden

18

degustar en cualquiera de los bares y restaurantes de la localidad, elaboradas con ingredientes de la Huerta Valenciana.

Las Jornadas gastronómicas y la Ruta de la Tapa, que se organizan en primavera y verano, ofrecen la posibilidad de conocer la rica y variada gastronomía local.

TOURIST INFO EL PUIG 961959029 / 607229712 elpuig@touristinfo.net Enlace web

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE EMPERADOR

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE EMPERADOR

EMPERADOR El municipio de Emperador, a veces referido como Lugar nuevo del Emperador o La Venta del Emperador, de ahí que el gentilicio de sus habitantes sea venteros y venteras. Es un municipio situado en la parte meridional de la comarca de l’Horta Nord, en la provincia de Valencia (Comunidad Valenciana). Limita únicamente con el municipio de Museros.

Emperador cuenta a día de hoy con una población censada de 747 habitantes (INE) y, con tan solo 0,0306 km², es el municipio más reducido de España, y el más densamente poblado.

Historia

En esta página, Avenida del 18 de marzo. En la siguiente página, arriba a la izquierda, parque de la Plaza del Ayuntamiento, a la derecha parque geriátrico, y en la parte inferior, una de las avenidas de Emperador.

Se dice que originariamente sólo existía una venta en el terreno que hoy ocupa nuestro municipio, en la cual solían descansar los peregrinos que en romerías de Valencia a El Puig visitaban el santuario de la patrona del antiguo Reino de Valencia.

Aproximadamente en 1760, un acaudalado comerciante de Valencia llamado Agustín Emperador construyó en ese lugar una fábrica de aguardientes y unos talleres para tejer lonas que aprovechaban las embarcaciones veleras de las playas próximas. Previa licencia obtenida en el año 1771, edificó también viviendas y una ermita.

19

También se construyó para sí un palacio con cuadrada torre y espacioso huerto y continuó levantando viviendas hasta que, cuando edificó más de 15 casas solicitó el señorío del lugar acogiéndose a la jurisdicción Alfonsina consentida por las Cortes Valencianas de 1329-1930.

La respuesta a la solicitud llegó en 1778 con la declaración en definitiva de la adquisición legítima del nuevo lugar por parte de don Agustín Emperador, con el completo goce de la jurisdicción Alfonsina.

Fue en 1837 cuando se decretó definitivamente la extinción de los señoríos y Emperador, al amparo de la ley, nombró su Ayuntamiento para formar, como en la actualidad, un municipio independiente.

Patrimonio histórico -Refugio AntiaéreoDurante la Guerra Civil Española (1936-1939)

estaba en práctica el bombardeo aéreo sistematizado sobre las poblaciones.

Emperador por ser lugar próximo a la ciudad de Valencia, sufrió varios ataques a pesar de encontrarse alejada de los frentes. Por este motivo creó un refugio público antiaéreo a disposición de los vecinos de la localidad. Formado por un número de habitáculos que conectaban unos con otros mediante aberturas situadas en extremos diferentes. De esta manera se evitaba que, en el caso de impacto, la expansión de explosión pasara de un compartimento a otro. Las estancias eran aproximadamente de 4 m2 cada una y la capacidad de estas cubría la necesidad de la población.

Hoy en día éste recurso turístico permanece inaccesible a la espera de obtener las ayudas para su adecuación y puesta en valor.

-Libro históricoEl Ayuntamiento de Emperador cuenta con el libro original donde se redacta todo el proceso, toda la historia, desde que D. Agustín Emperador adquiere las tierras hasta que se funda como municipio.

los diferentes actos y en donde la gente se reúne para compartir y disfrutar de sus fiestas. Los festejos taurinos, se celebran dos veces al año, unos en junio y otros en septiembre y se llevan a cabo por las calles y plaza del pueblo. Otro evento, donde se congrega también mucha gente, En la actualidad es la 5k de Emperador, Emperador, a pesar de ser carrera incluida dentro un municipio pequeño, del circuito de l’Horta en cuanto a término Nord. Estos podrían ser municipal, y tener sólo 747 los más multitudinarios, habitantes, es un pueblo por el número de gente muy activo, muy dinámico.

A lo largo del año se celebran diferentes fiestas, eventos, actividades… organizadas tanto por el propio ayuntamiento como por las diferentes asociaciones existentes.

Podemos mencionar las fiestas populares, que se llevan a cabo en el primer fin de semana de septiembre, donde el punto de encuentro es la plaza del pueblo, la plaza del Ayuntamiento. Es en este lugar donde se desarrollan

20

que se congrega, pero se realizan muchos más, como carnavales, túnel del terror en Halloween, el día del deporte, la escoleta de verano, la escoleta de invierno, los talleres de pascua, la bendición de los animales en la festividad de Sant Antoni,….

Remitido del Ayuntamiento de Emperador.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE FOIOS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE FOIOS

FOIOS Foios, emplazado en medio del regadío de la Real Séquia de Montcada, forma parte del archipiélago de pueblos pequeños que integran la comarca de l’Horta Nord.

En siglos pasados y archivados, el pueblo de los foiers fue sede oficial de la Comuna de la Acequia de Moncada. Actualmente la base económica del pueblo, que gravita siempre sobre la agricultura de regadío, se ha decantado claramente hacia los sectores de los servicios, que ocupa ahora más de la mitad de los trabajadores activos, la construcción y la industria fabril.

Con todo, el paisaje agrario tradicional sigue imperante y es la tarjeta de presentación de Foios. Por la cercanía del pueblo, se observa y respira la huerta, invadida de uralitas y plásticos en algunos rincones, pero vistosa y generosa: gracias al esfuerzo de los labradores de la tierra, que continúan trabajándola con aprecio como si se tratara de un inconmensurable jardín.

El término municipal de Foios (640,6 hectáreas, que son 7.708 hanegadas) es una estrecha y larga franja de campos, y está atravesado perpendicularmente por la Acequia madre de Montcada, y por varias ferrovías decimonónicas y carreteras asfaltadas del siglo veinte.

En esta página, torre de la iglesia.

En la siguiente página, Jutera (arriba izquierda), Albereda (arriba derecha)y Plaça del Poble (inferior).

Remitido del Ayuntamiento de Foios.

Planea y se extiende, esta faja de fecunda tierra “de llauró”, entre el altar prelitoral de la Loma -antiguos secanos, ahora regados de pozos a motor- y la fachada marítima del barrio de Cuíper -antigua marjal, ahora también bonificada por pozos. Confronta Foios por

21

tramuntana con los puebles hortelanos de Museros y Albalat dels Sorells; por levante, con Albalat y con las arenas del Mediterráneo; por el mediodía, con las Casas de Bárcena (término de Valencia) y Meliana, y por poniente, con el barranco del Carraixet, y los campos de Vinalesa, Alfara del Patriarca y Montcada.

El pueblo de Foios, que -junto con las aldeas de Cuiper y la Venta del Sombrerer- reúne casi los 7.300 habitantes, recae dentro del área metropolitana de la ciudad de Valencia, del centro de la cual se encuentra en unos 7 km de distancia; a escasos tiros de ballesta, que decían en época medieval, o a unas pocas paradas del metro, que decimos ahora.

Qué visitar Iglesia de Foios Templo dieciochesco de pretenciosa fachada, que dicen los feligreses que es la catedral de l’Horta, y que recuerda los tiempos antiguos, cuando los

naturales de Meliana, Albalat, Vinalesa y Macarella eran bautizados, casados y sepultados en la parroquia de Foios.

fiestas y actos culturales, otros espacios verdes y de esparcimiento como la Plaza de España (la alameda) lugar de esparcimiento y de encuentro de grandes Si no catedral, al menos sí que y pequeños que alberga la le notamos, en Santa Maria Casa de la Cultura (antiguas de Foios, todo el aspecto escuelas). de basílica academicista de gran volumen: 50 varas Por otro lado, la fábrica de la valencianas de Iargo por Jutera, complejo industrial 28 de ancho, y una cúpula establecido en Foios en la de teja azul manisenca década de 1920, era una que se levanta hasta las 40 fábrica de tejidos de yute que varas. Proyectó la obra un antes daba comer a medio arquitecto aragonés llamado pueblo, ahora mismo empieza José Mínguez y la realizaron a interesar a los arqueólogos y obreros de la villa entre los a los historiadores de arte. años 1729 y 1738, con dinero del pueblo, piedra blanca Por otro lado, es propio de de Godella, baldosa de los Foios guardar las tradiciones rajolars de Foios, Vinalesa, culturales y festivas.

Montcada y Albalat, y una veleta de hierro que trajeron Fiestas patronales de Teruel, para hacer lucir el remate del imponente Las Fiestas Mayores de Foios, campanario. tienen lugar del 11 al 18 de agosto, y son celebradas Santo La Plaça del Poble, alberga la Roc, patrón de la localidad; la iglesia, el ayuntamiento y una Virgen María de agosto, titular bellísima fuente monumental de la parroquia, el Cristo de la de peces de mármol. Se Sangre, que preside el altar de trata de un espacio público la ermita, y la Virgen María del central pensado para acoger Patrocinio, patrona de Foios.

La talla renacentista de Santa Maria del Patrocinio, que data estilísticamente del siglo XVII, dice la leyenda fue localizada prodigiosamente al “Piló de la Campana” de la Loma de Foios.

Programación cultural La programación cultural en Foios esta en continuo movimiento, todo el año se programan acciones culturales dirigidas a toda la población como la Semana Cultural del 9 de octubre, las noches de junio, campañas escolares y como no, Escènia, uno de los otros atractivos de nuestra localidad, certamen teatral novel donde

22

participan compañías de ámbito nacional,que ya se encuentra en su decimosexta edición.

También hay que destacar la celebración de la Feria Comercial y Agrícola, en su 9ª edición, donde los comercios locales exponen y ponen a la venta sus productos.

Junto a esta feria se celebra la Feria Gastronómica BENCUIT, una ambiciosa propuesta gastronómica y de dinamización que ofrece un amplio elenco de actividades relacionadas.

Otro acontecimiento en nuestra localidad es el festival de músicos noveles Foios Little Fest, festival de música novel .

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE GODELLA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE GODELLA

GODELLA Rodeado por uno de los terrenos agrarios más fértiles de toda Europa, Godella respira Horta por los cuatro costados. Este paisaje natural es posiblemente uno de los activos más característicos y estimados del pueblo. L’Horta es para Godella no sólo un pulmón verde de enorme valor, sino también un terreno productivo del cual viven cada vez más familias, gracias a la apuesta firme por sistemas alternativos como la agricultura ecológica.

Los vecinos y vecinas de Godella, concienciados de la enorme importancia que l’Horta tiene para la vida social y la economía del municipio, también apuestan por el consumo de productos de proximidad, que adquieren cada sábado por la mañana en el mercado de venta directa, ubicado en la plaza de la Ermita.

La población de Godella supera los 13.000 habitantes, con una densidad de aproximadamente 1.550 habitantes por km2. El pueblo está hermanado con las localidades francesas de Noisy-le-Roi y Bailly, con las cuales se realizan varios proyectos en común como los intercambios deportivos, culturales y educativos.

En esta página, iglesia de San Bartolomé. En la siguiente página, arriba a la izquierda, festival GotheJazz, a la derecha, fiestas patronales. En la parte inferior, huertos de Godella junto a la Acequia de Moncada.

Cuna de artistas

más representativa, pero ha habido y hay muchísimos más nombres del mundo de la cultura ligados a este municipio: Vicente y Ricardo Caballer, Ramón Cardo, Joan Enric Luna, Apa, Arrop y Tallaetes, los hermanos Polo, los hermanos Fuentes, los hermanos Giner, los hermanos Inclán, los hermanos Mor, los hermanos Benlloch Alonso, José Vicente Vergara, Vicente Castillo, Juan Lluna, Pablo Rus, MacDiego, Pepe Gimeno, Encarna Monteagudo, Xavi Llorens, Manolo Valls, Elma y Perico Sambeat, Remi Hueso, Enedina Lloris, Josep Ferriol, Vicente Benlloch, Miguel Gago, Vicente Costa, Xema Senabre… Godella atesora un incalculable valor cultural gracias a sus pintores, músicos, diseñadores, escritores, pirotécnicos o artesanos.

Pero si hay una etiqueta que representa a Godella mucho más lejos de sus fronteras es Patrimonio la de ‘cuna de artistas’. Quizás Ignacio Pinazo Camarlench Por lo tanto, aquella haya sido la figura persona que visite el pueblo

23

tendrá que dejarse llevar por la historia de estos creadores, pero también por un patrimonio bastante destacable. La iglesia de San Bartolomé o la ermita del Salvador son dos buenos ejemplos, las dos del siglo XVIII. También hay que reseñar las casas-palacio y los cortijos, como el de San Fernando o el de San Mauro. Pero ante cualquier duda o aclaración sobre este municipio, es obligatorio dirigirse al Taller de Historia Local, los miembros del cual realizan una maravillosa tarea de recuperación y divulgación del pasado del pueblo.

de la sensibilidad por el arte que tiene el pueblo de Godella. Aquí también hay cabida para otros sectores de la población, como son los jóvenes, que encuentran en su casal, ubicado en el antiguo matadero, una buena manera de divertirse con las actividades que se realizan prácticamente cada semana.

Fiestas

Así es Godella. Un pueblo agradable, tranquilo, sensible a todas las iniciativas artísticas y culturales y que mira con los ojos y los brazos muy abiertos a l’Horta, el espacio natural y productivo que le da vida.

Son precisamente los jóvenes los que tienen un papel destacado en las fiestas patronales, que se celebran durante la segunda mitad de agosto. El concurso de paellas, las mascletaes y los castillos de fuegos artificiales ponen el sonido y el color durante los días de máxima diversión.

Remitido por el Ayuntamiento de Godella.

Cultura Godella también ofrece una extensísima programación cultural para todos los públicos.

Teatro, exposiciones y, por encima de todo, la música. El festival internacional de jazz, el festival de música de cámara -que tiene lugar en el mes de julio-, son dos muestras

18

24

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE LA POBLA DE FARNALS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE LA POBLA DE FARNALS

LA POBLA DE FARNALS La Pobla de Farnals, ubicada a unos 15 kilómetros al norte de la capital, cuenta con una playa coqueta y bien cuidada, con una extensión cercana a los 400 metros y servicios de gran calidad.

Dispone de puerto deportivo, paseo marítimo, escuela de buceo, numerosos alojamientos turísticos y un hotel con encanto a primera línea del mar.

La bandera azul ondea en verano en la Playa Norte, muestra de la calidad de sus aguas y del magnífico estado de las instalaciones del litoral. Además, la playa está galardonada con otras acreditaciones relativas al mantenimiento de los servicios y la buena accesibilidad, un valor añadido al espacio que permite que personas con diferentes capacidades puedan disfrutar, no solo del sol y de la brisa marina, sino también de un baño supervisado por personal especializado.

En esta página, torre de la iglesia de Sant Josep. En la siguiente página, Festival Artalamar (arriba izquierda), Travesia a nado (arriba derecha), playa accesible (inferior izquierda) y puerto deportivo (inferior derecha).

El buen tiempo de esta zona del Mediterráneo permite que la temporada turística se amplíe más allá de los meses de verano. El turismo se potencia desde hace dos o tres años con la oferta de actividades complementarias relacionadas con actividades culturales de calidad.

A principios de junio se desarrolla el Festival de Artes

25

Escénicas “Artalamar”, que aproxima una gran variedad de modalidades artísticas a los vecinos y visitantes en diferentes espacios al aire libre. Además, en julio y agosto se desarrolla la Feria de Verano, con una completa programación cultural gratuita para todo tipo de espectadores.

Numerosos mercados temáticos, actividades deportivas y la Feria del Comercio hacen de este enclave un lugar idóneo para pasar unas vacaciones inolvidables rodeados de familiares y amigos.

En el contexto de las actividades veraniegas deportivas también es reseñable la celebración de la Travesía a nado del puerto de la Pobla de Farnals, sobre 2.000 metros de distancia.

Dos núcleos poblacionales La Pobla de Farnals cuenta con dos núcleos poblacionales

diferenciados. Además de la playa, que en verano triplica la población por el gran número de turistas que visitan el litoral, la actividad se desarrolla en el pueblo, construido alrededor de la iglesia de Sant Josep.

la capilla de la Comunión. A mediados de julio será Su campanario se reformó el turno de las fiestas en 2009. en honor a la Virgen del Carmen, la patrona del Fiestas barrio de la Playa, con actos culturales, religiosos, En la Pobla de Farnals lúdicos y deportivos que se celebran multitud de culminan con la procesión fiestas. Además de las Fallas, marinera, donde la Virgen tiene lugar la fiesta de San se adentra en el mar Parece que bajo su solar Juan, el 23 de junio, con sobre una embarcación se encontraba la alquería una multitudinaria hoguera y otros barcos la siguen. andalusí que dio origen a la y un espectáculo, a la que Finalmente, a principios de población. El templo actual asisten miles de personas septiembre tienen lugar las se construyó en 1737 y fue de toda la comarca. fiestas mayores en honor reformada en 1887.

Todavía hoy se puede apreciar la obra antigua (una nave de tres tramos) de la nueva, un tramo más de la misma nave.

Desde 1902 es parroquia independiente.

Hay que destacar d i v e r s a s pinturas de los siglos XVII y XVIII, así como

26

a los patrones, San Félix, San José, San Francisco y la Inmaculada Concepción, con multitud de espectáculos, concursos de paellas, campeonatos deportivos y otras actividades culturales.

Remitido por el Ayuntamiento de la Pobla de Farnals.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MASSAMAGRELL

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MASSAMAGRELL

MASSAMAGRELL Massamagrell está situado en la parte septentrional de la comarca de l’Horta Nord. Cuenta con una zona litoral con playa y una zona de humedales protegidos por su alto valor ecológico (la marjal).

Está ubicado sobre una zona llana con forma poligonal irregular y alargada, mide aproximadamente 498 hectáreas. Limita con las localidades de Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals y Rafelbuñol.

El terreno es cultivable y prácticamente de regadío con la producción de excelentes naranjas, hortalizas y frutales.

Actualmente Massamagrell ofrece a sus vecinos un núcleo urbano con todos los servicios y comodidades de cualquier gran ciudad sin dejar la esencia y la tradición de ser un pueblo arraigado en la huerta valenciana.

Historia

En esta página, trinquet del Tio Pena. En la página siguiente, Marjal de Rafalell y Vistabella (arriba derecha), acontecimiento deportivo (arriba derecha), y convento de la Magdalena (inferior).

Hay distintas opiniones sobre el origen de Massamagrell. En sus inicios fue una alquería árabe que tras la conquista por el rey Jaume I fue cedida Sánchez Vera, Pedro Eximén i Fortún Sánchez.

Massamagrell se constituye como pueblo, tal como recoge su Carta Pobla, en el año 1271.

A lo largo de su historia la población ha ido creciendo hasta alcanzar los más de quince mil habitantes que posee en la actualidad.

Son de destacar y dignos de visitar los edificios del

27

convento de la Magdalena del siglo XVI, la iglesia Parroquial de San Juan Evangelista del año 1767, convento de las Terciarias Capuchinas fundado por el padre Luis Amigó en 1885, y algunas alquerías y otros edificios del municipio protegidos.

Desde hace varios años el fomento del deporte popular ha sido uno de los principales objetivos del Ayuntamiento de Massamagrell con la celebración de varios eventos que ha conseguido tener repercusión internacional.

Destaca la celebración de los 15 KM de Massamagrell, en la También son dignos de visitar que participan importantes los museos Taurino y de corredores venidos de todas Ciencias Naturales, y el museo partes del mundo. del ilustre pintor Martínez Beneyto, hijo predilecto de El juego de pilota valenciana Massamagrell. es uno de los deportes inmemoriales que se Fiestas y deportes practican en nuestro pueblo.

Massamagrell, por su gran Massamagrell celebra afición, es cuna de este tradicionalmente sus fiestas deporte. en honor a la Mare de Déu El Trinquet de Tio Pena está del Rosari y a Sant Joan situado en la calle Progrés de Evangelista, sus patrones, a Massamagrell. Es el trinquet finales del mes de septiembre de cabecera. Fue inaugurado y principios de octubre. el 5 de octubre de 1947.

Tienen gran presencia en los festejos todo lo relacionado La playa y la marjal con el mundo de los toros, “bous al carrer”, que se Playa rústica de arena gruesa realizan prácticamente y de aguas tranquilas, situada durante todo el año. entre los humedales Rafalell y Vistabella, cercanos a la ciudad de Valencia.

Desde la orilla del mar observamos el perfil de la Sierra Calderona, así como unas preciosas vistas de la marjal de Rafalell y Vistabella.

Toda la superficie está protegida por existencia de fauna en peligro de extinción.

La ruta del Santo Grial El Camino del Santo Grial, se inició como recorrido de peregrinación en el año 2002.

Gracias a la colaboración entre la Gestora Turística del Monasterio de San Juan de la Peña y la diputación de Valencia, el camino que se inicia en el Monasterio, en la provincia de Huesca, y que discurre por Huesca, Zaragoza, Teruel y que termina en la ciudad de Valencia, se ha convertido en un proyecto único en España, ligado a la historia del Santo Cáliz.

18

28

Massamagrell es uno de los municipios enclavados en la Ruta del Santo Grial, en la que venimos trabajando en los últimos años en un esfuerzo de incorporar a nuestro municipio en una de las rutas turísticas de mayor proyección.

Remitido por el Ayuntamiento de Massamagrell.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MELIANA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MELIANA

MELIANA Situado en la Comarca de l’Horta Nord, Meliana cuenta con más de 10.600 habitantes y se sitúa a 13 metros sobre el nivel de mar.

Con todo lo que ofrece Meliana a sus vecinos y vecinas, muchos lo consideran como uno de los municipios más acogedores, dinámicos y participativos de l’Horta Nord.

En esta página, perspectiva del Palauet de Nolla. En la siguiente página, arriba a la derecha, ermita del Crist de la Providència (arriba derecha), perspectiva de l’Horta (arriba izquierda) y playa de Meliana (inferior).

Meliana es un pueblo de agricultura, fundamentalmente de hortalizas, que hacen de esta actividad una verdadera riqueza local. El entorno natural de la huerta también permite al turista adentrarse completamente en la vida del campo, gracias a establecimientos que ofrecen rutas en carro por los caminos, así como actividades diversas. En los últimos años, han surgido negocios en el pueblo que reinventan la cocina tradicional y sitúan en Meliana en la vanguardia gastronómica valenciana.

que cada vez son más las familias que escogen Meliana para venir a vivir. Así mismo, el municipio cuenta desde hace pocos años con la MOSMEL, el museo de arte de la localidad y alrededores, que acoge en sus salas diferentes exposiciones a lo largo del año.

Hay que destacar la actividad cultural y asociativa del municipio. En el aspecto cultural, la creación el 1989 del IMC (Instituto Municipal de Cultura) permite una oferta multicultural amplia (teatro, plástica, literatura, investigación, música…) que tiene una aceptación comarcal importante, puesto

Palacete de Nolla

29

La playa de Meliana fue descrita en uno de los últimos informes de Greenpeace como una de las pocas playas vírgenes que quedan en la costa valenciana. La tranquilidad y la belleza del lugar garantizan jornadas apacibles.

Una de las riquezas de Meliana fue y es el mosaico de Nolla, un mosaico valenciano único en el mundo que es autóctono de la localidad y de extrema belleza. El Palacio de Nolla, también conocido como Villa Yvonne es el paradigma de la belleza y calidad de la cerámica Nolla.

