01 primeres vins 2017.indd 1
23/10/16 19:45
de vins de Catalunya Tast a cegues
2017
Jordi Alcover Sílvia Naranjo Amb la col·laboració de Joan Nebot Sergi Sevé Maties Salom Carles Xuriguera
01 primeres vins 2017.indd 5
23/10/16 19:45
SUMARI 8
15
21
27
35
Com funciona La Guia
Després de 13 000 vins
El consum de vi català
El tast ideològic
La Guia i l’encaix de la publicitat
40
61
69
83
101
Tops
Troballes
Tast de vins experimentals...
Abans de plegar
DO Alella
115
137
DO Catalunya
DO Cava
DO Conca de Barberà
283
319
367
377
415
DO Montsant
DO Penedès
DO Pla de Bages
DOQ Priorat
DO Tarragona
209 223 DO Costers del Segre
241 DO Empordà
423 463 478 489 DO Terra Alta
01 primeres vins 2017.indd 7
Vins sense DO
Llista de cellers
Índex de vins per marques
23/10/16 19:45
COM FUNCIONA
LA GUIA
A l’hora de presentar els resultats del tast de cada vi, hem pensat, sobretot, en no fer perdre el temps a ningú. És per això que hem optat per la imatge, sinònim de comunicació instantània i directa i més actual pel que fa al temps disponible per a qualsevol consulta. Per això hem intentat adaptar el que volíem explicar de cada tast als elements que millor s’hi esqueien; a continuació n’expliquem els detalls.
8
01 primeres vins 2017.indd 8
23/10/16 19:45
Com funciona La Guia
ELS COLORS i les formes ENS DESCRIUEN ELS TIPUS DE VI
Vi blanc tranquil
Vi negre tranquil
Vi espumós o d’agulla blanc
Vi blanc tranquil amb criança en bóta
Vi negre tranquil amb criança en bóta
Vi espumós blanc o d’agulla amb criança en bóta
Vi dolç, vi ranci o vermut
Vi rosat tranquil
Vi espumós o d’agulla dolç
Vi rosat tranquil amb criança en bòta
Vi espumós o d’agulla rosat
Vi espumós o d’agulla rosat amb criança en bóta
ELS COLORS ENS DESCRIUEN ELS TIPUS de cava o vi espumós
Cava o vi espumós Brut Nature
Cava o vi espumós Brut Nature criança en bóta
Cava o vi espumós rosat
Cava o vi espumós Brut
Cava o vi espumós rosat criança en bóta
Cava o vi espumós Brut criança en bóta
Cava o vi espumós dolç o semisec
9
01 primeres vins 2017.indd 9
23/10/16 19:45
Com funciona La Guia
FITXA DE MOSTRA Nom del vi
Maridatge o amb què el podem acompanyar
Nom del celler
Puntuació Preu
Vi d’Altura Les Manyes 2013 – Terroir al Límit Préssec, Maduixa, Taronja, Extraordinari, Llaminer, Original, Herbes aromàtiques, Oxidat, Mandarina
Garnatxa negra Fudre / Fudre (10 mesos)
1 H
9.67 180 € Tast 19-07-16
Collita pròpia. Llevats espontanis
Tipicitat
Fermentació
Criança
Hores d’espera a copa
Mesos de criança
Tipus de raïm Valoracions del tast
Data de tast Recomanacions
AMB QUÈ ACOMPANYAR EL VI (MARIDATGE)
Aperitiu
Marisc
Arròs
Carn vermella, caça
Peix
Formatge
Sobretaula
Paté i foie
Postres
origen varietal, elaboració i servei dEL VI
Pràctiques d’agricultura ecològica, integrada o biodinámica
Totes les varietats són autòctones
Varietat autòctona Catalunya
Vi de guarda
Es recomana decantar el vi abans de consumir-lo
10
01 primeres vins 2017.indd 10
23/10/16 19:45
Com funciona La Guia
Indicacions sobre les tècniques d’elaboració dels vins Solera: seguit de bótes que contenen vi de moltes collites, on envelleixen barrejats. Es fa servir per a vins dolços envellits i per a vins rancis.
Ampolla (mètode ancestral): Inici, final de fermentació i criança a dintre de l’ampolla. Ampolla (mètode tradicional): Segona fermentació i criança a dintre de l’ampolla.
Tina de ceràmica: Fermentació o criança del vi en tines de ceràmica.
Bóta: Fermentació o criança del vi a dintre d’una bóta de fusta.
Tina de terrissa: Fermentació o criança del vi en tines de terrissa.
Cossi Plàstic: Fermentació o criança del vi a dintre d’un dipòsit plàstic.
Bóta oberta: Fermentació – maceració del vi amb les pells en bótes obertes.
Cup subterrani: Fermentació o criança del vi en cup subterrani.
Apagat: operació per la qual es deté la fermentació alcohòlica d’un vi mitjançant l’afegit d’alcohol vínic, per tal de preservar els sucres naturals del most amb l’objectiu de fer un vi dolç.
Dipòsit de ciment: Fermentació o criança del vi en dipòsit de ciment. Dipòsit inox.: Fermentació o criança del vi en dipòsit d’acer inoxidable.
Dolç de verema tardana: Consisteix a deixar sobremadurar el raïm al cep per tal d’aconseguir més concentració de sucres dins el gra, necessaris per a elaborar-ne vi dolç.
Mares: Criança del vi amb els sediments de la fermentació. Maceració carbònica: Fermentació del vi en dipòsit tancat, normalment amb el gotim sencer. Ou de formigó: Fermentació o criança del vi en dipòsit de formigó en forma d’ou.
Dolç de Botrytis: És el vi dolç elaborat amb raïm de verema tardana, però florit per un fong que absorbeix l’aigua del gra concentrant els sucres (botrytis cinerea).
Sol i serena: Criança i envelliment del vi a la intempèrie en damajoanes de vidre.
Esperes a Copa Molts bodeguers ens diuen que el seu vi cal obrir-lo amb x temps d’antelació, perquè si no es fa així no s’expressa del tot. Bé, nosaltres fa anys que, a proposta d’un dels membres del grup de tast, apartem els vins que pensem que necessiten una estona per obrir-se: el numerem i l’apartem a la copa, un cop servit, i reservem l’ampolla tapada fins que considerem que ja està prou obert per ser tastat. El temps que ha esperat cadascun dels vins amb els quals hem aplicat aquest procediment s’indica de la següent manera: 1 H
11
01 primeres vins 2017.indd 11
23/10/16 19:45
Com funciona La Guia
com cal entendre alguns descriptors de la Guia En el nostre mètode hi ha descriptors que poden tenir diferents sentits i significats segons el tipus de vi al qual vagin associats. Expliquem a continuació què indiquen en cada cas. Animal
En el cas d’un vi negre, al·ludeix a un deix metàl·lic que recorda el gust de la sang. No acostumem a fer servir aquest descriptor si un vi presenta aromes de carn fresca i crua, però sí quan arriba a suggerir la sang. No es tracta, doncs, d’un descriptor positiu. En el cas d’un muscat o d’un sauvignon blanc, indica directament olors de suor. Elegant
En altres anyades havíem posat “equilibrat”, però ens va semblar més exacte aquest terme, que inclou l’equilibri entre tots els descriptors, però alhora l’harmonia amb la qual es combinen en el conjunt del vi. Oxidat
És un terme ambivalent, atès que si s’aplica a un vi negre tradicional (un criança o un reserva com els coneix el mercat), no és en absolut positiu; vol dir que ha perdut la frescor, el nervi, i que el temps li ha passat per sobre abans de millorar-lo. Si es tracta d’una vinificació de la darrera fornada, és possible que aquesta oxidació sigui part del conjunt; l’ús de terrissa acostuma a incorporar aquesta oxidació com una de les característiques que aporta. En blancs passa el mateix: cal pensar que la vinificació tradicional fuig de l’oxidació i busca la frescor, mentre que alguns dels nous procediments (brisats, vins sense sulfits) per fermentar fins i tot la fomenten. L’oxidació en els dolços de solera o de sol i serena és una part indispensable d’aquests tipus de vins, i per tant el descriptor “oxidat” és gairebé imprescindible si es tracta d’un vi dolç de qualitat. En el cas d’escumosos de llarga criança, l’oxidació pot ser el contrari de la frescor, però no té per què ser negatiu atès que aporta aromes que es complementen perfectament amb els derivats de la criança a l’ampolla (autòlisi). Mineral
Al·ludeix a la llicorella: pedra calenta al sol, pissarra en estat pur. Un altre tipus de registre mineral seria el que incorporen els vins d’Alella, el del sauló, que recorda sobretot l’aroma que desprèn l’aigua 12
01 primeres vins 2017.indd 12
23/10/16 19:45
Com funciona La Guia
mineral i certa salinitat. En cap cas és un descriptor negatiu, aporta profunditat als vins i els dóna una dimensió extra en la seva connexió amb el territori. Original
Quan diem “original” volem dir que no hi ha gaire vins com aquest dins la seva categoria. No és un terme sempre positiu, només indica que ens ha sorprès per algun registre que no esperàvem, o per la combinació d’alguns que no acostumen a anar junts en un vi. Sec
En el cas dels vins negres, es refereix a un deix secant en el seu comportament en boca: no es tracta d’un aspecte positiu. En el cas dels vins blancs, descriu més aviat un caràcter oposat al dels vins dolços o molt afruitats. En el cas dels escumosos és una característica bàsica dels brut nature; un regust sec en el postgust que convida a beure més. Fresc
Bàsicament seria el contrari de l’oxidació. Pot haver-hi casos en els quals les dues qualitats coincideixin, però són comptats. Frescs són els vins vius, joves, que presenten aromes potents de fruita madura i de flors. Mai no té a veure amb la temperatura de servei del vi. En el cas dels escumosos, la frescor acostuma a ser patrimoni dels vins més joves. Especiat
Molt sovint les aromes especiades provenen de la mateixa varietat, com és el cas de la trepat o la sumoll: pebre, clau d’olor, etc. També és el cas de la syrah amb la violeta o la regalèssia. La resta d’espècies que puguin aparèixer ho fan per associació amb el fet que les barriques aporten aromes torrades, com ara passa amb la canyella. Vi de guarda
Molt sovint un vi negre que resulta sec en boca necessita més repòs en ampolla, i és per això que suggerim guardar-lo una temporada. Normalment aquest descriptor es fa servir quan es detecta qualitat en un vi però al mateix temps falta harmonia. Això s’aconsegueix amb una guarda del temps que calgui, però sempre en condicions òptimes de temperatura, llum i humitat. Crema, Pastisseria
En vins negres pot aparèixer associat a les aromes làctiques de la fermentació, que amb el pas per bóta esdevenen més o menys torra13
01 primeres vins 2017.indd 13
23/10/16 19:45
Com funciona La Guia
des o dolcenques. En vins blancs s’associa sempre amb criances o fermentacions amb fusta, i el tret més habitual és la poma al forn d’un pastís clàssic. En vins escumosos es refereix a pasta de full o brioix, però també a pera o poma caramel·litzada o a crema pastissera clàssica. Fruits secs
Les aromes torrades de la fusta poden suggerir ametlles i avellanes torrades, sobretot en vins blancs passats per bóta. En vins escumosos, sobretot en els brut nature, no és estrany trobar un deix de la pell torrada dels fruits secs en el postgust.
Els cítrics Llimona
Associada a un vi negre, acostuma a aparèixer en vins procedents de collites complicades, en les quals el raïm ha entrat verd al celler: no és un descriptor positiu. En el cas de blancs i escumosos, llevat que hi sigui en excés, aporta acidesa i frescor, i ha de ser considerat com una qualitat. Taronja
En les noves elaboracions, sobretot de garnatxa negra o roja, apareix aquest fruit com a novetat. Aporta frescor, dolçor i una acidesa moderada. Mandarina
Alguns d’aquests vins negres porten aquesta nota cítrica una mica més enllà, arribant a la mandarina. També alguns vins blancs o rosats més complicats la poden incorporar. Aranja
Més aromàtica que la llimona, quan apareix afegeix alhora un punt més dolç i un altre de més amarg. Fa els vins blancs una mica més estructurats.
14
01 primeres vins 2017.indd 14
23/10/16 19:45
Després de 13 000 vins Jordi Alcover
La darrera edició de La Guia es venia només pel canal de llibreries, que ara hem complementat amb l’accés al canal de quiosc. Enguany, com si fos una extensió de la nostra col·laboració diària a les pàgines d’El Punt Avui, hem arribat a un acord amb el primer diari català d’abast nacional, que pensem que dóna suport i afegeix coherència i difusió a La Guia. Suposem, doncs, que estem arribant a persones que no ens coneixien o que mai havien fullejat un dels nostres volums. A tots vosaltres, no només donar-vos la benvinguda sinó també desitjar-vos que gaudiu del llibre i dels vins que decidiu comprar per posar-nos a prova. I com sabem que ens llegeixen lectors nous, enguany el cos ens demana prudència a l’hora d’escriure aquest text: mai perquè hagin canviat prou les coses, mai per por del que pugui passar; sinó perquè veiem que tots els termes d’un debat que vam despertar ara fa nou anys des d’aquestes pàgines i que vam atiar en les edicions posteriors estan molt confosos i barrejats, i l’enèsim anàlisi d’aquests termes podria avorrir més d’un. Això passa sempre que les coses estan en un procés de canvi, no és estrany que sigui així. Però no creiem que calgui encetar nous temes per no embolicar més l’empanada mental que tenen aquells que encara intenten conciliar dues propostes que són, definitivament, clarament contradictòries. Aquestes propostes, com ja haureu endevinat, són les clàssiques: varietats autòctones (o tradicionals) i varietats foranes. Les dues versions dins la gamma d’un celler, els cupatges, la permissivitat de les DO, els arguments acrobàtics dels professionals saltant entre una tendència i una altra... són fets que formen part d’una transició que ha d’acabar de determinar quina ha de ser la via de futur pel vi català. Nosaltres hem volgut des del primer dia construir un concepte que molts no han entès mai, o no han volgut entendre: un concepte que determini, fugint d’una diversitat que no té cap mena de lògica ni de qualitat intrínseca, què és realment el “vi nacional català”. Dins 15
01 primeres vins 2017.indd 15
23/10/16 19:45
Després de 13 000 vins
un territori tan petit no té sentit parlar de tanta diversitat, i amb els disbarats que s’han arribat a fer (el 50% de la superfície de vinya dedicada a vi tranquil és vinya de varietat forana), es fa palès que aquesta diversitat és cosa dels darrers 50 anys en els quals gairebé ningú ha pensat en el que calia fer per preservar la identitat del territori català i del seu vi. Ja ens estem acostant a fer l’esquelet d’aquest concepte. Val a dir que ha costat convèncer elaboradors i comunicadors que calia fer l’esforç de pensar més, de treballar no només a curt termini, de buscar un camí per fonamentar un discurs comercial permanent i propi, intransferible i difícilment imitable. Després parlarem dels eixos d’aquest concepte, però precisament perquè ens n’estem acostant, pensem que de moment no cal embolicar més la troca: les idees estan llençades a l’aire, i les ha pres molta gent dins el sector com a pròpies, sí, però, finalment, les ha pres. Entre els cellers està més estesa encara l’acceptació d’aquestes propostes i, entre les accions que més sovintegen a la vinya ara mateix, la més freqüent és l’empelt de ceps de varietat forana amb vergues de varietat autòctona; és a dir la transformació de la vinya en autòctona aprofitant l’edat del cep. Això vol dir que no s’haurà d’esperar més temps del compte per tenir vi de vinya vella de les varietats tradicionals. És evident, doncs, que l’oportunitat de la vinya catalana, per no afegir una altra crisi a la que venim patint des de fa ja massa, rau en l’empelt. Però per arribar a aquesta conclusió calen més esforços que tenen a veure amb generar un debat constant i frontal amb la idea de provocar canvis en la realitat del vi català. Aquesta ha estat durant vuit anys la tasca de La Guia que teniu a les mans. Ara, però, ens pertoca una altra comesa, que consisteix en reflexionar sobre el fons de la nostra activitat. En els tastos s’han generat sovint controvèrsies al voltant de quin és el propòsit d’un vi, quin és el seu objectiu quan el tastes. Hi ha fórmules molt repetides que comentarà el Joan Nebot en el seu text, però el que ens interessa d’aquest text és la finalitat que hi ha darrere d’un vi. La base d’aquesta línia de pensament rau en dos plantejaments previs: el primer, el fet indiscutible que el que fem és crítica d’un producte que té facetes molt diverses. Així doncs, pot arribar a obra d’art o ser prova de la vulgaritat més espantosa, i de vegades, molt poques, pot ser les dues coses alhora. La crítica de vins, doncs, ha d’escoltar els paràmetres d’altres disciplines en les quals els especialistes opi16
01 primeres vins 2017.indd 16
23/10/16 19:45
Després de 13 000 vins
nen i analitzen diversos productes –llibres, música, pintura, etc.– en funció de la seva experiència. Des d’aquest punt de vista, un vi pot donar molt més de si mateix: si anem a buscar la seva raó de ser, la pensada de l’emissor del producte abans del destí i el gaudi del receptor, molts vins s’entenen força més bé, pel sol fet que un raonament condueix a l’altre. És veritat que hi ha un punt d’aventura en fer-ho amb el mètode de tast a cegues, però també ho és que fa cinc anys no ens havia arribat aquesta pensada: potser perquè fins fa tres no estàvem preparats per treballar en aquest sentit. Quan fem crítica de vins busquem un producte com més proper a l’original millor; és a dir, busquem vi, busquem l’expressió directa del raïm. Així doncs, com menys fusta millor, com menys llevats conduïts millor, i com menys cupatges arbitraris, millor La veritat és que, nou anys després, poques vegades errem en el diagnòstic sobre la voluntat d’un vi mentre l’estem tastant: més d’un tastador visitant s’ha quedat sorprès de les converses que algunes ampolles generen entre nosaltres, atès que no tenen gaire a veure amb el gaudi o la presència d’aromes agradables, sinó més aviat amb una qüestió semàntica. I és que tastem per jutjar la qualitat del vi, no del cupatge ni de la fusta de la bóta, ni tampoc del llevat emprat per tal que el vi derivi cap a una aroma o una altra. El vi és suc de raïm fermentat i com que això esdevé de manera natural, només premsant-lo, és evident que qualsevol procediment afegit que el distorsioni ha de ser considerat una manipulació posterior que l’allunya de l’original i de l’expressió directa del territori: en resum, pot ser considerat una recepta. Val a dir que tenim una gradació de la importància d’aquests procediments, però el que busquem és un producte com més proper a l’original millor; és a dir, busquem vi, busquem l’expressió directa del raïm. Així doncs, com que la fusta d’una bóta és del mateix roure aquí, a França, a Argentina, a Xile, etc... i per tant els seus efectes en el vi seran idèntics i li trauran identitat, com menys bóta millor; com menys llevats conduïts millor; i com menys cupatges arbitraris que busquin la fórmula màgica del vi perfecte, millor. En el cas d’aquests cupatges, és revelador, per exemple, pensar en el destí del raïm de les 832 hectàrees de moscatell que hi ha a Catalunya, atès que no hi ha tants vins que l’esmentin en el cupatge: però la llei diu que no cal fer esment d’una varietat si no hi ha més del 15% en el vi... Tanmateix, un 15% de moscatell en un vi blanc és molt invasiu. 17
01 primeres vins 2017.indd 17
23/10/16 19:45
Després de 13 000 vins
En particular sobten les 561 hectàrees del Penedès, o les 808 de la DO Catalunya: ara que s’ha imposat el blanc de xarel·lo, hem de dir que molts presenten un perfil aromàtic que no sembla específic d’aquesta varietat. La Sílvia Naranjo us parlarà de què en pensem de la informació que té a l’abast el consumidor, de la maniobra amb la qual el vi pretén ser reconegut com un producte alimentari, però sense estar subjecte a la normativa a la qual estan sotmesos la resta dels aliments; i el més inversemblant és que els viticultors se’n surten. El segon plantejament previ ens proposa un objectiu afegit: destriant el gra de la palla dins la diversitat que els darrers 50 anys de vinya han construït com argument provisional, crec que des del primer dia i de manera inconscient estem intentant dibuixar el que de debò seria una ampolla de vi català. No creiem en les definicions polítiques del tipus “vi català és tot aquell produït a Catalunya” per diverses raons: perquè tots els cellers treuen pit en fer un vi amb varietat autòctona, i més encara en recuperar o plantar-ne una a la seva finca; perquè cada any més, quan treuen un vi i no es poden estar de dir que té cabernet sauvignon dins el cupatge, automàticament es disculpen dient que “no es nota”; perquè cada vegada són menys els “especialistes” que encara no saben quines són les varietats pròpies catalanes, perquè cada vegada s’escolta menys allò de “quant de temps ha de passar per considerar una varietat com a autòctona?”; i perquè les definicions polítiques no serveixen per a la vinya. És a dir, per molt que estigui plantat a Catalunya, un cep de cabernet sauvignon, de merlot, de syrah o de chardonnay (per citar-ne només quatre) sempre serà de varietat internacional, per ser suau i no escriure “globalitzada”. Vi català, per a nosaltres, és el vi fet amb varietats tradicionals catalanes, adaptades al nostre clima des d’abans de la fil·loxera com a mínim; i diem des d’abans de la fil·loxera perquè és el període en el que les empreses encara no tenien tot el poder sobre la vinya. No es tracta, doncs, només que els vins siguin agradables i estiguin tècnicament ben fets. Això, que no és sempre així, és el mínim exigible per sortir al mercat, és una obligació que com diem no sempre es compleix. No es tracta d’afirmar que “hi ha vins bons fets amb varietats foranes” per declarar-se després moderadament a favor de les varietats tradicionals, només per por de semblar un taliban (sic) de les autòctones. Es tracta d’entendre el que hi ha en joc, molt més 18
01 primeres vins 2017.indd 18
23/10/16 19:45
Després de 13 000 vins
important que el gaudi de quatre “professionals” a qui els arbres no deixen veure el bosc. Cal definir i deixar-se estar de mitges veritats, mitges mentides, i d’un tou d’hipocresia que pertany al segle passat. Vi català, per a nosaltres, és el vi fet amb varietats tradicionals catalanes, adaptades al nostre clima des d’abans de la fil·loxera com a mínim; i diem des d’abans de la fil·loxera perquè és el període en el que les empreses encara no tenien tot el poder sobre la vinya. Llavors el pagès reproduïa la diversitat varietal de vinya en vinya tot replantant amb les vergues de la poda del camp del costat. Aquesta ha de ser la base històrica de la vinya catalana, el punt de partida de la construcció del concepte modern de vi nacional català. Aquesta base històrica serà relativament diversa perquè el territori ja ho és: això és alhora un avantatge i una dificultat, atès que costa centrar el focus en un argument concret que penetri als mercats amb contundència. Però encara som hereus de la tradició de vendre vi per fer esperit o per enfortir el d’altres contrades i, per tant, som hereus d’una tradició de fer vins a l’engròs, que encara dura segons les dades de venda de vi català a granel. L’arrogància i la ignorància dels nous temps poden crear la il· lusió que la història es canvia en un no-res, però els fets són tossuts i les inèrcies del segle XX encara duren. S’ha fet molt en els darrers anys, però la immensa majoria de la feina està per fer. El més important, però, és que després de publicar els arguments –i de parlar-ne tant com hem pogut– per defensar aquestes propostes, el mercat s’ha girat i ara obliga als bodeguers a no parlar només dels preus baixos dels seus productes, a no voler reproduir més vins d’altres contrades més barats que l’original sempre francès, ja que els compradors internacionals estan farts d’imitacions; ara el mercat els demana originalitat i compromís amb el seu territori, discurs propi i potser, només potser, una mica d’orgull de vendre un producte català arreu del món. Si hem contribuït a que els fonaments de tot això siguin una mica més sòlids, estarem encantats de saber-ho. Els cellers, molt sovint, consideren que és una deshonra fer publicitat. Malauradament, estem en un món en el què la comunicació és cabdal per vendre, i aquesta manca d’inversió en promoció és incoherent perquè els cellers tenen una prioritat al cap: vendre, vendre i vendre Per acabar, només farem esment d’una contradicció més en l’actitud d’alguns cellers, que poc a poc va deixant espai a concepci19
01 primeres vins 2017.indd 19
23/10/16 19:45
Després de 13 000 vins
ons una mica més modernes a mida que es va consumint més vi català al mercat intern. No fa gaire un cellerer ens deia que ell considerava aquest espai com el seu marge immediat de creixement, la seva oportunitat per sobre, fins i tot, de l’exportació. Molts cellers posen tot l’esforç en els mercats exteriors, afegint uns costos importants que, en cas d’ésser invertits a Catalunya, probablement tindrien un rendiment més alt, atès que l’exportació té el costum de demanar preus més que competitius. Però els cellers, molt sovint, consideren que és una deshonra fer publicitat. Malauradament, estem en un món en el què la comunicació és cabdal per vendre, i aquesta manca d’inversió en promoció és incoherent perquè els cellers tenen una prioritat al cap: vendre, vendre i vendre. N’hi ha molts que inverteixen exactament zero euros l’any en promoció, d’altres que ni tan sols estan disposats a col·laborar per tal que sigui possible remunerar la feina dels professionals que, per exemple, estem tastant per fer, any rere any, l’única guia de vins que hi ha hagut mai a Catalunya. Sense un bon pla de comunicació i promoció cap producte triomfa, i amb plans genèrics dissenyats des de les DOs no s’aconseguirà ni de bon tros tota la difusió que necessita el món de vi. Cal un canvi d’actitud, tot pensant que el creixement del fenomen “vi català” en el mercat local, ara mateix, té més a veure amb una qüestió política que impulsa al consumidor conscient a no comprar vins espanyols, que no pas amb els mèrits derivats d’una bona tasca general de comunicació. De tot això us en parlarà el Sergi Sevé, que us farà cinc cèntims de la seva percepció en ser el contacte de La Guia amb els cellers participants. Esperem que el nou estil de La Guia, el nou canal de venda, i la voluntat d’arribar a més públic i d’interessar a més consumidors pel fenomen del vi català, ens permetin arribar una mica més enllà cada any, fins a poder afirmar què és realment “vi català” sota la nostra consideració, i com ha esdevingut quelcom més tangible que un concepte; fins al moment en què la reacció dels cellers en aquesta direcció sigui majoritària. Tot indica que no falta gaire, però fins llavors, gaudiu dels textos que segueixen i de les puntuacions que trobareu més endavant; són l’exercici de coherència de tot l’equip, el fruit dels 1400 vins catalans tastats enguany, dels 12000 dels vuit anys anteriors, de moltes converses, pensades i conclusions, de molta feina feta.
20
01 primeres vins 2017.indd 20
23/10/16 19:45
El consum de vi català Sílvia Naranjo
Vull dedicar a la cultura del vi aquest escrit que any rere any fem els autors de la Guia de Vins de Catalunya. Potser us penseu que us deixaré anar un rotllo sobre la cultura del vi, doncs, vés per on, tot el contrari. He vingut per felicitar-vos. Així doncs, torno a començar. Felicitats consumidors perquè ens esteu fent grans: el consum de vi català ha pujat un munt!! Però parlàvem de la cultura del vi, de la cultura del vi català, per ser més concrets. Torno a començar. Es consumeix més vi català, visca! Per tant, hi ha més cultura del vi. Ai, no ho sé.... no m’acaba d’agradar... Hi torno. No sé què vol dir cultura del vi, però es consumeix més vi català... No, no queda bé... He de pensar un altre títol. De fet, no sé si he de parlar de cultura del vi català, o he de parlar només de que es ven més vi català. Perquè he de parlar de “cultura del vi” si és una expressió que no m’agrada? De fet, no m’agrada que es digui, en els circuits tancats del vi, que els consumidors no tenen cultura del vi, mentre que haurien de dir que no hi ha suficient comunicació sobre el vi. Sí, ara ho veig clar. Tornem-hi.
21
01 primeres vins 2017.indd 21
23/10/16 19:45
El consum de vi català
Títol: El consum de vi català segueix augmentant any rere any. Subtítol: Les dades xoquen amb la realitat, atès que la comunicació per part del món vinícola és completament insuficient. Sí, ja pots girar la pàgina. Comencen les meves impressions al voltant de La Guia 2017. La novena.
22
01 primeres vins 2017.indd 22
23/10/16 19:45
El consum de vi català
El consum de vi català segueix augmentant any rere any Les dades xoquen amb la realitat, atès que la comunicació per part del món vinícola català és completament insuficient No sé si hi ha cultura del vi perquè no crec en aquest concepte que algú va inventar per pal·liar un èxit molt discutible en el mercat, i no només aquí sinó també a altres contrades... El consumidor no sap prou de vi, i gairebé mai és culpa seva. El consumidor coneix unes poques marques, però ni tan sols coneix el més important: les varietats del vinyar català. Amb un exemple ho entendrem millor: “T’agrada la carn o el peix?”. Si és la carn, la següent pregunta podria ser: “Quina carn? Vedella, porc, pollastre, ànec...” Si dius vedella, fins i tot podem filar més prim: “Quin tall? Com el cuines? Quin punt de cocció prefereixes?” Hi ha un munt de preguntes que us podríem fer i les sabríeu respondre totes. Fem-ho amb el vi: “T’agrada el vi?” Si dius sí, seguiré preguntant:” Vi negre, vi blanc, vi rosat?” Si dius negre i et segueixo preguntant, digui el que digui començaran els silencis, les incomoditats: “Quina varietat? Vi jove o passat per fusta?”... Només cal una pregunta més, perquè el respecte pel consumidor ha de ser màxim: “Com t’agrada?” O, “quines marques coneixes?” És molt trist no connectar amb totes les persones a qui els agrada el vi i que no en consumeixen més perquè no saben escollir ja que els manquen dades. Ara bé, com ja he dit abans, no és culpa seva: desconeixen el que els agrada perquè el sector vinícola mai no ha invertit prou en fer-los-ho saber. Si volem vendre més s’haurà de comunicar millor per tal que el públic tingui informació sobre els productes, i no només ho han de fer els cellers, sinó tots els professionals alhora. Un altre exemple ens ho explicarà també. En les pel·lícules americanes, quan algú demana una copa de vi, ho fa per la varietat: —Un chardonnay, o un merlot, o un pinot noir. 23
01 primeres vins 2017.indd 23
23/10/16 19:45
El consum de vi català
Encara no ho he sentit aquí, això: —Un trepat si us plau... o un xarel·lo... —o bé—: Tens garnatxa blanca de la Terra Alta? El sector del vi vol vendre més aquí, a Catalunya, però gasten molt poc en comunicació. En el sector del vi, la publicitat només la fan els grans cellers i és prou normal perquè les campanyes de televisió són cares. Però quan parlem de publicitat, només l’entenem com la televisiva? Hi ha més comunicació després de la televisió, per exemple: la informació del contingut de l’ampolla. Més del 60% de les ampolles de vi català que hem tastat en aquesta novena edició no contenen la informació bàsica que necessitaria qualsevol consumidor per escollir una ampolla de vi per ell mateix. Si, en el sector alimentació, la gran majoria de compres estan orientades a l’autoservei, per què en el sector del vi EL CONSUMIDOR HO TÉ TAN DIFÍCIL? Aquest sector ha de ser capaç d’assumir que si el vi ha de ser considerat com un aliment i estar present en la dieta, ha de fer encara molts deures. Així doncs, si el vi és un aliment tal com s’especifica i corrobora al Parlament, fem un llistat de la informació “normal” que haurien de tenir les ampolles de vi, per així ser considerades com un aliment “normal” (Estic una mica irònica, oi?). La contraetiqueta “normal” (segueixo irònica) hauria de contenir: • Anyada (normalment es troba a l’etiqueta), però hi ha vins que no la tenen i un munt de caves en els quals tampoc s’especifica. • Varietats d’elaboració del vi, totes i amb els percentatges que corresponen dins el cupatge. Dic totes perquè l’elaborador pot no especificar un 15% del que hi ha dins una ampolla de vi. No dic que passi sempre, dic que pot ser, segons la normativa legal vigent. El cas és que una contraetiqueta normal hauria de detallar el 100% del cupatge amb els percentatges de cada varietat. • També hauria de dir si el vi és jove, si ha passat per bóta i, si és així, el temps que s’hi ha estat. O bé, si ha passat per àmfores de terrissa, i també el temps que s’hi ha estat. O si és un vi jove, cal especificar data de consum preferent. Un vi negre del 2014 passat per bóta 12 mesos i comprat avui, al 2016, serà un vi correcte en el marge de temps de compra 24
01 primeres vins 2017.indd 24
23/10/16 19:45
El consum de vi català
i fins i tot donarà per un parell d’anys més, però un vi jove negre del 2013 comprat al 2016, serà molt, molt més problemàtic, llevat que la matèria primera sigui de gran qualitat, cosa que no és la norma. En el cas dels vins escumosos encara s’haurien d’especificar més coses, a més d’anyada i varietats, com ara la data de degollament: volem comprar el producte en el període òptim de consum, que no hauria de superar, llevat d’excepcions preparades per fer-ho, els 12 mesos després de sortir de la cava. Cal afegir, també, els paràmetres de les criances en bóta del vi, en cas que procedeixi, ja que el vi base d’alguns vins escumosos passa per fusta. Informació, informació i més informació perquè els clients puguin informar-se, com amb qualsevol producte alimentari. Hi ha qui ho està fent sense que els obliguin, fent xixines l’argument de qualsevol excusa. De fet, grups de productors com ara Clàssic Penedès, que ja han posat fil a l’agulla en aquest sentit. I hi ha més coses: En qualsevol cas, s’ha d’afegir més comunicació: ha d’haver-hi un sector de premsa del vi fort i professional. Una de les primeres frases que vaig sentir en aterrar en aquest món i que segueixo sentint avui en dia és: “Jo, sobre vins dolents, no escric”. No s’entén una premsa que només parla del que és bo i que mai critica res. No hi ha cap premsa, de cap sector, que no es plantegi dubtes o crítiques. Un sector que no és crític amb ell mateix mai avançarà, ja que costarà el doble que el públic se’l cregui. Llavors torno a la pregunta, hi ha cultura del vi? I responc: no hi ha comunicació de qualitat dins del món del vi català. Podríem donar-li mil voltes però només hi ha una solució factible... Mai cap consumidor s’interessarà per un producte del qual no té prou informació ni a l’ampolla, ni als mitjans de comunicació, sigui quin sigui, no només a la televisió. Si els aficionats no saben què és el que els agrada, sinó hi ha referents, no hi pot haver compra continuada: massa dubtes a l’hora de decidir. Les piulades no són suficients, però tots els cellers haurien de tenir un compte a Twitter, per exemple. Per tant, amics de La Guia, consumidors de vi català, sou uns herois... Des d’aquesta plataforma intentem ajudar-vos des de fa nou anys amb l’experiència de milers de vins tastats. Us donarem la in25
01 primeres vins 2017.indd 25
23/10/16 19:45
El consum de vi català
formació necessària per poder comprar: varietats, criances, anyades si el celler ens la indica a l’etiqueta... Si no hi és no és que ens l’haguem oblidat, és que no la trobareu a l’ampolla, i per aquesta raó mai no podrem garantir que les dades que us lliurem seran les que corresponen a l’ampolla que us caigui a la mà. En tot cas haureu de fer l’esforç de conèixer per vosaltres mateixos segons aneu tastant quin tipus de vi us agrada: apunteu la marca, feu una foto, consulteu les varietats a La Guia; si us ha agradat tasteu un altre de característiques similars... Si us agraden les dues ja tindreu la informació bàsica per conèixer el vostre gust i així podreu demanar als restaurants, a les botigues especialitzades, al supermercat.. Us sentireu segurs i anireu descobrint mica en mica quin estil de vi és el “vostre”. N’hi ha per omplir la cistella durant molt temps, no defalliu... gràcies per seguir, any rere any, aquí, amb nosaltres. Ah,.. me n’oblidava! Això de la cultura del vi és un eufemisme creat per acollonir pagesos.. no en feu ni cas.
26
01 primeres vins 2017.indd 26
23/10/16 19:45