Revista Força Nàstic 54

2 Força 2 Força

àstic àstic

Força

àstic

3

Felicitats club gimnàstic 135 anys d’història !!!

4

Força

àstic

Força

àstic

5

6

Força

àstic

Felicitem pels seus

d’història

AU TO FO RU M Degans de la mobilitat electrificada

CENTRE OFICIAL TOYOTA

Visita’ns a Tarragona | c/ Caràbia 5-7, Urb. L’albada (43006)

@ToyotaAutoforum

Descobreix tota la gamma ELECTRIC HYBRID i les promocions a www.autoforum.toyota.es

Força

àstic

7

FELICITATS

CLUB GIMÀSTIC 135è ANIVERSARI

8

20210315_ANUNCI FORÇA NASTIC_MARÇ_2021_149 MM X 217 MM.indd 1

Força

àstic

18/3/21 13:07

SUMARI

10 24 Amb Javi Bonilla, Marc Trilles i Álvaro ‘Gonzi’ al...

Club Gimnàstic, 135 anys d’història!

14

32 Amb José Antonio Naranjo a...

Amb Enric Pujol a...

ENTREVISTA

Javi Ribelles 12 Jugador històric: Vicente Martínez 18 Nàstic Vintage 35 38

Notícies Nàstic

ENTREVISTA

28 36 37

40

Pòster

Jugador històric: Antonio Navarro 51 El jugador perfecte de Roger Brugué

44

Andrei Lupu 53 Temps era temps, per Enric Pujol L’anècdota Grana 54 de Santi Palanca Jugador històric: 68 Jordi Alba Força

àstic

9

AMB Javi Bonilla, Marc Trilles i Álvaro ‘Gonzi’ al...

Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Javi Bonilla, Marc Trilles i Álvaro ‘Gonzi’ van dinar a l’excel·lent restaurant Cócula.

Calle reding 20 bis (al costat de la plaça del mercat)

CONTACTE 977 24 02 32 Cócula Restaurant www.cocula.cat

HORARI DE CUINA de 12h a 16h

10 Força 10 Força

àstic àstic

El mateix el podeu trobar al carrer Reding número 20 bis, al costat del Mercat i és un autèntic “taller” de creativitat culinària, on l’innovació en l’elaboració i presentació dels plats agafa protagonisme.

Al Cócula busquen noves textures, sabors, colors i formes que sorprenguin als seus clients i tot això cuidant fins a l’últim detall i oferint un servei a sala absolutament personalitzat.

El seu xef és Sebastián Bedoya, que compte amb una gran i extensa experiència al món de la cuina i que es va formar a l’Escola d’hosteleria de Cambrils.

Els tres jugadors del Nàstic van sortir encantats amb el deliciós dinar que podem veure en imatges a la pàgina dreta i també amb l’amable i professional tracte rebut, tot prometent la propera visita.

Des de Força Nàstic us suggerim aquesta opció gastronòmica, amb la certesa que sortireu ben satisfets. Us esperen!

DINEM AMB...

1 1 - Patata brava estil Cócula.

4 4 - Ravioli de senderilla silvestre amb verdures, tomàquets confitats, làmines de parmesà i oli de tòfona texturitzada

2 2 - Croquetes casolanes de pollastre de corral i trompetes de la mort.

5 5 - Entrecot de vaca madurat amb escalivada a la brasa i patata confitada

3 3 - Amanida de pollastre de corral cuinat a baixa temperatura, guacamole, xips de plàtan, ceba morada, parmesà i vinagreta de mostassa

6 6 - Fondant de xocolata negra amb praliné d’avellanes i gelat de vainilla bourbon.

7 - Marc Trilles, Álvaro ‘Gonzi’ i Javi Bonilla es van fotografiar amb Ivalin Angupluv de l’staff del Cócula, a les portes del restaurant, tot just van finalitzar el fantàstic àpat de què van gaudir.

7

Força

àstic

11

JUGADORS HISTÒRICS

C/ Trafalgar, 21.

Tarragona (El Serrallo) 617 494 654

va aconseguir un ascens a 2ª (1944-45) i un a 1ª (1946-47) amb el nàstic 12 Força

àstic

Vicente Martínez ALAMA “El criteri”

D.E.P Lloc de naixement Barcelona 12 de gener de 1925 Lateral esquerre Del 1944 al 1948 66 partits amb el Nàstic 4 gols

Força

àstic

13

Amb Enric pujol aL...

Periodista, historiador i soci del Nàstic

“

En aquest nou llibre coneixerem dades i estadístiques que sorprendran Als nastiquers

Enric Pujol és considerat el “mestre” del periodisme a Tarragona i a més és tot un referent entre el teixit social i cultural de la nostra ciutat. Tothom sap de la seva vinculació afectiva amb el Nàstic i de fet, podem donar-li unes gràcies eternes, ja que donada la seva incansable feina de recerca coneixem la història del club grana. Ara està començant a escriure un nou llibre dedicat als 50 anys de”vida” del Nou Estadi i d’això en parlarem al magnífic SolRic. Enric Pujol va començar a anar al camp de l’Avinguda Catalunya amb el seu pare, des de ben petit. Quins són aquells records imprescindibles que et venen al cap d’aquella època?

Doncs fonamentalment recordo la passió i la il·lusió que tenia per anar al camp a veure els partits del Nàstic. Alguna vegada em vaig posar malalt el dissabte i ho dissimulava per poder anar al camp i després estava una setmana al llit sense poder anar al col·legi.

14 Força

àstic

I quins són aquells tres o quatre primers ídols futbolístics en color grana, de la teva infantesa?

El primer va ser el meu tiet Norbert Calabuig, que va jugar gairebé 100 partits amb el Nàstic.

Jo no el vaig veure jugar mai, perquè la seva època de futbolista va ser d’abans de la Guerra. Però el meu pare i el meu padrí parlaven molt d’ell i allò em va “marcar”. Després, evidentment, Valero Serer que per a mi i molts ha estat el millor

jugador en la història de l’equip grana i al qual tenia absolutament mitificat. També recordo molt a José Jorge, que era un extraordinari rematador de cap.

I com no, el ‘Cinto’ López, que era un extrem amb un olfacte de gol impressionant i una persona meravellosa.

Explica’ns la que consideres que és la millor anècdota que vas viure en aquells anys de jove aficionat.

Recordo una d’un partit de la

ENTREVISTA temporada 1967-68 aproximadament. El Nàstic anava el segon classificat i es jugava posar-se el primer. Aquell dia jugava contra el Figueres i a la mitja part perdia 0 a 3 i a la segona part va començar a remuntar fins a empatar a 3. De sobte es va lesionar Borrego (jugador grana) qui es va trencar el menisc i l’entrenador el va ubicar de davanter. Doncs bé, gairebé al final del partit li va caure una pilota als peus i va aconseguir el 4 a 3, de manera que va guanyar el Nàstic i Borrego va fer el que es coneixia com “el gol del coix’. Al llarg dels anys he viscut moltes remuntades però aquella va ser la primera que vaig presenciar i em va impactar moltíssim i no l’he pogut oblidar mai.

Aquell nen es va fer adult i es va convertir en un prestigiós i reconegut periodista. Amb quina edat vas començar a cobrir la informació del Nàstic i durant quants anys ho has fet?

Vaig començar l’any 1973 col·laborant amb el Diario Español (actual Diari de Tarrago-

na). Durant aquests anys he treballat per El Mundo Deportivo, Don Balón, Ràdio Nacional, el que era Ràdio Tarragona abans, i últimament Tarragona Ràdio. Des d’aquell llunyà 1973 i fins avui.

Has escrit diversos llibres al llarg d’aquests anys sobre el Nàstic. Quants han estat?

Llibres sobre el Nàstic crec que han estat uns 8 i en total, 22.

I quin d’ells és “la nineta dels teus ulls”? Li tens especial estimació a algun en concret?

Si, però no és un llibre sobre el Nàstic. És el llibre que considero m’ha sortit més bé i curiosament, no s’ha venut com tocava. Tracta sobre l’esport a Tarragona i comarques i que em va donar molta feina, però l’editorial no va “vendre” com tocava i és una llàstima perquè fou un treball molt intens.

Ara ja estàs “mans a l’obra” amb un nou llibre en motiu dels 50 anys de la inauguració del Nou Estadi. Quin títol tindrà? I quin format?

De moment no té títol ni format.

En principi havia de ser un llibre purament estadístic i s’ha regenerat en un llibre que explicarà tot el procés de canvis de camp que ha viscut el Nàstic. Es va començar a jugar al Mercat, després al camp del Velòdrom, posteriorment a l’Avinguda Catalunya i finalment, el Nou Estadi.

Tothom dins l’entorn grana coneix de tu la teva devoció per les dades, xifres, estadístiques, etc. Ets conscient que els nastiquers coneixen la història del club, gràcies a tu?

Home, a la majoria de clubs sempre hi ha algú que s’ha dedicat a aquesta tasca de recerca historica. Tinc molt bona relació amb la gent de la Gimnástica Torrelavega, Sabadell, Hércules, Vilafranca, etc. i compartim aquesta afició per la història dels respectius clubs. Avui en dia tot és més senzill amb les xarxes socials, però temps enrere era complicat. També he de dir, que m’agradaria que algú agafés el meu relleu en aquest sentit aquí a Tarragona, eh? (riem.)

Força

àstic

15

ENTREVISTA Aproximadament, quantes pàgines tindrà el llibre, per a gaudiment dels nastiquers?

Doncs jo diria que estarà entre 220 i 240 pàgines. Serà un llibre de lectura, tot i que això cada cop li costa més a la gent jove. Però és una aposta que fem pensant en que les noves generacions d’aficionats nastiquers poden estar molt interessades en el llibre, ja que coneixeran aspectes que els hi sorprendrà i els ajudarà a saber més coses del seu club.

Dir que l’editorial serà Mou’te Serveis.

En el llibre, a banda de xifres i estadístiques, segur que trobarem material fotogràfic, oi?

Dependrà del dissenyador, però en un llibre de 220 o 240 pàgines pensem que no hi poden haver més de 100 fotografies. També és possible que alguna foto ocupi tota una pàgina o mitja. Creiem que no s’escau posar més fotos, les quals sobretot seran d’esdeveniments que hi han hagut al Nou Estadi, més que de personatges.

Segons em vas explicar, també faràs un repàs del mític camp de l’Avinguda Catalunya. En què consistirà?

Hi dediquem un capítol al camp de l’Avinguda Catalunya. No amb la mateixa “intensitat” que li dediquem al Nou Estadi, que és el protagonista del llibre, però no hem volgut tallar “el cordó umbilical” existent entre els antics camps del Nàstic i l’actual. Volem explicar 16 Força

àstic

l’evolució del club: tres camps de futbol en els seus anys d’història.

Quan calcules que “veurà la llum”? Tenim data?

A mi m’agradaria que fos el 5 de febrer, perquè el llibre es “tanca” el darrer partit abans de complir el Nou Estadi els 50 anys. Aquell últim matx que es jugui a casa influirà en l’estadística i haurem d’afegir els possibles gols a favor i en contra que es produeixin en l’encontre.

I quins seran els punts de venda per poder adquirir-lo?

Això depèn de la distribuïdora.

En principi es vendrà a la Botiga-Museu del Nàstic i probablement en alguna llibreria de la ciutat, però no et puc avançar més al respecte.

Durant aquests dies en què estàs treballant amb el nou llibre, has conegut alguna nova dada sobre la història del Nàstic?

Sí. El Nàstic la temporada 192021 va jugar un campionat contra el Reus Deportiu i el Vilafranca i quan ho feia de local, no se sap on ho va fer, es desconeix el terreny de joc d’aquells duels. Això no influeix en aquest llibre, ja que del Nou Estadi ho coneixem tot, pràcticament.

Parlant d’avui, l’equip ja ha assolit el primer objectiu, però ara toca il·lusionar-se amb la LFP. Ets optimista?

Doncs crec que el Nàstic surt molt perjudicat per jugar els hipotètics partits de play off a

partit únic. Altres equips més humils jugaran sense cap mena de pressió i això els hi beneficia. Penso que tenim un gran equip i que amb el format del play off de tota la vida, ens seria més senzill. Tot i així estem esperançats i amb la il·lusió que el Nàstic assolirà la LFP, clar que sí.

Defineix “al primer toc” el que significa el Gimnàstic de Tarragona per a tu.

Un sentiment que t’ajuda a ser feliç. Tothom coneix el cas de persones que canvien de parella, de cotxe, de casa, de treball, de ciutat, etc... d’equip no es canvia ningú, això és per a sempre més. El que et deixa “petjada” és l’equip de cada teva i nosaltres tenim la sort que aquest sigui el Nàstic.

Coneixent a l’Enric Pujol (i admirant-lo des que jo era ben petit), segur que aquesta nova obra serà excepcional i digne d’un absolut gaudiment. Les seves arrels de color grana fan que tot allò que ha escrit en els seus llibres durant anys i anys siguin “joies” pel nastiquisme. Ja estem impacients per tenir aquesta peça única entre les nostres mans.

Després de la xerrada vam passar a delectar-nos amb els excel·lents plats que sempre ens ofereix el SolRic!

Nacho González

Enric Pujol Cayuelas Periodista, historiador i soci 131 del Nàstic Lloc de naixement Tarragona 17 de juliol de 1954

El Nàstic és un sentiment que t’ajuda a ser feliç Força

àstic

17

NASTIC VINTAGE

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Cromos de la temporada 1947-48 en la qual el Nàstic jugava a 1a Divisió i va finalitzar el campionat en 7a posició essent la seva millor classificació històrica.

1- Eduardo Soro, 2- Josep Babot, 3- José Cobo, 4- Andreu Català, 5- Antonio Corró, 6- Alfonso Perdomo, 7- Camilo Roig, 8- Gabriel Taltavull, 9- Francisco Peralta, 10- Juanete García, 11- David Panadés, 12- Pepe Nogués.

Cromos cedits pel soci del Nàstic Josep Mª Llort.

18 Força

àstic

Força

àstic

19

20 Força

àstic

Força

àstic

21

L

’1 de març de 1886, un grup de joves esportistes tarragonins van fundar al número 56 de l’actual Rambla Nova el Club Gimnasio i anys més tard ja es convertiria en Club Gimnàstic.

En l’actualitat, aquell club és el degà entre les entitats esportives de l’estat i l’autèntic orgull de la nostra ciutat i la seva província.

Durant generacions i generacions els diferents esportistes que han lluit i defensat amb honor el nostre estimat escut, han contribuït a fer més gran la llegenda d’una institució que ha complert 135 anys aquest mes de març, per a goig de tots plegats.

Des de FORÇA NÀSTIC volem donar unes gràcies eternes i sinceres a tots els directius, esportistes de les diverses seccions, empleats, voluntaris, socis i aficionats que han gaudit, patit, sentit i estimat com a propi el Club Gimnàstic de Tarragona.

I és que com diu el nostre preciós himne...

“Uns colors que tenyeixen de joia uns colors que ens porten il·lusions que ens fan viure l’esport i la glòria amb orgull, a totes les seccions...”

Felicitats Club Gimnàstic, per molts anys!!!

Nacho González Director Força Nàstic

22 Força 22 Força

àstic àstic

Força

àstic

23

s t a t i c i l e F

1

club gimnàstic 2 2 3

4

5

6

24 Força

àstic

135 anys d’història!

7

8

10 9

Fotos cedides per Enric Pujol.

Llibre Nàstic 100 anys d’història.

1- Joan Estil·les Portal, fundador i primer president del Club Gimnàstic. 2- Gimnàs situat al carrer Méndez Núñez 12, tal com estava al 1895. 3- Xalet de la secció de tennis, ubicat al darrere del camp de l’Avinguda Catalunya. 4- Entrenament dels gimnastes del Club l’any 1927. 5- Equip de bàsquet dels anys 40. 6- Excursió del Club Gimnàstic al Pont del Diable (17-10-1915). 7- Foto de l’onze inicial del Nàstic en el partit d’anada de la semifinal “Copa del Generalísimo” l’1 de juny de 1947. 8- Equip d’Hoquei de la temporada 195556. 9- Seu social del Club Gimnàstic inaugurat el 22 de juny de 1930. 10- Lluis Gombau, mític jugador de frontó (1956).

Força

àstic

25

Tecni Nasticamp 2021 L’entitat grana organitza el Tecni Nasticamp 2021, el campus de tecnificació de futbol adreçat a nens i nenes d’entre 4 i 14 anys. En aquesta edició de Setmana Santa, el campus es desenvoluparà a les instal·lacions del Nou Estadi en quatre jornades, des del dilluns 29 de març al dijous 1 d’abril en horari de 9 a 14 hores i compta amb possibilitat de servei d’acollida a partir de les 8 h.

Les sessions de tecnificació estan dirigides pels entrenadors del futbol base del Nàstic i coordinades per la secretaria tècnica del Planter Grana. L’objectiu dels participants consistirà en incidir especialment la tecnificació, les habilitats i la tàctica; així com treball específic i individualitzat per a porters.

En cadascuna de les jornades, es comptarà amb la presència i par-

ticipació de jugadors del primer equip.

el cas d’haver germans inscrits, el descompte aplicable i no acumulable és d’un 25 %.

La inscripció inclou la roba oficial del campus de tecnificació i l’esmorzar diari. Els jugadors que formen part del futbol base tindran un 50% de descompte (preu: 40 €).

Mentre que el preu per als participants externs és de 80 €, amb un 10% de descompte si són socis. En

Per a més informació podeu trucar al telèfon 977 21 51 03 o enviar un correu electrònic a futbolbase@ gimnasticdetarragona.cat. Les inscripcions estan obertes fins al 26 de de març i es realitzaran presencialment a les oficines del Nàstic.

Campions de la Lliga Espanyola de Clubs Pro en PC L’equip del Nàstic eSports, en la plataforma de PC, s’ha proclamat campió de la VPLS Spain (Lliga Espanyola de Clubs Pro) en imposar-se al Mav3ricks MM en la tanda de penals. La bona actuació del porter grana va decantar una final amb resultat final d’empat a zero després del temps reglamentari i pròrroga.

Aquest és el títol més important aconseguit fins al moment per l’equip capitanejat per Jordi Valls (Jordi Malix), que setmanes enrere havia obtingut una temporada més la permanència a la 1a Divisió de la VFO. A més, aquest campionat els hi atorga una plaça per competir en la propera edició de l’ Euro Proleague i la Supercopa. També cal remarcar la segona plaça aconseguida a la lliga regular de l’FVPA, tot i caure en

26 Força

àstic

les eliminatòries posteriors.

L’equip del Nàstic eSports en PC inicia el període de pretemporada, que s’estendrà fins al mes de març, per agafar el punt de forma en diferents tornejos preparatoris abans de tornar

a les competicions oficials programades pel mes d’abril. En aquesta segona meitat de temporada, els grana buscaran millorar la classificació en VFO i continuar la progressió ascendent en la resta de competicions del FIFA21, tant nacionals com continentals.

Força

àstic

27

Entrevista JAVI RIBELLES Jugador del Nàstic de Tarragona

“

Anem a totes per la LFP, que és el que li correspon al Nàstic -L’equilibriNom complet

Javier Ribelles Alfonso

Data de naixement 25 d’abril de 1992

Lloc de naixement València

Equips com a jugador Ribarroja C. F. (3a divisió) Ontinyent C. F. (2a B) Paterna C. F. (3a divisió) Llevant U. D. B (3a i 2a B) C. D. Alcoià (2a B) Gimnàstic (2a B)

28 Força 28 Força

àstic àstic

“

Javi Ribelles és un pivot defensiu top de la categoria. Un d’aquells futbolistes que tot entrenador vol tenir a la seva plantilla, ja que li ofereix a l’equip equilibri, serietat, intensitat i una gran dosi de professionalitat. A més, és un home molt estimat al vestidor grana, tota una predilecció dels seus companys.

Aquesta és la seva segona temporada al Nou Estadi i ens reconeix sentir-se molt feliç a l’entitat grana i a la nostra ciutat. En parlem...

Vas començar a jugar al futbol a la base del València C. F., fins a la categoria infantil. Vas coincidir al club ‘che’ amb algun noi que després ha arribat a l’elit?

Doncs vaig coincidir amb Carles Gil (actualment al New England Revolution d’EEUU) i amb Robert Ibáñez (ara al C. D. Leganés). Tinc records molt bons d’aquella època, ja que fèiem molts viatges per jugar tornejos i anàvem amb les nostres famílies. Són aquells instants que ja no pots oblidar mai.

En edat juvenil jugues amb el Torre Levante C. F. en categoria Nacional i Divisió d’honor i després vas passar al Ribarroja C. F. a 3a divisió.

Vas notar molt el canvi del futbol base, respecte a una categoria tan complicada i incòmoda com és la 3a divisió?

Bé, abans de fitxar pel Ribarroja vaig jugar un any a Preferent amb el Torre Levante, perquè tenien els drets de formació i no ens deixaven sortir del club. Pel que fa al canvi de futbol base a sènior, no ho vaig notar massa, potser per la meva forma de jugar i competir.

A altres jugadors que tenien característiques com l’u contra u o de tenir molt la pilota als peus si es notava que els hi costava una mica més.

La 2014-15 vas aconseguir un ascens a 2a B amb el Llevant B. Segur que tens un bonic record d’aquell èxit esportiu.

Sí, un ascens sempre és molt bonic de viure-ho í sents una “explosió” de sentiments impressionant. A més, jo estava feliç no només per l’ascens en si, si no perquè allò significava jugar a 2a B la temporada següent. En aquest club vaig passar tres anys meravellosos, la veritat.

També vas passar per les files del C. D. Alcoià, durant dues campan-

ENTREVISTA yes. Que tal va anar l’experiència al club d’El Collao?

Em va anar molt bé, només tinc records positius d’aquelles dues temporades. Jo venia d’un filial i sempre ve de gust fitxar per un club important i que havia disputat el play off d’ascens a 2a A el curs anterior. L’equip tenia un gran nivell i jo em vaig acoblar ben aviat i a més, vaig jugar molts partits, així que tot va sortir genial a Alcoi.

Finalment el teu pas per l’Unionistas de Salamanca i si no tinc mal entès, et va servir per continuar amb els teus estudis de Medicina en aquella ciutat.

De fet, tots els anys he intentat anar estudiant, però aquell any a Salamanca em vaig treure el Màster en Medicina estètica i el títol d’anglès. Sempre he buscat temps per estudiar a les tardes i continuar formantme, ja que la Medicina ha de ser el meu futur professional, un cop “pengi les botes”.

La temporada anterior arribes al Nàstic en el mercat hivernal i no ho vas fer amb “bon peu”, ja que et vas trencar el cinquè metatarsià en el primer entrenament com a jugador grana. Et vindria el món a sobre, oi?

Sí, allò va ser molt dur per a mi. Jo arribava a Tarragona amb tota la il·lusió del món perquè a més, havia realitzat una primera volta molt bona amb l’Unionistas. Si no recordo malament vaig aconseguir 3 o 4 gols i físicament em trobava més bé que mai. I tot just en el primer entrenament amb el Nàstic em trenco el cinquè metatarsià i jo, no m’ho podia ni creure. Però això ja és passat i ara torno a sentir-ne molt bé en tots els sentits, estic amb bones sensacions sobre el verd.

Què va significar per a tu fitxar pel club grana?

Doncs una oportunitat única per “créixer” com a futbolista i per anar a més en la meva carrera esportiva. Aquest club és un referent, tot un històric del futbol espanyol i és

un orgull enorme defensar aquesta samarreta. De moment ja hem assolit el primer objectiu, que era la 1a RFEF i ara anem a totes per la LFP, que és el que li correspon al Nàstic, sense cap mena de dubte.

Avui estàs totalment adaptat al club i la ciutat. Podríem dir que és un estat de felicitat plena, per a tu?

Penso que la felicitat plena sempre és difícil d’assolir-la, però et puc dir que estic molt feliç al Nàstic i a Tarragona. Veus a l’equip competir i gaudir del que fa i a més, la relació entre nosaltres es magnifica, el qual li afegeix més aspectes positius a tot plegat.

I crec que aquest bon ambient que tenim al vestidor, després es reflecteix sobre el terreny de joc.

Creus que s’ha valorat prou el que heu aconseguit fins ara? Hi ha qui diu que era l’obligació del Nàstic, però això no li treu mèrit al fet!

Doncs mira, l’altre dia ho parlàvem al vestidor. Sembla que quan no aconsegueixes els objectius a la vida, la gent té molta facilitat per criticar. Per contra, de vegades quan assoleixes el que buscaves, no se li dóna la importància necessària. Pot semblar que l’aconseguit fins ara ha estat senzill, però ja et dic que ha estat fruit de molta feina i sacrifici per part de tots. Fixa’t com grans clubs d’altres grups no han aconseguit passar a la següent fase en busca de l’ascens a 2a A i aquest fet, ja demostra la complicació d’aquesta categoria.

Abans comentàvem que l’equip busca ara el “premi gros”. Veus al vestidor conscienciat amb la causa o potser sentiu una mica de pressió en assolir-ho?

Tots al vestidor tenim molta il·lusió per pujar a 2a A. Malgrat això, no ho veiem com una obligació, perquè sabem que és molt complicat. Només cal veure que a 2a B hi ha 102 equips i només pujaran 4, però està clar que tenim tots els “ingredients” necessaris per

assolir-ho i en això estem. Creiem que tenim moltes possibilitats i ens ho deixarem tot sobre la gespa perquè així passi.

A títol individual i coneixent el teu caràcter, segur que busques més minuts sobre el verd. Tens una “espineta clavada” per no tenir tot el protagonisme que el futbolista vol?

Si et dic que no, t’estaria mentint. Jo sóc un jugador que sempre vol estar sobre el terreny de joc i que vol tenir tota la continuïtat possible. El que també és obvi és que tenim una plantilla extraordinària i no és gens fàcil jugar sempre de titular. Però jo continuaré “deixant-me la vida” en cada entrenament i partit, per tal de capgirar aquesta situació.

Considero que tinc capacitat per ser titular i la meva intenció és posar-li al míster la decisió, el més difícil possible.

Recentment, vas assistir al programa televisiu ‘El Chiringuito’, com ha convidat de Josep Pedrerol. Com va anar l’experiència?

Va ser una experiència fantàstica, sincerament. No estic massa acostumat a parlar davant les càmeres, però crec que no ho vaig fer malament del tot (riem). Aquell és un programa on els tertulians van a passarho bé i a debatre sobre futbol i cada un defensa al club del qual n’és aficionat... La veritat és que vaig passar una estona ben agradable!

En el pròleg dèiem que és un noi molt apreciat per tots els seus companys, i només cal passar una estona amb ell per entendre aquest afecte que genera.

Agradable, amable, educat i amb un nivell cultural que fa goig, és a més un futbolista que estem convençuts triomfarà al Nàstic. Per les seves qualitats futbolístiques innegables i també perquè és un treballador incansable i això a la vida, al final sempre té premi. Som-hi Javi!

Nacho González

Força

àstic

29

de visita pel museu...

Samarreta del jugador del Nàstic ‘Cinto’ López (D.E.P) de la temporada 1970-71.

30 Força

àstic

Força

àstic

31

Amb José Antonio Naranjo a...

José Antonio Naranjo en la seva època de jugador (Temporada 1996-97)

José Antonio Naranjo fou un magnífic central que va jugar al Nàstic durant quatre temporades. De seguida es va convertir en un dels ídols indiscutibles del Nou Estadi donat el seu joc impetuós i ple de coratge, però sobretot, pel seu alt nivell d’implicació mostrat des del primer dia. Ens citem a l’excel·lent restaurant-marisqueria l’Ancora per recordar la seva exitosa etapa com a futbolista grana.

Vas arribar al Nàstic la temporada 1995-96 procedent de la Gramanet. Com recordes el teu fitxatge pel nostre club i que va significar per a tu?

Doncs jo venia de fer una gran campanya a la Gramanet, ja que vam disputar el play off d’ascens a 2a A, fins i tot. Llavors em va sorgir l’opció del Nàstic, que tenia un projecte atractiu per a mi. Per altra banda, tant el míster Jordi Gonzalvo com el meu representant Ramon Paris em van insistir per arribar a Tarragona i al final, així va succeir. Tal com vaig signar pel Nàstic, ja em vaig sentir molt identificat amb club, afició i ciutat.

Amb el Nàstic vas disputar dos play off d’ascens a 2a A (199596 i 1996-97), però no vau assolir la categoria de plata. Et va quedar aquella “espina clavada”?

Bé, el primer play off va ser una sorpresa per a nosaltres, ja que no ho esperava ningú que ho assolíssim.

32 Força

àstic

Vam tenir la mala sort que ens van tocar en el nostre grup l’Elx i sobretot Las Palmas, que tenia un equipàs, però la temporada va ser bona en termes generals. El segon play off sí que va significar una gran decepció, perquè vam finalitzar la lliga regular com a campions, però després no vam tenir la sort o l’encert necessari per aconseguir l’ascens.

En aquelles temporades, el Nàstic tenia un gran equip. A quins companys de vestidor em destacaries per la seva qualitat futbolística?

El primer que destacaria es Toni Torres, pel meu gust podria haver arribat a 1a divisió, sense cap problema. Ho tenia tot per estar anys i anys a l’elit. A més, jo el considero un “germà” gairebé. Després altres grandíssims futbolistes com Gerard Escoda, Sergi Pares, Fran Figueroa, ‘Moska’’, Rafa Arumi, Cesar Esteban. Jordi Grabulosa, Josep Espigule, Xavi Bartolo...

I a nivell humà, quins van ser els companys amb qui vas tenir un millor feeling?

Sobretot, el Toni Torres. Tenia uns anys més que jo i el veia com un referent, com el meu “germà gran”.

També vaig mantenir bona relació amb els Escoda, Espigulé, César Esteban, Rodri... Aquell era un vestidor amb gent molt maca i de fet tenim un grup de whatsapp i volem organitzar una trobada properament.

Ben aviat, José Naranjo es va convertir en el capità del Nàstic.

Et va afegir responsabilitat o pressió, aquest fet?

Home, per a mi va significar un orgull molt gran, vaig agafar el relleu de Toni Torres quan va marxar.

Evidentment que era una responsabilitat, ja que volia que tots els companys es trobessin còmodes al club, alhora que implicats. Però era una responsabilitat bonica, que l’acceptava de bon gust.

EXJUGADOR Amb el nostre equip vas disputar 149 partits oficials i vas aconseguir 5 gols. Xifres per sentir-se ben orgullós, eh?

Moltíssim. Per a mi, formar part de la història d’un club important i referent com és el Nàstic, és un autèntic plaer. A més puc dir que tota la meva etapa com a jugador grana, vaig gaudir molt, tant en l’aspecte esportiu com en el vessant personal. Els records d’aquells anys no poden ser més emotius i especials.

7- Vas ser un central expeditiu, valent, tot cor i amb carisma de líder. Que creus que et va faltar per arribar a categories més importants?

Home, són circumstàncies. Moltes vegades m’ho han preguntat això i jo sempre he contestat el mateix, que estic satisfet i orgullós amb la carrera futbolística que vaig dur a terme. La meva gran sort és que sempre vaig gaudir moltíssim de la meva gran passió: el futbol.

Durant els teus anys a l’equip grana vas tenir a diversos entrenadors. A quins d’ells destacaries?

Primer et diré el nom de Jordi Gonzalvo, més que res perquè la meva etapa més “dolça” al Nàstic va ser amb ell a la banqueta.

Després un tècnic que no va ser prou valorat i que per a mi era un gran entrenador, “Fabri”. Per mi era un avançat al seu temps,

en conceptes tàctics i mètodes d’entrenament. I també Paco Martínez Bonachera, amb qui ja vaig tenir la sort de treballar a la ‘Grama’ Aquesta entitat t’ha “marcat” com ho demostra el fet que t’has afincat a la nostra ciutat.

Avui ets un tarragoní mes...

Totalment. Vaig arribar a Tarragona amb 23 o 24 anys i ja tinc 48, per tant, porto més de mitja vida aquí. La meva filla és nascuda a Tarragona i les meves “arrels” ja estan en aquesta ciutat, on em trobo molt còmode i feliç.

Quins és el millor record que tens de la teva època nastiquera?

Em quedo sense cap mena de dubte amb l’afició. Els nastiquers són molt afectuosos amb els seus jugadors, considero que són espectaculars. Quan jo jugava al Nàstic i sortia pel carrer, recordo com la gent m’aturava i em comentaven qualsevol cosa o simplement em donaven ànims pel pròxim partit. Sempre ens van recolzar, en les bones i en les dolentes i això ho continuen fent així.

Parlant d’avui, quines bones sensacions les que està oferint l’equip, oi? Tot l’entorn grana està amb la il·lusió de tornar a la LFP. És que el Nàstic ja va finalitzar molt bé el campionat anterior,

eh? Ja es veia una idea d’equip, un bloc sòlid que feia el partit que li convenia en cada ocasió.

I això s’està veient aquest curs d’una forma més evident encara. Sóc optimista amb aquest equip i li desitjo l’ascens a 2a A, com no. Pel club, per l’afició i la ciutat, que s’ho mereixen.

Actualment fas d’entrenador de futbol base a l’Escola Sant Pau. T’ho prens com un hobbie o vols provar sort com a míster en un futur?

No, jo m’ho prenc com un hobbie. El futbol és el que més m’ha agradat sempre i entrenar als nens em permet seguir vinculat a aquest món. Jo ja tinc la meva feina i no em plantejo donar-li “serietat” a la meva funció d’entrenador.

Doncs un plaer de companyia i xerrada, amb el “gran” Jose Naranjo, ja que tinc la sort de conèixer-lo des de fa anys i sempre és un goig compartir una estona.

Fou un futbolista excel·lent, però com a persona és insuperable. Tot seguit ja vam gaudir d’un deliciós suquet de peix a la terrassa de l’Àncora, la qual és ben recomanable amb l’arribada del bon temps.

Nacho González

Força

àstic

33

LUISMI 34 Força

àstic

NOTÍCIES Millors locals del grup 3 amb 24 punts La bona primera fase de l’equip entrenat per Toni Seligrat es va certificar amb una nova victòria al Nou Estadi amb el suport del públic. El triomf davant el filial espanyolista ha situat als grana com el millor equip local de tot el grup III de Segona Divisió B amb 7 victòries i 3 empats en 10 partits.

24 punts de 30 possibles i 23 gols a favor i només 6 en contra ha estat el bagatge a Tarragona, on no s’ha conegut la derrota. De fet, l’últim enfrontament on el Nàstic no ha puntuat en lliga al Nou Estadi es remunta al desembre de 2019.

A més, a falta d’un enfrontament per finalitzar la primera fase, el gol average particular i també el global de

+18, tenint en compte els gols a favor i en contra, afavoreix a l’entitat tarragonina respecte tots els rivals. Només

l’AE Prat ha estat capaç d’igualar els registres en els dos partits davant el Nàstic (2-2).

Tres podis a la final del Trofeu ‘Pingüinos’ petir participació en categoria infantil Ona Rodríguez, Carla Plana i Pau Ocaña, a més de l’alevina Paula Espín.

Els esportistes grana van fer un molt bon paper en les quatre curses en les quals van participar, dues de fons i dues de velocitat. Ona Rodríguez es va proclamar campiona del Trofeu en la seva categoria, seguida per la seva companya Carla Plana. Per la seva part, el també grana Pau Ocaña va pujar al tercer esglaó del podi en la seva cursa de categoria infantil.

La secció grana va participar en la segona i última jornada del Trofeu Pingüinos, a la localitat d’Arganda del Rey, sumant

tres podis en les quatre curses disputades.

En aquesta segona cita, van re-

A partir d’ara, la secció de patinatge en línia continuarà entrenant amb la màxima ambició per preparar els Campionats de Catalunya i Espanya.

Força

àstic

35

17 Pedro

36 Força

àstic

18 Lupu

19 Fran Carbia

20 Fullana

Força

àstic

37

NOTÍCIES Bons resultats de la Rítmica grana en els Campionats d’Espanya El Club Gimnàstic de Tarragona va participar amb tres conjunts al Campionat d’Espanya de Gimnàstica Rítmica celebrat a Valencia. Competició corresponent al Campionat Nacional del 2020, ajornat per la pandèmia.

Les actuacions i resultats dels conjunts Cadet Base, Infantil Absolut i Sènior Absolut, han permès situar a l’entitat com un dels clubs referents de la Gimnàstica Rítmica catalana.

Els tres conjunts estan dirigits per la reconeguda entrenadora Iria Medín i cal destacar l’exercici de l’equip Sènior Absolut, que amb una meritòria 7a posició, ha estat elogiat per jutgesses i tècniques per l’ originalitat i risc de la seva composició. Les gimnastes participants per equips han estat:

Cadet base: Ana Arias, Mar Breton, Mar Roselló, Mar Garcia, Alba Garcia, Claudia Fernandez i Júlia Bel. Sènior Absolut: Marina Sabaté, Paula Oruj, Carla Cacho, Carla de

la Cruz, Berta de la Cruz, Anna Gené i Marta Sanz.

Infantil Absolut: Alba Ferré, Carla Pujol, Alexia Ghieseken, Aina Duch, Laura Altes, Leire Torruella i Rosa Planes.

El Nàstic acull els entrenaments pel Campionat d’Espanya de pilota a mà més joves, Jan Blanca i Genis Gómez.

El segon partit el van jugar les parelles Ivan Rodríguez i Victor Navarro, davant Pol Calduch i Víctor Martínez; veient anotacions molt pilotejades i mostrant la constant millora esportiva.

10 joves pelotaris, preseleccionats per la Federació Catalana de Pilota, van participar en la penúltima jornada d’entrenaments preparatòria pel Campionat d’Espanya de Federacions de 36 metres de pilota a mà en categoria juvenil, individual i per parelles, que se celebrarà del 2 al 4 d’abril a Logronyo.

La pista de frontó del Club Gimnàstic 38 Força

àstic

de Tarragona va ser l’escenari escollit en la jornada matinal, recuperant així aquesta històrica modalitat que no es disputava a la Budallera des del 1996.

En aquesta cita especial també hi va partícip el president grana, Josep Maria Andreu; així com el vicepresident del Club, Josep Francesc Ferrer.

El primer partit va ser un mà a mà entretingut i amb bones jugades entre els

Mentre que el tercer partit va ser el més disputat. Sergi Queralt, pelotari local, i Nil Gómez es van enfrontar a Asier Arribas i Christian Rumenov. En aquest duel es van veure punts emocionats que van fer gaudir als presents a l’entrenament.

Al finalitzar la sessió, aplicant les respectives mesures sanitàries, es va produir la trobada entre tots els participants: pelotaris, tècnics i respectius representants del Club Gimnàstic de Tarragona.

Força

àstic

39

Entrevista ANDREI LUPU Jugador del Nàstic de Tarragona

“

He vingut a deixar-m’ho tot per l’escut del Nàstic i ajudar-lo a aconseguir molts èxits esportius

“

- La fúria de l’est Nom complet

Andrei Daniel Lupu

Data de naixement 27 de gener de 1998

Lloc de naixement Braila (Romania)

Equips com a jugador 40 Força 40 Força

D. Alavés B (3a i 2a B) Gimnàstic (2a B) àstic àstic

Andrei Daniel Lupu és un jove i prometedor davanter romanès que ha arribat al Nàstic durant el passat mercat hivernal procedent del D. Alavés B. Ens reconeix que està vivint un somni donat el seu fitxatge pel club grana i que està desitjant aportar-li les seves qualitats a l’equip sobre el verd. Conversem amb ell a la banqueta local del Nou Estai perquè el conegueu una mica millor.

Vas néixer a Romania, però de ben petit vas venir a viure amb la família, a Espanya. Amb quina edat vas arribar i a quina ciutat vau anar?

Doncs vam arribar quan jo tenia 9 anys, i vam anar a viure a Logronyo.

Allà vaig començar a jugar al futbol, que sempre és el que més m’ha agradat.

En quins clubs vas iniciar la teva etapa de futbol base?

El meu primer equip va ser la U.D. Villegas, que era un equip de barri i ho vaig fer des de molt petit, ja que

jugava a futbol 7. Anys més tard vaig fitxar pel Comillas C. F. amb el que vam aconseguir l’ascens a Divisió d’honor juvenil. T’he de dir que vaig tenir la sort de conèixer a Moisés García (exjugador del Nàstic) i es va convertir en el meu representant. De fet, va ser ell qui em va “portar” al D. Alavés.

Arribar al club de Mendizorroza ja li donava serietat a la teva carrera esportiva, eh? Vas arribar en edat i etapa juvenil.

Així és. Jo abans jugava per diversió i per passar-ho bé, però des del meu fitxatge pel D. Alavés, ja m’ho vaig prendre més seriosament tot plegat.

Moisés va dir-me que veia bon potencial i va ajudar-me molt a adquirir confiança en les meves possibilitats.

Per a mi signar per l’Alavés va ser impressionant i li estic molt agraït a aquest club, per tot el que he viscut i après allí.

Posteriorment, arribes al D. Alavés B. I la campanya 2018-19 et va sortir espectacular en el gru-

ENTREVISTA pal (ascens a 2a B) i a títol individual, amb bones xifres golejadores...

Sí, aquella temporada va ser magnífica en els dos aspectes, sobretot destaco l’ascens de l’equip, que sempre és el més important. Tot i que també vaig patir alguna lesió, així que no tot va ser bo. Jo sóc un jugador que vaig a totes sobre el terreny de joc i em “deixo la vida” en cada acció i de vegades, he tingut problemes físics per aquesta forma de jugar.

Et vas veure a prop del primer equip en algun moment?

Doncs si, vaig fer la pretemporada amb ells i fins i tot, vaig anar convocat en un partit de lliga (1a divisió). No vaig tenir la sort de debutar, però el record d’aquell dia és inoblidable, com podràs imaginar.

Jo continuaré insistint, ja que vull tenir la millor carrera futbolística possible.

Al filial del conjunt de Vitòria vas coincidir amb Álvaro ‘Gonzi’. Segur que li vas demanar informació sobre el Nàstic, quan vas conèixer el seu interès.

(Riu i fa que si amb el cap). Així és... de seguida que va sortir-me l’opció del Nàstic vaig trucar al ‘Gonzi’ i li vaig preguntar per l’equip a nivell esportiu i humà. Va dir-me que era magnífic en els dos sentits, fent-me molt d’incís en què el vestidor era fantàstic. I la veritat és que ho he pogut comprovar de seguida, perquè em sento com a casa des del primer dia.

M’han fet sentir molt bé i molt còmode, i ara, als companys, els considero la meva “família”. Estic molt feliç al Nàstic, sincerament.

Què ha significat per a tu la teva arribada al nostre club?

Doncs una magnífica oportunitat. Jo no

havia jugat mai en el primer equip d’una ciutat. Jugava en un filial, i la sensació és molt bonica. Avui em sento un futbolista professional, i fitxar per aquest club és un repte per a mi. Estic aquí per treballar, aprendre, millorar, aportar i guanyarme el lloc en l’equip i faré tot el possible perquè així sigui.

T’ha sobtat positivament algun detall de la institució grana?

I tant, tot és nou per a mi, i tot el que vaig veient m’agrada. El Nou Estadi és preciós, la resta de les instal·lacions, els companys, els treballadors del club... Estic molt il·lusionat per tot plegat!

Segur que estaràs desitjant començar a demostrar el perquè del teu fitxatge i exhibir les teves qualitats sobre la gespa.

Clar, però sóc conscient que serà difícil i que he d’anar pas a pas. Aquesta és una plantilla en la qual hi ha grans futbolistes, i l’equip ja estava “fet” quan vaig arribar, i això ho complica una mica més. Malgrat això, i com et comentava abans, a il·lusió no em pot guanyar ningú i estic desitjant aportar i ajudar a l’equip des de ja.

Quines consideres que són les teves característiques com a davanter?

Em comparo a l’estil de joc de Diego Costa. És a dir, el típic davanter que lluita totes les pilotes, que està “endollat” tot el partit, que pressiona al rival i que va a totes sense por. Jo sempre m’he “deixat tot” al camp pel meu equip i, òbviament, ara vull fer-ho per l’escut del Nàstic i ajudar-lo a aconseguir molts èxits esportius.

Aconseguir l’ascens a 2a A amb el Nàstic és un objectiu o un somni?

Doncs jo ho veig més com un somni, de moment. És l’objectiu que tenim tots al vestidor, i tant de bo ho assolim. A més, penso que tenim moltes opcions d’aconseguir-ho. Seria fantàstic jugar a la LFP la propera temporada i sortir per la tele. A més, ja m’han parlat de la festa que s’organitza a la Plaça de la Font quan el Nàstic puja de categoria, i seria un plaer viure-ho en primera persona.

Amb la selecció de Romania sub21 sí que vas tenir mala sort, eh?

Explica’ns que et va succeir.

La veritat és que sí. Vaig tenir l’oportunitat de jugar amb ells, però vaig lesionar-me el dia anterior a que es fes pública la llista de convocats. Després, el director esportiu de la Federació romanesa va comentar-me que estava en aquella citació, però per culpa de la lesió no vaig poder debutar. Jo li vaig dir una mica en to de broma que m’hauria d’haver avisat, perquè jo hauria anat amb mes “cura” en aquell partit (riem). Jugar amb la samarreta del teu país és quelcom molt bonic i emocionant, i espero que algun dia em passi.

He de dir que durant l’entrevista va mostrar un nivell de motivació i il·lusió ben evidents, i això habitualment és l’equivalent a aconseguir les fites i objectius que un es fixa.

Ara només cal esperar a que finalitzi el seu procés lògic d’adaptació a un nou club i a una nova ciutat, i segur que aviat gaudirem del seu futbol i els seus gols. Així ho desitgem! Molta sort i èxits Andrei!

Nacho González

Força

àstic

41

42 Força

àstic

Força

àstic

43

JUGADORS HISTÒRICS

C/ Reding, 20 bis.

TARRAGONA Tel. 977 24 02 32 www.cocula.cat

un dels defenses més carismàtics en la història del nàstic 44 Força

àstic

Antonio Navarro cardoso “La potència”

D.E.P

Lloc de naixement Cadis 2 de setembre de 1921 Lateral dret del 1951 al 1955 91 partits amb el Nàstic 1 gol

Força

àstic

45

enhorabona equip:

46 Força

àstic

som 1a RFEF !

Força

àstic

47

Pol Ballesteros i Fran Miranda, renovats

El Gimnàstic de Tarragona i els dos futbolistes del primer equip han signat les respectives renovacions dels contractes. Pol Ballesteros per tres anys, fins a juny de 2024, i Fran Miranda per una temporada més.

posteriorment anar cedit al CE Sabadell. Aquestes dues últimes temporades, ha format part del primer equip del Nàstic amb uns bons registres a la Segona Divisió B; aconseguint 6 gols i participant en 43 dels 47 partits de lliga regular.

Pol es va unir a la disciplina grana el curs 2017-2018 per jugar al filial, el CF Pobla de Mafumet, i

Per la seva part, Fran Miranda va arribar a Tarragona, fa poc més d’un any. En aquest temps,

48 Força

àstic

l’extremeny s’ha convertir en un pilar clau a l’esquema de joc de Toni Seligrat, sumant més de 1500 minuts a la gespa i participant activament en les victòries grana.

El president Josep Maria Andreu, juntament amb el director esportiu Sergi Parés, han estat els encarregats de signar els respectius contractes a les oficines del Nou Estadi.

Força

àstic

49

50 Força

àstic

El jugador perfecte de...

Roger Brugué

- La dreta de.................... Carlos Albarrán - L’esquerra de.......................... Joan Oriol - El xut de............................ Javier Bonilla - el remat de cap de................ Marc Trilles - el dribling de................... Pol Ballesteros - la tècnica de..................... Guillem Jaime - la visió de joc de.................. Fran Carbia - la velocitat de............. Álex Quintanilla - la intensitat de.................... Javi Ribelles - la potència de.................... Pedro Martín - la personalitat de.............. Gerard Oliva - el carisma de......................... José Suárez - el companyerisme de...Francesc Fullana

Força

àstic

51

52 Força

àstic

Temps era temps... per Enric Pujol La Copa als anys 40 - CAP. II S

eria la temporada 1943/44 quan, des del govern franquista, s’instaria a la RFEF que obrís la participació a la Copa (llavors dissortadament dita ‘del Generalísimo’) als equips de Segona i Tercera Divisió, jugant eliminatòries prèvies.

El Nàstic debuta en aquesta competició l’any 1944 jugant fins a sis eliminatòries desfent-se del Reus Deportiu a doble partit (1-1 i 1-0), a partit únic a l’Avinguda Catalunya s’imposa al CD Granollers (20) i al CD Júpiter (6-1).

La següent eliminatòria ja torna a jugar-se a doble partit i el Nàstic es desfà del CD Teruel (3-0 i 1-1) i del FC Palència (2-1 i 3-1). Finalment, a setzens de final l’Espanyol deixaria fora als tarragonins 2-1 a Sarrià i 1-0 a Tarragona, el que obligaria a un partit de desempat a Les Corts on els pericos guanyarien 2-1.

Foto del Barça de l’any 1947, el qual va ser eliminat pel Nàstic en la copa del ‘Generalísimo’.

En l’edició de 1946 (l’any anterior no hi participa per decisió pròpia, perquè els equips s’hi apuntaven lliurement) s’elimina al Hèrcules (1-1 i 4-2) i serà el Granada qui deixa fora els tarragonins (1-0 a l’Avinguda Catalunya i 2-0 a Los Cármenes).

La millor participació grana a la Copa correspons a la de l’any 1947, quan arribarà a les semifinals. L’equip entrenat per Pepe Nogués es desfà de l’Sporting, 4-2 aquí i 1-1 al Molinón; del Ràcing de Santander 6-2 al Sardinero i 5-1 a l’Avinguda Catalunya, el partit de desempat es juga a Sarrià i els grana guanyen 1-0. A quarts de final toca el Barça, a Les Corts 0-2 pel Nàstic i a casa 2-3 pels blaugranes.

A la semifinal es juga contra l’Espanyol 5-3, a la tornada 1-0 i un polèmic gol anul·lat al Nàstic cap a les darreries del partit que hagués forçat el desempat. Aquella final la va guanyar el

Real Madrid al RCD Espanyol per 2-0 a la pròrroga, en un partit amb tres expulsats Molowny i Corona pels blancs i Celma pels blanc-i-blaus.

L’any 1948 el Nàstic va palmar a la primera davant la R.Societat amb 2-3 a Tarragona i 3-2 a Atotxa. L’any 1949 el Nàstic quedar exempt en dues eliminatòries i va entrar als vuitens fent fora a l’Albacete, 5-1 a l’Avinguda Catalunya i 3-1 en terres manxegues.

A quarts el rei de copes l’Athlètic es va desempallegar dels granes apuradament, 3-0 a San Mamés i 2-0 a la capital catalana. L’any 1950 el Nàstic guanya a Vallejo (partit únic) al Llevant 0-2; i a vuitens el R.Madrid guanya 1-0 al Bernabéu amb polèmica per un gol anul·lat al Nàstic, però a Tarragona clava un 1-incontestable. La darrera participació en aquesta etapa seria l’any 1953, el Lleida guanyar al Municipal 3-1 i a casa el Nàstic acaba amb un insuficient 1-0. El Nàstic no tornaria a la Copa fins a l’any 1969.

Força

àstic

53

Enhorabona nois,

El Gimnàstic de Tarragona ha realitzat una primera fase extraordinària, en la qual ha encapçalat durant gairebé tot el temps la classificació. És per això, que des d’aquestes línies volem retre aquest humil, però

54 Força

àstic

sincer i afectuós homenatge a tots els professionals que estan al voltant dels futbolistes, per tal de reconèixer la seva indispensable i fonamental tasca.

Enhorabona a tots nois, bona feina!

Nacho González Director Força Nàstic

bona feina!

som 1a RFEF!

D’esquerra a dreta, dalt: Xavi Roch (delegat); Josep Maria Ferrer, Toni Seligrat i Manolo Oliva (cos tècnic); Cristian Hurtado (analista tècnic); Oscar Lara (responsable de material) D’esquerra a dreta, baix: Albert Martínez, Marc Bria, Carles E. Hernández, Ernest Canete i Xavi Aguilar (serveis mèdics)

Força

àstic

55

2ª VOLTA TEMPORADA 2020 / 2021 2ª Divisió B - Grup III - Subgrup A

JORNADA

DATA

JORNADA 12

16/01/21

Nàstic - FC Barcelona ‘B’

3-1

JORNADA 13

24/01/21

CF Badalona - Nàstic

0-1

JORNADA 14

31/01/21

UE Olot - Nàstic

0-2

JORNADA 15

07/02/21

Nàstic - AE Prat

1-1

JORNADA 16

14/02/21

FC Andorra - Nàstic

1-1

JORNADA 17

21/02/21

Descans

JORNADA 18

28/02/21

CE L’Hospitalet - Nàstic

0-0

JORNADA 19

07/03/21

Nàstic - Lleida Esportiu

1-0

JORNADA 20

14/03/21

UE Llagostera - Nàstic

1-0

JORNADA 21

21/03/21

Nàstic - RCD Espanyol ‘B’

2-0

JORNADA 22

28/03/21

UE Cornellà - Nàstic

2-1

56 Força 56 Força

àstic àstic

PARTIT

Força

àstic

57

El meu primer Nàstic V

aig fer-me soci l’any 2000, sóc el soci 2307 El meu germà Álvaro venia al camp perquè també li agradava el futbol, i a mi em feia molta il·lusió fer-me soci del nostre equip tarragoní. Així cada setmana ens véiem al camp i fèiem alguna cosa diferent. Primer vam estar a gol Nord, animant amb la Fúria Grana. Uns anys més tard vam passar a Preferent per veure millor el camp sencer, i finalment, vam canviarnos a tribuna, per estar més a prop dels jugadors. Aquí és on va començar tot.

M’enrecordo de l’ascens a Primera Divisió, ho vam celebrar molt a la plaça de la Font, l’any de Primera vam viatjar moltes vegades per veure l’equip i vam poder conèixer a jugadors molt importants i aconseguir les seves samarretes.

Ho vam gaudir moltíssim.

Dels jugadors que millor record tinc són del Manolo Martínez, Manolo Reina, Alejandro Campano i Xavi Molina i els entrenadors que recordo amb més estima és el Vicente Moreno i José Antonio Gordillo, amb tots dos estem en contacte i fem per veure’ns alguna vegada a l’any.

Com capità del Nàstic Genuine dono ànims als companys tant al vestidor com al camp i també animo als jugadors del primer equip.

per Rubén Almazán Soci nº 2307

Així va néixer el Nàstic Genuine. Ara ja fa cinc anys, i hem viscut moltes experiències com la Champions, les fases a diferents ciutats d’Espanya, l’Special Cup d’Itàlia. Hem conegut a moltes persones, voluntaris, jugadors, tècnics... que estimem molt i que sempre ens fa il·lusió retrobar-nos a totes les fases.

Un mal record és quan vam baixar a 2ªB, però estem segurs que pujarem aquest any a 2ªA. Junts fins al final.

Rubén Almazán

En un dels partits de la temporada 2015-16, jugàvem contra l’Elche el Nàstic va guanyar 1-0 amb un gol de José Naranjo. Nosaltres, en acabar el partit, vam anar a la llotja a veure al nostre president, com fèiem sempre i ens va donar una sorpresa. Va dir: - Volem fer un equip per a persones com vosaltres, i vull que sigueu els capitans del millor equip de la història del Nàstic.

Nosaltres vam dir que sí. Ens feia molta il·lusió portar el braçalet de capitans i la samarreta del Nàstic.

58 Força

àstic

Álvaro Cano i Rubén Almazán, els capitans del Nàstic Genuine.

Força

àstic

59

AMB

MARC TRILLES ABANS

DESPRÉS

El jugador del Gimnàstic de Tarragona Marc Trilles va visitar l’extraordinària perruqueria Black and White, situada a l’avinguda Ramón i Cajal número 6 de Tarragona, per renovar el seu look.

El magnífic central castellonenc va posar-se en mans dels professionals d’aquest saló, del qual és un client habitual.

60 Força 60 Força

àstic àstic

Aprofitem per recordar-vos que també podeu trobar altre Black and White al carrer Sevilla némero 14-16. Per altra banda, els socis del Nàstic gaudeixen d’un descompte del 12% (imprescindible mostrar el carnet de soci).

AL

Força Força

àstic àstic

61 61

62 Força

àstic

Força

àstic

63

L’anècdota grana dE...

Santi Palanca en la seva època de jugador del Nàstic (1978-79).

De petit, la il·lusió d’un nen és jugar en l’equip de la seva ciutat, i en el meu cas era el Nàstic de Tarragona, que per a mi era com un “teatre dels somnis”. I això es va fer realitat quan vaig arribar al club grana la temporada 1976-77 procedent del C. D. C. Torreforta, on tenia d’entrenador a tot un referent i un mite com Valero Serer. I ell va ser la persona que em va informar de l’interès del Nàstic en fitxar-me.

Amb 19 anys vaig arribar al Nàstic i, en aquell moment, l’entrenador era Ignacio Sanjuán. Després de la signatura, el president Josep Maria Dalmau i la seva junta directiva em van presentar al nou míster. Sanjuán era un entrenador amb una filosofia de joc de gust pels jugadors corpulents i que anessin al xoc i això era quelcom molt diferent del meu estil de futbol. I aquí podríem dir que arriba l’anècdota.

En el meu primer entrenament em va presentar als companys i va comentar amb un somriure... “Si no creixes o “agafes” 10 quilos més, amb mi no jugaràs”. Passaven les jornades i no entrava en els seus plans i els resultats de l’equip no eren els desitjats, però va arribar la meva primera convocatòria i amb ella, el meu debut al camp del Constància i vaig jugar els últims minuts d’aquell matx. El partit següent era al Nou Estadi enfront del D. Aragón (filial del R. Zaragoza) i al final de la primera part perdíem per 0 a 1. Dins el vestidor, a la mitja part hi havia un silenci impressionant i el míster va dir-me...”noi, surt 64 Força 64 Força

àstic àstic

A la porteria del gol de platja on va aconseguir els seus primers dos gols com a jugador del Nàstic. a escalfar i a veure què passa”. Vaig tenir la impressió que no ho feia massa convençut. Doncs vaig sortir des de l’inici de la segona part i 10 minuts més tard vaig aconseguir empatar amb un remat de cap i aquell significava el meu primer gol com a jugador grana. I a falta de 6 o 7 minuts pel final, vaig fer el 2 a 1 amb un remat de mitja volta, amb la cama dreta i ens va donar la victòria. Ambdues ‘dianes’ van ser al gol de platja. El següent partit a Mallorca ja em va fer jugar de titular i durant el partit els hi comentava als meus companys que estaven a la banqueta...”Però veieu a aquest noi? Juga com els “àngels” i jo no el posava mai!”

Agrair eternament al míster Sanjuán aquella confiança que va tenir en mi i que em va possibilitar formar part de la història del Gimnàstic de Tarragona. Així com poder compartir moments molt bonics amb els companys i l’afició durant aquells 7 anys inoblidables, amb dos ascensos consecutius (1977-78 i 1978-79). I com no, ser el futbolista que ha aconseguit més gols al Nou Estadi, segons el “mestre” del periodisme, historiador i amic, Enric Pujol. Van ser 48 + 1 i aquest +1 és el que vaig fer amb l’Espanyol, en la nostra visita al Nou Estadi, en una eliminatòria de Copa del Rei (1983-84).

Per acabar, desitjar molta sort a l’equip en l’objectiu de tornar el Nàstic a la LFP! Visca el Nàstic!

Santi Palanca

fou jugador del Nàstic del 1976 al 1982 i la 1987-88

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1978-79 en la qual l’equip grana va aconseguir l’ascens a 2ªA. A dalt: Pani, Amigó, Mon, Romero, Filgueira, Juanete. A baix: PALANCA, Rafa Martínez, Cunillera, Bañeras i Emilio.

Santi Palanca en una entrevista per Força Nàstic.

Foto amb el seu entrenador al Nàstic, Antonio Jaurieta, tot just oficialitzar-se el seu fitxatge per l’Espanyol.

Força Força

àstic àstic

65 65

66 Força

àstic

Força

àstic

67

JUGADORS HISTÒRICS Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona.

Tels. 977 225 824 / 619 052 560 www.nauticrestaurant.com

Un campió d’europa que va jugar amb el nàstic a 2ª A (2008-09) 68 Força

àstic

Jordi Alba Ramos “La bala” Lloc de naixement Hospitalet de Llobregat 21 de març de 1989 Extrem del 2008 - 09 36 partits amb el Nàstic 4 gols

Força

àstic

69

ESTEM A...

Club Gimnàstic Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Casino Hotel Imperial Tarraco Hotel Ciutat de Tarragona Hostal Noria Royal Tarraco Club de Natació Tarraco Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT Bar Tennis Nàstic L’Arrosseria ITV Tarragona Bar de l’Estadi Restaurant L’Ancora L’Ancora del Port Esportiu Restaurant Filosofia Restaurant Racó de l’Abat Restaurant Ben Fart Restaurant Sol Ric Restaurant Nàutic Direcció: Nacho González Administració: Lidia Matsveyeva Redacció: Nacho González, Daniel Martínez

70 Força

àstic

Restaurant Palau del Baró Restaurant Cócula Restaurant Els 5 sentits Restaurant Arlemar Rest. Club de Golf Costa Daurada Restaurant La Sardineta Restaurant El Maño Restaurant Tataki Braseria OMBU Cafeteria Verdaguer Petit Tarraco Tennis Tarragona Tarraco Karting Estanc Casc Antic Rentador Dynamic Gestio Gama23 Cerveceria Denver Black & White Sweet Mario Klever Uniocasió Maderas Martorell Campaña Cornejo GTS Cars Matalasseria J. Jordà Grúas David Bedtrans Disseny i maquetació: Daniel Martínez Edita: Casguamedia S.L Impressió: Gráficas Andalusí Dipòsit Legal: T 1540-2015

Automoción Bigas Plaça de la Font Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros Mixtura Melic Can Peret Gran Penya Barcelonista Tgn Frankfurt El Surtidor Capuccino Pòdium 29 Txantxangorri Plaça del Fòrum Tarakon Tabernae La Caseta de les Tres Bessones Punts d’informació i turisme C/Major Rambla Nova Els Pallaresos Urbinox La Riera de Gaià Els Fogons del Drac La Pobla de Montornès La Cassoleta d’arròs Valls Planeta Kasteller Tel.: 977 112 817 e-mail: f.nàstic@mediacatcomunicacio.com Amb el suport del Club Gimnàstic de Tarragona SAD

Força

àstic

71