En sus inicios, su fundador Miquel Nolla, reconvirtió esta sorpresiva alquería en un muestrario de dimensiones reales de los productos que la amplia fábrica melianera podía hacer. Hoy en día, y gracias a la rehabilitación que el Ayuntamiento de Meliana está haciendo, el Palacete de Nolla constituye un ejemplo único e irrepetible de un tiempo pasado.

Meliana, además, cuenta también con una riqueza histórica de carácter arquitectónico.

La Iglesia de Santos Juanes (S.XVI), es de estilo gótico y una de las edificaciones más queridas por la población.

Se encuentra muy próxima en el centro urbano y recientemente ha sido restaurada y rehabilitada.

Por otro lado, la ermita del Cristo de la Providencia data de mediados del s.XX y es una de las construcciones religiosas más importantes de Meliana por la grandísima variedad de estilos que se conjugan en ella.

Roca

de tierra y de gente que trabaja la tierra. Así podemos No podemos hablar de definir este trozo de paraíso Meliana sin hablar también de Meliana. de Roca. La pedanía de Meliana está situada a unos Meliana Bon Lloc 800 m de la costa, en el extremo oriental del término Esta web serie, que nace de municipal. El origen de Roca la mano de los profesionales se sitúa en la segunda mitad Vicent Molins, Eva Mañez y del siglo XIX, cuando la María Pérez, con el apoyo agrupación de alquerías en del Ayuntamiento de torno al Camino de la Valla Meliana, muestra la tradición dio lugar al núcleo, conocido mediterránea que permanece inicialmente como el Alqueria intacta en la localidad. del Juez, l’Alqueria Alta o Intenta reflejar cómo es la Els Xorets, por ser el alias que recibía la familia más grande.

En 1884 se bendijo la ermita dedicada a San Antonio en la alquería de Vicente Roca, terrateniente de Valencia el apellido del cual acabó dando el nombre a esta pedanía.

Cuando hablamos de Roca hablamos de huerta, de cultivos de cebollas, sandías y alcachofas. Hablamos

30

vida en Meliana, un día a día marcado por la estrecha relación de sus vecinos con la huerta valenciana.

A través de estos vídeos se puede observar cómo la gastronomía y el turismo están en perfecta consonancia con la naturaleza, entre el mar y la huerta.

Remitido por el Ayuntamiento de Meliana.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MUSEROS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MUSEROS

MUSEROS Museros, se encuentra en la comarca de l’Horta Nord, muy próximo del mar Mediterráneo y de la ciudad de Valencia, con una buena comunicación por carretera y ferrocarril.

Actualmente, de acuerdo con las cifras de 2018, Museros tiene una población de 7.061 habitantes. Su gente es acogedora y alegre. La buena cordialidad entre sus vecinos y vecinas continúa siendo el motor de la celebración de sus fiestas y de sus tradiciones.

Museros está hermanada, después de años de relaciones e intercambios culturales, con el municipio de St. Georgen en Alemania.

En esta página, perspectiva de la Iglesia de la Asunción. En la siguiente página, arriba a la izquierda, ermita de Sant Roc, a la derecha casa jardín de Teodoro Llorente y en la parte inferior Masía de San Onofre.

En el municipio de Museros, se conocen varios puntos con vestigios que se pueden atribuir al periodo de plena romanización de las villas rústicas, y también, se han encontrado restos de la romanización en la balsa de Garró, al noroeste de la Marta, a la caseta dels Pels, a la chopera, a la Huitena, a la loma de Montalar, a la masia del Palmiter y a la Pinada del Tort.

El origen de la actual localidad es islámico. La torre de Museros

31

fue conquistada por Jaume I en junio de 1235. Después de la conquista, fue dada a la orden de San Jaime, que le concedió carta puebla en el fuero de Valencia en 1279.

de la Carnicería. El extremo • Ermita de San Roc. Fue occidental enlaza con la ermita construida el 1542 y es de de San Roc. estilo barroco. Símbolo de devoción a San Roc. En las Los lugares de interés que fiestas patronales de agosto, destacan a la población de se realizan las procesiones Museros son los siguientes: más multitudinarias y bellas Posteriormente, en 1553, la de la comarca. orden de San Jaime otorgó • Iglesia de la Virgen María de nueva carta puebla, aunque se la Asunción. Es del siglo XVIII • Casa jardín del poeta Teodor reservó el castillo, los hornos y y sustituyó el antiguo templo Llorente. Elegida por el la iglesia. que edificó la orden de ilustre autor como lugar de Calatrava. Está dedicada a la descanso y recogimiento.

También es reseñable que a lo Virgen María de la Asunción, En el interior de la vivienda, largo del tiempo, Emperador, la cual fue nombrada se guardan importantes Casas de Bàrcena y Macarella alcaldesa perpetua. documentos del poeta. dependieron de Museros. El término de Emperador le fue • Masía de Santo Onofre. • Real Acequia de Moncada. anexado en 1978, y se segregó Antiguo convento de Construida en 850 nuevamente en 1985. dominicos, fundado el 1471, por los romanos donde fue prior, beatificado Espero y Atlas, y fue El casco urbano se estructura y canonizado san Lluís Jaume I quien le dio a lo largo de la calle Mayor, Beltran. Enclave decisivo su nombre. que enlaza con el camino en la batalla de la guerra que conduce a la carretera de la independencia, en la • Vía Augusta. de Barcelona por la calle Nou. cual vecinos de la localidad Antiguo paso entre Cerca de la calle Mayor, se lucharon contra las tropas Sagunto y Valencia, encuentra la Plaza del Castillo, del mariscal Suchet. Por reconvertido por lugar donde se originó la villa y este motivo, el escudo de la los romanos en vía. donde se encuentran la iglesia población tiene dos ramas El Cid, Jaume I y el y el ayuntamiento, y también, de laurel, símbolo de lealtad mariscal Suchet se otros lugares emblemáticos y valor. beneficiaron para sus como la calle del Horno o planes de conquista.

• Yacimientos arqueológicos.

En la partida de los Germanells, aparecen hallazgos arqueológicos centenarios, que nos indican el origen del primer establecimiento humano en Museros.

También hay que destacar el día de San Vicente Ferrer en el cual se realizan numerosos actos religiosos y populares.

El municipio celebra sus fiestas patronales en honor a la Información remitida por el Virgen María de la Asunción, Ayuntamiento de Museros el 15 de agosto, y a San Roc, el 16 de agosto. Otro de los acontecimientos tradicionales que hay que destacar es el festejo taurino del 14 de agosto.

32

CONSORCIO DEL PACTO TERRITORIAL PARA LA CREACIÓN DE EMPLEO, PACTEM NORD “Las personas son el eje de nuestro trabajo” Spot “El modelo que queremos”

@pactemnord

Consorcio Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Teléfono: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info

ENTIDADES CONSORCIADAS

ENTIDADES COLABORADORAS

Consorci del Pacte Territorial per a la Creació d’Ocupació, Pactem Nord

Llegir en valencià

PACTEM NORD INFORMA

Gener 2019 número 17

El Puig de Santa Maria.

Emperador.

SUMARI:

Editorial: L’any del turisme.

PÀG. 1

Anàlisi territorial: cultura, turisme i gastronomia. PÀG. 3 Especial municipal: D’Albalat dels Sorells a Museros.

PÀG. 5 a 32

Foios.

@pactemnord www.consorci.info

EDITORIAL

L’HORTA NORD, PER A TU Aprofitant l’entrada de 2019, hem volgut fer un alto al camí i dedicar íntegrament aquest butlletí al meravellós patrimoni turístic de l’Horta Nord. Cada racó del nostre territori mereix tindre el seu espai en aquesta edició.

Des que encetàrem PACTEM NORD INFORMA el març de 2017, la contínua activitat, tant del Consorci com dels ajuntaments i entitats col.laboradores, ha estat recollida en aquestos butlletins; en aquest, ens plantegem la importància que té una adequada gestió turística tant des de l’àmbit local, com des d’àmbits supramunicipals, ja que és evident el seu impacte en matèria d’ocupació i en el desenvolupament turístic del territori des d’enfocaments responsables i sostenibles.

El turisme genera en el territorio avantatges competitius i de posicionament, fomenta l’associacionisme i la formació de xarxes, fomenta la sensibilització sobre la protecció del patrimoni, i crea entre la ciutadania un sentiment de pertinença, d’orgull i de responsabilitat.

El nostre territori disposa d’una gran riquesa patrimonial cultural i natural. Municipis turístics com Puçol, el Puig de Santa Maria, La Pobla de Farnals, Massamagrell i Alboraia, han estat presents, un any més, en FITUR 2019, considerada la segona fira més important de turisme del món.

Creiem que cal esmentar la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana [2018/5692], en especial al seu article 5é, en què desenvolupa els compromisos sobre els quals se sustenta la política turística del Consell, un dels quals és el compromís de posar en valor els recursos turístics i les noves capacitats de desenvolupament, la col.laboració amb els agents socials, la cooperació interempresarial i la consolidació, professionalització i creixement de l‘ocupació de qualitat al sector turístic.

Disposem, a més, del Llibre Blanc per a una Nova Estratègia Turística de la Comunitat Valenciana, sobre les directrius del qual s’articula el marc estratègic del turisme en la Comunitat i que pretén motivar la reflexió, la Intel.ligència col.lectiva d’una societat i un territori que té en el turisme la seua gran resposta per a una nova prosperitat inclusiva.

Per tot açò, hem volgut recollir en aquest butlletí una mostra de la riquesa turística que té l’Horta Nord. Vos animem a visitar www.turismohortanord.com, el portal turístic que Pactem Nord va presentar el mes d’abril de 2012 en la jornada “La comarca de l’Horta Nord t’obri les seues portes” celebrada en Moncada, i en el qual es recopilen 502 recursos turístics gràcies a la col.laboració de tots els tècnics i les tècniques municipals de turisme i agents d’ocupació i desenvolupament local.

Albalat dels Sorells. Castell dels Sorells

Alboraia. Platja de la Patacona

Equip Pactem Nord.

Representació institucional del Consorci Pactem Nord: President:

Rafa García (alcalde de Burjassot)

Vicep. Municipals:

Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:

Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (concejal de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde de Alboraya) Santiago Salvador (president de ASIVALCO) Ana Mª García (CC.OO.)

1

Museros. Ermita de Sant Roc

2

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

L’HORTA NORD, CULTURA, TURISME I GASTRONOMIA En l’Anàlisi territorial de l’Horta Nord s’arrepleguen diferents aspectes significatius relacionats amb l’ocupació, la formació i la gestió del territori, a més de subratllar altres circumstàncies socioeconòmiques pròpies de l’Horta Nord, motivades en la seua major part per la proximitat a la ciutat de València.

En aquest apartat dedicat a l’estudi comarcal s’incideix en els béns culturals, el turisme i la gastronomia

pròpia com un valor inherent a la vida de l’Horta Nord i que al mateix temps és un factor que pot impulsar el seu desenvolupament econòmic.

POTENCIAL TURÍSTIC

GASTRONOMIA DE L’HORTA La tradició culinària de l’Horta Nord participa de la rica i variada gastronomia de la Comunitat Valenciana i el mediterrani.

Sobreixen les especialitats de la cuina valenciana, amb l’arròs com a ingredient principal: la paella, arròs al forn, arròs a banda, “arròs amb fessols i naps”, i “l’olla amb carn de Sant Pere”, aquesta última pròpia de les festes de Sant Pere del Puig de Santa Maria.

Altres plats de tradició a l’Horta Nord són el “conill amb tomaca”, el formatge “de cassoleta” o de Puçol, “l’all i pebre”, l’olla de Nadal o la sopa Bruta.

L´Horta Nord disposa de diferents oficines de turisme en 6 municipis: Alboraia, Paterna, La Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria i Almàssera.

