Jugador històric: Rogeli Gistau

VA ACONSEGUIR UN ASCENS A 2a B AMB EL NÀSTIC (1990-91)

ROGELI GISTAU CORTÉS

L’INSTINT

Monzón (Osca) - 20 de gener de 1971 Davanter - 57 partits amb el Nàstic i 10 gols. (del 1989 al 1993)

Soci número 918

M’he de remuntar a finals dels 60 en plena industrialització de Tarragona. Aquells anys vivia a la plaça Sant Joan de la Part Alta. Ens vam passar les hores jugant al Camp de Mar, així com al camp d’hoquei darrere del camp del Nàstic de l’avinguda Catalunya. El diumenge que tocava partit el nostre pare ens portava a l’estadi. El meu primer partit va ser Nàstic - Calvo Sotelo, em va impressionar que a les quatre de la tarda l’estadi estigués ple.

Al cap de poc temps es va traslladar el camp a la Partida de la Budallera, on actualment està el Nou Estadi Costa Daurada. Jo me’n vaig anar a viure a la zona del Port, al carrer Orosio. D’infantil em van fitxar la gran Penya Barcelonista de Tarragona i província, allà hi vaig conèixer grans amics nastiquers que ens vam fer socis, i tots els diumenges anàvem amb el cambrer, Antonio, d’aquesta penya. Sempre portava la bandera del Nàstic de grans dimensions i així tots animàvem el nostre equip vivint grans moments.

D’aquella època recordo jugadors com Palau, José Luís, Amigó, Àngel Garcia, Prieto, Pani, Cinto López, Robles, Sintes, Eloy, etc. Hi van haver dos fitxatges estrella: Viberti i Eladio, procedents del Màlaga i Barça, que no van oferir el rendiment esperat. I una curiosa anècdota va ser quan vaig anar a estudiar a l’escola de Mestratge industrial durant dos anys.

Allà vaig tenir de professor al Josep Roca Garcia. Durant molts anys va ser el degà de la premsa esportiva local a ràdio Tarragona, on feia les cròniques de la jornada, així com al Diario Español, avui Diari de Tarragona. Jo tenia orgull i afició nastiquera i respirava Nàstic. Però va arribar el servei militar. No va ser fins al 2001 que vaig tornar a enganxar-me al Nàstic.

Al 2004 uns amics i germans vam crear l’associació: Penya Nàstic Els Pallaresos. I com la vida i el futbol hem viscut uns moments molt bons i estones no tan bones. Espero que la temporada 2022-23 ens veiem a la plaça de la Font.

FORÇA NÀSTIC.

JUAN CARLOS DE LA MORENA

Juan Carlos de la Morena

Irene Arjona

Jugadora del Nàstic Femení

Bones família grana, sóc Irene Arjona Trujillo amb el número 15, jugadora del Nàstic Femení. Ús parlaré una mica sobre mi, des de ben petita sempre m’ha agradat el món esportiu, independentment la modalitat que sigui, és la meva passió, per mi és vida.

He practicat molts tipus d’esports diferents durant la meva vida, però la meva especialitat és l’atletisme amb el Club Gimnàstic de Tarragona, com podeu veure el nostre escut sempre estarà al meu cor, per això vesteixo la samarreta grana amb orgull.

Des de ben menuda sempre he tingut una espineta pel món del futbol, però mai vaig fer el pas per què em feia por de provar-ho, ja que era més adulta i totes les noies tindrien més experiència que jo. Puc dir que sóc una persona afortunada, perquè amb 23 anys he pogut gaudir de l’àmbit “futbolero” i sent “novata” en aquest món. M’han donat l’oportunitat de gaudir i aprendre dins del nostre equip, bé millor dit, la nostra família.

Les meves companyes de futbol m’han fet suport des del primer minut que vaig començar, m’han ajudat, aconsellat i per part de l’equip tècnic també estic molt agraïda. Ha estat una experiència molt bonica i enriquidora personalment. Des d’aquí animo a totes les nenes a que no tinguin por, és bo practicar diferents esports fins trobar el que realment ens agrada, si no és el futbol serà un altre esport, però sobretot, llevar-vos les espinetes i és molt important el suport de les famílies. Deixem a banda els tabús o el que pensaran o diran la resta de la societat, el que realment importa és la felicitat dels vostres fills/es.

Acabem aquesta temporada com una família, amb ganes de començar la temporada vinent, i desitjo que les grades estiguin més plenes i tinguem ànim i molta il·lusió des de fora, apostem pel FUTBOL FEMENÍ!

Gràcies a la meva família i a les persones que sempre han estat al meu costat donant-me suport perquè sense ells no hagués fet un pas endavant.

Visca l’Esport Femení i Visca el Nàstic!

Irene Arjona