Pactem Nord Informa XV

Consorcio del Pacto Territorial para la Creación de Empleo, Pactem Nord Llegir en valencià

PACTEM NORD INFORMA

Octubre 2018 número 15

Albalat dels Sorells. Parc del Castell.

SUMARIO:

Alboraya. Pont del Moro. S. XV.

Editorial: acciones en favor de la ciudadanía de l’Horta Nord. PÁG. 1 Análisis territorial: cultura, turismo y gastronomía. PÁG. 3 Presentación de buenas prácticas de RSE en Massamagrell. PÁG. 5 Ampliado el plazo a los distintivos Pactem Nord. PÁG. 7

Alfara del Patriarca. Casa de la Sirena. S.XVI.

Encuentro en Bilbao para la innovación comercial. PÁG. 9 Cursos de venta online y puente grúa. PÁG. 13 Especial municipal: Meliana y Massamagrell. PÁGs. de 15 a 18 X Encuentro de Asociaciones de Mujeres. PÁG. 21

@pactemnord www.consorci.info

EDITORIAL

El Consorcio Pactem Nord ha venido trabajando estos últimos años en torno a iniciativas que permiten iden referente en l’Horta Nord en diferentes ámbitos de trabajo relacionados con el empleo que persiguen mejorar la laboral de la ciudadanía de nuestra comarca.

Este objetivo es refrendado por iniciativas como “El modelo que queremos”, eslogan sobre el que hemos art acciones realizadas por la entidad en pro de la calidad en el empleo, el compromiso empresarial con la sociedad y mujeres y hombres, entre otras. Señalar, en este sentido, que la X edición del Encuentro de Asociaciones de Mu Nord ha incorporado en uno de los trabajos expuestos este eslogan, en el que la igualdad de oportunidades entre m es una materia fundamental. Se trata, en definitiva, de alcanzar una sociedad más justa e igualitaria.

Así, en consonancia con este razonamiento, se ha trabajado en la elaboración de una publicación denominad Responsabilidad Social Empresarial en l’Horta Nord”, que recoge y difunde buenas prácticas de RSE llevadas las empresas colaboradoras y personas emprendedoras de l’Horta Nord. La jornada que albergó su presentación, e también aspectos relacionados con la Ley de Contratos del Sector Público, la realizamos en el municipio de Massa

Sobre esta cuestión de la implicación de las empresas con su territorio también cabe destacar los “Distintivos P Corresponsabilidad Territorial en materia de Empleo”, que se marca como objetivo reconocer públicamente la en materia de inserción laboral y de igualdad que realizan muchas de las empresas, entidades y personas em colaboran con Pactem Nord.

Precisamente la implicación con el territorio y con sus agentes, es uno de los principios fundacionales de cualquier pa el empleo, ya que la estrategia europea “bottom-up” (de abajo hacia arriba), marca una manera de actuar donde son las personas y los tejidos empresariales y asociativos que coexisten en el territorio.

En el próximo encuentro de Pactos Territoriales de la Comunidad Valenciana, fijado en Burjassot para el p noviembre, se remarcará la importancia de este modelo de actuación conjunta entre la administración local, sindica empresariales, siempre en favor de la ciudadanía de los territorios de actuación. Esta jornada también subrayará los pactos como dinamizadores territoriales -generalmente en comarcas naturales- y de su desarrollo económico.

Para finalizar, invitarles a la participación en el encuentro de Pactos Territoriales de la Comunidad Valenciana, p oportunidad única para la puesta en común y el crecimiento conjunto de este tipo de estrategias de empleo.

Equipo Pactem Nord

Representación institucional del Consorcio Pactem Nord: Presidente:

Rafa García (alcalde de Burjassot)

Vicep. Municipales:

Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:

Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (concejal de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde de Alboraya) Santiago Salvador (presidente de ASIVALCO) Ana Mª García (CC.OO.)

1

ntificarlo como un calidad de vida y

ticulado diferentes y la igualdad entre ujeres de l’Horta mujeres y hombres

da: “Prácticas de s a cabo por 35 de en la que incluimos amagrell.

La playa de Massalfassar.

Pactem Nord a la as buenas prácticas mprendedoras, que

acto territorial por e las protagonistas

próximo día 22 de atos y asociaciones la importancia de

Acequia de Moncada a su paso por esta localidad.

puesto que es una

La huerta de Alboraya.

2

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

L’HORTA NORD, CULTURA, TURISMO Y GA En el Análisis territorial de l’Horta Nord se recogen diferentes aspectos significativos relacionados con el empleo, la formación y la gestión del territorio, además de subrayar otras circunstancias socioeconómicas propias de l’Horta Nord, motivadas en su mayor parte por la cercanía a la ciudad de Valencia.

GASTRONOMÍA DE L’HORTA La tradición culinaria de l’Horta Nord participa de la rica y variada gastronomía de la Comunidad Valenciana y el mediterráneo.

Sobresalen las especialidades de la cocina valenciana, con el arroz como ingrediente principal: la paella, arroz al horno, arroz a banda, “arròs amb fessols i naps”, y la “olla amb carn de San Pere”, ésta última propia de las fiestas de Sant Pere de el Puig de Santa Maria.

Otros platos de tradición en l’Horta Nord son el “conill amb tomaca”, el queso “de cassoleta” o de Puçol, el “all i pebre”, el puchero de Navidad o la sopa Bruta

MUSEOS Destacamos, entre otros, los siguientes museos y colecciones museográficas: Observatori Astronómic (UV, Burjassot/Paterna), Museo Municipal de Cerámica (Paterna), Espai Cultural Les Coves del Batà (Paterna), Museo de l´Horta (Almàssera), Casa Museo Ignacio Pinazo (Godella), Museo Arqueológico Municipal de Moncada, Museo de la Imprenta y de las Artes Gráficas (en el Puig de Santa Maria).

3

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

ASTRONOMÍA En este apartado dedicado al estudio comarcal se incide en los bienes culturales, el turismo y la gastronomía propia como un valor inherente a la vida de l’Horta Nord y que al mismo tiempo es un factor que puede impulsar su desarrollo económico.

POTENCIAL TURÍSTICO L´Horta Nord dispone de diferentes oficinas de turismo en 6 municipios: Alboraya, Paterna, La Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria y Almàssera.

Cuenta, en la media entre 1999-2016, con unos 560 restaurantes (41.500 plazas), 390 apartamentos (2.154 plazas), 22 hoteles (2.500 plazas), 4 hostales (110 plazas) y 3 pensiones (68 plazas), repartidos entre Paterna, el Puig de Santa Maria, Burjassot, Puçol, Museros, La Pobla de Farnals, Alboraya y Tavernes Blanques, y 2 campings (en Puçol, con 1.800 plazas).

En total, 6.631 plazas de alojamiento.

BIENES CULTURALES Se reconocen un total de 371 Bienes de Interés Cultural (BIC), ligados a la historia y patrimonio de l’Horta Nord, como casas señoriales, molinos, palacios, colegios mayores, castillos, torres, cuevas, cartujas, monasterios, azudes sobre las diferentes acequias que atraviesan l’Horta Nord, o poblados ibéricos.

En torno a estos bienes culturales ya se estructuran rutas concretas, como la de refugios y trincheras de la guerra civil, o al menos existe el potencial para diseñarlas.

4

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

PRESENTADO EL LIBRO “PRÁCTICAS DE RESPONSAB

Con la participación de 3

Un total de 35 empresas (entre ellas 7 emp en esta publicación, explicando su ex con la RSE. La descripción se estructura personas trabajadoras, mejora del área medioambiental.

Contextualización de la p

Antes de la descripción de las buenas p situación socioeconómica de l’Horta Nord referencia general. El libro es resultado de Territoriales del SERVEF y el Programa In se cuenta con la colaboración de la Conse participación y Cooperación.

Jornada sobre la ley de co

La publicación se presentó durante la jorn (LCSP) y la Responsabilidad Social Empre la secretaria del Ayuntamiento de Patern Vanesa Felip, dos personas expertas en la ley.

5

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

BILIDAD SOCIAL EMPRESARIAL EN L’HORTA NORD”

35 empresas del territorio

prendedores/as) de l’Horta Nord han participado xperiencia en buenas prácticas relacionadas aba en tres apartados diferentes: gestión de social y reducción o eliminación del impacto

publicación

prácticas, en el documento se contextualiza la d y se muestran también algunas prácticas de e diferentes programas, como la línea de Pactos ncorpora, de la Obra Social la Caixa. También ellería de Transparencia, Responsabilidad Social,

ontratos del sector público

nada “La Ley de Contratos en el sector público esarial en l’Horta Nord”, en la que intervinieron na, Teresa Morán, y la presidenta de COSITAL, a materia que desgranaron los detalles de esta

6

EMPRESAS Y RSE

AMPLIADO HASTA EL 23 DE NOVIEMBRE EL PLA PACTEM NORD A LA CORRESPONSABILIDAD TERR

El objetivo de estos distintivos es reconocer públicamente las buenas prácticas en materia de inserción laboral y de igualdad que realizan muchas de las empresas, entidades y emprendedores/as que colaboran con Pactem Nord en programas de empleo.

El lema es “El model la reciente para la mercado se promo modelo s para todo con las pe

ACCEDE AQUÍ AL ENLACE DE LAS BASES Y FORM

CATEGORÍAS:

Las empresas, entidades y emprendedores/a alguna de las siguientes categorías:

1

Buenas prácticas en inserción labo

2

Gestión responsable de personas.

3

Empresa igualitaria en clave de gé

4

Empresa o entidad comprometida

5

Emprendimiento responsable.

6

Empresa integradora. Mención esp

7

EMPRESAS Y RSE

AZO DE PRESENTACIÓN PARA LOS DISTINTIVOS RITORIAL EN MATERIA DE EMPLEO

scogido para esta edición es lo que queremos”, tomado de e campaña de sensibilización mejora de calidad en el de trabajo. En esta acción ovía la creación de un nuevo social y económico más justo os/as y que fuera respetuoso ersonas y el entorno.

MULARIOS

as pueden presentarse en

oral.

énero. con el territorio.

pecial.

8

EMPRESAS Y RSE

ENCUENTRO EN BILBAO PARA PROMOVER LA INNOVACIÓN EN EL COMERCIO LOCAL DE L’HORTA NORD, EN COLABORACIÓN CON FACENORD

Participaron en esta acción comercios y representantes de dife municipios de l’Horta Nord: el Puig de Santa Maria, Foios, Go Meliana y Moncada.

Se visitaron comercios especializados de las dos zonas come más significativas de Bilbao para conocer in situ las iniciativa innovadoras de carácter comercial.

También se conocieron comercios enmarcados en la estrategi (Comercios Innovadores de Bilbao), basada en la creación d espacio de encuentro entre comerciantes, consumidores/as, emp de servicios, asociaciones, profesionales y responsables, con e crear un clima favorable para la introducción de innovaciones

El objetivo fundamental del encuentro es incorporar a la diná comercial local las prácticas innovadoras visitadas.

9

erentes odella,

erciales as más

ia CIB de un presas el que s.

EMPRESAS Y RSE

EMPRESAS CREADAS CON LA AYUDA DEL SERVICIO DE CREACIÓN DE EMPRESAS PACTEM NORD VEGARIANS (MONCADA) Inmaculada Garcerá, emprendedora de Moncada, ha abierto un comercio de proximidad en el municipio de Moncada, cuyo objetivo es poner a disposición de las personas consumidoras una alternativa de comida fresca y natural, considerando las diferentes necesidades, gustos y restricciones alimentarias, dentro del universo del alimento vegano, vegetariano e intolerantes alimentarios.

EL TALLER DE LA BICICLETA (EL PUIG DE SANTA MARIA) Toni Revert, emprendedor de El Puig de Santa María, ha establecido un taller de bicicletas en este municipio, especializado por una parte en la reparación, revisión y restauración de bicicletas, y por otra, en el asesoramiento en la compra de bicicletas, y en la venta de todo tipo de recambios y accesorios para las mismas.

ámica

10

EMPRESAS Y RSE

FERIAS COMERCIALES DE L’HORTA NORD Y EVENTOS DE PROMOCIÓN DEL COMERCIO DE PROXIMIDAD

AYUD

CONT

FIMEL, FERIA AGRÍCOLA Y COMERCIAL DE MELIANA

LA PO

Las persona municipio se programa p as, que se d programa d empresas y La cuantía 2.500 € com

SEMANA DEL COMERCIO LOCAL EN GODELLA Desde el viernes 21 y hasta el sábado 29 de septiembre tuvo lugar en Godella la tercera edición de la Semana del Comercio Local, una iniciativa que busca potenciar los establecimientos del pueblo con numerosas actividades preparadas desde la Asociación de Comerciantes.

La Semana del Comercio Local es una iniciativa que se lleva a cabo desde hace varios años y busca potenciar los establecimientos del pueblo con numerosas actividades como degustaciones, carreras populares, cursos de peluquería, maquillaje o taller de elaboración de pizzas.

9 11

ROCA

El ayuntam ha publicado fomento del e la condición que se dé de estén radicad Las cuantías

EMPRESAS Y RSE

DAS MUNICIPALES PARA EL AUTOEMPLEO Y LA

TRATACIÓN EN MUNICIPIOS DE L’HORTA NORD EL PUIG DE SANTA MARIA Se ha convocado “El Puig Activa 2018”, unas ayudas municipales para el fomento de la contratación y la creación de empresas.

El objeto de estas ayudas es por una parte el fomento del empleo estable en el municipio, favorecer la inserción laboral de personas

desempleadas al mercado de trabajo, y por otra el fomento de la actividad emprendedora. Las ayudas a la contratación varían entre 900 y 2500 €, según el tipo de contrato y duración, y de 500 € por empresa constituida.

OBLA DE FARNALS

as emprendedoras del pueden beneficiar del para emprendedores/ desglosa en dos líneas: de creación de nuevas programa de mejora. otorgada será de mo máximo y 1.000

€ como mínimo en cada una de las dos líneas mencionadas. Las solicitudes se presentarán en un modelo normalizado junto con la documentación requerida en las bases. Más información en la página web del ayuntamiento.

PUÇOL El ayuntamiento ha convocado ayudas para la ocupación de personas con especiales dificultades de inserción.

El objeto de esta convocatoria es fomentar el empleo, apoyando a las empresas para la contratación de nuevos/as trabajadores/as, e

AFORT

miento del municipio o las ayudas para el empleo autónomo, con que tanto la persona e alta como la empresa das en este municipio. de las ayudas varían

teniendo en cuenta factores como la edad, el sexo, la situación sociolaboral previa o si se cuenta con algún tipo de minusvalía. El plazo de presentación de solicitudes en las oficinas municipales concluye el próximo 15 de noviembre.

12

impulsar el autoempleo entre aquellas personas desempleadas del municipio. El plazo de presentación de solicitudes se ha de realizar en las oficinas del ayuntamiento hasta el próximo 30 de noviembre. Más información en la página web del Ayuntamiento de Puçol.

FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO

CURSO DE ATENCIÓN AL CLIEN GESTIÓN DE ALMACÉN Y SISTEMAS

Este curso consta de 270 horas, en las q está aprendiendo los procesos de la v significativos: los momentos previos a atención al/la cliente sobre los produ pedido al almacén y la gestión de su sa de reparto para que la compra lleg la clientela.

La formación concluirá el próximo 16 Esta acción formativa, que se lleva a dels Sorells, se realiza en el contexto Incorpora, de la Obra Social la Caixa

El curso ha entrado en la fase de la prácticas no laborales por parte Previamante también se han efec empresas para comprobar insitu c en ellas. Además, las empresas qu a alumnos/as también han tomad formación.

13

FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO

NTE ONLINE, S DE REPARTO

que el alumnado venta online más a la compra y la uctos, llegada del alida y el sistema gue finalmente a

6 de noviembre. cabo en Albalat o del Programa a.

a realización de del alumnado. ctuado visitas a cómo se trabaja ue han acogido do parte en la

100% DE INSERCIÓN DEL ALUMNADO PARTICIPANTE EN EL CURSO DE PUENTE GRÚA Los 15 participantes del curso de puente grúa, que se celebró en Burjassot, han encontrado un empleo tras la finalización de esta acción formativa, dentro del Programa Incorpora de la Obra Social la Caixa.

