Pactem Nord Informa XI

Consorcio del Pacto Territorial para la Creación de Empleo, Pactem Nord Llegir en valencià

PACTEM NORD INFORMA

Marzo 2018 número 11

Godella. Villa Eugenia. S.XX.

SUMARIO: Editorial: La innovación en el territorio. PÁG. 2

La Pobla de Farnals. Playa Norte.

Análisis territorial: El espacio físico. PÁG. 3 RSE: La ley de contratos del sector público. PÁG. 5 Ley para la venta de proximidad de productos agroalimentarios. PÁG. 9 Entrevistas a Joaquín Ballester y Ana Pardo. PÁG. 13 Curso de limpieza hospitalaria.

PÁG. 15

Massalfassar. Calderas de San Antonio.

Especial municipal: Almàssera y Bonrepòs Mirambell. PÁG. 21

@pactemnord www.consorci.info

i

EDITORIAL

LAINNOVACIÓN es uno de los aspectos de mayor incidencia en el desarrollo de los territorios. Emp ciudadanía, administraciones y otras entidades, buscan permanentemente nuevos elementos des que desarrollar sus diferentes actividades de la mejor manera posible: compitiendo en mercados ab desarrollándonos como personas y/o profesionales, prestando los mejores servicios, etc. Día a d enfrentamos a diferentes realidades que requieren de nuevos planteamientos y herramientas vincula un proceso de mejora continua en el que la innovación, de manera más o menos planificada, deviene un factor de éxito de gran importancia.

Ello ha sido puesto de manifiesto en el Análisis territorial de l’Horta Nord, en el que se ha rec opiniones diversas que apuntan a la necesidad de desarrollar nuestro sistema local de innovación, enfoques distintos. En ello viene trabajando el Consorcio Pactem Nord, que siempre ha puesto la m sobre iniciativas y proyectos que requieren de la introducción de elementos innovadores con los que o respuestas adecuadas, incentivando de manera planificada procesos que fomentan la innovación a del trabajo en red.

Por ello, creemos que es idóneo en esta coyuntura social y económica, dar un salto cualitativo puesta en marcha de iniciativas que potencien en mayor medida la innovación en nuestro territorio objetivo de incidir, de manera directa o indirecta, en la generación de nuevas oportunidades de em El empoderamiento de nuestro territorio relacional requiere de dichas herramientas, como ha pue manifiesto el análisis territorial, y con ellas, de nuevas formas de cooperación y colaboración para alc una mayor vertebración del territorio desde la capacitación de sus actores.

Equipo Pactem Nord.

Representación institucional del Consorcio Pactem Nord: Presidente:

Rafa García (alcalde de Burjassot)

Vicep. Municipales:

Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:

Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (concejal de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde de Alboraya) Santiago Salvador (presidente de ASIVALCO) Ana María García (CC.OO.)

1

presas, sde los biertos, dĂ­a nos adas a e como

cogido desde mirada ofrecer travĂŠs

o en la con el mpleo. esto de canzar

2

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

EL ANÁLISIS TERRITORIAL DE L’HORTA NORD ESPACIO GEOGRÁFICO ÚNICO El Análisis territorial de l’Horta Nord ha sido desarrollado en diferentes fases por un amplio equipo de trabajo de la red de profesionales Pactem Nord con la colaboración de la Universitat de València. En este análisis en profundidad se recogen diferentes aspectos significativos relacionados con el empleo, la formación y la gestión del territorio, además de subrayar otras circunstancias socioeconómicas propias de l’Horta Nord.

EL TERRITORIO L’Horta Nord es una llanura litoral, bañada por el mar Mediterráneo y constituida por el sedimento de los aluviones de sucesivas riadas dels río Turia y de los barrancos del Carraixet y de la Calderona.

Cuenta con una extensión de 192 km2. Limita al norte con el Camp de Morverdre, al sur con l’Horta Oest y con la ciudad de Valencia, al oeste con el Camp de Túria y al este con el mar Mediterráneo.

El clima es mediterráneo, con periodos de sequía. El agua es un bien escaso que ha sido históricamente fuente de conflictos en la agricultura. Por ello se constituyó un sistema de manejo por parte de un tribunal, una de las señas de identidad de la huerta de Valencia.

USOS DEL SUELO La zona baja de l’Horta Nord está ocupada principalmente por tierras de cultivo y zonas urbanizadas, aunque en origen era zona de secano, con zonas de marjal y lagunas.

La superficie forestal ronda las 1.032 hectáreas, orientadas básicamente al ocio y conservación de la biodiversidad.

La superficie forestal ronda las 1.032 hectáreas, orientadas básicamente al ocio y conservación de la biodiversidad. Apenas existen espacios naturales protegidos.

La costa tiene un uso de ocio y económico. En l’Horta Nord hay 6 municipios que cuentan con 11 playas de baño.

3

ESTUDIOS E INVESTIGACIONES

NOS OFRECE EL ESTUDIO DETALLADO DE UN En este especial dedicado al estudio comarcal remarcamos el aspecto del territorio físico, con el objetivo de ser conscientes que éste se configura como un espacio único, ya que, a pesar de ser un lugar altamente antropizado, aún existe un paisaje natural digno de conservar como algo propio de la comarca de l’Horta Nord.

LA HUERTA La huerta de Valencia es un agrosistema con un suelo de muy alta calidad agrícola, un paisaje de los más relevantes y singulares del mundo mediterráneo y un importante legado histórico y cultural, además de un signo de identidad valenciana.

La superficie agrícola ocupa entre 8.000 y 10.000 hectáreas, casi el 60% de la superficie total comarcal, aunque entre 1999 y 2009 la superficie agrícola ha descendido en casi 1.500 hectáreas, casi todas ellas de pequeño tamaño, menos de 5 ha.

Todo el sistema agrario es singular por: su estructura física, con una amplia red de acequias; sus instituciones regulatorias, con comunidades de regantes y tribunales; su patrimonio cultural y un sistema territorial, socioeconómico y natural, capaz de adaptarse a los cambios.

PAISAJE A pesar de estar antropizado el paisaje constituye uno de los principales activos de l’Horta Nord.

Se conservan recursos de gran valor: el litoral y sus playas alternadas con alguna zona de marjal, la huerta e infraestructuras relacionadas con ella, como molinos, acequias, etc, y edificios históricos, civiles y religiosos, que reflejan las costumbres de sus gentes, y que dotan de identidad al territorio.

La explotación de este paisaje con criterios de sostenibilidad social, económica y medio ambiental es una de las estrategias de desarrollo local de más transcendencia.

4

EMPRESAS Y RSE

RSE: LEY DE CONTRATOS DEL SECTOR PÚBLICO “En la II Guía práctica per a la inclusió de clàusules de responsabilitat social, de la Conselleria de Transparència, se recogen análisis de casos reales de especial interés”.

“En lo que a la incorporación de cláusulas sociales se refiere, los órganos de contratación podrán establecer condiciones especiales en relación con la ejecución del contrato”.

Esta Ley, que incorpora cambios de relevancia en los procesos y tipos de contratación por parte de las administraciones públicas y de sus entes y organismos dependientes, supone un avance significativo. Especialmente, en lo que a la incorporación de cláusulas sociales se refiere, los órganos de contratación podrán establecer condiciones especiales en relación con la ejecución del contrato (siempre vinculadas al objeto del mismo, compatibles con el derecho comunitario, no discriminatorias e indicadas en el anuncio de licitación y en los pliegos), siendo obligatorio, en todo caso, el establecimiento en el pliego de cláusulas administrativas particulares de al menos una de las condiciones especiales de ejecución del contrato de entre las enumeradas en su articulado (condiciones económicas, medioambientales o de tipo La LCSP trata de conseguir que se utilice la social). contratación pública como instrumento para implementar las políticas tanto europeas como Resulta de interés la lectura de la “II Guía Pràctica nacionales en materia social, medioambiental, per a la inclusió de clàusules de responsabilitat de innovación y desarrollo, de promoción de las social en la contractació de la Generalitat i el seu sector públic” de la Conselleria de Transparència, PYMES, y de defensa de la competencia.

Responsabilitat Social, participación i Cooperació, El pasado 9 de marzo entró en vigor la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público (LCSP), una Ley que supone la trasposición al ordenamiento jurídico español de las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014. En la actualidad, nos encontramos ante un panorama legislativo marcado por la denominada «Estrategia Europa 2020», dentro de la cual, la contratación pública desempeña un papel clave, puesto que se configura como uno de los instrumentos basados en el mercado interior que deben ser utilizados para conseguir un crecimiento inteligente, sostenible e integrador, garantizando al mismo tiempo un uso con mayor racionalidad económica de los fondos públicos.

5

en la cual se especial inter local.

En breve, el C una propuest esta interesa que, no obs necesario y d administrativ en las admi requerirá de eficaz aplicac

recogen análisis de casos reales de rés, también para la administración

EMPRESAS Y RSE

BREVE:

La web de la Red Retos, de la que Pactem Nord fue entidad impulsora en 2008, aloja el spot: “El modelo que queremos” Después de la presentación pública del spot El modelo que queremos, otras entidades como la red RETOS ha difundido este trabajo de sensibilización acerca de la calidad en el empleo.

Para ver el vídeo pincha aquí.

Consorcio Pactem Nord preparará ta de trabajo para el desarrollo de ante y necesaria línea de trabajo, stante, requerirá del rodamiento del desarrollo de nuevas prácticas vas y técnicas, lo cual, especialmente inistraciones con menos recursos, un tiempo de adaptación para su ción.

6

EMPRESAS Y RSE

NORMATIVA SOBRE LAS BOLSAS DE PLÁSTICO EN LOS COMERCIOS Proyecto de Real Decreto sobre reducción del consumo de bolsas de plástico y por el que se crea el registro de productores de productos (REPP).

El Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente ha decidido retrasar su aplicación hasta mediados de 2018.

Una vez se publique este Real Decreto en el BOE, todas las bolsas de plástico, compostables y no compostables, tendrán un precio que será fijado por el comerciante, pudiendo éste tomar como referencia los precios orientativos establecidos en el anexo I del Real Decreto.

Como segunda medida se establece, desde el 1 enero de 2020, la prohibición definitiva de las bolsas de plástico ligeras que no sean compostables (fabricadas a partir de almidón de cereal). Se prohíben también desde esa fecha las bolsas de plástico fragmentable (fabricadas con materiales plásticos que incluyen aditivos que catalizan la fragmentación del material plástico en microfragmentos).

Se exceptúan de la obligación del cobro y de la prohibición, las bolsas de plástico muy ligeras que sean necesarias por razones de higiene, o que se suministran como envase primario para alimentos a granel, cuando su uso contribuye a prevenir el desperdicio de estos alimentos. Adicionalmente, las bolsas con espesor igual o mayor a 50 micras deberán contener un porcentaje mínimo de plástico reciclado del 30% desde el 1 de enero de 2020.

Precios orientativos de las bolsas de plástico 0,05 € Espesor inferior a 15 micras, siempre que no sean necesarias por razones de higiene como envase para alimentos a granel.

0,10 € Espesor comprendido entre las 15 y las 29 micras.

0,15 € Espesor igual o superior a las 30 micras.

LOS PRECIOS ESTABLECIDOS SE DEBERÁN EXPONER AL PÚBLICO EN UN LUGAR VISIBLE.

7

EMPRESAS Y RSE

EMPRESA CREADA CON LA AYUDA DE PACTEM NORD Marta Expósito, emprendedora de Rocafort, ha abierto un bar en su municipio que ofrece servicios de ocio para familias con hijos e hijas a través de un parque de bolas y de actividades lúdicas, funcionando además como una ludoteca con un programa de actividades.

SERVICIO DE AYUDA A LA CREACIÓN DE EMPRESAS Una de las principales líneas de trabajo de Pactem Nord es la creación de empresas. En este sentido, como Punto de Atención al Emprendedor/a se tramita desde Pactem Nord el alta de tu empresa.

Además, este servicio también se encuentra ubicado en el ecosistema emprendedor de la Comunidad Valenciana.

8

EMPRESAS Y RSE

NUEVA REGULACIÓN AUTONÓMICA PARA LA PROXIMIDAD DE PRODUCTOS AGROALIMENTA

“En la nueva ley se define qué es la venta de proximidad y los canales cortos de comercialización”.

El año 2018 viene cargado de novedades normativas con un impacto directo en el fomento del emprendimiento y la actividad económica en l’Horta Nord. En esta ocasión vamos a centrar nuestro artículo en dos novedades de especial relevancia para nuestra huerta. La primera es la publicación en el mes de febrero del decreto regulador de la venta de proximidad de productos primarios y agroalimentarios, y la segunda, es la aprobación y posterior publicación en el DOGV de la Ley de la Huerta de Valencia.

“Los productos transformados también entran en esta nueva legislación, diferenciándolos de los primarios”.

de cantidades limitadas, venta de proximidad diferenciándola de la venta directa, o canal corto de comercialización.

El artículo tercero establece el ámbito de aplicación estableciendo una serie de productos que queda excluidos de dicho ámbito, como por ejemplo la leche cruda.

Por último, el capítulo segundo lo dedica a las disposiciones en relación con el suministro directo de pequeñas cantidades de productos primarios, es decir, no transformados, y el capítulo tercero se centra en el suministro Comenzaremos por el Decreto 201/2017, de de productos primarios transformados 15 de diciembre, del Consell, por el que se por pequeños/as elaboradores/as regula la venta de proximidad de productos agroalimentarios/as, elaborados en la primarios y agroalimentarios, cuyo objeto explotación de producción, en las viviendas o es regular las condiciones y requisitos de en obradores, recogiendo en ambos casos los higiene para el suministro de pequeñas requisitos, obligaciones y responsabilidades cantidades de productos primarios a la generales. persona consumidora final o en canales cortos de comercialización por parte de la Ley de la Huerta de Valencia persona productora final.

La segunda novedad ha sido la aprobación de la Ley 5/2018, de 6 de marzo, de la En su artículo segundo recoge una serie de Generalitat, de la Huerta de València, definiciones básicas recogidas en diferentes regulación que tiene por objeto la reglamentos europeos, como es la definición preservación, recuperación y dinamización

9

de la Huerta de reconocidos val paisajísticos, culturales y antr

En el primer cap los objetivos de social y la actua El segundo centr de los elemento Huerta de Va que se dedica elemento centra y responsables d

Además, el ca contempla la fo el Consell de u y el capítulo se Consejo de la H

Por último, la le de abandono e agrícolas o la zo la huerta, entre

EMPRESAS Y RSE

A VENTA DE ARIOS

e València como espacio con lores agrarios, ambientales, arquitectónicos, históricos ropológicos.

pítulo se detalla no solamente e la ley, sino su relevancia ación de los poderes públicos. ra la atención en la definición os que forman parte de la lència, donde las personas an a la agricultura son el al de este sistema territorial de su pervivencia.

apítulo tercero de la ley ormulación y aprobación por un plan de acción territorial exto propone la creación del Huerta de València.

ey también aborda el estado e infrautilización de parcelas onificación y clasificación de e otros aspectos.

10

EMPRESAS Y RSE

JOAQUÍN BALLESTER “PARA LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ES VITAL QUE LOS PARQUES EMPRESARIALES AYUDEN A LA COMPETITIVIDAD” El gerente de ASIVALCO (Asociación de Empresas del Polígono Industrial Fuente del Jarro), Joaquín Ballester, nos desgrana en esta entrevista la situación actual y el trabajo diario que se lleva a cabo desde esta asociación empresarial, además de realizar una visión prospectiva del camino que tomarán los polígonos industriales con la nueva ley de áreas industriales de la Generalitat Valenciana.

Joaquín Ballester, en las instalaciones de ASIVALCO. En la página siguiente, servicio de vigilancia y estación de bomberos del parque empresarial.

11

Pregunta: ¿Cómo ha evol la relación de A con las empresas administración en lo años?

Respuesta: En primer luga organizados nos actuar como un en defensa de intereses del empresarial. Norm los ayuntamientos mucho peor a la empresariales que residenciales. Los p están muy dejad haber aquí un de asociacionismo un poder reivin enorme.

Pregunta: ¿Cómo es el día a asociación, qué de las empresas?

Respuesta: La vocación de A es ofrecer nuevos sin subir la cu empresariado, que muchos de autofinancien. Por con el ahorro co de una mejor ge puede implantar u servicio.

En cuanto a lo q demandan las e valoran el mantenim conservación de las infraestructuras y para que ninguna se quede obsoleta. nos piden que ge servicios de valor formación, gestion ayuntamiento, etc.

En este sentido, Nord también

ucionado ASIVALCO y con la os últimos

EMPRESAS Y RSE EMPRESAS Y RSE servicio de valor añadido, para cuando las empresas necesitan trabajadores/as o si requieren asesoramiento en Responsabilidad Social Empresarial.

Pregunta: ¿Cómo es la relación en red de las empresas con ASIVALCO y de ellas entre sí?

Respuesta: El enfoque de yo estoy en mi nave y únicamente me preocupo de cómo producir más, muy encerrado en mi mismo y muy endogámico es antiguo. El empresariado moderno sabe que es un poco absurdo irte a comprar unos tornillos a Pamplona, cuando hay otra empresa que a 200 metros los fabrica día de la de mayor calidad. Cada emandan vez se está más abierto a participar en todo este tipo de búsqueda de clientes y ASIVALCO proveedores, y en esas cosas servicios una entidad mediadora uota al ayuda mucho. Se habla incluso incluso de economía circular: ellos se el subproducto de uno puede ejemplo, ser materia prima para el onseguido otro, etc. estión se un nuevo Pregunta: De todo este trabajo en que más red, ¿de qué te sientes más empresas, orgulloso? miento y la Respuesta: sentimos orgullosos s actuales Nos la lucha de que todo el mundo nos a de ellas conozca y que alguno de También los servicios más valorados eneremos por el empresariado lleven añadido: el sello de ASIVALCO, como es con el el de la seguridad privada.

Aunque de todos modos esto .

Pactem es una lucha por la mejora es un continua, lo que hoy es

ar, estar permite n lobby nuestros área malmente atienden as áreas e a las polígonos dos y el modelo nos da ndicativo

buenísimo no va a valer dentro de tres años. Entonces tienes que anticiparte, conectar de verdad con las necesidades de la gente y estar muy atento a todos los cambios.

Los que tienen una entidad gestora están regularmal, los que tienen una gestora voluntaria están mal, y los que no tienen ninguna entidad que los gestionen están de pena. Se ve claramente hacia dónde Pregunta: hay que ir, la Generalitat Entre los retos inminentes ha conectado muy bien de los polígonos industriales con esas ideas y nos gusta se encuentra la nueva ley mucho el anteproyecto. En de áreas industriales de la definitiva, para la economía Generalitat Valenciana. española es vital que los ¿Cómo se afronta desde parques empresariales sean ASIVALCO? un factor que ayude a la Respuesta: competitividad, porque Los polígonos están hechos actualmente son más un unos “zorros” en general. lastre.

12

EMPRESAS Y RSE

ANA PARDO “LA LEY DE ÁREAS INDUSTRIALES SERÁ BENEFICIOSA PARA QUE ÉSTAS SE EMPIECEN A VALORAR COMO FUENTE DE RIQUEZA Y EMPLEO”.