Compta, en la mitjana entre 1999-2016, amb uns 560 restaurants (41.500 places), 390 apartaments (2.154 places), 22 hotels (2.500 places), 4 hostals (110 places) i 3 pensions (68 places), repartits entre Paterna, el Puig de Santa Maria, Burjassot, Puçol, Museros, La Pobla de Farnals, Alboraia i Tavernes Blanques, i 2 càmpings (a Puçol, amb 1.800 places).

En total, 6.631 places d’allotjament.

BÉNS CULTURALS

MUSEUS Destaquem, entre uns altres, els següents museus i col·leccions museográficas: Observatori Astronómic (UV, Burjassot/Paterna), Museu Municipal de Ceràmica (Paterna),

Es reconeixen un total de 371 Béns d’Interès Cultural (BIC), lligats a la història i patrimoni de l’Horta Nord, com a cases senyorials, molins, palaus, col·legis majors, castells, torres, coves, cartoixes, monestirs, assuts sobre les diferents sèquies que travessen l’Horta Nord, o poblats ibèrics.

Espai Cultural Els Coves del Batà (Paterna), Museu de l´Horta (Almàssera), Casa Museu Ignacio Pinazo (Godella), Museu Arqueològic Municipal de Montcada, Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques (al Puig de Santa

Entorn d’aquests béns culturals ja s’estructuren rutes concretes, com la de refugis i trinxeres de la guerra civil, o almenys existeix el potencial per a dissenyar-les.

Maria).

3

4

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALBALAT DELS SORELLS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALBALAT DELS SORELLS

ALBALAT DELS SORELLS Albalat dels Sorells és una població amb molta història. L’etimologia del topònim prodedix de l’àrab “el camí”. Així ha continuat durant segles com a via de comunicació, de transmissió de cultures i punt de trobada, sense apelatiu o amb “de Codinats” primer i actualment amb el “dels Sorells”

Des dels seus orígens es reconeixen l’existència de senyors de destacats llinatges com ara el de Teresa Vidaure, la tercera dona morganàtica del rei Jaume; o els March, de la família dels Ausiàs March. Precisament d’eixe segle procedix la casa senyorial, la qual en el temps de la família del Sorell constituiria l’actual castell-palau comtal, un dels exponents del gòtic civil més destacat de la comarca.

Atractius municipals

En aquesta pàgina, campanar de l’església. A la dreta superior, es Castell i sala d’interpretació. A la dreta inferior, festival de dansa.

La visita a l’actual Albalat dels Sorells resulta fàcil i senzilla. La línia 3 del metro té parada pròpia.

En uns quants minuts es deixa el Cap i Casal i s’entra en l’horta. Des de la mateixa estació ja es veu prop les torres del castell, envoltades d’un destacat espai verd que recorda l’antic hort del comte. És un punt clau per a

13 5

entendre el dinamisme cultural i públic de la localitat.

Activitats culturals Allí es fa real “Albalat en dansa”, el festival contemporani que permet descobrir en la primavera les activitats més innovadores. En eixe lloc hi ha moments per al “Juliol a la fresca”, un conjunt d’activitats culturals variades que permeten en l’estiu acostar-se a la música o el teatre d’una forma agradable.

En abandonar eixe parc, on també es troba el centre de salut o el mercat setmanal; s’arriba al Centre Cívic, un lloc públic dedicat a activitats per als més majors i per a la dinamització social.

El castell De seguida s’arriba al castell-palau comtal. S’hi descobrix la destacada

plaça que l’envolta, punt d’encontre festiu a través de l’acte de la Crida fallera o del Pregó de festes. En entrar allí, es veu el patí gòtic i una sala d’interpretació.

Un documental obri la porta a la història i als valors patrimonials de l’edifici. En eixe mateix recinte, es realitzen activitats culturals de manera periòdica que permeten gaudir de l’art, la música o de destacades conferències.

a esta triple advocació.

En la mateixa plaça del Castell, un plafó informa de les possibles visites que es poden fer en la població. El carrer arriba a la façana de l’església.

Una important portada en pedra presidida pels patrons Sant Jaume i Santa Quitèria i pels Reis Mags fa que la visita es de tinga davant del monument. Un altre cartell ens informarà de la història del temple, uns dels pocs exemples del barroc valencià dedicat

En el trajecte, cal aprofitar les hores per a realitzar una tranquil·la passejada per l’horta. Allí es poden descobrir alguns dels productes que ara formen part de destacats restaurants valencians. En eixa activitat es veurà el traçat de l’aigua adscrit a la Reial Séquia de Montcada o el molí, completament restaurat que encara es conserva entre l’escenari rural. En eixe viatge apareixeran instal·lacions

Un passeig per gastronomia i l’horta

la

La visita al municipi no acaba ací. Queda encara pendent el passeig gastronòmic pels bars, la qual cosa permet fer agradable la visita a eixe lloc de l’horta. També és bon moment per a entrar als forns i adquirir les coques “cristina”, un dels dolços principals d’Albalat dels Sorells.

esportives, destacats parcs i una zona verda que envolta la carretera.

Els visitants hi tornen quasi sempre després d’una primera excursió.

Ho fan per a descobrir en una altra ocasió: les festes majors entre finals d’agost i principis de setembre; les falles; la festivitat de Sant Antoni o dels Sants de la Pedra i la programació que regularment oferix l’Espai Cultural.

6

Així que Albalat dels Sorells continua obrint camí hospitatari, generós, dinàmic, tradicional i rural.

Una part de la comarca de l’Horta Nord que no es pot deixar de conéixer: un poble valencià obert al món.

Remès de l’Ajuntament d’Albalat dels Sorells

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALBORAIA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALBORAIA

ALBORAIA Amb un terme municipal d’una mica més de 8 quilòmetres quadrats i una població de 24.031 persones en 2017, Alboraia es caracteritza per ser el segon municipi de l’Horta Nord quant al nombre d’habitants i per ser una de les primeres portes de l’Horta Nord cap a la ciutat de València. Presentem en aquest butlletí algunes de les seues iniciatives en matèria d’ocupació i promoció econòmica.

HISTÒRIA El naixement d’Alboraia se situa històricament en 1.238, amb la donació de les alqueries àrabs d’Almàssera i Alboraia al bisbe Vidal de Canyelles per part del riy Jaume I. Amb anterioritat a aquesta data no tenim constància documental de l’existència de la nostra població tot i que és molt probable que estiguera habitada des d’època romana. També és possible que Alboraia, que en àrab significa “torreta”, fóra una important alqueria musulmana, i la seua torre donara nom al poble. El 28 de juny de 1240, només dos anys després de la conquesta, es funda la parròquia d’Alboraia.

Però el fet que, sens dubte, més ha marcat la història medieval d’Alboraia és el Miracle d’Els Peixets, ocorregut l’any 1348. Conta la tradició que el rector d’Alboraia portava la comunió a un musulmà convers d’Almàssera i, en creuar el Carraixet, les formes li caigueren a les aigües, sent recuperades pel rector en la desembocadura del barranc de boca d’uns peixos.

En aquesta pàgina, típica barraca valenciana en el terme municipal d’Alboraia. A la dreta, aspecte d’habitatges al costat del port esportiu i el servei de lloguer de bicis, Xufabike. En la següent pàgina, instant de la Ruta de la Tapa d’edicions anteriors.

Port Saplaia i la Patacona són barris junt a la mar nascuts al segle XX. Remès de l’Ajuntament d’Alboraia

7

LLOCS D’INTERÉS Església de l’Assumpció Situat al cor mateix del Centre Històric d’Alboraia s’alça majestuós el temple parroquial del municipi consagrat a l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, tal com sempre acostumava a fer el Rei Jaume I quan reconqueria territoris ocupats pels moriscos en València. L’edifici datat al segle XVIII disposa d’un un altar major presidit per una talla de l’Assumpció de la Mare de Déu.

Museu de l’orxata i la xufa L’alqueria del Magistre allotja hui al seu interior el Museu de l’orxata i de la xufa com una part més de la pròpia Alqueria i les seues estàncies. Visitant el museu podrà entendre el significat d’aquesta tradició i aprendre com s’elabora l’orxata, una beguda que és símbol d’dentitat de l’Horta d’Alboraia.

Platges El que més destaca en la franja costanera d’Alboraia és el bonic poblat mariner de Port Saplaia, les cases de vius colors del qual guaiten als canals en què s’alineen un bon nombre d’embarcacions d’esplai i està dotada de tot tipus de serveis.

Al port, un club nàutic ofereix els serveis d’escola de vela que funciona durant tot l’any. El seu extrem més meridional, conegut com la Patacona, té la seua prolongació en la urbana i popular platja de la Malva-rosa.

8

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALFARA DEL PATRIARCA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALFARA DEL PATRIARCA

ALFARA DEL PATRIARCA Amb un terme municipal de dos quilòmetres quadrats i una població de 3.348 habitants en 2017, Alfara del Patriarca es troba al nord de València, al marge dret del barranc del Carraixet, eix vertebrador de la Mancomunitat del Carraixet a la qual pertanyem.

També és destacable que el terme municipal es troba solcat per la Real Sèquia de Montcada. Limita amb les poblacions de Montcada, Foios, Vinalesa i amb les pedanies de Carpesa i Benifaraig.

Alfara alberga un dels campus universitaris més complets on, la Universitat Cardenal Herrera – CEU incorpora totes les seues especialitats en el nostre terme municipal.

Orígens

En aquesta pàgina, xemeneia testimoni de l’època industrial. En la pàgina següent, molí harinero (sup. esq.), Convent de Sant Dídac (sup. der.) i Palau de la Senyoria (inferior).

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca va ser una alqueria musulmana. Sembla ser que la alqueria estava formada inicialment per dues cases, a les quals després es van afegir més. Va ser conquistada per Jaume I, i després va pertànyer successivament als Jàfer, a Bonifaci Ferrer (germà de Sant Vicent Ferrer), als Cruïlles, a Sant Joan Ribera i

9

al Col·legi del Corpus Christi. És en l’arribada dels Cruïlles, en el segle XV, quant es construiria el Palau de la Senyoria, Bé d’Interès Cultural, igual que la Casa de la Sirena, una de les poques alqueries nobiliàries del segle XVI que s’han conservat; possiblement un dels edificis de vigía i defensa més antic.

De camí al nostre Bé de Rellevància Local, l’Antic Convent de Sant Dídac, passarem per davant de l’Antiga fàbrica de conserves, una de les seus de la Universitat CEU. Patrimoni industrial Alfara del Patriarca ha sigut un poble molt vinculat a una indústria de tradició artesanal des de fa segles com la rajola. De fet, la majoria de les xemeneies d’Alfara pertanyien a aquesta empresa. Formen part del paisatge del poble i són testimoni de l’activitat industrial passada. Destaca la xemeneia on ara està

situada la zona universitària, format per esportistes de disseny influenciat pel art- totes les edats així com déco. que el poble forme part del trofeu “La Bolata”, ja que en Tenim un patrimoni ric Alfara fa més de 50 anys es en edificis que volem fa la tradicional partida de compartir. Potenciar l’ús del pilota en el carrer Major, en valencià, la nostra llengua, les festa patronals. és un dels compromisos que tenim, d’ací les activitats de Cultura promoció lingüística que es realitzen així com el gabinet La cultura és un bé de normalització lingüística necessari en la nostra del qual estem orgullosos societat per aquest de tenir. motiu, durant tot l’any es realitzen exposicions, Un altre dels compromisos representacions teatrals ho tenim amb l’esport. i activitats on tota la Aquest mateix any podrem població participa. A més, gaudir del nou trinquet que el mes d’abril està dedicat s’està construint en el nostre a les associacions locals on poliesportiu “El Paretó”, seu es fan activitats dirigides a de les Escoles Esportives tota la població i en el mes del municipi. Patinatge, de juliol es duu a terme Taekwondo, Educació “Juliol a la fresca”, on es Física de Base o ball són fan activitats relacionades algunes de les especialitats amb diferents àmbits que s’imparteixen encara musicals. que la que té les arrels més marcades en el nostre municipi és la Pilota Valenciana.

