Consorcio del Pacto Territorial para la Creación de Empleo, Pactem Nord Llegir en valencià
PACTEM NORD INFORMA
Febrero 2018 número 10
El Puig de Santa Maria. Ermita de Sant Jordi. S.XVI.
SUMARIO:
Presentación del análisis territorial de l’Horta Nord. PÁG. 5 Renovación del convenio del Programa Incorpora. PÁG. 7 Emperador. Vista aérea.
Personas emprendedoras en l’Horta Nord. PÁG. 10 Finalización del curso de logística. PÁG. 13 Especial municipal: Alboraya y Alfara del Patriarca. PÁG. 17 Spot El modelo que queremos, para la mejora de la calidad laboral PÁG. 22
Foios. Ermita del Piló de la Campana. S. XX.
Breves en l’Horta Nord: Moncada, Albalat dels Sorells y Rocafort. PÁG. 24
@pactemnord www.consorci.info
EDITORIAL
El Análisis territorial de l’Horta Nord, recientemente presentado en Meliana, nos ofrece información que analiza e ciertos aspectos de la realidad física, cultural, económica y social de los municipios, y determinadas propue compartidas que se tendrían que desarrollar en el territorio para ofrecer alternativas a la coyuntura actual. El del trabajo lo podéis descargar en la siguiente dirección: http://www.consorci.info/publicaciones-especializada
Ahí quedan los datos a partir de los cuales se diseñarán líneas de trabajo concretas, en su mayor parte dedi algunos de los déficits detectados en relación a la formación y el empleo de las personas con las que trabajamo más allá de los números, quisiéramos reforzar una idea alrededor de las palabras: “el territorio”. Remarcamos líneas el concepto de territorio como una amalgama de elementos y circunstancias que nos ayudan a entende de l’Horta Nord, ubicar a sus principales actores y actrices locales y a entender la necesidad de situar a la perso de las acciones que en el ámbito local venimos realizando.
Ahondando en esta cuestión, y como se puede leer en páginas interiores en las que se preguntaba al president (federación comarcal de asociaciones de comercio de l´Horta Nord) acerca del comercio de proximidad, éste importancia de sentirse importante” para poder creer en el comercio de proximidad. Lo mismo podríamos de acción territorial: la necesidad de sentirse importante en un espacio único y compartido, reconocerse como municipio y para el conjunto del territorio como comarca, reforzando aspectos identitarios y poniendo elementos y sinergias que en su conjunto nos hacen a todos/as importantes, pero que por separado pierden f
Por ello, con el objetivo de profundizar en esta línea de trabajo y seguir en la búsqueda de un objetiv es lo que realmente nos “hará importantes”, debemos continuar desarrollando nuestras redes del territorio supramunicipales que se plasman en la labor política y técnica que los representantes de las entidades con venido realizando desde el año 2001 en el ámbito de la estrategia comarcal de empleo liderada por Pactem
Representación institucional del Consorcio Pactem Nord: Presidente:
Rafa García (alcalde de Burjassot)
Vicep. Municipales: Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:
Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (concejal de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde de Alboraya) Santiago Salvador (presidente de ASIVALCO) Ana Mª García (CC.OO)
1
en profundidad estas de acción texto completo as.html
icadas a paliar os. No obstante, así, desde estas er la globalidad ona en el centro
te de Facenord subrayaba “la s decir en clave para sí mismo o en valor unos fuerza.
vo común, que o con enfoques nsorciadas han m Nord.
2
ESTUDIOS E INVESTIGACIONES
ANÁLISIS TERRITORIAL DE L’HORTA NORD: REDE El Análisis territorial de l’Horta Nord ha sido desarrollado en diferentes fases por un amplio equipo de trabajo de la red de profesionales Pactem Nord, con la colaboración con la Universitat de València. En este análisis en profundidad se recogen diferentes aspectos significativos relacionados con el empleo, formación y gestión del territorio, además de subrayar otras circunstancias socioeconómicas propias de l’Horta Nord, motivadas en su mayor parte por la cercanía a la ciudad de Valencia.
EL TRABAJO EN RED El trabajo en red se manifiesta en muchos ámbitos en el territorio, conformando una inteligencia territorial que potencia el intercambio de ideas y la acción conjunta. En general, la dimensión reducida de la mayoría de las asociaciones locales no permite contar con una estructura técnica y/o recursos para realizar programas de manera autónoma. El papel de las administraciones locales es clave en la dinamización de uno de los principales activos del territorio: el tejido asociativo.
Las redes tienen una gran importancia y potencialidad en el desarrollo territorial. Sin embargo, para aprovechar todas sus virtualidades habría que aprender a trabajar en red de manera cooperativa. L’Horta Nord parte de una situación que debemos mejorar para potenciar el tejido asociativo local y para generar espacios de cooperación.
La mera coexistencia en un territorio no es suficiente como factor estratégico de desarrollo local: hace falta que se cree un saber hacer local especializado.
3
ESTUDIOS E INVESTIGACIONES
ES EN EL TERRITORIO En este número nos aproximamos a la cuestión del trabajo en red como un elemento clave en la vertebración de un territorio como l’Horta Nord. En base a este estudio riguroso, disponible en http://www.consorci.info/publicaciones-especializadas. html, se pueden emprender acciones concretas con el objetivo de aliviar algunas carencias o fortalecer aquello en lo que destaca l’Horta Nord.
AGENTES DE INTERMEDIACIÓN LABORAL En L’Horta Nord se localizan los siguientes agentes que intervienen en los procesos asociados a la intermediación laboral: 4 Oficinas del SERVEF de Empleo. Burjassot, Meliana y dos ubicadas en Valencia que dan cobertura a Alboraya, Alfara del Patriarca, Moncada, Tavernes Blanques y Vinalesa. 12 Agencias de Colocación, ubicadas en Alboraya, Moncada, Burjassot, Puçol, Museros, Massamagrell y Paterna. 11 Agencias de Empleo y Desarrollo Local: Alboraya, Consorcio Pactem Nord, Godella, Mancomunitat del Carraixet, Massamagrell, Museros, Paterna, el Puig de Santa Maria, Puçol, Rocafort y Vinalesa. 7 empresas de trabajo temporal acreditadas como Agencia de Colocación, ubicadas en el municipio de Paterna. Oficina de la Red Eures, que cuenta con una persona delegada que opera en las Oficinas Servef de Empleo.
Junto a estos recursos, Internet ofrece otros en los que a través del uso de las nuevas tecnologías se permite a usuarios/as y empresas interactuar. No obstante, una parte de la población no dispone ni de los conocimientos tecnológicos ni de los medios que permitirían esta acción directa con las empresas.
4
ESTUDIOS E INVESTIGACIONES
PRESENTACIÓN DEL ANÁLISIS TERRITORIAL DE L’HORTA NORD
5
ESTUDIOS E INVESTIGACIONES
En la presentación de este estudio participaron el presidente de Pactem Nord, Rafa García y la directora general de Empleo y Formación del SERVEF, Rocío Briones, además de Josep Riera, alcalde de Meliana, municipio que acogió el evento. El documento completo, así como un resumen ejecutivo, están disponibles en la página web de Pactem Nord, en la sección de publicaciones. Al finalizar el acto se hizo entrega de un ejemplar del resumen del análisis, en castellano y valenciano, a las personas asistentes, que representaban a la red institucional, técnicos y técnicas municipales y a la red empresarial de l’Horta Nord.
Durante el acto se explicó el contenido del análisis territorial, realizando especial énfasis en tres aspectos: el territorio, la perspectiva laboral y la formación. De l’Horta Nord se destacó como oportunidades y elementos distintivos: una huerta con posibilidades de generación de diversas actividades empresariales bajo criterios de sostenibilidad y ecología; unos parques empresariales con acceso a centros que trabajan la innovación, en general eficientes y con determinadas industrias innovadoras y unos centros comerciales urbanos capaces de configurar a varias de nuestras ciudades como ciudades densas articulando nodos comerciales de segunda y tercera escala bajo la especialización comercial.
Desde el punto de vista laboral las actividades económicas que destacan en l’Horta Nord, por un mayor incremento en las afiliaciones a la Seguridad Social desde 2013, son hostelería (53,23 %), actividades inmobiliarias (34,82 %), construcción (24,60 %), actividades financieras y de seguros (23,87 %), actividades profesionales, científicas y técnicas (23,41 %), y educación (17,54 %). En referencia a la formación, en l´Horta Nord, con más de 50.000 personas que alcanzan únicamente el nivel primario educativo, existen diferencias significativas entre municipios y género. También se ha detectado que las mujeres presentan mayoritariamente estudios universitarios finalizados. Además, hay que seguir trabajando en la alfabetización informática.
6
EMPRESAS Y RSE
EMPRESAS DE L’HORTA NORD INVOLUCRAN EN EL PROCESO DE RSE Diferentes empresas de l’Horta Nord están siguiendo un itinerario que les llevará a la aplicación de acciones concretas de Responsabilidad Social Empresarial (RSE). Algunas de estas empresas ya fueron
SE
presentadas en ediciones anteriores de este boletín. Presentamos en esta ocasión otras que también se han involucrado en el proceso de Pactem Nord.
En Complejo Hotelero Olympia disponemos de un Plan de acogida para nuevas incorporaciones de personal así como un Plan de igualdad de oportunidades que garantiza el acceso en condiciones de igualdad de los nuevos/as trabajadores/as y garantiza que se toman las medidas adecuadas contra toda forma de discriminación en el puesto de trabajo. Apoyamos también a través de nuestro plan la conciliación familiar.
Horta Viva nace en un momento complicado para la huerta, el año 2009, con el propósito de compartir nuestra pasión, la Huerta de Valencia y dar a conocer al mundo este maravilloso territorio amenazado por la expansión urbanística. En la medida de lo posible tratamos de hacer protagonistas a los actores y actrices locales, quienes se beneficiarán de esta nueva vía de desarrollo comarcal, totalmente compatible y potenciadora de las actividades tradicionales de la huerta. Horta Viva trata de dar a conocer un territorio desde el respeto a la cultura local y con una perspectiva viva. Pensamos que la huerta no pertenece sólo al pasado, no es objeto de museo, sino que está bien viva y que forma parte de nuestro presente y que a través de su conocimiento propiciamos su valoración que le garantiza un futuro digno.
Colaboramos con Pactem Nord desde hace años tanto en formación de perfiles relacionados con profesionalización de la hostelería como en selección de personal. Participamos desde el año pasado de la línea de trabajo de RSE a partir de la cumplimentación del punto de partida. A partir de aquí queremos desarrollar el impulso de nuestra área social.
En nuestros 9 años de historia hemos recibido los siguientes galardones relacionados con RSE: 2011: Premios Pactem Nord a la corresponsabilidad social: Respeto y Promoción del Medio Ambiente. 2015: Premios El Periódico de Aquí: Medio Ambiente
7
EMPRESAS Y RSE
RENOVACIÓN DEL CONVENIO CON EL PROGRAMA INCORPORA DE LA CAIXA El Consorcio Pactem Nord ha renovado el convenio con el programa Incorpora, de la Obra Social la Caixa, para desarrollar un programa que, con el trabajo de las entidades que lo integran, persigue la inserción socio laboral de colectivos en situación de vulnerabilidad. En estas entidades trabajan un total de 33 profesionales de la inserción laboral, que en el año 2017 facilitaron la consecución de 1.517 puestos de trabajo en la Comunidad Valenciana, contando para ello con la ayuda de 518 empresas locales.
8
EMPRESAS Y RSE
AYUDAS PARA EL FOMENTO DEL TRABAJO AUTÓNOMO Si durante el mes de enero se publicaron dos convocatorias importantes para las personas emprendedoras como son las ayudas para el fomento de las cooperativas y las ayudas de comercio, este mes de febrero se han publicado las ayudas del SERVEF para el fomento del trabajo autónomo, publicadas las
convocatorias en el DOGV del 14 de Comenzaremos con las ayudas de al emprendimiento. Cabe destacar, que el Consorcio Pactem Nord est Ecosistema Emprendedor de la Com
Subvención en concepto de renta de subsistencia a las personas desempleadas que accedan a su de actividad independiente, mediante su establecimiento como personal trabajador autónomo o innovadores. Personas desempleadas que se constituyan en personal trabajador autónomo o por cuenta propi PERSONAS BENEFICIARIAS EXCLUSIONES: personas socias de sociedades mercantiles, cooperativas, sociedades civiles y soc comunidades de bienes y personas autónomas colaboradoras. OBJETO
Entre otras: CONDICIONES Haber iniciado la actividad autónoma a partir del 1 de enero de 2018. Haber permanecido en situación de desempleo con inscripción en el SERVEF hasta el inicio de la a El proyecto debe tener carácter innovador y reunir las condiciones de viabilidad técnica, económica un informe de cualquiera de las entidades públicas o privadas incluidas en el Mapa del Ecosistem Valenciana. CUANTÍAS
a) Personas desempleadas en general: 2.500€. b) Desempleadas <30 años o >45 años: 3.000€. c) Con diversidad funcional: 3.500€. d) Mujeres desempleadas víctimas de violencia sobre la mujer: 4.500€. Los importes de las letras a, b y c se verán incrementados en 500€ en el caso de mujeres.
MÁS INFORMACIÓN http://www.gva.es/es/inicio/procedimientos?id_proc=19120&version=amp
Las siguientes ayudas van dirigidas al mantenimiento del trabajo autónomo de mujeres OBJETO
Fomento de la contratación de personas desempleadas por mujeres autónomas embarazadas o que puedan transferirles el conocimiento necesario que posibilite el mantenimiento de la activida
PERSONAS Mujeres trabajadoras autónomas embarazadas o en proceso de adopción. BENEFICIARIAS EXCLUSIONES: las mismas que en el caso anterior. CONDICIONES
CUANTÍAS
La contratación debe efectuarse a partir del 1 de enero de 2018 y siempre con carácter previo a la trabajadora autónoma. La persona contratada debe de haber estado desempleada inscrita en el SERVEF antes de su con No mantener relación de parentesco por consanguinidad o afinidad hasta el 2º grado, o su equiv de hecho.
a) En el caso de contratos temporales a jornada completa de duración mínima 3 meses: 1.500 b) En el caso de contratos temporales a jornada completa de duración mínima 6 meses: 3.50 Se incrementará en 500€ en el caso de contratación de mujeres o personas con diversidad funcion
MÁS INFORMACIÓN http://www.gva.es/es/inicio/procedimientos?id_proc=19150&version=amp
9
EMPRESAS Y RSE EMPRESAS CREADAS CON AYUDA DE PACTEM NORD
LA
e febrero. fomento del empleo dirigido , en relación con estas ayudas, tá integrado en el Mapa del munitat Valenciana:
Mencionamos algunos de los proyectos emprendedores que han visto la luz con la colaboración de Pactem Nord. En esta ocasión exponemos el caso de estas dos empresas:
u empleo a través de la creación o por cuenta propia en proyectos
BLANC INMOBILIARIA
ia. ciedades laborales, miembros de
actividad. a y financiera, lo que precisará de ma Emprendedor de la Comunitat
Jose Lozano, emprendedor de Museros, fue atendido por primera vez en nuestra entidad en 2011, el año pasado se planteó un proyecto emprendedor. A partir de su última experiencia laboral vino a nuestro servicio de emprendimiento y este mes de febrero se ha constituido como agente inmobiliario.
ECO PA VIURE
en proceso de adopción a fin de ad durante la baja maternal.
a baja maternal de la mujer Rocmelis Tamaronis, emprendedora de Moncada, vino a nuestro servicio de emprendimiento en 2013. Después de varias ideas de negocio ha dado el paso con el traspaso de un puesto en el mercado municipal renovando e innovando ofreciendo gran variedad de panes ecológicos y artesanos.
ntratación. valente en el caso de las parejas
0€. 00€. nal.
10
EMPRESAS Y RSE
GONZALO ALCÁCER
Pregunta: ¿Cóm cambiado el/la cons desde que empezas empresa?
EL ORGULLO DE CREERSE EL COMERCIO DE PROXIMIDAD Visitamos a Gonzalo Alcácer, presidente de FACENORD y de la Asociación de Comerciantes y Empresarios de Puçol. Heredó el negocio de su padre, que aprendió a manejarse en el sector de modo autodidacta, definición que también se le podría aplicar a Gonzalo. Tratamos con una persona curiosa por aprender cosas nuevas continuamente, dedicado toda su vida al comercio de proximidad, del que nunca se cansaría de hablar con orgullo, porque como él dice “es importante sentirse importante”.
Respuesta: Mucho cuando llegaban a yo les informaba productos. Hoy en clientela tiene a mucha información correcta, pero otr lo que ve en la te internet no es mu viene hecha un lío.
Pregunta: ¿Cuál situación del com proximidad hoy en
Respuesta: Hay positivos, tener fe en que puede mante pesar de todas las dif De otro modo, si n creemos no hay n hacer. Somos much nos hace muy fuerte
Pregunta: ¿Como la sitación del autó general hoy en día?
Gonzalo Alcácer junto a la exposición de televisores, una de sus aficiones favoritas.
11
Respuesta: Creo autónomos en gene olvidados, igual q 40 años. Las perso trabajan para terc un contrato han co muchas mejoras en a salarios, horarios, en su vida familiar autónomos apena capacidad de ahorr parte de lo que g reinvierte en el siempre hay al mejorar -pone como el cambio que ha iluminación de LE así, a pesar de t
mo ha dificultades, siguen surgiendo sumidor/a nuevos autónomos, personas ste con tu entre 30 y 40 años que no tienen otra posibilidad para llegar al mundo laboral y lo o. Antes, ven como una salida. la tienda sobre los Pregunta: ¿Que ventajas n día la tiene el comercio local frente acceso a a otros tipos de empresa? n, a veces ras veces Respuesta: Nosotros, tenemos levisión e las armas de la proximidad uy fiable, y el servicio, que es de 5 estrellas. Nos adaptamos al cliente y facilitamos todo es la lo que sea. El problema es mercio de que para difundir todas esas ventajas no tenemos tanto día? poder de comunicación como que ser las grandes empresas. Éstas te n él, creer dicen “te devolvemos el dinero enerse a o te cambiamos el producto ficultades. si no estás satisfecho/a”. ¡Pero no nos lo si esto ya lo hacía mi padre!, nada que pero claro, ahora al comercio hos y eso de proximidad nos cuesta más llegar a la gente que es. antes -nos muestra en este percibes punto una de las antiguas ónomo en diapositivas con las que la empresa de su padre hacía ? publicidad en cines-. que los eral están Pregunta: En esta línea, ¿las que hace asociaciones de comerciantes onas que y FACENORD pueden paliar ceros con esta falta de fuerza del onseguido comercio de proximidad n cuanto tradicional? , ventajas r, etc. Los Respuesta: Siempre he creído as tienen que es fundamental estar ro, buena asociado, es como el respirar ganan se para una persona, de otro negocio, modo, morimos. En el caso lgo que del comercio de proximidad o ejemplo es lo mismo. Una asociación hecho a tiene más fuerza en todos los ED-. Aún aspectos, podemos poner más todas las mentes a pensar y discurrir
EMPRESAS Y RSE nuevas iniciativas. Además, si vivo en una comarca como l’Horta Nord, donde existe una proximidad geográfica, mucho mejor, así acabamos todos reforzados, ir todos juntos, en este caso a través de FACENORD, es muy importante a nivel comarcal. Pregunta: ¿en qué acciones se refleja este asociacionismo? Respuesta: Por ejemplo, tenemos capacidad para llevar a cabo muchas campañas de promoción que individualmente no llegaríamos, como San Valentín, los días del padre y la madre, Navidad, Black Friday, etc. A pesar de todo necesitaríamos más subvenciones para llevar a cabo más inicitivas, siempre podríamos hacer más en el territorio. También decir en este caso que el Ayuntamiento de Puçol nos ayuda en muchas de las iniciativas.
En la parte superior, fotograma antiguo de publicidad de la empresa. En la parte inferior, cartel de inauguración del negocio paterno.
Pregunta: persona sentirse de verdad ¿Después de tu amplia importante, porque somos experiencia como empresario, entonces conscientes de que qué te gustaría transmitir? estamos haciendo un trabajo digno, serio y constante en el Respuesta: Me gustaría día a día. recalcar la importancia de sentirse importante. Es muy importante para una
12
FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO
EL CURSO DE LOGÍSTICA FINALIZA CON INSERCIONES LABORALES DEL ALUMNADO El curso, realizado en Moncada con la colaboración de este ayuntamiento, ha formado a 18 personas en las tareas habituales de logística. Se ha llevado a cabo en el contexto de trabajo del Programa Incorpora, de la Obra Social la Caixa.
La duración total ha sido de 200 horas, entre las cuales también se incluía el carnet de carretillero/a, con el objetivo de completar los conocimientos dentro de este ámbito del almacenaje y gestión de productos en un almacén.
El alumnado ha realizado 80 horas de prácticas en empresa con el objetivo de afianzar los conocimientos adquiridos previamente en las clases teóricas y habituarse a las rutinas productivas de este tipo de empleo. Al final de las prácticas, parte del alumnado ha sido contratado por las empresas, mientras que otros/as lo serán próximamente.
A lo largo del curso también se han abordado cuestiones relacionadas con la eleboración de documentación para la gestión de un almacén, como albaranes, facturas y pedidos. Entre los contenidos didácticos también se encontraban aquellos relacionados con la preparación de mercancías, empaquetado, embalaje y etiquetado de productos.
13
FORMACIÓN, INSERCIÓN LABORAL Y EMPLEO
SE AMPLÍA EL SERVICIO DE LAS AULAS DE APOYO INFORMÁTICO PARA EL EMPLEO Esta iniciativa, que cuenta con el apoyo del SERVEF, consiste en una serie de aulas abiertas donde la ciudadanía puede utilizar los ordenadores para realizar acciones relacionadas con el empleo, además de contar de forma permanente con profesionales de Pactem Nord que asesoran acerca de cualquier duda relacionada con el trabajo y el mundo 2.0. Aulas abiertas en l’Horta Nord: Albalat dels Sorells Alboraya Alfara del Patriarca El Puig de Santa Maria Godella Moncada Puçol Tavernes Blanques Vinalesa Además de la ayuda en cuestiones relacionadas con el empleo, en estas aulas abiertas también se llevan a cabo talleres monográficos. Para saber más sobre estas aulas y los talleres monográficos, consultar en el tablón de anuncios de Pactem Nord: http://www.consorci.info/tablon-anuncios.html
14
IGUALDAD DE OPORTUNIDADES
CONCHA ALCOVER
Pregunta: Durante el de marzo se celebra el Internacional de la Mujer, ¿c crees que ha evolucionado día?
LA VOZ DE UN MOVIMIENTO IMPARABLE Compartimos conversación con la presidenta de la Federació de Dones i Col·lectius per la Igualtat de l’Horta Nord. Concha Alcover, consciente de la problemática de la desigualdad y la violencia de género, no deja de aprovechar cada oportunidad para continuar con la tarea de sensibilización acerca de la cuestión. Cada respuesta, cada pausa en su discurso, cada mirada, nos ofrece su honda preocupación por esta realidad presente en el escenario de nuestra sociedad.
En la parte superior, Concha Alcover durante la entrevista.
Respuesta: Cada vez t una mayor visibilidad por movimientos que existen e sociedad y, aunque es duro, las tantas muertes que se da final de año.
Pregunta: ¿Pero tan poco s avanzado? Es decir, ¿no per algún hito en positivo qu anime a pensar “ahora sí, he avanzado”?
Respuesta: Para nada mirada firme refuerza contundencia de su afirmac En lo único que he notado mejoría, es un primer p es en la sensibilización de sociedad como colectivo. concentraciones en repulsa la violencia de género ya no cosa de unas pocas, la gente y siente vergüenza de que la v en esas manifestaciones. Ade creo que las personas que nos desde fuera ya no piensan “e locas feministas”. Esas barrer van suavizando, no nos ven c algo raro. Pero avances claros mejoren la situación, mejora el ámbito laboral y una igua real entre hombres y muj no veo. Nuestra preten es caminar juntos hombre mujeres, mujeres y hom hacia la igualdad, crea modelos sociales que poten y fomenten las relaciones convivencia basadas en el resp la dignidad y la igualdad.
Pregunta: Entonces, ¿en se tendría que avanzar p
15
mes Día cómo este
tiene r los en la , por an al
se ha rcibes ue te emos
-una la ción-. una paso, e la Las a de o son ya no vean emás, s ven estas ras se como s que as en aldad jeres, nsión es y mbres, ando ncien de peto,
IGUALDAD DE OPORTUNIDADES conseguir una igualdad real?
Pregunta: Volviendo a la educación en el colegio, y Respuesta: Lo económico es pensando en generaciones primordial. Conseguir igualdad futuras, ¿cómo percibes el salarial, que las mujeres tengan el triángulo jóvenes-igualdad y mismo salario que los hombres por nuevas tecnologías? el mismo trabajo y la promoción laboral. Las universidades están Respuesta: Con las nuevas llenas de mujeres pero muy pocas tecnologías es muy difícil y los/ llegan a cargos de responsabilidad, las profesionales aún tienen con el hándicap de que tiene que mucho que hacer. Estamos en demostrar su valía por ser mujer. una sociedad masculinizada y Después, potenciar las políticas patriarcal, donde al fin y al cabo de igualdad, establecimiento los/las hijos/as imitan lo que ven. normativas que favorezvan una Estamos inmersos en las nuevas igualdad real. Finalmente, por tecnologías y en las redes sociales, apuntar otro dato, más recursos pienso que tenemos que saber en educación, que se hable en las utilizarlas en positivo. Sería escuelas sobre igualdad. necesario concienciar y enseñar Todo el proceso para llegar a la en la utilización adecuada de igualdad efectiva es muy lento, y las redes, enseñando también es una de las razones por la que a las familias, de cómo actuar se constituyó la Federación de ante estos cambios sociales que Dones i Col·lectius per la Igualtat en muchos casos no sabemos que de l’Horta Nord. hacer o cómo actuar. Pregunta: Precisamente iba a preguntarte al respecto. Sobre el papel de asociacionismo, en concreto el de la Federació que has comentado.
Respuesta: Sí. Se creó para unificar estrategias y tener más fuerza entre todas las asociaciones juntas. podemos intercambiar conocimientos, tratar de promover la formación e impulsar la sensibilización. La mayoría de las mujeres que participan de las asociaciones tienen muchas obligaciones, pero es de agradecer su esfuerzo por participar en todas las acciones que se preparan desde la federación. Se podrían hacer más cosas con más recursos, y aquí también agradecer a Pactem qué Nord el papel que desarrolla en para pro de la federación.
Pregunta: En relación a esto último, ¿qué papel crees que juegan los medios de comunicación en todo esto?
Arriba y abajo, en diferentes lugares de Bonrepòs i Mirambell.
Respuesta: Por una parte, creo que deberían tratar los casos de violencia machista con menos morbo, con más parte de denuncia social. Después, también cuidar mejor los contenidos Respuesta: A todas las de la programación, que respete asociaciones de nuestra comarca, la igualdad. que no se desanimen y que trabajen todas juntas en mejorar Pregunta: Finalmente, ¿algún las condiciones de vida en l’Horta mensaje con motivo del 8 de Nord y erradicar la desigualdad y marzo? la violencia de género.
16
ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALBORAYA
ALBORAYA Con un término municipal de unpoco más de 8 kilómetros cuadrados y una población de 24.031 personas en 2017, Alboraya se caractariza por ser el segundo municipio de l’Horta Nord en cuanto al número de habitantes y por ser una de las primeras puertas de l’Horta Nord hacia la ciudad de Valencia. Presentamos en este boletín algunas de sus iniciativas en materia de empleo y promoción económica.
FOR
La Age Promo de orie de larg Dicho Valenc
A trav un it las he propor su emp de colo éxito.
En esta página, típica barraca valenciana en el término municipal de Alboraya. A la derecha, aspecto de viviendas junto al puerto deportivo y el servicio de alquiler de bicis, Xufabike. En la siguiente página, instante de la Ruta de la Tapa de ediciones anteriores.
Remitido del Ayuntamiento de Alboraya
17
Durant inscrito niveles entrevi propor cómo maneja empleo campo
RMACIÓN A DESEMPLEADOS/AS
encia de Desarrollo Local de la concejalía de oción Económica está realizando un programa entación laboral dirigido a 50 desempleados/as ga duración entre los meses de enero a mayo. programa está financiado por el Servicio ciano de Ocupación y Formación (SERVEF).
vés del mismo, los/las usuarios/as reciben tinerario individualizado para mejorar erramientas de búsqueda. Además, se les rciona recursos formativos con el fin de mejorar pleabilidad, así como darse de alta en la agencia ocación para aumentar las probabilidades de
te las jornadas, el personal realiza junto a los os diferentes talleres grupales para los diversos s para que puedan superar con éxito una ista de trabajo. Por oto lado, también se les rciona conocimientos básicos de informática, realizar un Curriculum Vitae, la forma de ar el correo electrónico, el proceso para buscar o por internet y redes sociales, entre otros os.
ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALBORAYA
6ª EDICIÓN DE LA RUTA DE LA TAPA La Ruta de la Tapa de Alboraya organizada por el Ayuntamiento de Alboraya, a través de la Agencia de Empleo y Desarrollo Local tendrá lugar el próximo mes de abril. En esta edición, por primera vez la ruta se extiende a todo el territorio local acogiendo participantes de Patacona y quedando así su distribución en tiempo y lugar: Del 13 al 15 de abril, la Ruta de la Tapa se centrará en la zona de Port Saplaya, del 20 al 22 de abril en el Núcleo Urbano, para finalizar del 27 al 29 de abril podrá continuar la ruta por el núcleo urbano así como también por la zona de Patacona. Todos los establecimientos participantes ofrecerán su tapa junto con una bebida por 2,50€. El acto de presentación de la 6ª edición de la Ruta de la Tapa de Alboraya 2018, con su lema URBAN–PLATJA, será el día 21 de marzo a las 19h y tendrá lugar en las instalaciones de Ecotur–Olympia, donde previamente un jurado profesional seleccionará la Mejor Tapa 2018 teniendo en cuenta su presentación y sabor. Una vez finalizado el acto de presentación, el público asistente podrá degustar las tapas presentadas a concurso. Rakel Cernicharo, la ganadora de Top Chef 2017 nos acompañará como madrina de la Ruta de la Tapa UrbanPlatja. Esta edición contará nuevamente con Makro como proveedor oficial y como colaboradores Ecotur, Hotel Olympia, Metrovalencia y la Associació Comerciants i Hostalers d’Alboraia.
18
ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALFARA DEL PATRIARCA
ALFARA DEL PATRIARCA Con un término municipal de dos kilómetros cuadrados y una población de 3.348 habitantes en 2017, Alfara del Patriarca se encuentra al norte de Valencia, al margen derecho del barranco del Carraixet, eje vertebrador de la Mancomunitat del Carraixet a la cual pertenecemos y, actualmente, ostentamos la presidencia.
También es destacable que el término municipal se encuentra surcado por la Real Acequia de Moncada. Limita con las poblaciones de Moncada, Foios, Vinalesa y con las pedanías de Carpesa y Benifaraig. Alfara alberga uno de los campus universitarios más completos donde, la Universidad Cardenal Herrera – CEU incorpora todas sus especialidades en nuestro término municipal.
En esta página, chimenea testimonio de la época industrial. En la página siguiente, molino harinero (sup. izq.), Convento de San Dídac (sup. der.) y Palau de la Senyoria (inferior).
Orígenes Como la mayoría de localidades de la comarca, Alfara del Patriarca fue una alquería musulmana. Parece ser que la alquería estaba formada inicialmente por dos casas, a las cuales después se añadieron más. Fue conquistada por Jaume I, y después perteneció sucesivamente a los Jàfer, a Bonifaci Ferrer (hermano de San Vicente Ferrer), a los Cruïlles, a San Juan Ribera y al Colegio del Corpus Christi. Es en la llegada de los Cruïlles,
19
en el siglo XV, cuánto se debe de empezar a construir el Palau de la Senyoria, Bien de Interés Cultural, al igual que la Casa de la Sirena, una de las pocas alquerías nobiliarias del siglo XVI que se han conservado; posiblemente uno de los edificios de vigía y defensa más antiguo. De camino a nuestro Bien de Relevancia Local, el Antiguo Convento de Sant Dídac (actualmente en obras), pasaremos por delante de la Antigua fábrica de conservas, una de las sedes de la Universidad CEU. Patrimonio industrial Alfara del Patriarca ha sido un pueblo muy vinculado a una industria de tradición artesanal desde hace siglos como el ladrillo. De hecho, la mayoría de las chimeneas de Alfara pertenecían a dicha empresa. Forman parte del paisaje del pueblo y son testimonio de la actividad industrial pasada. Destaca la chimenea donde ahora está situada la zona universitaria,
diseño infl art-déco.
Tenemos u en edificio compartir, disfrutéis d en la pr d’Escoles e que este orgullo de Potenciar valenciano es uno de que tenem actividades lingüística así como normalizac cual estam tener.
Otro de lo tenemos Este mismo disfrutar de que se está nuestro p Paretó”, se Deportivas Patinaje, Educación o baile s
fluenciado por el
un patrimonio rico os que queremos esperamos que de nuestro pueblo róxima Trobada en Valencià 2018 año tenemos el ser los anfitriones. el uso del o, nuestra lengua, los compromisos mos, de ahí las s de promoción que se realizan el gabinete de ción lingüística del mos orgullosos de
los compromisos s con el deporte. o año podremos el nuevo trinquete á construyendo en polideportivo “El ede de las Escuelas s del municipio. Taekwondo, Física de Base son algunas de
ESPECIAL MUNICIPAL: CONOCE ALFARA DEL PATRIARCA
las especialidades que se imparten aunque la que tiene las raíces más marcadas en nuestro municipio es la Pilota Valenciana. Estamos orgullosos de que nuestro club de pelota local formado por deportistas de todas las edades así como que el pueblo forme parte del trofeo “La Bolata” ya que en Alfara hace más de 50 años se hace la tradicional partida de pelota en la calle Mayor, en las fiesta patronales. Cultura La cultura es un bien necesario en nuestra sociedad por este motivo, durante todo el año se realizan exposiciones, representaciones teatrales y actividades donde toda la población participa. Además, el mes de abril está dedicado a las asociaciones locales donde se hacen actividades dirigidas a toda la población y en el mes de Julio se lleva a cabo “Juliol a la fresca”, donde se hacen actividades relacionadas
con diferentes musicales.
técnicos profesionales. Además, para eliminar la brecha tecnológica, se ha Empleo facilitado un aula de apoyo El empleo, tanto en personas informático donde, una adultas como jóvenes, técnica del Pactem Nord, es uno de los temas más ayuda en lo posible en importantes para Alfara actividades relacionadas con del Patriarca, por ello hay la ocupación. puestas en marcha bolsas de trabajo de jardinería Remitido del Ayuntamiento o conserjería así como el de Alfara del Patriarca programa JOOP, del IVAJ, donde jóvenes pertenecientes a los pueblos de la Mancomunitat del Carraixet pueden beneficiarse de los conocimientos de
20
ámbitos
BREVES PACTEM NORD
PRESENTACIÓ LA MEJORA D
REUNIÓN DEL CONSEJO RECTOR Y ELECCIÓN DE CARGOS El Consejo Rector de la entidad ha aprobado el presupuesto para el ejercicio 2018 y ha presentado el informe anual de trabajo del Consorcio Pactem Nord durante el ejercicio 2017.
En el contexto de la jornada de para la mejora de la calidad e trata de concienciar sobre las laboral, la formación y la conc
El spot está disponible en el ca
Destacan los resultados de ejecución en el ámbito de la atención a personas desempleadas (5.821 personas atendidas durante 2017), la colaboración con empresas para la gestión de procesos de selección de personal (1.019 personas fueron enviadas a ofertas de empleo, lográndose finalmente 185 contratos laborales) o la realización de acciones de formación en diversos formatos, por las que han pasado 925 personas durante este año pasado, con una importancia significativa del programa de formación de la obra social “la Caixa”. Previamente también tuvo lugar la reunión de la Secretaría Técnica de la entidad con el objetivo de repasar los resultados obtenidos durante 2017.
También en la página web de
21
ÓN DEL SPOT EL MODELO QUE QUEREMOS, PARA DE LA CALIDAD LABORAL
e exposición pública del Análisis territorial de l’Horta Nord tuvo lugar la puesta de largo del spot de sensibilización en el empleo, El modelo que queremos, en el que se pone de manifiesto las dos realidades del mercado laboral y condiciones del mercado laboral, incidiendo especialmente en cuestiones como los salarios dignos, la estabilidad ciliación de la vida personal y profesional.
anal You Tube de Pactem Nord, en valenciano y castellano, con y sin subtítulos.
el Consorcio Pactem Nord
22
TESTIMONIOS PACTEM NORD En las siguientes líneas ofrecemos el testimonio de personas de l’Horta Nord con las que Pactem Nord ha trabajado desde diferentes proyectos, a través de los cuales han encontrado su oportunidad para integrarse en el mercado laboral.
Jesús Moncada
Ernesto Alboraya
Jesús tenía 50 años y llevaba 2 años desempleado. Procedía de un sector laboral sin muchas opciones de recolocarse en él. Se le ofreció la oportunidad de cambiar de sector a través de un curso de logística, celebrado en Moncada.
A Ernesto, un hombre de Alboraya perteneciente al colectivo de personas de más de 45 años y parado de larga duración le cambió la vida con el inicio de un curso de ventas realizado por Pactem Nord. Era topógrafo de profesión y llevaba 4 años en el paro. Hizo las prácticas en Saneamientos Orts, donde llevaba 2 años con contratos temporales y hace poco lo han hecho indefinido.
A través de este curso hizo las prácticas en la empresa que posteriormente me contrató. Lleva ya 10 meses trabajando y está muy contento con las tareas que desempeña.
“Estoy muy agradecido por el trabajo de las técnicas de Pactem Nord. Ánimo y a seguir así. A mí este curso me ha cambiado la vida”.
23
BREVES EN L’HORTA NORD MERCAT DE L’ESTUDIANT ORIENTA’T
MONCADA
CURSO DE HORTICULTURA URBANA Un total de 27 personas han participado en el curso de horticultura urbana organizado por la Conselleria de Agricultura y Medio Ambiente, el Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (IVIA) y la concejalia de Agricultura de Albalat dels Sorells. Cuestiones como agroecología, huertos urbanos, alimentación y consumo, cultivos de invierno y las semillas tradicionales se han tratado a lo largo de las sesiones que se han celebrado en el Centro Cívico.
Este mercado orientará al alumnado de las diferentes posibilidades de estudios a las que puede optar un/una joven. Además, en este municipio el Centro de Información Juvenil va a realizar tres cursos: Prevención del buying en actividades de tiempo libre, Educador de comedor escolar y Comunicación mediante lenguaje de signos.
ALBALAT DELS SORELLS
TALLER DE EMPLEO ROCAFORT EN VERD
ROCAFORT
24
Este taller se ha diseñado para fomentar la ocupación y la adquisición de conocimientos profesionales a quienes se encuentran en situación de desempleo. El programa permite que 10 alumnos/as trabajadores/as adquieran formación oficial acreditada con certificados de profesionalidad de niveles 1 y 2 en la especialidad de jardinería y que tengan un contrato de trabajo hasta diciembre. El año pasado se realizó el Taller Rocafort Natura III, también con 10 personas.
CONSORCIO DEL PACTO TERRITORIAL PARA LA CREACIÓN DE EMPLEO, PACTEM NORD “Las personas son el eje de nuestro trabajo”
Consorcio Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Teléfono: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info En este número: Ayuntamientos de Moncada, Albalat dels Sorells, Rocafort, Alboraya y Alfara del Patriarca.
