Foto Clara Alonso
Si als Estats Units una coalició de forces progressistes que va des de l'ala esquerra del Partit Demòcrata fins a organitzacions de treballadors hispànics (d'origen mexicà, especialment, amb l'ajut de sindicalistes del seu país d'origen) passant, naturalment, per les organitzacions de defensa dels drets civils de la comunitat afroamericana ha estat capaç
de dur a la presidència de la primera potència mundial un polític no pertanyent a la classe política tradicional ni a l'ètnia que ha dominat el país des d'abans de la independència, vol dir que avui dia comencen a ser possibles canvis socials reals arreu del món. No diem això perquè creiem que Barak Obama tingui la voluntat (ni la capacitat, en
tant que simple cap de l'executiu nordamericà) de dur a terme canvis socials profunds (ni, molt menys, de posar fi a la política exterior imperialista dels EUA). Ho diem perquè el moviment popular que l'ha fet president per tal d'acabar amb el nefast govern neo-feixista de la dreta republicana és font d'esperança per a l'esquerra de tot el