Vendre el producte: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

EXPOSICIONS MUSEU D’HISTÒRIA DE SABADELL

VENDRE EL PRODUCTE: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

Camions amb publicitat d’empreses tèxtils sabadellenques, principalment del ram de l’aigua, carrossats per Carrosseries Caba. Anys 1929-1966 (autors desconeguts / AHS).

EXPOSICIONS MUSEU D’HISTÒRIA DE SABADELL

VENDRE EL PRODUCTE: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

Díptic de publicitat de l’empresa Successors de Llonch i Sala, per a la col·lecció d’estiu de 1928. Original de Studio Raimond de Barcelona, Creaciones y reproducciones de arte (Josep Viladomat).

Cartell publicitari de l’empresa Successors de Llonch i Sala, any 1932. Obra de l’il·lustrador barceloní Ferran Teixidor Guillem (Josep Viladomat).

Amb el suport de:

Diputació Barcelona xarxa de municipis

FOTOGRAFIES COBERTA: Peces de roba en un magatzem de la fàbrica Artèxtil, SA, ca. 1959 (Francesc Català-Roca / Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya).

Exposició Vendre el producte. MHS, 2012.

Tanca publicitària de Pañerías Reunidas, SA al carrer de Pelai de Barcelona. Mitjans anys 1950 (autor desconegut/ cedida per Plàcid Garcia-Planas).

Logotip de la marca Pura Llana Verge, creada l’any 1964 a partir d’una idea de l’australià William Vines, director general de l’International Wool Secretariat: havia d’esdevenir el símbol i la garantia de la qualitat i l’autenticitat de la llana.

Fotografia mural de gran format amb una vista aèria del centre de Sabadell, amb el lema Sabadell, primer centro textil lanero de España sobreimprès . Ca. 1965 (Jaume Sallarès).

VENDRE EL PRODUCTE: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

Del 7 de setembre de 2012 al 16 de juny de 2013

VENDRE EL PRODUCTE: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

Del 7 de setembre de 2012 al 16 de juny de 2013

VENDRE EL PRODUCTE: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

Del 7 de setembre de 2012 al 16 de juny de 2013

SUMARI

PUBLICACIÓ AUTORS Montserrat Llonch i Casanovas, Esteve Deu i Baigual i Genís Ribé i Monge COORDINACIÓ Genís Ribé i Monge (MHS) REPRODUCCIONS FOTOGRÀFIQUES Toni Peñarroya i MHS FOTOGRAFIES J. Andrés Raich, Josep Busoms Domènech, Francesc Casañas Riera, Francesc Català Roca, Rafael Molins Alaix, Genís Ribé Monge, ARCA. Arxiu digital de Revistes Catalanes, Arxiu Artèxtil, SA / Joan Garcia-Planas, Arxiu Pere Balsach Peig, Arxiu Lluís Clapés, Arxiu Esteve Deu, Arxiu Fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), Arxiu Plàcid Garcia-Planas, Arxiu Garriga Germans / Francesc Garriga, Arxiu del Gremi de Fabricants, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu Jaume Sallarès, Arxiu Textil Riba, SA / Fidel Riba, Arxiu Josep Viladomat, Museu d’Història de Sabadell i Magem Torrella Ass, SL. DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ Magem Torrella Associats, SL CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Assessoria Lingüística, Ajuntament de Sabadell © DE L’EDICIÓ Museus Municipals de Sabadell. Ajuntament de Sabadell © DELS TEXTOS Els seus autors IMPRESSIÓ Artgraf Sabadell, S.L. ISBN: 978-84-922173-3-5 DIPÒSIT LEGAL: B.5838-2013 Sabadell, abril de 2013 EXPOSICIÓ COMISSARIAT Montserrat Llonch i Casanovas Esteve Deu i Baigual PRODUCCIÓ I COORDINACIÓ Museu d’Història de Sabadell (MHS) Ajuntament de Sabadell DISSENY GRÀFIC I MUNTATGE Magem Torrella Associats, SL AUDIOVISUAL Sergi F. Moure CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Assessoria Lingüística, Ajuntament de Sabadell

AGRAÏMENTS Archivo Histórico de la Oficina Española de Patentes y Marcas, Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Arxiu Fotogràfic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, Arxiu de Gràfic Set, Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu Històrico-fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell, Arxiu Manuel Rallo, Arxiu Renom-Llonch, Comissió de catalogació del fons tèxtil del MHS, Gorina, SA i Perfil Audiovisual, SCP. Josep Balsach, Pere Balsach, Francesc Bonsfills, Manel Borrell, Josep Busoms, Ricard Calvo, Antoni Carbonell, Remigi Casas, Lluís Clapés, Lluís Josep Comerón, Manuel Costa, Esteve Deu, Elena Díaz, Juan Jorge Font, Albert Fondevila, Joan Garcia-Planas, Plàcid Garcia-Planas, Francesc Garcia-Planas, Francesc Garriga, Josep Garriga, Marcel·lí Garriga, Oriol Garriga, Lluís Giralt, Joan Gorina, Antoni Izquierdo (Paños Ramos), Esperança Jordà (Santa Eulalia, SA), Montserrat Llonch, Josep Maria Oliver, Neus Pavón, Tomàs Pavón, Joan Porredón, Esteve Renom, Fidel Riba (Textil Riba, SA), Antoni Ribera, Jordi Roca, Joaquim Sala-Sanahuja, Jaume Sallarès, Lluís Sans (Santa Eulalia, SA), Josep Viladomat i un agraïment molt especial, també, al personal tècnic de l’AHS i al departament de logística i manteniments de l’Ajuntament de Sabadell.

Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis

Presentació Introducció Sabadell, primer centro textil lanero de España Del productor al consumidor El despatx de fàbrica Viatjants i mostraris

9 10 12 14 18 22

La publicitat Papereria comercial Històries i catàlegs d’empresa Guies, repertoris i anuaris Anuncis en diaris i revistes El reportatge publicitari Publicitat al carrer Publicitat en mitjans audiovisuals El merxandatge El patrocini esportiu

26 28 30 32 34 38 40 44 46 48

Les marques Fires, exposicions i missions comercials Els autors de la publicitat

52 56 60

SUMARI

PUBLICACIÓ AUTORS Montserrat Llonch i Casanovas, Esteve Deu i Baigual i Genís Ribé i Monge COORDINACIÓ Genís Ribé i Monge (MHS) REPRODUCCIONS FOTOGRÀFIQUES Toni Peñarroya i MHS FOTOGRAFIES J. Andrés Raich, Josep Busoms Domènech, Francesc Casañas Riera, Francesc Català Roca, Rafael Molins Alaix, Genís Ribé Monge, ARCA. Arxiu digital de Revistes Catalanes, Arxiu Artèxtil, SA / Joan Garcia-Planas, Arxiu Pere Balsach Peig, Arxiu Lluís Clapés, Arxiu Esteve Deu, Arxiu Fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), Arxiu Plàcid Garcia-Planas, Arxiu Garriga Germans / Francesc Garriga, Arxiu del Gremi de Fabricants, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu Jaume Sallarès, Arxiu Textil Riba, SA / Fidel Riba, Arxiu Josep Viladomat, Museu d’Història de Sabadell i Magem Torrella Ass, SL. DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ Magem Torrella Associats, SL CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Assessoria Lingüística, Ajuntament de Sabadell © DE L’EDICIÓ Museus Municipals de Sabadell. Ajuntament de Sabadell © DELS TEXTOS Els seus autors IMPRESSIÓ Artgraf Sabadell, S.L. ISBN: 978-84-922173-3-5 DIPÒSIT LEGAL: B.5838-2013 Sabadell, abril de 2013 EXPOSICIÓ COMISSARIAT Montserrat Llonch i Casanovas Esteve Deu i Baigual PRODUCCIÓ I COORDINACIÓ Museu d’Història de Sabadell (MHS) Ajuntament de Sabadell DISSENY GRÀFIC I MUNTATGE Magem Torrella Associats, SL AUDIOVISUAL Sergi F. Moure CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Assessoria Lingüística, Ajuntament de Sabadell

AGRAÏMENTS Archivo Histórico de la Oficina Española de Patentes y Marcas, Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Arxiu Fotogràfic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, Arxiu de Gràfic Set, Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell (AHS), Arxiu Històrico-fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell, Arxiu Manuel Rallo, Arxiu Renom-Llonch, Comissió de catalogació del fons tèxtil del MHS, Gorina, SA i Perfil Audiovisual, SCP. Josep Balsach, Pere Balsach, Francesc Bonsfills, Manel Borrell, Josep Busoms, Ricard Calvo, Antoni Carbonell, Remigi Casas, Lluís Clapés, Lluís Josep Comerón, Manuel Costa, Esteve Deu, Elena Díaz, Juan Jorge Font, Albert Fondevila, Joan Garcia-Planas, Plàcid Garcia-Planas, Francesc Garcia-Planas, Francesc Garriga, Josep Garriga, Marcel·lí Garriga, Oriol Garriga, Lluís Giralt, Joan Gorina, Antoni Izquierdo (Paños Ramos), Esperança Jordà (Santa Eulalia, SA), Montserrat Llonch, Josep Maria Oliver, Neus Pavón, Tomàs Pavón, Joan Porredón, Esteve Renom, Fidel Riba (Textil Riba, SA), Antoni Ribera, Jordi Roca, Joaquim Sala-Sanahuja, Jaume Sallarès, Lluís Sans (Santa Eulalia, SA), Josep Viladomat i un agraïment molt especial, també, al personal tècnic de l’AHS i al departament de logística i manteniments de l’Ajuntament de Sabadell.

Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis

Presentació Introducció Sabadell, primer centro textil lanero de España Del productor al consumidor El despatx de fàbrica Viatjants i mostraris

9 10 12 14 18 22

La publicitat Papereria comercial Històries i catàlegs d’empresa Guies, repertoris i anuaris Anuncis en diaris i revistes El reportatge publicitari Publicitat al carrer Publicitat en mitjans audiovisuals El merxandatge El patrocini esportiu

26 28 30 32 34 38 40 44 46 48

Les marques Fires, exposicions i missions comercials Els autors de la publicitat

52 56 60

PRESENTACIÓ La ciutat de Sabadell té en el seu ADN un marcador històric que el distingeix, de molt, d’altres territoris de la nostra geografia: ens referim a l’empremta, profunda, de la indústria tèxtil llanera, que ens ha deixat un llegat, material i immaterial, d’incalculable valor patrimonial. És com un codi genètic en certa mesura fossilitzat, efectivament, perquè el seu paper, el seu significat i el seu estudi ja és més cosa d’historiadors, fins i tot d’arqueòlegs, que no pas d’analistes i sociòlegs de l’actualitat. Tanmateix, quan la recerca s’hi aproxima i n’analitza els trets i les diferents facetes, aleshores afloren els records i els testimonis, i això ja forma part d’un paisatge històric més viu, més emotiu, més proper.

En aquest sentit, des del Museu d’Història de Sabadell (MHS), una vegada més, i amb l’ajut d’experts altament qualificats en la matèria, us presenta un estudi, en format de catàleg d’exposició, d’un tema ben inèdit. Vendre el producte. Publicitat i marca en el Sabadell tèxtil aprofundeix en un aspecte historiogràfic innovador i ha permès aplegar uns materials i documents esplèndids, sobre la publicitat i les marques que han caracteritzat la indústria tèxtil llanera sabadellenca al llarg de més d’un segle de vida plena i intensa.

El MHS ja ha produït amb anterioritat diferents mostres en què s’ha exhibit i explicat el ric i divers patrimoni, moble i documental, que ens ha llegat aquesta indústria al llarg del temps: s’han estudiat els antics vapors tèxtils que van definir el paisatge urbà de la ciutat entre els segles XIX i bona part del segle XX, s’han analitzat els mostraris i el rol dels teòrics tèxtils i dels viatjants en el procés de creació i comercialització dels productes, el paper de la dona en el treball productiu, els diferents processos productius tèxtils, les claus dels diferents avenços tecnològics arran de les transformacions i innovacions energètiques, les xemeneies com a element constructiu singular i alhora definidor del nostre perfil urbà...

Des de l’Ajuntament i des del Museu d’Història continuarem treballant en aquesta línia de documentació, estudi i divulgació del patrimoni tèxtil, perquè, com s’ha dit, forma part del nostre codi genètic, de la nostra personalitat històrica i del nostre tarannà. Tal com es diu en l’argot tèxtil, no perdrem passada.

Quim Carné Jordana Regidor de Cultura i president de l’OAMA

9

PRESENTACIÓ La ciutat de Sabadell té en el seu ADN un marcador històric que el distingeix, de molt, d’altres territoris de la nostra geografia: ens referim a l’empremta, profunda, de la indústria tèxtil llanera, que ens ha deixat un llegat, material i immaterial, d’incalculable valor patrimonial. És com un codi genètic en certa mesura fossilitzat, efectivament, perquè el seu paper, el seu significat i el seu estudi ja és més cosa d’historiadors, fins i tot d’arqueòlegs, que no pas d’analistes i sociòlegs de l’actualitat. Tanmateix, quan la recerca s’hi aproxima i n’analitza els trets i les diferents facetes, aleshores afloren els records i els testimonis, i això ja forma part d’un paisatge històric més viu, més emotiu, més proper.

En aquest sentit, des del Museu d’Història de Sabadell (MHS), una vegada més, i amb l’ajut d’experts altament qualificats en la matèria, us presenta un estudi, en format de catàleg d’exposició, d’un tema ben inèdit. Vendre el producte. Publicitat i marca en el Sabadell tèxtil aprofundeix en un aspecte historiogràfic innovador i ha permès aplegar uns materials i documents esplèndids, sobre la publicitat i les marques que han caracteritzat la indústria tèxtil llanera sabadellenca al llarg de més d’un segle de vida plena i intensa.

El MHS ja ha produït amb anterioritat diferents mostres en què s’ha exhibit i explicat el ric i divers patrimoni, moble i documental, que ens ha llegat aquesta indústria al llarg del temps: s’han estudiat els antics vapors tèxtils que van definir el paisatge urbà de la ciutat entre els segles XIX i bona part del segle XX, s’han analitzat els mostraris i el rol dels teòrics tèxtils i dels viatjants en el procés de creació i comercialització dels productes, el paper de la dona en el treball productiu, els diferents processos productius tèxtils, les claus dels diferents avenços tecnològics arran de les transformacions i innovacions energètiques, les xemeneies com a element constructiu singular i alhora definidor del nostre perfil urbà...

Des de l’Ajuntament i des del Museu d’Història continuarem treballant en aquesta línia de documentació, estudi i divulgació del patrimoni tèxtil, perquè, com s’ha dit, forma part del nostre codi genètic, de la nostra personalitat històrica i del nostre tarannà. Tal com es diu en l’argot tèxtil, no perdrem passada.

Quim Carné Jordana Regidor de Cultura i president de l’OAMA

9

INTRODUCCIÓ

Vendre el producte. Publicitat i marca en el Sabadell tèxtil és un itinerari sobre la història de la publicitat de la marca Sabadell a fi d’entendre millor com ens hem identificat com a ciutat. Vendre el producte té certa continuïtat amb l’exposició Made in Sabadell. Una vegada definits quins productes són emblemàtics de Sabadell, un aspecte fonamental és entendre com la ciutat s’ha projectat a l’exterior.

Al començament del segle XXI estem acostumats a viure bombardejats d’anuncis. La publicitat és símbol de la moderna manera de vendre, però les seves arrels vénen de lluny. La publicitat comercial va associada a l’emergència de la societat de consum de masses que neix als Estats Units a la segona meitat del segle XIX i es desenvolupa a Europa durant el segle XX. Els mecanismes publicitaris en les relacions comercials són un reflex de quin producte es vol vendre i de com fer-lo atractiu al consumidor, alhora que l’objectiu final és estimular el desig de comprar. Els seus missatges han canviat i s’han modulat en el decurs del temps.

En el camp de la indústria llanera sabadellenca, en el segle XIX, es va donar prioritat a la qualitat dels teixits com eix central de les referències publicitàries. Posteriorment, s’hi van afegir amb força les idees d’elegància i novetat, lligades a la moda.

L’estructura de l’exposició és temàtica, tot barrejant imatges, documents i objectes d‘èpoques diferents. És, doncs, un recull dels elements emprats per la indústria local dominant per vendre el producte, com diu el títol. Possiblement, la millor manera de fer-ho era presentar en imatges un tema que entra pels ulls.

El punt de partida és la marca Sabadell, un distintiu que començà a forjar-se amb certa consistència a mitjan dècada de 1950, quan es va encetar una campanya publicitària que quallà en el mercat espanyol.

10

a la segona meitat del segle XX, la vertiginosa diversificació dels canals de difusió comporta la maduresa de les campanyes publicitàries. L’eclosió d’aquests mitjans es produeix durant la dècada del 1960, en què la publicitat es manifesta al carrer, a la premsa, a la ràdio i als mitjans audiovisuals, en el patrocini d’equips esportius i en el merxandatge.

Rètol del despatx de J. Paloma Marcet, ca. 1928 (MHS)

Es va aconseguir que les paraules llana, llaner i teixits de llana de qualitat anessin associades a Sabadell. Era el moment en el qual començava el cicle de més expansió de la indústria llanera local, que duraria fins a la meitat de la dècada de 1970.

El cos de l’exposició continua analitzant el procés de comercialització tèxtil llanera i les seves variacions en el temps, atès que, només sabent a qui anaven adreçats els missatges publicitaris, se’n pot avaluar el significat. Tot seguit, es mostren els primers espais en el quals es donava a conèixer de manera directa el producte, els despatxos de fàbrica. El pas següent el feien els viatjants, que traginaven els mostraris per ensenyar els productes tèxtils sabadellencs a clients habituals i potencials.

La difusió publicitària ocupa un espai central, a fi de veure l’evolució de mitjans emprats, per estendre el coneixement dels productes en el mercat espanyol i internacional. Alguns mitjans han estat immutables al llarg del temps i només han canviat d’estil, segons la moda i els corrents artístics de cada època. Però al llarg d’aquests anys han anat sorgint nous mecanismes publicitaris als quals ha calgut adaptar-se.

Així, entre els elements constants, hi trobarem la propaganda en suport paper, com els encapçalaments de cartes i factures, les guies comercials, les històries i els catàlegs d’empresa. També va caldre articular millor la diferenciació del producte de l’empresa en relació amb d’altres competidors a partir de l’ús de les marques de fàbrica des de la darreria del segle XIX. Ja

La mostra es tanca amb un seguit d’elements que reconeixen el treball dels autors i empreses que van col·laborar en el disseny i la producció de tota mena d’imatges associades a empreses, productes i marques de la indústria tèxtil sabadellenca.

En el muntatge de l’exposició ha estat decisiva la predisposició de molts particulars a cedir tota mena de documents i objectes, que anaven més enllà dels que es conserven en les institucions municipals. Això explica que un dels seus aspectes més destacables sigui la riquesa i la varietat del que es mostra, que, en alguns casos, pot constituir una autèntica sorpresa per la seva raresa.

Montserrat Llonch i Casanovas Esteve Deu i Baigual Comissaris de l’exposició

11

INTRODUCCIÓ

Vendre el producte. Publicitat i marca en el Sabadell tèxtil és un itinerari sobre la història de la publicitat de la marca Sabadell a fi d’entendre millor com ens hem identificat com a ciutat. Vendre el producte té certa continuïtat amb l’exposició Made in Sabadell. Una vegada definits quins productes són emblemàtics de Sabadell, un aspecte fonamental és entendre com la ciutat s’ha projectat a l’exterior.

Al començament del segle XXI estem acostumats a viure bombardejats d’anuncis. La publicitat és símbol de la moderna manera de vendre, però les seves arrels vénen de lluny. La publicitat comercial va associada a l’emergència de la societat de consum de masses que neix als Estats Units a la segona meitat del segle XIX i es desenvolupa a Europa durant el segle XX. Els mecanismes publicitaris en les relacions comercials són un reflex de quin producte es vol vendre i de com fer-lo atractiu al consumidor, alhora que l’objectiu final és estimular el desig de comprar. Els seus missatges han canviat i s’han modulat en el decurs del temps.

