el genograma
«Hauria de començar per explicar-li que el genograma era una metodologia basada en la representació gràfica dels membres d’una família, que recollia fets significatius més enllà dels noms i cognoms i les dates de naixement o de defunció dels seus membres. Així doncs, era important que pogués entendre que era una eina terapèutica que servia per observar dificultats relacionals, antecedents patològics o patrons de conducta que podien formar part de la seva història personal o de la d’algú altre.» El fragment que acabes de llegir es troba al capítol set i recull la reflexió de la Coia, interessada en aclarir a la Frida la naturalesa del genograma abans d’emprendre’n l’elaboració. Esperem que hagis pogut entendre què és aquesta eina i com funciona, però, si no és així, creiem que et pot resultar útil revisar —i també ampliar— diferents aspectes que t’ajudaran a concebre’n, encara més, l’abast, alhora que t’han de permetre elaborar el teu propi genograma. Al final d’aquest apartat trobaràs el de la Frida. Comprendràs que no te’l mostréssim abans si no volíem desvetllar la clau del misteri que s’hi amagava. Un genograma seria, segons el DIEC2 «un diagrama que representa l’estructura d’una família al llarg de tres generacions o més, l’evolució que ha seguit i la localit-
235
zació de cada un dels seus membres.»De manera més extensa Angélica Olvera —creadora de la Pedagogia Sistèmica Cudec— escriu en el prefaci de Vivir, sobrevivir. El genograma, un mapa familiar, d’Amparo Lamoneda González1, que «el genograma és un punt de recolzament per a generar nous enquadraments i canvis en la mirada per tal que els fets recuperin la seva importància. [...] És un instrument auxiliar de la tasca terapèutica que ens permet sistematitzar el registre d’informació sobre la composició d’una família. A través de l’ús d’un inventari de símbols convencionals, obre el camí a la representació gràfica de l’estructura familiar d’un consultant recuperant antecedents patològics, patrons de conducta i dificultats psicosocials d’índole diversa; aquests poden pertànyer a la seva història particular, o bé, a d’altres persones amb les quals guarda algun parentiu, fins i tot més enllà de la seva generació.» Retrocedint als seus orígens, Olvera ens exposa que la introducció del genograma com a eina terapèutica s’atribueix al psiquiatra Murray Bowen sobre l’any 1978. Aquest afirmava que «Els símptomes són resultats no resolts amb la família d’origen i són transmesos cap a un individu a través de generacions.» Olvera apunta, en relació a les paraules de Bowen, que el genograma ens pot ajudar a prevenir, diagnosticar o tractar diversos desordres a nivell anatòmic i fisiològic, psicològic o social. És fàcil trobar a la xarxa diferents propostes per a l’elaboració del genograma familiar. Nosaltres utilitzarem la simbologia facilitada per Carmen Boix i Casas —mestra, terapeuta, formadora i directora de la formació en Cons1. La Moneda González, Amparo: Vivir, sobrevivir. El genograma, un mapa familiar. Editorial Grupo CUDEC. Estado de México, 2010
236
tel·lacions familiars, recentment desapareguda—, que seguia el model de J. Bradshaw. Val a dir, no obstant, que hi ha d’altres propostes, entre elles de la mateixa Amparo La Moneda, que proposen símbols diferents i, fins i tot, la utilització de colors. En definitiva, el que pretenem és ajudar-te a entendre el sistema familiar de la Frida, ja que així arribaràs a comprendre allò que fa o deixa de fer, com pensa, per què té por de certes coses o s’aferra a d’altres, etc. Després, si vols, serà el moment de confeccionar el TEU genograma, i qui sap si, un cop acabat, hauràs aconseguit aportar un bri de llum i comprensió a la teva vida. Comencem! En un primer pas traçarem un cercle per a la Frida, perquè és una noia. La línia serà més gruixuda perquè volem remarcar que es tracta de la persona que ha demanat el genograma. Ella serà, per tant, el focus principal en què convergiran la resta de figures. Després afegirem els germans. Fixa’t que aquests es troben representats per un quadrat i col·locats per ordre de naixement —a l’esquerra la més gran, la primera, al centre el mitjà i a la dreta el més petit—. Segurament et preguntaràs com s’ha de fer en cas que siguin bessons univitel·lins: generalment es considera que el més gran, el primogènit, és el que neix primer.
Frida 18
Nikolai 10
Figura 1
237
Ramonet 10
En el quadre anterior pots observar un detall a tenir en compte: els quadrats que inclouen el nom dels dos bessons són més petits si els comparem amb el cercle de la germana gran. Això és així perquè el Nikolai i el Ramonet encara són nens, per tant el quadrat és més petit que el d’un adult, mentre que la Frida ja és una noia feta. I ara anirem més enllà... Què passaria si, per exemple, la mare de la Frida estigués actualment embarassada? I si hagués patit un avortament o la criatura hagués mort en el moment del part? Aquests són els símbols que s’haurien d’utilitzar en cada cas:
Embaràs
Avortament natural (espontani)
Avortament provocat
Nadó mort després de neixer
Figura 2
Hi ha encara altres circumstàncies al voltant de la configuració d’un sistema que no es poden menystenir, com ara les adopcions, les fecundacions in vitro, les violacions, els abusos, etc. Indicarem quins són els símbols representatius de cadascuna d’elles. Abans, però, avançarem una mica més en el genograma de la Frida incorporant-hi els pares.
238
Ramon Castells 61
Natasha Kozlova 46
Frida 18
Nikolai 10
Ramonet 10
Figura 3
Resulta imprescindible especificar quina és la naturalesa de la unió dels pares. El Ramon Castells i la Natasha Kozlova, per exemple, estan units per una línia contínua que ens indica que estan casats. Hi ha pares, en canvi, que conviuen sense matrimoni, alguns s’acaben separant, d’altres opten pel divorci… Com es reflecteixen aquestes realitats en el genograma?
Separació
Divorci
Convivència sense matrimoni
Figura 4 239
activitats de suporT a la lectura
«Un lector viu mil vides abans de morir. Qui mai llegeix només en viu una.» George R. R. Martin
El nombre d’aforismes que ressalten les excel·lències de la lectura és enorme. L’elecció de les paraules de George R. R. Martin —escriptor i guionista americà conegut per la creació i adaptació de les novel·les que han donat vida a la sèrie Game of throns— per encapçalar aquest apartat no és, en cap cas, banal. Al capdavall la vida marca un inici que té el seu final en la mort. I si es tracta de viure, per què conformar-nos amb una existència gris i anodina? Per què no experimentar la gamma cromàtica sencera submergint-nos en mil i una històries contingudes en els llibres? Llegir ens connecta amb vides alienes que podem despullar i contemplar des de la nuesa absoluta. Podem olorar-les i acariciar-les, fer-les nostres de la forma més impúdica gràcies a la màgia dels mots i la intimitat de l’acte lector. El vol dels caderneres ens ofereix, en aquest sentit, la possibilitat de viure les experiències d’uns joves valents i transgressors que sucumbeixen, no obstant, a unes emocions i sentiments inherents a llur naturalesa humana. A través de les seves relacions desgranem les dificultats que entorpeixen la cobejada fluïdesa de l’amor correspost, així com el dolor que aquest fet provoca. El vol dels cadeneres és una història de vides que qualsevol pot viure com si fossin seves. És una alenada d’aire fresc, una mirada crítica a la nostra societat, un cant
249
d’esperança i una magnífica oportunitat per treballar des de diferents àmbits el món dels fills, dels pares i la resta de membres de l’extensa xarxa de la qual formem part.
1. Frida ►Protagonista de la història – marxar de casa, paper dels pares en la presa de decisions dels fills, respecte per un mateix
a. Un informe elaborat el 2020 per l’Observatori DESC —plataforma creada amb l’objectiu de mostrar, promoure i defensar els Drets Econòmics, Socials i Culturals— constata que només un 24% dels nostres joves poden emancipar-se entre els 16 i els 29 anys. Prenent aquesta dada com a punt de partida, ¿creus que la decisió de la Frida de marxar de casa és un acte de valentia o d’inconsciència? Argumenta-ho. b. La discussió amb la Frida treu el Ramon Castells de polleguera. Els teus pares serien capaços, com ell, de fer-te fora de casa? T’atreviries, tu, a marxar-ne? Per quins motius? Què opines, del que passa a casa de la família Castells Kozlova? Què diu el marc legal sobre els drets dels joves en aquest sentit? I els pares, fins a quin punt estan obligats a mantenir els fills majors d’edat? c. Després de llegir els fragments extrets del capítol 1 organitzeu un debat al voltant del paper dels pares en la presa de decisions dels fills, en aquest cas de tipus acadèmic.