Estem orgullosos que el nostre club de pilota local

Ocupació L’ocupació, tant en persones adultes com a joves, és un dels temes més importants per a Alfara del Patriarca, per açò hi ha engegades borses de Treball de jardineria o consergeria així com el programa JOOP, de l’IVAJ, on joves pertanyents als pobles de la Mancomunitat del Carraixet poden beneficiar-se dels coneixements de tècnics professionals.

A més,

10

per a eliminar la bretxa tecnològica, s’ha facilitat un aula de suport informàtic on, una tècnica del Pactem Nord, ajuda en la mesura que siga possible en activitats relacionades amb l’ocupació.

Remès de l’Ajuntament d’Alfara del Patriarca

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALMÀSSERA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALMÀSSERA

ALMÀSSERA El municipi d’Almàssera està situat al nord de la ciutat de València, dins de la comarca de l´Horta Nord. Els seus límits són: al nord de Cases de Bárcena (Barri de València); a l’est d’Alboraia i Meliana; a l’oest Bonrepòs i Mirambell i al sud el Barranc del Carraixet, que creua el municipi d’oest a est. El terme municipal té una extensió de 2,85 quilòmetres i es troba a 10 metres sobre el nivell del mar.

En aquesta pàgina, estàtua dedicada al Miracle desl Peixets. En la següent pàgina, camp de xufes (a dalt esquerra), museu de l’Horta (a dalt dreta) i façana singular de l’ajuntament (inferior).

La localitat d’Almàssera té origen en una antiga alqueria musulmana, el topònim de la qual deriva del vocable àrab ‘Almazara’ o molí d’oli. Aquesta va ser conquistada per Jaume I i lliurada en 1238 a Vidal Canellas, Prelat de la diòcesi d’Osca. De 1300 a 1350 apareixen com a Senyors d’Almàssera Gaspar i Miguel Arts. La parròquia d’Almàssera va estar sota la jurisdicció d’Alboraia fins a finals del s. XVI, data en la qual es va obtenir la plena independència civil i eclesiàstica. Un segle més tard van ser els Senyors d’Almàssera els Comtes de Parcent, els qui van manar edificar una casa senyorial per a residir, en la qual avui es troba el Centre Cultural d’Almàssera.

13 11

El miracle dels Peixets És sense cap dubte, l’esdeveniment religiós més important esdevingut en la història d’Almàssera.

Un convers anomenat Hassam-Ardá, estant ferit, va cridar al capellà d’Alboraia per a rebre el Sant Viàtic. En creuar el Barranc del Carraixet, crescut per una pluja torrencial, van caure a l’aigua el rector i el seu cavall, perdent-se l’arqueta que contenia les formes sagrades. El rector va tornar a Alboraia, i més tard van acudir a ell uns llauradors dient que havien vist unes llums brillants en el Barranc que van resultar ser dos peixos amb les formes en la boca.

El capellà va considerar oportú fer una processó fins al lloc del miracle amb un calze per a arreplegar de la boca dels peixos les formes sagrades.

L’arqueta, des de llavors, es guarda a Almàssera i el calze a Alboraia. Aquest

fet va fer que Almàssera sol·licitara del Bisbe de València D. Ramón Gaston que se separara Almássera d’Alboraia i tinguera Parròquia pròpia, la qual cosa es va aconseguir en 1352.

a Jesucrist crucificat i en l’altra a la Mare de Déu.

En el capitell de la creu es representen escenes de l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania i l’Ascenció.

La creu coberta

El Museu de l’Horta d’Almàssera naix el 19 de maig de 1999 com una iniciativa pionera de l’ajuntament d’aquesta localitat i amb el finançament de la Consellería d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

L’obra es construeix en el segle XIV, probablement entre 1372 i 1373. Aquesta creu va ser la primera del terme construïda entorn de la Ciutat de València.

S’estructura en quatre pilars de pedra, disposats de forma radial, r e m a t a t s amb mitges columnes i capitells gòtics.

La coberta és de fusta i la teula àrab de color blau, amb socarrats.

La creu mostra en un dels seus costats

El museu de l’Horta

L’edifici rehabilitat era un antic escorxador que avui és la seu del Museu de l’Horta. L’objectiu de la creació d’aquest museu és conservar part de la riquesa etnològica local.

En la concepció d’aquest espai s’intenta mostrar a les noves generacions la vida històrica d’Almàssera, és a dir, la Vida Agrícola.

Un passeig per l’horta Si per alguna cosa es caracteritza la localitat d’Almàssera és pel seu

12

tradicional paisatge agrari on encara avui el turista podrà contemplar el que significa l’Horta Valenciana.

Almàssera ofereix la possibilitat de viatjar en el temps a la València dels camps de cultiu, les grans sèquies i les barraques valencianes.

La “xufa” és el producte més cridaner.

Però també, carxofes, creïlles i cebes tendres en l’època hivernal.

Remès de l’Ajuntament d’Almàssera.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX BONREPÒS I MIRAMBELL

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX BONREPÒS I MIRAMBELL

BONREPÒS I MIRAMBELL A Bonrepòs i Mirambell acabem l’any 2017 amb molt bones notícies. Continuen les incorporacions al món laboral dels nostres usuaris i usuàries del Departament d’Orientació Laboral Municipal i ho fan gràcies al seu esforç però també gràcies a l’assessorament tècnic que reben.

En la gràfica que es mostra a continuació, es pot apreciar que des de fa uns anys i gràcies al treball de les orientadores laborals, s’ha aconseguit disminuir la taxa de desocupació fins a dades similars a les de l’any 2008. Aquestes tècniques han sigut contractades mitjançant subvencions del SERVEF gestionades pel nostre ajuntament.

Des de juny de 2015 fins ara ha sigut una temporada fantàstica en la intermediació laboral. “Els nostres participants s’han esforçat per assolir el seu objectiu d’inserció laboral i s’ha aconseguit signar un total de 48 contractes nous” destaca Rosabel Bolaños, regidora de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell.

En aquesta pàgina, campanar de l’església. En la pàgina següent, plaça l’ajuntament i ermita de Sant Joan Baptista.

Gràfica de l’evolució de l’atur a Bonrepòs i Mirambell.

13

L’estratègia des del principi de la legislatura estigué molt clara: obrir i consolidar una Oficina d’Orientació Laboral inexistent en anteriors legislatures i dotar-la amb personal qualificat per tal de treballar amb les persones desocupades de Bonrepòs i Mirambell itineraris d’inserció individualitzats.

“El seguiment continuat de la persona que està buscant trobar un treball és la nostra marca i pensem que aquesta e s t r a t è g i a continuada des de fa quasi tres anys fa que cada vegada més veïnes i veïns de totes les edats s’acosten a l’oficina per rebre assessorament i ens traslladen la seua satisfacció pel tracte rebut

i com moltes d’elles han trobat treball gràcies a aquesta oficina” afirma la regidora.

De forma paral·lela a l’atenció a les persones desocupades s’ha fet prospecció a les empreses del polígon industrial del municipi i dels pobles del voltant per tal d’oferir a les persones responsables de recursos humans d’aquestes empreses els serveis de la nostra oficina.

“Algunes empreses ja ens demanen candidats i candidates per als seus processos de selecció perquè confien en nosaltres i la nostra professionalitat a l’hora de seleccionar els perfils més adequats a cada lloc de treball” explica Berta Manzaneque, la tècnica responsable de l’oficina en aquests moments.

Una altra de les línies que es desenvolupa a l’oficina és la col·laboració amb el departament de Serveis

Socials, atenent a totes aquelles persones que es troben en risc d’exclusió social. Des de l’oficina s’han elaborat les bases per a la contractació de 12 persones a l’any en torns de 6 mesos per a la brigada de neteja viària i serveis municipals.

Aquestes bases es fonamenten en la situació de vulnerabilitat de la persona o la família i han permés a més de 50 persones incorporar-se al mercat laboral.

A més a més, i també destinat a persones amb menys coneixements d’informàtica, hem organitzat un curs de noves tecnologies per a familiaritzar-se amb les plataformes de recerca de treball i realitzar els tràmits del SERVEF sense haver de desplaçar-se a l’oficina.

Aquest curs s’ha fet a través de la Mancomunitat del Carraixet que també ens proporciona una agent d’ocupació i

14

desenvolupament local (AODL) que està a l’oficina dos dies a la setmana.

En resum, des de l’Àrea de Promoció Econòmica i tot l’equip de govern estem treballant incansablement per aconseguir que no hi haja cap persona a Bonrepòs i Mirambell que necessite treballar i es quede a casa sense saber què fer. És per això que posem a la seua disposició l’Oficina d’Orientació Laboral amb bones professionals i demanem totes les subvencions, tant de la Conselleria com de la Diputació, que faciliten la incorporació al mercat laboral de tot tipus de persones independentment de l’edat o el sexe.

Remès de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX BURJASSOT

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX BURJASSOT

BURJASSOT Situat a la Comarca de l’Horta Nord, si per alguna cosa destaca Burjassot, a més de per no haver perdut, malgrat el pas dels anys, la seua essència de poble, és per ser una ciutat de serveis.

Arribant amb prou feines als 3’5 km² de superfície, el municipi manté des de fa anys un nivell estable de població, proper als 37.700 habitants sent, sens dubte, el sector serveis el que major importància té a Burjassot, destacant el comerç, el transport, les comunicacions i els serveis financers i comunals.

En aquesta pàgina, cèntric carrer de Burjassot. En la següent, a dalt dreta, edifici consistorial, a dalt esquerra, horta, i en la part inferior, Parc Vicente Ferrer

Municipi de referència dins de la comarca de l’Horta Nord, parlar de Burjassot és fer-ho de Serveis, Cultura, Esport, Educació, Joventut, Medi ambient…, en definitiva, fer-ho d’una ciutat pendent, en tot moment, de les necessitats dels seus ciutadans des de totes les àrees que es posen a la seua disposició per part de l’Ajuntament.

Gràcies a la seua bona situació geogràfica, Burjassot és un important eix de comunicacions i disposa de serveis que

13 15

compten amb les millors instal·lacions adaptades, a cada moment, als seus ciutadans i ciutadanes.

quaranta sitges ja en el segle XVIII. En l’actualitat existeixen visibles els “pilons” o tapadores semiesfèriques de pedra de Les Sitges 41 d’ells. En aquest conjunt monumental es troba Així mateix, parlar de també l’Ermita dels patrons Burjassot és parlar de la del municipi, la Verge del “Ciutat de les Sitges”, en Cap i Sant Roque. referència al seu monument per excel·lència, “Les Sitges”, Zones verdes declarades l’any 1982 Monument Històric Artístic Ciutat sostenible, Burjassot amb caràcter Nacional. compta amb una extensió Aquesta construcció data superior als 800.000 del segle XVI quan la metres quadrats de zones ciutat de València patia verdes, àrees reservades i problemes de proveïment protegides d’horta i parcs o de blat i, donades les zones d’oci i esplai en tots bones característiques els seus barris que poden topogràfiques de Burjassot visitar-se fent un complet i la seua proximitat a la i agradable recorregut pel capital, les autoritats van municipi. decidir construir, en 1573, tres sitges subterrànies en Un passeig que portarà a un monticle calcari pròxim descobrir grans i cuidats al casc urbà de l’època. espais verds com els Parcs de l’Eixereta, La Granja o el Els resultats van ser tan Jardí del Mirador, únic parc bons que es va seguir la de vegetació espontània construcció, superant les d’Espanya als quals s’uneix

el Parc Vicente Ferrer, que adopta el seu nom en honor al conegut missioner i que es caracteritza per l’existència d’una gruta natural.