En el camp de la indústria llanera sabadellenca, en el segle XIX, es va donar prioritat a la qualitat dels teixits com eix central de les referències publicitàries. Posteriorment, s’hi van afegir amb força les idees d’elegància i novetat, lligades a la moda.

L’estructura de l’exposició és temàtica, tot barrejant imatges, documents i objectes d‘èpoques diferents. És, doncs, un recull dels elements emprats per la indústria local dominant per vendre el producte, com diu el títol. Possiblement, la millor manera de fer-ho era presentar en imatges un tema que entra pels ulls.

El punt de partida és la marca Sabadell, un distintiu que començà a forjar-se amb certa consistència a mitjan dècada de 1950, quan es va encetar una campanya publicitària que quallà en el mercat espanyol.

10

a la segona meitat del segle XX, la vertiginosa diversificació dels canals de difusió comporta la maduresa de les campanyes publicitàries. L’eclosió d’aquests mitjans es produeix durant la dècada del 1960, en què la publicitat es manifesta al carrer, a la premsa, a la ràdio i als mitjans audiovisuals, en el patrocini d’equips esportius i en el merxandatge.

Rètol del despatx de J. Paloma Marcet, ca. 1928 (MHS)

Es va aconseguir que les paraules llana, llaner i teixits de llana de qualitat anessin associades a Sabadell. Era el moment en el qual començava el cicle de més expansió de la indústria llanera local, que duraria fins a la meitat de la dècada de 1970.

El cos de l’exposició continua analitzant el procés de comercialització tèxtil llanera i les seves variacions en el temps, atès que, només sabent a qui anaven adreçats els missatges publicitaris, se’n pot avaluar el significat. Tot seguit, es mostren els primers espais en el quals es donava a conèixer de manera directa el producte, els despatxos de fàbrica. El pas següent el feien els viatjants, que traginaven els mostraris per ensenyar els productes tèxtils sabadellencs a clients habituals i potencials.

La difusió publicitària ocupa un espai central, a fi de veure l’evolució de mitjans emprats, per estendre el coneixement dels productes en el mercat espanyol i internacional. Alguns mitjans han estat immutables al llarg del temps i només han canviat d’estil, segons la moda i els corrents artístics de cada època. Però al llarg d’aquests anys han anat sorgint nous mecanismes publicitaris als quals ha calgut adaptar-se.

Així, entre els elements constants, hi trobarem la propaganda en suport paper, com els encapçalaments de cartes i factures, les guies comercials, les històries i els catàlegs d’empresa. També va caldre articular millor la diferenciació del producte de l’empresa en relació amb d’altres competidors a partir de l’ús de les marques de fàbrica des de la darreria del segle XIX. Ja

La mostra es tanca amb un seguit d’elements que reconeixen el treball dels autors i empreses que van col·laborar en el disseny i la producció de tota mena d’imatges associades a empreses, productes i marques de la indústria tèxtil sabadellenca.

En el muntatge de l’exposició ha estat decisiva la predisposició de molts particulars a cedir tota mena de documents i objectes, que anaven més enllà dels que es conserven en les institucions municipals. Això explica que un dels seus aspectes més destacables sigui la riquesa i la varietat del que es mostra, que, en alguns casos, pot constituir una autèntica sorpresa per la seva raresa.

Montserrat Llonch i Casanovas Esteve Deu i Baigual Comissaris de l’exposició

11

SABADELL, PRIMER CENTRO TEXTIL LANERO DE ESPAÑA

Sabadell ha mantingut des del darrer quart del segle XIX l’hegemonia de la indústria tèxtil llanera a Espanya tot formant, amb Terrassa, un districte industrial especialitzat.

na a Terrassa, just en el coll de Montcada, en el qual es podia llegir Sabadell primer centro textil lanero de España, que alguns terrassencs van rebatejar, tot substituint lanero per pavero.

L’any 1955 l’alcalde Josep Mª Marcet Coll, per destacar aquest fet, va demanar a l’Administració de Correus de l’Estat un mata-segells especial amb el lema Sabadell primer centro lanero industrial, l’embrió d’una campanya propagandística de la indústria tèxtil local, que s’allargaria en el temps.

L’any 1966 aquest signe de distinció local, ja assumit pel Gremi de Fabricants i per la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria, va figurar en la Primera Fira Industrial i Comercial de Sabadell, juntament amb un altre lema: Sabadell, ciudad de la calidad industrial.

L’any 1958 el mateix alcalde va fer col·locar un gran cartell a la carretera de Barcelo-

Altres cartells amb aquestes frases es van situar també en el camp de la Nova Creu Alta i en diversos indrets de les principals

Rètols amb els lemes Sabadell, ciudad de la calidad industrial i Sabadell, primer centro textil lanero al camp de la Nova Creu Alta. Partit amistós entre els equips de futbol del CE Sabadell i el FC Barcelona, el 6 de setembre de 1970 (autor desconegut / AHS).

carreteres catalanes, i es va projectar estendre la campanya pels voltants de Madrid.

Però la difusió va anar més enllà, en instaurar la patronal tèxtil sabadellenca el Trofeo a la Corrección en el Deporte, amb aquells dos eslògans a la base, per premiar els equips de futbol espanyols de primera i segona divisió menys sancionats en la competició de lliga, el primer dels quals es va lliurar al final de la temporada 19651966.

L’any 1965 l’equip de futbol del CE Sabadell, el equipo lanero en moltes cròniques i comentaris radiofònics, havia retornat a la Primera Divisió i la indústria llanera sabadellenca havia aconseguit en només cinc anys doblar la producció de teixits.

La ciutat estava eufòrica i havia guanyat en autoestima.

Rètol amb el lema Sabadell, primer centro textil lanero de España que estava situat a la cruïlla de la carretera de Barcelona amb l’Avinguda de Barberà. Any 1968 (autor desconegut / AHS).

12

Trofeu de la Correcció en l’Esport patrocinat pel Gremi de Fabricants de Sabadell, sota el doble lema de Sabadell, primer centro textil lanero de España i Sabadell, ciudad de calidad industrial. Temporada 19651966 (autor desconegut / AHS).

13

SABADELL, PRIMER CENTRO TEXTIL LANERO DE ESPAÑA

Sabadell ha mantingut des del darrer quart del segle XIX l’hegemonia de la indústria tèxtil llanera a Espanya tot formant, amb Terrassa, un districte industrial especialitzat.

na a Terrassa, just en el coll de Montcada, en el qual es podia llegir Sabadell primer centro textil lanero de España, que alguns terrassencs van rebatejar, tot substituint lanero per pavero.

L’any 1955 l’alcalde Josep Mª Marcet Coll, per destacar aquest fet, va demanar a l’Administració de Correus de l’Estat un mata-segells especial amb el lema Sabadell primer centro lanero industrial, l’embrió d’una campanya propagandística de la indústria tèxtil local, que s’allargaria en el temps.

L’any 1966 aquest signe de distinció local, ja assumit pel Gremi de Fabricants i per la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria, va figurar en la Primera Fira Industrial i Comercial de Sabadell, juntament amb un altre lema: Sabadell, ciudad de la calidad industrial.

L’any 1958 el mateix alcalde va fer col·locar un gran cartell a la carretera de Barcelo-

Altres cartells amb aquestes frases es van situar també en el camp de la Nova Creu Alta i en diversos indrets de les principals

Rètols amb els lemes Sabadell, ciudad de la calidad industrial i Sabadell, primer centro textil lanero al camp de la Nova Creu Alta. Partit amistós entre els equips de futbol del CE Sabadell i el FC Barcelona, el 6 de setembre de 1970 (autor desconegut / AHS).

carreteres catalanes, i es va projectar estendre la campanya pels voltants de Madrid.

Però la difusió va anar més enllà, en instaurar la patronal tèxtil sabadellenca el Trofeo a la Corrección en el Deporte, amb aquells dos eslògans a la base, per premiar els equips de futbol espanyols de primera i segona divisió menys sancionats en la competició de lliga, el primer dels quals es va lliurar al final de la temporada 19651966.

L’any 1965 l’equip de futbol del CE Sabadell, el equipo lanero en moltes cròniques i comentaris radiofònics, havia retornat a la Primera Divisió i la indústria llanera sabadellenca havia aconseguit en només cinc anys doblar la producció de teixits.

La ciutat estava eufòrica i havia guanyat en autoestima.

Rètol amb el lema Sabadell, primer centro textil lanero de España que estava situat a la cruïlla de la carretera de Barcelona amb l’Avinguda de Barberà. Any 1968 (autor desconegut / AHS).

12

Trofeu de la Correcció en l’Esport patrocinat pel Gremi de Fabricants de Sabadell, sota el doble lema de Sabadell, primer centro textil lanero de España i Sabadell, ciudad de calidad industrial. Temporada 19651966 (autor desconegut / AHS).

13

DEL PRODUCTOR AL CONSUMIDOR

Reproducció d’una pintura on apareix l’establiment de Pañerías Bustillo y Cia, Plaza Mayor, 4-6 de Madrid (des de 1818), un dels principals majoristes de teixits a la darreria del segle XIX. Obra de Vilarroig, any 1861 (Arxiu RenomLlonch).

El fabricant de teixits de llana de Sabadell venia peces de roba, senceres o a trossos, per cobrir una demanda dispersa. Durant molts anys, el consumidor final adquiria el teixit a metres per fer peces de roba a mida de manera personalitzada. Més endavant va aparèixer la confecció en sèrie i el consumidor entrà en contacte amb botigues especialitzades de confecció, grans magatzems i cadenes de distribució.

Alguns fabricants venien una petita part del seu producte de manera directa a clients al despatx de fàbrica. Però el gruix dels productes es distribuïa en el mercat de manera indirecta per mitjà de diferents canals.

Hi havia viatjants que recorrien el territori per vendre diversos teixits dels mostraris que portaven. En algunes localitats importants hi havia altres persones per distribuir els teixits sabadellencs: els comissionistes, els representants i els consignataris de productes.

Després de la producció tèxtil, el principal protagonista de la cadena de distribució era, històricament, el majorista de teixits, que comprava a diverses empreses tèxtils i revenia els productes a un nivell inferior de l’escala de distribució, als detallistes, que venien trossos de roba a clients de tota mena. Sastres, modistes i particulars eren els clients finals que elaboraven la roba de manera professional o domèstica. A la segona meitat del segle XIX, en algunes ciu-

tats importants es va anar produint també una integració entre la confecció i la distribució a una escala major. Van aparèixer alguns grans magatzems tèxtils, que venien alhora roba a metres i roba confeccionada, els quals van tenir un important creixement en el segon terç del segle XX i es van convertir en importants clients dels fabricants sabadellencs i en pautes de moda.

A partir de la dècada dels anys seixanta, la venda de roba confeccionada en sèrie entra a escena i, de bracet, la figura del confecccionista, que compra directament al productor i s’encarrega de distribuir la producció final directament o indirecta.

De les activitats lligades a la producció i distribució de teixits (produir, distribuir i confeccionar), a Sabadell hi va haver algun empresari que va prendre la iniciativa de produir i vendre directament al consumidor. Ens referim al cas de SA Marcet, que entre 1947 i 1959 va crear 12 botigues de roba en peça a les principals ciutats espanyoles, establiments que s’anomenaren Pañerías Reunidas, SA. Així mateix, hi hagué alguns casos en què els fabricants sabadellencs s’agruparen per dedicar-se a la producció i la confecció, com el cas dels pantalons Copan, SA durant la dècada dels anys seixanta. En canvi no van madurar les iniciatives dels fabricants tèxtils sabadellencs per encapçalar la integració de les tres activitats del procés tèxtil.

Aparadors de la botiga sastreria Bernard Hill amb peces de roba de l’empresa Garriga Germans, SA. Rockefeller Center de Nova York, abril de 1987 (Francesc Garriga / AHS).

14

15

DEL PRODUCTOR AL CONSUMIDOR

Reproducció d’una pintura on apareix l’establiment de Pañerías Bustillo y Cia, Plaza Mayor, 4-6 de Madrid (des de 1818), un dels principals majoristes de teixits a la darreria del segle XIX. Obra de Vilarroig, any 1861 (Arxiu RenomLlonch).

El fabricant de teixits de llana de Sabadell venia peces de roba, senceres o a trossos, per cobrir una demanda dispersa. Durant molts anys, el consumidor final adquiria el teixit a metres per fer peces de roba a mida de manera personalitzada. Més endavant va aparèixer la confecció en sèrie i el consumidor entrà en contacte amb botigues especialitzades de confecció, grans magatzems i cadenes de distribució.

Alguns fabricants venien una petita part del seu producte de manera directa a clients al despatx de fàbrica. Però el gruix dels productes es distribuïa en el mercat de manera indirecta per mitjà de diferents canals.

Hi havia viatjants que recorrien el territori per vendre diversos teixits dels mostraris que portaven. En algunes localitats importants hi havia altres persones per distribuir els teixits sabadellencs: els comissionistes, els representants i els consignataris de productes.

Després de la producció tèxtil, el principal protagonista de la cadena de distribució era, històricament, el majorista de teixits, que comprava a diverses empreses tèxtils i revenia els productes a un nivell inferior de l’escala de distribució, als detallistes, que venien trossos de roba a clients de tota mena. Sastres, modistes i particulars eren els clients finals que elaboraven la roba de manera professional o domèstica. A la segona meitat del segle XIX, en algunes ciu-

tats importants es va anar produint també una integració entre la confecció i la distribució a una escala major. Van aparèixer alguns grans magatzems tèxtils, que venien alhora roba a metres i roba confeccionada, els quals van tenir un important creixement en el segon terç del segle XX i es van convertir en importants clients dels fabricants sabadellencs i en pautes de moda.

A partir de la dècada dels anys seixanta, la venda de roba confeccionada en sèrie entra a escena i, de bracet, la figura del confecccionista, que compra directament al productor i s’encarrega de distribuir la producció final directament o indirecta.

De les activitats lligades a la producció i distribució de teixits (produir, distribuir i confeccionar), a Sabadell hi va haver algun empresari que va prendre la iniciativa de produir i vendre directament al consumidor. Ens referim al cas de SA Marcet, que entre 1947 i 1959 va crear 12 botigues de roba en peça a les principals ciutats espanyoles, establiments que s’anomenaren Pañerías Reunidas, SA. Així mateix, hi hagué alguns casos en què els fabricants sabadellencs s’agruparen per dedicar-se a la producció i la confecció, com el cas dels pantalons Copan, SA durant la dècada dels anys seixanta. En canvi no van madurar les iniciatives dels fabricants tèxtils sabadellencs per encapçalar la integració de les tres activitats del procés tèxtil.

Aparadors de la botiga sastreria Bernard Hill amb peces de roba de l’empresa Garriga Germans, SA. Rockefeller Center de Nova York, abril de 1987 (Francesc Garriga / AHS).

14

15

Convenció nacional de vendes per a la temporada primavera-estiu de l’empresa Garriga Germans, SA. Sabadell, 1986 (autor desconegut / AHS, cedida per Francesc Garriga).

FABRICANT

CONSUMIDOR

Què produïa?

Teixits en peça

Com venia?

Despatxos de fàbrica Viatjants Comissionistes Consignataris de producte Representants

Què comprava?

Teixits Teixits i roba confeccionada Roba confeccionada

A qui comprava?

Majoristes Detallistes Sastres / sastreries / magatzems especialitzats Comerciants al detall Franquícies Grans magatzems / hipermercats Cadenes de distribució

Botiga de Pañerías Reunidas, SA a Madrid, una imatge típica del comerç al detall. Entre 1955-1960 (autor desconegut / AHS, cedida per Lluís Clapés i Flaqué).

Aparador de la sastreria Modelo, a la Rambla de Canaletas, número 11. Barcelona, ca. 1937 (edició postal: Huecograbado Mumbrú / AHS, cedida per Esteve Deu).

Fabricants i treballadors al pati de la fàbrica de Pere Balsach i Fills, SA, amb motiu del 80è aniversari de Pere Balsach i Torelló. Any 1964 (autor desconegut / AHS).

16

Aparador del Corte Inglés Gran Parada amb roba Terylene de l’empresa Artèxtil, SA. Dècada del 1970 (autor desconegut / AHS, cedida per Plàcid GarciaPlanas).

17

Convenció nacional de vendes per a la temporada primavera-estiu de l’empresa Garriga Germans, SA. Sabadell, 1986 (autor desconegut / AHS, cedida per Francesc Garriga).

FABRICANT

CONSUMIDOR

Què produïa?

Teixits en peça

Com venia?

Despatxos de fàbrica Viatjants Comissionistes Consignataris de producte Representants

Què comprava?

Teixits Teixits i roba confeccionada Roba confeccionada

A qui comprava?

Majoristes Detallistes Sastres / sastreries / magatzems especialitzats Comerciants al detall Franquícies Grans magatzems / hipermercats Cadenes de distribució

Botiga de Pañerías Reunidas, SA a Madrid, una imatge típica del comerç al detall. Entre 1955-1960 (autor desconegut / AHS, cedida per Lluís Clapés i Flaqué).

Aparador de la sastreria Modelo, a la Rambla de Canaletas, número 11. Barcelona, ca. 1937 (edició postal: Huecograbado Mumbrú / AHS, cedida per Esteve Deu).

Fabricants i treballadors al pati de la fàbrica de Pere Balsach i Fills, SA, amb motiu del 80è aniversari de Pere Balsach i Torelló. Any 1964 (autor desconegut / AHS).

16

Aparador del Corte Inglés Gran Parada amb roba Terylene de l’empresa Artèxtil, SA. Dècada del 1970 (autor desconegut / AHS, cedida per Plàcid GarciaPlanas).

17

EL DESPATX DE FÀBRICA

Els fabricants de teixits sabadellencs disposaven d’una secció de l’empresa per fer les expedicions de les comandes de peces de roba i vendes directes; eren els coneguts despatxos, una pilar fonamental del comerç tèxtil durant molts anys. En uns casos eren dependències ubicades dins la mateixa fàbrica; en altres eren locals independents, d’una certa sumptuositat, situats en carrers cèntrics de la ciutat o en els baixos d’edificis senyorials de l’eixampla de Barcelona.

La major part dels locals sabadellencs estaven situats en carrers propers a l’estació del Ferrocarril del Nord, principalment, al carrer de la Indústria, però també en altres de secundaris, com el carrer de l’Illa, el de la Creueta o el de la Concepció. També n’hi havia uns quants a la Rambla i en altres carrers cèntrics més propers a l’estació del Ferrocarril Elèctric.

En el carrer de la Indústria s’hi van edificar molts despatxos tèxtils de renom. A la dreta de la imatge, el despatx de Feliu Lluch. Sabadell, dècada de 1910 (edició postal, autor desconegut / AHS, cedida per Esteve Deu).

Despatx de vendes de la fàbrica de Puncernau Germans. Sabadell, ca. 1925 (Francesc Casañas Riera / AHS).

18

Despatx de l’empresa Mateu Brujas i Cia. Sabadell, ca. 1920 (Francesc Casañas Riera / AHS).

19

EL DESPATX DE FÀBRICA

Els fabricants de teixits sabadellencs disposaven d’una secció de l’empresa per fer les expedicions de les comandes de peces de roba i vendes directes; eren els coneguts despatxos, una pilar fonamental del comerç tèxtil durant molts anys. En uns casos eren dependències ubicades dins la mateixa fàbrica; en altres eren locals independents, d’una certa sumptuositat, situats en carrers cèntrics de la ciutat o en els baixos d’edificis senyorials de l’eixampla de Barcelona.

La major part dels locals sabadellencs estaven situats en carrers propers a l’estació del Ferrocarril del Nord, principalment, al carrer de la Indústria, però també en altres de secundaris, com el carrer de l’Illa, el de la Creueta o el de la Concepció. També n’hi havia uns quants a la Rambla i en altres carrers cèntrics més propers a l’estació del Ferrocarril Elèctric.

En el carrer de la Indústria s’hi van edificar molts despatxos tèxtils de renom. A la dreta de la imatge, el despatx de Feliu Lluch. Sabadell, dècada de 1910 (edició postal, autor desconegut / AHS, cedida per Esteve Deu).

Despatx de vendes de la fàbrica de Puncernau Germans. Sabadell, ca. 1925 (Francesc Casañas Riera / AHS).

18

Despatx de l’empresa Mateu Brujas i Cia. Sabadell, ca. 1920 (Francesc Casañas Riera / AHS).

19

Entrada principal de l’empresa Fills de Pere Balsach, SA, de la Creu Alta, ca.

1966 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Despatx de l’empresa Camps Germans a la carretera de Molins de Rei, núm. 2-4. Sabadell, 2012 (Genís Ribé / MHS).

Els despatxos eren el lloc de treball de teòrics de teixits, de viatjants de comerç i d’altres treballadors de coll blanc de les seccions comercials i de disseny de les empreses; però també constituïen autèntics aparadors dels productes que s’elaboraven. Els visitaven clients de diferents llocs i vinguts expressament a examinar-los. Allí podien veure mostres de teixits diversos i també tocar i valorar peces de roba que podien comprar directament per

20

Despatx de l’empresa Joan Gorina i Fills, Successor, a la Rambla, núm.

245. Edifici projectat per l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, l’any 1933.

Sabadell, 2012 (Genís Ribé / MHS).

Entrada principal i jardinet del despatx de l’empresa M. Corominas, SA, al carrer de Sant Feliu. Sabadell, 1962-1964 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Despatx de la fàbrica Artèxtil, SA. Sabadell, 1966-1968 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Taula amb teòrics tèxtils treballant al despatx de l’empresa M. Corominas, SA. Sabadell, 1962-1964 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Despatx de l’empresa de Pere Alemany, al carrer d’Ausiàs Marc amb Pau Claris. Sabadell, 1964-1966 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

ser servides de manera més o menys immediata o fer comandes escalonades per a mesos posteriors.

Així doncs, el despatx era el primer aparador de les empreses, el lloc més proper al centre de producció en el qual es presentaven els teixits elaborats per a cada temporada amb les corresponents novetats en el disseny.

21

Entrada principal de l’empresa Fills de Pere Balsach, SA, de la Creu Alta, ca.

1966 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Despatx de l’empresa Camps Germans a la carretera de Molins de Rei, núm. 2-4. Sabadell, 2012 (Genís Ribé / MHS).

Els despatxos eren el lloc de treball de teòrics de teixits, de viatjants de comerç i d’altres treballadors de coll blanc de les seccions comercials i de disseny de les empreses; però també constituïen autèntics aparadors dels productes que s’elaboraven. Els visitaven clients de diferents llocs i vinguts expressament a examinar-los. Allí podien veure mostres de teixits diversos i també tocar i valorar peces de roba que podien comprar directament per

20

Despatx de l’empresa Joan Gorina i Fills, Successor, a la Rambla, núm.

245. Edifici projectat per l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, l’any 1933.

Sabadell, 2012 (Genís Ribé / MHS).

Entrada principal i jardinet del despatx de l’empresa M. Corominas, SA, al carrer de Sant Feliu. Sabadell, 1962-1964 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Despatx de la fàbrica Artèxtil, SA. Sabadell, 1966-1968 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Taula amb teòrics tèxtils treballant al despatx de l’empresa M. Corominas, SA. Sabadell, 1962-1964 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

Despatx de l’empresa de Pere Alemany, al carrer d’Ausiàs Marc amb Pau Claris. Sabadell, 1964-1966 (Rafael Molins i Alaix / AHS).

ser servides de manera més o menys immediata o fer comandes escalonades per a mesos posteriors.

Així doncs, el despatx era el primer aparador de les empreses, el lloc més proper al centre de producció en el qual es presentaven els teixits elaborats per a cada temporada amb les corresponents novetats en el disseny.

21

VIATJANTS I MOSTRARIS

El disseny dels teixits s’elaborava primer sobre paper quadriculat i amb tinta xinesa per part dels teòrics de teixits i dels seus ajudants, la majoria dels quals s’havien format a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis local.

Aquests dissenys es traslladaven al teler per a l’elaboració de les anomenades

banderes, és a dir, uns quants metres de teixits, que, degudament tallats en trossos petits, servien per elaborar els mostraris. La confecció de banderes era una feina feixuga, que es feia en els períodes de menys activitat, entre les temporades d’estiu i d’hivern, per preparar la temporada següent.

Maleta de viatjant amb els mostraris de la temporada 1935-1936, de l’empresa Gorina, SA (Gorina, SA).

22

La gamma de productes que s’elaborava era força variada, la qual cosa generava uns mostraris molt voluminosos, en els quals cada trosset de roba representava un producte diferent amb una numeració concreta. Més endavant, també servien per confeccionar quaderns petits i més manejables, amb mostres més grans de teixits escollits.

Aquests mostraris es podien ensenyar als despatxos de la fàbrica a clients coneguts que els visitaven, però l’objectiu principal era donar-los a conèixer a altres que restaven a les seves localitats i a nous clients potencials.

En les darreres dècades el procés d’elaboració de mostraris ha introduït l’ús de l’ordinador.

Departament de disseny tèxtil de l’empresa Juan D. Casanovas, SA, 1986 (Josep Busoms i Domènech).

23

VIATJANTS I MOSTRARIS

El disseny dels teixits s’elaborava primer sobre paper quadriculat i amb tinta xinesa per part dels teòrics de teixits i dels seus ajudants, la majoria dels quals s’havien format a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis local.

Aquests dissenys es traslladaven al teler per a l’elaboració de les anomenades

banderes, és a dir, uns quants metres de teixits, que, degudament tallats en trossos petits, servien per elaborar els mostraris. La confecció de banderes era una feina feixuga, que es feia en els períodes de menys activitat, entre les temporades d’estiu i d’hivern, per preparar la temporada següent.

Maleta de viatjant amb els mostraris de la temporada 1935-1936, de l’empresa Gorina, SA (Gorina, SA).

22

La gamma de productes que s’elaborava era força variada, la qual cosa generava uns mostraris molt voluminosos, en els quals cada trosset de roba representava un producte diferent amb una numeració concreta. Més endavant, també servien per confeccionar quaderns petits i més manejables, amb mostres més grans de teixits escollits.

Aquests mostraris es podien ensenyar als despatxos de la fàbrica a clients coneguts que els visitaven, però l’objectiu principal era donar-los a conèixer a altres que restaven a les seves localitats i a nous clients potencials.

En les darreres dècades el procés d’elaboració de mostraris ha introduït l’ús de l’ordinador.

Departament de disseny tèxtil de l’empresa Juan D. Casanovas, SA, 1986 (Josep Busoms i Domènech).

23

Llibre de referències de l’empresa Giralt i Cia. Temporada d’hivern de 1968 (MHS).

Aquí entraven en joc els viatjants, personal de plantilla d’una empresa o treballadors autònoms a comissió al servei d’una o més empreses, que amb voluminoses maletes es desplaçaven per diverses localitats espanyoles en un radi d’acció més o menys ampli, per vendre el producte a peces o a metres de peça, depenent de la importància de la plaça, del majorista, del minorista o del sastre. La seva missió era arribar al

màxim nombre de clients possible, encara que fossin petits, tot exposant les novetats que cada fabricant aportava amb els seus propis dissenys de temporada.

Restaven alguns mesos fora de Sabadell i, des de diferents llocs, enviaven les comandes a les empreses que representaven.

M Mostrari de la col·lecció d’hivern Combinados 1981, de l’empresa Artèxtil, SA (Joan Garcia-Planas).

A

Reproducció d’un article de la revista El Mercurio. Revista Comercial Ibero Americana, any XV (30 de setembre de 1915), núm. 238, p. 334-335, Barcelona, signat per Mateo Rey (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

24

25

Llibre de referències de l’empresa Giralt i Cia. Temporada d’hivern de 1968 (MHS).

Aquí entraven en joc els viatjants, personal de plantilla d’una empresa o treballadors autònoms a comissió al servei d’una o més empreses, que amb voluminoses maletes es desplaçaven per diverses localitats espanyoles en un radi d’acció més o menys ampli, per vendre el producte a peces o a metres de peça, depenent de la importància de la plaça, del majorista, del minorista o del sastre. La seva missió era arribar al

màxim nombre de clients possible, encara que fossin petits, tot exposant les novetats que cada fabricant aportava amb els seus propis dissenys de temporada.

Restaven alguns mesos fora de Sabadell i, des de diferents llocs, enviaven les comandes a les empreses que representaven.

M Mostrari de la col·lecció d’hivern Combinados 1981, de l’empresa Artèxtil, SA (Joan Garcia-Planas).

A

Reproducció d’un article de la revista El Mercurio. Revista Comercial Ibero Americana, any XV (30 de setembre de 1915), núm. 238, p. 334-335, Barcelona, signat per Mateo Rey (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

24

25

LA PUBLICITAT

Les empreses i els seus productes es donaven a conèixer a possibles clients a través de diversos mitjans publicitaris. Des dels orígens de la industrialització les formes de publicitat van anar evolucionant i també l’amplitud dels àmbits de difusió.

tres parets a la vista de molta gent. També va anar creixent la profusió d’objectes diversos, amb propaganda de les empreses, que es regalaven a clients i no clients, des de calendaris a cendrers, allò que ara en diem productes de merxandatge.

Algunes no van canviar. Així trobem sempre elements publicitaris cada vegada més rics en el paper de cartes de les empreses.

En totes les guies comercials i industrials a escala regional o estatal es podien localitzar les dades bàsiques de la major part d’empreses locals, que en alguns casos anaven acompanyades de petits anuncis que destacaven de la resta. També algunes empreses importants inserien anuncis de format més gran en revistes especialitzades i d’àmplia difusió. De tant en tant, en aquestes mateixes publicacions apareixien reportatges de la indústria tèxtil local o dedicats a algunes empreses rellevants amb un ampli desplegament fotogràfic.

Ja en la segona meitat del segle XX la publicitat es va estendre amb molta profusió cap a la premsa local generalista de ciutats importants, tot coincidint amb la visita dels viatjants. De manera més reduïda també s’inseria publicitat en diaris d’abast més ampli, com La Vanguardia o ABC, i es començaven a emprar mitjans audiovisuals com nous elements de difusió: el Noticiario NO-DO, la ràdio, els intermedis dels cinemes de doble sessió i, en menor grau, el reportatge documental cinematogràfic i la televisió.

Altres elements de propaganda han estat també constants al llarg del segle XX com les històries i catàlegs d’empreses, els tríptics, cartells i targetes i els anuncis al carrer en vehicles, instal·lacions esportives i façanes de les mateixes fàbriques o en al-

Ja més recentment la publicitat de marques, empreses i productes ha anat molt lligada a algunes revistes de moda, en la mesura que grans centres comercials i grans empreses de confecció i de distribució han anat relegant la figura dels majoristes i minoristes de teixits a metres.

Anunci de l’empresa Brujas, SA, dissenyat per Xavier Sallent. Anys 1960 (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

26

27

LA PUBLICITAT

Les empreses i els seus productes es donaven a conèixer a possibles clients a través de diversos mitjans publicitaris. Des dels orígens de la industrialització les formes de publicitat van anar evolucionant i també l’amplitud dels àmbits de difusió.

tres parets a la vista de molta gent. També va anar creixent la profusió d’objectes diversos, amb propaganda de les empreses, que es regalaven a clients i no clients, des de calendaris a cendrers, allò que ara en diem productes de merxandatge.

Algunes no van canviar. Així trobem sempre elements publicitaris cada vegada més rics en el paper de cartes de les empreses.

En totes les guies comercials i industrials a escala regional o estatal es podien localitzar les dades bàsiques de la major part d’empreses locals, que en alguns casos anaven acompanyades de petits anuncis que destacaven de la resta. També algunes empreses importants inserien anuncis de format més gran en revistes especialitzades i d’àmplia difusió. De tant en tant, en aquestes mateixes publicacions apareixien reportatges de la indústria tèxtil local o dedicats a algunes empreses rellevants amb un ampli desplegament fotogràfic.

Ja en la segona meitat del segle XX la publicitat es va estendre amb molta profusió cap a la premsa local generalista de ciutats importants, tot coincidint amb la visita dels viatjants. De manera més reduïda també s’inseria publicitat en diaris d’abast més ampli, com La Vanguardia o ABC, i es començaven a emprar mitjans audiovisuals com nous elements de difusió: el Noticiario NO-DO, la ràdio, els intermedis dels cinemes de doble sessió i, en menor grau, el reportatge documental cinematogràfic i la televisió.

Altres elements de propaganda han estat també constants al llarg del segle XX com les històries i catàlegs d’empreses, els tríptics, cartells i targetes i els anuncis al carrer en vehicles, instal·lacions esportives i façanes de les mateixes fàbriques o en al-

Ja més recentment la publicitat de marques, empreses i productes ha anat molt lligada a algunes revistes de moda, en la mesura que grans centres comercials i grans empreses de confecció i de distribució han anat relegant la figura dels majoristes i minoristes de teixits a metres.

Anunci de l’empresa Brujas, SA, dissenyat per Xavier Sallent. Anys 1960 (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

26

27

PAPERERIA COMERCIAL

La correspondència comercial era una de les activitats importants de l’empresa per facilitar la distribució de productes i d’una gran difusió. La venda de productes dels fabricants de teixits s’estenia per totes les regions espanyoles i en algunes etapes les exportacions van tenir un paper rellevant.

A través de la il·lustració dels papers de carta es pot fer un seguiment de l’evolució artística del disseny gràfic al llarg dels anys.

Al segle XIX predominava la simplicitat. En molts d’aquests documents només hi havia el nom de l’empresa i alguna dada complementària amb caràcters elementals.

Aquesta senzillesa va començar a evolucionar a partir de finals d’aquell segle i va anar recollint l’evolució artística del segle XX, tant en el grafisme com en els elements decoratius. El modernisme va donar més riquesa decorativa a aquells papers i es van recollir elements avantguardistes dels anys 1920 i 1930, lligats a l’estètica de l’art decó.

28

A les dècades de 1940 i 1950 es va tornar a un uniformisme, molt típic de règims totalitaris. I a partir de la dècada de 1960 el disseny gràfic va començar a adquirir un paper més important i les empreses van tendir cap a personalitzar uns logotips particulars, la qual cosa va donar lloc a una major diversitat d’elements decoratius.

Aquests papers de cartes van anar incorporant cada vegada més informació. Al final del segle XIX i començament del XX les empreses que havien estat distingides en exposicions estatals o internacionals reproduïen en els papers de carta les medalles obtingudes com un signe de distinció.

També aportaven informació de la varietat de productes que elaboraven, de l’especialització i de la qualitat dels seus articles. Les empreses que servien la casa reial incorporaven una corona règia com a senyal addicional de distinció.

En la papereria es destacava el fet que algunes empreses tinguessin diverses fac-

tories en diverses poblacions o fàbrica a Sabadell i despatx en algun carrer cèntric de Barcelona.

Un altre element que incorporaven era la il·lustració d’una fotografia o gravat de la fàbrica, sovint de manera idealitzada o exagerada, per donar aparença de semblança a les grans fàbriques dels països europeus més avançats.

De manera continuada les empreses van anar afegint a aquest tipus de document marques registrades de productes. En alguns casos eren denominacions amb noms diferents dels de l’empresa i en altres la marca era la raó social de la mateixa empresa. En un i altre cas aquesta marca anava associada a un logotip que s’elaborava sovint amb les inicials de la mateixa denominació. Posteriorment, algunes marques col·lectives es reproduïen en els papers de cartes de les societats associades a la utilització d’aquell distintiu de producte.

Més recentment es destacava el caràcter exportador de l’empresa, els distintius de qualitat obtinguts o el fet de ser proveïdors d’alguna casa comercial o casa de moda de prestigi.

El progressiu enriquiment dels elements informatius i la millora del disseny d’aquesta documentació li va anar donant cada vegada més un component publicitari, que se sumava a altres formes de difusió de la qualitat i varietat de productes que es volien vendre.

Alguns dels motius i informacions del paper de cartes i factures també apareixien en sobres de carta i targetes de presentació de l’empresa.

29

PAPERERIA COMERCIAL

La correspondència comercial era una de les activitats importants de l’empresa per facilitar la distribució de productes i d’una gran difusió. La venda de productes dels fabricants de teixits s’estenia per totes les regions espanyoles i en algunes etapes les exportacions van tenir un paper rellevant.

A través de la il·lustració dels papers de carta es pot fer un seguiment de l’evolució artística del disseny gràfic al llarg dels anys.

Al segle XIX predominava la simplicitat. En molts d’aquests documents només hi havia el nom de l’empresa i alguna dada complementària amb caràcters elementals.

Aquesta senzillesa va començar a evolucionar a partir de finals d’aquell segle i va anar recollint l’evolució artística del segle XX, tant en el grafisme com en els elements decoratius. El modernisme va donar més riquesa decorativa a aquells papers i es van recollir elements avantguardistes dels anys 1920 i 1930, lligats a l’estètica de l’art decó.

28

A les dècades de 1940 i 1950 es va tornar a un uniformisme, molt típic de règims totalitaris. I a partir de la dècada de 1960 el disseny gràfic va començar a adquirir un paper més important i les empreses van tendir cap a personalitzar uns logotips particulars, la qual cosa va donar lloc a una major diversitat d’elements decoratius.

Aquests papers de cartes van anar incorporant cada vegada més informació. Al final del segle XIX i començament del XX les empreses que havien estat distingides en exposicions estatals o internacionals reproduïen en els papers de carta les medalles obtingudes com un signe de distinció.

També aportaven informació de la varietat de productes que elaboraven, de l’especialització i de la qualitat dels seus articles. Les empreses que servien la casa reial incorporaven una corona règia com a senyal addicional de distinció.

En la papereria es destacava el fet que algunes empreses tinguessin diverses fac-

tories en diverses poblacions o fàbrica a Sabadell i despatx en algun carrer cèntric de Barcelona.

Un altre element que incorporaven era la il·lustració d’una fotografia o gravat de la fàbrica, sovint de manera idealitzada o exagerada, per donar aparença de semblança a les grans fàbriques dels països europeus més avançats.

De manera continuada les empreses van anar afegint a aquest tipus de document marques registrades de productes. En alguns casos eren denominacions amb noms diferents dels de l’empresa i en altres la marca era la raó social de la mateixa empresa. En un i altre cas aquesta marca anava associada a un logotip que s’elaborava sovint amb les inicials de la mateixa denominació. Posteriorment, algunes marques col·lectives es reproduïen en els papers de cartes de les societats associades a la utilització d’aquell distintiu de producte.

Més recentment es destacava el caràcter exportador de l’empresa, els distintius de qualitat obtinguts o el fet de ser proveïdors d’alguna casa comercial o casa de moda de prestigi.

El progressiu enriquiment dels elements informatius i la millora del disseny d’aquesta documentació li va anar donant cada vegada més un component publicitari, que se sumava a altres formes de difusió de la qualitat i varietat de productes que es volien vendre.

Alguns dels motius i informacions del paper de cartes i factures també apareixien en sobres de carta i targetes de presentació de l’empresa.

29

HISTÒRIES I CATÀLEGS D’EMPRESA

Sociedad Anónima Sucesora de Cuadras y Prim.

1840-1940. Coberta amb reproducció d’un gravat de Ricard Marlet. Imprès per Joan Sallent, Successor, Sabadell, 1940 (MHS).

Catàleg d’empresa de Tèxtil Riba, SA. Dissenyat per l’agència de publicitat Sólmak, Sabadell, 1971 (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

En la indústria tèxtil sabadellenca diverses empreses han tingut una llarga tradició, que en alguns casos arrenca de la primera fase de la industrialització. Això era un element de prestigi i, per aquest motiu, algunes empreses van editar llibres commemoratius d’algun aniversari assenyalat.

Aquestes obres eren normalment autoedicions que explicaven a grans trets l’evolució històrica de l’empresa, les seves grans fites cronològiques, la successió de propietaris i principals dirigents i, en alguns casos, també dedicaven un apartat als treballadors que hi van passar en diverses etapes de la seva història.

També destacaven les distincions i els premis obtinguts en fires i exposicions estatals i internacionals per remarcar el seu pedigrí, al mateix temps que s’assenyalava el paper que havien tingut els dirigents o propietaris en les corporacions econòmiques sabadellenques o d’abast més ampli, a les quals havia estat vinculada l’empresa.

Sovint, això s’acompanyava de referències al paper que membres d’aquelles empreses havien tingut en altres institucions culturals i recreatives locals i en les dues entitats financeres de referència, el Banc de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

Tota aquesta informació anava acompanyada de moltes il·lustracions fotogràfiques i documentals antigues i del moment en el qual es va fer la publicació, de manera que amb aquest segon aspecte es convertia en una mena de reportatge de diferents seccions de la fàbrica amb l’objectiu de fer evident la modernitat dels seus equipaments.

Artextil por dentro. Dibuixos de Cesc. Editat per Artèxtil, SA, anys 1960 (MHS).

30

Aquestes edicions eren de tirada limitada i normalment es regalaven a institucions i treballadors, però el que era més important és que es feien arribar a clients i representants comercials de l’empresa.

Constituïen, doncs, un element més de propaganda si se’n feia una difusió acurada.

En la indústria tèxtil local, celebrar 100 anys o més de la història d’una empresa era possible cap a la meitat de la dècada de 1950 i al llarg de bona part de la segona meitat del segle XX. Així, la primera empresa sabadellenca que va commemorar amb dues publicacions el seu centenari fou la SA Successora de Cuadras i Prim. Fou el 1940, tot cercant els antecedents remots de l’empresa, en la primera filatura d’estam espanyola, la de Tomàs Coma i Miró, que va començar a funcionar a Barcelona el 1840 i de la qual fou continuadora.

Altres societats sabadellenques, fundades en el segle XIX, van publicar sengles històries en motiu de commemoracions centenàries, com Grau, SA, Indústries Casablancas, SA, Gorina, SA, TAECASA i Corominas, SA. Al llarg del segle XX altres empreses locals han editat també petits llibres i opuscles commemoratius, encara que els aniversaris fossin més modestos.

Entre aquestes hem de destacar la referida al desè aniversari de la Cooperativa de Paqueteria i Astrakans, una empresa singular, constituïda en règim cooperatiu, després que l’octubre de 1936 fos cedida voluntàriament als seus treballadors la fàbrica propietat de Bartomeu Montllor, situada al començament del carrer de Blasco de Garay.

També en publicaren els fabricants Pere Balsach Torelló i Francesc Casas, SA, els comerciants de llana Pompeu Casanovas i Giralt-Baixeras, SA i l’empresa de rentat i pentinat de llana La Lanera Española, SA. Les empreses també editaven catàlegs diversos i tríptics en els quals mostraven seccions de l’empresa i alguns dels seus productes, tot acompanyant-hi una breu sinopsi de la seva història.

31

HISTÒRIES I CATÀLEGS D’EMPRESA

Sociedad Anónima Sucesora de Cuadras y Prim.

1840-1940. Coberta amb reproducció d’un gravat de Ricard Marlet. Imprès per Joan Sallent, Successor, Sabadell, 1940 (MHS).

Catàleg d’empresa de Tèxtil Riba, SA. Dissenyat per l’agència de publicitat Sólmak, Sabadell, 1971 (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

En la indústria tèxtil sabadellenca diverses empreses han tingut una llarga tradició, que en alguns casos arrenca de la primera fase de la industrialització. Això era un element de prestigi i, per aquest motiu, algunes empreses van editar llibres commemoratius d’algun aniversari assenyalat.

Aquestes obres eren normalment autoedicions que explicaven a grans trets l’evolució històrica de l’empresa, les seves grans fites cronològiques, la successió de propietaris i principals dirigents i, en alguns casos, també dedicaven un apartat als treballadors que hi van passar en diverses etapes de la seva història.

També destacaven les distincions i els premis obtinguts en fires i exposicions estatals i internacionals per remarcar el seu pedigrí, al mateix temps que s’assenyalava el paper que havien tingut els dirigents o propietaris en les corporacions econòmiques sabadellenques o d’abast més ampli, a les quals havia estat vinculada l’empresa.

Sovint, això s’acompanyava de referències al paper que membres d’aquelles empreses havien tingut en altres institucions culturals i recreatives locals i en les dues entitats financeres de referència, el Banc de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

Tota aquesta informació anava acompanyada de moltes il·lustracions fotogràfiques i documentals antigues i del moment en el qual es va fer la publicació, de manera que amb aquest segon aspecte es convertia en una mena de reportatge de diferents seccions de la fàbrica amb l’objectiu de fer evident la modernitat dels seus equipaments.

Artextil por dentro. Dibuixos de Cesc. Editat per Artèxtil, SA, anys 1960 (MHS).

30

Aquestes edicions eren de tirada limitada i normalment es regalaven a institucions i treballadors, però el que era més important és que es feien arribar a clients i representants comercials de l’empresa.

Constituïen, doncs, un element més de propaganda si se’n feia una difusió acurada.

En la indústria tèxtil local, celebrar 100 anys o més de la història d’una empresa era possible cap a la meitat de la dècada de 1950 i al llarg de bona part de la segona meitat del segle XX. Així, la primera empresa sabadellenca que va commemorar amb dues publicacions el seu centenari fou la SA Successora de Cuadras i Prim. Fou el 1940, tot cercant els antecedents remots de l’empresa, en la primera filatura d’estam espanyola, la de Tomàs Coma i Miró, que va començar a funcionar a Barcelona el 1840 i de la qual fou continuadora.

Altres societats sabadellenques, fundades en el segle XIX, van publicar sengles històries en motiu de commemoracions centenàries, com Grau, SA, Indústries Casablancas, SA, Gorina, SA, TAECASA i Corominas, SA. Al llarg del segle XX altres empreses locals han editat també petits llibres i opuscles commemoratius, encara que els aniversaris fossin més modestos.

Entre aquestes hem de destacar la referida al desè aniversari de la Cooperativa de Paqueteria i Astrakans, una empresa singular, constituïda en règim cooperatiu, després que l’octubre de 1936 fos cedida voluntàriament als seus treballadors la fàbrica propietat de Bartomeu Montllor, situada al començament del carrer de Blasco de Garay.

També en publicaren els fabricants Pere Balsach Torelló i Francesc Casas, SA, els comerciants de llana Pompeu Casanovas i Giralt-Baixeras, SA i l’empresa de rentat i pentinat de llana La Lanera Española, SA. Les empreses també editaven catàlegs diversos i tríptics en els quals mostraven seccions de l’empresa i alguns dels seus productes, tot acompanyant-hi una breu sinopsi de la seva història.

31

GUIES, REPERTORIS I ANUARIS

Una manera de donar a conèixer les empreses locals, principalment en el mercat espanyol, era la inserció de les seves dades bàsiques en guies, anuaris i repertoris d’empreses.

Aquesta informació consistia en la raó social, l’adreça, el telèfon i l’activitat i no va canviar gaire al llarg dels anys. Era un antecedent de les guies telefòniques, grogues o blanques, que van estar molt de moda abans de la proliferació d’altres formes d’accés a la informació per mitja d’Internet.

Les empreses es podien localitzar amb certa facilitat en aquestes publicacions, ja que s’agrupaven de dues maneres: o per sectors, subsectors, províncies i municipis o, a la inversa, primer per localització i després per branques de la producció o del comerç. Així, empreses que tenien més d’una activitat o centres en diferents localitats podien aparèixer diverses vegades.

Aquelles guies tradicionals incloïen anuncis publicitaris, les dimensions dels quals eren proporcionals a la importància de les empreses.

Les guies més antigues es van començar a publicar a Espanya en el segle XIX, concretament, a partir de 1885, amb el títol d’Anuario del Comercio, de la Industria, de la Magistratura y de la Administración.

Aquests primers anuaris donaven informació sobre el territori espanyol i províncies d’ultramar, però també de Portugal i dels països hispanoamericans.

En aquesta mateixa etapa van aparèixer els primeres anuaris especialitzats. Fou la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona la que va començar a editar l’Anuario Industrial de Cataluña, essent la publicació corresponent a l’any 1934 una de les més completes fins aleshores per al coneixement de l’amplitud de la indústria catalana.

A partir de l’any 1912 la referència més important fou l’Anuario Bailly-Baillière y Riera, referit al comerç i a la indústria espanyola en conjunt, que va tenir una llarga continuïtat.

L’any 1935, per iniciativa de les principals entitats patronals de la indústria tèxtil catalana, es va editar un primer anuari referit al subsector tèxtil amb el títol de Anuario de Industrias Textiles, sus Derivadas y Auxiliares.

A partir de la dècada de 1920 va augmentar considerablement el nombre d’aquest tipus de publicacions, amb la novetat que coexistien les d’àmbit estatal amb les d’abast regional. Així, podem trobar de manera simultània l’Anuario Comercial e Industrial de España i Cataluña Industrial y Comercial.

Aquestes publicacions més especialitzades van tenir continuïtat després de la guerra civil espanyola per mitjà del Sindicat Vertical amb el nom de Catálogo Oficial de la Industria y del Comercio Textiles, tot retornant a la informació global per províncies, malgrat que l’any 1961, per iniciativa

privada, es va editar una Guía Comercial e Industrial de España, amb el subtítol de “Cataluña y Baleares”, que donava informació d’aquestes dues regions.

L’edició de directoris d’empreses va continuar en el darrer terç del segle XX. Un dels més assenyalats fou Industria Textil Lanera, de l’any 1993, per iniciativa de la Federación Nacional de la Industria Lanera.

També s’havien editat anuaris locals i comarcals. En el cas de Sabadell es va publicar l’Anuari Sabadellenc entre 1928 i 1930; el 1939 es va editar la Guía de Sabadell y su comarca i, ja molt posteriorment, la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria de Sabadell va editar la Guía Industrial y Comercial de Sabadell y Comarca, amb dos números el 1966 i el 1970.

Coberta de l’Anuari Sabadellenc. Any 1930. Joan Sallent, impressor, Sabadell (MHS).