ENTIDADES CONSORCIADAS
ENTIDADES COLABORADORAS
Conselleria de Economia Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo
Consorci del Pacte Territorial per a la Creació d’Ocupació, Pactem Nord
PACTEM NORD INFORMA Febrer 2018 número 10
El Puig de Santa Maria. Ermita de Sant Jordi. S.XVI.
SUMARI: Presentació de l’anàlisi territorial de l’Horta Nord. PÀG. 5 Renovació del conveni del Programa Incorpora. PÀG. 7 Emperador. Vista aèria.
Persones emprenedores en l’Horta Nord. PÀG. 10 Finalització del curs de logística. PÀG. 13 Especial municipal: Alboraia i Alfara del Patriarca. PÀG. 17 Espot El model que volem, per a la millora de la qualitat laboral. PÀG. 22 Breus en l’Horta Nord: Montcada, Albalat dels Sorells i Rocafort. PÀG. 24
Foios. Ermita del Piló de la Campana. S. XX.
@pactemnord www.consorci.info
EDITORIAL
L’Anàlisi territorial de l’Horta Nord, recentment presentat a Meliana, ens ofereix informació que analitza certs aspectes de la realitat física, cultural, econòmica i social dels municipis, i determinades propostes d’acc que s’haurien de desenvolupar en el territori per a oferir alternatives a la conjuntura actual. El text complet podeu descarregar en la següent adreça: http://www.consorci.info/publicacions-especialitzades.html.
Ací queden les dades a partir de les quals es dissenyaran línies de treball concretes, en la seua major part dedic alguns dels dèficits detectats en relació a la formació i l’ocupació de les persones amb les quals treballem. N més enllà de les xifres, volguérem reforçar una idea al voltant de les paraules: “el territori”. Remarquem així, línies el concepte de territori com una amalgama d’elements i circumstàncies que ens ajuden a entendre la l’Horta Nord, situar als seus principals actors i actrius locals i a entendre la necessitat de situar a la persona les accions que en l’àmbit local realitzem.
Aprofundint en aquesta qüestió, i com es pot llegir en pàgines interiors en les quals es preguntava al presiden (federació comarcal d’associacions de comerç de l´Horta Nord) sobre el comerç de proximitat, aquest s importància de sentir-se important” per a poder creure en el comerç de proximitat. El mateix podríem dir e territorial: la necessitat de sentir-se important en un espai únic i compartit, reconèixer-se per a si mateix co per al conjunt del territori com a comarca, reforçant aspectes identitaris i posant en valor uns elements i sinè seu conjunt ens fan a tots/es importants, però que per separat perden força.
Per açò, amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta línia de treball i seguir en la cerca d’un objectiu comú, que és e ens “farà importants”, hem de continuar desenvolupant les nostres xarxes del territori amb enfocaments su que es plasmen en la labor política i tècnica que els representants de les entitats consorciades han realitzat de en l’àmbit de l’estratègia comarcal d’ocupació liderada per Pactem Nord.
Representació institucional del Consorci Pactem Nord: President:
Rafa García (alcalde de Burjassot)
Vicep. Municipals: Vicep. Empresarial: Vicep. Sindical:
Carles Fontestad (alcalde de Massalfassar) José Ant. González (regidor de Rocafort) Miguel Chavarría (alcalde d’Alboraia) Santiago Salvador (president d’ASIVALCO) Ana Mª García (CC.OO)
1
en profunditat ció compartides t del treball ho
cades a pal·liar No obstant açò, des d’aquestes a globalitat de en el centre de
nt de Facenord subratllava “la en clau d’acció om a municipi i èrgies que en el
el que realment upramunicipals es de l’any 2001
2
ESTUDIS I INVESTIGACIONS
ANÀLISI TERRITORIAL DE L’HORTA NORD: XARXE L’Anàlisi territorial de l’Horta Nord ha sigut desenvolupat en diferents fases per un ampli equip de treball de la xarxa de professionals Pactem Nord, amb la col·laboració amb la Universitat de València. En aquesta anàlisi en profunditat s’arrepleguen diferents aspectes significatius relacionats amb l’ocupació, formació i gestió del territori, a més de subratllar altres circumstàncies socioeconòmiques pròpies de l’Horta Nord, motivades en la seua major part per la proximitat a la ciutat de València.
EL TREBALL EN XARXA El treball en xarxa es manifesta en molts àmbits en el territori, conformant una intel·ligència territorial que potencia l’intercanvi d’idees i l’acció conjunta. En general, la dimensió reduïda de la majoria de les associacions locals no permet comptar amb una estructura tècnica i/o recursos per a realitzar programes de manera autònoma. El paper de les administracions locals és clau en la dinamització d’un dels principals actius del territori: el teixit associatiu.
Les xarxes tenen una gran importància i potencialitat en el desenvolupament territorial. No obstant açò, per a aprofitar totes les seues virtualitats caldria aprendre a treballar en xarxa de manera cooperativa. L’Horta Nord part d’una situació que hem de millorar per a potenciar el teixit associatiu local i per a generar espais de cooperació.
La mera coexistència en un territori no és suficient com a factor estratègic de desenvolupament local: fa falta que es cree un saber fer local especialitzat.
3
ESTUDIS I INVESTIGACIONS
ES EN EL TERRITORI En aquest número ens aproximem a la qüestió del treball en xarxa com un element clau en la vertebració d’un territori com l’Horta Nord. Sobre la base d’aquest estudi rigorós, disponible en http://www.consorci.info/publicacionesespecializadas.html, es poden emprendre accions concretes amb l’objectiu d’alleujar algunes manques o enfortir allò en el que destaca l’Horta Nord.
AGENTS D’INTERMEDIACIÓ LABORAL A L’Horta Nord es localitzen els següents agents que intervenen en els processos associats a la intermediació laboral: 4 Oficines del SERVEF d’Ocupació. Burjassot, Meliana i dues situades a València que donen cobertura a Alboraia, Alfara del Patriarca, Montcada, Tavernes Blanques i Vinalesa. 12 Agències de Col·locació, situades a Alboraia, Montcada, Burjassot, Puçol, Museros, Massamagrell i Paterna. 11 Agències d’Ocupació i Desenvolupament Local: Alboraia, Consorci Pactem Nord, Godella, Mancomunitat del Carraixet, Massamagrell, Museros, Paterna, el Puig de Santa Maria, Puçol, Rocafort i Vinalesa. 7 empreses de treball temporal acreditades com a Agència de Col·locació, situades en el municipi de Paterna. Oficina de la Xarxa Eures, que compta amb una persona delegada que opera en les Oficines Servef d’Ocupació.
Al costat d’aquests recursos, Internet ofereix uns altres en els quals a través de l’ús de les noves tecnologies es permet a usuaris/es i empreses interactuar. No obstant açò, una part de la població no disposa ni dels coneixements tecnològics ni dels mitjans que permetrien aquesta acció directa amb les empreses.
4
ESTUDIS I INVESTIGACIONS
PRESENTACIÓ DE L’ANÀLISI TERRITORIAL DE L’HORTA NORD
5
ESTUDIS I INVESTIGACIONS
En la presentació d’aquest estudi van participar el president de Pactem Nord, Rafa García i la directora general d’Ocupació i Formació del SERVEF, Rocío Briones, a més de Josep Riera, alcalde de Meliana, municipi que va acollir l’esdeveniment. El document complet, així com un resum executiu, estan disponibles en la pàgina web de Pactem Nord, en la secció de publicacions. En finalitzar l’acte es va fer lliurament d’un exemplar del resum de l’anàlisi, en castellà i valencià, a les persones assistents, que representaven a la xarxa institucional, tècnics i tècniques municipals i a la xarxa empresarial de l’Horta Nord.
Durant l’acte es va explicar el contingut de l’anàlisi territorial, realitzant especial èmfasi en tres aspectes: el territori, la perspectiva laboral i la formació. De l’Horta Nord es va destacar com a oportunitats i elements distintius: una horta amb possibilitats de generació de diverses activitats empresarials sota criteris de sostenibilitat i ecologia; uns parcs empresarials amb accés a centres que treballen la innovació, en general eficients i amb determinades indústries innovadores i uns centres comercials urbans capaços de configurar a diverses de les nostres ciutats com a ciutats denses articulant nodes comercials de segona i tercera escala sota l’especialització comercial.
Des del punt de vista laboral les activitats econòmiques que destaquen a l’Horta Nord, per un major increment en les afiliacions a la Seguretat Social des de 2013, són hostaleria (53,23 %), activitats immobiliàries (34,82 %), construcció (24,60 %), activitats financeres i d’assegurances (23,87 %), activitats professionals, científiques i tècniques (23,41 %), i educació (17,54 %). En referència a la formació, en l´Horta Nord, amb més de 50.000 persones que aconsegueixen únicament el nivell primari educatiu, existeixen diferències significatives entre municipis i gènere. També s’ha detectat que les dones presenten majoritàriament estudis universitaris finalitzats. A més, cal seguir treballant en l’alfabetització informàtica.
6
EMPRESES I RSE
EMPRESES DE L’HORTA NORD S’INVOLUCREN EN EL PROCÉS DE RSE Diferents empreses de l’Horta Nord estan seguint un itinerari que els portarà a l’aplicació d’accions concretes de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Algunes d’aquestes empreses
ja van ser presentades en edicions anteriors d’aquest butlletí. Presentem en aquesta ocasió altres que també s’han involucrat en el procés de Pactem Nord.
En el Complejo Hotelero Olympia disposem d’un Pla d’acolliment per a noves incorporacions de personal així com un Pla d’igualtat d’oportunitats que garanteix l’accés en condicions d’igualtat dels nous/ves treballadors/es i garanteix que es prenen les mesures adequades contra tota forma de discriminació en el lloc de treball. Recolzem també a través del nostre pla la conciliació familiar.
Horta Viva naix en un moment complicat per a l’horta, l’any 2009, amb el propòsit de compartir la nostra passió, l’Horta de València, i donar a conèixer al món aquest meravellós territori amenaçat per l’expansió urbanística. En la mesura del possible tractem de fer protagonistes als actors i actrius locals, qui es beneficiaran d’aquesta nova via de desenvolupament comarcal, totalment compatible i potenciadora de les activitats tradicionals de l’horta.
Col·laborem amb Pactem Nord des de fa anys tant en formació de perfils relacionats amb professionalització de l’hostaleria com en selecció de personal. Participem des de l’any passat de la línia de treball de RSE a partir de l’emplenament del punt de partida. A partir d’ací volem desenvolupar l’impuls de la nostra àrea social.
Horta Viva tracta de donar a conèixer un territori des del respecte a la cultura local i amb una perspectiva viva. Pensem que l’horta no pertany només al passat, no és objecte de museu, sinó que està ben viva i que forma part del nostre present i que a través del seu coneixement propiciem la seua valoració que li garanteix un futur digne. En els nostres 9 anys d’història hem rebut els següents guardons relacionats amb RSE: 2011: Premis Pactem Nord a la coresponsabilitat social: Respecte i Promoció del Medi ambient. 2015: Premis El Periódico de Aquí: Medi ambient
7
EMPRESES I RSE
RENOVACIÓ DEL CONVENI AMB PROGRAMA INCORPORA DE LA CAIXA
EL
El Consorci Pactem Nord ha renovat el conveni amb el programa Incorpora, de l’Obra Social la Caixa, per a desenvolupar un programa que, amb el treball de les entitats que ho integren, persegueix la inserció soci laboral de col·lectius en situació de vulnerabilitat. En aquestes entitats treballen un total de 33 professionals de la inserció laboral, que l’any 2017 van facilitar la consecució d’1.517 llocs de treball a la Comunitat Valenciana, comptant per a açò amb l’ajuda de 518 empreses locals.
8
EMPRESES I RSE
AJUDES PER Al FOMENT DEL TREBALL AUTÒNOM Si durant el mes de gener es van publicar dues convocatòries importants per a les persones emprenedores com són les ajudes per al foment de les cooperatives i les ajudes de comerç, aquest mes de febrer s’han publicat les ajudes del SERVEF per al foment del treball autònom, publicades les convocatòries en el DOGV
del 14 de febrer. Començarem amb les ajudes de fom l’empreniment. Cal destacar, en rela el Consorci Pactem Nord està integr Emprenedor de la Comunitat Valen
Subvenció en concepte de renda de subsistència a les persones aturades que accedisquen a la seu d’activitat independent, mitjançant el seu establiment com a personal treballador autònom o innovadors. Persones aturades que es constituïsquen en personal treballador autònom o per compte propi. PERSONES BENEFICIÀRIES EXCLUSIONS: persones sòcies de societats mercantils, cooperatives, societats civils i societats labo béns i persones autònomes col·laboradores. OBJECTE
CONDICIONS
QUANTIES
Entre unes altres: Haver iniciat l’activitat autònoma a partir de l’1 de gener de 2018. Haver romàs en situació de desocupació amb inscripció en el SERVEF fins a l’inici de l’activitat. El projecte ha de tenir caràcter innovador i reunir les condicions de viabilitat tècnica, econòmica i d’un informe de qualsevol de les entitats públiques o privades incloses en el Mapa de l’Ecosistem Valenciana. a) Persones aturades en general: 2.500€. b) Aturades <30 anys o >45 anys: 3.000€. c) Amb diversitat funcional: 3.500€. d) Dones aturades víctimes de violència sobre la dona: 4.500€. Els imports de les lletres a, b i c es veuran incrementats en 500€ en el cas de dones.
MÉS INFORMACIÓ
http://www.gva.es/es/inicio/procedimientos?id_proc=19120&version=amp
Les següents ajudes van dirigides al manteniment del treball autònom de dones OBJECTE
Foment de la contractació de persones aturades per dones autònomes embarassades o en pro transferir-los el coneixement necessari que possibilite el manteniment de l’activitat durant la baix
Dones treballadores autònomes embarassades o en procés d’adopció. PERSONES BENEFICIÀRIES EXCLUSIONS: les mateixes que en el cas anterior. CONDICIONS
QUANTIES
La contractació ha d’efectuar-se a partir de l’1 de gener de 2018 i sempre amb caràcter previ a la treballadora autònoma. La persona contractada deu haver estat aturada inscrita en el SERVEF abans de la seua contract No mantenir relació de parentiu per consanguinitat o afinitat fins al 2º grau, o el seu equivalent
a) En el cas de contractes temporals a jornada completa de durada mínima 3 mesos: 1.500€. b) En el cas de contractes temporals a jornada completa de durada mínima 6 mesos: 3.500€ S’incrementarà en 500€ en el cas de contractació de dones o persones amb diversitat funcional.
MÉS INFORMACIÓ
http://www.gva.es/es/inicio/procedimientos?id_proc=19150&version=amp
9
EMPRESES i RSE EMPRESES CREADES AMB L’AJUDA DE PACTEM NORD Esmentem alguns dels projectes emprenedors que han vist la llum amb la col·laboració de Pactem Nord. En aquesta ocasió exposem el cas d’aquestes dues empreses:
ment de l’ocupació dirigida a ació amb aquestes ajudes, que rat en el Mapa de l’Ecosistema nciana:
BLANC INMOBILIARIA
ua ocupació a través de la creació o per compte propi en projectes
orals, membres de comunitats de
i financera, la qual cosa precisarà ma Emprenedor de la Comunitat
Jose Lozano, emprenedor de Museros, va ser atès per primera vegada en la nostra entitat en 2011, l’any passat es va plantejar un projecte emprenedor. A partir de la seua última experiència laboral ve al nostre servei d’empreniment i aquest mes de febrer s’ha constituït com a agent immobiliari.
ECO PA VIURE
océs d’adopció a fi que puguen xa maternal.
a baixa maternal de la dona Rocmelis Tamaronis, emprenedora de Montcada, va venir al nostre servei d’empreniment en 2013. Després de diverses idees de negoci ha fet el pas amb el traspàs d’un lloc en el mercat municipal renovant i innovant oferint gran varietat de pans ecològics i artesans.
tació. en el cas de les parelles de fet.
€.
10
EMPRESES I RSE
GONZALO ALCÁCER
L’ORGULL DE PROXIMITAT
CREURE’S
Pregunta: Com ha el/la consumidor/a vas començar amb empresa?
EL
COMERÇ
DE
Visitem a Gonzalo Alcàsser, president de FACENORD i de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Puçol. Va heretar el negoci del seu pare, que va aprendre a manejarse en el sector de manera autodidacta, definició que també se li podria aplicar a Gonzalo. Tractem amb una persona curiosa per aprendre coses noves contínuament, dedicat tota la seua vida al comerç de proximitat, del que mai es cansaria de parlar amb orgull, perquè com ell diu “és important sentir-se important”.
Resposta: Molt. quan arribaven a jo els informava productes. Avui clientela té accés informació, a voltes però altres vegade veu en la televisió no és molt fiable, v embolic. Pregunta: Quin és l del comerç de p avui dia?
Resposta: Cal ser tenir fe en ell, creur mantenir-se malgr les dificultats. D’u manera, si no ens h no hi ha gens que molts i açò ens fa m
Pregunta: Com p sitación de l’autò general avui dia?
Gonzalo Alcàsser al costat de l’aparador de televisors, una de les seues aficions favorites.
11
Resposta: Crec autònoms en gene oblidats, igual qu anys. Les person treballen per a ter un contracte han ac moltes millores q salaris, horaris, av en la seua vida etc. Els autònom prou feina tenen c d’estalvi, bona par guanyen es reinver negoci, sempre hi h cosa que millorar -p a exemple el canv fet a il·luminació Encara així, malgra dificultats, segueixe
EMPRESES I RSE
a canviat des que b la teua
Abans, la tenda sobre els dia la a molta s correcta, es el que i internet ve feta un
a situació roximitat
positius, e que pot rat totes una altra ho creiem fer. Som molt forts.
erceps la ònom en
que els eral estan ue fa 40 nes que rcers amb conseguit quant a vantatges familiar, ms amb capacitat t del que teix en el ha alguna posa com vi que ha de LED-. at totes les en sorgint
nous autònoms, persones entre 30 i 40 anys que no tenen una altra possibilitat per a arribar al món laboral i ho veuen com una eixida.
més, si vivim en una comarca com l’Horta Nord, on existeix una proximitat geogràfica, molt millor, així acabem Pregunta: Que avantatges tots reforçats, anar té el comerç local enfront tots junts, en aquest d’altres tipus d’empresa? cas a través de FACENORD, és molt Resposta: Nosaltres, tenim important a nivell les armes de la proximitat comarcal. i el servei, que és de 5 estreles. Ens adaptem al Pregunta: en client i facilitem tot el que quines accions es siga. El problema és que reflecteix aquest per a difondre tots aqueixos associacionisme? avantatges no tenim tant poder de comunicació com les Resposta: Per grans empreses. Aquestes et exemple, tenim diuen “et retornem els diners capacitat per a o et canviem el producte si dur a terme moltes no estàs satisfet/a”. Però si campanyes de açò ja ho feia mon pare!, promoció que però clar, ara al comerç de individualment no proximitat ens costa més arribaríem, com arribar a la gent que abans Sant Valentí, els -ens mostra en aquest dies del pare i la punt una de les antigues mare, Nadal, Black diapositives amb les quals Friday, etc. Malgrat l’empresa del seu pare feia tot necessitaríem publicitat en cinemes-. més subvencions per a dur a terme més Pregunta: En aquesta iniciatives, sempre línia, les associacions de podríem fer més en comerciants i FACENORD el territori. També poden pal·liar aquesta dir en aquest cas En la part falta de força del comerç de que l’Ajuntament superior, fotograma antic de publicitat de proximitat tradicional? de Puçol ens ajuda l’empresa. en moltes de les En la part inferior, cartell d’inauguració del Resposta: Sempre he cregut iniciatives. negoci patern. que és fonamental estar associat, és com el respirar Pregunta: molt important per a una per a una persona, d’una Després de la teua persona sentir-se de debò altra manera, morim. àmplia experiència com a important, perquè som En el cas del comerç de empresari, què t’agradaria llavors conscients que estem proximitat és el mateix. transmetre? fent un treball digne, seriós i Una associació té més força constant en el dia a dia. en tots els aspectes, podem Resposta: M’agradaria posar més ments a pensar i recalcar la importància discórrer noves iniciatives. A de sentir-se important. És
12
FORMACIÓ, INSERCIÓ LABORAL I OCUPACIÓ
EL CURS DE LOGÍSTICA FINALITZA AMB INSERCIONS LABORALS DE L’ALUMNAT El curs, realitzat a Montcada amb la col·laboració d’aquest ajuntament, ha format a 18 persones en les tasques habituals de logística. S’ha dut a terme en el context de treball del Programa Incorpora, de l’Obra Social la Caixa.