Cultura i altres serveis En aquest passeig, a més, es podran visitar també les instal·lacions culturals, destacant la Casa de Cultura i el Centre Cultural Tívoli. Aquests dos espais municipals són grans punts de trobada de les veïnes i els veïns de Burjassot i dels seus visitants, ja que acullen la programació cultural i associativa del municipi al llarg de l’any.

components dels diferents clubs esportius del municipi i les veïnes i els veïns que es desplacen fins a aquestes instal·lacions per a practicar el seu esport favorit. El Poliesportiu, la Piscina Coberta i la d’estiu, i el Pavelló Cobert s’uneixen als espais esportius situats en els diferents barris del municipi i als jocs saludables per a joves i

Burjassot és, a més, un dels municipis millor dotats de la Comarca en matèria d’instal·lacions esportives que, setmana darrere setmana, acullen a més de 2.000 esportistes entre els alumnes de les Escoles Esportives Municipals, els

16

majors situats en els parcs.

Una oferta esportiva oberta a totes les edats i a totes les disciplines.

Remès de l’Ajuntament de Burjassot.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX EL PUIG DE SANTA MARIA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX EL PUIG DE SANTA MARIA

Turismo

EL PUIG DE SANTA MARIA El Puig de Santa Maria és un poble tranquil, històric i monumental, banyat per les aigües del mar Mediterrani i amb un clima suau. Està situat a 14 km de València i està perfectament comunicat per l’autovia del Mediterrani (V21, eixida 14), per la A-7 (by-pass, eixida 313), pel tren de rodalies (C6) i per la ciutat de València.

Els primers indicis històrics es remunten a la societat ibèrica, de l’època dels romans es conserva una pilastra funerària en el Monestir de Santa Maria. Del pas dels àrabs hi ha constància per les diverses troballes al voltant de la muntanya del Castell o de “La Patá”.

No obstant açò, no serà fins al segle XI quan Jubayla, topònim del lloc, adquirisca una importància estratègica.

El Cid ho va conquistar a la fi del segle XI, però posteriorment va passar novament sota domini islàmic fins que en 1237 va ser conquistat per Jaume I. L’enfrontament en la coneguda batalla de Enesa entre cristians i àrabs, obrirà les portes a la conquesta de la ciutat de València.

En aquesta pàgina, aspecte del centre del municipi. En la pàgina següent, a l’esquerra, Cartoixa d’Ara Christi, a la dreta, platja, i en la part inferior una de les visites guiades.

Remès de l’Ajuntament de el Puig de Santa Maria

Monuments Real Monestir de Santa Maria del Puig.

Declarat Monument Històric Nacional (Bé d’Interès Cultural) en 1969, es tracta d’un

13 17

edifici religiós renaixentista amb quatre torres com a elements defensius. La seua construcció es va iniciar en 1237 i va ser erigit per ordre de Jaume I. Cartoixa d’Ara Christi, declarat Bé d’Interès Cultural en 1996. En ella es pot admirar la decoració de la cúpula de l’església, les seues capelles, claustres i patis.

Museu de l’Impremta i les Arts Gràfiques.

Situat a l’interior del Monestir, és el primer d’Espanya i segon a Europa, després de Magúncia. Compta amb més de 60 màquines, motles de tipografia, relleus gravats a mà, i la Sala Gutemberg, replica d’un taller d’impremta del S.XV. Torre de Guaita. Construïda en la segona meitat del segle XVI com a defensa enfront dels pirates algerians.

Situada en la platja propera a la urbanització Play-Puig.

Restes del Castell.

A la muntanya del Castell o de la Patá trobem les restes del castell d’origen musulmà.

L’any 2002 va ser declarat “Bé d’Interès Cultural” i en l’actualitat s’està iniciant el

seu procés de recuperació.

Refugis i trinxeres de la Guerra Civil.

Línia coneguda com El PuigEls Carasoles, té 26 km. de longitud. Es tracta d’un ampli complex format per trinxeres, búnkers, túnels, nius de metralladores i plataformes en bon estat de conservació.

També comptem amb l’Ermita de Santa Barbara i l’Ermita de Sant Jordi.

dotades d’instal·lacions higiènic-sanitàries, parcs biosaludables, àrees lúdicinfantils, així com d’un Servei de Vigilància i Assistència Sanitària durant l’època estival. El Puig disposa d’un “Punt de platja accessible” adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

Puig.

-Cartoixa d’Ara Christi.

-Gymkana familiar. (activitat lliure) Tota la informació es pot consultar en el següent enllaç.

Les Jornades gastronòmiques i la Ruta de la Tapa, que s’organitzen a la primavera i estiu, ofereixen la possibilitat de conèixer la rica i variada gastronomia local.

Gastronomia

Una gran varietat de propostes innovadores, pròpies de la gastronomia S’organitza durant tot l’any mediterrània, es poden Natura un ampli programa de degustar en qualsevol visites guiades dirigides a dels bars i restaurants de El Puig de Santa Maria tots els públics. El Puig de la localitat, elaborades està situat en un entorn Santa Maria va ser premiat amb ingredients de l’Horta natural envoltat de platges, l’any 2015 com a millor Valenciana. muntanyes, horta i marjal. “Destinació Turística Familiar Als voltants del casc urbà, de la Comunitat Valenciana”, trobem un paisatge agrícola pel Club de Turisme Familiar solcat per multitud de Tour&Kids. sèquies i canals. Disperses entre el paisatge de l’horta, Aquestes són algunes de les se situen diverses alquerías visites que oferim: ben conservades.

-La Petjada de Jaume I. El Puig de Santa Maria -La visita teatralizada de compta amb 4 km de platges “L’espasa perduda de certificades amb la norma Jaume I”.

ISO 14001, que garanteixen -Cavallers i princeses. la seua protecció i gestió -Refugis i trinxeres. ambiental.

-Ruta de les escultures.

Les platges del Puig són -Visita guiada del Real tranquil·les i familiars, Monestir de Santa Maria del Visites guiades

18

TOURIST INFO EL PUIG 961959029 / 607229712 elpuig@touristinfo.net Enllaç web

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX EMPERADOR

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX EMPERADOR

EMPERADOR El municipi d’Emperador, a voltes referit com a Lloc Nou de l’Emperador o La Venda de l’Emperador, per aquest motiu el gentilici dels seus habitants siga venters i venteres. És un municipi situat en la part meridional de la comarca de l’Horta Nord, en la província de València (Comunitat Valenciana). Limita únicament amb el municipi de Museros.

Emperador compta a dia d’avui amb una població censada de 747 habitants (INE) i, amb tan sols 0,0306 km², és el municipi més reduït d’Espanya, i el més densament poblat.

Història

En esta página, Avenida del 18 de marzo. En la siguiente página, arriba a la izquierda, parque de la Plaza del Ayuntamiento, a la derecha parque geriátrico, y en la parte inferior, una de las avenidas de Emperador.

Es diu que originàriament només existia una venta en el terreny que avui ocupa el nostre municipi, en la qual solien descansar els pelegrins que en romeries de València al Puig visitaven el santuari de la patrona de l’Antic Regne de València.

Aproximadament en 1760, un acabalat comerciant de València anomenat Agustín Emperador va construir en aquell lloc una fàbrica d’aiguardent i uns tallers per a teixir lones que aprofitaven les embarcacions veleres de les platges pròximes. Prèvia llicència obtinguda l’any 1771, va edificar també habitatges i una ermita.

També es va construir per a sí u n

13 19

palau amb quadrada torre i espaiós hort i va continuar alçant habitatges fins que, quan va edificar més de 15 cases va sol·licitar el senyoriu del lloc acollintse a la jurisdicció Alfonsina consentida per les Corts Valencianes de 1329-1930.

La resposta a la sol·licitud va arribar en 1778 amb la declaració en definitiva de l’adquisició legítima del nou lloc per part d’en Agustín Emperador, amb el complet gaudiment de la jurisdicció Alfonsina.

Va ser en 1837 quan es va decretar definitivament l’extinció dels senyorius i Emperador, a l’empara de la llei, va nomenar el seu ajuntament per a formar, com en l’actualitat, un municipi independent.

Patrimoni històric -Refugi AntiaeriDurant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) estava en pràctica

el bombardeig aeri sistematitzat sobre les poblacions. Emperador per ser lloc pròxim a la ciutat de València, va patir diversos atacs malgrat trobar-se allunyada dels fronts. Per aquest motiu va crear un refugi públic antiaeri a la disposició dels veïns de la localitat. Format per un nombre d’habitacles que connectaven uns amb uns altres mitjançant obertures situades en extrems diferents.

-Llibre històricL’Ajuntament d’Emperador compta amb el llibre original on es redacta tot el procés, tota la història, des que en Agustín Emperador adquireix les terres fins que es funda com a municipi.

seues festes. Els festejos taurins, se celebren dues vegades a l’any, uns al juny i uns altres al setembre i es duen a terme pels carrers i plaça del poble.

Un altre esdeveniment, on es congrega també molta gent, és la 5k d’Emperador, En l’actualitat Emperador, carrera inclosa dins del malgrat ser un municipi circuit de l’Horta Nord. xicotet, quant a terme municipal, i tenir només Aquests podrien ser els més 747 habitants, és un multitudinaris, pel nombre poble molt actiu, molt de gent que es congrega, dinàmic. Al llarg de l’any però es realitzen molts més, se celebren diferents com carnestoltes, túnel del D’aquesta manera s’evitava festes, esdeveniments, que, en el cas d’impacte, activitats… organitzades l’expansió d’explosió tant pel propi ajuntament passara d’un compartiment com per les diferents a un altre. associacions existents.

Les estances eren aproximadament de 4 m2 Podem esmentar les festes cadascuna i la capacitat populars, que es duen a d’aquestes cobria la terme en el primer cap de necessitat de la població. setmana de setembre, on el punt de trobada és la Actualment aquest recurs plaça del poble, la plaça de turístic roman inaccessible l’Ajuntament. És en aquest a l’espera d’obtindre lloc on es desenvolupen les ajudes per a la seua els diferents actes i on adequació i posada en la gent es reuneix per a valor. compartir i gaudir de les

20

terror en Halloween, el dia de l’esport, l’escoleta d’estiu, l’escoleta d’hivern, els tallers de pasqua, la benedicció dels animals en la festivitat de Sant Antoni…

Remès de d’Emperador.

l’Ajuntament

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX FOIOS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX FOIOS

FOIOS Foios, emplaçat al bell mig del regadiu de la Reial Séquia de Montcada, forma parts de l’arxipèlag de pobles menuts que integren la comarca de l’Horta Nord.

En segles passats i arxivats, el poble dels foiers fou seu oficial de la Comuna de la Séquia de Moncada. Actualment la base econòmica del poble, que gravita sempre sobre l’agricultura de regadiu, s’ha decantat clarament cap als sector dels serveis, que ocupa ara més de la meitat dels treballadors actius, la construcció i l’indústria fabril.

Amb tot el paisatge agrari tradicional hi segueix imperant i es la tarja de presentació de Foios. Per la rodalia del poble, s’observa i respira l’horta, envaïda d’uralites i plàstics en alguns racons, però vistent i generosa: gràcies a l’esforç dels llauradors de la terra, que continuen treballant-la amb estima com si es tractara d’un incommensurable jardí.

El terme municipal de Foios (640,6 hectàrees, que són 7.708 fanecades) és una estreta i llarga franja de camps, i està travessat perpendicularment per la Séquia mare de Montcada, i per diverses ferrovies decimonòniques i carreteres asfaltades del segle vint.

En aquesta pàgina, torre de l’església. En la següent pàgina, Jutera (dalt esquerre), Albereda (dalt dreta) i Plaça del Poble (inferior).

Remès de l’Ajuntament de Foios.

Planeja i s’estén, aquesta feixa de fecunda terra de llauró, entre l’altar prelitoral de la Lloma -antics secans, ara regats de pous a motor- i la façana marítima del barri de Cuíper -antiga marjal, ara també bonificada per pous. Confronta Foios per

13 21

tramuntana amb els pobles hortolans de Museros i Albalat deIs Sorells; per llevant, amb Albalat i amb les arenes de la mar Mediterrània; pel migdia, amb les Cases de Barcena (terme de València) i Meliana, i per ponent, amb el riu-sec del Carraixet, i els camps de Vinalesa, Alfara del Patriarca i Montcada.

quan els naturals de Meliana, Albalat, Vinalesa i Macarella eren batejats, casats i soterrats a la parròquia de Foios.

Si no catedral, almenys sí que li notem, a Santa Maria de Foios, tot l’aspecte de basílica academicista de gran embalum: 50 vares valencianes de Ilargària per El poble de Foios, que 28 d’amplària, i una cúpula -juntament amb els llogarets de teula blava manisenca de Cuiper i la Venta del que s’alça fins a les 40 vares.

Sombrerer- aplega vora els Projectà l’obra un arquitecte 7.300 habitants, recau dins aragonés anomenat José I’àrea metropolitana de la Mínguez i la realitzaren ciutat de Valencia, del centre obrers de vila entre els anys de la qual es troba a uns 7 1729 i 1738, amb diners km de distància; a escassos del poble, pedra blanca de tirs de ballesta, que deien Godella, rajola des rajolars en època medieval, o a unes de Foios, Vinalesa, Montcada poques parades del metro, i Albalat, i un penell de ferro que diem ara. que portaren de Terol, per a fer més lluïdor el remat de Què visitar I‘imponent campanar.

espais verds i d’esplai com la Plaça d’Espanya (l’albereda) lloc d’esplai i d’encontre de grans i menuts on alberga la Casa de la Cultura (antigues escoles).

D’altra banda, la fàbrica de la Jutera, compleix industrial establit a Foios en la dècada de 1920, era una fàbrica de teixits de jute que abans donava menjar a mig poble, ara mateix comença a interessar als arqueòlegs i als historiadors d’art.

D’altra banda, és propi de Foios servar les tradicions culturals i festives.

diu la llegenda fou localitzada prodigiosament al Piló de la Campana de la Lloma de Foios.

També cal destacar la celebració de la Fira Comercia i Agrícola on els comerços locals exposen i posen a la venda els seus productes. Junt a esta fira Programació cultural es celebra la Fira Gastronòmica BENCUIT, una ambiciosa La programació cultural proposta gastronòmica i de a Foios esta en continu dinamització que ofereix moviment, durant tot l’any es un ampli elenc d’activitats programen accions culturals relacionades. dirigides a tota la població com la Setmana Cultural del Un altre esdeveniment a la 9 d’octubre, les nits de juny, nostra localitat, el festival de Campanyes escolars i com no, músics novells Foios Little Fest, Escènia, un dels altres atractius festival de música novell. de la nostra localitat, certamen teatral novell on participen companyies d’àmbit nacional.

Festes patronals

Les Festes Majors de Foios, tenen lloc de 11 al 18 l’agost, i són celebrades Sant Roc, patró de la localitat; la Mare de Déu d’agost, titular de Església de Foios La Plaça del Poble, alberga la parròquia, el Crist de la l’església, l’ajuntament i una Sang, que presideix l’altar de Temple dihuitesc de bellíssima font monumental l’ermita, i la Mare de Déu del pretenciosa façana, que de peixos de marbre. Es Patrocini patrona de Foios. La diuen els feligresos que és tracta d’un espai públic talla renaixentista de Santa la catedral de l’Horta, i que central pensat per acollir Maria del Patrocini, que data recorda els temps antics, festes i actes culturals, altres estilísticament del segle XVII,

22

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX GODELLA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX GODELLA

GODELLA Envoltat per un dels terrenys agraris més fèrtils de tota Europa, Godella respira horta pels seus quatre costats. Aquest paisatge natural és possiblement un dels actius més característics i estimats del poble. L’horta és per a Godella no només un pulmó verd d’enorme valor, sinó també un terreny productiu del qual viuen cada cop més famílies, gràcies a l’aposta ferma per sistemes alternatius com l’agricultura ecològica.

Els veïns i veïnes de Godella, conscienciats de l’enorme importància que l’horta té per a la vida social i l’economia del municipi, també aposten pel consum de productes de proximitat, que adquireixen cada dissabte de matí al mercat de venda directa, ubicat a la plaça de l’Ermita.

La població de Godella supera els 13.000 habitants, amb una densitat d’aproximadament 1.550 habitants per km2. El poble està agermanat amb les localitats franceses de Noisy-le-Roi i Bailly, amb les quals es realitzen diversos projectes en comú com els intercanvis esportius, culturals i educatius.

En aquesta pàgina, església de Sant Bartolomé. En la següent pàgina, a dalt a l’esquerra, festival GotheJazz, a la dreta, festes patronals. En la part inferior, horts de Godella al costat de la Sèquia de Montcada.

representativa, però ha hagut i hi ha moltíssims més noms del nom de la cultura lligats a este municipi: Vicente i Ricardo Caballer, Ramón Cardo, Joan Enric Lluna, Apa, Arrop i Tallaetes, els germans Polo, els germans Fuentes, els germans Giner, els germans Inclán, els germans Mor, els germans Benlloch Alonso, José Vicente Vergara, Vicente Castillo, Juan Lluna, Pablo Rus, MacDiego, Pepe Gimeno, Encarna Monteagudo, Xavi Llorens, Manolo Valls, Elma i Perico Sambeat, Remi Hueso, Enedina Lloris, Josep Ferriol, Vicente Benlloch, Miguel Gago, Vicente Costa, Xema Senabre… Godella atresora un incalculable valor cultural gràcies als seus pintors, músics, dissenyadors, escriptors, pirotècnics o artesans.

història d’aquests creadors, però també per un patrimoni força destacable.

L’església de Sant Bertomeu o l’ermita del Salvador són dos bons exemples, totes dues del segle XVIII. També cal ressenyar les casespalau i els masos, com el de Sant Fernando o el de Sant Mauro. Però per a qualsevol dubte o aclariment sobre aquest municipi, és obligatori adreçar-se al Taller d’Història Local, els membres del qual realitzen una meravellosa tasca de recuperació i divulgació del passat del poble.

Festes

a totes les iniciatives artístiques i culturals i que mira amb els ulls i els braços ben oberts a l’horta, l’espai natural i productiu que li dóna vida.

Són precisament els joves els que tenen un paper destacat a les festes patronals, que es celebren durant la segona meitat d’agost. El concurs de palles, les mascletaes i els castells de focs d’artifici posen el so i el color durant els dies de màxima diversió.

Així és Godella. Un poble Remès per agradable, tranquil, sensible Godella.

Cultura

Godella també ofereix una extensíssima programació cultural per a tots els públics.

Bressol d’artistes Teatre, exposicions i, per damunt de tot, la música.

Però si hi ha una etiqueta El festival internacional de que representa a Godella jazz o el festival de música molt més lluny de les Patrimoni de cambra -que tindrà lloc seues fronteres és la de al mes de juliol-, són dos ‘bressol d’artistes’. Potser Per tant, aquella persona mostres de la sensibilitat Ignacio Pinazo Camarlench que visite el poble haurà de per l’art que té el poble haja estat la figura més deixar-se emportar per la de Godella. Ací també hi

23

ha cabuda per a altres sectors de la població, com són els joves, que troben al seu casal, ubicat a l’antic escorxador, una bona manera de divertirse amb les activitats que es realitzen pràcticament cada setmana.

18

24

l’Ajuntament

de

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX LA POBLA DE FARNALS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX LA POBLA DE FARNALS

LA POBLA DE FARNALS La Pobla de Farnals, situada a uns 15 quilòmetres al nord de la capital, compta amb una platja coqueta i ben cuidada, amb una extensió propera als 400 metres i serveis de gran qualitat. Disposa de port esportiu, passeig marítim, escola de busseig, nombrosos allotjaments turístics i un hotel amb encant a primera línia del mar.

La bandera blava oneja a l’estiu en la Platja Nord, mostra de la qualitat de les seues aigües i del magnífic estat de les instal·lacions del litoral. A més, la platja està guardonada amb altres acreditacions relatives al manteniment dels serveis i la bona accessibilitat, un valor afegit a l’espai que permet que persones amb diferents capacitats puguen gaudir, no solament del sol i de la brisa marina, sinó també d’un bany supervisat per personal especialitzat.

En aquesta pàgina, torre de l’església de Sant Josep. En la següent pàgina, Festival Artalamar (a dalt esquerra), Travesia nadant (a dalt dreta), platja accessible (inferior esquerra) i port esportiu (inferior dreta).

Escèniques “Artalamar”, que aproxima una gran varietat de modalitats artístiques als veïns i visitants en diferents espais a l’aire lliure. A més, al juliol i agost es desenvolupa la Fira d’Estiu, amb una completa programació cultural gratuïta per a tot tipus d’espectadors.

Nombrosos mercats temàtics, activitats esportives i la Fira del Comerç fan d’aquest enclavament un lloc idoni per a passar unes vacances El bon temps d’aquesta inoblidables envoltats de zona del Mediterrani familiars i amics. permet que la temporada turística s’amplie més En el context de les activitats enllà dels mesos d’estiu. estiuenques esportives El turisme es potencia també és reseñable la des de fa dos o tres anys celebració de la Travessia amb l’oferta d’activitats nadant del port de la Pobla c o m p l e m e n t à r i e s de Farnals, sobre 2.000 relacionades amb activitats metres de distància. culturals de qualitat.

A principis de juny es desenvolupa el Festival d ’A r t s

25

Dos nuclis poblacionals

Cal destacar diverses pintures dels segles XVII La Pobla de Farnals i XVIII, així com la capella compta amb dos nuclis de la Comunió. El seu poblacionals diferenciats. A campanar es va reformar en més de la platja, que a l’estiu 2009. triplica la població pel gran nombre de turistes que Festes visiten el litoral, l’activitat es desenvolupa en el poble, A la Pobla de Farnals construït al voltant de se celebren multitud l’església de Sant Josep. de festes. A més de les Falles, té lloc la festa de Sembla que sota el seu Sant Joan, el 23 de juny, solar es trobava l’alqueria amb una multitudinària andalusina que va donar origen a la població.

El temple actual es va construir en 1737 i va ser reformat en 1887.

Encara avui es pot apreciar l’obra antiga (una nau de tres trams) de la nova, un tram més de la mateixa nau.

Des de 1902 és parròquia independent.

foguera i un espectacle, a la qual assisteixen milers de persones de tota la comarca.

Finalment, a principis de setembre tenen lloc les festes majors en honor en honor als patrons, Sant Félix, San José, Sant A mitjan juliol serà el torn de Francisco i la Inmaculada les festes en honor a la Verge Concepción, amb multitud del Carmen, la patrona del d’espectacles, concursos barri de la Platja, amb actes de paelles, campionats culturals, religiosos, lúdics esportius i altres activitats i esportius que culminen culturals. amb la processó marinera, on la Verge s’endinsa en el mar sobre una embarcació i Remès per l’Ajuntament de la Pobla altres vaixells la segueixen. de Farnals.

26

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX MASSAMAGRELL

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX MASSAMAGRELL

MASSAMAGRELL Massamagrell està situat en la part septentrional de la comarca de l’Horta Nord. Compta amb una zona litoral amb platja i una zona d’aiguamolls protegits pel seu alt valor ecològic (la marjal).

Està situat sobre una zona plana amb forma poligonal irregular i allargada, mesura aproximadament 498 hectàrees. Limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals i Rafelbunyol.

El terreny és cultivable i pràcticament de regadiu amb la producció d’excel·lents taronges, hortalisses i fruiteres.

Actualment Massamagrell ofereix als seus veïns un nucli urbà amb tots els serveis i comoditats de qualsevol gran ciutat sense deixar l’essència i la tradició de ser un poble arrelat en l’horta valenciana.

En aquesta pàgina, trinquet del Tio Pena. En la pàgina següent, Marjal de Rafalell i Vistabella (a dalt dreta), esdeveniment esportiu (a dalt dreta), i convent de la Magdalena (inferior).

visitar els edificis del convent de la Magdalena del segle XVI, l’església Parroquial de Sant Joan Evangelista de l’any 1767, convent de les Terciàries Capuchinas fundat pel pare Luis Amigó en 1885, i algunes alqueries i altres edificis del municipi protegits.

ha sigut un dels principals objectius de l’Ajuntament de Massamagrell amb la celebració de diversos esdeveniments que ha aconseguit tenir repercussió internacional.

Destaca la celebració dels 15 KM de Massamagrell, en la qual participen importants corredors vinguts de tot arreu del món.

També són dignes de visitar els museus Taurí i de Ciències Naturals, i el museu de l’il·lustre pintor Martínez El joc de pilota valenciana és Història Beneyto, fill predilecte de un dels esports immemorials Massamagrell. que es practiquen en el Hi ha diferents opinions sobre nostre poble. Massamagrell, l’origen de Massamagrell. Festes i esports per la seua gran afició, és En els seus inicis va ser una bressol d’aquest esport. alqueria àrab que després de Massamagrell celebra El Trinquet de Tio Pena està la conquesta pel rei Jaume tradicionalment les seues situat en el carrer Progrés de I va ser cedida Sánchez festes en honor a la Mare de Massamagrell. És el trinquet Vera, Pedro Eximén i Fortún Déu del Rosari i a Sant Joan de capçalera. Va ser inaugurat Sánchez. Massamagrell es Evangelista, els seus patrons, el 5 d’octubre de 1947. constitueix com a poble, tal a la fi del mes de setembre i com arreplega la seua Carta principis d’octubre.

La platja i la marjal Pobla, l’any 1271.

Al llarg de la seua història la Tenen gran presència en Platja rústica d’arena gruixuda població ha anat creixent els festejos tot el relacionat i d’aigües tranquil·les, situada fins a aconseguir els més de amb el món dels bous, “bous entre els aiguamolls Rafalell i quinze mil habitants que al carrer”, que es realitzen Vistabella, propers a la ciutat posseeix en l’actualitat. pràcticament durant tot l’any. de València.

Des de fa diversos anys el Des de la vora del mar Són de destacar i dignes de foment de l’esport popular observem el perfil de la Sierra

27

Calderona, així com unes precioses vistes de la marjal de Rafalell i Vistabella.

Tota la superfície està protegida per existència de fauna en perill d’extinció.

La ruta del Sant Grial El Camí del Sant Grial, es va iniciar com a recorregut de peregrinació l’any 2002.

Gràcies a la col·laboració

entre la Gestora Turística del Monestir de Sant Joan de la Penya i la diputació de València, el camí que s’inicia en el Monestir, en la província d’Osca, i que discorre per Osca, Zaragoza, Teruel i que acaba a la ciutat de València, s’ha convertit en un projecte únic a Espanya, lligat a la història del Sant Calze.

Massamagrell és un dels municipis enclavats en la Ruta del Sant Grial, en la qual

18

28

treballem en els últims anys en un esforç d’incorporar al nostre municipi en una de les rutes turístiques de major projecció.

Remés per l’ajuntament Massamagrell.

de

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX MELIANA

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX MELIANA

MELIANA Situat en la Comarca de l’Horta Nord, Meliana compta amb més de 10.600 habitants i se situa a 13 metres sobre el nivell de mar.

Amb tot el que ofereix Meliana als seus veïns i veïnes, molts ho consideren com un dels municipis més acollidors, dinàmics i participatius de l’Horta Nord.

Meliana és un poble d’agricultura, fonamentalment d’hortalisses, que fan d’aquesta activitat una vertadera riquesa local.

L’entorn natural de l’horta també permet al turista endinsar-se completament en la vida del camp, gràcies a establiments que ofereixen rutes amb carro pels camins, així com activitats diverses. En els últims anys, han sorgit negocis en el poble que reinventen la cuina tradicional i situen a Meliana en l’avantguarda gastronòmica valenciana.

En aquesta pàgina, perspectiva del Palauet de Nolla. En la següent pàgina, a dalt a la dreta, ermita del Crist de la Providència (a dalt dreta), perspectiva de l’Horta (a dalt esquerra) i platja de Meliana (inferior).

Cal destacar l’activitat cultural i associativa del municipi.

En l’aspecte cultural, la creació el 1989 de l’IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta multicultural àmplia (teatre, plàstica, literatura, recerca, música…) que té una acceptació comarcal important, ja que cada vegada són més les famílies q u e

29

escullen Meliana per a venir a viure. Així mateix, el municipi explica des de fa pocs anys amb la MOSMEL, el museu d’art de la localitat i voltants, que acull en les seues sales diferents exposicions al llarg de l’any.

inicis, el seu fundador Miquel Nolla, va reconvertir aquesta sorprenent alqueria en un mostrari de dimensions reals dels productes que l’àmplia fàbrica melianera podia fer. Avui dia, i gràcies a la rehabilitació que l’Ajuntament de Meliana està fent, el Palauet de Nolla constitueix un exemple únic i irrepetible d’un temps passat.

Meliana, a més, compte també amb una riquesa històrica de caràcter arquitectònic.

Roca No podem parlar de Meliana sense parlar també de Roca.

La pedania de Meliana està situada a uns 800 m de la costa, en l’extrem oriental del terme municipal. L’origen de La platja de Meliana va ser Roca se situa en la segona descrita en un dels últims meitat del segle XIX, quan informes de Greenpeace l’agrupació d’alqueries com una de les poques entorn del Camí de la Tanca platges verges que queden va donar lloc al nucli, conegut en la costa valenciana. La inicialment com el d’Alqueria tranquil·litat i la bellesa del del Jutge, l’Alqueria Alta o Els lloc garanteixen jornades Xorets, per ser l’àlies afables. que rebia la família L’Església de Santos Juanes més gran. En 1884 (S.XVI), és d’estil gòtic i una de es va beneir l’ermita les edificacions més volgudes dedicada a Sant Palauet de Nolla per la població. Es troba Antoni en la alqueria molt pròxima en el centre de Vicente Roca, Una de les riqueses de urbà i recentment ha sigut terratinent de València Meliana va ser i és el mosaic restaurada i rehabilitada. el cognom del com va de Nolla, un mosaic valencià D’altra banda, l’ermita del acabar donant el nom únic en el món que és Crist de la Providència data a aquesta pedania. autòcton de la localitat i de mitjan el s.xx i és una de d’extrema bellesa. El Palau de les construccions religioses Quan parlem de Nolla, també conegut com a més importants de Meliana Roca parlem d’horta, Vila Yvonne és el paradigma per la grandíssima varietat de cultius de cebes, de la bellesa i qualitat de la d’estils que es conjuguen en melons d’Alger i ceràmica Nolla. En els seus ella. carxofes. Parlem de

terra i de gent que treballa la terra. Així podem definir aquest tros de paradís de Meliana.

Meliana Bon Lloc

vida a Meliana, un dia a dia marcat per l’estreta relació dels seus veïns amb l’horta valenciana.

A través d’aquests vídeos es pot observar Aquesta web sèrie, que naix com la gastronomia i el de la mà dels professionals turisme estan en perfecta Vicent Molins, Eva Mañez consonància amb la i María Pérez, amb el naturalesa, entre el mar i suport de l’Ajuntament de l’horta.

Meliana, mostra la tradició mediterrània que roman intacta en la localitat. Remès per l’Ajuntament de Intenta reflectir com és la Meliana.

30

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MUSEROS

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MUSEROS

MUSEROS Museros, es troba a la comarca de l’Horta Nord, molt pròxim del mar Mediterrani i de la ciutat de València, amb una bona comunicació per carretera i ferrocarril.

Actualment, d’acord amb les xifres de 2018, Museros té una població de 7.061 habitants. La seua gent és acollidora i alegre.

La bona cordialitat entre els seus veïns i veïnes continua sent el motor de la celebració de les seues festes i de les seues tradicions.

Museros s’agermana, després de anys de relacions i intercanvis culturals, amb el municipi de St. Georgen a Alemanya.

Història

En aquesta pàgina, perspectiva de l’Església de l’Assumpció. En la següent pàgina, a dalt a l’esquerra, ermita de Sant Roc, a la dreta casa jardí de Teodoro Llorente i en la part inferior Masia de Sant Onofre.

Al municipi de Museros, es coneixen diversos punts amb vestigis que es poden atribuir al període de plena romanització a les vil·les rústiques, i també, s’han trobat restes de la romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta a la caseta dels Pels, al xopar, a la Huitena, a la lloma de Montalar, al mas del Palmiter i a la pinada del Tort.

L’origen de la actual localitat és islàmic.

31

La torre de Museros fou conquerida per Jaume I pel juny de 1235. Després de la conquesta, va ser donada a l’orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279.

llocs emblemàtics com el carrer valor. beneficiaren per als seus plans del Forn o de la Carnisseria. de conquesta.

L’extrem occidental enllaça • Ermita de Sant Roc. Va amb l’ermita de Sant Roc. ser construïda el 1542 i és • Jaciments arqueològics. A d’estil barroc. Símbol de la partida dels Germanells, Llocs d’interés devoció a sant Roc. En les apareixen troballes festes patronals d’agost, es arqueològiques centenàries, Els llocs d’interés que realitzen les processons més que ens indiquen l’origen del Posteriorment, el 1553, l’orde destaquen a la població de multitudinàries i belles de la primer establiment humà a de Sant Jaume va atorgar Museros són els següents: comarca.

Museros. nova carta pobla, encara que es reservà el castell, els forns i • Església de la Mare de Déu de • Casa jardí del poeta Teodor Festes l’església. l’Assumpció. És del segle XVIII Llorente. Elegida per l’il·lustre i va substituir l’antic temple autor com a lloc de descans El municipi celebra les seues També s’ha d’assenyalar que, que va edificar l’orde de i recolliment. A l’interior festes patronals en honor a la al llarg del temps, Emperador, Calatrava. Està dedicada a la de l’habitatge, es guarden Mare de Déu de l’Assumpció, Cases de Bàrcena i Macarella Mare de Déu de l’Assumpció, importants documents del el 15 d’agost, i a sant Roc, el 16 d’agost. Un altre dels depengueren de Museros. la qual fou nomenada poeta.

El terme d’Emperador li va alcaldessa perpètua. ser annexat l’any 1978, i es va • R eial sèquia segregar novament el 1985.

• Masia de Sant Onofre. Antic de Montcada. convent de dominics, fundat Construïda l’any Nucli urbà el 1471, on va ser prior el 850 pels romans beatificat i canonitzat sant Espero i Atles, i va El nucli urbà s’estructura al llarg Lluís Beltran. Enclavament ser Jaume I qui li va del carrer Major, que enllaça decisiu en la batalla de la donar el seu nom. amb el camí que condueix a guerra de la independència, la carretera de Barcelona pel en la qual veïns de la localitat •Via Augusta. Antic carrer Nou. Prop del carrer van lluitar contra les tropes pas entre Sagunt i Major, es troba la plaça del del mariscal Suchet. Per València, reconvertit Castell, lloc on es va originar aquest motiu, l’escut de la pels romans en via. la vila i on es troben l’església població té dues branques El Cid, Jaume I i el i l’Ajuntament, i també, d’altres de llorer, símbol de lleialtat i mariscal Suchet se’n

32

esdeveniments tradicionals que cal destacar és el festeig taurí del 14 d’agost.

També cal destacar el dia de Sant Vicent Ferrer en el qual es realitzen nombrosos actes religiosos i populars.

Informació remesa per l’Ajuntament de Museros

CONSORCI DEL PACTE TERRITORIAL PER A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ, PACTEM NORD “Les persones són l’eix del nostre treball” Spot “El model que volem”

@pactemnord

Consorci Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Telèfon: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info

ENTITATS CONSORCIADES

ENTITATS COL·LABORADORES