Anècdota grana

Manolo Martínez - Jugador del Nàstic del 2003 al 2007 i del 2014 al 2017.

Manolo Martínez (temporada 2006-07, 1a divisió). Amb la revista Força Nàstic.

La meva anècdota i punt d’inflexió més important va ser al començament del meu camí a Tarragona. Després d’aterrar a la ciutat, acabat de sortir de l’equip on em vaig formar (Hércules C.F) en una edat important per a mi, ja havia acumulat amb 23 anys experiència tant al camp com al vestidor d’un club amb aspiracions iguals. Les trucades de Xavi Bartolo i de Josep Maria Andreu van fer que el Nàstic fos la plaça gran per fer el salt.

El mal començament que va tenir l’equip i la meva irregularitat van fer questionar-me si la decisió que havia pres era la correcta, ja que m’havia tret de la meva zona de confort a Alacant. El meu excés va provocar aldarulls al camp amb els meus companys. Recordo un servei inicial en un partidet que vaig anar amb tot i em vaig “emportar”el llavi del meu estimat Buades. La “inflada” que ens vam donar Pinilla i jo en un altre partit després d’una discussió en un entrenament, en el qual el míster, Jordi Vinyals, ens va fer fora del vestidor. Aquest últim esdeveniment és el que va provocar que el míster m’enviés a la “cambra de pensar” durant 6 setmanes.

Vaig reaparèixer en un partit contra el Mallorca B a l’Estadi Lluis Sitjar, i estàvem vuitens a la classificació i la situació era límit pel cos tècnic. L’entrenador va donar-me l’oportunitat de tornar a l’equip. Vaig sortir i vaig provocar el penal. En aquell moment vaig veure la possibilitat de poder-lo llançar, marcar i demostrar a tots que era un d’ells. Però no va ser així. Vaig fer el xut amb totes les ganes i la ràbia que portava dins meu. Era de nit, amb boirina, i recordo que en el moment de xutar vaig veure que la pilota se n’anava fora. Però no fora de porteria, fora de l’estadi!. Vaig voler rebentar la porteria i el que gairebé vaig fer, va ser trencar el marcador.

El meu xip va canviar molt per la segona oportunitat que em va donar el cos tècnic, per la confiança cega del presi que em deia que jo era ADN d’aquest club, i també pels meus companys que van tenir la santa virtut d’aguantar-me i reconduir-me del mal camí. Recordeu que aquella temporada vam pujar de categoria i jo ho vaig fer per doble vegada, perquè també ho vaig fer en l’humà. Aquesta campanya pot ser el calc, amb un final com aquell i vull demanar a l’afició i a l’equip never walk alone. Visca el Nàstic i gràcies Tarragona!

Manolo Martínez

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 2015-16 en la qual l’equip grana jugava a 2a A. A dalt: Reina, Bouzón, Xavi Molina, Xisco Campos, MANOLO MARTÍNEZ, De la Espada. A baix: A. Emaná, Palanca, Jean Luc, Mossa i Tejera.

Amb Joan Capdevila i Javi Márquez. Manolo celebrant amb Alfonso Vera l’ascens a 1a divisió.