De este modo se corrobora que el sector de la logística y otros demandan cada vez más este tipo de perfil laboral, y que se acertó en la elección de este tipo de formación, en el que el alumnado obtuvo el carnet propio de puente grúa.

14

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MASSAMAGRELL

MASSAMAGRELL Massamagrell está situado en la parte septentrional de la comarca de l’Horta Nord. Cuenta con una zona litoral con playa y una zona de humedales protegidos por su alto valor ecológico (la marjal).

Está ubicado sobre una zona llana con forma poligonal irregular y alargada, mide aproximadamente 498 hectáreas. Limita con las localidades de Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals y Rafelbuñol.

El terreno es cultivable y prácticamente de regadío con la producción de excelentes naranjas, hortalizas y frutales.

Actualmente Massamagrell ofrece a sus vecinos un núcleo urbano con todos los servicios y comodidades de cualquier gran ciudad sin dejar la esencia y la tradición de ser un pueblo arraigado en la huerta valenciana.

Historia

En esta página, trinquet del Tio Pena. En la página siguiente, Marjal de Rafalell y Vistabella (arriba derecha), acontecimiento deportivo (arriba izquierda), y convento de la Magdalena (inferior).

Hay distintas opiniones sobre el origen de Massamagrell. En sus inicios fue una alquería árabe que tras la conquista por el rey Jaume I fue cedida Sánchez Vera, Pedro Eximén i Fortún Sánchez. Massamagrell se constituye como pueblo, tal como recoge su Carta Pobla, en el año 1271.

A lo largo de su historia la población ha ido creciendo hasta alcanzar los más de quince mil habitantes que posee en la actualidad.

Son de destacar y dignos de visitar los edificios del convento

15

de la Magdalena del siglo XVI, la iglesia Parroquial de San Juan Evangelista del año 1767, convento de las Terciarias Capuchinas fundado por el padre Luis Amigó en 1885, y algunas alquerías y otros edificios del municipio protegidos.

Desde hac fomento de ha sido uno objetivos d de Massam celebración que ha c repercusión Destaca la 15 KM de M También son dignos de visitar que partic los museos Taurino y de corredores Ciencias Naturales, y el museo partes del m del ilustre pintor Martínez Beneyto, hijo predilecto de El juego de Massamagrell. es uno d inmemorial Fiestas y deportes practican e Massamagr Massamagrell celebra afición, es tradicionalmente sus fiestas deporte. en honor a la Mare de Déu El Trinquet del Rosari y a Sant Joan situado en l Evangelista, sus patrones, a Massamagr finales del mes de septiembre de cabecera y principios de octubre. el 5 de octu Tienen gran presencia en los festejos todo lo relacionado La playa y con el mundo de los toros, “bous al carrer”, que se Playa rústic realizan prácticamente y de aguas t durante todo el año. entre los hu y Vistabella

ce varios años el el deporte popular o de los principales del Ayuntamiento magrell con la n de varios eventos conseguido tener n internacional. celebración de los Massamagrell, en la cipan importantes venidos de todas mundo.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MASSAMAGRELL

ciudad de Valencia.

Desde la orilla del mar observamos el perfil de la Sierra Calderona, así como unas preciosas vistas de la marjal de Rafalell y Vistabella.

Toda la superficie está protegida por existencia de fauna en peligro de extinción.

se inició como recorrido de peregrinación en el año 2002.

Gracias a la colaboración entre la Gestora Turística del Monasterio de San Juan de la Peña y la diputación de Valencia, el camino que se inicia en el Monasterio, en la provincia de Huesca, y que discurre por Huesca, Zaragoza, Teruel y que termina en la La ruta del Santo Grial ciudad de Valencia, se ha convertido en un proyecto El Camino del Santo Grial, único en España, ligado a la

e pilota valenciana de los deportes les que se en nuestro pueblo. rell, por su gran s cuna de este

de Tio Pena está la calle Progrés de rell. Es el trinquet a. Fue inaugurado ubre de 1947.

y la marjal

ca de arena gruesa tranquilas, situada umedales Rafalell a, cercanos a la

18

16

historia del Santo Cáliz.

Massamagrell es uno de los municipios enclavados en la Ruta del Santo Grial, en la que venimos trabajando en los últimos años en un esfuerzo de incorporar a nuestro municipio en una de las rutas turísticas de mayor proyección.

Remitido por el Ayuntamiento de Massamagrell.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MELIANA

MELIANA Situado en la Comarca de l’Horta Nord, Meliana cuenta con más de 10.600 habitantes y se sitúa a 13 metros sobre el nivel de mar.

Con todo lo que ofrece Meliana a sus vecinos y vecinas, muchos lo consideran como uno de los municipios más acogedores, dinámicos y participativos de l’Horta Nord.

Meliana es un pueblo de agricultura, fundamentalmente de hortalizas, que hacen de esta actividad una verdadera riqueza local. El entorno natural de la huerta también permite al turista adentrarse completamente en la vida del campo, gracias a establecimientos que ofrecen rutas en carro por los caminos, así como actividades diversas. En los últimos años, han surgido negocios en el pueblo que reinventan la cocina tradicional y sitúan en Meliana en la vanguardia gastronómica valenciana.

En esta página, perspectiva del Palauet de Nolla. En la siguiente página, arriba a la derecha, ermita del Crist de la Providència (arriba derecha), perspectiva de l’Horta (arriba izquierda) y playa de Meliana (inferior).

Hay que destacar la actividad cultural y asociativa del municipio. En el aspecto cultural, la creación el 1989 del IMC (Instituto Municipal de Cultura) permite una oferta multicultural amplia (teatro, plástica, literatura, investigación, música…) que tiene una aceptación comarcal importante, puesto que cada vez son más las familias

17

que escogen Meliana para venir a vivir. Así mismo, el municipio cuenta desde hace pocos años con la MOSMEL, el museo de arte de la localidad y alrededores, que acoge en sus salas diferentes exposiciones a lo largo del año.

reconvirtió alquería en de dimensio los producto fábrica me hacer. Hoy e a la rehab Ayuntamien está haciend Nolla constit La playa de Meliana fue único e irr descrita en uno de los últimos tiempo pasa informes de Greenpeace Meliana, a como una de las pocas también co playas vírgenes que quedan histórica en la costa valenciana. La arquitectónic tranquilidad y la belleza del lugar garantizan jornadas La Iglesia d apacibles.

(S.XVI), es d una de las e Palacete de Nolla queridas po Se encuentr Una de las riquezas de Meliana en el cen fue y es el mosaico de Nolla, recientemen un mosaico valenciano único restaurada en el mundo que es autóctono Por otro lad de la localidad y de extrema Cristo de la P belleza. El Palacio de Nolla, de mediados también conocido como Villa de las constru Yvonne es el paradigma de más importa la belleza y calidad de la por la gran cerámica Nolla. En sus inicios, de estilos qu su fundador Mique Nolla, ella.

esta sorpresiva n un muestrario ones reales de os que la amplia elianera podía en día, y gracias bilitación que el nto de Meliana do, el Palacete de tuye un ejemplo repetible de un ado. además, cuenta on una riqueza de carácter co.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MELIANA

y alcachofas. Hablamos de tierra y de gente que trabaja No podemos hablar de la tierra. Así podemos definir Meliana sin hablar también este trozo de paraíso de de Roca. La pedanía de Meliana.

Meliana está situada a unos 800 m de la costa, en el Meliana Bon Lloc extremo oriental del término municipal. El origen de Roca Esta web serie, que nace de se sitúa en la segunda mitad la mano de los profesionales del siglo XIX, cuando la Vicent Molins, Eva Mañez y agrupación de alquerías en María Pérez, con el apoyo Ayuntamiento de torno al Camino de la Valla del dio lugar al núcleo, conocido Meliana, muestra la tradición inicialmente como el Alqueria mediterránea que permanece del Juez, l’Alqueria Alta o Els Xorets, por de Santos Juanes ser el alias que recibía de estilo gótico y la familia más grande. edificaciones más En 1884 se bendijo or la población. la ermita dedicada ra muy próxima a San Antonio en la ntro urbano y alquería de Vicente nte ha sido Roca, terrateniente de y rehabilitada. Valencia el apellido do, la ermita del del cual acabó dando Providencia data el nombre a esta s del s.XX y es una pedanía. ucciones religiosas antes de Meliana Cuando hablamos ndísima variedad de Roca hablamos ue se conjugan en de huerta, de cultivos de cebollas, sandías Roca

18

intacta en la localidad.

