Jugador històric: Alfonso Perdomo

ALFONSO PERDOMO GARCÍA (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol

VA JUGAR AMB EL NÀSTIC A 2a I 1a DIVISIÓ

LA POLIVALÈNCIA

Las Palmas de Gran Canària - 1 de juliol de 1919 Migcampista - Lateral. 149 partits amb el Nàstic - 19 gols (del 1944 al 1953)

Amb Manolo Oliva, entrenador de porters del Gimnàstic de Tarragona

“Per història, tradició i massa social, el Nàstic ha de tenir objectius ambiciosos”

Manolo Oliva és l’entrenador de porters del Nàstic des de fa 7 temporades, ni més ni menys, i és un professional reconegut per tothom que forma part del club. Treballador incansable, amb uns coneixements extraordinaris i una implicació màxima envers la nostra entitat, personalment m’agrada anomenar-lo com “el savi de la porteria”. Sempre és un plaer i un orgull parlar amb ell una estona, i en aquest cas ho farem a la terrassa del formidable restaurant Solric. Bé Manolo, ja s’ha disputat la primera volta del campionat. Quin és l’anàlisi que fas del rendiment del nostre equip, fins a dia d’avui? Quan estàs al Nàstic ja saps que la nostra obligació és estar a dalt de la classificació. L’inici va ser prou bo, però després vam agafar una petita mala ratxa que ens va allunyar de la zona alta, i ara estem en una zona mitja, la qual ens permet tornar a posicionar-nos a dalt de tot si aconseguim un parell de victòries consecutives. No obstant, des del cos tècnic tenim bones sensacions, i cada vegada estem més a prop de l’equip que volem tots plegats.

I la teva opinió sobre la 1a RFEF? T’ha sobtat algun aspecte en concret? Si, es nota molt la diferència en la qualitat dels equips, ja que en aquesta nova categoria podem trobar a clubs amb molta història, que es veuen a prop de la LFP, i la majoria han fet un gran esforç econòmic per tal d’assolir la 2a A.

És evident que el nivell futbolístic de la 1a RFEF és ben superior al de l’antiga 2a B.

Com estan els ànims entre els jugadors? Els veus mentalitzats per portar a l’equip on tots volem? Totalment, perquè a més, quan un futbolista fitxa pel Nàstic ja coneix quines són les expectatives i exigències de l’entitat. Aquest club, per història, per tradició, per massa social i per ciutat, ha de tenir objectius importants, i tot i que aquesta categoria és complicada, tenim l’obligació de lluitar per les cinc places que et poden donar accés a la LFP, i creiem sincerament que tenim equip com per això.

I pel que fa al cos tècnic, teniu la convicció que el Nàstic estarà a dalt al final del campionat, o ara per ara preferiu la prudència? Des del cos tècnic, el que tenim clar és que cada dia arribem a l’estadi per preparar una gran sessió d’entrenament i així ajudar al creixement individual del futbolista i el grupal de l’equip. Com et deia, sabem que el Nàstic ha d’estar a dalt i a més, rebem aquesta il·lusió des de la directiva i des de l’entorn. Podem garantir que aquí tothom lluitarà fins al final per aconseguir aquestes fites tan ambicioses que té el club.

Què tal el dia a dia amb els teus companys de cos tècnic, Raül Agné, Dani Vidal i Joan Torné? Doncs meravellós no, el següent. Raül Agné és un entrenador reconegut arreu, amb un gran currículum professional i que està involucrat al cent per cent amb el Nàstic i la seva gent. Pel que fa a Dani i Joan, són dos grans tècnics de la casa que han rebut la seva recompensa assolint el primer equip, després de la bona tasca que venien desenvolupant anys enrere. Tots quatre “parlem” el mateix idioma futbolístic i tenim la bonica responsabilitat de ser el cos tècnic que retorni al Nàstic a la LFP, i ens hi “deixarem la vida” perquè així sigui.

Diversos futbolistes m’han comentat en privat que el nivell i l’exigència en els entrenaments és absolutament espectacular. T’han sorprès els mètodes de treball del míster? Home, jo ja el coneixia perquè ens hem enfrontat algun cop durant aquests anys. Raül Agné és un míster a qui li agrada el futbol ofensiu i valent, però sense “perdre el temps” en possessions de pilota estèrils, ja que sempre vol buscar la porteria rival el més ràpid possible. I com es millora això? Doncs amb la pilota, perquè al futbolista el que li agrada és treballar, però amb la pilota als peus. I és per això que els entrenaments tenen molt contingut i estan actualitzats i adaptats al futbol d’avui en dia. A més, els jugadors tenen la seguretat que aprenen amb aquest tipus de sessions i ho acaben agraint.

Què ens pots explicar al respecte de no haver guanyat com a visitants encara? Tenim la sensació que ja és com una mena “d’estaca mental” que s’ha de trencar com més aviat millor. Això ho hem parlat moltes vegades, i no trobem una explicació raonable. La nostra proposta futbolística és la mateixa quan juguem com a visitants, que quan ho fem al Nou Estadi. Creiem que ens hem d’alliberar d’aquesta pressió quan abans millor, i entenem que quan arribi la primera victòria a domicili, posteriorment n’arribaran moltes més.

De moment han arribat dos fitxatges en aquest mercat hivernal, Elías Pérez i Dani Romera. Què li han d’aportar a l’equip, aquests futbolistes? Doncs està clar que ens ajudaran molt en la fase ofensiva. Elías és

un jugador amb molt “bon peu” i que genera futbol des del mig del camp, i Dani Romera és un davanter que té el gol entre cella i cella i molta qualitat a l’hora de definir. Estem molt satisfets amb l’arribada de tots dos. Ara només cal que s’acoblin el més aviat possible.

Parlant de fitxatges, creieu que a l’equip li faltaria algun especialista? Per exemple, un jugador amb un gran u contra u, un rematador nat, un organitzador del joc... li vindria bé al conjunt, algú amb una característica o virtut en concret? Un equip sempre es pot millorar, però el que volem és que el futbolista que arribi al Nàstic sigui per potenciar a l’equip, i no fitxar per fitxar. El que si tenim clar és que la zona que voldríem reforçar és l’ofensiva, perquè la defensiva està oferint un rendiment fantàstic, com ho demostra el fet que som els menys golejats del grup. Per altra banda, el mercat és el que és, i l’economia és la que mana, i en funció d’això, podrem “actuar” o no.

Ens “anem” a la porteria, ara. Què ens dius de Manu García, ‘Gonzi’, Venetikidis, Dani Parra... Abans de res, dir-te que estic encantat amb la feina de tots ells. Manu García és un porter que feia un temps no competia i el vam convèncer per arribar a Tarragona dient-li que de vegades és necessari fer un pas enrere, per després donar dos endavant, i estem molt satisfets amb el seu rendiment. ‘Gonzi’ és un noi jove, però sembla tot un veterà quan juga, i ens aporta total confiança quan ho fa. Venetikidis era una oportunitat de mercat, perquè és molt jove i té molta projecció, i estem treballant amb ell sense presses. I Dani Parra necessitava competir aquest any, per això juga amb el CF Pobla, però entrena amb nosaltres i és altre porter fantàstic. Són quatre grans porters i, en aquest sentit, tenim present i sobretot, futur. A més, no oblidem que tenim cedit a Cheickh al Granada, on està fent una gran feina en el seu filial.

Ets dels tècnics que prefereixen un porter alt i pràctic en les seves intervencions o el “baixet” però àgil i ràpid sota pals? Jo tinc molt clar el perfil del que ha de ser un porter, independentment de la seva alçada o corpulència. El que vull és que aturi quan s’ha d’aturar i que tinguin clar el model de joc per la seva demarcació, ja que els hi demano que sempre estiguin a prop de la solució adient. Al Nàstic tenim un model de porteria ben clar i el treballem des dels entrenaments específics. Volem porters que es “posin els guants” de dilluns a diumenge, que treballin al cent per cent durant tota la setmana.

Durant aquestes set campanyes que portes al club grana, has entrenat a grandíssims porters. Però amb qui et quedaries de tots ells, per la seva qualitat o pel rendiment que van oferir aquí? No seria just donar-te un nom, perquè amb tots els porters que han passat pel Nàstic en aquests anys, encara avui tinc relació personal i fins i tot professional, ja que em demanen opinió i consells. En el món del futbol es coneix que ‘Oli’ és un entrenador dur i exigent, però crec que tots ells han agraït aquesta feina feta. Per a mi és una satisfacció enorme veure com ara es diu que el Barça vol fitxar a Dimitrievski, que Manolo Reina està jugant a 1a divisió amb 37 anys, que l’Albacete renovi a Bernabé o que José Perales estigui fent una gran temporada amb el San Fernando. Tots ells han dit que el punt d’inflexió en la seva carrera va ser quan van passar pel Nàstic, i això és motiu d’un gran orgull, com no.

Com a curiositat, quin va ser el porter preferit de Manolo Oliva quan eres petit o jovenet? Sense dubte, Luis Miguel Arconada. En aquells anys, tots els nois volíem imitar les seves aturades i era el referent de la porteria, per a tots plegats. Després també hi havia altres molt bons com Paco Buyo, Abel Resino, Juan Carlos Ablanedo o Andoni Zubizarreta, però em “quedo” amb l’Arconada, de qui recordo que, fins i tot, tenia una samarreta seva. A nivell internacional, un altre que em semblava espectacular, era el rus Rinat Dassaev.

Per acabar, que li dius al nastiquer que està llegint aquesta entrevista? Doncs que continuï il·lusionat amb les aspiracions del Nàstic. I que aquest cos tècnic està convençut que amb la feina que estem duent a terme l’equip estarà al final del campionat on tots desitgem, que és a la part alta de la classificació i lluitant per l’ascens a 2a A, que no tinguin cap mena de dubte d’això.

He de dir que cada vegada que tinc una conversa amb el “gran” Manolo Oliva, el meu estat d’ànim i d’optimisme augmenta d’una manera exponencial. No només és un treballador exemplar, no només és un tècnic amb grans coneixements, també és un motivador nat i una persona digne d’admirar. Tot un goig per a un servidor aquesta xerrada futbolística, com ho va ser dinar a l’excel·lent restaurant Solric.

ENTREVISTA “Estem convençuts que lluitarem per l’ascens a 2a A”

Manuel Oliva García 8 - 5 - 1970 Jerez de la Frontera (Cadis)

Entrenador de porters