La durada total ha sigut de 200 hores, entre les quals també s’incloïa el carnet de carretó, amb l’objectiu de completar els coneixements dins d’aquest àmbit del magatzematge i gestió de productes en un magatzem.
L’alumnat ha realitzat 80 hores de pràctiques en empresa amb l’objectiu d’afermar els coneixements adquirits prèviament en les classes teòriques i habituar-se a les rutines productives d’aquest tipus d’ocupació. Al final de les pràctiques, part de l’alumnat ha sigut contractat per les empreses, mentre que altres ho seran pròximament.
Al llarg del curs també s’han abordat qüestions relacionades amb l’elaboració de documentació per a la gestió d’un magatzem, com a albarans, factures i comandes. Entre els continguts didàctics també es trobaven aquells relacionats amb la preparació de mercaderies, empaquetat, embalatge i etiquetatge de productes.
13
FORMACIÓ, INSERCIÓ LABORAL I OCUPACIÓ
S’AMPLIA EL SERVEI DE LES AULES DE SUPORT INFORMÀTIC PER A l’OCUPACIÓ Aquesta iniciativa, que compta amb el suport del SERVEF, consisteix en una sèrie d’aules obertes on la ciutadania pot utilitzar els ordinadors per a realitzar accions relacionades amb l’ocupació, a més d’explicar de forma permanent amb professionals de Pactem Nord que assessoren sobre qualsevol dubte relacionat amb el treball i el món 2.0. Aules obertes a l’Horta Nord: Albalat dels Sorells Alboraya Alfara del Patriarca El Puig de Santa Maria Godella Moncada Puçol Tavernes Blanques Vinalesa A més de l’ajuda en qüestions relacionades amb l’ocupació, en aquestes aules obertes també es duen a terme tallers monogràfics. Per a saber més sobre aquestes aules i els tallers monogràfics, consultar en el tauler d’anuncis de Pactem Nord: http://www.consorci.info/tablon-anuncios.html
14
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
CONCHA ALCOVER
Pregunta: Durant el mes de m se celebra el Dia Internaci de la Dona, com creus que evolucionat aquest dia?
LA VEU D’UN MOVIMENT IMPARABLE Compartim conversa amb la presidenta de la Federació de Dones i Col·lectius per la Igualtat de l’Horta Nord. Concha Alcover, conscient de la problemàtica de la desigualtat i la violència de gènere, no deixa d’aprofitar cada oportunitat per a continuar amb la tasca de sensibilització sobre la qüestió. Cada resposta, cada pausa en el seu discurs, cada mirada, ens ofereix la seua profunda preocupació per aquesta realitat present en l’escenari de la nostra societat.
Resposta: Cada vegada té major visibilitat pels movim que existeixen en la societ encara que és dur, per les ta morts que es donen al d’any.
Pregunta: Però tan poc avançat? És a dir, no per alguna fita en positiu t’anime a pensar “ara sí, avançat”?
Resposta:De ninguna ma -una mirada ferma ref la contundència de la afirmació-. En l’única cosa qu notat una millora, és un pr pas, és en la sensibilització la societat com a col·lectiu concentracions en repulsa d violència de gènere ja no cosa d’unes poques, la gen no sent vergonya que la ve en aqueixes manifestac A més, crec que les pers que ens veuen des de for no pensen “aquestes b feministes”. Aqueixes barr es van suavitzant, no ens ve com a alguna cosa estra Però avanços clars que mill la situació, millores en l’àm laboral i una igualtat real e homes i dones, no veig. La no pretensió és caminar junts ho i dones, dones i homes, cap igualtat, creant models so que potencien i fomenten relacions de convivència bas en el respecte, la dignitat igualtat.
En la part superior, Concha Alcover durant l’entrevista.
Pregunta:
15
Llavors,
en
març s’hauria d’avançar per a ional aconseguir una igualtat real? e ha Resposta: L’econòmic és primordial. Aconseguir igualtat una salarial, que les dones tinguen ments el mateix salari que els homes tat i, pel mateix treball i la promoció antes laboral. Les universitats estan final plenes de dones però molt poques arriben a càrrecs de responsabilitat, amb el hándicap s’ha que ha de demostrar la seua rceps vàlua per ser dona. Després, que potenciar les polítiques d’igualtat, hem establiment normatives que afavoresquen una igualtat real. Finalment, per apuntar anera una altra dada, més recursos força en educació, que es parle en les seua escoles sobre igualtat. ue he Tot el procés per a arribar a la rimer igualtat efectiva és molt lent, i ó de és una de les raons per la qual . Les es va constituir la Federació de de la Dones i Col·lectius per la Igualtat o són de l’Horta Nord. nt ja egen Pregunta: Precisament anava a cions. preguntar-te sobre aquest tema. sones Sobre el paper d’associacionisme, ra ja en concret el de la Federació que boges has comentat. reres euen Resposta: Sí. Es va crear per a anya. unificar estratègies i tenir més loren força entre totes les associacions mbit juntes. Podem intercanviar tractar de entre coneixements, ostra promoure la formació i impulsar omes la sensibilització. La majoria a la de les dones que participen de ocials les associacions tenen moltes n les obligacions, però és d’agrair el sades seu esforç per participar en totes i la les accions que es preparen des de la federació. Es podrien fer més coses amb més recursos, i ací què també agrair a Pactem Nord el
IGUALTAT D’OPORTUNITATS paper que desenvolupa en pro de la federació. Pregunta: Tornant a l’educació en el col·legi, i pensant en generacions futures, com perceps el triangle joves-igualtat i noves tecnologies? Resposta: Amb les noves tecnologies és molt difícil i els/les professionals encara tenen molt a fer. Estem en una societat masculinizada i patriarcal, on al cap i a la fi els/les fills/es imiten el que veuen. Estem immersos en les noves tecnologies i en les xarxes socials, pense que hem de saber utilitzar-les en positiu. Seria necessari conscienciar i ensenyar en la utilització adequada de les xarxes, ensenyant també a les famílies, de com actuar davant aquests canvis socials que en molts casos no sabem que fer o com actuar. Pregunta: En relació a açò últim, quin paper creus que juguen els mitjans de comunicació en tot açò? Resposta: D’una banda, crec que haurien de tractar els casos de violència masclista amb menys morbositat, amb més part de denúncia social. Després, també cuidar millor els continguts de la programació, que respecte la igualtat. Pregunta: Finalment, algun missatge amb motiu del 8 de març?
16
A dalt i a baix, en diferents llocs de Bonrepòs i Mirambell.
Resposta: A totes les associacions de la nostra comarca, que no es desanimen i que treballen totes juntes a millorar les condicions de vida a l’Horta Nord i eradicar la desigualtat i la violència de gènere.
ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALBORAIA
ALBORAIA Amb un terme municipal d’una mica més de 8 quilòmetres quadrats i una població de 24.031 persones en 2017, Alboraia es caracteritza per ser el segon municipi de l’Horta Nord quant al nombre d’habitants i per ser una de les primeres portes de l’Horta Nord cap a la ciutat de València. Presentem en aquest butlletí algunes de les seues iniciatives en matèria d’ocupació i promoció econòmica.
L’Agèn de Pro d’orien durada Aquest d’Ocup
A travé individ se’ls pr de mill d’alta probab
Durant inscrits perquè de treb coneixe Curricu electrò i xarxe
En aquesta pàgina, típica barraca valenciana en el terme municipal d’Alboraia. A la dreta, aspecte d’habitatges al costat del port esportiu i el servei de lloguer de bicis, Xufabike. En la següent pàgina, instant de la Ruta de la Tapa d’edicions anteriors.
Remès de l’Ajuntament d’Alboraia
17
ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALBORAIA
FORMACIÓ A DESOCUPATS
ncia de Desenvolupament Local de la regidoria omoció Econòmica està realitzant un programa ntació laboral dirigit a 50 aturats/as de llarga a entre els mesos de gener a maig. t programa està finançat pel Servei Valencià pació i Formació (SERVEF).
és del mateix, els/les usuaris/es reben un itinerari dualitzat per a millorar les eines de cerca. A més, roporciona recursos formatius amb la finalitat lorar la seua empleabilitat, així com donar-se en l’agència de col·locació per a augmentar les bilitats d’èxit.
t les jornades, el personal realitza al costat dels diferents tallers grupals per als diversos nivells è puguen superar amb èxit una entrevista ball. Per altre costat, també se’ls proporciona ements bàsics d’informàtica, com realitzar un ulum Vitae, la forma de manejar el correu ònic, el procés per a cercar ocupació per internet es socials, entre altres camps.
6ª EDICIÓ DE LA RUTA DE LA TAPA La Ruta de la Tapa d’Alboraia organitzada per l’Ajuntament d’Alboraia, a través de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local tindrà lloc el pròxim mes d’abril. En aquesta edició, per primera vegada la ruta s’estén a tot el territori local acollint participants de Patacona i quedant així la seua distribució en temps i lloc: Del 13 al 15 d’abril, la Ruta de la Tapa se centrarà en la zona de Port Saplaya, del 20 al 22 d’abril en el Nucli Urbà, per a finalitzar del 27 al 29 d’abril podrà continuar la ruta pel nucli urbà així com també per la zona de Patacona. Tots els establiments participants oferiran la seua tapa juntament amb una beguda per 2,50€. L’acte de presentació de la 6ª edició de la Ruta de la Tapa d’Alboraia 2018, amb el seu lema URBAN–PLATJA, serà el dia 21 de març a les 19h i tindrà lloc en les instal·lacions de Ecotur– Olympia, on prèviament un jurat professional seleccionarà la Millor Tapa 2018 tenint en compte la seua presentació i sabor. Una vegada finalitzat l’acte de presentació, el públic assistent podrà degustar les tapes presentades a concurs. Rakel Cernicharo, la guanyadora de Top Chef 2017 ens acompanyarà com a padrina de la Ruta de la Tapa UrbanPlatja. Aquesta edició comptarà novament amb Makro com a proveïdor oficial i com a col·laboradors Ecotur, Hotel Olympia, Metrovalencia i la Associació Comerciants i Hostalers d’Alboraia.