Intenta reflejar cómo es la vida en Meliana, un día a día marcado por la estrecha relación de sus vecinos con la huerta valenciana.

A través de estos vídeos se puede observar cómo la gastronomía y el turismo están en perfecta consonancia con la naturaleza, entre el mar y la huerta.

Remitido por el Ayuntamiento de Meliana.

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES ENTRE MUJERES Y HOMBRES

MESA DE COOPERACIÓN TERRITORIAL EN MATER Esta jornada de trabajo ha sido una iniciativa en el contexto de trabajo de un proyecto desarrollado con la ayuda de la Diputación, planteado con el objetivo de compartir experiencias replicables en otras poblaciones, además de optimizar el trabajo que está desarrollando Pactem Nord en materia de igualdad.

A lo largo de la mañana las co ayuntamientos de la comarca -e las iniciativas que han llevado a entre mujeres y hombres. Las part también guardaron un minuto de sufren la violencia de género.

Sonsoles Giner

Yolanda Sánchez

Regidora de Igualdad del Ayuntamiento de Rocafort

Regidora de Igualdad del Ayuntamiento de Albalat dels Sorells

Detalló el I Plan de Igualdad de Oportunidades de Rocafort.

Para la realización del Plan se tuvo en cuenta a toda la población, realizándose numerosas reuniones con todos los agentes sociales, encuestas, así como entrevistas, siendo por tanto una acción altamente participativa desde el inicio.

También explicó el éxito de los “Puntos Violeta” durante diferentes fiestas municipales.

Destacó el servicio de atención psicosocial, tanto individual como grupal, con “Talleres para aumentar la felicidad”. También se ha promovido una mesa de coordinación entre diferentes recursos municipales, como SEAFI, Policía Municipal, centro de salud y servicios sociales, para atender mejor a las mujeres víctimas de la violencia de género.

19

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES ENTRE MUJERES Y HOMBRES

RIA DE IGUALDAD EN L’HORTA NORD

oncejalías de Igualdad de varios en la parte inferior- expusieron cabo para fomentar la igualdad ticipantes en esta mesa territorial silencio por todas las mujeres que

Tania Fons

Lluna Arias

AEDL del Ayuntamiento de Godella

Regidora de Igualdad del Ayuntamiento de Burjassot

Centró su intervención en el “Aula de Informática Ada Lovelace”, que nace tras la realización de un estudio sobre las mujeres en Godella.

De ese estudio se desprendió la necesidad de formarlas en informática, ya que muchos de los trámites se realizan telemáticamente y no podían acceder a ellos, al desconocer cómo hacerlo, por lo que debían depender de terceras personas.

Presentó el Servicio Espai Dona y el Forum de Participación por la Igualdad. Espai Dona es un recurso municipal de atención a mujeres, que cuenta con atención especializada a víctimas de violencia de género. Lleva en marcha desde hace 12 años y cuenta con un equipo multidisciplinar. El forum de la igualdad se creó para luchar contra las desigualdades en el municipio.

20

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES ENTRE MUJERES Y HOMBRES

X ENCUENTRO DE ASOCIACIONES DE MUJER 1

2

3

1

Minuto de silencio en recuerdo de

2

Mesa redonda “Trata y tráfico de m

3

Exposición de todas las fotografía

4

Diferentes mujeres de asociacione

5

Acto contra la violencia machista

4

21

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES ENTRE MUJERES Y HOMBRES

RES DE L’HORTA NORD

Éxito de la décima edición del Encuentro de Asociaciones de Mujeres de l’Horta Nord, que fue organizada junto con la Federació de Dones i Col. lectius per la Igualtat de L´Horta Nord y el Ayuntamiento de Almàssera, en colaboración con la Diputación de Valencia y Caixa Popular. En total participaron 150 mujeres de diferentes asociaciones.

El acto fue inaugurado por la diputada de Igualdad de la Diputació de València, Isabel García, el presidente de Pactem Nord, Rafa García, la presidenta de la Federació de Dones i Col·lectius per la Igualtat de l’Horta Nord, Concha Alcover, y el alcalde de Almàssera, Ramón Puchades.

En esta página se muestran varios momentos de la jornada, que empezó con un minuto de silencio en homenaje a Carmen Alborch.

e Carmen Alborch, un referente del feminismo que participó en el encuentro de Tavernes Blanques (2016).

mujeres” en la que participaron ponentes de Villa Teresita, Médicos del Mundo y APRAMP.

as participantes en el concurso de fotografía “Mujeres de l’Horta Nord”.

es, organizadores/as y ponentes.

a y a favor de la igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres.

5

22

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES ENTRE HOMBRES Y MUJERES

HELENA RAMÓN, GANADORA DEL CONCURSO DE FOTOGRAFÍAS “MUJERES DE L’HORTA NORD”

El X Encuentro de Asociaciones de Mujeres de l’Horta Nord fue el marco ideal para la entrega del concurso de fotografía “Mujeres de l’Horta Nord”, en el que fueron premiadas Helena Ramón (fotografía superior) y Estefanía González (fotografía lateral), esta última en la categoría juvenil. El tribunal evaluó un total de 45 fotografías.

El resto de imágenes que participaron en el concurso se expusieron durante este encuentro de asociaciones. Ésta fue otra de las actividades previstas en el contexto del “Proyecto para la capacitación del territorio en materia de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres”, financiado por la Diputació de València.

VÍDEOS DE VIVENCIAS LABORALES EN FEMENINO Y DE LAS ASOCIACIONES DE MUJERES DE L’HORTA NORD En el contexto del X Encuentro de Asociaciones de Mujeres de l’Horta Nord se presentaron dos piezas audivisuales. En la primera de ellas, “Vivencias laborales en femenino”, diferentes mujeres de l’Horta Nord repasan las dificultades que han tenido en el mercado laboral por el hecho de ser mujer, mientras que en la pieza “Las asociaciones de mujeres de l’Horta Nord”, 9 agrupaciones repasan su trayectoria.

Vídeo “Vivencias laborales en femenino”

Vídeo “Las asociaciones de mujeres de l’Horta Nord”

23 21

BREVES EN L’HORTA NORD FORMACIÓN PARA EMPODERARSE

ALFARA DEL PATRIARCA

El ayuntamiento de este municipio ha organizado unas sesiones de formación con el objetivo de empoderar a las mujeres participantes. Los dos talleres que se impartirán son de informática básica y de búsqueda de empleo. Las inscripciones son gratuitas, a través de la Agencia de Desarrollo Local del municipio.

JORNADAS “ESCUELA Y FAMILIA” El 25 y 26 de septiembre se celebraron las primeras jornadas “Escuela y familia. Educando por la Igualdad”. Esta actividad ha contado con el asesoramiento en materia de igualdad del CEFIRE de Sagunto. También ha colaborado el centro educativo Koynos, los CEIP Sant Sebastià, Barranquet y Cervantes, además del IES comarcal.

ROCAFORT

EL PUIG DE SANTA MARIA

24

SERVICIO MUNICIPAL “GIRASOL” El ayuntamiento de este municipio ofrece a la ciudadanía el servicio “Girasol” , un servicio municipal de acogida que en horario de mañana y tarde ofrecerá a aquellos padres y madres que trabajan la posibilidad de dejar a sus hijos/as en algunos de los colegios. Los padres y madres interesados/as han de completar un formulario para acceder al mismo.

CONSORCIO DEL PACTO TERRITORIAL PARA LA CREACIÓN DE EMPLEO, PACTEM NORD “Las personas son el eje de nuestro trabajo” Spot “El modelo que queremos”

@pactemnord

Consorcio Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Teléfono: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info En este número: Ayuntamientos de Alfara del Patriarca, Rocafort, El Puig de Santa Maria, Meliana y Massamagrell.

ENTIDADES CONSORCIADAS

ENTIDADES COLABORADORAS

Consorci del Pacte Territorial per a la Creació d’Ocupació, Pactem Nord Llegir en valencià

PACTEM NORD INFORMA

Octubre 2018 número 15

Albalat dels Sorells. Parc del Castell.

SUMARI: Editorial: Accions en favor de la ciutadania de l’Horta Nord. PÁG. 1 Anàlisi territorial: cultura, turisme i gastronomia. PÀG. 3 Alboraia. Pont del Moro. S. XV.

Alfara del Patriarca. Casa de la Sirena. S.XVI.

Presentació de bones pràctiques de RSE a Massamagrell. PÀG. 5 Ampliat el termini als distintius Pactem Nord. PÀG. 7 Trobada en Bilbao per a la innovació comercial. PÀG. 9 Cursos de venda online i pont grua. PÀG. 13 Especial municipal: Meliana i Massamagrell. PÀGs. de 15 a 18 X Trobada d’Associacions de Dones a Almàssera. PÀG. 21

@pactemnord www.consorci.info

EDITORIAL

El Consorci Pactem Nord ha treballat aquests últims anys entorn d'iniciatives que permeten identificar-ho com l'Horta Nord en diferents àmbits de treball relacionats amb l'ocupació que persegueixen millorar la qualitat de vi la ciutadania de la nostra comarca.

Aquest objectiu és confirmat per iniciatives com “El model que volem”, eslògan sobre el qual hem articulat di realitzades per l'entitat en pro de la qualitat en l'ocupació, el compromís empresarial amb la societat i la igualta homes, entre unes altres. Assenyalar, en aquest sentit, que la X edició de la Trobada d'Associacions de Dones de ha incorporat en un dels treballs exposats aquest eslògan, en el qual la igualtat d'oportunitats entre dones i homes é fonamental. Es tracta, en definitiva, d'aconseguir una societat més justa i igualitària.

Així, d'acord amb aquest raonament, s'ha treballat en l'elaboració d'una publicació denominada: “Pràctiques de Re Social Empresarial a l'Horta Nord”, que arreplega i difon bones pràctiques de RSE dutes a terme per 35 d col·laboradores i persones emprenedores de l'Horta Nord. La jornada que va albergar la seua presentació, en incloure també aspectes relacionats amb la Llei de Contractes del Sector Públic, la realitzàrem en el municipi de M

Sobre aquesta qüestió de la implicació de les empreses amb el seu territori també cal destacar els “Distintius a la Coresponsabilitat Territorial en matèria d'Ocupació”, que es marca com a objectiu reconèixer públicam pràctiques en matèria d'inserció laboral i d'igualtat que realitzen moltes de les empreses, entitats i persones empr col·laboren amb Pactem Nord.

Precisament la implicació amb el territori i amb els seus agents, és un dels principis fundacionals de qualsevol pacte l'ocupació, ja que l'estratègia europea “bottom-up” (de baix cap amunt), marca una manera d'actuar on les pro les persones i els teixits empresarials i associatius que coexisteixen en el territori.

En la pròxima trobada de Pactes Territorials de la Comunitat Valenciana, fixada a Burjassot per al pròx novembre, es remarcarà la importància d'aquest model d'actuació conjunta entre l'administració local, sindicat empresarials, sempre en favor de la ciutadania dels territoris d'actuació. Aquesta jornada també subratllarà la im pactes com a dinamitzadors territorials -generalment en comarques naturals- i del seu desenvolupament econòm

Per a finalitzar, convidar-los a la participació en la trobada de Pactes Territorials de la Comunitat Valenciana, oportunitat única per a la posada en comú i el creixement conjunt d'aquest tipus d'estratègies d'ocupació.

Representació institucional del Consorci Pactem Nord: President:

Rafa García (alcalde de Burjassot)

Vicep. Municipals:

Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:

Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (regidor de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde d’Alboraia) Santiago Salvador (president d’ASIVALCO) Ana Mª García (CC.OO.)

1

m un referent a ida i laboral de

iferents accions at entre dones i e l'Horta Nord és una matèria

esponsabilitat de les empreses la qual es van Massamagrell.

La platja de Massalfassar.

Pactem Nord ment les bones renedores, que

e territorial per otagonistes són

xim dia 22 de ts i associacions mportància dels mic.

Séquia de Montcada al seu pas per aquesta localitat.

, ja que és una

L’Horta d’Alboraia.

2

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

L’HORTA NORD, CULTURA, TURISME I GAS En l’Anàlisi territorial de l’Horta Nord s’arrepleguen diferents aspectes significatius relacionats amb l’ocupació, la formació i la gestió del territori, a més de subratllar altres circumstàncies socioeconòmiques pròpies de l’Horta Nord, motivades en la seua major part per la proximitat a la ciutat de València.

GASTRONOMIA DE L’HORTA La tradició culinària de l’Horta Nord participa de la rica i variada gastronomia de la Comunitat Valenciana i el mediterrani.

Sobreixen les especialitats de la cuina valenciana, amb l’arròs com a ingredient principal: la paella, arròs al forn, arròs a banda, “arròs amb fessols i naps”, i “l’olla amb carn de Sant Pere”, aquesta última pròpia de les festes de Sant Pere del Puig de Santa Maria.

Altres plats de tradició a l’Horta Nord són el “conill amb tomaca”, el formatge “de cassoleta” o de Puçol, “l’all i pebre”, l’olla de Nadal o la sopa Bruta.

MUSEUS Destaquem, entre uns altres, els següents museus i col·leccions museográficas: Observatori Astronómic (UV, Burjassot/Paterna), Museu Municipal de Ceràmica (Paterna), Espai Cultural Els Coves del Batà (Paterna), Museu de l´Horta (Almàssera), Casa Museu Ignacio Pinazo (Godella), Museu Arqueològic Municipal de Montcada, Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques (al Puig de Santa Maria).

3

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

STRONOMIA En aquest apartat dedicat a l’estudi comarcal s’incideix en els béns culturals, el turisme i la gastronomia pròpia com un valor inherent a la vida de l’Horta Nord i que al mateix temps és un factor que pot impulsar el seu desenvolupament econòmic.

POTENCIAL TURÍSTIC L´Horta Nord disposa de diferents oficines de turisme en 6 municipis: Alboraia, Paterna, La Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria i Almàssera.

Compta, en la mitjana entre 1999-2016, amb uns 560 restaurants (41.500 places), 390 apartaments (2.154 places), 22 hotels (2.500 places), 4 hostals (110 places) i 3 pensions (68 places), repartits entre Paterna, el Puig de Santa Maria, Burjassot, Puçol, Museros, La Pobla de Farnals, Alboraia i Tavernes Blanques, i 2 càmpings (a Puçol, amb 1.800 places).

En total, 6.631 places d’allotjament.

BÉNS CULTURALS Es reconeixen un total de 371 Béns d’Interès Cultural (BIC), lligats a la història i patrimoni de l’Horta Nord, com a cases senyorials, molins, palaus, col·legis majors, castells, torres, coves, cartoixes, monestirs, assuts sobre les diferents sèquies que travessen l’Horta Nord, o poblats ibèrics.

Entorn d’aquests béns culturals ja s’estructuren rutes concretes, com la de refugis i trinxeres de la guerra civil, o almenys existeix el potencial per a dissenyar-les.

4

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

PRESENTAT EL LLIBRE “PRÀCTIQUES DE RESPONSAB

Amb la participació de 3

Un total de 35 empreses (entre elles 7 emp aquesta publicació, explicant la seua expe RSE. La descripció s’estructurava en tres ap millora de l’àrea social i reducció o elimina

Contextualització de la p

Abans de la descripció de les bones pràctiq socioeconòmica de l’Horta Nord i es mo general. El llibre és resultat de diferents del SERVEF i el Programa Incorpora, de la col·laboració de la Consellería de Tran Cooperació.

Jornada sobre la llei de co

La publicació es va presentar durant la públic (LCSP) i la Responsabilitat Social intervenir la secretària de l’Ajuntament COSITAL, Vanesa Felip, dues persones e detalls d’aquesta llei.

5

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

BILITAT SOCIAL EMPRESARIAL A L’HORTA NORD”

35 empreses del territori

prenedors/es) de l’Horta Nord han participat en eriència en bones pràctiques relacionades amb la partats diferents: gestió de persones treballadores, ació de l’impacte mediambiental.

publicació

ques, en el document es contextualitza la situació ostren també algunes pràctiques de referència programes, com la línia de Pactes Territorials l’Obra Social la Caixa. També es compta amb nsparència, Responsabilitat Social, participació i

ontractes del sector públic

a jornada “La Llei de Contractes en el sector l Empresarial a l’Horta Nord”, en la qual van de Paterna, Teresa Morán, i la presidenta de expertes en la matèria que van desgranar els

6

EMPRESES I RSE

AMPLIAT FINS Al 23 DE NOVEMBRE EL TERMINI NORD A LA CORESPONSABILITAT TERRITORIAL E

L’objectiu d’aquests distintius és reconèixer públicament les bones pràctiques en matèria d’inserció laboral i d’igualtat que realitzen moltes de les empreses, entitats i emprenedors/es que col·laboren amb Pactem Nord en programes d’ocupació.

El lema e és “El mo recent ca per a la mercat d es prom model so a tots/es les person

ACCEDEIX ACÍ A l’ENLLAÇ DE LES BASES I FORM

CATEGORIES:

Les empreses, entitats i emprenedors/es pode de les següents categories:

1

Bones pràctiques en inserció labor

2

Gestió responsable de persones.

3

Empresa igualitària en clau de gèn

4

Empresa o entitat compromesa am

5

Empreniment responsable.

6

Empresa integradora. Esment espe

7

EMPRESES I RSE

I DE PRESENTACIÓ PER ALS DISTINTIUS PACTEM N MATÈRIA D’OCUPACIÓ

escollit per a aquesta edició odel que volem”, pres de la ampanya de sensibilització a millora de qualitat en el de treball. En aquesta acció movia la creació d’un nou ocial i econòmic més just per s i que fóra respectuós amb nes i l’entorn.

MULARIS

en presentar-se en alguna

ral.

nere.

mb el territori.

ecial.

8

EMPRESES I RSE

TROBADA A BILBAO PER A PROMOURE LA INNOVACIÓ EN EL COMERÇ LOCAL DE L’HORTA NORD EN COL·LABORACIÓ AMB FACENORD

Van participar en aquesta acció comerços i representants de dif municipis de l’Horta Nord: el Puig de Santa Maria, Foios, Go Meliana i Montcada.

Es van visitar comerços especialitzats de les dues zones com més significatives de Bilbao per a conèixer in situ les iniciative innovadores de caràcter comercial.

També es van conèixer comerços emmarcats en l’estratègi (Comerços Innovadors de Bilbao), basada en la creació d’un de trobada entre comerciants, consumidors/es, empreses de se associacions, professionals i responsables, amb el qual crear un favorable per a la introducció d’innovacions.

L’objectiu fonamental de la trobada és incorporar a la dinà comercial local les pràctiques innovadores visitades.

9

ferents odella,

mercials es més

a CIB espai erveis, clima

EMPRESES I RSE

EMPRESES CREADES AMB L’AJUDA DEL SERVEI DE CREACIÓ D’EMPRESES PACTEM NORD VEGARIANS (MONCADA) Inmaculada Garcerá, emprenedora de Montcada, ha obert un comerç de proximitat en el municipi de Montcada, l’objectiu del qual és posar a la disposició de les persones consumidores una alternativa de menjar fresc i natural, considerant les diferents necessitats, gustos i restriccions alimentàries, dins de l’univers de l’aliment vegà, vegetarià i intolerants alimentaris.

EL TALLER DE LA BICICLETA (EL PUIG DE SANTA MARIA) Toni Revert, emprenedor de El Puig de Santa María, ha establert un taller de bicicletes en aquest municipi, especialitzat d’una banda en la reparació, revisió i restauració de bicicletes, i per una altra, en l’assessorament en la compra de bicicletes, i en la venda de tot tipus de recanvis i accessoris per a les mateixes.

àmica

10

EMPRESES I RSE

FIRES COMERCIALS DE L’HORTA NORD I ESDEVENIMENTS DE PROMOCIÓ DEL COMERÇ DE PROXIMITAT

AJUDE

CONT

FIMEL, FIRA AGRÍCOLA I COMERCIAL DE MELIANA

LA PO

Les persone municipi es programa p es, que es d programa d empreses i p La quantia 2.500 € com

SETMANA DEL COMERÇ LOCAL A GODELLA Des del divendres 21 i fins al dissabte 29 de setembre va tenir lloc a Godella la tercera edició de la Setmana del Comerç Local, una iniciativa que cerca potenciar els establiments del poble amb nombroses activitats preparades des de l’Associació de Comerciants.

La Setmana del Comerç Local és una iniciativa que es duu a terme des de fa diversos anys i cerca potenciar els establiments del poble amb nombroses activitats com a degustacions, carreres populars, cursos de perruqueria, maquillatge o taller d’elaboració de pizzes.

9 11

ROCA

L’ajuntament publicat les de l’ocupació condició que done d’alta c radicades en quanties de l

EMPRESES I RSE

ES MUNICIPALS PER A l’AUTOOCUPACIÓ I LA

TRACTACIÓ EN MUNICIPIS DE L’HORTA NORD EL PUIG DE SANTA MARIA S’ha convocat “El Puig Activa 2018”, unes ajudes municipals per al foment de la contractació i la creació d’empreses.

inserció laboral de persones aturades al mercat de treball, i per una altra el foment de l’activitat emprenedora.

Les ajudes a la contractació varien L’objecte d’aquestes ajudes és d’una entre 900 i 2500 €, segons el tipus banda el foment de l’ocupació de contracte i durada, i de 500 € per estable en el municipi, afavorir la empresa constituïda.

OBLA DE FARNALS

es emprenedores del poden beneficiar del per a emprenedors/ desglossa en dues línies: de creació de noves programa de millora. a atorgada serà de m a màxim i 1.000 €

com a mínim en cadascuna de les dues línies esmentades. Les sol·licituds es presentaran en un model normalitzat juntament amb la documentació requerida en les bases. Més informació en la pàgina web de l’ajuntament.

PUÇOL L’ajuntament ha convocat ajudes per a l’ocupació de persones amb especials dificultats d’inserció.

L’objecte d’aquesta convocatòria és fomentar l’ocupació, recolzant a les empreses per a la contractació de nous/ves treballadors/es, i impulsar l’autoocupació entre aquelles

AFORT

t del municipi ha ajudes per al foment ó autònoma, amb la tant la persona que es com l’empresa estiguen n aquest municipi. Les les ajudes varien tenint

en compte factors com l’edat, el sexe, la situació sociolaboral prèvia o si es compta amb algun tipus de minusvalidesa. El termini de presentació de sol·licituds en les oficines municipals conclou el pròxim 15 de novembre.

12

persones aturades del municipi.

El termini de presentació de sol·licituds s’ha de realitzar en les oficines de l’ajuntament fins al pròxim 30 de novembre. Més informació en la pàgina web de l’Ajuntament de Puçol.

FORMACIÓ, INSERCIÓ LABORAL I OCUPACIÓ

CURS D’ATENCIÓ Al CLIENT ONLIN MAGATZEM I SISTEMES DE REPART

Aquest curs consta de 270 hores, en les està aprenent els processos de la ve significatius: els moments previs a la co al client sobre els productes, arribada al magatzem i la gestió de la seua e de repartiment perquè la compra a al client.

La formació conclourà el pròxim 16 Aquesta acció formativa, que es d Albalat dels Sorells, es realitza en Programa Incorpora, de l’Obra Socia

El curs ha entrat en la fase de la pràctiques no laborals per part Previament també s’han efectuat vi per a comprovar insitu com es treb més, les empreses que han acollit a han pres part en la formació.

13

FORMACIÓ, INSERCIÓ LABORAL I OCUPACIÓ

NE, GESTIÓ DE TIMENT

s quals l’alumnat enda online més ompra i l’atenció a de la comanda eixida i el sistema arribe finalment

6 de novembre. duu a terme a n el context del al la Caixa.

a realització de de l’alumnat. isites a empreses balla en elles. A alumnes també

100% D’INSERCIÓ DE L’ALUMNAT PARTICIPANT EN EL CURS DE PONT GRUA Els 15 participants del curs de pont grua, que es va celebrar a Burjassot, han trobat una ocupació després de la finalització d’aquesta acció formativa, dins del Programa Incorpora de l’Obra Social la Caixa.

