Issuu

DISSABTE, 23 DE MARÇ DEL 2013 ara

aracriatures Lleure/ Escola

365 batecs

L’impuls de les aules L’Obra Social de Sant Joan de Déu impulsa un programa que fa conèixer als alumnes la complexa realitat social del nostre món T. GILBERT FOTO: ESCOLES AMIGUES

ls alumnes de 1r de batxillerat de l’escola Sagrat Cor de Sarrià han conegut aquest any la realitat de les persones que viuen sense sostre. N’han conegut, hi han parlat i han sabut que són persones que han arribat a aquesta situació per una suma de factors. “El to que fan servir quan en parlen és molt identificatiu, perquè ara en parlen des de la prudència i l’empatia”, explica Marta Pomés, tutora de batxillerat de l’escola. Frases com “Són persones que s’ho han guanyat” o “Són persones que no han fet res per evitar el que els ha passat” les han eliminades del seu vocabulari per referir-se a les persones sense sostre, perquè saben de primera mà que no és així, que és molt més complex el que els ha passat. Els alumnes n’han conegut i hi han parlat i els han ajudat gràcies al programa Escola Amiga, impulsat per l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu. L’escola Sagrat Cor de Sarrià preveu en el seu currículum escolar la formació solidària i per això cada any promouen una campanya. Una de les que acostumen a fer és el voluntariat amb la gent gran, perquè els alumnes dediquin el seu temps als avis. Des de fa tres anys, també, gràcies a l’Obra Social de Sant Joan de Déu, organitzaven una xerrada als alumnes sobre els sensesostre, sobre el perfil dels usuaris dels albergs de Sant Joan de Déu que els acull. “És una realitat molt allunyada dels estudiants de l’escola, a la qual no poden accedir”, diu Pomés. I l’Obra Social els hi acostava amb un treballador i un usuari que els explicava, en una xerrada, com era el seu dia a dia. “Amb la xerrada, cada any hem eliminat prejudi-

SOLIDARITAT. Els alumnes de l’escola Sagrat Cor van decidir passar a l’acció i crear un programa d’ajuda.

cis”, cosa que es demostrava per la manera com els alumnes en parlaven després amb la tutora. “A més, a l’aula, acabaven apareixent valors que treballàvem, com ara saber valorar els punts de suport que tenim, saber treballar per l’endemà, no viure el dia a dia, saber-se anticipar”. Ara bé, aquest any l’escola Sagrat Cor i el programa Escola Amiga van decidir anar més enllà. Després d’uns anys de sensibilització, van pensar a passar a l’acció. “L’Obra Social de Sant Joan de Déu ens facilitava el material pedagògic per treballar-lo a l’aula al nostre ritme –amb els materials de la web www.365batecs.org– i això ens permetia anar aprofundint més en tot el que volíem treballar”. Un cop fet aquest procés, però, els alumnes van decidir anar més enllà i muntar una acció concreta i real. Van decidir comprar 200 sacs de dormir nous per fer-los arribar als albergs que acullen els sensesostre. I el primer pas era veure com aconseguir els diners necessaris per comprar els sacs. “Els alumnes van muntar unes paneres, amb aliments que ells aportaven, que sortejaven a través de dècims de loteria”, recorda la tutora. La

“És una realitat molt allunyada dels estudiants, no hi poden accedir”, diu Pomés, tutora Actualment hi ha una trentena de centres que participen en el programa Escola Amiga

campanya es batejava amb el nom Tapa’t i permetia que les tres línies de primer de batxillerat se les empesquessin per recollir els diners necessaris. A mitjans de gener, 5 alumnes de cada aula es van repartir pels albergs i centres de dia de Barcelona per portar els 200 sacs de dormir que ja tenien comprats. Hi van anar, van parlar amb les persones que hi eren i després van poder traslladar les seves impressions a la resta de companys. “En un exercici és molt difícil aconseguir el grau de proximitat i de realitat que ells van obtenir portant-hi els sacs de dormir”, perquè van conèixer el dia a dia dels sensesostre des de tots els vessants. “De totes les sensibilitzacions de temes que hem fet a l’escola, la dels sensesostre és la que més els ha marcat –remarca la tutora–. Quan els sentia dir «És molt dur el que viuen», tenia clar que anàvem bé perquè estaven veient amb els seus ulls unes persones que passen desapercebudes per als adolescents i, de fet, per a la societat en general”. Fent xarxa

Per la seva banda, Diana Casellas, responsable d’Escola Amiga, explica que actualment hi ha una trentena d’escoles que participen en el programa i 20 que han passat a l’acció, és a dir, que han fet una participació real per millorar una realitat que han conegut. “Justament l’Obra Social de Sant Joan de Déu vol escoles sensibles però també amigues del nostre projecte, és a dir, que s’hi impliquin, perquè és la manera com la solidaritat i el cooperativisme s’estén, i els dos conceptes estan lligat amb l’educació en valors”, explica Casellas. De fet, l’objectiu bàsic de l’Obra Social és acostar a l’àmbit escolar els valors

EXPERIÈNCIA. En una de les accions del programa Escola Amiga, un grup d’escolars van poder conèixer la feina que fan els gossos d’assistència.

ara DISSABTE, 23 DE MARÇ DEL 2013

aracriatures amb què treballen diàriament. “Treballem en quatre àmbits: infància hospitalitzada i malaltia crònica, persones sense llar, gent gran i salut mental”. A partir d’aquí, cada escola escull el tema per iniciar la fase de sensibilització. “Nosaltres els aportem un testimoni i un professional. I després, si l’escola també ho decideix, es passa a l’acció”. Solidaritat a l’aula

En aquest sentit, Laura Rubio, del Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona (GREM), apunta que “l’educació en valors forma part de l’ADN de les escoles i els centres educatius”, perquè és una formació bàsica. La novetat del projecte de l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu és que “una institució social es preocupi per la tasca educativa”, perquè tradicionalment ha estat una tasca de professors. “Ara no cal que ho facin sols, perquè l’Obra Social vol acostar-los la realitat amb què treballen per posar-ho en coneixement de les escoles”, explica Rubio. L’avantatge és que “no és una tasca teòrica, per parlar dels valors o fer grans discursos, sinó que hi ha una part pràctica, que els alumnes tenen a l’abast”. El GREM col·labora en l’Obra Social perquè volien “ajudar una entitat que treballés l’educació amb valors perquè tingui una repercussió pràctica i també una de social, perquè vagi més enllà de millorar l’expedient de l’alumne”, raona. En aquest sentit, el GREM ha ajudat l’Obra Social a construir el material didàctic i pedagògic i també a fer un catàleg d’accions que responguin a la idea “Què podem fer per millorar la realitat que hem conegut a classe”. Són petites píndoles de realitat per als escolars i petites accions socials que busquen construir un món més just. Cada dia, la web www.365batecs.org dedica un vídeo a un professional que explica una realitat diferent. Així doncs, el programa Escola Amiga visibilitza la missió de l’Obra Social de Sant Joan de Déu i alhora forma futurs voluntaris. “És un projecte que té un resultat a curt, mitjà i llarg termini, i que a més beneficia la societat”, conclou Rubio. e

La setena hora

Jaume Cela & Juli Palou Joana Raspall al que les escoles ens vestim de gala per celebrar els cent anys de vida de Joana Raspall. Celebrem la fortuna de tenir-la entre nosaltres, però, sobretot, la qualitat d’una obra literària extensa i variada. Autora de tres diccionaris imprescindibles en qualsevol biblioteca: el de sinònims, el de locucions i de frases fetes, i el d’homònims i parònims. I obres de teatre i de poesia. Bona part d’aquesta obra està dedicada al públic infantil i juvenil. Centrem-nos en la poesia i reconeguem que no és fàcil escriure’n. No ho és perquè ha de ser un art econòmic. Ni una paraula ha de ser-hi sobrera i no en pot faltar cap. Encara és més difícil quan va adreçada als més petits, perquè justament l’economia en el llenguatge que reclama s’oposa al món infantil, que acostuma a ser molt més exuberant en les seves manifestacions. A qui escriu per a aquest públic li cal semblar que és com ell. Cal que sigui capaç d’estrenar la vida en cada vers, de mirar el món com si fos la primera vegada i d’enllustrar el significat de cada paraula –gastada i pervertida per l’ús constant– per retornar-li el seu sentit més pregon. Qui gosa conrear la poesia, la dramatúrgia o la narrativa per als més petits ho fa partint d’una llarga experiència. I l’experiència només es dóna amb el pas dels anys i amb la reflexió pausada sobre els efectes del temps en la nostra manera de veure i de viure el món i a nosaltres mateixos.Elpoetaolapoetessainfantilprojecta aquesta experiència cap a un públic que pot tenir moltes coses, però que és pobre en aquest element. Per tant, podem afirmar que Raspall és una nena carregada de l’experiència del món, del bo i del dolent que és o pot ser. Però encara ens queda un element. Aquesta mirada nova i aquesta experiència del món s’han de convertir en paraules, en ritmes. Joana Raspall és una mestra excel·lent en aquest difícil exercici. Celebrem la vida d’una dona que ha estat capaç d’oferir-nos poemes com aquest:

La rel

La rel de l’arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra l’estiu i l’hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l’amic que li dóna aigua. Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador