Issuu on Google+

1


ÍNDEX REPRESENTANTS DE FESTES · Salutació de l ‘Alcalde · Salutació del Mossèn - Salutació dels Mantenidors · Reines de les Festes Majors MOSTRA DEL VIIè CONCURS DE FOTOGRAFIA TOMÁS MONZÓ LES ENTITATS PROPOSEN...

PREUS, TELÈFONS I CONCURSOS · Preus · Telèfons d’interés · Bases del VIII Concurs de Fotografia Tomás Monzó PROGRAMACIÓ RACÓ CULTURAL · Col·laboracions històriques · Poesia ENTITATS PATROCINADORES 3


REPRESENTANTS

DE FESTES 4


Salutació de l ‘Alcalde

Adolf Sanmartín Besalduch Son momentos para las felicitaciones y agradecimientos. Felicitar a todos los cerverins y visitantes estas Fiestas Mayores que ahora se inician y desear, al mismo tiempo, que se conviertan en jornadas de merecido descanso, encuentro y diversión en compañía de amigos, amigas y familiares. No obstante, quiero también aprovechar este Programa festivo para agradecer, con toda la sinceridad y sencillez del mundo, el apoyo recibido por los vecinos de Cervera en las pasadas elecciones municipales. Tengan por seguro que voy a intentar administrarlo, con la ayuda de los concejales que conforman la Corporación, con responsabilidad, firmeza, total dedicación y, sobre todo, anteponiendo siempre, en calidad de alcalde de todos los cerverins y cerverines, los intereses colectivos del municipio y de sus vecinos por encima de cualquier otro interés, por importante que este sea. Al fin y al cabo, si realmente queremos que Cervera siga progresando adecuadamente, sobre todo en una coyuntura de crisis económica como la actual, tendremos que hacer, ahora más que nunca, un esfuerzo conjunto para seguir superando etapas y complejos, conseguir objetivos y, ante todo, consensuar un proyecto de municipio en el que todos nos sintamos cómodos. Quisiera también aprovechar estas líneas para solidarizarme y ponerme a su disposición con todas aquellas familias que están sufriendo el problema del desempleo como consecuencia de la crisis económica actual. Que sepan que desde el Ayuntamiento vamos a hacer todo lo posible, dentro de las competencias que tenemos y a pesar de las limitaciones existentes, para encontrar soluciones con las que afrontar conjuntamente esta desagradable situación.

Són moments per a les felicitacions i agraïments. Vull felicitar a tots els cerverins i visitants aquestes Festes Majors que ara comencen i, desitjar, al mateix temps, que es convertisquen en jornades de merescut descans, encontre i diversió en companyia d’amics, amigues i familiars. Al mateix temps, però, vull també aprofitar aquest programa festiu per a agrair, amb tota la sinceritat i senzillesa del món, el recolzament rebut pel veïnat de Cervera en les passades eleccions municipals. Tinguen per segur que intentaré administrar-lo, amb l’ajut dels regidors que configuren la Corporació, amb responsabilitat, fermesa, total dedicació i, sobretot, anteposant sempre, en qualitat d’alcalde de tots els cerverins i cerverines, els interessos col•lectius del municipi i del seu veïnat per damunt de qualsevol tipus d’interés, per important que siga. Al cap i al fi, si realment volem que Cervera seguisca progressant adequadament, i en especial en una conjuntura de crisi econòmica com l’actual, haurem de fer, ara més que mai, un esforç conjunt per a seguir superant etapes i complexos, aconseguir objectius i, sobretot, consensuar un projecte de municipi en el qual tots ens sentim a gust. Voldria també aprofitar aquestes línies per a solidaritzar-me amb totes aquelles famílies que estan sofrint el problema de l’atur com a conseqüència de la crisi i posar-me a la seua disposició. Que sàpiguen que des de l’Ajuntament farem tots els possibles, dins de les competències que tenim i malgrat les limitacions existents, per trobar solucions amb les quals afrontar conjuntament aquesta desagradable situació.

5


M’agradaria donar també les gràcies a totes aquelles persones, entitats i associacions que, de forma altruista, tant ens ajuden a organitzar les Festes. Especialment a les Reines, gràcies a les quals donem un to de joventut, tendresa i vitalitat a unes jornades que han de ser intenses i engrescadores. A MARTA, LAIA, BRENDA , JUDITH, i en qualitat de Reines Majors, i a SARA, ANDREA, VENUS, NEREA, ANNA, i AINARA, com a Reines Infantils, us desitjo, en nom de tota la Corporació municipal, que aquests dies siguen inoblidables i irrepetibles per a vosaltres i els vostres familiars. Us demane al mateix temps que, com a màximes representants de les Festes Majors, porteu el nom de Cervera amb tot l’orgull i dignitat que el nostre poble i els seus veïns es mereixen. Per últim, voldria traslladar una abraçada d’afecte i reconeixement als mantenidors d’aquest any: Mercè i Josep Maria. El que per la cultura i les festes d’aquest poble varen fer els seus pares està fora de tot dubte. Malgrat que el reconeixement per al tio José María haja arribat massa tard, vull que estigueu convençuts que l’aplaudiment unànime que es produirà el dia de la proclamació de reines compensarà d’alguna forma un oblit que mai s’hagués hagut de produir. Res més. Simplement donar ànims a tots els veïns i visitants, agrair-los la participació i complicitat en aquest projecte meravellós que es diu CERVERA i, de nou, desitjar-los a tots

Agradecer también a todas aquellas personas, entidades y asociaciones que, de forma altruista, tanto nos ayudan en la organización de las Fiestas. Especialmente a las Reinas, gracias a las cuales ofrecemos un tono de juventud, ternura y vitalidad a unas jornadas que deben ser intensas y llenas de entusiasmo. A MARTA, LAIA, BRENDA, y JUDITH, en calidad de Reinas Mayores, y a SARA, ANDREA, VENUS, NEREA, ANNA, y AINARA como Reinas Infantiles, os deseo, en nombre de toda la Corporación municipal, que estos días sean inolvidables e irrepetibles para vosotras y vuestros familiares. Os solicito, al mismo tiempo, que, como máximas representantes de las Fiestas Mayores, llevéis el nombre de Cervera con todo el orgullo y dignidad que nuestro municipio y sus vecinos se merecen. Por último, quisiera trasladar un abrazo de afecto y reconocimiento a los mantenedores de este año: Mercè y Josep María. Lo que por la cultura y las fiestas de esta localidad hicieron sus padres está fuera de toda duda. A pesar de que el reconocimiento para el tío José María haya llegado demasiado tarde, estad convencidos que el aplauso unánime que tendrá lugar el día de la proclamación de reinas compensará de alguna forma un olvido que nunca debiera haberse producido. Nada más al respecto. Simplemente dar ánimos a todos los vecinos y visitantes, agradecerles su participación y complicidad en este proyecto maravilloso que se llama Cervera y, de nuevo, desearles a todos

MOLT BONES FESTES MAJORS 2011. ¡VISCA CERVERA!

MOL BONES FESTES MAJORS 2011. ¡VIVA CERVERA! Adolf Sanmartín Besalduch Alcalde-Presidente del Excm. Ayuntamiento de Cervera

Adolf Sanmartín Besalduch Alcalde-President de l’Excm. Ajuntament de Cervera

6


Salutació del Mossèn

Joan Guerola Arrastraria

Benvolguts amics i amigues:

Queridos amigos y amigas,

Un any més comencem les nostres Festes Majors, uns dies de germanor i joia en els quals ens retrobem amb moltes persones que potser durant l’any no veiem i aprofiten aquests dies per estar entre nosaltres. Uns dies que gràcies als diversos actes que es preparen, podem viure moments d’alegria i germanor juntament amb les nostres Reines, els nostres xiquets i xiquetes, amb els joves i els no tan joves. Uns dies, en definitiva, per a descansar, si podem, de les activitats que realitzem cada dia i dedicar-nos a conviure més amb els nostres amics i veïns... És veritat que la situació que vivim és difícil, però aquests dies de festa ens poden ajudar a viure-ho millor amb l’ajuda de tots i amb el diàleg fratern, compartint el que tots vivim de manera particular. Felicito de manera especial les nostres Reines, infantils i grans; segur que seran una bona representació de Cervera del Maestre. També a les seues famílies i com un amic més, com a cerverí i com a pastor d’aquesta comunitat, us convido a sortir al carrer i disfrutar d’aquestes Festes Majors amb il•lusió i esperança.

Un año más empezamos nuestras Fiestas Mayores, unos días de hermandad y júbilo en los que nos reencontramos con muchas personas que seguro que durante el año no vemos y aprovechan estos días para estar con nosotros. Unos días que gracias a los diversos actos que se preparan, podemos vivir momentos de alegría y hermandad con nuestras Reinas, nuestros niños y niñas, con los jóvenes y los no tan jóvenes. Unos días, en definitiva, para descansar, si podemos, de las actividades cotidianas y dedicarnos a convivir más con nuestros amigos y vecinos… Es cierto que la situación que vivimos es difícil, pero estos días de fiesta nos pueden ayudar a vivirlo mejor con la ayuda de todos y con el diálogo fraterno, compartiendo lo que todos vivimos de manera particular. Felicito de manera especial a nuestras Reinas, infantiles y mayores; seguro que serán una buena representación de Cervera del Maestre. También a sus familias y como un amigo más, como vecino y pastor de esta comunidad, os invito a salir a la calle y disfrutar de estas Fiestas Mayores con ilusión y esperanza.

¡BONES FESTES MAJORS 2011!

Mn. Joan Guerola Rector de l’Església Parroquial de l’Assumpció.

¡FELICES FIESTAS MAYORES 2011!

Mn. Joan Guerola Rector de la Iglesia parroquial de la Asunción.

7


Mantenidors de Festes ¡Queridos cerverines y cerverins! Antes que nada quisiéramos expresar nuestro agradecimiento más íntimo al pueblo de Cervera por el reconocimiento a nuestra familia. Cervera forma parte de nosotros desde el primer momento en que pisamos sus calles y conocimos a su gente. No es únicamente un lugar en el mapa donde íbamos a pasar el verano y donde tenemos parte de nuestra familia. Es mucho más que eso. Es un mundo de sentimientos que nos ha acompañado siempre, haciendo que los lazos de unión sean cada vez más fuertes. Llevamos a Cervera allá donde vayamos y estemos, con el orgullo de poder decir: yo bailo la danza, hago el carafal o subo al Castillo de un municipio de pasado ilustre. Ser mantenedores de Fiestas es para nosotros un gran honor y una gran responsabilidad que procuraremos desarrollar de la mejor manera posible. Y es por ello por lo que invitamos a todos a participar en todos los actos que este Ayuntamiento, con toda la ilusión, nos ofrece. No vale a quedarse en casa: a la primera nota de la banda de música, al primer cohete, a la primera campanada tenemos que estar listos para salir a la calle y formar parte de esta Fiesta Mayor que, al fin y al cabo, la hacemos todos. Nada sería posible sin la implicación personal de cada uno, haciendo equipo para que cada día sea mejor que el anterior. Todos a punto, pues, para disfrutar de estos días de Fiesta Mayor al grito unánime de ¡Visca Cervera!

¡Benvolguts Cerverines i Cerverins! Primer de tot expressar el nostre agraïment més sentit al poble de Cervera pel reconeixement a la nostra família. Cervera forma part de nosaltres des del primer moment que vam passejar pels seus carrers i vam conèixer la seva gent. No és només un lloc en el mapa on anàvem a passar l’estiu i on hi tenim part de la nostra família. És molt més que això. És un munt de sentiments que ens han acompanyat dia a dia fent que cada cop els llaços siguin més forts. Portem Cervera allà on anem i allà on estiguem, amb l’orgull de poder dir: jo ballo la dansa, faig carafal o pujo al Castell d’un poble de passat il•lustre. Ser Mantenidors de Festes és per a nosaltres una gran honor i una gran responsabilitat que procurarem desenvolupar de la millor manera. I és per això que convidem a tothom a participar en tots els actes que aquest Ajuntament, amb tota la il•lusió, ens ofereix. No val quedar-se a casa: a la primera nota de la banda de música, al primer petard, a la primera campanada hem d’estar a punt per eixir al carrer i formar part d’aquesta Festa Major que, al cap i a la fi, la fem tots. Res seria possible sense la implicació personal de cadascú, fent equip perquè cada dia sigui millor que l’anterior. Tots a punt, doncs, per xalar d’aquests dies de Festa Major al crit de ¡Visca Cervera!

Mercè i Josep Maria Crespi Nicasio

Mercè i Josep Maria Crespi Nicasio 8


Reines de les Festes Majors 2011 9


Reina de les Festes Majors

Marta Pe単a Besalduch 10


Reina Infantil de les Festes Majors

Sara Segarra Monz贸 11


Reina de la Cultura

Laia Cortés Castell

Reina de l’Esport Brenda Quevedo Vidal 12


Reina de la Joventut

Reina Infantil de la Cultura

Judith Sales Segarra

Andrea Alemany Cervera

13


Reina Infantil de la Simpatia Nerea Llopis AnglĂŠs

Reina Infantil de la Joventut Venus Isasi Pauls 14


Reina Infantil del Turisme Ainara Tafalla Sales

Reina Infantil de l’Esport Anna Sanmartín Ferrer 15


Recordando el Festival UN, DOS, TRES...

El año 1973 se organizó en nuestro municipio un festival-concurso que, a imitación del “Un, Dos, Tres. Responda otra vez” dirigido por Chicho Ibáñez Serrador, significó un revulsivo en el panorama festivo y musical local. Kiko Ledgard, Don Cicuta y las atractivas azafatas pasaban a ser realidad en Cervera gracias a la participación de improvisados actores y actrices locales, pero sobre todo al trabajo desinteresado y a la fantasía de un entrañable matrimonio recientemente llegado al municipio: JOSEP MARIA CRESPI ITCHART (Pineda de Mar, 1932- Ametlla del Vallés, 2003) y su mujer MERCÈ NICASIO SEGARRA (de madre cerverina, pero nacida en Badalona en 1935). Los dos, a pesar del deficiente estado de conservación de las carreteras de la época, se desplazaban muchos fines de semana desde Barcelona hasta Cervera con la finalidad de ensayar a las nuevas revelaciones del panorama artístico local. Lo que había comenzado por ser una imitación del famoso concurso televisivo se transformó, desde 1974 a 1979, en un atractivo festival musical en el que, vía playback, llegaron a actuar casi 50 niños… Y no solamente en Cervera, sino también en lugares tan desiguales y diversos como Benicarló, Valencia, Guadalajara e, incluso, el propio Madrid. Por vez primera, y a cambio únicamente de un poco de imaginación, los cerverins de todas las edades vimos actuar en directo en la plaza del pueblo a Fernando Esteso, los Tres Sudamericanos, Juan Bau, Rafael, Camilo Sesto, a la misma Heidi y, puestos a pedir, a Liza Minelli, que representaba, con toda la picardía que permitía la censura de la época, el famoso espectáculo Cabaret. Solamente era neceario traerse la silla de casa, escoger un buen lugar y esperar a que se abriese el telón para que José María, en calidad de presentador, nos trasladase a un mundo mágico y de color donde todo era posible. Su fácil oratoria y sentido del humor tan particular, sus impecables trajes y el don de gente que poseía nos impactó a toda una generación de jóvenes. Por todo ello y por todo lo demás que aportó para Cervera, gracias por todo. Adolf Sanmartín Besalduch 16


17


Recordant el Festival UN, DOS, TRES...

L’any 1973 s’organitzà al nostre municipi un festival-concurs que, a imitació de l’ ”Un, Dos, Tres. Responda otra vez” dirigit per Chicho Ibañez Serrador, significà tot un revulsiu en el panorama festiu i musical local. Kiko Ledgard, Don Cicuta i les atractives “azafates” es feien realitat a Cervera gràcies a la participació d’improvisats actors i actrius locals, però sobretot al treball desinteressat i a la fantasia d’un entranyable matrimoni acabat d’arribar al municipi: JOSEP MARIA CRESPI ITCHART (Pineda de Mar, 1932- Ametlla del Vallés, 2003) i la seua dona MERCÈ NICASIO SEGARRA (de mare cerverina, però nascuda a Badalona el 1935). Tots dos, malgrat el deficient estat de conservació de les carreteres de l’època, es desplaçaven un bon grapat de caps de setmana des de Barcelona fins a Cervera amb la finalitat d’assajar a les noves revelacions del panorama artístic local. El que havia començat per ser una imitació del famós concurs televisiu es transformà, des de 1974 a 1979, en un atractiu festival musical en què, via playback, arribaren a actuar quasi 50 xiquets… I no solament a Cervera, sinó també a llocs tan desiguals i diversos com Benicarló, València, Guadalajara i, fins i tot, el mateix Madrid. Per primera vegada, i a canvi solament d’un poc d’imaginació, els cerverins de totes les edats vàrem vore actuar en directe a la plaça del poble a Fernando Esteso, els Tres Sudamericanos, Juan Bau, Rafael, Camilo Sesto, a la mateixa Heidi i, posats a demanar, a Liza Minelli, que representava, amb tota la picardia que permetia la censura de l’època, el famós espectacle Cabaret. Tan sols calia portar la cadira de casa, agafar un bon lloc i esperar que s’obrís el teló perquè Josep Maria, en qualitat de presentador, ens traslladés a un món màgic i de color on tot era possible. La seua fàcil oratòria i sentit de l’humor tan particular, els seus impecables tratges i el do de gents que posseia ens impactà a tota una generació de jóvens. Per tot això i per les moltes altres coses que aportà per a Cervera, gràcies per tot. Adolf Sanmartín Besalduch 18


19


20


Mostra del VII Concurs de Fotografia Tom谩s Monz贸 Edici贸 2010 21


Primer Premi Oscar Querol Pellicer

22


Seg贸n Premi Rosana Mart铆 Roig

23


Tercer Premi Miquel Vivet MartĂ­nez

24


Quart Premi Enric Lla贸 S谩nchez

25


Cinquè Premi Rosana Martí Roig

26


Sisè Premi Oscar Querol Pellicer

27


Acte de reconeixement pĂşblic

28


ASSOCIACIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA.

COFRARIA DE BOMBOS I TAMBORS VERGE DELS DOLORS.

- Persona proposada: SOFÍA FUSTER BALLESTER. - Lloc i any de naixement: Cervera, 1929. - Vidua de Ramiro Ferreres Vidal (mort el 1985), Director de la Banda de Música de Cervera entre 1965 i 1985 i fundador de l’Escola d’Educandos el 1985.

- Persona proposada: MARÍA JOSÉ SALES GARCÍA. - Lloc i any de naixement: Vinaròs, 1968. - Fundadora, entre altres persones, de l’entitat (l’any 1998) i una de les seues sòcies més dinàmica i compromesa.

UNIÓ CICLISTA, SENDERISTA I D’ATLETISME.

ASSOCIACIÓ MONTE PERDIGUERA.

- Persona proposada: VICENTE SALES GÓMEZ - Lloc i any de naixement: Vinaròs, 1966. - Federat primer al Club d’Atletisme Baix Maestrat de Benicarló i actualment al Club d’Atletisme de Vinaròs, ha guanyat multitut de carreres d’àmbit tant provincial com nacional. Cal destacar, com a exemples il.lustratius, el campionat d’Espanya militar, celebrat al Ferrol o el propi campionat regional celebrat a Elx.

- Persona proposada: ELENA ANGLÉS BALLESTER. - Lloc i any de naixement: Cervera, 1970. - Ingressà a la seua Junta Directiva el 2010 i ha participat, de forma activa, en la actualització-modernització d’aquesta associació.

CLUB DE CAÇADORS SANT SEBASTIÀ.

ASSOCIACIÓ AMES DE CASA I JOVENTUT.

- Persona proposada: ANTONIO LLUCH CARDONA. - Lloc i any de naixement: Cervera, 1955. - Ha aconseguit cinc vegades el campionat comarcal de Caça Menor amb Gos (3 als Ports, 1 a l’Alt Maestrat i l’altra al Baix Maestrat) i s’ha classificat també dues vegades al campionat provincial i una a l’autonòmic.

- Persona proposada: LARA LLUCH GIMÉNEZ. - Lloc i any de naixement: Amposta, 1984. - És la socia més jove de l’entitat i forma part d’ella des de la seua fundació.

ASSOCIACIÓ CULTURAL PRORESTAURACIÓ ERMITA DE SANT SEBASTIÀ.

COOPERATIVA AGRÍCOLA SAN ISIDRO. - Persona proposada: FRANCISCO VIDAL QUEROL - Lloc i any de naixement: Cervera, 1927. - Fou president de la Cooperativa entre els anys 1958 i 1965. Durant el seu mandat s’adquiriren la primera màquina trilladora mecànica del poble (1958) i el local del C/ Nou.

- Persona propasada: JOAQUINA SALVADOR CHERTA. - Lloc i any de naixement: Cervera, 1951. - Fou fundadora, l’any 1998, de l’associació i Presidenta de la seua Junta Directiva fins a l’actualitat. Han col.laborat, de forma destacada, en l’adquisició dels actuals bancs de fusta per a l’Ermita. 29


PREUS, TELÈFONS I CONCURSOS 30


PREUS • ORQUESTRES...................................... Entrada gratuïta. • ENTRADA NO GRATUÏTA ........ Dilluns, 8 d’agost, 5 Euros (TORRADA DE CARN). Es recorda que els comensals s’hauran d’apuntar i pagar, previament, a la Biblioteca (dies 25 i 26, dilluns o dimarts), per telèfon (el dia 27, al 964-498172) o a la barra del mateix Pavelló durant les nits de ball. • TAULES I CADIRES Per a totes les festes (1 taula amb 6 cadires): 75 Euros. Per a una nit (1 taula amb 6 cadires): 25 Euros. Per a una nit (1 cadira): 2 Euros. S’ESTABLEIX UN MÀXIM DE 9 CADIRES PER TAULA. - La venda anticipada de taules i cadires tindrà lloc els dies 25 (dilluns) i 26 (dimarts) de juliol a la BIBLIOTECA MUNICIPAL, de 17 a 20 hores. - ES PODRAN RESERVAR TAMBÉ, PER TELÈFON (trucant al 964-498172), el dia 27 (dimecres), de 17 a 20 hores. - Únicament es podran adquirir, de forma anticipada, taules i cadires si són per a totes les Festes. - Si l’opció és per a una única nit, l’adquisició tindrà lloc al mateix Pavelló municipal (es demanarà a la barra).

AJUNTAMENT DE CERVERA Decreto 24/2007, de 23 de febrero, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento de Festejos Taurinos Tradicionales de la Comunidad Valenciana. 1.- No se permitirá la participación en ninguna clase de festejos taurinos a menores de 16 años, que únicamente podrán acudir como espectadores. 2.- No se permitirá la participación de personas que muestren falta de condiciones físicas para intervenir en el festejo. 3.- Se respetará la integridad física de los animales, prohibiéndose la crueldad y el maltrato de las reses, el uso de palos, garrotes, pinchos, lanzamiento de objetos y cohetes contra reses, así como cualquier otra práctica que suponga tortura para los animales. 4.- Se podrá solicitar la ayuda de los agentes de la autoridad en caso de producirse resistencia al cumplimiento de lo que se dispone en los apartados anteriores. 5.- El Ayuntamiento se reserva el derecho de variar el orden y nombre de los festejos si las circunstancias así lo aconsejan. 31


Telèfons d’interés ÁMBITO MUNICIPAL Ayuntamiento.

964-498001

Biblioteca.

964-498172

Colegio público.

964-498214

Consultorio médico.

964-498126

Cooperativa A. S. Isidro

964-498212

Farmacia.

964-498321

Iglesia parroquial.

964-490388

Bancaixa.

964-498038

Ruralcaixa.

964-498051

ÁMBITO COMARCAL-PROVINCIAL Guardia Civil. - Sant Mateu. - Benicarló. - Vinaròs. Ambulancias. - Cruz Roja. - Generalitat. Hospital Comarcal : - Centralita. - Solicitud visitas. Cruz Roja (Sant Mateu). Bomberos. Emergencias RENFE (ferrocarril). Taxis. - Benicarló. Taxis. - Vinaròs. Autobuses Mediter. Información Mujer. (Centro de Vinaròs) Agencia Tributaria. (Hacienda. Vinaròs) Oficina del Consumidor. Iberdrola. Información meteorológica Ayuda en carretera Protección civil 32

062 964-416002 964-465010 964-407140 112 964-724850 964-244300 964-477000 964-477160 964-416088 085 112 902-240202 964-460506 964-455151 964-220054 964-456452 964-402211 964-358791 901-202020 964-550456 900-123505 964-759000


VIII Concurs de Fotografia Tomás Monzó BASES

L’últim dia per a poder entregar-se serà el 31 d’agost de 2011.

1. TEMA Les fotografies hauran de tractar la temática de les Festes Majors d’agost de Cervera (any 2011). Cada concursant podrà presentar fins a 3 fotografies, en BLANC i NEGRE i/o EN COLOR.

5. JURAT I GUANYADORS El Jurat estarà format per l’Alcalde-President de l’Ajuntament, el regidor de cultura i un membre de la familia de Tomás Monzó. El tribunal es reunirà abans de finalitzar el mes d’agost. Durant els dies posteriors l’Ajuntament comunicarà el resultat als guanyadors i als mitjans de comunicació, si ho considera oportú.

2. FORMAT Les fotografies hauran de ser presentades impreses en dimensions compreses entre 13 x 18 cm. de tamany mínim i fins a un màxim de 25 x 30 cm. Les fotografies hauran de ser lliurades dins d’un sobre blanc en el que ha de figurar el nom del concurs. Cada fotografia haurà d’indicar en la part posterior de la mateixa el nom del participant, l’adreça i el telèfon de contacte.

6. EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES Totes les fotografies que participen al concurs seran exposades al setembre de 2011, amb motiu de la celebració de les Festes en honor a la Patrona, la Verge de la Costa. Les fotografies premiades quedaran en poder de l’Ajuntament de Cervera i este podrà fer-ne l’ús públic que considere oportú. La resta podran retirar-se abans de 30 dies després de la seua exposició pública en les Festes de la Patrona.

3. PREMIS 1r 2n 3r 4t 5é

Classificat: Classificat: Classificat: Classificat: Classificat:

Diploma i 50 € Diploma i 40 € Diploma i 30 € Diploma Diploma

El jurat pot declarar desert el concurs. Per últim, s’entén que tots els participants al concurs accepten íntegrament les bases del VII Concurs de Fotografia “Tomás Monzó”.

4. LLIURAMENT DE FOTOGRAFIES Les fotografies podran entregar-se en hores d’oficina (9 a 14h) a l’Ajuntament de Cervera, C/ Mártires, 1 C.P. 12.578. 33


PROGRAMACIÓ 2011

34


DIVENDRES, 29 DE JULIOL Durant tot el dia es procedirà a l’engalanament de carrers. L’Ajuntament facilitarà borses de banderins a un preu mol mòdic (2 Euros/borsa) durant els següents horaris: dilluns, dia 25, i dimarts, dia 26, de 17 a 20 hores, a la Biblioteca

[al finalitzar les Festes s’hauran de retirar de la via pública per part dels propis veïns].

• 22:30 hores. INAUGURACIÓ DEL NOU PASSEIG DE LA CARRETERA DE SANT MATEU. Lloc d’eixida: Plaça Fàbriques. Al llarg del recorregut hi haurà una actuació del QUARTET DE CORDA de l’Escola de Música l’Aliança de Vinaròs. • 23:30 hores. IV EDICIÓ FESTA DISCO-ESTRELLA. Lloc: Pavelló municipal. Preu de l’entrada: GRATUïT.

35


DISSABTE, 30 DE JULIOL • 10:30 hores. PASSEIG EN BICICLETA PER A TOTES LES EDATS. Recorregut urbà: Plaça Maestrat, C/ Vallada, passeig Cova Fonda, C/ Planet i C/ Nou. Lloc d’eixida: Plaça Maestrat. Organitza: Club Ciclista i Senderista de Cervera. Patrocina: Fertilizantes Gombau, i Exc. Ajuntament de Cervera. Premis: gorres i camisetes per a tots els participants. • 11:30 hores. IX TORNEIG DE FUTBOL-SALA “FESTES DE CERVERA”. Equips participants: AFANÍAS BENICARLÓ- COMBINAT de CERVERA. Lloc: Pista frontenis (al costat de les piscines). Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. 18:30 hores. I TORNEIG DE BASQUET “FESTES DE CERVERA”. Equips participants: COMBINAT de BENICARLÓ- CERVERA. Lloc: Pista frontenis (al costat de les piscines). Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. • 19:30 hores. CERCAVILA DE L’AJUNTAMENT I REINES 2010, ACOMPANYATS PER LA UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DE CERVERA. Lloc d’eixida: Plaça Maestrat. • 20:00 hores. PREGÓ D’INICI DE FESTES DES DEL BALCÓ DE L’AJUNTAMENT A CÀRREC DE L’ALCALDE DEL MUNICIPI, SR. ADOLF SANMARTÍN BESALDUCH, I REINES 2010. • 23:30 hores. ACTE DE PROCLAMACIÓ DE LES REINES DE FESTES 2011. Mantenidors de les festes: germans MERCÈ i JOSEP MARIA CRESPI NICASIO. Lloc: Pavelló municipal cobert. Els assistents disposaran de la corresponent cadira gratuïta per a presenciar l’acte de proclamació dins del Pavelló. Al finalitzar aquest, se sortirà a la pista per a iniciar el ball. • 0:30 hores. ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA AQUARIUM Lloc: Pista del Pavelló municipal. Preu de l’entrada: GRATUïT.

36


DIUMENGE, 31 DE JULIOL • 12:00 hores. MISSA MAJOR, AMB EL CORRESPONENT ACOMPANYAMENT DEL GRUP DE CORDES I VEUS DE CERVERA. Lloc: Església Parroquial de l’Assumpció. • 18:00 hores. XXVIII EDICIÓ DE LA CARRERA A PEU DE CERVERA. Recorregut urbà: Plaça Maestrat, C/ Vallada, passeig Cova Fonda, C/ Planet i C/ Nou. Lloc d’eixida: Plaça Maestrat. Organitza: Club Atletisme Baix Maestrat. Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera i Diputació Provincial de Castelló. Col·labora: Club Ciclista i Senderista de Cervera, Cooperativa Agrícola San Isidro de Cervera, Electro Hiper Europa (Grupo Ballester) i David Aguado. Premis: en metàl·lic, trofeus, medalles i camisetes. • 23:30 hores. REPRESENTACIÓ DE L’OBRA DE TEATRE “Dionisia porta papé”. Lloc: Pavelló municipal cobert. Preu de l’entrada: 3 Euros. Escrita i dirigida per Moisés Solé. Duració de l’obra: 50 minuts.

37


DILLUNS, 1 D’AGOST • 10:30 hores. PARC INFANTIL. S’invitarà a tots els assistents a refrescs. Lloc: Pista del Pavelló municipal. • 12:00 hores. CONCURS DE “TORTILLES DE PATAQUES” I POSTERIOR DEGUSTACIÓ. Organitza: Associació d’Ames de Casa i Joventut de Cervera. Premi a la millor tortilla: recorregut gratuït al SPA TERMAL de Peníscola. • 19:00 hores. BALL TÍPIC INFANTIL DE LA CARABASSA, JOTA i DANSA. Lloc: Plaça Maestrat. Organitza: Exc. Ajuntament de Cervera. S’obsequiarà als balladors amb una bossa de llepolies. • 23:00 hores. BALL TÍPIC DE LA CARABASSA, JOTA i DANSA. Lloc: Plaça Maestrat. S’obsequiarà a cada ballador amb una botella de cava. Edat mínima: 14 anys. • 0:30 hores. “FESTA EIVISSENCA” (tots vestits de blanc) AMB LA DISCO MÒBIL “DISMO IV”. Preu de l’entrada: GRATUïT.

38


DIMARTS, 2 D’AGOST • 8:00 hores. MARXA SENDERISTA Recorregut: Cervera, el Pero, la Cerverola, Cova de l’Àguila i Cervera. Temps de durada: 2 hores. Organitza: Club Ciclista i Senderista de Cervera. Sortida: Plaça Maestrat. • 11:00 hores. CONCURS DE DIBUIX PER ALS MÉS MENUTS. Lloc: Pavelló municipal cobert. Organitza: Ramón Alcácer. Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. S’obsequiarà a cada participant amb un regal. Edat mínima de participació: a partir dels 3 anys. Els dibuixos s’exposaran a l’Ermita de Sant Sebastià per a la festivitat de la Mare de Déu de la Costa: dissabte, 10 de setembre, de 17 a 20 hores. • 14:00 CONCURS DE PAELLES. Lloc: Plaça Maestrat. Organitza i Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. Premis: Primera millor paella un pernil i segona millor paella una espatleta. S’entregaran en el mateix moment. A banda, es donarà a cada colla 2 botelles de vi i 1 meló. • 19:30 hores. DESFILADA DE CARROSSES I DISFRESSES. L’entrega de premis (una espatleta per cada carrossa) tindrà lloc de nit a la pista del Pavelló municipal perquè es puga menjar durant el sopar. Termini d’inscripció: dimarts 26 de juliol (al mateix Ajuntament o a la Biblioteca durant els dies de venda de tauletes). •

21:00 hores. SOPAR A LA PISTA DEL PAVELLÓ MUNICIPAL. DONAT QUE LES ENTRADES SÓN GRATUÏTES, ES DEMANA ALS COMENSALS QUE TOTES LES BEGUDES S’ADQUIRISQUEN A LA BARRA DEL PAVELLÓ

22:00 hores. DUO PACÍFIC Preu de l’entrada: GRATUïT. 39


DIMECRES, 3 D’AGOST •

8:00 hores. CONSTRUCCIÓ DE CARAFALS. Es recorda al veïnat que NO APARQUEN als C/ Vallada i C/ Barsella, de 7:00 a 12:00 hores, amb l’objectiu de facilitar l’entrada a la Plaça dels corresponents tractors i carafals.

• 14:00 hores. DINAR POPULAR DE DONES. Lloc: Pavelló municipal cobert. Preu: ja ho anunciarà la Junta directiva. Al finalitzar el dinar, cercavila amb la XARANGA l’AMPASTRE i posterior “BECERRÀ” a la Plaça del Maestrat. Organitza: Associació d’Ames de Casa i Joventut de Cervera. • 18:30 hores. VISITA GUIADA A LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CASTELL. Lloc de sortida: Placeta del Campanar. • 19:30 hores. ENTRADA DE BOUS. Ramaderia Germans Bellés, de La Torre d’En Besora. • 24:00 hores. ACTE DE RECONEIXEMENT PÚBLIC A AQUELLS VEÏNS PROPOSATS PER LES ENTITATS. • ACTE SEGUIT: ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA MAGIA NEGRA Preu de l’entrada: GRATUïT.

40


DIJOUS, 4 D’AGOST • 10:00 hores. “SARDINÀ”. Organitza: Ginés Abril, Amadeu Inglés i José Antonio Sales. Preu esmorzar: 1 Euro. • 12:00 hores. ENTRADA DE BOUS. Ramaderia Manuel Herrera, d’Alcalà de Xivert. • 16:00 hores. CONCURS DE GUINYOT. Organitza: Mesón Celina. El primer dia el Mesón obsequiarà els participants amb un refresc i el darrer dia s’entregarà als quatre finalistes una espatleta per a cadascun. A banda, l’Ajuntament entregarà els corresponents trofeus. • 17:00 hores. CONCURS DE BIRLES. Organitza: José Cuartiella i Carlos Querol. Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. • 18:30 hores. BOUS A LA PLAÇA Ramaderia Manuel Herrera, d’Alcalà de Xivert. •

22:00 hores. SOPAR DE CABASSET. DONAT QUE LES ENTRADES SÓN GRATUÏTES, ES DEMANA ALS COMENSALS QUE TOTES LES BEGUDES S’ADQUIRISQUEN A LA BARRA DEL PAVELLÓ

Al finalitzar el sopar: acte de reconeixement per part de l’Ajuntament a l’equip cerverí de “balonmano”, guanyador de la Lliga Comarcal Escolar 2010-2011 (categoria alevina). Seguidament, ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA QUARTET MEDITERRÀNIA. Preu de l’entrada: GRATUïT.

41


DIVENDRES, 5 D’AGOST •

9:30 hores. CERCAVILA A CÀRREC DE LA XARANGA L’AMPASTRE.

• 10:00 hores. “SARDINÀ”. Organitza: Ginés Abril, Amadeu Inglés i José Antonio Sales. Preu esmorzar: 1 Euro. • 12:00 hores. ENTRADA DE BOUS. Ramaderia Germans Bellés, de La Torre d’En Besora. • 16:00 hores. CONCURS DE GUINYOT. Organitza: Mesón Celina. • 17:00 hores. CONCURS DE BIRLES. Organitza: José Cuartiella i Carlos Querol. Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. • 18:30 hores. BOUS A LA PLAÇA Ramaderia Germans Bellés, de La Torre d’En Besora. S’avançarà la mitja part a les 19,30 hores. • 20 a 21:30 hores. “GRAN PRIX LOS PERETS”: concurs de jocs on diversos equips hauran de mostrar les seues habilitats davant els jònecs. - Els equips es compondran de 5 participants majors de 18 anys. - Per a participar s’hauran d’inscriure, necessàriament, a la barra del ball. Data límit: dimecres, 3 d’agost. - Els organitzadors es reserven el dret a limitar el nombre de grups. En cas de produir-se un excés de grups inscrits, es seleccionarien mitjançant sorteig que tindrà lloc dijous de nit, a l’hora del ball. Premi al millor equip: una espatleta. Organitza: colla LOS PERETS, en commemoració del XXVè Aniversari de la seua creació (anys 1987-2011). Col·labora: Exc. Ajuntament de Cervera. • 22:00 hores. BOU EMBOLAT. Ramaderia Germans Bellés, de La Torre d’En Besora. • 0:30 hores. ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA FABULOSA. A la mitja part: acte de reconeixement a la colla LOS PERETS per part de l’Ajuntament. Preu de l’entrada: GRATUïT. 42


DISSABTE, 6 D’AGOST • 10:00 hores. “SARDINÀ”. Organitza: Ginés Abril, Amadeu Inglés i José Antonio Sales. Preu esmorzar: 1 Euro. • 12:00 hores. ENTRADA DE BOUS. Ramaderia Manuel Herrera, d’Alcalà de Xivert. • 16:00 hores. CONCURS DE GUINYOT. Organitza: Mesón Celina. • 17:00 hores. CONCURS DE BIRLES. Organitza: José Cuartiella i Carlos Querol. Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. • 18:30 hores. BOUS A LA PLAÇA. Ramaderia Manuel Herrera, d’Alcalà de Xivert. • 22:00 hores. BOU EMBOLAT. Ramaderia Manuel Herrera, d’Alcalà de Xivert. • 0:30 hores. ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA MUNDO. Al finalitzar l’orquestra, continuarem la festa amb la DISCO MÒBIL EGIDO I. Preu de l’entrada: GRATUïT.

43


DIUMENGE, 7 D’AGOST • 10:00 hores. “SARDINÀ”. Organitza: Ginés Abril, Amadeu Inglés i José Antonio Sales. Preu esmorzar: 1 Euro. • 10:30 hores. MISSA PELS DIFUNTS FILLS DE CERVERA. Lloc: Ermita de Sant Sebastià. • 12:30 hores. ENTRADA DE BOUS. Ramaderia Germans Bellés, de La Torre d’En Besora. • 16:00 hores. CONCURS DE GUINYOT. Organitza: Mesón Celina. • 17:00 hores. CONCURS DE BIRLES. Organitza: José Cuartiella i Carlos Querol. Patrocina: Exc. Ajuntament de Cervera. • 18:30 hores. BOUS A LA PLAÇA. Ramaderia Germans Bellés, de La Torre d’En Besora. • 23:00 hores. CINE FAMILIAR. - Projecció de diverses pel·lícules de la cartellera actual, de les quals l’espectador, per votació, en triarà una. - Prèviament es projectaran alguns fragments de la pel·lícula rodada a Cervera l’any 1994 “El día nunca por la tarde” (Director: Julián Esteban. Actors i actrius principals: Fernando Guillén Cuervo, Emilio Gutiérrez Caba i Charo López).

44


DILLUNS, 8 D’AGOST • 19:00 hores. REPRESENTACIÓ DE L’OBRA DE TEATRE INFANTIL “Alibabà i els 40 lladres”. Companyia invitada: XAROP TEATRE. Lloc: Pavelló municipal cobert. • 21:30 hores. TORRADA DE CARN, LLONGANISSES I BOTIFARRES, acompanyada per la DISCO MÒBIL EGIDO I. Lloc: Pista del Pavelló municipal. Organitza: Exc. Ajuntament de Cervera. Preu de l’entrada: 5 Euros (inclou el pa, vi i llimonada).

Es recorda que els comensals s’hauran d’apuntar i pagar, previament, a la Biblioteca (dies 25 i 26, dilluns o dimarts), per telèfon (el dia 27, al 964-498172) o a la barra del mateix Pavelló durant les nits de ball.

45


RACÓ CULTURAL

46


QUI SOM I D’ON VENIM? Manuel Artola L’any 2009, durant les Jornades Culturals a l’Ermita, el catedràtic Joan Ferreres i Nos ens va donar una excel·lent conferència aprofitant la presentació del seu llibre “Territori, població i economia de la Bailia de Cervera a l’Edat Mitjana”. El llibre té una importància capital per a tots aquells que vulguen conéixer la història del Baix Maestrat, en especial de Cervera i els termes que en l’Edat Mitjana formaven la seua Bailia (Cervera, Sant Mateu, Traiguera i el Mas dels Estellers, Canet, La Jana i el Carrascal, Càlig, Xert i la Barcella, Rossell) i no hauria de faltar en la biblioteca de tots els amants de la història de la comarca. Després d’haver-lo llegit, m’atreveixo a fer un xicotet resum i a recomanar la seua lectura per conéixer un poc més qui som i d’on venim. Està dividit en tres apartats principals: territori, economia i població dels vuit pobles que formaven l’antiga Bailia de Cervera. En aquest resum, sols destacaré, i de forma succinta, el que es refereix a Cervera. En primer lloc, la importància del Castell en tota l’Edat Mitjana. Les Cartes pobles que fan referència als primers pobladors del terme. La convivència de tres comunitats religioses: moros, jueus i cristians. La conservació dels topònims sarraïns: Xirosa, Mossul, Exaudí, etc. El llistat dels cognoms dels primers repobladors: Ballester, Salvador, Xerta, etc. La dispersió de la població pel terme en “masos”. Els privilegis de Cervera com a cap de la Bailia: forn de pa, ferreria, hospital, etc. Cervera tenia el privilegi de ser el lloc on s’impartia justícia i en què es recaptaven les rendes dels altres llocs de la Bailia. L’autor fa un estudi econòmic de la vila i els masos, on es pot destacar: Als segles XIII i XIV els repobladors dediquen principalment el 30% del terme a l’agricultura i el 70% a la ramaderia. El cultiu de la vinya representava el 20% de les terres conreades, destacant que en el Castell de l’orde de Montesa hi havia un celler important on es recollia el vi procedent dels impostos i censals. El conreu dels garrofers era el més important de la Bailia, i ocupava un 15%. Els cultius de terra pa o terra campa i cereals per a farina i aus de corral el 40%. Oliveres un 10% i petites hortes a la vora de barranquets el 2%. Ferreres i Nos fa una important descripció de les partides del terme a l’Edat Mitjana, amb la seua toponímia i l’evolució històrica, destacant els bovalars i les deveses de Cervera. Alguns noms d’aquestes partides han desaparegut o la seua terra ha estat integrada per una altra partida: Alber, Bostal, Figueral, Shorts, etc. El nom d’aquesta última partida és curiós perquè representava el tros de terra que per sorteig es donava als nouvinguts. L’autor fa un exhaustiu estudi dels pastors i les terres de pastura, que a causa de la gran extensió del terme i al fet que l’orde de Montesa les arrendava a Sant Mateu i Càlig es van convertir en una font de conflictes. La ramaderia al terme es caracteritzava perquè no hi havia grans ramats (pocs passaven de 400 caps de cabres o d’ovelles). L’any 1510 hi havia 41 propietaris de ramats amb 5.500 caps. Els masos foren petites unitats de producció agrícola i ramadera que amb gran importància demogràfica i econòmica són els grans desconeguts. Els serveis a la vila estaven representats pels artesans: ferrer, pedrapiquer, carnisser, etc. Els notaris, capellans i frares eren els col·lectius més importants per a l’organització politicoadministrativa de la Bailia

47


UNA EXCURSIÓ A CERVERA DEL MAESTRAT Josep Joaquim Sorlí Moliner Diuen que de les casualitats surten les millors troballes. Potser serà cert. Veritablement ha estat tota una casualitat la troballa d’una columna en un diari d’època. Principalment per tres motius: el primer perquè parla de Cervera, el segon pel seu autor (M.B.) i el tercer per com està escrit. Tot començà buscant informació en les edicions del diari Correo Ibérico: Diario Católico, editat a partir de 1902, per fer aquest article que havia de tractar sobre l’agricultura a Cervera Desenes d’articles i columnes podem trobar en les quals s’ha escrit de Cervera i de la seua història. Fins aquí, res destacable. La primera novetat començà quan llegint el diari veig, per tercera vegada, una referència històrica passada molt per damunt: “... No hi ha dubte qu’l Rey d’Aragó Pere II la va fer seua à primers del sigle XIII, pero se pergué enseguida...”. Sols ho havia vist escrit dos cops per dos historiadors: Escolano i mossén Betí. Primera sorpresa! Manuel Betí Bonfill fou un personatge singular de la història de tot el Maestrat, i especialment de Sant Mateu, on se’l recorda, a banda de ser fill de la vila, per la seua tasca eclesial i pels seus múltiples treballs històrics d’arreu dels pobles de la nostra comarca i, sobretot, de Sant Mateu. Pot ser considerat per molts historiadors del Maestrat com el que inicià el treball històric de base, ja que recopilà una gran base de dades, va publicar multitud de textos històrics i va ser reconegut amb diversos premis de l’època. Gràcies a ell es disposen de moltes dades i fets històrics dels nostres pobles. Doncs bé, a l’acabar de llegir l’article vaig veure que estava signat per les inicials M.B. Sens dubte mossén Betí. Segona sorpresa, ja que és el primer article fet per mossén Betí que parla de Cervera fora de la seua publicació local “Los Ángeles”. La tercera sorpresa és com i quan està escrit. Està escrit en un català-valencià (digueu-ho com vulgueu però escriviu-lo) no normatiu... És l’any 1908. Recordem que fins a l’any 1932 no es publicaran les Normes de Castelló per a l’escriptura correcta del nostre idioma. Bé, doncs, al Correo Ibérico: Diario Católico, any VI, núm. 1.231, pàgina 2 del dia 2 de març de 1908, mossén Betí escriu una columna sobre una excursió a Cervera. Recordem que per aquestes dades encara queden reminiscències de la Renaixença a Catalunya amb excursions arreu del país redescobrint la història dels pobles. Els contactes entre mossén Betí i certs cercles culturals catalans estan plenament demostrats en diversa documentació i amb els premis i reconeixements que se li atorgaren des de Catalunya. Per aquestes tres raons: perquè parla de Cervera (encara que siguen dades que ja es coneixien i que, com el cas dels gojos, ja van ser publicats en “Los Angeles”), per qui ho escrigué i amb l’idioma que ho va fer, crec de la seua importància i transcripció literal (excepte els gojos de la mare de Déu de la Costa que són els mateixos d’ara): “Una excursió á Cervera del Maestrat Es pintoresch lo punt ahont está Cervera. A llevant se veu lo mar Mediterrani, qual blavor fa resaltar les veles blanques de les barques peixeteres; dins la terra. Vinaroz l’industrial, l’agricola Benicarló y Peñíscola, la antiga Chersoneso, plena de recorts histórichs; a l’esquerra, tirant á tremontana, Montsiá, lo gegant centinela de la frontera catalana, y’ls plans d’Ulldecona. Tot aixó es veu de Cervera, quals cases s’escampen voltant un cim que corona lo seu tan nombrat castell. ¡Qui sap quan fou fundada l’antiga Vila de Cervera!. Lo cert es quan era fortalesa molt estimada dels moros que l habitaven en temps de la dominació en Espanya. Es probable que’l Cid la conquistara despues de Morella y la perguera molt pronte. No hi ha dupte que’l Rey d’Aragó Pere II la va fer seua á primers del sigle XIII, pero se pergué enseguida, segons mos asegura Escolano. Diuen uns que Cervera fou conquista del Templaris, atres que dels Hospitalaris. Es cert y segur asó últim. Un pergamí encontrar 48


fa poch en l’archiu municipal de Sant Matheu, mos hu aclare y confirme. D. Alfons, ahuelo de D. Jaume, ja feu donació al Mestre del Hospital Guido de Mahú entre atres torres y castells, del de Cervera, <<si quando Deus ae dederit in manu christianorum>>. la qual se feu en Girona per l’abril de 1171, es dir, 62 anys ans de conquistar Don Jaume Penyíscola. Més tart, en 1233, quan este Rey conquistà Penyíscola, se rendiren també Cervera y altres castells vehins, y don Huch de Pollalguer, Mestre del Hospital en Espanya, prengué posesió de Cervera y sos termes. Ningú ignore que á la extinció dels Templaris passaren los bens d’estos y los dels Hospitalaris á la nova orde de Sant Jordi y Ntra. Sra. De Montesa, y que Cervera fou cap de la taula maestral de l Gran Mestre, hasta que Pere de Thous vá passarla a Sant Matheu. Pos hasta ara poch la Rectoria de Cervera, la desempenyaven los montessians baix lo nom de Priorat, y es clar que sempre era elegit hú dels principals de la Orde. Hi ha en Cervera –y es llàstima que estiga en un altar pobre y en punt humil,- una image de la Mare de Deu d’induptable antiguetat, tal volta del sigle XIII. Es de fusta, sedent, y du’l Niño en brás. La mala costum, seguida en tot lo país, fá que vaje vestida, robantli la veneració que apart lo seu significat cristià, té aquella escultura, tal volta dels temps de D. Jaume. Allí la veneren baix la invocació de Mare de Déu de la Costa, y fou gratissim pera mi que encontrantme en dita vila feen la novena á la imag y al final cantaren els goijos en la nostra llengua, lo que’m cridá l’atenció, no manco que la tonada, suau, dolsa y devota. No entench de música y no puch doná la nota d’aquella tonada, pero ahí va la lletra dels goijos, fills sense dupte d’algun Prior montessiá, qui demostrà no coneixe d’ingeni y inspiració trayentne en vers tan poetich tan de partit de la invocació de la Costa. Del mateix deu ser la noven, també en valencià y ben escrita y devota. Los goijos, escrits tal vegada lo sigle XVI, son com seguix: Goigs de Nostra Senyora de la Costa, en la Parroquial de la Vila de Cervera, pera sos devots”.

49


EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ETNOLÒGIC DE CERVERA. REALITAT O FICCIÓ? Casto Sorlí Moliner La història no solament narra fets o anècdotes, sinó que s’encarrega d’estudiar les societats i reflexionar entorn a elles, d’ací que s’ha cregut convenient efectuar este breu article. Cervera, el terme de Cervera, disposa d’un abundant patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnològic forjat al llarg dels mil· lennis. Entre alguna de les causes cal valorar la proximitat a la costa mediterrània, nexe de cultures i civilitzacions, o la ubicació estratègica formada per llomes amb bona visualització de l’entorn. Este patrimoni és ric en nombre, però també pel que fa a classificacions tipològiques: públic-privat, urbà-rural, agrícola-industrial-religiós, iber-romà, islàmic-cristià, etc. Quant al nucli urbà i castell podem obtenir referències d’alguns historiadors, eclesiàstics o arquitectes per avaluar l’evolució del municipi a partir d’una visió particular. Viciana (1564) indicava el creixement urbà del poble: villa con trezientas casas de vecinos (...) esta de mucho en aumento de casas como se demuestra por muchas que de nuevo se labran. Mundina (1873) també va fer una simple i representativa descripció: se halla esta villa sobre una cumbre de una pequeña colina (...) los edificios están agrupados alrededor del monte en forma de anfiteatro (...) i comptabilitzava 2.067 habitants en 550 cases i 312 barraques o “chozas”. En Mundina es fa visible, per tant, el creixement urbanístic conseqüència del creixement demogràfic de finals del XVIII i XIX. F. Miralles (1902) comentava: en lo más alto de la población se halla situado un antiquísimo castillo del cual solo quedan algunas torres desmoronadas y derruidas murallas, pero aún se ve una cisterna bien conservada y un algibe que perteneció al palacio del Maestre, el cual fué completamente arrasado á principios del siglo XIX. Sarthou (1913) observa: las calles son estrechas, tortuosas y desniveladas, sin pavimento ni alumbrado (...). Més recentment, Alonso Bayón (1995) comentava de Cervera: se sitúa a los pies del castillo, manteniendo su antigua trama medieval de calles estrechas, tortuosas y empinadas que siguen las curvas de nivel para mejor adaptarse a la topografía del terreno. Las casas, en su mayoría de mampostería, son de dos o tres pisos, conservando muchas de ellas arcos de medio punto en sus portadas. Actualment s’han desenvolupat moltes obres en edificis públics i privats d’acord amb els avanços en l’ús de la llum, potabilització i distribució d’aigua, noves tecnologies, mecanització del transport, utilització de nous materials i tècniques constructives, etc. Per altra banda, desapareixen dia a dia les façanes originals, la distribució típica de les dependències, la simetria paisatgística, terrats i teulades originàries, cups, cisternes, portalades de pedra de mig punt o amb llindes, corrals, torres, portals i altres elements o edificis històrics. Alhora desapareixen del panorama molts materials habituals (fusta, pedra, rajola) per altres poc singulars (metall, ceràmica o marbre de tonalitats impactants), així com les dimensions originàries de portes, bans (obertures), finestres, teulades, etc. Major ha estat l’oblit i el desconeixement del patrimoni rural dispers. Cal dir que este oblit i la no interferència de la mà humana ha permés la seua perdurabilitat, encara que de forma decadent. Lògica és la impossibilitat de mantindre o rehabilitar tot el patrimoni rural: més de setanta masos i corrals, dèsset sénies, centenars de barraques de tipologies constructives variades, una fàbrica, una vil·la rural, diverses alqueries, una rajoleria, fonts, centenars de pous i cisternes, centenars de quilòmetres de marges, refugis de pedra, paranys històrics, forns, eres, etc. Possiblement és poc respectuós oblidar allò que hem heretat sense intentar transmetre a les pròximes generacions allò més significatiu, almenys, en el conjunt. Serà capaç o voldrà el poble de Cervera conéixer el seu patrimoni, mantindre’l, difondre’l i transmetre’l a les futures generacions? Serà possible al cap d’unes dècades interpretar el conjunt del Castell, nucli antic i possibles ravals amb l’estructura medieval? Serà possible entendre la Sénia dels Pericans d’ací uns vint anys sense vore l’aqüeducte, almenys en posició vertical? Què podrà fer-se quan haurà caigut la barraca de pedra en sec més gran i monumental del terme, donats els actuals despreniments de pedra? Hi haurà algú, algun col·lectiu, administració o llei que impedirà l’edificació d’un xalet o construcció similar al costat d’algun jaciment o construcció mil·lenària descriptiva de la identitat històrica i cultural local? Podrà algun dia recuperar-se el traçat “perdut” d’assegadors i els marges que el delimitaven amb les basses, abeuradors i serrades? Com farem entendre l’economia i cultura de 50


l’esforç del passat sense molins, oliveres i abancalaments centenaris o sense la Carrasca d’Exaudí? A mode d’exemple, només cal dir que molts cerverins ja mai podran vore, in situ, els gravats mil·lenaris d’alguns indrets del terme de Cervera, alguns, per sort, dibuixats o fotografiats. Possiblement totes o la majoria de les famílies cerverines ens veiem representades en estes línies, tant pel que fa a accions positives com negatives, però la història serveix per a açò, per informar, argumentar i per reflexionar, possibilitant una anàlisi que reoriente objectius i recursos. Cal dir, que hi ha possibilitats jurídiques en vigor i altres que poden desenvolupar-se per a tractar algunes d’estes situacions, no totes, però mai cap llei ni reglament podrà desenvolupar millor aquesta tasca, al contrari, que la voluntat i conscienciació d’un poble per mantindre i transmetre el seu patrimoni. Finalment, es proposa als interessats conéixer o reflexionar entorn al pla de protecció i difusió arquitectònica de Sant Mateu, com a cas pròxim, o la recent publicació del pla de conservació del casc antic de Peníscola com a exemple, més o menys, similar.

51


CERVERA JA NO ÉS CERVERA Ramón Fuster Besalduch (Ramón de Damaso) El que abans era Cervera Ho aniré relatant Era mol poqueta cosa Però ha anat prosperant.

Per a guanyar un Euro d’ara Mireu el que vaig a dir Treballant la dona i jo Els dos, tres dies i mig.

La part de la Cova Fonda ¡que més es pot demanar! Era un comú de basura ¡mira ara com està!

Vaig nàixer l’any 1924 Ja tinc 87 anys I al portar molts anys de vida Algunes coses puc contar.

Ella guanyant vint pessetes I jo guanyant-ne vint-i-cinc Feu números i ho sabreu Si és veritat el que us dic.

Jo sempre havia vist el castell Mol erm i mol derrumbat Ara de dia el restauren I per la nit ben iluminat.

Cervera era un poble pobre Terme rústic i treballós No vivien de la terra Apenes vuit o deu llauradors.

Després la gent de Cervera Ja ens anarem espabilant Sortint cap a l’estranger El poble anà millorant.

L’ermita de Sant Sebastià Estigué molts anys assolada L’han restaurat de maravilla I a quedat mol arreglada.

Els demés veïns del poble Tots anaven a jornal Guanyant 4 o 5 pessetes Miseria i algo de fam.

Jo vaig conéixer Cervera El casc antic en roïnes Totes les cases assolades I el demés ja t’ho imagines.

També s’ha fet un passeig Si no l’heu vist el voreu L’han fet a la carretera Que va cap a Sant Mateu.

Parlo de l’any 32 Es van construir les aceres Els carrers eren de terra Quan plovia les relliscades a parelles.

Han restaurat totes les cases I els carrers adoquinats Els que venen a visitar-ho Es queden maravellats.

Jo soc un home de camp No llisc ni se de lletra Tot el que us estic contant Us ho dic per experiència.

Per a no fer-ho tan llarg Pasaré als anys cinquanta Cervera encara era pobra ¡Cuantes coses feien falta!

El camí del cementeri Que ara volta tot el castell És un paseo-jardí I abans pareixia un fardell.

Com encara no havia aigüa Que és de gran necessitat Per a fer les teues feïnes Havies d’anar al camp o al corral.

Arribes a les piscines Fins al poliesportiu Una pista per a l’hivern I una altra per a l’estiu.

Del 30 de juliol fins al 8 d’agost A Cervera del Maestre arriben les Festes Majors Si veniu a visitar-mos, voreu de primera mà Les moltes maravelles, que este auelo us està contant.

Quan jo vaig casar-me Que era l’any cinquanta-tres Encara havia misèria Encara no sobrava res Les olives de Tortosa Van ser la lluna de mel.

Si gires cap a la dreta Voras margens mol ben fets Està la pista de tenis I els columpios per als xiquets.

52


LA GLASADA Gòria Ganga Naixia a França un nou dia d’esperances oblidades amb treball tothora amb ganes per dur els estalvis a casa. Passats uns mesos, Cervera a poc a poc despertava quan tots els xiquets corrien vers els pares que tornaven. La vila la renaixia: nous cerverins, nova passa, tornaven a la rutina amb la bossa ben folrada. I any rere any, a Cervera, hom resistia la nàfra de la passada glacèra i la contessa guanyaven. Cerverins i cerverines avui tot és recordança d’aquella gesta valenta que omplí el poble i la nissaga!

Mil nou-cents cincuanta-sis, quan arribà la gelada. Cervera amb trágicament, fins el cor anà glaçant-se. Tot el poble ben unit per la sembra congelada, va quedar-se sense veu i sense camps d’esperança. Amb l’ànim descoratjat i en l’aspra mísera plana, vàren sofrir el greu dolor i emigraren cap a França. Setembre, mes de verema, mes de silenci i de llàgrimes, encetaren la sortida amb el cor dintre de l’ànima famílies que es partiren, sols xics i ancians restaren; amb la passa corferida a cercar els seus guanys anaven. Autocars, autos de línia maletes, trens i enyorança emprenien noves rutes: per sobreviure marxaven!

53


LA MAR Gòria Ganga

PLAÇA DEL MAESTRAT Gòria Ganga

Jo veig la mar des del meu poble de Cervera, al fons llunyà, vers cap a l’est, on la invisible ratlla de color separa els fons marí de la matèria. Tot és de color blau, color de cel, talment perla nacrada. M’encisa el mar que veig, i, des de lluny diviso un raig de llum com un espill de llunes, a Cervera. D’aquí, de la muntanya del Maestrat et vetllo, mar, de l’univers, estrella tresor obert de la mediterrània. Ets un llençol d’amor i de sofrença que trenques els esculls als peus del nostre pit!

En mig del cor vivent del nostre poble, hi ha la plaça central del Maestrat. L’encapçala la Casa de la Vila i la germana Llar dels jubilats. Tot es mou al seu volt dia per dia hi reposa el record del temps passat. La plaça és el niu fèrtil de Cervera on brosten tots els fets més importants. Xiquets, xiquetes juguen plens de festa voltant la Font, o l’Arbre encimbellat. Els avis i àvies fan aquesta plaça curulla de xerrades com abans. Les dones fan la compra si hi ha fira, i uns cerquen les botigues o l’estanc. Fadrins i les fadrines xiuxiuegen o van a la taberna a festejar. Abans, carros, cavalls… Ara automòbils hi tothora tractors amunt i avall. La plaça és testimoni d’alegries i centre de les festes exultants. És l’escenari viu de nostra història, que els cerverins ens cal de recordar. La plaça que ha restat sempre florida com una rosa encesa i delirant!

54


HIMNO A CERVERA Lletra: F. Orti Música: F. Sales

¡Viva Cervera! ¡Viva mi Patria! La verdadera, llena de gracia. De tu invicto Castillo a la sombra y mil veces de sangre regado, lo llenaron de orgullo y de honra los hijos que al mundo tú has dado. Tú luchaste por la Independencia, tú no fuiste jamás nunca esclava, tú lloraste la vil indolencia de aquel pueblo que te avasallaba. Fuiste fiel a tus santos deberes, fuiste noble en tus bellas grandezas, fuiste valiente, cual tú siempre eres, en tus honores, glorias y riquezas. De la Patria, tú eres la primera, que adoro con fe verdadera, y mil veces antes moriré, que tu nombre olvidar podré. Tienes por Madre-Patrona a la Virgen de la Costa, que es el florón que atesora, honra, paz y gloria nuestra. Virgen Santa de mis bellos amores, Virgen pura de mis mil ilusiones, Virgen casta llena de primores, a Cervera llenad de favores. Cervera la buena, Cervera la bella, ¡Viva Cervera! ¡Viva! ¡Viva!

55


56


Festes de Cervera del Maestrat