250
TEXT 1 Era el moment de demostrar als seus pares de què era capaç quan s’ho proposava. Feia mesos que s’hi deixava la pell, en els estudis, i opinava que no tindrien res a qüestionar-li sobre la decisió que havia pres.
TEXT 2
FRIDA —Vull estudiar Filologia clàssica, i us adverteixo que ja us hi podeu posar com vulgueu. No penso canviar d’opinió! ¿No us adoneu que soc jo qui ha d’estudiar, no vosaltres?
●●● ● ¿En quina mesura els pares han d’influir en els estudis que volen cursar els fills? ● ¿Trobes encertada l’expressió «Qui paga mana» en el sentit que, si els pares costegen els estudis a un fill o filla, és normal que puguin intervenir en la tria? Què et suggereixen les següents afirmacions? 1. Els pares són els que saben millor el que convé als seus fills i filles. 2. Hi ha estudis que no garanteixen cap sortida professional. Cursar-los és llençar el temps i els diners. Tant li fa que agradin, no són útils. 3. La tradició familiar és important, perquè ens ajuda a situar-nos laboralment.
251
2. Alba ►Amiga de la Frida, l’ajuda – amistat, diners i felicitat, estudiar i ser ocupa a. La nostra protagonista ha d’elaborar en poc temps el seu pla de fugida. Un dels aspectes és especialment angoixant, però ella no dubta a renunciar-hi. Parlem del telèfon mòbil, una eina considerada imprescindible per moltes persones, però que ella prefereix desconnectar per tal de no ser rastrejada. Què creus que hauries fet, en el seu cas? b. La seva amistat amb l’Alba és profunda i sincera malgrat certes diferències que a priori es diria que podrien enterbolir la relació. Opines que pot ser sòlida i estable una amistat d’entorns socials tan oposats? Què et diu l’experiència personal fent un cop d’ull al teu entorn? c. A casa de la seva amiga la Frida s’adona que la dita «Els diners no fan la felicitat» és encertada. Diries que no tenir gaires diners fa que la gent sigui més conscient del que és realment important? Et sents estimat/-da pels pares? Si la resposta és sí, com sents que t’ho demostren? Si la teva resposta és no, què haurien de fer per demostrar-t’ho? d. El Roc ha arribat a un acord amb els seus pares, que el deixen viure al seu aire sempre i quan es comprometi a cursar estudis superiors. Què et sembla aquest acord? El fet que un estudiant sigui ocupa o un ocupa estudiï, no diries que és del tot contradictori?
252
3. Roc ►Cadernera – Moviment ocupa a. Hem escollit diversos fragments del capítol 3 que ens permeten observar les posicions «contràries» del Roc i la Frida. Després de llegir-los i respondre les preguntes plantejades organitzeu un debat al voltant del moviment ocupa a casa nostra. TEXT 1 De prop es veia de seguida que el Roc era un ocupa a l’estil de la bohèmia rosa, aquell corrent artístic conreat per joves idealistes que s’abandonaven a la creació literària sense haver de patir per dormir en un llit ben tou o atipar-se en restaurants de luxe. Rere una aparent descurança en la forma de pentinar-se i de vestir-se —en què tots i cadascun dels elements entraven en conflicte amb qualsevol premissa estètica— hi havia un noi d’aspecte atractiu que combinava aquells parracs amb un cert bon gust i aconseguia, fins i tot, transmetre una agradable sensació de netedat.
TEXT 2 Aquest comentari va fer riure la Frida. Com si fos possible ser un ocupa honrat! El mateix principi d’apropiar-se de quelcom aliè topava de ple amb el concepte d’honradesa. Potser li hauria d’aclarir quatre coses, al Roc, i convidar-lo a revisar aquelles idees tan revolucionàries sobre la propietat privada i el bé comú.
253
TEXT 3 ROC: —Som anticapitalistes, no una colla de pollosos.
●●● ● Opines que la nostra societat mostra prejudicis contra els ocupes? En justifiques la manera de fer i de viure? Podem fer distincions entre diferents tipus d’ocupes? ● Què saps dels orígens del moviment ocupa a casa nostra? Fes recerca sobre aquesta qüestió.
4. Dana ►Cadernera – relacions amoroses, amics, lideratge a. La Dana i el Roc es plantegen molts dels dubtes de qualsevol parella de la seva edat. Si bé les relacions actuals es viuen en un marc teòric de llibertat, igualtat, flexibilitat, obertura, etcètera, no escapen a les emocions, sentiments, inseguretats, malentesos i/o tensions de sempre. T’oferim algunes de les reflexions dels dos joves per tal que formulis la teva opinió en un debat guiat o en l’elaboració de les respostes: TEXT 1 En realitat, què representava, ella, per al Roc? Es tractava només d’una «amiga» la persona amb qui compartia, vivia, treballava i follava? S’havia de creure, doncs, que la noia que li va trucar, l’«amiga» que «el necessitava», també follava amb ell?
254
TEXT 2 La Dana era conscient que s’hauria pogut enamorar de l’Èric. Al seu costat la vida seria com una romàntica passejada sota el sol primaveral. Massa fàcil, però. El que ella i el Roc tenien era, més aviat, com una llarga cursa d’obstacles —difícil, imprevisible i esgotadora— a la qual, no obstant, li resultava impossible renunciar.
TEXT 3 A còpia de fracassos havia arribat a creure que el seu destí era fer mal a les dones que estimava, i sospitava que la Dana tampoc era del tot feliç al seu costat. Li hauria agradat confessar-li que estava boig per ella. Per què era tan complicat expressar allò que sentia? Què era el que li feia tanta por?
●●● ● ¿Opines que les relacions sentimentals avui per avui són més «saludables» que les de les generacions anteriors? Per què? ● Analitzem la paraula amic/amiga per descobrir què hi ha al darrere: les xarxes ens ofereixen la possibilitat de tenir més amics i amigues? Ho són de debò? ¿Sentim que ens acompanyen realment oferint-nos un «coixí emocional» més sòlid? Diries que és aclaridora i, fins i tot, útil, la jerarquització de les amistats a partir d’etiquetes com «mejo/-a», «follamic/-ga», «xurri», «bro», col·lega...? ● L’adolescència representa el tret de sortida a la recerca de noves relacions entre iguals. ¿Quin és el paper dels pares en aquesta etapa? ¿És necessari allunyar-se d’ells per apropar-se i ser acceptats per altres nois i noies adolescents? ● Les primeres relacions amoroses són un repte que sovint provoca certa confusió. Comenta les següents afirmacions:
255
1. Les bones noies sempre s’enamoren de nois fatxendes i curts de gambals. 2. Els joves actuals fugen del compromís perquè abans de tenir una relació sòlida i estable se n’han de viure moltes de breus i intenses, poc significatives: cal gaudir del sexe abans de «sacrificar-se» lliurant-se a una relació en ferm. 3. És possible enamorar-se de la persona «adequada». 4. La sinceritat és un valor fonamental per a la salut de la relació de parella. La sinceritat ha de ser TOTAL, no s’hi valen mitges tintes. 5. «Ni amb tu ni sense tu». Algunes parelles estan destinades a estar juntes malgrat que la seva relació tendeixi a ser tòxica.
b. La Dana reconeix que l’Eric és un persona extraordinària, de caràcter alegre i vital i tracte fàcil, que podria haver esdevingut el líder del grup si no fos per la figura del Roc, un líder amb majúscules. Segons tu, quines són les qualitats que ha de posseir un líder? Existeix una única modalitat de líder o més d’una? Explica-ho.
5. Èric ►Cadernera – habitatge ocupat/cooperatiu, repoblació, bona educació a. El Projecte Christiania.cat pren cos davant la Frida un vespre mentre els caderneres volen explicar-li en què estan treballant. Revisa els textos que et proposem i respon les qüestions de més avall.
256
TEXT 1 ROC: —Hi ha una cosa important que hauries de saber sobre la propietat. Quan una finca es troba en litigi sense que la causa prosperi, entres en una mena de terra de ningú en què s’hi val tot. Això és el que passa amb Can Cadernera. Mentrestant, nosaltres no només en fem ús, sinó que treballem i treballarem perquè adquireixi un valor social important, per dotar-la de serveis mínims, com per exemple un hort propi, tallers d’artesania, serveis a la comunitat que se’ns paguin amb altres serveis, etc.
●●● ● La Viquipèdia ens defineix l’ocupació com un «moviment social que es caracteritza per recuperar espais buits i abandonats amb l’objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats. És una forma de protesta contra l’especulació immobiliària, la manca d’habitatges assequibles i de protecció social a causa del neoliberalisme.» Segons aquest plantejament no sembla que l’ocupació hagués de ser il·legal. ¿En quin punt entren en conflicte l’ocupació i el marc legislatiu sobre la propietat horitzontal? Cerca informació i treballa-la, si convé en grup.
TEXT 2 ÈRIC: —Estic segur que tu també pots fer una bona aportació al nostre projecte, Frida —va intervenir l’Èric abraçantla—. Només et cal deixar-te anar, obrir la ment a una forma diferent de viure fora del marc restrictiu en què t’han educat. Creus que ets l’única, dels que estem aquí, que ha tingut la sort de rebre una bona educació? FRIDA: —Doncs no ho sé. Digues-m’ho tu. Jo crec que algú que ha rebut una bona educació no fa moltes de les coses que feu vosaltres, simplement perquè implica molestar els altres.
257
DANA: [...] —Oooh, i taaan allunyat! Un món de gent educada i fina que no vol saber res de la pobresa, les injustícies, les guerres, les desigualtats socials, la discriminació, i moltes altres coses que, esclar, són pròpies de gent mal educada com nosaltres, no?
●●● ● ¿Què entenem per «bona educació» en el model de sistema neoliberal imperant en la nostra societat? Cal considerar que, en el fragment anterior, el debat gira al voltant de l’educació entenent aquesta com l’«adequació del comportament d’una persona a les normes de cortesia comunament admeses». No obstant, també es pot plantejar la discussió entenent l’educació com el «conjunt d’habilitats i coneixements intel·lectuals, culturals i morals que té una persona». ¿Fins a quin punt creus que el capital econòmic d’una família condiciona l’educació dels seus membres? ● ¿Quina opinió et mereix la repoblació de pobles que havien quedat gairebé buits? ¿Has sentit a parlar mai de «cooperatives d’habitatge generacional» o «projectes d’habitatge cooperatiu»? Cerca informació sobre aquestes noves fórmules i comenta-la amb els companys.
6. Doctor Castells ►Pare de la Frida - enamorament Es diu que l’amor és la força més poderosa de l’univers i, com a tal, «és fecundíssim en mel i en fel1.» Però no debatrem sobre la dolçor i l’amargor de l’amor, sinó que us
1. «Amor et melle et felle est fecundissimus.» Plaute, Cistellaria 69
258
plantejarem un debat al voltant de l’enamorament, l’acció d’enamorar-se, d’inflamar-se d’amor per algú, de sentir una atracció irresistible. Els seus mecanismes de funcionament són tan complexos que encara avui, en ple segle XXI, podem dir que no se n’ha acabat de treure l’entrellat. No obstant, cada vegada estem més a prop de conèixer les causes que en regeixen el funcionament, els ingredients que, segons la psicòloga Laura López Galarza, es combinen en aquesta recepta exquisida. Llegim el seu article: ENAMORAMENT: ALQUÍMIA, MÀGIA O QUÍMICA? 22 abril, 2020 per Laura López Galarza2
Igual que a la bona cuina es barregen la química, l’experiència i l’amor, en les relacions amoroses hi ha un conjunt d’ ingredients que es combinen generant allò que anomenem enamorament… aquell plat exquisit que inunda els nostres sentits, que s’assembla a una droga , que ens impregna de plaer. Si bé no podem reduir a una recepta el que ens passa quan ens enamorem, podem intentar entendre quins són els ingredients que es barregen donant com a resultat aquest elixir embriagador que ens fa sentir-nos feliços, amb molta energia, obsessionats per aquesta persona especial i amb un fort desig sexual i de connexió emocional cap a ell o ella. Aquest va ser l’encàrrec que li va fer l’empresa Match. com, propietària de Meetic i de Tinder (famoses webs i aplicacions de cites), a Helen Fisher, investigadora del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) biòloga i antropòloga, perquè investigués per què ens enamorem d’unes persones i no d’altres. Amb l’ajuda de les neurociències, Fisher i el seu equip van realitzar mesuraments de les substàncies que operen en el nostre cervell davant estímuls romàntics. Es va rea2. LÓPEZ GALARZA, L. (2020) Enamorament: alquímia, màgia o química? 2020. Quantumpsicologia. Recuperat el 20 de gener del 2021, de https://www.quantumpsicologia.com/.../enamorament-alquimia-magia-o-quimica
259