18
ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALFARA DEL PATRIARCA
ALFARA DEL PATRIARCA Amb un terme municipal de dos quilòmetres quadrats i una població de 3.348 habitants en 2017, Alfara del Patriarca es troba al nord de València, al marge dret del barranc del Carraixet, eix vertebrador de la Mancomunitat del Carraixet a la qual pertanyem i, actualment, ostentem la presidència.
També és destacable que el terme municipal es troba solcat per la Real Sèquia de Montcada. Limita amb les poblacions de Montcada, Foios, Vinalesa i amb les pedanies de Carpesa i Benifaraig. Alfara alberga un dels campus universitaris més complets on, la Universitat Cardenal Herrera – CEU incorpora totes les seues especialitats en el nostre terme municipal.
En aquesta pàgina, xemeneia testimoni de l’època industrial. En la pàgina següent, molí harinero (sup. esq.), Convent de Sant Dídac (sup. der.) i Palau de la Senyoria (inferior).
Orígens Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca va ser una alqueria musulmana. Sembla ser que la alqueria estava formada inicialment per dues cases, a les quals després es van afegir més. Va ser conquistada per Jaume I, i després va pertànyer successivament als Jàfer, a Bonifaci Ferrer (germà de Sant Vicent Ferrer), als Cruïlles, a Sant Joan Ribera i al Col·legi del Corpus Christi. És en l’arribada dels Cruïlles,
19
en el segle XV, quant es construiria el Palau de la Senyoria, Bé d’Interès Cultural, igual que la Casa de la Sirena, una de les poques alqueries nobiliàries del segle XVI que s’han conservat; possiblement un dels edificis de vigía i defensa més antic. De camí al nostre Bé de Rellevància Local, l’Antic Convent de Sant Dídac (actualment en obres), passarem per davant de l’Antiga fàbrica de conserves, una de les seus de la Universitat CEU. Patrimoni industrial Alfara del Patriarca ha sigut un poble molt vinculat a una indústria de tradició artesanal des de fa segles com la rajola. De fet, la majoria de les xemeneies d’Alfara pertanyien a aquesta empresa. Formen part del paisatge del poble i són testimoni de l’activitat industrial passada. Destaca la xemeneia on ara està situada la zona universitària, disseny influenciat pel art-
déco.
Tenim un edificis que esperem q nostre pob Trobada Valencià 20 tenim l’or amfitrions. valencià, la és un dels tenim, d’ac promoció l realitzen ai de normal del qual es tenir.
Un altre d ho tenim Aquest ma gaudir del s’està const poliesportiu seu de les del muni Taekwondo de Base o de les e s’imparteix que té les ar en el nostr
Pilota Valenciana. Estem orgullosos que el patrimoni ric en nostre club de pilota local e volem compartir, format per esportistes de que gaudiu del totes les edats així com que ble en la pròxima el poble forme part del d’Escoles en trofeu “La Bolata”, ja que en 018 que enguany Alfara fa més de 50 anys es rgull de ser els fa la tradicional partida de Potenciar l’ús del pilota en el carrer Major, en a nostra llengua, les festa patronals. compromisos que cí les activitats de Cultura lingüística que es La cultura és un ben ixí com el gabinet necessari en la nostra lització lingüística societat per aquest stem orgullosos de motiu, durant tot l’any es realitzen exposicions, representacions teatrals dels compromisos i activitats on tota la m amb l’esport. població participa. A més, ateix any podrem el mes d’abril està dedicat nou trinquet que a les associacions locals on truint en el nostre es fan activitats dirigides a u “El Paretó”, tota la població i en el mes Escoles Esportives de juliol es duu a terme icipi. Patinatge, “Juliol a la fresca”, on es o, Educació Física fan activitats relacionades ball són algunes amb diferents àmbits especialitats que musicals. xen encara que la rrels més marcades Ocupació re municipi és la L’ocupació, tant en
ESPECIAL MUNICIPAL: CONEIX ALFARA DEL PATRIARCA
persones adultes com a joves, és un dels temes més importants per a Alfara del Patriarca, per açò hi ha engegades borses de Treball de jardineria o consergeria així com el programa JOOP, de l’IVAJ, on joves pertanyents als pobles de la Mancomunitat del Carraixet poden beneficiar-se dels coneixements de tècnics professionals. A més, per a eliminar la bretxa tecnològica, s’ha facilitat un aula de suport informàtic on, una tècnica
20
del Pactem Nord, ajuda en la mesura que siga possible en activitats relacionades amb l’ocupació.
Remès de l’Ajuntament d’Alfara del Patriarca
BREUS PACTEM NORD
PRESENTACIÓ MILLORA DE
REUNIÓ DEL CONSELL RECTOR I ELECCIÓ DE CÀRRECS El Consell Rector de l’entitat ha aprovat el pressupost per a l’exercici 2018 i ha presentat l’informe anual de treball del Consorci Pactem Nord durant l’exercici 2017.
En el context de la jornada d’e per a la millora de la qualitat conscienciar sobre les condicion conciliació de la vida personal
Destaquen els resultats d’execució en l’àmbit de l’atenció a persones aturades (5.821 persones ateses durant 2017), la col·laboració amb empreses per a la gestió de processos de selecció de personal (1.019 persones van ser enviades a ofertes d’ocupació, aconseguintse finalment 185 contractes laborals) o la realització d’accions de formació en diversos formats, per les quals han passat 925 persones durant l’any passat, amb una importància significativa del programa de formació de l’obra social “la Caixa”.
L’espot està disponible en el ca
També en la pàgina web del C
Prèviament també va tenir lloc la reunió de la Secretaria Tècnica de l’entitat amb l’objectiu de repassar els resultats obtinguts durant 2017.
21
BREUS PACTEM NORD
Ó DE L’ESPOT EL MODEL QUE VOLEM, PER A LA LA QUALITAT LABORAL
exposició pública de l’Anàlisi territorial de l’Horta Nord va tenir lloc la posada de llarg de l’espot de sensibilització en l’ocupació, El model que volem, en el qual es posa de manifest les dues realitats del mercat laboral i tracta de ns del mercat laboral, incidint especialment en qüestions com els salaris dignes, l’estabilitat laboral, la formació i la l i professional.
anal You Tube de Pactem Nord, en valencià i castellà, amb i sense subtítols.
Consorci Pactem Nord
22
TESTIMONIS PACTEM NORD En les següents línies oferim el testimoni de persones de l’Horta Nord amb les quals Pactem Nord ha treballat des de diferents projectes, a través dels quals han trobat la seua oportunitat per a integrar-se en el mercat laboral.
Jesús Moncada
Ernesto Alboraya
Jesús tenia 50 anys i portava 2 anys aturat. Procedia d’un sector laboral sense moltes opcions de recol·locar-se en ell. Se li va oferir l’oportunitat de canviar de sector a través d’un curs de logística, celebrat a Montcada.
A Ernesto, un home d’Alboraia pertanyent al col·lectiu de persones de més de 45 anys i aturat de llarga durada li va canviar la vida amb l’inici d’un curs de vendes realitzat per Pactem Nord. Era topògraf de professió i portava 4 anys en l’atur.
A través d’aquest curs va fer les pràctiques en l’empresa que posteriorment em va contractar. Porta ja 10 mesos treballant i està molt content amb les tasques que exerceix.
Va fer les pràctiques en Sanejaments Orts, on portava 2 anys amb contractes temporals i fa poc ho han fet indefinit. “Estic molt agraït pel treball de les tècniques de Pactem Nord. Ànim i a seguir així. A mi aquest curs m’ha canviat la vida”.
23
BREUS EN L’HORTA NORD MERCAT DE L’ESTUDIANT ORIENTA’T
MONCADA
CURS D’HORTICULTURA URBANA Un total de 27 persones han participat en el curs d’horticultura urbana organitzat per la Conselleria d’Agricultura i Medi ambient, l’Institut Valencià d’Investigació Agrària (IVIA) i la regidoria d’Agricultura d’Albalat dels Sorells. Qüestions com a agroecologia, horts urbans, alimentació i consum, cultius d’hivern i les llavors tradicionals s’han tractat al llarg de les sessions que s’han celebrat en el Centre Cívic.
Aquest mercat orientarà a l’alumnat de les diferents possibilitats d’estudis a les quals pot optar un/una de jove. A més, en aquest municipi el Centre d’Informació Juvenil va a realitzar tres cursos: Prevenció del buying en activitats de temps lliure, Educador de menjador escolar i Comunicació mitjançant llenguatge de signes.
ALBALAT DELS SORELLS
TALLER D’OCUPACIÓ ROCAFORT EN VERD
ROCAFORT
24
Aquest taller s’ha dissenyat per a fomentar l’ocupació i l’adquisició de coneixements professionals als qui es troben en situació de desocupació. El programa permet que 10 alumnes treballadors/es adquirisquen formació oficial acreditada amb certificats de professionalitat de nivells 1 i 2 en l’especialitat de jardineria i que tinguen un contracte de treball fins a desembre. L’any passat es va realitzar el Taller Rocafort Natura III, també amb 10 persones.
CONSORCI DEL PACTE TERRITORIAL PER A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ, PACTEM NORD “Les persones són l’eix del nostre treball”
Consorci Pactem Nord C/ Virgen de los Desamparados, 26 46100 Burjassot (Valencia) Telèfon: 96 316 05 66 Email: pactem@consorci.info Webs: www.consorci.info www.consorci.info/webempleo/ www.consorci.info/webempresas/ www.consorci.info/aula-mentor www.turismohortanord.com/ www.proximosati.es www.bancodetierras.consorci.info En aquest número: Ajuntaments de Moncada, Albalat dels Sorells, Rocafort, Alboraia i Alfara del Patriarca.
ENTITATS CONSORCIADES
ENTITATS COL·LABORADORES
Conselleria de Economia Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo