Page 1

L’obra del dibuixant Max travessa ja quatre dècades de secreta coherència. Des de la Barcelona underground i llibertària dels setanta, que va desembocar en la fundació de la mítica El Víbora, la revista que reinventaria el còmic en l’Espanya dels huitanta, fins al segle actual, Max no ha deixat de bussejar en cada moment en el seu temps per a entregar les seues visions dibuixades. L’autor ha volgut titular la seua exposició «Panòptica, visió total». Des d’esta exposició, en efecte, es veu tot, el tot en l’obra de Max. Les seues fonts, els seus estímuls, els codis que ens ajuden a comprendre el fons d’una obra que és alguna cosa més que dibuixos ben fets. Les formes fluïxen sempre, orgàniques, en els seus dibuixos. Les seues figures humanes abracen, igual que ho fa la natura. En este sentit Max s’endinsa en la forma socioecològica del tot. Les marques, les empremtes que va deixant a través dels seus dibuixos, furguen en les emocions, construïxen atmosferes noves. Les fonts d’inspiració: savis, bruixes, nimfes, o bé guerra i mort, ens submergixen en algun lloc fosc, que és també un dels llocs del tot en l’obra de Max.

Del 5 de maig al 28 d'agost de 2011

Entre 1995 i 2007, amb Pere Joan, fa realitat un ambiciós projecte editorial amb l’experiència de la revista d’avantguarda gràfica Nosotros somos los muertos. Absoluta llibertat creativa al servici del món de les idees. És una etapa de retrobament amb l’avantguarda internacional del còmic i la il·lustració, de caràcter tant literari com plàstic. Max mai no ha pertangut a ningú, però que jo sàpia sempre ha tingut dues amants, l’una és la companya de la seua vida, l’espectacular i sensual Kampanilla, que va aparéixer en els huitanta amb Peter Pank, i ha anat iniciant-se en el viatge i transformant-se en dona fatal, en sensual amazona, o en menjadora de bolets. L’altra és la mare Grècia. No és per casualitat que Max viu a l’illa de Mallorca. Encara que de vegades resulte estrany veure com un celta convençut s’enamora sense presses de les deesses de l’Olimp, així és Max, rotund com un dolmen, cultivador d’enigmes. Els superrealistes anys 2000, amb les historietes de Bardín, desenvolupen l’esperit més buñuelià i brueghelià de Max. I les il·lustracions per al suplement literari Babelia ens deixen la seua aportació més contemporània. Max va rebre el Premi Nacional de Còmic el 2007. Esta exposició és la primera antològica de l’autor. Després de la seua estada al MuVIM de València viatjarà a Mèxic DF i a les seus de l’Institut Cervantes a Brasil. Marta Sierra C O M I S S ÀRI A DE L’E XPO S I C I Ó

VISITES GUIADES

De dimarts a diumenges, amb reserva prèvia. Reserva al 963 883 730 Activitat gratuïta VISITAS GUIADAS

De martes a domingos, con reserva previa Reserva al 963 883 730 Actividad gratuita

MuVIM. Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat Quevedo,10 . 46001Valencia T 963 883 730 . www.muvim.es


La obra del dibujante Max atraviesa ya cuatro décadas de secreta coherencia. Desde la Barcelona underground y libertaria de los setenta, que desembocó en la fundación de la mítica El Víbora, la revista que reinventaría el cómic en la España de los ochenta, hasta el nuevo siglo, Max no ha dejado de bucear en cada momento en su tiempo para entregar sus visiones dibujadas.

The work by the comic book artist Max already spans four decades, forty years of secret coherence. Starting out in the underground, libertarian Barcelona of the 1970s, leading to the creation of the now mythical El Víbora, the magazine that reinvented the comic in Spain in the 1980s, and all the way through to the new century, Max has never stopped exploring his time and delivering us his drawn interpretation of it.

El autor ha querido titular su exposición «Panóptica, visión total».

The artist wished to call this exhibition «Panoptic, Total Vision».

Desde esta exposición, en efecto, se ve todo, el todo en la obra de Max. Sus fuentes, sus estímulos, los códigos que nos ayudan a comprender el fondo de una obra que es algo más que dibujos bien hechos. Las formas fluyen siempre, orgánicas, en sus dibujos. Sus figuras humanas abrazan, igual que lo hace la naturaleza. En este sentido Max se adentra en la forma socioecológica del todo. Las marcas, las huellas que va dejando a través de sus dibujos, escarban en las emociones, construyen nuevas atmósferas. Las fuentes de inspiración: sabios, brujas, ninfas, o bien guerra y muerte, nos sumergen en algún lugar oscuro, que es también uno de los lugares del todo en la obra de Max.

And, it’s true. From this exhibition, we can see everything, the whole of Max’s work. His sources of inspiration, his motivations, the codes that help us understand the background of a work which is much more than a series of well-drawn pictures. The forms always flow organically in his drawings. His human figures seamlessly embrace, similarly to the forms of nature. In this regard, Max engages with the socio-ecological form of the whole. The traces and the prints that he leaves in his drawings scratch beneath the surface of emotions and construct new atmospheres. His sources of inspiration, whether wise men, witches, nymphs, or war and death, plunge us into dark depths, another place that makes up part of the whole of Max’s work.

Entre 1995 y 2007, con Pere Joan, hace realidad un ambicioso proyecto editorial con la experiencia de la revista de vanguardia gráfica Nosotros somos los muertos. Absoluta libertad creativa al servicio del mundo de las ideas. Es una etapa de reencuentro con la vanguardia internacional del cómic y la ilustración, de carácter tanto literario como plástico.

Between 1995 and 2007, together with Pere Joan, he turned what was an ambitious editorial project into a reality. The result was the avant-garde graphic magazine Nosotros somos los muertos, an exercise in absolute creative freedom at the service of the world of ideas. This was a phase when he reconnected with the international cutting-edge in comics and illustration, giving equal weight to literary and visual intentions.

Max jamás ha pertenecido a nadie, pero que yo sepa siempre ha tenido dos amantes, una es la compañera de su vida, la espectacular y sensual Kampanilla, que apareció en los ochenta con Peter Pank, y ha ido iniciándose en el viaje, transformándose en mujer fatal, en sensual amazona, o en comedora de hongos. La otra es la madre Grecia. No es por casualidad que Max vive en la isla de Mallorca. Aunque a veces resulte extraño ver como un celta convencido se enamora sin prisas de las diosas del Olimpo, así es Max, rotundo como un dolmen, cultivador de enigmas.

Max has never belonged to anybody, but as far as I can see he has always had two lovers. One is his life companion, the spectacular and sensual Kampanilla, who made her first appearance in the 1980s with Peter Pank, and has accompanied him on his journey, transforming herself along the way into a femme fatale, into a sensual Amazon, or in a mushroom eater. The other is Mother Greece. It is no accident that Max lives in Mallorca. Though at times it might seem strange to see how such a convinced Celt falls slowly in love with the gods of Olympus, that is Max, as solid as a dolmen yet a cultivator of enigmas.

Los superrealistas años 2000, con las historietas de Bardín, desarrollan el espíritu más buñueliano y bruegheliano de Max. Y las ilustraciones para el suplemento literario Babelia nos dejan su aportación más contemporánea.

The superrealist 2000s, with the comic strips of Bardín, saw the development of Max’s most Buñuelian and Brueghelian side, while the illustrations for the Babelia literary supplement revealed his more contemporary contributions.

Max recibió el Premio Nacional de Cómic en 2007. Esta exposición es la primera antológica del autor. Después de su estancia en el MuVIM de Valencia viajará a México DF y a las sedes del Instituto Cervantes en Brasil.

Awarded the National Comic Prize in 2007, this is the first survey show of Max’s work. After its presentation at MuVIM in Valencia it will travel to Mexico City and to various Instituto Cervantes centres in Brazil.

Marta Sierra

Marta Sierra

C O M I S ARI A D E L A EXPOSI C I ÓN

EXH I B I TI ON C U RATOR

Max. Panoptica, 1973-2010  

Exposición que trata de una retrospectiva de la obra de Francesc Capdevila (Max), por lo que se vertebra en cuatro bloques temáticos, que...