IntroduccióPer a signar una falla

Fent ús de l´avinentesa que em permet ací el llibret, començaré i sense pressa… a desvetllar el secret.

Si el llegiu i us interessa, ja em done per satisfet.

La nostra falla us emplaça a un conte molt enginyós, que l´artista amb bona traça, l´ha tornat bell, delitós.

Passeu tots a vostra casa, no us quedeu sols amb l´esbós.

Na Jordana obri la porta a un somni molt cridaner, i és l´emoció més forta… vore´l plantat al carrer.

On la gent es queda “morta”, pel que s´ha fet a un taller.

Torna la festa de veres a omplir-nos el Portal Nou, per les ganes tan sinceres dels fallers, que ànima sou.

Un art que creua fronteres, i al març a tots ens commou.

Endavant a nostra festa després d´aquell dur recés, que a la multitud conquesta, contagiant-nos en excés.

Benvinguts, gaudiu-la presta: la del 2023!

Ací tenim un artista ben carregat d´iŀlusió, que ha anat a una comissió, amb esperit de conquista.

Els seus esbossos moderns i sa curta trajectòria, faran que torne la història… dels conflictes sempre eterns.

El xic apunta maneres però té poca experiència, ha plantat poc per “València”, i això és hàndicap de veres.

El preu –que sembla una llosadona per plorar o riure, doncs ell treballa per viure, i el poc marge és mala cosa.

Li sobra fe i esperança però està en perill de mort, tot no ho arregla la sort… que més que sort és mancança.

És de por l´expectativa i el problema és molt real, hi han poquets per a Especial, i la resta, a la deriva.

Va ser a Addís Abeba on ens van prometre l´or, cinc anys després és un plor… que els va ofegant sense treva.

Quin és doncs el seu futur, que és el mateix de la festa? Ningú a d´això contesta… i l´horitzó és com un mur.

SupersticionsOn està el País del Trévol?

Els anglesos diuen “clover” al que ací un trévol és, són les coses de les llengües, on ningú entén res de res. (potser un grupet només)

El trévol té molta fama per ser portador de sort, amb ell t´allunyes del drama, i aplegues sempre a bon port. (a voltes com la moixama)

Ha de ser de quatre fulles per a que tinga eficàcia… i millor no els arremulles, o cauràs prompte en desgràcia. (tot seràn càstigs i pulles)

Fuig també d´eixe gat negre que passa per la vorera… o el teu futur que era alegre, serà obscur i a la carrera. (i el teu camí ple de “pedres”)

El trévol dicta sentència canviant-te la biografia, si jugues i tens paciència, guanyaràs la loteria. (celebrant-ho en conseqüència)

No et deixes mai les tisores obertes, ni tires sal: la mala sort aleshores, et farà pobre mortal. (de desgràcies condidores)

Sempre evita el color groc o pot vindre´t una mala, ni al tretze jugues tampoc… ni passes baix d´una escala. (creguent-te que això és un joc)

On està el “País del Trévol”? Pocs ho saben, doncs és un País somiat, hauràs de creure molt per reconéixer-lo, perquè és com el seté cel, imaginat.

Allà creixen trifolis de quatre fulles i tothom viu la vida dolça sense plany, la flama de l´amor creix sense dubtes, i ben poca gent sucumbeix al desengany.

El síndic que governa dites terres ha descobert un Patrimoni interessant, doncs la Humanitat ha nomenat unes festes, que són referència al món, per ser molt importants.

El pobletans cada any ansiosos les celebren i fan possible el somni tants mesos desitjat, malgrat els entrebancs que sovint els deceben, no solen acovardir-se, doncs van cap endavant!

No els calen unes ales per poder enlairar-se i això ho aconsegueixen a cada mes de març, per construir castells que devoraran les flames, i cada any que tornen, amb somnis similars.