Temps era temps

PARTITS HISTÒRICS Primer partit oficial, 13 de gener de 1918

PER ENRIC PUJOL

Instant del partit Gimnàstic - AA.OO Vilanova, jugat el gener de 1918 al Camp d’Esports del Velòdrom.

Va costar molts esforços poder organitzar les lligues a Catalunya al començament del segle vint. El gran problema en què es topava la Federació Catalana de Futbol, creada l’any 1900, era poder realitzar els desplaçaments dels equips que ho havien de fer per ferrocarril i depenien dels horaris dels trens. Aleshores era molt complicat jugar contra equips de Barcelona perquè el desplaçament suposava dues hores i mitja per fer el trajecte, ja no parlem de Girona i Lleida. Com es pot comprovar, tots els equips que van participar a la primera Lliga disposaven d’estació de ferrocarril a la seva població (Tarragona, Vilanova, Reus, Sitges i Vilafranca).

El diumenge 13 de gener a les 15.10 hores, en un dia molt ventós, el Gimnàstic va debutar al camp del Velòdrom (el diari en deia Camp de Sports) jugant contra el AA.OO Vilanova. El partit, en el que per primer cop es van instal·lar dues-centes cadires, hi assistiren uns 300 espectadors i va cloure amb empat a dos gols, marcats els locals per Rosanes i Gibert i Rivero i Oliva els dels vilanovins.

El terreny de joc era petit (90x56) i per primer cop es van posar xarxes a les porteries, regalades pel Gremi de Marejants del Serrallo. Aquests foren els primers onzes oficials: Gasulla; Nogués, Serra, Abella, Genaro Casas, Bas, Sanromá, Esp, Gibert, Godall i Rosanes.

El AA.OO Vilanova (Alumnes Obrers) va formar amb Ferrer; Albert I, Losada, Hernández, Gálvez, Oliva, Roca, Albert II, Fernando, Rivero i Andulla. L’àrbitre va ser Manel Jové de Barcelona que va fer el viatja amb l’equip foraster.

La crònica del partit al ‘Diari de Tarragona la signava Ignotus, i hem extret algunes frases que no tenen malbaratament. ‘El capitán del Gimnástico, Gibert, escogió campo a favor de sol’. ‘de los 300 espectadores, destacaban un ramillete de bellas señoritas con vestidos de gala; los concurrentes estuvieron apasionados. Nunca antes habíamos visto que el público se entregara a mayores transportes de alegría’.

Quan els locals marquen el 2-0, al minut 40, el cronista escriu, ‘cuando marcó el segundo gol el Gimnástico, el público batió palmas, agitó los pañuelos y tiró al aire sus sombreros, gritando hurra, hurra’.

El dia abans a la prèvia Ignotus demanava que els espectadors fossin conscients de que s’havia d’ajudar econòmicament al club, ‘mañana, ya sabrán los aficionados al balompié que se ha de abonar 0,20 céntimos los no socios del Gimnástico y 0,10 céntimos los señores socios’.

En aquella breu Lliga el Nàstic va quedar tercer per sota del Vilanova i Reus Deportiu; guanyant un partit, empatant-ne quatre i perdent-ne tres.