La gerente de AUPIM (Asociación de Usuarios del Polígono Industrial del Mediterráneo), Ana Pardo, nos acerca la realidad de un polígono que inició su actividad en los años 1975-76 y que debe su ubicación a la actual carretera A-7, que inutilizó y cegó una zona de marjal, que finalmente se convirtió en un terreno muy extenso, apto para la implantación de empresas, especialmente de gran tamaño.

Pregunta: Resulta curioso Asociación de Usu Polígono naciera antes que empe instalarse las empresas. ¿Cómo esto?

Respuesta: Sí, la asociación el año 73 y las empresas se ubic 1975-76. El plan para la construc polígono fue elabo la Diputación y la a se creó específ para gestionar la co los terrenos, así q quería establecer que entrar en la a obligatoriamente.

Pregunta: ¿Qué característic este polígono?

Respuesta: El polígono es multi coexisten empre hidrocarburos, tr del metal, transp mercancías peligros Por el tamaño, predominan las empresas, de hecho años 90 la parcela era de 5.000 m 2 , nos podemos hacer de qué tipo de em solían instalar aquí

Ana Pardo, en las instalaciones de AUPIM. En la página siguiente, servicio de mantenimiento del polígono y vista parcial del mismo.

13

Pregunta: ¿Las necesidades empresa cambian según su tamaño?

Respuesta: Sí, también está en el tamaño. La grande demanda cosas, porque re tienen una infrae

EMPRESAS Y RSE EMPRESAS Y RSE

que les permite relacionarse con la administración local, autonómica o estatal con relativa facilidad. Tampoco suelen tener problemas de proveedores y clientes, que los buscan por su cuenta.

Otro caso es el de las empresas pequeñas, que nació en suelen precisar más ayuda primeras en muchos aspectos: desde caron en pedirte las ordenanzas de parcial construcción de un municipio, cción del dudas sobre la tasa de orado por basuras, conflictos vecinales, asociación e incluso también nos piden icamente ayuda en la búsqueda de ompra de proveedores. ue quien se tenía Pregunta: asociación Algunas de estas dificultades con las que se encuentran las empresas en el día a día se podrían solucionar cas tiene con un trabajo en red bien estructurado. ¿Se percibe esa conexión de red isectorial, interempresarial? esas de Respuesta: ransporte No existe un coworking porte de oficializado y se percibe que las empresas no están muy sas, etc. sí que interesadas en el trabajo en grandes red. Precisamente hemos o hasta los elaborado una página web a mínima del polígono empresarial, , así que y una de las razones para una idea su publicación ha sido que mpresas se las empresas que aquí se ubican se conozcan entre í. sí. Me consta que algunas empresas sí que hacen de cada coworking, pero no me lo también notifican directamente.

que la uarios del incluso ezaran a primeras o sucede

n relación empresa a pocas ealmente estructura

Pregunta: ¿Y el trabajo en red de AUPIM con otras entidades?

Respuesta: La colaboración con los dos

ayuntamientos con término municipal en el polígono (Albuixech y Massalfassar) es absoluta. También tenemos buena relación en el seno de FEPEVAL, la Federación de Polígonos de la Comunidad Valenciana.

Pregunta: Se presenta como reto inminente la ley de áreas industriales. ¿Cómo se afronta desde AUPIM? Respuesta: Pienso que va a ser beneficiosa, para que se empiece a ver las áreas En cuanto a la colaboración industriales como lo que son, con Pactem Nord, se encarga una fuente de riqueza y de de buscar perfiles para las empleo. También en nuestro demandas laborales de caso nos ayudará a aunar las empresas. Por el tipo los servicios y las tasas, ya de empresas ubicadas en que compartir el polígono el polígono no es fácil que entre dos ayuntamientos demanden puestos, salvo tiene sus dificultades y no trabajos muy específicos somos el único polígono en difíciles de cubrir. esta circunstancia.

14

FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO

CURSO DE LIMPIEZA HOSPITALARIA EN FOIOS

r te hor

Asimis zaje de hospitala elegir el m

Las imágenes ilustran diferentes momentos del curso de limpieza hospitalaria que se está celebrando en Foios.

Simulaciones de entrevistas personales, la promoción del trabajo en equipo y las habilidades emocionales son parte del programa del curso.

15

FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO

19 personas podrán afrontar un nuevo futuro laboral en el mundo de la limpieza hospitalaria, gracias al curso que está llevando a cabo Pactem Nord, en el contexto del Programa Incorpora, de la Obra Social la Caixa.

El curso, que se está llevando a cabo en Foios, cuenta con una duración de 260 horas, en las que el alumnado desarrollará no sólo la parte profesional, sino también la personal.

En el contexto de la formación también se incluyen 80 horas de prácticas, con el objetivo de consolidar los conocimientos adquiridos previamente en las clases teóricas y acostumbrarse también a las rutinas productivas de este tipo de trabajo.

Contenido adecuado a la exigencia de un hospital

Las tareas de limpieza en un centro hospitalario son totalmente diferentes a las que nos encontramos en otro tipo de lugares, de modo que requieren un aprendizaje específico en cuanto a fuentes de infección y sisemas de transmisión y prevención, además de las precauciones básicas a la ra de recogida y eliminación de residuos hospitalarios.

smo, la especialización en este tipo de tareas también implica el aprendidiferentes metodologías de limpieza según las diferentes áreas del centro ario y el estudio de diferentes desinfectantes hospitalarios, con el objetivo de más adecuado en cada momento.

16

FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO

INICIO DE LOS TALLERES MONOGRÁFICOS EN DE APOYO INFORMÁTICO PARA EL EMPLEO

TALLERES OFERTADO

Introducción a la inform

Para las personas que nunca ordenador y lo necesiten pa empleo.

Curriculum y correo electr búsqueda de empleo.

Con el objetivo de saber redac por correo electrónico.

Junto con el servicio de las Aulas de apoyo informático para el empleo Pactem Nord ofrece a sus usuarios/as la posibilidad de asistir a talleres monográficos sobre aspectos relacionados con el empleo y las nuevas tecnologías. Son talleres de 2,5 horas de duración que se celebran en los nueve municipios que actualmente acogen este tipo de aulas: -

Albalat dels Sorells.

Alboraya.

Alfara del Patriarca.

El Puig de Santa Maria.

Godella.

Moncada.

Puçol.

Tavernes Blanques.

Vinalesa.

Búsqueda de empleo en int Para saber buscar empleo a las redes sociales.

Gestiones on line para el em

Para las personas que quiera sobre empleo online.

Estrategias innovadoras en la

Conoce nuevas herramient candidaturas de forma innova

Para inscribirse a estos talleres hay que rellenar el siguiente formulario: Formulario de inscripción.

17

FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO

LAS AULAS

OS

PROYECTO PARA EL EMPRENDIMIENTO JUVENIL EN EL ÁMBITO DE LA ECONOMÍA SOCIAL

mática.

a hayan utilizado un ara la búsqueda de

rónico para la

ctar un CV y enviarlo

ternet y redes sociales. través de Internet y

mpleo.

an realizar gestiones

a búsqueda de empleo.

as para presentar adora.

Pactem Nord ha puesto en marcha un proyecto formativo para impulsar el emprendimiento juvenil en el ámbito de la economía social. De este modo están previstas varias sesiones de trabajo en diferentes institutos de la comarca de l’Horta Nord que se acojan a esta iniciativa.

Objetivos: - Fomentar capacidades emprendedoras que orienten al alumnado en el mundo de la economía social y de la creación de empresas.

- Propiciar actitudes emprendedoras que doten al alumnado de una mayor autonomía y creatividad.

Contenido: - Dinámicas prácticas en materia de creación de empresas con enfoque en economía social.

- Análisis de casos prácticos.

- Ventajas y oportunidades de la creación de empresas como salida profesional.

18

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES

DIFERENTES ACTOS E NORD EN EL DÍA INTER DE LA MUJER

Exposiciones, talleres, docume traciones reivindicativas, marc clownferencias, buzones de me y colgada colectiva de delanta son algunas de las acciones que a cabo en todos los municipios con motivo del Día Internacion que se celebró el pasado 8 de m

1 2

3

Coincidiendo con esta celebrac convocó una huelga para las jadoras, que fue seguida amp colectivo.

En la parte inferior, concentrac va a las puertas del CEMEF y e tem Nord.

4 5

6

7 8

9 10 19

1. Albalat dels Sorells 2. Alboraya 3.- Alfara del Patriarca 4.- Almàssera 5.- Bonrepòs i Mirambell 6.- Burjassot 7.- El Puig de Santa Maria 8.- Emperador 9.- Foios 10.- Godella

11.- La 12.- Ma 13.- Ma 14.- Me 15.- Mo 16.- Mu 17.-. Pu 18.- Ra 19.- Ro 20.- Ta 21.- Vin

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES

N L’HORTA RNACIONAL

entales, concenchas populares, ensajes positivos ales en balcones e se han llevado de l’Horta Nord nal de la Mujer, marzo.

ción también se mujeres trabapliamente por el

11

ción reivindicatiel Consorcio Pac-

Pobla de Farnals assalfassar assamagrell eliana oncada useros uçol afelbunyol ocafort avernes Blanques nalesa

13

12

14

15

16 17

18

19 20 20

21

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALMÀSSERA

ALMÀSSERA El municipio de Almàssera está situado al norte de la ciudad de Valencia, dentro de la comarca de l´Horta Nord. Sus límites son: al norte de Casas de Bárcena (Barrio de Valencia); al este de Alboraya y Meliana; al oeste Bonrepós i Mirambell y al sur el Barranc del Carraixet, que cruza el municipio de oeste a este. El término municipal tiene una extensión de 2,85 kilómetros y se encuentra a 10 metros sobre el nivel del mar.

En esta página, estatua dedicada al Miracle desl Peixets.

En la siguiente página, campo de chufas (arriba izquierda), museo de l’Horta (arriba derecha) y fachada singular del ayuntamiento (inferior).

La localidad de Almàssera tiene origen en una antigua alquería musulmana, cuyo topónimo deriva del vocablo árabe ‘Almazara’ o molino de aceite. Ésta fue conquistada por Jaume I y entregada en 1238 a Vidal Canellas, Prelado de la diócesis de Huesca.

De 1300 a 1350 aparecen como Señores de Almàssera Gaspar y Miguel Artes. La parroquia de Almàssera estuvo bajo la jurisdicción de Alboraya hasta finales del s. XVI, fecha en la que se obtuvo la plena independencia civil y eclesiástica. Un siglo más tarde fueron los Señores de Almàssera los Condes de Parcent, quienes mandaron edificar un caserón para residir en él en el que hoy se encuentra el Centro Cultural de Almàssera.

El miracle dels Peixets Es sin lugar a dudas, el acontecimiento religioso más importante acaecido

13 21

en la historia de Almàssera.

Un converso llamado Hassam-Ardá, estando herido, mandó llamar al cura de Alboraya para recibir el Santo Viático.

Al cruzar el Barranc del Carraixet, crecido por una lluvia torrencial, cayeron al agua el párroco y su caballo, perdiéndose la arqueta que contenía las formas sagradas. El párroco volvió a Alboraya, y más tarde acudieron a él unos labradores diciendo que habían visto unas luces brillantes en el Barranc que resultaron ser dos peces con las formas en la boca.

El cura consideró oportuno hacer una procesión hasta el lugar del milagro con un cáliz para recoger de la boca de los peces las formas sagradas. La arqueta, desde entonces, se guarda en Almàssera y el cáliz en Alboraya. Este hecho hizo que Almàssera solicitara del Obispo de Valencia D. Ramón Gaston que se separara Almássera

de Albora Parroquia se consigui

La cruz cu

La obra se siglo XIV, entre 1372 fue la prim construida Ciudad d estructura de piedra forma rad con med y capitel cubierta es teja árab color azul socarrats. cruz muest uno de sus l a Jesuc crucificado en la otra Virgen M En el ca de la cru represen escenas d Anunciació Natividad,

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALMÀSSERA

aya y tuviera propia, lo que ió en 1352.

Epifanía y la Ascención.

ubierta

El Museu de l’Horta de Almàssera nace el 19 de mayo de 1999 como una iniciativa pionera del ayuntamiento de esta localidad y con la financiación de la Consellería de Agricultura, Pesca y Alimentación. El edificio rehabilitado era un antiguo matadero que hoy es la sede del Museo de l’Horta. El objetivo de la creación de este museo

e construye en el probablemente y 1373. Esta cruz mera del término a en torno a la de Valencia. Se en cuatro pilares a, dispuestos de dial, rematados dias columnas es góticos. La s de madera y la e de , con La tra en lados cristo o y a a la María. apitel uz se ntan de la ón, la , la

El museo de l’Horta

es conservar parte de la riqueza etnológica local.

En la concepción de este espacio se intenta mostrar a las nuevas generaciones la vida histórica de Almàssera, es decir, la Vida Agrícola.

Un paseo por la huerta Si por algo se caracteriza la localidad de Almàssera es por su tradicional paisaje agrario donde todavía hoy el turista podrá contemplar lo que significa la Huerta Valenciana.

Almàssera

22

ofrece la posibilidad de viajar en el tiempo a la Valencia de los campos de cultivo, las grandes acequias y las barracas valencianas. La “xufa” es el producto más llamativo.

Pero también, alcachofas, patatas y cebollas tiernas en la época invernal.

Remitido del Ayuntamiento de Almàssera.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE BONREPÒS I MIRAMBELL

BONREPÒS I MIRAMBELL En Bonrepòs i Mirambell acabamos en 2017 con muy buenas noticias. Continúan las incorporaciones en el mundo laboral de nuestros usuarios y usuarias del Departamento de Orientación Laboral Municipal y lo hacen gracias a su esfuerzo pero también gracias al asesoramiento técnico que reciben.

En la gráfica que se muestra en esta página, se puede apreciar que desde hace tres años y gracias al trabajo de las orientadoras laborales, se ha conseguido disminuir la tasa de desocupación hasta datos similares a las del año 2008. Estas técnicas han sido contratadas mediante subvenciones del SERVEF gestionadas por nuestro ayuntamiento.

Desde junio de 2015 hasta ahora ha sido una temporada fantástica en la intermediación laboral.

“Nuestros participantes se han esforzado para lograr su objetivo de inserción laboral y se ha conseguido firmar un total de 48 contratos nuevos” destaca Rosabel Bolaños, regidora del área de Promoción Económica del Ayuntamiento de Bonrepòs i Mirambell.

En esta página, campanario de la iglesia. En la página siguiente, plaza el ayuntamiento y ermita de San Juan Bautista.

Gráfica de la evolución del paro en Bonrepòs i Mirambell.

13 23

La estrat principio d estuvo m y consolid de Orien inexistente legislatura personal trabajar c desocupad i Mirambe inserción in

“E co la es en tr m qu co ha ha ve y to se of as no sa tr

como muchas de ellas han tegia desde el encontrado trabajo gracias de la legislatura a esta oficina” afirma la uy clara: abrir regidora. dar una Oficina ntación Laboral De forma paralela a la e en anteriores atención a las personas s y dotarla con desocupadas se ha hecho calificado para prospección a las empresas con las personas del polígono industrial del das de Bonrepòs municipio y de los pueblos ell itinerarios de cercanos para ofrecer a las ndividualizados. personas responsables de recursos humanos de estas El seguimiento empresas los servicios de ontinuado de nuestra oficina. “Algunas a persona que empresas ya nos piden stá buscando candidatos y candidatas ncontrar un para sus procesos de rabajo es nuestra selección porque confían marca y pensamos en nosotros y nuestra ue esta estrategia profesionalidad a la hora de ontinuada desde seleccionar los perfiles más ace casi tres años adecuados a cada puesto ace que cada de trabajo” explica Berta ez más vecinas Manzaneque, la técnica vecinos de responsable de la oficina en odas las edades estos momentos. e acercan a la ficina para recibir Otra de las líneas que se sesoramiento y desarrolla en la oficina os trasladan su es la colaboración con el atisfacción por el departamento de Servicios rato recibido y Sociales, atendiendo a

ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE BONREPÒS I MIRAMBELL

todas aquellas personas que se encuentran en riesgo de exclusión social. Desde la oficina se han elaborado las bases para la contratación de 12 personas al año en turnos de 6 meses para la brigada de limpieza viaria y servicios municipales. Estas bases se fundamentan en la situación de vulnerabilidad de la persona o la familia y han permitido además que 50 personas se incorporen al mercado laboral.

está a la oficina dos días a la semana.

En resumen, desde el área de Promoción Económica y todo el equipo de gobierno estamos trabajando incansablemente para conseguir que no haya ninguna persona en Bonrepòs i Mirambell que necesite trabajar y se quede en casa sin saber qué hacer. Es por eso que ponemos a su disposición la Oficina de Orientación Además, y también Laboral con buenas destinado a personas profesionales y pedimos con menos conocimientos todas las subvenciones, de informática, hemos tanto de la Consellería organizado un curso como de la Diputación, que de nuevas tecnologías facilitan la incorporación para familiarizarse al mercado laboral de con las plataformas de todo tipo de personas investigación de trabajo independientemente de la y realizar los trámites edad o el sexo. del SERVEF sin tener que desplazarse a la oficina. Este curso se ha hecho a través de la Mancomunidad del Remitido del Ayuntamiento de Bonrepòs i Mirambell.

Carraixet que también nos proporciona una agente de empleo y desarrollo local (AEDL) que

24

BREVES EN L’HORTA NORD 6ª EDICIÓN DE LA RUTA DE LA TAPA

ALBORAYA

Con esta iniciativa se pretende promocionar el sector hostelero desde un punto de vista comercial, gastronómico, turístico y de ocio. De esta manera esta ruta cumple ya 6 años de éxito entre las vecinas, los vecinos y los turistas con ‘Urban Platja Alboraia’, que engloba la principal novedad de esta edición: por primera vez, La Patacona forma parte de este recorrido, junto al núcleo urbano y Port Saplaya.

APERTURA DE PLAZO PARA HUERTOS SOCIALES Museros ha abierto de nuevo la suscripción para poder cultivar en los huertos sociales de la población, y de este modo cubrir esta demanada de la población. Las inscripciones se pueden realizar en la página web del ayuntamiento

MUSEROS

ULTIMAN LA PRESENTACIÓN DE UN PROYECTO EUROPEO

RAFELBUNYOL

25

Este proyecto se enmarca dentro del Programa de Acciones Urbanas Innovadoras. Es una iniciativa para una mejor gestión del agua y cuenta con socios holandeses, belgas y españoles.

En el contenido de este ambicioso proyecto europeo se incluyen innovadoras acciones para resolver los problemas de inundaciones y gestión de los diferentes usos del agua. De hecho, entre los socios se encuentran dos institutos tecnológicos y diversas entidades mercantiles especializadas en la gestión del agua.

CONSORCIO DEL PACTO TERRITORIAL PARA LA CREACIÓN DE EMPLEO, PACTEM NORD “Las personas son el eje de nuestro trabajo”

@pactemnord

Consorcio Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Teléfono: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info En este número: Ayuntamientos de Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Alboraya, Museros y Rafelbunyol.

ENTIDADES CONSORCIADAS

ENTIDADES COLABORADORAS

Conselleria de Economia Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo

Consorci del Pacte Territorial per a la Creació d’Ocupació, Pactem Nord Llegir en valencià

PACTEM NORD INFORMA

Març 2018 número 11

Godella. Villa Eugenia. S.XX.

SUMARI:

La Pobla de Farnals. Platja Nord.

Editorial: La innovació en el territori. PÀG. 2 Anàlisi territorial: l’espai físic.

PÀG. 3 RSE: Llei de contractes del sector públic. PÀG. 5 Llei per a la venda de proximitat de productes agroalimentaris. PÀG. 9 Entrevistes a Joaquín Ballester i Ana Pardo. PÀG. 13 Curs de neteja hospitalària.

PÀG. 15

Massalfassar. Olles de Sant Antoni.

Especial municipal: Almàssera i Bonrepòs i Mirambell.

PÀG. 21

@pactemnord www.consorci.info

EDITORIAL

LA INNOVACIÓ és un dels aspectes de major incidència en el desenvolupament dels territoris. Emp ciutadania, administracions i altres entitats, cerquen permanentment nous elements des dels desenvolupar les seues diferents activitats de la millor manera possible: competint en mercats o desenvolupant-nos com a persones i/o professionals, prestant els millors serveis, etc. Dia a dia ens enfr a diferents realitats que requereixen de nous plantejaments i eines vinculades a un procés de m contínua en el qual la innovació, de manera més o menys planificada, esdevé com un factor d’èxit d importància.

Açò ha sigut posat de manifest en l’Anàlisi territorial de l’Horta Nord, en el qual s’ha arreplegat op diverses que apunten a la necessitat de desenvolupar el nostre sistema local d’innovació, des d’enfoca diferents. En açò treballa el Consorci Pactem Nord, que sempre ha posat la mirada sobre inicia projectes que requereixen de la introducció d’elements innovadors amb els quals oferir respostes adeq incentivant de manera planificada processos que fomenten la innovació a través del treball en xarx

Per açò, creiem que és idoni en aquesta conjuntura social i econòmica, donar un salt qualitatiu en l’eng d’iniciatives que potencien en major mesura la innovació en el nostre territori amb l’objectiu d’inci manera directa o indirecta, en la generació de noves oportunitats d’ocupació. L’apoderament del territori relacional requereix d’aquestes eines, com ha posat de manifest l’anàlisi territorial, i amb el noves formes de cooperació i col·laboració per a aconseguir una major vertebració del territori des capacitació dels seus actors.

Equip Pactem Nord

Representació institucional del Consorci Pactem Nord: President:

Rafa García (alcalde de Burjassot)

Vicep. Municipale:

Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:

Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (regidor de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde d’Alboraya) Santiago Salvador (president d’ASIVALCO) Ana María García (CC.OO.)

1

preses, quals oberts, ontem millora e gran

pinions aments atives i uades, xa.

gegada dir, de nostre lles, de s de la

2

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

L’ANÀLISI TERRITORIAL DE L’HORTA NORD E GEOGRÀFIC ÚNIC L’Anàlisi territorial de l’Horta Nord ha sigut desenvolupat en diferents fases per un ampli equip de treball de la xarxa de professionals Pactem Nord amb la col·laboració de la Universitat de València. En aquesta anàlisi en profunditat s’arrepleguen diferents aspectes significatius relacionats amb l’ocupació, la formació i la gestió del territori, a més de subratllar altres circumstàncies socioeconòmiques pròpies de l’Horta Nord.

EL TERRITORI L’Horta Nord és una plana litoral, banyada pel mar Mediterrani i constituïda pel sediment dels al·luvions de successives riuades dels riu Túria i dels barrancs del Carraixet i de la Calderona.

Compta amb una extensió de 192 km2. Limita al nord amb el Camp de Morverdre, al sud amb l’Horta Oest i amb la ciutat de València, a l’oest amb el Camp de Túria i a l’est amb el mar El clima és mediterrani, amb períodes de sequera. L’aigua és un ben escàs que ha sigut històricament font de conflictes en l’agricultura. Per açò es va constituir un sistema de maneig per part d’un tribunal, un dels senyals d’identitat de l’Horta de València.

USOS DEL SÒL La zona baixa de l’Horta Nord està ocupada principalment per terres de cultiu i zones urbanitzades, encara que en origen era zona de secà, amb zones de marjal i llacunes.

La superfície forestal ronda les 1.032 hectàrees, orientades bàsicament a l’oci i conservació de la biodiversitat.

La superfície forestal ronda les 1.032 hectàrees, orientades bàsicament a l’oci i conservació de la biodiversitat. Existeixen pocs espais naturals protegits.

La costa té un ús d’oci i econòmic. A l’Horta Nord hi ha 6 municipis que compten amb 11 platges de bany.

3

ESTUDIS I INVESTIGACIONS

ENS OFEREIX L’ESTUDI DETALLAT D’UN ESPAI En aquest especial dedicat a l’estudi comarcal remarquem l’aspecte del territori físic, amb l’objectiu de ser conscients que aquest es configura com un espai únic, ja que, malgrat ser un lloc altament antropizado, encara existeix un paisatge natural digne de conservar com alguna cosa propi de la comarca de l’Horta Nord.

L’HORTA L’horta de València és un agrosistema amb un sòl de molt alta qualitat agrícola, un paisatge dels més rellevants i singulars del món mediterrani i un important llegat històric i cultural, a més d’un signe d’identitat valenciana.

La superfície agrícola ocupa entre 8.000 i 10.000 hectàrees, quasi el 60% de la superfície total comarcal, encara que entre 1999 i 2009 la superfície agrícola ha descendit en quasi 1.500 hectàrees, quasi totes elles de xicoteta grandària, menys de 5 ha.

Todo el sistema agrario es singular por: su estructura física, con una amplia red de acequias; sus instituciones regulatorias, con comunidades de regantes y tribunales; su patrimonio cultural y un sistema territorial, socioeconómico y natural, capaz de adaptarse a los cambios.

PAISATGE Malgrat estar humanitzat, el paisatge constitueix un dels principals actius de l’Horta Nord.

Es conserven recursos de gran valor: el litoral i les seues platges alternades amb alguna zona de marjal, l’horta i infraestructures relacionades amb ella, com a molins, sèquies, etc, i edificis històrics, civils i religiosos, que reflecteixen els costums de les seues gents, i que doten d’identitat al territori.

4

L’explotació d’aquest paisatge amb criteris de sostenibilitat social, econòmica i medi ambient és una de les estratègies de desenvolupament local de més transcendència.

EMPRESES I RSE

RSE: LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC “En el que a la incorporació de clàusules socials es refereix, els òrgans de contractació podran establir condicions especials en relació amb l’execució del contracte”.

El passat 9 de març va entrar en vigor la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP), una Llei que suposa la trasposició a l’ordenament jurídic espanyol de les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. En l’actualitat, ens trobem davant un panorama legislatiu marcat per la denominada «Estratègia Europa 2020», dins de la qual, la contractació pública exerceix un paper clau, ja que es configura com un dels instruments basats en el mercat interior que han de ser utilitzats per a aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, garantint al mateix temps un ús amb major racionalitat econòmica dels fons públics.

La LCSP tracta d’aconseguir que s’utilitze la contractació pública com a instrument per a implementar les polítiques tant europees com a nacionals en matèria social, mediambiental, d’innovació i desenvolupament, de promoció de les PIMES, i de defensa de la competència.

“En la II Guia pràctica per a la inclusió de clàusules de responsabilitat social, de la Conselleria de Transparència, s’arrepleguen anàlisi de casos reals d’especial interès”.

Aquesta Llei, que incorpora canvis de rellevància en els processos i tipus de contractació per part de les administracions públiques i dels seus ens i organismes depenents, suposa un avanç significatiu. Especialment, en el que a la incorporació de clàusules socials es refereix, els òrgans de contractació podran establir condicions especials en relació amb l’execució del contracte (sempre vinculades a fi del mateix, compatibles amb el dret comunitari, no discriminatòries i indicades en l’anunci de licitació i en els plecs), sent obligatori, en tot cas, l’establiment en el plec de clàusules administratives particulars d’almenys una de les condicions especials d’execució del contracte d’entre les enumerades en el seu articulat (condicions econòmiques, mediambientals o de tipus social).

Resulta d’interès la lectura de la “II Guia Pràctica per a la inclusió de clàusules de responsabilitat social en la contractació de la Generalitat i el seu sector públic” de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat

5

Social, part s’arreplegue interès, tam

En breu, el Co proposta de d’aquesta treball, que rodament n noves pràcti qual cosa, e amb meny d’adaptació

ticipació i Cooperació, en la qual en anàlisi de casos reals d’especial mbé per a l’administració local.

EMPRESES I RSE

BREU:

La web de la Xarxa Retos, de la qual Pactem Nord va ser entitat impulsora en 2008, allotja l’espot: “El model que volem” Després de la presentació pública de l’espot El model que volem, altres entitats com la xarxa REPTES ha difós aquest treball de sensibilització sobre la qualitat en l’ocupació.

Per a veure el vídeo punxa ací.

onsorci Pactem Nord prepararà una e treball per al desenvolupament interessant i necessària línia de e, no obstant açò, requerirà del necessari i del desenvolupament de iques administratives i tècniques, la especialment en les administracions ys recursos, requerirà d’un temps ó per a la seua eficaç aplicació.

6

EMPRESES I RSE

NORMATIVA SOBRE LES BOSSES DE PLÀSTIC EN ELS COMERÇOS Projecte de Reial decret sobre reducció del consum de bosses de plàstic i pel qual es crea el registre de productors de productes (REPP).

El Ministeri d’Agricultura i Medi ambient ha decidit retardar la seua aplicació fins a mitjans de 2018.

