n 104 abril 2011
Por taveu del Par t i t Social ista Un i f i cat de Catalunya Vi u
www.psuc.org
A més crisi capitalista, més intoxicació i aventures imperialistes A ssistim darrerament a una sèrie de campanyes d’intoxicació, no sense precedents, entorn de diversos esdeveniments que reflecteixen la irracionalitat del sistema socioeconòmic vigent.
D’una banda, l’accident nuclear al Japó, d’una gravetat comparable al de Txernòbil, està sent objecte d’una allau de declaracions presumptament “tranquil·litzadores” que busquen aturar l’onada de rebuig popular a l’energia nuclear, defensada per grups de pressió empresarials a la cerca de grans beneficis privats obtinguts a costa de la seguretat i la salut públiques (i de l’erari públic, que és qui ha de subvencionar la construcció de les centrals i carregar amb els costos de desmantellament i eliminació de residus, per no parlar de les despeses que comporta fer front als accidents i les seves conseqüències). D’altra banda, i tal com era d’esperar que farien les potències “occidentals” per tal de
“reconduir” la revolta popular als països àrabs, hem vist com s’aprofitava un moviment presumptament “popular”, però de característiques molt diferents als de Tunísia, Egipte, Iemen o Bahrein (amb un component molt fort de disputa inter-tribal), per tal d’intervenir militarment en un país com Líbia, governat per un règim amb més que dubtoses credencials democràtiques però amb un nivell de vida de la població molt superior al dels països circumdants (de fet, és un país no exportador, sinó importador de mà d’obra). Es va dir de bon principi, sense cap prova documental al respecte, que s’havien produït bombardejos contra població civil desarmada. En canvi, tota la informació gràfica obtinguda fins ara no mostra sinó guerrillers armats, inclús amb armament pesat, assessorats amb tota probabilitat per instructors francesos i britànics (de fet, un grup d’aquests darrers va ser interceptat, molt al principi del conflicte, quan desembarcava a la costa líbia amb el pretext de
“rescatar” ciutadans britànics, quan tots els ciutadans estrangers que volien estaven sortint del país en vols regulars o charter sense cap entrebanc). És d’una evidència palmària com, un cop constatat que els rebels estaven a punt de ser derrotats per les tropes governamentals (això sí, convenientment desqualificades per la premsa occidental amb epítets com “mercenaris” “guàrdia pretoriana”, etc), s’ha forçat l’aprovació, per unes Nacions Unides cada cop més sotmeses a la voluntat dels EUA i els seus aliats, d’una resolució autoritzant la creació d’una zona d’exclusió aèria presumptament destinada a impedir el bombardeig de civils. Doncs bé, ja s’ha vist com entenen les potències implicades en aquesta aventura una operació d’aquesta naturalesa: llençant centenars de míssils contra tota mena d’instal·lacions líbies, hi hagi o no hi hagi civils en elles. A partir d’aquí s’intentarà, si el grau d’intervenció actual no basta per aconseguir un canvi de règim i cap potència s’hi oposa, envair el país amb Continua a la pàgina següent
1-2 A MÉS CRISI CAPITALISTA, MÉS INTOXICACIÓ I AVENTURES IMPERIALISTES 2-3 CON LAS LUCHAS DEL PUEBLO ÁRABE Y CONTRA LA INTERVENCIÓN IMPERIALISTA EN LIBIA 4-5 FÒRUM SOCIAL MUNDIAL A DAKAR 6 LUMUMBA I L’ANTIIMPERIALISME AFRICÀ 7 EL GOLPE MILITAR EN ARGENTINA, 35 AÑOS DESPUÉS 8-9 UN PASO ADELANTE, DOS PASOS ATRÁS: REFORMAS LABORALES EN ESPAÑA (1977-2010) 10-11 MÁS MODÉLICA QUE AYER PERO MENOS QUE MAÑANA 12-13 ENTREVISTA A CARLOS AZAGRA 13 UN ENCUENTRO CON LA CULTURA Y LA REVOLUCIÓN 14 DEL ORO, DEL AGUA Y DE LA LUCHA 15 PLENARI DE MÓN DEL TREBALL - LA FILLA DEL CHÉ VISITA CATALUNYA - ENS DEIXA LA CAMARADA CLOTILDE BALLESTEROS