Nou Treball 115

N=115 Juny 2012

Por taveu del Par t i t Social ista Un i f i cat de Catalunya Vi u

www.psuc.org

2 EDITORIAL; CONTRA LA MESURA PROHIBICIONISTA DE CIU 3 HOMENATGE A UNA LLUITADORA; VENT DE PAU, UN POEMARI DE CONSCIÈNCIA, HOMENATGE I EXPERIÈNCIA 4 ENTREVISTA A NIKOS CHOUNTIS 5 EL FRONT DE GAUCHE CONVIDAT A GIRONA 6 EL AGUJERO NEGRO DE LA BANCA ESPAÑOLA 7 CARTA AL GOBIERNO CATALÁN 8 EL PSUC VIU RECORDARÀ EL MULTITUDINARI MÍTING DEL MAIG DEL 76

2

EDITORIAL Arriba el Nou Treball de juny, i ho fa pocs dies després d’acabada la 6a Assemblea d’Esquerra Unida i Alternativa. Una Assemblea de canvis, en la que es tancava un cicle de més de deu anys marcat per la coalició electoral amb Iniciativa, però també per una particular gestió de la pluralitat interna per part de la direcció encapçalada per Jordi Miralles.

Ha estat una Assemblea marcada per la gran participació de l’afiliació. Aquest fet es podria resumir amb la xifra de 1307 esmenes presentades (gairebé el doble que en l’anterior Assemblea), però és una qüestió més de fons: s’ha dut a terme un procés participatiu des de la pròpia preparació de l’Assemblea.

El procés d’elaboració dels documents ha estat coordinat per diferents comissions, obertes a la participació de tota l’afiliació i fins i tot als amics i amigues d’EUiA. Es tracta d’una metodologia novedosa, que si bé cal acabar d’afinar, representa inequívocament un avenç cap a ser més Moviment Polític i Social.

I aquest és un dels compromisos clars de l’Assemblea, avançar decididament en ser cada com menys partit clàssic i més Moviment Polític i Social. Una organització radicalment democràtica, transparent, fraternal, respectuosa. Un bon començament ha de consistir en establir una direcció plural i col·legiada amb el treball en equip, l’esperit de consens i la capacitat executiva com a senyals d’identitat.

Un equip de direcció que estarà encapçalat per Joan Josep Nuet, escollit nou Coordinador General per una amplíssima majoria.

Nuet ha sabut encapçalar una direcció unitària, integrant al Consell nacional a totes les sensibilitats d’EUiA. Un Consell on la participació del PSUC viu ha augmentat considerablement, i el que és més important, amb una major implicació i compromís amb el treball i les tasques a desenvolupar en aquesta nova etapa.

Així mateix, s’ha de valorar molt positivament el compromís i la lleialtat cap a IU expressada als documents aprovats, i també de forma molt clara en la intervenció de cloenda de l’Assemblea per part de Nuet.

La gran rebuda a Cayo Lara per part dels delegats i delegades a l’Assemblea són una bona mostra de la identificació amb Izquierda Unida.

Finalment, hi ha hagut un gran consens entorn una altra idea força de l’Assemblea: la coalició amb ICV està esgotada, s’ha quedat petita. Ha quedat superada com a instrument de canvi i cal un nou espai de l’esquerra transformadora. Un nou espai engrescador, obert i flexible. Un procés basat en la mobilització i des de les bases socials, on es puguin establir des de fronts comuns de lluita a aliances polítiques i electorals que nosaltres sols no podem predeterminar de forma acabada, basades en acords programàtics i en el respecte a cadascuna de les parts que l’integren. Un moviment engrescador que compti amb la proposta anticapitalista front al neoliberalisme i per un canvi de model social, des de totes les tradicions de l’esquerra transformadora i ecologista, fins els moviments socials emergents.

Més enllà dels titulars de premsa, aquest nou espai no pot ser un calc d’altres fórmules que s’estan donant a Europa. És evident que cal estar molt atents a les diferents formes que estan prenent les aliances de l’esquerra alternativa a Europa, experiències que cal analitzar per incorporar-ne elements i servir d’inspiració al Nou Espai català de l’esquerra transformadora, però no es poden extrapolar models de manera mimètica per a realitats concretes molt diferents. És indiscutible el paper del Front de Gauche en la victòria d’Hollande davant Sarkozy a les eleccions presidencials franceses. Tot i que els resultats a la primera volta no van acabar sent els que apuntaven les últimes enquestes, el moviment generat pel Front de Gauche amb Mélenchon al capdavant ha aconseguit un resultat importantíssim, clau en la victòria d’Hollande i que permet per primera vegada en 24 anys trencar l’hegemonia de la dreta a les presidencials franceses.

El que passa a França sempre ha tingut el seu ressò i ha estat de gran importància per a Europa, també si parlem de l’esquerra. La

influència de l’experiència francesa ja es deixa sentir a casa nostra. Una bona mostra n’és l’acte conjunt del PSUC Viu i EUiA amb el Front de Gauche a Girona celebrat recentment.

Però encara més importants per al conjunt de l’esquerra europea poden ser els resultats de les properes eleccions gregues. L’espectacular resultat de Syriza a les eleccions del 6 de maig va trencar el bipartidisme de les retallades i la submissió als dictats del neoliberalisme salvatge, que estan enfonsant el seu país.

Les enquestes la situen ara com ara primera força en intenció de vot en la repetició de les eleccions, el que és un clar missatge del poble grec contra les polítiques d’austeritat imposades per la Troika. Syriza presenta un programa creïble, basat en les necessitats de la majoria, i és entorn d’aquest debat que s’està articulant la campanya electoral de les demés forces polítiques gregues.

S’obre pas una proposta alternativa; una alternativa que s’ha d’articular a nivell europeu, agrupant a totes les forces anticapitalistes en una perspectiva de transformació social. Una alternativa que contraposi al fracàs del model de construcció europea

projectat a partir dels interessos del gran capital, la necessitat de construir una Europa dels pobles.

No serà una tasca senzilla; davant la cada cop més important contestació social a les polítiques de retallades i el desballestament dels serveis públics, els governs responen amb la repressió. Al número de maig denunciàvem la situació dels tres joves estudiants en presó preventiva absolutament injusta i desproporcionada. Avui podem celebrar que ja siguin a casa seva, però han estat centenars les persones detingudes per participar en la vaga general del 29 de març, i se’ls demanen penes de presó absolutament delirants.

Però no ens espantaran. La via de la repressió tan sols crearà més rebuig a les seves polítiques. El govern que s’ha d’imposar amb l’ús de la força perd la legitimitat. El sistema va mostrant el seu veritable rostre; la democràcia representativa ensenya les seves vergonyes i es fa cada cop més evident la tutela dels mercats. Però hi ha alternativa; recuperem els governs per posar-los al servei dels ciutadans, el control de la política sobre l’economia, democràcia radical. Democràcia o mercats.

Contra la mesura prohibicionista de CiU Comitè Executiu del PSUC viu___________

D

avant les mesures aprovades pel Govern de la Generalitat de Catalunya de crear un fitxer de dones que exerceixen la prostitució i dels “puteros”, en l’ordre publicada el dia 29 de maig, en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat), per la qual es crearà un fitxer que reculli les dades personals, dades especialment protegides com la naturalesa sexual de la persona, i el tipus d’infracció administrativa comesa, segons l’article 56.4 de la Llei de carreteres.

Que amb l’excusa de multar pel comerç sexual en la carretera a aquestes dones, argumentant que és una falta greu l’ocupació

temporal de les zones de domini públic de les carreteres per a negociar serveis de naturalesa sexual , perquè suposen un perill per a la seguretat viària.

Que la multa podrà ser fins a 30.000 euros, tant per les dones , com pels “puteros”. Que front la hipocresia del Govern de la Generalitat, que per un costat prohibeix la prostitució a les carreteres i per altra fomenta la proliferació de macroprostíbuls. I davant la mesura prohibicionista aprovada pel govern de CiU: El PSUC-viu denunciem la creació d’aquest fitxer de dones molt desfavorides amb dades molt protegides d’aquestes persones

amb fins policials i recaptatoris, en comptes d’adoptar mesures legals i socioeconòmiqes que ajudin a aquestes dones a resoldre des de l’arrel els greus problemes que

les aboquen a aquesta situació d’esclavitud sexual i de tràfic, en un país que va decidir amb les seves politiques convertir-se en el bordell d’Europa.

3

Homenatge a una lluitadora Lluís Orri______________________________ Responsable de Moviment Republicà

E

l diumenge, 20 de maig, a l’Ateneu Popular de 9 Barris, les entitats i associacions d’aquell districte de Barcelona, així com moltes persones a títol individual, es van aplegar per retre homenatge a la nostra camarada Maruja Ruiz, per la seva trajectòria de lluita en defensa dels interessos de la classe obrera i dels sectors populars, de manera molt especial per la millora de les condicions de vida d’aquells barris que només van assolir-se gràcies a la mobilització del moviment popular i ciutadà, del qual persones com la Maruja en van ser –i en són- capdavanteres.

Es va reconèixer el nou exemple de dignitat protagonitzat per la Maruja quan va rebutjar davant de l’Alcalde de Barcelona

l’atorgament de la medalla de la ciutat com a rebuig a un govern municipal de la dreta co-partícep de les actuals polítiques neoliberals.

Hi era present també una representació del Partit encapçalada pel nostre secretari general, Alfred Clemente, com a mostra del suport a la camarada i de l’orgull de comptar-la entre nosaltres; des del convenciment que centenars de persones com ella són les que van permetre que el PSUC es convertís en l’eix vertebrador de la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals en el camí del socialisme. I des del convenciment també que és el seu exemple d’arrelament entre els treballadors i treballadores el que ens pot permetre que els comunistes tornem a jugar en les actuals circumstàncies el necessari paper per la consecució d’una societat de dones i homes lliures i iguals.

Vent de Pau, un poemari de consciència, homenatge i experiència Àngel Plà______________________________ Secretaria de Moviments Socials PSUC viu

E

n la primera part Esperit errant,es situa amb força la dualitat entre el bé i el mal, un bé, no pas escolli tentre els submisos, sinó el bé exemplificat com a rebel·lia contra l’abús, la injustícia,en les carns del gladiador al primer poema, o la lluita contra els gegants, desde l’ honestedat a No vull caritat. I també que lluita contra el seu propi destí a Inconsciència “ La verema despulla de vida uns ceps/que esperen la nova naixença”, i que ens empanya a agafar el camí de la utopia possible a Decadència “Potser una llum nova/faci créixer l’herba fresca”, on amb clara determinació es situa en contra de la teoria del final de la història de Fukuyama.

Es també aquesta primera part on l’autor ens situa en la geografia física i del cor, Plana de Vic, Pàtria Rambla, Nit freda a la carrera de San Bernardo, es en Pàtria Rambla on acarona els versos de Martí i Pol, “a l’hora tot és vell i tot canvia” o es senten els acords d’en Raimon cantant a Gregorio Lopez Raimundo “T’he conegut des de sempre”, i fa i desfà la populosa via que duu del centre neuràlgic de la ciutat cap al mar, amb sorolls, olors i presències.

Marbre, sorgeix com el poema originari, d’on floreix la consciència i el sentit d’ ésser, “Jo era aquell: l’escriptor,el solitari/l’amic de la paraula i de la veu republicana”.

Aquest és un marbre sòlidi fort, no és pas aliè que el títol del poemari aparegui en ell “no són més que identitat creada/amb marbre d’idees i amb vent de pau”. I es Cotlliure, on neix tot.

La segona part Llums i tenebres ,ens porta a un passatge més líric, íntim, en un recorregut vital, des de l’experiència. Una aparició sentimental a Polonesa, el desencís a Nit a la Cova o a Bar Pastis“en la decadència tardoral/ d’un diumenge”, descriptiu i submergit en la multitud En un concert Indie.

Destacar Contra Marinetti, on fa posició contra la mort lleugera o el sacrifici estèril “si moren homes i dones /sota estendards indignes”, i on despulla la trajectòria del controvertit escriptor italià, fundador del moviment futurista i alineat amb les tesí feixistes de Mussolini.També Oda a Margot, que en el poemari surt sota el títol de Per què?, una atracció vers una actriu de la pel·lícula d’Eric Rohmer Conte d’été de la post nouvelle vague francesa, “Per moments aquell estiu canviava/ entre foscors d’una filmoteca” amb la banda sonora de Far del Sud de Sopa de Cabra.

La lloança cap a la figura de L’stakhanovista,qui no demana res i fa qualsevol sacrifici per aconseguir la finalitat del be comú “ Sisif és present/ amb la seva pedra,/més la por es absent”

Sobre l’autor, Jordi Tena

La tercera part Lousy Poetry que consta només d’un poema Perruqueria Naf, dedicat al soterrani de Jaime Gil de Biedma, ens situa en un temps passat creatiu i rebel, el de la “gauche divine”barcelonina, en una nostalgia argumentada “La força naixia quan moria la corbata/símbol diürn d’opressions burgeses”.

Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).

Ha publicat una dotzena de narracions breus en llibres col·lectius. Ha estat secretari general del’Associació de Joves Ha participat enrecitals de poesia a Barcelona (Ateneu Barcelonès i diversos bars), Terrassa,Girona, Vic, València, etc., i va fer una col·laboració a Marx Madera, a Madrid. “Vent de pau” és el seu primer llibre en solitari.

4

Entrevista a Nikos Chountis, eurodiputat de Syriza: “Els nostres resultats no només donen força als treballadors grecs, sinó als d’arreu d’Europa” Mireia Rovira__________________________ Secr. Internacional PSUC Viu

“Proposem canviar el paper del Banc Central Europeu augmentant el seu control polític i democràtic” Després de la imposició del memoràndum per la Troika i de les mesures d´austeritat, com ha canviat la vida per al poble grec?

Nikos: La situació a Grècia s´ha agreujat d´una manera dramàtica. Només cal assenyalar que el nombre d´aturats supera el 20%, un de cada dos joves està sense feina i més del 30% de la població viu sota el llindar de la pobresa i milers de petits comerços han hagut de tancar. Els sous s´han reduït un promig de 30% i hi ha nens que van a l´escola sense haver pogut menjar res pel matí. El número de suïcidis ha augmentat, molt són per raons polítiques, per dignitat, per no poder aguantar viure d´aquesta manera ja que el nostre poble se sent humiliat pel comportament de la Troika. Aquests ritmes i aquest ritme de recessió no els havíem vist mai abans. Si aquestes polítiques d´austeritat segueixen, el país acabarà al nivell d´un país del tercer món. La crisi, a

més d´econòmica, política i social, serà una crisi humanitària.

La gran sorpresa i a la vegada la gran esperança per a l´esquerra i els treballadors i treballadores, tant grecs com europeus, van ser els impressionants resultats de Syriza. Com expliqueu aquest resultat?

A les eleccions del 6 de maig la majoria de poble grec amb el seu vot va demanar que s´aturessin les polítiques d´austeritat imposades per la Troika. El poble grec va condemnar els dos grans partits responsables de la situació en què ens trobem, partits que a més s´han compromès per escrit i oficialment a continuar amb aquestes polítiques en cas de guanyar les eleccions.

El poble grec va donar més força als partits que estem en contra de les polítiques d’austeritat. Syriza vam quedar en segon lloc, però vam ser la primera força a totes les grans ciutats gregues, entre la franja d´edat dels 18 als 55 anys, i també la primera força entre totes les categories socials: treballadors de serveis i petits empresaris, excepte els agricultors. La gent ens va situar com la força més important de l’oposició entenent que portem un programa solvent.

Per a nosaltres, la prioritat és aconseguir un governs d´esquerres amb les forces progressistes del bloc anti-austeritat amb la prioritat primera de fer ressorgir la societat, començant per les persones que estan en pitjor situació: aturats, joves i pensionistes.

Les forces de l´austeritat ens han intentat involucrar a un govern per mantenir les mateixes polítiques. Però els hi hem dit que no, que nosaltres no ens traïm a nosaltres mateixos mai i molt menys a aquells i aquelles que han dipositat les seves esperances en nosaltres. Per això en aquestes eleccions els hi demanem que consolidin el camí que vam començar amb les eleccions del 6 de maig i donin més força a les forces de l´esquerra, però sobretot a Syriza.

La gran ombra dels resultats d´aquestes eleccions ha sigut l´ascens dels feixistes a Grècia. Per què creieu que la gent ha optat per aquesta força política?

Efectivament, el resultat d´Alba Daurada és la part més fosca d´aquestes eleccions. No volem veure com a justificació el fet de que aquest tipus de representació ja existeix a Europa des de fa temps. L´agenda d´aquest grup és clarament feixista, xenòfoba i militarista i s´inspiren en la dictadura grega.

S’han aprofitat de la indignació de la gent pel sistema corrupte i de la pobresa violenta que viu el poble grec. Sabem i esperem que serà un fenomen temporal però continuarem lluitant contra ells per què no aconsegueixin a les properes eleccions el 3% necessari per entrar al Parlament.

Quines són les principals propostes del vostre programa electoral?

La clau del nostre programa electoral és que està basat en les necessitats de la societat i que estem disposats a tot amb la solidaritat del poble per a confrontar aquestes polítiques d’austeritat i afrontar els problemes del país, aprofitant els canvis en la situació a Europa. Grècia som el primer país on es va experimentar amb l’austeritat. Hem de reivindicar que hem de parar aquesta política inspirada en Alemanya d’austeritat i rigidesa. El nostre programa és bastant detallat i respon a una sèrie de preguntes. Ara mirant a les eleccions del 16 juny l’estem afinant per a convèncer a la gent. Serà un combat dur, però és positiu que l’agenda i el debat electoral es faci entorn del programa de Syriza. Això ens dona un avantatge ètic i també polític.

Les enquestes per a les properes eleccions del 17 de juny us col·loquen com a força guanyadora, que n’espereu vosaltres del resultats?

A les properes eleccions nosaltres fem una crida al poble grec per a consolidar el camí obert a les eleccions del 6 de maig. A no tenir por, a confiar en les seves forces.

Nosaltres no els trairem. Syriza sempre que tinguem al poble grec al nostre costat continuarem treballant per a les generacions futures. Les enquestes mostren que el nostre missatge arriba a la gent i a molts sectors diferents de la societat. Som conscients que serà una batalla dure entre Syriza i les forces de l’austeritat però de totes maneres Syriza en sortirà enfortida. Nosaltres intentarem aplicar el nostre programa tant si estem al govern, como si estem a l’oposició, perquè a Grècia, les aigües del riu no poden tornar enrere.

Has dit abans que esperes que les forces d´esquerra pugin, especialment Syriza. La pregunta és quasi obligada, coneixent les declaracions d’Aleka Papriga, Secretària General del KKE, després dels resultats del 6 de maig, negant la col·laboració amb Syriza: què creus que passaria si Syriza necessités dels diputats del KKE per a formar un govern de les forces antiausteritat després del 17 de juny?

Nosaltres abans i després de les primeres eleccions del 17 de juny sempre direm el mateix: les forces de l´esquerra hem de col·laborar, també al govern. Desafortunadament, els líders de les altres forces de l’esquerra, Esquerra Democràtica i KKE, de moment s’han negat a aquesta col·laboració.

El 6 de maig, Syriza vam crèixer 3 vegades més, i KKE va pujar poc. Nosaltres insistirem, però de moment la posició del KKE de negar-se a tot té una traducció a les enquestes perquè ells estan entorn del 5%, i en canvi nosaltres pugem. Nosaltres no podrem estar mai contents de que disminueixi la força del KKE, perquè per a aconseguir un govern d´esquerres, a part de que canvii la

seva voluntat, necessitem també les xifres, necessitem uns resultats electorals que junts sumin. Esperem, és clar, que el nostre resultat electoral augmenti, però que també ho facin ells, i nosaltres sense prepotència continuarem oferint la mà al KKE, perquè sabem que ells tenen força entre la classe treballadora.

El Front de Gauche, convidat a Girona

5

Aquests últims dies, i arran dels resultats de Syriza, s’està parlant molt d’una possible sortida de Grècia de l´eurozona. Quina és la vostra opinió al respecte?

Syriza vol que Grècia es quedi a la zona euro. El que portarà a Grècia a la fallida són les polítiques de l´austeritat, perquè l’eurozona la desmantellaran les pròpies polítiques neoliberals. Nosaltres diem que volem trobar una solució europea al problema general del deute. Vull recordar que el deute ha sigut només un pretexte per imposar polítiques d´austeritat i, al seguir-les aplicant, en comptes de reduir-lo l’augmenten. Per això volem donar-li la volta a la situació. A la vegada, sabem que el deute, a més de les raons internes de Grècia es deu a la situació de crisi mundial i a l’ especulació del sector financer. I les polítiques de la UE i la manera com es va crear l’euro no només no han solucionat el problema del deute, sinó que l´han accentuat. Per això, lluitarem amb els altres pobles europeus per a acabar amb les polítiques neoliberals d’Europa per a corregir els problemes monetaris d’una manera solidària i canviant la construcció europea que ens ha portat aquí. Nosaltres, per exemple, estem en contra del Pacte d’Estabilitat, proposem canviar el paper del Banc Central Europeu augmentant el seu control polític i democràtic.

Són algunes de les propostes del Partit de l´Esquerra Europea i també del grup al Parlament Europeu, GUE/NGL.

“A les eleccions del 17 de juny fem una crida als grecs per a consolidar el camí obert el 6 de maig” Per acabar, voldria en nom del PSUC viu donar-te les gràcies per l´entrevista i desitjar-vos els millors resultats el proper 17 de juny, perquè els vostres èxits són els èxits d´aquells i aquelles que creiem que existeix una altra sortida a la crisi i que lluitem per construir una Europa no dels mercats sinó dels treballadors i treballadores.

Gràcies a vosaltres. M´agradaria fer una crida a les forces d´esquerra a Europa, per a donar resposta a les intervencions anti-democràtiques de la Merkel i els representats del neoliberalisme a Europa, per a mostrar-li que han de respectar la sobirania dels pobles.

Sabem que els nostres resultats a Grècia no només donen força als treballadors i treballadores grecs, sinó a tots els treballadors arreu d’Europa, com els portuguesos o espanyols, que també estan patint aquestes polítiques d´austeritat, ells també estan patint la crisi a les seves espatlles. Demanem al poble grec que reforcin aquesta rebel·lió també pel bé de la resta d´Europa. Hem de lluitar amb tots els pobles d’Europa per una Europa de cohesió social, de democràcia i solidaritat. Per últim voldria agrair de part de Syriza la solidaritat i el recolzament de totes les forces d´esquerra, perquè ens dóna molta força per a la victòria final. Vencerem!

PSUC Viu Girona_______________________

D

iu en Joan Josep Nuet al seu Twitter (25-05-2012, a les 23:16): “Gran acte avui avui a Girona del PSUC viu, EU i del “Front de Gauche” amb Nicolàs Garcia, batlle d’Elna. La sala plena amb gent d’EUiA, ICV i simpatitzants”.

I en efecte així va ser: el 25 de maig ens vam donar cita a Girona, en un acte de gran significació política, tot un seguit de persones que vam omplir amb escreix la sala gran del Centre Cívic de Santa Eugènia. A l’acte hi varen intervenir Josep Colomé, secretari polític del PSUC-viu a les Comarques Gironines, Jordi Córdoba, coordinador intercomarcal d’EUiA i membre del Consell Nacional d’EUiA, Cristina Simó, secretària de la dona del PCE i membre del Comitè Executiu del Partit de l’Esquerra Europea, Joan Josep Nuet, secretari general del PCC, membre de la Comissió Permanent d’EUiA i diputat al Congrés pel grup de l’Esquerra Plural, i Nicolàs Garcia, alcalde d’Elna (Rosselló), dirigent del Front de Gauche a la Catalunya Nord, secretari departamental del PCF 66 i membre del Consell Nacional del PCF. La coïncidència comuna al voltant del caràcter sistèmic de la crisi es va veure enriquida pels matisos que van aportar els oradors: així en Josep Colomé va incidir en la necessitat de respondre a les polítiques neoliberals aplicades per la dreta, en Jordi Còrdoba en l’avanç de l’esquerra transformadora a Europa, la Cristina Simó en els impactes de la crisi en les dones, i en Joan Josep Nuet en el fracàs del model de construcció europea projectat a partir dels in-

teressos del gran capital i en la necessitat de construir una alternativa que defensi els interessos de la majoria.

ha desembocat en el “Front de Gauche”,

Una alternativa anticapitalista i una eina per al “rassemblement” de la majoria per al canvi en profunditat que la societat francesa demana.

polític al servei dels ciutadans i no de les

Especial significació va tenir la intervenció d’en Nicolàs Garcia, que va posar l’accent en la trajectòria històrica del PCF, que avui

un agrupament de persones i de voluntats, units per a proposar un veritable canvi finances. I és a partir d’aquí que el PCF es justifica en tant que instrument útil, no com a fi en si mateix, tot oferint una doble condició: una alternativa anticapitalista i una eina per al “rassemblement” de la majoria per al canvi en profunditat que la societat francesa demana. L’acte va deixar un excel.lent regust als assistents i la certesa de la coincidència entre les experiències del “Front de Gauche” i les d’EUiA i d’IU.

6

El agujero negro de la banca española David Rodríguez_______________________ Acció Política i Economia PSUC Viu

I

gual que los agujeros negros siguen entrañando muchos misterios a la ciencia, la cuantía exacta del saqueo realizado por el sistema financiero español supone un enigma indescifrable para las más altas instancias de nuestro sistema político. De Guindos nos dijo el 21 de mayo que Bankia necesitaba un saneamiento de 7.000 millones de euros. Cinco días después, elevó esta cifra a 19.000 millones de euros. Vaya, una ligera desviación del 271%, perfectamente asumible por el ministro, exjefe en España de Lehman Brothers, la empresa que sufrió la mayor quiebra de la historia. De momento, y contando la aportación inicial del FROB (Fondo de Rescate), más de 23 mil millones de euros para la banca que financió el fichaje de Cristiano Ronaldo.

Bankia es la filial del Banco Financiero y de Ahorros, que a su vez procede de la fusión de Caja Madrid, Bancaja y otras cinco cajas menores. Como puede verse, los dos componentes principales son las cajas de las dos CC.AA más representativas del PP.

Por eso no debe extrañarnos que su primer Presidente fuera Rodrigo Rato, predecesor de De Guindos en el cargo de ministro de economía, que huyó del FMI cuando la cosa comenzó a ponerse fea y que no ha dudado en hacer lo propio en Bankia. Este buen experto en fugas cobró en 2011 la modesta cifra de 2.34 millones de euros (sin contar variables).

El sustituto de Rato se llama Goirigolzarri, exdirector general del BBVA durante la década del pelotazo inmobiliario, que se jubiló de la entidad con una pensión de 68.7 millones de euros, por lo que es buen conocedor del territorio de la delincuencia financiera. Este sujeto ha dicho que la aportación estatal de 19 millones de euros no es un rescate (habrá que cambiarle el nombre al FROB), sino una inyección de capital. No es de extrañar, pues Goirigolzarri no es capaz de asociar a ‘capital’ la palabra ‘rescate’, sino más bien términos como ‘hundimiento’, ‘desastre’ o ‘cataclismo’. Rescate suena a solución, y este hombre sólo sabe generar problemas.

El Banco de España ha de desempeñar la función de vigilancia y control del sistema financiero español, pero en los últimos años no ha demostrado grandes habilidades en esta ardua materia. Quizás por ello el gobierno del PP ha encomendado la tarea de valorar los activos de Bankia a Golman Sachs, la empresa que ocultó el déficit de Grecia y que ha sido acusada de fraude hipotecario por la Comisión del Mercado de Valores de los EE.UU.

“Goirigolzarri, exdirector general del BBVA, es buen conocedor del territorio de la delincuencia financiera” Pero el grave problema de la banca española va más allá de Bankia. La desregulación financiera de finales del siglo pasado y la burbuja inmobiliaria provocaron que

la concesión de créditos se multiplicara por siete entre 2000 y 2007. Dado que no existían recursos propios suficientes, se pidió dinero prestado a la banca europea, pasando de 78.000 a 428.000 millones de euros en el mismo período. Por lo que puede observarse, la cuantía real del agujero negro de la banca española puede ser ingente. Para evaluarlo, el gobierno del PP ha contratado a Oliver Wyman, la empresa que consideró ejemplares a los bancos irlandeses poco antes de su hundimiento.

La situación del sistema financiero español es insostenible, y los gobiernos europeos lo saben. Gran parte de los créditos concedidos son incobrables, por lo que también es impagable una buena proporción de su deuda con la banca europea. Alguien va a tener que asumir las consecuencias de su pésima gestión. De momento, lo está haciendo la clase trabajadora. Ha llegado el momento de seguir el ejemplo islandés y se sentar en el banquillo de los acusados a los canallas que se han lucrado de manera indecente a costa de provocar la crisis que estamos padeciendo.

7

Carta al Gobierno catalán Francisco Vera Granados______ PSUC Viu Terrassa

S

r. Artur Mas:

¿Usted no se ha preguntado o, mejor dicho, usted no ha investigado, junto con su gobierno, a los miles de empresarios en Cataluña que han amenazado a sus trabajadoresas con que si hacían huelga el día 29 les ponían de patitas en la calle? Y todo ello a pesar de las reiteradas denuncias de los sindicatos. Una huelga, dicho sea de paso, para defender los derechos de dichos trabajadores, pisoteados por ustedes.

Eso, ¿cómo lo podríamos denominar? ¿VIOLENCIA? ¿Cómo es posible que usted haga esto, cuando siempre es tan “justo” con los empresarios y personas pudientes, y sobre todo con la banca, a la que se le da todas las prebendas y dinero del erario público? Usted, el mismo que vende las empresas públicas, es decir de los ciudadanos-as, que son los que dan la riqueza al País, por cuatro chavos. Supongo que los trabajadores-as no se merecen nada, solo que nos despojen de nuestros derechos conquistados a fuerza de muchas luchas, cárceles y palizas. ¿Cómo es posible que ustedes, gente de CIU, quieran hacer ver que no son iguales que la ultraderecha española (PP) haciendo la misma política? ¿A quién quieren engañar? A mí no, por supuesto.

Sé que muchas personas de buena fe que están en vuestro partido quizás no piensen de la misma manera que la jerarquía de CIU, e incluso tampoco mucho de los que os han votado. Sin embargo, son los que os votan y os ponen en la poltrona de CIU y del gobierno, Sr. Mas. Y, para mí, ustedes son iguales que la derecha del PP, porque cuando les conviene también pactan con ellos y hacen la misma política.

No se trata de justificar el vandalismo, pero Sres. del PP y CIU, ¿Cuándo tienen previsto facilitar mucho más la investigación, y endurecer las penas de cárcel por choriceo político, bancario y empresarial? ¿O eso no les molesta tanto a ustedes? Una buena parte de la rabia que hay en el pueblo es culpa de ustedes, impresentable casta de políticos, banqueros y empresarios (sálvese el que pueda) que hacen de este País lo que les viene en gana, según sus intereses.

No hay problemas en recortar educación y en suprimir becas, en darnos fútbol y Belenes Esteban, para que los pobres sigamos hundidos en la ignorancia, mientras la casta nos explota y mantiene buenos sueldos a nuestra costa. Los bancos se quedan con los ahorros de toda una vida, y a cambio te dan un papel mojado que no tienen ni siquiera la obligación de respetar. Los recortes en Sanidad os facilitan el camino para obligar a privatizar todos los servicios derivados.

Se eliminan las regulaciones de los mercados, se recortan los impuestos a los ricos y se mantienen los paraísos fiscales para defraudar al fisco. La corrupción campa a sus anchas. La justicia está politizada y se quiere que solo sea para las personas que puedan pagarla, dejando a una gran parte de ciudadanas y ciudadanos, sin poder acceder a un derecho que es de obligado cumplimiento según el art.24 de la Constitución. Se gesta una economía especulativa que, poco a poco, desbanca a la economía productiva y se pone al dinero por encima de todo valor ético y moral. Se destruye sistemáticamente todo lo público y se utiliza la propaganda para hacernos creer una mentira mil veces contada.

La violencia no siempre es física, también lo es aumentar un 7% el recibo de la luz a 5 millones de parados Cuando los gobernantes recortan o anulan sistemáticamente las conquistas sociales del pueblo, es cuando se ejerce la verdadera violencia. Y esta violencia es mucho más grave que la que pueda ejercer cualquier individuo contra un escaparate, por mucho que yo no comparta esa actitud de romper todo lo que se pille por delante. Vuestra violencia, aunque sutil y enmascarada, como todo lo que un político suele hacer,

afecta a la convivencia social de todos los ciudadanos. Al final, hasta el ciudadano más pacífico y comedido, en un acto de desesperación, puede lanzar una piedra contra un escaparate y acabar en la cárcel, mientras que los chupópteros se van de rositas con unas buenas pensiones y sueldos.

banco un dinero que no podrán pagar en

La violencia no siempre es física, también lo es aumentar un 7% el recibo de la luz a 5 millones de parados, a los pensionistas y trabajadores que con enormes dificultades llegamos a fin de mes. ¡Ah, eso sí!, A los empresarios el aumento es de 0,91%, porque hay que crear empleo, del precario, del que a algunos les va bien. Violencia es condenar a millones de personas a la indignidad de vivir de la caridad.

Se destruye sistemáticamente todo lo público y se utiliza la propaganda para hacernos creer una mentira mil veces contada.

Violencia es robarnos a los y las trabajadoras nuestro salario y pensiones, recortándolos hasta la saciedad.

Violencia es que a la ley tan injusta a la que

Violencia es robarnos el dinero público para dárselo a los bancos o a los amigotes, primero privatizando empresas públicas y, después vendiéndolas por menos de lo que valen.

dos o tres vidas trabajando, y menos con empleos y sueldos precarios o en el paro, dejando a las familias en la miseria y la desesperación para el resto de sus días.

me refiero, no se le haya cambiado ni una coma, y que aún así los gobernantes puedan dormir tranquilos.

Violencia es también quedar impasible ante esta barbarie que están cometiendo

Violencia es proteger a los ricos y poderosos, judicialmente, fiscalmente y empobrecer a la población.

los grandes intereses económicos y empre-

Violencia es abandonar a su suerte a los enfermos, y personas dependientes y cargarse la enseñanza pública.

del pueblo al que dicen defender.

Violencia es dejar sin su casa a personas de todas las edades que no pueden pagar su hipoteca por estar toda la familia en paro.

Violencia es que las personas desahuciadas, habiendo entregando su casa, deban al

sariales con la colaboración de los gobernantes, haciendo de lacayos en detrimento

Violencia es también que la iglesia católica, que habla tanto de las cosas que les interesan, de todo lo anterior no diga nada, solo calle.

Creo que nunca olvidaremos...

noutreball.psuc.org - issuu.com/noutreball

El PSUC viu recordarà el multitudinari míting del maig de 1976, a Terrassa Terrassadigital.cat

L

a formació ha començat a preparar un homenatge a les persones que van participar en aquell històric míting, ara fa 36 anys, que va aplegar 6.000 persones.

L’organització treballarà la localització als barris 29 de maig de 1976, ara fa 36 anys. El PSUC omple el pavelló de l’Sferic amb 6.000 persones, segons el cronistes de l’època. A fora

en queden encara 4.000. És un dels primers mítings de l’esquerra a tot l’Estat després de la mort de Franco. El PSUC, però, encara no estava legalitzat, com tampoc ho estaven tots els altres partits opositors del règim. No hi podien haver ni símbols ni sigles. L’acte, perquè fos autoritzat, es va organitzar com un certamen cultural sota el títol Una opció de futur. Ara, l’efemèride ha servit d’impuls perquè el PSUC-Viu comenci a preparar un homenatge multitudinari

a totes les persones que van participar en aquell històric míting. Per això caldrà una important tasca de localització per als barris.

Els que hi eren recorden aquell moment com un moment d’efervescència política i de compromís social. És el cas de Manuel Linares, exdirigent del PSUC: “Aquesta efervescència es produeix no perquè Terrassa sigui millor que cap altra sinó perquè

aquí va greminar una estructura de partit dins tots els sectors de la ciutat”; per a Apolo Jiménez, també exdirigent del PSUC: “El PSUC no era un partit, era “el partit”. Era el partit de tots aquells que lluitàvem contra Franco, per això érem tan forts.” La política ha canviat molt des d’aleshores, però alguns dels veterans del PSUC veuen, en el moviment del 15-M, moltes de les reivindicacions que, fa 36 anys, van portar 6.000 persones a omplir el pavelló de l’Sferic.

Seu Central: C. Doctor Zamenhof 16-18, 08020.

Tel.: 93 412 2195 Fax: 93 307 38 47. Correo-e: noutreball@psuc.org.