Una vegada es publique aquest Reial decret en el BOE, totes les bosses de plàstic, compostables i no compostables, tindran un preu que serà fixat pel comerciant, podent aquest prendre com a referència els preus orientatius establits en l’annex I del Reial decret.

Com a segona mesura s’estableix, des de l’1 gener de 2020, la prohibició definitiva de les bosses de plàstic lleugeres que no siguen compostables (fabricades a partir de midó de cereal). Es prohibeixen també des d’aqueixa data les bosses de plàstic fragmentable (fabricades amb materials plàstics que inclouen additius que catalitzen la fragmentació del material plàstic en microfragments).

S’exceptuen de l’obligació del cobrament i de la prohibició, les bosses de plàstic molt lleugeres que siguen necessàries per raons d’higiene, o que se subministren com a envàs primari per a aliments a orri, quan el seu ús contribueix a prevenir el desaprofitament d’aquests aliments. Addicionalment, les bosses amb espessor igual o major a 50 micres hauran de contenir un percentatge mínim de plàstic reciclat del 30% des de l’1 de gener de 2020.

ELS PREUS ESTABLITS S’HAURAN D’EXPOSAR Al PÚBLIC EN UN LLOC VISIBLE.

7

Preus orientatius de les bosses de plàstic 0,05 € Espessor inferior a 15 micres, sempre que no siguen necessàries per raons d’higiene com a envàs per a aliments a orri.

0,10 € Espessor comprès entre les 15 i les 29 micres.

0,15 € Espessor igual o superior a les 30 micres.

EMPRESES I RSE

EMPRESA CREADA AMB L’AJUDA DE PACTEM NORD Marta

Expósito,

emprenedora

de

Rocafort, ha obert un bar en el seu municipi que ofereix serveis d’oci per a famílies amb fills i filles a través d’un parc de boles i d’activitats lúdiques, funcionant a més com una ludoteca amb un programa d’activitats.

SERVEI D’AJUDA A LA CREACIÓ D’EMPRESES Una de les principals línies de treball de Pactem Nord és la creació d’empreses. En aquest sentit, com a Punt d’Atenció a l’Emprenedor/a es tramita des de Pactem Nord l’alta de la teua empresa.

A més, aquest servei també es troba situat en l’ecosistema emprenedor de la Comunitat Valenciana.

8

EMPRESES I RSE

NOVA REGULACIÓ AUTONÒMICA PER A LA PROXIMITAT DE PRODUCTES AGROALIMENTAR

“En la nova llei es defineix què és la venda de proximitat i els canals curts de comercialització”.

L’any 2018 ve carregat de novetats normatives amb un impacte directe en el foment de l’empreniment i l’activitat econòmica a l’Horta Nord. En aquesta ocasió anem a centrar el nostre article en dues novetats d’especial rellevància per a la nostra horta. La primera és la publicació en el mes de febrer del decret regulador de la venda de proximitat de productes primaris i agroalimentaris, i la segona, és l’aprovació i posterior publicació en el DOGV de la Llei de l’Horta de València.

Començarem pel Decret 201/2017, de 15 de desembre, del Consell, pel qual es regula la venda de proximitat de productes primaris i agroalimentaris, l’objecte dels quals és regular les condicions i requisits d’higiene per al subministrament de xicotetes quantitats de productes primaris a la persona consumidora final o en canals curts de comercialització per part de la persona productora final.

En el seu article segon arreplega una sèrie de definicions bàsiques recollides en diferents

“Els productes transformats també entren en aquesta nova legislació, diferenciant-los dels primaris”.

reglaments europeus, com és la definició de quantitats limitades, venda de proximitat diferenciant-la de la venda directa, o canal curt de comercialització.

L’article tercer estableix l’àmbit d’aplicació establint una sèrie de productes que queda exclosos d’aquest àmbit, com per exemple la llet crua.

Finalment, el capítol segon es dedica a les disposicions en relació amb el subministrament directe de xicotetes quantitats de productes primaris, és a dir, no transformats, i el capítol tercer se centra en el subministrament de productes primaris transformats per xicotets/es elaboradors/es agroalimentaris/ es, elaborats en l’explotació de producció, en els habitatges o en obradors, arreplegant en tots dos casos els requisits, obligacions i responsabilitats generals.

Llei de l’Horta de València La segona novetat ha sigut l’aprovació de la Llei 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l’Horta de València, regulació que té per objecte la preservació, recuperació i

9

dinamització d a espai amb ambientals, p històrics cultura

En el primer ca els objectius de l social i l’actua segon centra l’ elements que f València, on les l’agricultura són sistema territor pervivència.

A més, el capíto la formulació i a d’acció territori creació del Con

Finalment, la d’abandó i in agrícoles o la l’horta, entre al

EMPRESES I RSE

VENDA DE RIS

de l’Horta de València com reconeguts valors agraris, paisatgístics, arquitectònics, als i antropològics.

apítol es detalla no solament la llei, sinó la seua rellevància ació dels poders públics. El ’atenció en la definició dels formen part de l’Horta de s persones que es dediquen a n l’element central d’aquest rial i responsables de la seua

ol tercer de la llei contempla aprovació pel Consell d’un pla ial i el capítol sisè proposa la nsell de l’Horta de València.

llei també aborda l’estat nfrautilización de parcel·les zonificació i classificació de ltres aspectes.

10

EMPRESES I RSE

JOAQUÍN BALLESTER “PER A l’ECONOMIA ESPANYOLA ÉS VITAL QUE ELS PARCS EMPRESARIALS AJUDEN A LA COMPETITIVITAT” El gerent d’ASIVALCO (Asociación de empresas del Polígono Industrial Fuente del Jarro), Joaquín Ballester, ens desgrana en aquesta entrevista la situació actual i el treball diari que es duu a terme des d’aquesta associació empresarial, a més de realitzar una visió prospectiva del camí que prendran els polígons industrials amb la nova llei d’àrees industrials de la Generalitat Valenciana.

Joaquín Ballester, en les instal·lacions d’ASIVALCO. En la pàgina següent, servei de vigilància i estació de bombers del parc empresarial.

11

Pregunta: Com ha evo la relació d’AS amb les empreses l’administració en e anys?

Resposta: En primer lloc organitzats ens actuar com un en defensa dels interessos de empresarial. Norm els ajuntaments molt pitjor a le empresarials que residencials. Els estan molt deixa fet d’haver ací un d’associacionisme e un poder reivi enorme.

Pregunta: Com és el dia a l’associació, què de les empreses?

Resposta: La vocació d’AS és oferir nous sense pujar la q empresariat, fins i molts d’ells s’autof Per exemple, amb aconseguit d’una gestió es pot impla nou servei.

Quant al que demanden les e valoren el mant i la conservació actuals infraestru la lluita perquè ca es quede obsoleta ens demanen que g serveis de valor formació, gestion l’ajuntament, etc.

En aquest sentit, Nord també és u de valor afegit, per

EMPRESES I RSE EMPRESAS Y RSE

olucionat SIVALCO s i amb els últims

,

estar permet n lobby nostres l’àrea malment atenen es àrees a les polígons ats i el n model ens dóna indicatiu

dia de emanden

SIVALCO serveis quota al tot que financen. l’estalvi a millor antar un

e més mpreses, teniment de les ctures i ap d’elles . També generem afegit: ns amb

Pactem un servei r a quan

les empreses necessiten treballadors/as o si requereixen assessorament en Responsabilitat Social Empresarial.

Pregunta: Com és la relació en xarxa de les empreses amb ASIVALCO i d’elles entre si?

Resposta: L’enfocament de jo estic en la meua nau i únicament em preocupe de com produir més, molt tancat en el meu mateix i molt endogàmic és antic. L’empresariat modern sap que és una mica absurd anar-te a comprar uns cargols a Pamplona, quan hi ha una altra empresa que a 200 metres els fabrica de major qualitat. Cada vegada s’està més obert a participar en tot aquest tipus de cerca de clients i proveïdors, i en aqueixes coses una entitat mediadora ajuda molt. Es parla fins i tot d’economia circular: el subproducte d’un pot ser matèria primera per a l’altre, etc.

Pregunta: De tot aquest treball en xarxa, de què et sents més orgullós?

Resposta: Ens sentim orgullosos que tothom ens conega i que algun dels serveis més valorats per l’empresariat porten el segell de ASIVALCO, com el de la seguretat privada. Encara que de totes maneres açò és una lluita per la millora contínua, el que avui és boníssim no valdrá

en tres anys. Llavors has d’anticipar-te, connectar de debò amb les necessitats de la gent i estar molt atent a tots els canvis.

Pregunta: Entre els reptes imminents dels polígons industrials es troba la nova llei d’àrees industrials de la Generalitat Valenciana. Com s’afronta des de ASIVALCO? Resposta: Els polígons estan fets unes “raboses” en general. Els que tenen una entitat gestora estan regularmalament, els que tenen

12

una gestora voluntària estan malament, i els que no tenen cap entitat que els gestionen estan de pena.

Es veu clarament cap a on cal anar, la Generalitat ha connectat molt bé amb aqueixes idees i ens agrada molt l’avantprojecte. En definitiva, per a l’economia espanyola és vital que els parcs empresarials siguen un factor que ajude a la competitivitat, perquè actualment són més un llast.

EMPRESES I RSE

ANA PARDO “LA LLEI D’ÀREES INDUSTRIALS SERÀ BENEFICIOSA PERQUÈ AQUESTES ES COMENCEN A VALORAR COM A FONT DE RIQUESA I OCUPACIÓ”.

La gerent de AUPIM (Asociación de Usuarios del Polígono Industrial del Mediterranio), Ana Pardo, ens acosta la realitat d’un polígon que va iniciar la seua activitat en els anys 1975-76 i que deu la seua ubicació a l’actual carretera A-7, que va inutilitzar i va encegar una zona de marjal, que finalment es va convertir en un terreny molt extens, apte per a la implantació d’empreses, especialment de gran grandària.

Pregunta: Resulta curiós l’associació d’usua polígon nasquera f abans que comen instal·lar-se les empreses. Com açò?

Resposta: Sí, l’associació va l’any 73 i les empreses es van en 1975-76. El pla per a la constru polígon va ser elab la Diputació i l’a es va crear específ per a gestionar la dels terrenys, així volia establir-se d’entrar en l’a obligatòriament.

Pregunta: Quin característiq aquest polígon?

Resposta: El polígon és multis coexisteixen e d’hidrocarburs, t del metall, trans mercaderies perillo Per la grandària, predominen les empreses, de fet anys 90 la parcel·la era de 5.000 m2, ens podem fer una quins tipus d’emp solien instal·lar ací.

Ana Pardo, en las instalaciones de AUPIM. En la página siguiente, servicio de mantenimiento del polígono y vista parcial del mismo.

13

Pregunta: Les necessitats d empresa canvien segons la seua gran Resposta: Sí, també està en r grandària. L’empre demanda poques perquè realment una infraestructu

EMPRESES I RSE EMPRESAS Y RSE

que aris del fins i tot nçaren a primeres succeeix

a nàixer primeres n situar a parcial cció del borat per associació ficament compra que qui havia associació

ques

té

sectorial, empreses transport port de ses, etc. , sí que grans fins als a mínima així que a idea de preses se .

de

cada també ndària?

relació la esa gran s coses, t tenen ura que

els permet relacionar-se amb l’administració local, autonòmica o estatal amb relativa facilitat. Tampoc solen tenir problemes de proveïdors i clients, que els cerquen pel seu compte.

Un altre cas és el de les empreses xicotetes, que solen precisar més ajuda en molts aspectes: des de demanar-te les ordenances de construcció d’un municipi, dubtes sobre la taxa de brosses, conflictes veïnals, i fins i tot també ens demanen ajuda en la cerca de proveïdors.

Pregunta: Algunes d’aquestes dificultats amb les quals es troben les empreses en el dia a dia es podrien solucionar amb un treball en xarxa ben estructurat. Es percep aqueixa connexió de xarxa interempresarial?

Resposta: No existeix un coworking oficialitzat i es percep que les empreses no estan molt interessades en el treball en xarxa. Precisament hem elaborat una pàgina web del polígon empresarial, i una de les raons per a la seua publicació ha sigut que les empreses que ací se situen es coneguen entre si. Em consta que algunes empreses sí que fan coworking, però no m’ho notifiquen directament.

Pregunta: I el treball en xarxa de AUPIM amb altres entitats?

Resposta: La col·laboració amb els dos

ajuntaments amb terme municipal en el polígon (Albuixec i Massalfassar) és absoluta. També tenim bona relació en el si de FEPEVAL, la Federació de Polígons de la Comunitat Valenciana.

Quant a la col·laboració amb Pactem Nord, s’encarrega de cercar perfils per a les demandes laborals de les empreses. Pel tipus d’empreses situades en el polígon no és fàcil que demanden llocs, excepte treballs molt específics difícils de cobrir.

14

Pregunta: Es presenta com a repte imminent la llei d’àrees industrials. Com s’afronta des de AUPIM? Resposta: Pense que va a ser beneficiosa, perquè es comence a veure les àrees industrials com el que són, una font de riquesa i d’ocupació. També en el nostre cas ens ajudarà a conjuminar els serveis i les taxes, ja que compartir el polígon entre dos ajuntaments té les seues dificultats i no som l’únic polígon en aquesta circumstància.

FORMACIÓ, INSERCIÓ LABORAL I OCUPACIÓ

CURSO DE LIMPIEZA HOSPITALARIA EN FOIOS

u pr de

Així m l’aprene centre ho triar el mé

Les imatges il·lustren diferents moments del curs de neteja hospitalària que s’està celebrant a Foios. Simulacions d’entrevistes personals, la promoció del treball en equip i les habilitats emocionals són part del programa del curs.

15

FORMACIÓ, INSERCIÓ LABORAL I OCUPACIÓ

19 persones podran afrontar un nou futur laboral en el món de la neteja hospitalària, gràcies al curs que està duent a terme Pactem Nord, en el context del Programa Incorpora, de l’Obra Social la Caixa.

El curs, que s’està duent a terme a Foios, compta amb una durada de 260 hores, en les quals l’alumnat desenvoluparà no solament la part professional, sinó també la personal.

En el context de la formació també s’inclouen 80 hores de pràctiques, amb l’objectiu de consolidar els coneixements adquirits prèviament en les classes teòriques i acostumar-se també a les rutines productives d’aquest tipus de treball.

Contingut adient a l’exigència d’un hospital

Les tasques de neteja en un centre hospitalari són totalment diferents a les quals ens trobem en un altre tipus de llocs, de manera que requereixen un aprenentatge específic quant a fonts d’infecció i sistemes de transmissió i revenció, a més de les precaucions bàsiques a l’hora de recollida i eliminació residus hospitalaris.

mateix, l’especialització en aquest tipus de tasques també implica entatge de diferents metodologies de neteja segons les diferents àrees del ospitalari i l’estudi de diferents desinfectants hospitalaris, amb l’objectiu de és adequat a cada moment.

16

FORMACIÓ, INSERCIÓ LABORAL I OCUPACIÓ

INICI DELS TALLERS MONOGRÀFICS EN LES SUPORT INFORMÀTIC PER A l’OCUPACIÓ TALLERS OFERITS

Introducció a la informà

Per a les persones que m un ordinador i ho necessite d’ocupació.

Curriculum i correu electr d’ocupació.

Amb l’objectiu de saber reda ho per correu electrònic.

Juntament amb el servei de les Aules de suport informàtic per a l’ocupació Pactem Nord ofereix als seus usuaris/as la possibilitat d’assistir a tallers monogràfics sobre aspectes relacionats amb l’ocupació i les noves tecnologies. Són tallers de 2,5 hores de durada que se celebren en els nou municipis que actualment acullen aquest tipus d’aules: -

Albalat dels Sorells.

Alboraia.

Alfara del Patriarca.

El Puig de Santa Maria.

Godella.

Montcada.

Puçol.

Tavernes Blanques.

Vinalesa.

Cerca d’ocupació en interne Per a saber cercar ocupació a xarxes socials.

Gestions en línia per a l’ocu

Per a les persones que vulgu sobre ocupació online.

Estratègies innovadores en la

Coneix noves eines per a pre de forma innovadora.

Per a inscriure’s a aquests tallers cal emplenar el següent formulari: Formulari d’inscripció.

17

FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO

AULES DE

PROJECTE PER A L’ EMPRENIMENT JUVENIL EN L’ÀMBIT DE L’ECONOMIA SOCIAL

àtica.

mai hagen utilitzat en per a la cerca

rònic per a la cerca

actar un CV i enviar-

et i xarxes socials. través d’Internet i les

upació.

uen realitzar gestions

a cerca d’ocupació.

esentar candidatures

Pactem Nord ha engegat un projecte formatiu per a impulsar l’empreniment juvenil en l’àmbit de l’economia social. D’aquesta manera estan previstes diverses sessions de treball en diferents instituts de la comarca de l’Horta Nord que s’acullen a aquesta iniciativa.

Objectius: - Fomentar capacitats emprenedores que orienten l’alumnat en el món de l’economia social i de la creació d’empreses.

- Propiciar actituds emprenedores que doten a l’alumnat d’una major autonomia i creativitat.

Contingut: - Dinàmiques pràctiques en matèria de creació d’empreses amb enfocament en economia social.

- Anàlisi de casos pràctics.

- Avantatges i oportunitats de la creació d’empreses com a eixida professional.

18

IGUALTAT D’OPORTUNITATS

DIFERENTS ACTES A L’H EN EL DIA INTERNACIO DONA

Exposicions, tallers, document cions reivindicatives, marxes p ferencies, bústies de missatges da col·lectiva de davantals en algunes de les accions que s’ha en tots els municipis de l’Horta tiu del Dia Internacional de la D celebrar el passat 8 de març.

1 2

3

Coincidint amb aquesta celeb va convocar una vaga per a l lladores, que va ser seguida à col·lectiu.

En la part inferior, concentraci a les portes del CEMEF i el C Nord.

4 5

6

7 8

9 10 19

1. Albalat dels Sorells 2. Alboraya 3.- Alfara del Patriarca 4.- Almàssera 5.- Bonrepòs i Mirambell 6.- Burjassot 7.- El Puig de Santa Maria 8.- Emperador 9.- Foios 10.- Godella

11.- La 12.- Ma 13.- Ma 14.- Me 15.- Mo 16.- Mu 17.-. Pu 18.- Ra 19.- Ro 20.- Ta 21.- Vin

IGUALTAT D’OPORTUNITATS

HORTA NORD ONAL DE LA

tals, concentrapopulars, clownpositius i penjabalconades són an dut a terme a Nord amb moDona, que es va

bració també es les dones trebaàmpliament pel

11

ió reivindicativa Consorci Pactem

Pobla de Farnals assalfassar assamagrell eliana oncada useros uçol afelbunyol ocafort avernes Blanques nalesa

13

12

14

15

16 17

18

19 20 20

21

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALMÀSSERA

ALMÀSSERA El municipi d’Almàssera està situat al nord de la ciutat de València, dins de la comarca de l´Horta Nord. Els seus límits són: al nord de Cases de Bárcena (Barri de València); a l’est d’Alboraia i Meliana; a l’oest Bonrepòs i Mirambell i al sud el Barranc del Carraixet, que creua el municipi d’oest a est.

El terme municipal té una extensió de 2,85 quilòmetres i es troba a 10 metres sobre el nivell del mar.

En aquesta pàgina, estàtua dedicada al Miracle desl Peixets.

En la següent pàgina, camp de xufes (a dalt esquerra), museu de l’Horta (a dalt dreta) i façana singular de l’ajuntament (inferior).

La localitat d’Almàssera té origen en una antiga alqueria musulmana, el topònim de la qual deriva del vocable àrab ‘Almazara’ o molí d’oli.

Aquesta va ser conquistada per Jaume I i lliurada en 1238 a Vidal Canellas, Prelat de la diòcesi d’Osca. De 1300 a 1350 apareixen com a Senyors d’Almàssera Gaspar i Miguel Arts. La parròquia d’Almàssera va estar sota la jurisdicció d’Alboraia fins a finals del s. XVI, data en la qual es va obtenir la plena independència civil i eclesiàstica. Un segle més tard van ser els Senyors d’Almàssera els Comtes de Parcent, els qui van manar edificar una casa senyorial per a residir, en la qual avui es troba el Centre Cultural d’Almàssera.

El miracle dels Peixets És sense cap dubte, l’esdeveniment religiós més important esdevingut

13 21

en la història d’Almàssera.

Un convers anomenat Hassam-Ardá, estant ferit, va cridar al capellà d’Alboraia per a rebre el Sant Viàtic. En creuar el Barranc del Carraixet, crescut per una pluja torrencial, van caure a l’aigua el rector i el seu cavall, perdent-se l’arqueta que contenia les formes sagrades. El rector va tornar a Alboraia, i més tard van acudir a ell uns llauradors dient que havien vist unes llums brillants en el Barranc que van resultar ser dos peixos amb les formes en la boca. El capellà va considerar oportú fer una processó fins al lloc del miracle amb un calze per a arreplegar de la boca dels peixos les formes sagrades.

L’arqueta, des de llavors, es guarda a Almàssera i el calze a Alboraia. Aquest fet va fer que Almàssera sol·licitara del Bisbe de València D. Ramón Gaston que se separara Almássera

d’Alboraia Parròquia cosa es va 1352.

La creu co

L’obra es segle XIV, entre 1372 creu va se terme con de la Ciut S’estructur pilars de p de forma amb mitg capitells gò és de fus la teula de color amb soca La creu m en un seus co a Jesu crucificat l’altra a Mare de En el ca de la cre represen escenes

a i tinguera a pròpia, la qual a aconseguir en

oberta

construeix en el , probablement 2 i 1373. Aquesta er la primera del nstruïda entorn tat de València. ra en quatre pedra, disposats radial, rematats ges columnes i òtics. La coberta sta i àrab blau, rrats. mostra dels ostats ucrist i en a la Déu. apitell eu es nten de

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALMÀSSERA

l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania i l’Ascenció.

El museu de l’Horta El Museu de l’Horta d’Almàssera naix el 19 de maig de 1999 com una iniciativa pionera de l’ajuntament d’aquesta localitat i amb el finançament de la Consellería d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

L’edifici rehabilitat era un antic escorxador que avui és la seu del Museu de l’Horta. L’objectiu de

la creació d’aquest museu és conservar part de la riquesa etnològica local.

En la concepció d’aquest espai s’intenta mostrar a les noves generacions la vida històrica d’Almàssera, és a dir, la Vida Agrícola.

Un passeig per l’horta Si per alguna cosa es caracteritza la localitat d’Almàssera és pel seu tradicional paisatge agrari on encara avui el turista podrà contemplar el que significa l’Horta

22

Valenciana.

Almàssera ofereix la possibilitat de viatjar en el temps a la València dels camps de cultiu, les grans sèquies i les barraques valencianes.

La “xufa” és el producte més cridaner.

Però també, carxofes, creïlles i cebes tendres en l’època hivernal.

Remès de l’Ajuntament d’Almàssera.

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX BONREPÒS I MIRAMBELL

BONREPÒS I MIRAMBELL A Bonrepòs i Mirambell acabem l’any 2017 amb molt bones notícies. Continuen les incorporacions al món laboral dels nostres usuaris i usuàries del Departament d’Orientació Laboral Municipal i ho fan gràcies al seu esforç però també gràcies a l’assessorament tècnic que reben.

En la gràfica que es mostra a continuació, es pot apreciar que des de fa tres anys i gràcies al treball de les orientadores laborals, s’ha aconseguit disminuir la taxa de desocupació fins a dades similars a les de l’any 2008. Aquestes tècniques han sigut contractades mitjançant subvencions del SERVEF gestionades pel nostre ajuntament.

Des de juny de 2015 fins ara ha sigut una temporada fantàstica en la intermediació laboral. “Els nostres participants s’han esforçat per assolir el seu objectiu d’inserció laboral i s’ha aconseguit signar un total de 48 contractes nous” destaca Rosabel Bolaños, regidora de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell.

En aquesta pàgina, campanar de l’església. En la pàgina següent, plaça l’ajuntament i ermita de Sant Joan Baptista.

Gràfica de l’evolució de l’atur a Bonrepòs i Mirambell.

13 23

L’estratègi principi d estigué m i consolida d’Orientac inexistent legislature amb pers per tal de les person de Bonrep itineraris individuali

“E co pe bu tr m qu e co de an ve iv ed l’o as en se pe co

ia des del de la legislatura molt clara: obrir ar una Oficina ció Laboral en anteriors es i dotar-la sonal qualificat e treballar amb nes desocupades pòs i Mirambell d’inserció itzats.

El seguiment ontinuat de la ersona que està uscant trobar un reball és la nostra marca i pensem ue aquesta s t r a t è g i a ontinuada des e fa quasi tres nys fa que cada egada més veïnes veïns de totes les dats s’acosten a oficina per rebre ssessorament i ns traslladen la eua satisfacció el tracte rebut i om moltes d’elles

ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX BONREPÒS I MIRAMBELL

han trobat treball gràcies a aquesta oficina” afirma la regidora.

De forma paral·lela a l’atenció a les persones desocupades s’ha fet prospecció a les empreses del polígon industrial del municipi i dels pobles del voltant per tal d’oferir a les persones responsables de recursos humans d’aquestes empreses els serveis de la nostra oficina.

“Algunes empreses ja ens demanen candidats i candidates per als seus processos de selecció perquè confien en nosaltres i la nostra professionalitat a l’hora de seleccionar els perfils més adequats a cada lloc de treball” explica Berta Manzaneque, la tècnica responsable de l’oficina en aquests moments.

Una altra de les línies que es desenvolupa a l’oficina és la col·laboració amb el departament de Serveis Socials, atenent a totes

aquelles persones que es troben en risc d’exclusió social. Des de l’oficina s’han elaborat les bases per a la contractació de 12 persones a l’any en torns de 6 mesos per a la brigada de neteja viària i serveis municipals.

Aquestes bases es fonamenten en la situació de vulnerabilitat de la persona o la família i han permés a més de 50 persones incorporar-se al mercat laboral.

A més a més, i també destinat a persones amb menys coneixements d’informàtica, hem organitzat un curs de noves tecnologies per a familiaritzar-se amb les plataformes de recerca de treball i realitzar els tràmits del SERVEF sense haver de desplaçar-se a l’oficina.

Aquest curs s’ha fet a través de la Mancomunitat del Carraixet que també ens proporciona una agent d’ocupació i desenvolupament local (AODL) que

24

està a l’oficina dos dies a la setmana.

En resum, des de l’Àrea de Promoció Econòmica i tot l’equip de govern estem treballant incansablement per aconseguir que no hi haja cap persona a Bonrepòs i Mirambell que necessite treballar i es quede a casa sense saber què fer. És per això que posem a la seua disposició l’Oficina d’Orientació Laboral amb bones professionals i demanem totes les subvencions, tant de la Conselleria com de la Diputació, que faciliten la incorporació al mercat laboral de tot tipus de persones independentment de l’edat o el sexe.

Remès de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell.

BREUS EN L’HORTA NORD 6ª EDICIÓ DE LA RUTA DE LA TAPA

ALBORAIA

Amb aquesta iniciativa es pretén promocionar el sector hoteler des d’un punt de vista comercial, gastronòmic, turístic i d’oci. D’aquesta manera aquesta ruta compleix ja 6 anys d’èxit entre les veïnes, els veïns i els turistes amb ‘Urban Platja Alboraia’, que engloba la principal novetat d’aquesta edició: per primera vegada, La Patacona forma part d’aquest recorregut, al costat del nucli urbà i Port Saplaya.

OBERTURA DE TERMINI PER A HORTS SOCIALS Museros ha obert de nou la subscripció per a poder conrear en els horts socials de la població, i d’aquesta manera cobrir aquesta demanada de la població. Les inscripcions es poden realitzar en la pàgina web de l’ajuntament.

MUSEROS

ULTIMEN LA PRESENTACIÓ D’UN PROJECTE EUROPEU

RAFELBUNYOL

Aquest projecte s’emmarca dins del Programa d’Accions Urbanes Innovadores. És una iniciativa per a una millor gestió de l’aigua i compta amb socis holandesos, belgues i espanyols.

En el contingut d’aquest ambiciós projecte europeu s’inclouen innovadores accions per a resoldre els problemes d’inundacions i gestió dels diferents usos de l’aigua. De fet, entre els socis es troben dos instituts tecnològics i diverses entitats mercantils especialitzades en la gestió de l’aigua.

25

CONSORCI DEL PACTE TERRITORIAL PER A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ, PACTEM NORD “Les persones són l’eix del nostre treball”

@pactemnord

Consorci Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Telèfon: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info En aquest número: Ayuntamientos de Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Alboraya, Museros i Rafelbunyol.

ENTITATS CONSORCIADES

ENTITATS COL·LABORADORES

Conselleria de Economia Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo