3 DE DESEMBRE Dia internacional de persones amb Discapacitat (o amb altres capacitats?)
L’Organització Mundial de la Salut, defineix la discapacitat com el concepte que agrupa les deficiències, les limitacions de l’activitat i les restriccions de la participació, definint aquests termes de la següent manera: -
Deficiències: problemes que afecten una estructura o funció corporal Limitacions de l’activitat: dificultats per executar accions o tasques Restriccions de la participació: problemes per participar en situacions vitals.
Tot i així, en els últims anys, s’ha produït un debat social envers el terme “discapacitat” ja que hi ha persones i col·lectius que aposten més per fer ús del concepte “diversitat funcional”, entenent-lo com una paraula més inclusiva i sense distinció de capacitats i oportunitats. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i basant-se en la normativa que regula el procediment per al reconeixement de discapacitat, que relaciona deficiència i funcionalitat, distingeix les discapacitats de la següent manera:
FÍSICA
SENSORIALS
COMUNICACIÓ I PARLA
INTEL·LECTUAL
DERIVADA DE TRASTORN MENTAL
Per entrar en cada una d’aquestes tipologies, us proposem un treball reflexiu en base a la literatura juvenil, posant-vos en la pell de cada història que us presentem a continuació amb unes ulleres d’oportunitats!
R.J. PALACIO “August Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s’ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a l’escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l’escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és...Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l’August. Aconseguirà que els seus companys l’acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?”
Wonder narra la història d’un jove amb una malaltia minoritària, reconeguda com el “Síndrome de Treacher Collins”. Aquest diversitat física es caracteritza per una malformació craniofacial, que típicament afecta a pòmuls, orelles, ulls i mandíbula. Des de l’experiència, August ens comparteix la difícil situació de
l’etapa pre-adolescent i adolescent, tot i que després d’un llarg treball personal, aconsegueix l’acceptació dels seus conviure amb aquest trastorn en companys i companyes.
Empatitzeu amb la vida d’August?
Heu viscut experiències semblants en el vostre entorn?
Us heu imaginat mai què suposaria per vosaltres conviure amb una diversitat física?
La família Bélier és una pel·lícula centrada en dos focus principals: la música i la comunicació. La família de la Paula, la protagonista de la història, utilitza altres mitjans de comunicació, i és que tant la mare, com el pare i el germà pateixen sordesa. Ella és la mediadora de la família en tots els àmbits. Es comunica amb llenguatge de signes i això li permet traduir tot allò que arriba a la família. El joc de la pel·lícula es troba en el somni de la Paula: ser cantant i estudiar música, un món, el qual la família no hi posa barreres i on la protagonista haurà de lluitar si vol complir els seus somnis.
Les persones amb discapacitat som persones com tu. Tot i això, potser no saps què fer quan ens veus, com adreçar-te a nosaltres i com comunicar-t'hi. Per això, et donem alguns COCARMI: COMITÈ CATALÀ DE REPRESENTANTS DE PERSONES AMB DISCAPACITAT
Mira'm a la cara i de prop, i evita posar-te les mans o altres objectes a la boca (un xiclet, un bolígraf...). No moguis el cap ni et giris mentre parles. Parla amb naturalitat: vocalitza bé, però sense exagerar ni cridar. Pots fer gestos naturals per comunicar-te: em serviran de suport.
Confirma si t'he entès. Si cal, fes servir paper i bolígraf o repeteix-me el que calgui. . També em puc comunicar en llengua de signes. Per a mi, el contacte és una manera de comunicar-me, no t'ho prenguis malament.
L’Olaf no és un ninot de neu, sinó el protagonista d’aquest conte. Per mostrar-nos la seva vida, l’Olaf utilitza la
Coneixeu algú amb síndrome de Down?
metàfora envers la vida dels ninots de neu, fent-ho des de de la més gran tendresa, sensibilitat i delicadesa.
Quina relació teniu amb aquesta persona? Com es relacionen els altres amb aquesta persona?
I és que la màgia de la història es troba en el seu missatge, fent que els lectors i lectores entrin a la història des de les
emocions, sense distincions ni etiquetes.
Com seria la relació amb aquesta persona si fos familiar/ amic vostre?
El que en cap moment es diu és que l’Olaf és un nen amb
Síndrome de Down.
Mar Pavón i Maria Girón
Cristopher és un jove de 15 anys que un dia, des de la finestra de casa, descobreix que han matat el gos de la veïna. Al llarg de tot el llibre, Cristopher intentarà trobar l’entrellat d’aquest assassinat. En la major part, la seva passió per les
matemàtiques i la seva habilitat per observar seran la clau per desencallar el misteri. Però no li serà tan fàcil, ja que no li agrada que el
toquin, prefereix estar sol i té dificultats per descodificar els dobles sentits de les frases. “El model detectiu obsessionat amb el distanciament i l’anàlisi dels fets, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten”. I és que en Cristopher és autista.
Mark haddon
Coneixeu algú que convisqui amb el TEA (Trastorn de l’Espectre Autista)? Sabríeu com donar suport algú autista?
ELS DIMARTS, EL MEU TIET I DÍDAC MICALÓ REBAQUE + ROGER BALLABRERA
ELS EXTRATERRESTRES
“Alguns dimarts, el meu tiet i jo sortim al parc i ens ho passem molt bé jugant a les bromes divertides. Altres, però, ell està molt trist i es queda tancat a la seva habitació. Què li passa?” Aquest és un conte infantil que explica el trastorn
bipolar des del punt de vista d’un infant. La bipolaritat és un trastorn mental crònic que afecta els mecanismes de l’estat d’ànim, accentuant l’eufòria i la tristesa. Coneixeu algú amb bipolaritat? Com creieu que deu ser el seu dia a dia? Sabeu identificar els vostres estats d’ànim?
“La Melody té una memòria fotogràfica excepcional. (...) És, probablement, la nena més llesta del seu institut...però ningú no ho sap”. “Gairebé tothom -incloent-hi els seus mestres i els seus metges- creuen que mai no podrà aprendre res” (...)
SHARON M.DRAPER
“Si pogués dir a tothom el que sent i el que sap! Però no pot, perquè la Melody no pot parlar, ni escriure, ni caminar. Té paràlisi cerebral, viu asseguda en una cadira de rodes i té una mobilitat molt reduïda. Necessita ajuda per menjar, per vestir-se i per anar al lavabo.” “(...) la Melody necessita sortir d’ella mateixa, escapar-se d’un món que no està fet a la seva mida...” (...)
T’has imaginat mai un món a mida de tothom?
Les persones amb discapacitat som persones com tu. Tot i això, potser no saps què fer quan ens veus, com adreçar-te a nosaltres i com comunicar-t’hi. Per això, et donem alguns consells generals. (COCARMI: Comitè català de representants de persones amb discapacitat) 1. Confia en mi. Comença per treure't del cap qualsevol estereotip o prejudici que tinguis sobre les persones amb discapacitat.
2. Tots som diferents. Que coneguis una persona amb discapacitat no implica que sàpigues com són tots els qui tenim aquella mateixa discapacitat.
3. 4. 5. 6. 7.
Tracta'm d'acord amb la meva edat. Si no soc un infant, evita tractar-me com a tal. Parla a poc a poc i de manera senzilla perquè t'entengui. Tingues paciència: dona'm una mica de temps i et respondré. No t'adrecis al meu acompanyant si et vols dirigir a mi. Si anem junts, camina al meu costat i al meu pas. Si estem aturats, posa't a la meva altura i mira'm als ulls. 8. Respecta el meu espai.