D’aquesta manera es corrobora que el sector de la logística i uns altres demanden cada vegada més aquest tipus de perfil laboral, i que es va encertar en l’elecció d’aquest tipus de formació, en el qual l’alumnat va obtenir el carnet propi de pont grua.

14

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX MASSAMAGRELL

MASSAMAGRELL Massamagrell està situat en la part septentrional de la comarca de l’Horta Nord. Compta amb una zona litoral amb platja i una zona d’aiguamolls protegits pel seu alt valor ecològic (la marjal).

Està situat sobre una zona plana amb forma poligonal irregular i allargada, mesura aproximadament 498 hectàrees. Limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals i Rafelbunyol.

El terreny és cultivable i pràcticament de regadiu amb la producció d’excel·lents taronges, hortalisses i fruiteres.

Actualment Massamagrell ofereix als seus veïns un nucli urbà amb tots els serveis i comoditats de qualsevol gran ciutat sense deixar l’essència i la tradició de ser un poble arrelat en l’horta valenciana.

Història

En aquesta pàgina, trinquet del Tio Pena. En la pàgina següent, Marjal de Rafalell i Vistabella (a dalt dreta), esdeveniment esportiu (a dalt dreta), i convent de la Magdalena (inferior).

Hi ha diferents opinions sobre l’origen de Massamagrell.

En els seus inicis va ser una alqueria àrab que després de la conquesta pel rei Jaume I va ser cedida Sánchez Vera, Pedro Eximén i Fortún Sánchez. Massamagrell es constitueix com a poble, tal com arreplega la seua Carta Pobla, l’any 1271.

Al llarg de la seua història la població ha anat creixent fins a aconseguir els més de quinze mil habitants que posseeix en l’actualitat.

visitar els edificis del convent de la Magdalena del segle XVI, l’església Parroquial de Sant Joan Evangelista de l’any 1767, convent de les Terciàries Capuchinas fundat pel pare Luis Amigó en 1885, i algunes alqueries i altres edificis del municipi protegits.

Des de fa foment de ha sigut u objectius d de Mass la celebra esdevenime aconseguit internaciona Destaca la També són dignes de visitar KM de Ma els museus Taurí i de Ciències qual parti Naturals, i el museu de corredors vi l’il·lustre pintor Martínez del món.

Beneyto, fill predilecte de Massamagrell.

El joc de pil un dels esp Festes i esports que es prac poble. Mas Massamagrell celebra seua gran tradicionalment les seues d’aquest esp festes en honor a la Mare de El Trinquet Déu del Rosari i a Sant Joan situat en el Evangelista, els seus patrons, Massamagr a la fi del mes de setembre i de capçaler principis d’octubre. el 5 d’octub

Tenen gran presència en els festejos tot el relacionat amb el món dels bous, “bous al carrer”, que es realitzen pràcticament durant tot Són de destacar i dignes de l’any.

15

La platja i

Platja rústic i d’aigües tr entre els aig Vistabella, p

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX MASSAMAGRELL

diversos anys el e l’esport popular un dels principals de l’Ajuntament samagrell amb ació de diversos ents que ha tenir repercussió al. celebració dels 15 assamagrell, en la icipen importants inguts de tot arreu

de València.

Des de la vora del mar observem el perfil de la Sierra Calderona, així com unes precioses vistes de la marjal de Rafalell i Vistabella.

Tota la superfície està protegida per existència de fauna en perill d’extinció.

La ruta del Sant Grial El Camí del Sant Grial, es

va iniciar com a recorregut de peregrinació l’any 2002.

Gràcies a la col·laboració entre la Gestora Turística del Monestir de Sant Joan de la Penya i la diputació de València, el camí que s’inicia en el Monestir, en la província d’Osca, i que discorre per Osca, Zaragoza, Teruel i que acaba a la ciutat de València, s’ha convertit en un projecte únic a Espanya, lligat a la història del Sant Calze.

lota valenciana és ports immemorials ctiquen en el nostre ssamagrell, per la afició, és bressol port. de Tio Pena està carrer Progrés de rell. És el trinquet ra. Va ser inaugurat bre de 1947. la marjal

ca d’arena gruixuda ranquil·les, situada guamolls Rafalell i propers a la ciutat

18

16

Massamagrell és un dels municipis enclavats en la Ruta del Sant Grial, en la qual treballem en els últims anys en un esforç d’incorporar al nostre municipi en una de les rutes turístiques de major projecció.

Remés per l’ajuntament Massamagrell.

de

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX MELIANA

MELIANA Situat en la Comarca de l’Horta Nord, Meliana compta amb més de 10.600 habitants i se situa a 13 metres sobre el nivell de mar. Amb tot el que ofereix Meliana als seus veïns i veïnes, molts ho consideren com un dels municipis més acollidors, dinàmics i participatius de l’Horta Nord.

Meliana és un poble d’agricultura, fonamentalment d’hortalisses, que fan d’aquesta activitat una vertadera riquesa local.

L’entorn natural de l’horta també permet al turista endinsar-se completament en la vida del camp, gràcies a establiments que ofereixen rutes amb carro pels camins, així com activitats diverses. En els últims anys, han sorgit negocis en el poble que reinventen la cuina tradicional i situen a Meliana en l’avantguarda gastronòmica valenciana.

En aquesta pàgina, perspectiva del Palauet de Nolla. En la següent pàgina, a dalt a la dreta, ermita del Crist de la Providència (a dalt dreta), perspectiva de l’Horta (a dalt esquerra) i platja de Meliana (inferior).

Cal destacar l’activitat cultural i associativa del municipi.

En l’aspecte cultural, la creació el 1989 de l’IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta multicultural àmplia (teatre, plàstica, literatura, recerca, música…) que té una acceptació comarcal important, ja que cada vegada són més les famílies q u e

17

escullen Meliana per a venir a viure. Així mateix, el municipi explica des de fa pocs anys amb la MOSMEL, el museu d’art de la localitat i voltants, que acull en les seues sales diferents exposicions al llarg de l’any.

Mique Nolla aquesta sorp en un mostra reals dels l’àmplia fàb podia fer. A a la reh l’Ajuntamen està fent, La platja de Meliana va ser Nolla constit descrita en un dels últims únic i irrepe informes de Greenpeace com passat. una de les poques platges Meliana, a mé verges que queden en la costa amb una riq valenciana. La tranquil·litat i caràcter arq la bellesa del lloc garanteixen jornades afables.

L’Església de (S.XVI), és d’e les edificacio per la pob Palauet de Nolla molt pròxim urbà i recen Una de les riqueses de Meliana restaurada va ser i és el mosaic de Nolla, D’altra ban un mosaic valencià únic Crist de la P en el món que és autòcton de mitjan el de la localitat i d’extrema les construcci bellesa. El Palau de Nolla, importants d també conegut com a Vila grandíssima Yvonne és el paradigma que es conju de la bellesa i qualitat de la ceràmica Nolla. En els seus inicis, el seu fundador

a, va reconvertir prenent alqueria ari de dimensions productes que brica melianera Avui dia, i gràcies habilitació que nt de Meliana el Palauet de tueix un exemple etible d’un temps

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE MELIANA

Roca

No podem parlar de Meliana sense parlar també de Roca.

La pedania de Meliana està situada a uns 800 m de la costa, en l’extrem oriental del terme municipal. L’origen de Roca se situa en la segona meitat del segle XIX, quan l’agrupació d’alqueries entorn del Camí de la Tanca és, compte també va donar lloc al nucli, conegut quesa històrica de inicialment com el d’Alqueria quitectònic. del Jutge, l’Alqueria Alta o Els Xorets, per ser l’àlies e Santos Juanes que rebia la família estil gòtic i una de més gran. En 1884 es ons més volgudes va beneir l’ermita blació. Es troba dedicada a Sant ma en el centre Antoni en la alqueria ntment ha sigut de Vicente Roca, i rehabilitada. terratinent de València nda, l’ermita del el cognom del com va Providència data acabar donant el nom l s.xx i és una de a aquesta pedania. ions religioses més de Meliana per la Quan parlem de Roca varietat d’estils parlem d’horta, de uguen en ella. cultius de cebes, melons d’Alger i carxofes.

Parlem de terra i de gent que treballa la

terra. Així podem definir vida a Meliana, un dia a dia aquest tros de paradís de marcat per l’estreta relació Meliana. dels seus veïns amb l’horta valenciana.

Meliana Bon Lloc A través d’aquests vídeos Aquesta web sèrie, que naix es pot observar com la de la mà dels professionals gastronomia i el turisme estan Vicent Molins, Eva Mañez en perfecta consonància i María Pérez, amb el amb la naturalesa, entre el suport de l’Ajuntament de mar i l’horta.

Meliana, mostra la tradició mediterrània que roman intacta en la localitat. Remès per l’Ajuntament de Meliana.

Intenta reflectir com és la

18

IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES

MESA DE COOPERACIÓ TERRITORIAL EN MATÈRIA Aquesta jornada de treball ha sigut una iniciativa en el context de treball d’un projecte desenvolupat amb l’ajuda de la Diputació, plantejat amb l’objectiu de compartir experiències replicables en altres poblacions, a més d’optimitzar el treball que està desenvolupant Pactem Nord en matèria d’igualtat.

Al llarg del matí les regidories d’I de la comarca -en la part inferior han dut a terme per a fomentar Les participants en aquesta taula un minut de silenci per totes les do gènere.

Sonsoles Giner

Yolanda Sánchez

Regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Rocafort

Regidora d’Igualtat de l’ajuntament d’Albalat dels Sorells

Va detallar l’I Pla d’Igualtat d’Oportunitats de Rocafort.

Per a la realització del Pla es va tenir en compte a tota la població, realitzant-se nombroses reunions amb tots els agents socials, enquestes, així com entrevistes, sent per tant una acció altament participativa des de l’inici.

També va explicar l’èxit dels “Punts Violeta” durant diferents festes municipals.

Va destacar el servei d’atenció psicosocial, tant individual com grupal, amb “Tallers per a augmentar la felicitat”. També s’ha promogut una taula de coordinació entre diferents recursos municipals, com SEAFI, Policia Municipal, centre de salut i serveis socials, per a atendre millor a les dones víctimes de la violència de gènere.

19

IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES

A D’IGUALTAT A L’HORTA NORD

Igualtat de diversos ajuntaments r- van exposar les iniciatives que la igualtat entre dones i homes. a territorial també van guardar ones que pateixen la violència de

Tania Fons

Lluna Arias

AEDL de l’Ajuntament de Godella

Regidora d’Igualtat de l’ajuntament de Burjassot

Va centrar la seua intervenció en el “Aula d’Informàtica Ada Lovelace”, que naix després de la realització d’un estudi sobre les dones a Godella. D’aqueix estudi es va desprendre la necessitat de formar-les en informàtica, ja que molts dels tràmits es realitzen telemàticament i no podien accedir a ells, en desconèixer com fer-ho, per la qual cosa havien de dependre de terceres persones.

Va presentar el Servei Espai Dóna i el Forum de Participació per la Igualtat.

Espai Dóna és un recurs municipal d’atenció a dones, que compta amb atenció especialitzada a víctimes de violència de gènere. Porta en marxa des de fa 12 anys i compta amb un equip multidisciplinari. El forum de la igualtat es va crear per a lluitar contra les desigualtats en el municipi.

20

IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES

X TROBADA D’ASSOCIACIONS DE DONES DE 1

2

3

1

Minut de silenci en record de Carm

2

Taula redona “Tracta i tràfic de do

3

Exposició de totes les fotografies par

4

Diferents dones d’associacions, orga

5

Acte en contra de la violència mascl

4

21

IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES

E L’HORTA NORD Èxit de la desena edició de la Trobada d’Associacions de Dones de l’Horta Nord, que va ser organitzada juntament amb la Federació de Dons i Col.lectius per la Igualtat de L´Horta Nord i l’Ajuntament d’Almàssera, en col·laboració amb la Diputació de València i Caixa Popular. En total van participar 150 dones de diferents associacions.

L’acte va ser inaugurat per la diputada d’Igualtat de la Diputació de València, Isabel García, el president de Pactem Nord, Rafa García, la presidenta de la Federació de Dons i Col·lectius per la Igualtat de l’Horta Nord, Concha Alcover, i l’alcalde d’Almàssera, Ramón Puchades.

En aquesta pàgina es mostren diversos moments de la jornada, que va començar amb un minut de silenci en homenatge a Carmen Alborch.

men Alborch, un referent del feminisme que va participar en la trobada a Tavernes Blanques (2016).

ones” en la qual van participar ponents de Vila Teresita, Médicos del Mundo i APRAMP.

rticipants en el concurs de fotografia “Dones de l’Horta Nord”.

anitzadors/es i ponents.

lista i a favor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

5

22

IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE HOMES I DONES

HELENA RAMÓN, GUANYADORA DEL CONCURS DE FOTOGRAFÍA “DONES DE L’HORTA NORD”

La X Trobada d’Associacions de Dones de l’Horta Nord va ser el marc ideal per al lliurament del concurs de fotografia “Dones de l’Horta Nord”, en el qual van ser premiades Helena Ramón (fotografia superior) i Estefanía González (fotografia lateral), aquesta última en la categoria juvenil. El tribunal del concurs va avaluar un total de 45 obres.

La resta d’imatges que van participar en el concurs es van exposar durant aquesta trobada de associacions. Aquesta va ser una altra de les activitats previstes en el context del “Projecte per a la capacitació del territori en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes”, finançat per la Diputació de València.

VÍDEOS DE VIVÈNCIES LABORALS EN FEMENÍ I DE LES ASSOCIACIONS DE DONES DE L’HORTA NORD En el context de la X Trobada d’Associacions de Dones de l’Horta Nord es van presentar dues peces audivisuals. En el primer d’ells, “Vivències laborals en femení”, diferents dones de l’Horta Nord repassen les dificultats que han tingut en el mercat laboral pel fet de ser dona, mentre que en la peça “Les associacions de dones de l’Horta Nord”, 9 agrupacions repassen la seua trajectòria.

Vídeo “Vivències laborals en femení”

Vídeo “Les associacions l’Horta Nord”

23 21

de

dones

de

BREUS A L’HORTA NORD FORMACIÓ PER A EMPODERAR-SE

ALFARA DEL PATRIARCA

L’ajuntament d’aquest municipi ha organitzat unes sessions de formació amb l’objectiu de empoderar a les dones participants. Els dos tallers que s’impartiran són d’informàtica bàsica i de cerca d’ocupació. Les inscripcions són gratuïtes, a través de l’Agència de Desenvolupament Local del municipi.

JORNADES “ESCOLA I FAMÍLIA” El 25 i 26 de setembre es van celebrar les primeres jornades “Escola i família. Educant per la Igualtat”. Aquesta activitat ha comptat amb l’assessorament en matèria d’igualtat del CEFIRE de Sagunt. També ha col·laborat el centre educatiu Koynos, els CEIP Sant Sebastià, Barranquet i Cervantes, a més de l’IES comarcal.

ROCAFORT

EL PUIG DE SANTA MARIA

24

SERVEI MUNICIPAL “GIRASOL” L’ajuntament d’aquest municipi ofereix a la ciutadania el servei “Girasol” , un servei municipal d’acolliment que en horari de matí i vesprada oferirà a aquells pares i mares que treballen la possibilitat de deixar als seus fills/as en alguns dels col·legis. Els pares i mares interessats/as han de completar un formulari per a accedir al mateix.

CONSORCI DEL PACTE TERRITORIAL PER A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ, PACTEM NORD “Les persones són l’eix del nostre treball” Spot “El model que volem”

@pactemnord

Consorci Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Telèfon: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info En aquest número: Ajuntaments de Alfara del Patriarca, Rocafort, el Puig de Santa Maria, Meliana i Massamagrell

ENTITATS CONSORCIADES

ENTITATS COL·LABORADORES