Portada interior de l’Anuario General de la Industria Textil Catalana. Industrias anexas y complementarias.

Ed. Fomento de la producción española, Barcelona, 1941 (MHS).

Portada interior de l’Anuario de la Industria Textil Española. Ed. Manuel Monge Muley, Barcelona, 1953 (MHS).

Coberta del Catálogo Oficial de la Industria y del Comercio Textiles. Ed. Sindicato Nacional Textil, Barcelona, 1961 (MHS).

32

33

GUIES, REPERTORIS I ANUARIS

Una manera de donar a conèixer les empreses locals, principalment en el mercat espanyol, era la inserció de les seves dades bàsiques en guies, anuaris i repertoris d’empreses.

Aquesta informació consistia en la raó social, l’adreça, el telèfon i l’activitat i no va canviar gaire al llarg dels anys. Era un antecedent de les guies telefòniques, grogues o blanques, que van estar molt de moda abans de la proliferació d’altres formes d’accés a la informació per mitja d’Internet.

Les empreses es podien localitzar amb certa facilitat en aquestes publicacions, ja que s’agrupaven de dues maneres: o per sectors, subsectors, províncies i municipis o, a la inversa, primer per localització i després per branques de la producció o del comerç. Així, empreses que tenien més d’una activitat o centres en diferents localitats podien aparèixer diverses vegades.

Aquelles guies tradicionals incloïen anuncis publicitaris, les dimensions dels quals eren proporcionals a la importància de les empreses.

Les guies més antigues es van començar a publicar a Espanya en el segle XIX, concretament, a partir de 1885, amb el títol d’Anuario del Comercio, de la Industria, de la Magistratura y de la Administración.

Aquests primers anuaris donaven informació sobre el territori espanyol i províncies d’ultramar, però també de Portugal i dels països hispanoamericans.

En aquesta mateixa etapa van aparèixer els primeres anuaris especialitzats. Fou la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona la que va començar a editar l’Anuario Industrial de Cataluña, essent la publicació corresponent a l’any 1934 una de les més completes fins aleshores per al coneixement de l’amplitud de la indústria catalana.

A partir de l’any 1912 la referència més important fou l’Anuario Bailly-Baillière y Riera, referit al comerç i a la indústria espanyola en conjunt, que va tenir una llarga continuïtat.

L’any 1935, per iniciativa de les principals entitats patronals de la indústria tèxtil catalana, es va editar un primer anuari referit al subsector tèxtil amb el títol de Anuario de Industrias Textiles, sus Derivadas y Auxiliares.

A partir de la dècada de 1920 va augmentar considerablement el nombre d’aquest tipus de publicacions, amb la novetat que coexistien les d’àmbit estatal amb les d’abast regional. Així, podem trobar de manera simultània l’Anuario Comercial e Industrial de España i Cataluña Industrial y Comercial.

Aquestes publicacions més especialitzades van tenir continuïtat després de la guerra civil espanyola per mitjà del Sindicat Vertical amb el nom de Catálogo Oficial de la Industria y del Comercio Textiles, tot retornant a la informació global per províncies, malgrat que l’any 1961, per iniciativa

privada, es va editar una Guía Comercial e Industrial de España, amb el subtítol de “Cataluña y Baleares”, que donava informació d’aquestes dues regions.

L’edició de directoris d’empreses va continuar en el darrer terç del segle XX. Un dels més assenyalats fou Industria Textil Lanera, de l’any 1993, per iniciativa de la Federación Nacional de la Industria Lanera.

També s’havien editat anuaris locals i comarcals. En el cas de Sabadell es va publicar l’Anuari Sabadellenc entre 1928 i 1930; el 1939 es va editar la Guía de Sabadell y su comarca i, ja molt posteriorment, la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria de Sabadell va editar la Guía Industrial y Comercial de Sabadell y Comarca, amb dos números el 1966 i el 1970.

Coberta de l’Anuari Sabadellenc. Any 1930. Joan Sallent, impressor, Sabadell (MHS).

Portada interior de l’Anuario General de la Industria Textil Catalana. Industrias anexas y complementarias.

Ed. Fomento de la producción española, Barcelona, 1941 (MHS).

Portada interior de l’Anuario de la Industria Textil Española. Ed. Manuel Monge Muley, Barcelona, 1953 (MHS).

Coberta del Catálogo Oficial de la Industria y del Comercio Textiles. Ed. Sindicato Nacional Textil, Barcelona, 1961 (MHS).

32

33

ANUNCIS EN DIARIS I REVISTES

La premsa escrita, diària o periòdica, va ser també un mitjà de difusió dels productes tèxtils sabadellencs.

A finals del segle XIX i durant el primer terç del XX eren poc freqüents els anuncis d’empreses sabadellenques en diaris locals o d’abast més general. Eren més aviat els grans majoristes de teixits de les principals ciutats espanyoles els que feien la propaganda a les empreses sabadellenques. Així, molts d’aquests comerciants de teixits a l’engròs destacaven en els seus anuncis que venien productes de Sabadell i de Terrassa com a distintiu de qualitat.

mic editades en algunes de les principals regions industrials de l’estat o en butlletins d’entitats econòmiques. Una de la revistes amb més proliferació de publicitat d’empreses sabadellenques va ser Mercurio. Revista Comercial Iberoamericana, amb il·lustracions de gran qualitat. També n’apareixien en revistes com Cataluña Textil, El Eco de la Industria, El Trabajo Nacional, Industria Textil o les esmentades guies industrials i comercials. També eren habituals els anuncis en els butlletins de Cambres de Comerç.

El butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria de Sabadell, publicat entre 1910 i 1936, tenia un nombre important de pàgines de publicitat d’empreses tèxtils sabadellenques, que contribuïen decididament a sostenir la seva edició. També eren importants els anuncis de fabricants de teixits en la premsa sabadellenca.

taca la revista Textil. Boletín del Sindicato Nacional Textil, amb diversos suplements referits a aspectes tècnics o comercials.

En les dècades de 1940 i 1950 van ser les publicacions del Sindicat Vertical, especialment del Sindicat Nacional Tèxtil, les que van captar l’atenció dels fabricants sabadellencs a l’hora d’anunciar-se. Des-

Els fabricants sabadellencs preferien inserir anuncis en publicacions de caire econò-

Anunci de Pañerías Manchester publicat a la revista Destino, núm. 812, 28 de febrer de 1953. Publicitat de l’agència Gama (http://www.bnc.cat/digital/destino/ index.html).

Anuncis de les empreses Fills de R. Mallofré i Fill i Germà de J. Molins publicats a la revista El Mercurio. Revista Comercial Iberoamericana, any XV (30 de setembre de 1915), núm. 238, p. 465 i 479 respectivament, Barcelona (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

34

Anunci de Pañerías Reunidas, SA (SA Marcet) publicat a La Vanguardia, el dia 16 de novembre de 1948.

Publicitat de l’agència barcelonina Gabernet (http:// www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

Anunci de Pañerías Reunidas, SA (SA Marcet) publicat a La Vanguardia, el dia 13 d’octubre de 1953. Publicitat de l’agència barcelonina Gabernet (http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

35

ANUNCIS EN DIARIS I REVISTES

La premsa escrita, diària o periòdica, va ser també un mitjà de difusió dels productes tèxtils sabadellencs.

A finals del segle XIX i durant el primer terç del XX eren poc freqüents els anuncis d’empreses sabadellenques en diaris locals o d’abast més general. Eren més aviat els grans majoristes de teixits de les principals ciutats espanyoles els que feien la propaganda a les empreses sabadellenques. Així, molts d’aquests comerciants de teixits a l’engròs destacaven en els seus anuncis que venien productes de Sabadell i de Terrassa com a distintiu de qualitat.

mic editades en algunes de les principals regions industrials de l’estat o en butlletins d’entitats econòmiques. Una de la revistes amb més proliferació de publicitat d’empreses sabadellenques va ser Mercurio. Revista Comercial Iberoamericana, amb il·lustracions de gran qualitat. També n’apareixien en revistes com Cataluña Textil, El Eco de la Industria, El Trabajo Nacional, Industria Textil o les esmentades guies industrials i comercials. També eren habituals els anuncis en els butlletins de Cambres de Comerç.

El butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria de Sabadell, publicat entre 1910 i 1936, tenia un nombre important de pàgines de publicitat d’empreses tèxtils sabadellenques, que contribuïen decididament a sostenir la seva edició. També eren importants els anuncis de fabricants de teixits en la premsa sabadellenca.

taca la revista Textil. Boletín del Sindicato Nacional Textil, amb diversos suplements referits a aspectes tècnics o comercials.

En les dècades de 1940 i 1950 van ser les publicacions del Sindicat Vertical, especialment del Sindicat Nacional Tèxtil, les que van captar l’atenció dels fabricants sabadellencs a l’hora d’anunciar-se. Des-

Els fabricants sabadellencs preferien inserir anuncis en publicacions de caire econò-

Anunci de Pañerías Manchester publicat a la revista Destino, núm. 812, 28 de febrer de 1953. Publicitat de l’agència Gama (http://www.bnc.cat/digital/destino/ index.html).

Anuncis de les empreses Fills de R. Mallofré i Fill i Germà de J. Molins publicats a la revista El Mercurio. Revista Comercial Iberoamericana, any XV (30 de setembre de 1915), núm. 238, p. 465 i 479 respectivament, Barcelona (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

34

Anunci de Pañerías Reunidas, SA (SA Marcet) publicat a La Vanguardia, el dia 16 de novembre de 1948.

Publicitat de l’agència barcelonina Gabernet (http:// www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

Anunci de Pañerías Reunidas, SA (SA Marcet) publicat a La Vanguardia, el dia 13 d’octubre de 1953. Publicitat de l’agència barcelonina Gabernet (http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

35

Molts d’aquests anuncis feien referència a empreses que, amb caràcter individual o col·lectiu, volien difondre algun producte associat a una marca. Així, trobem empreses sabadellenques que feien publicitat regular en diaris com La Vanguardia o ABC. De manera més esporàdica també s’inserien anuncis de diverses empreses en diaris d’abast local o regional, tot coincidint amb les èpoques de l’arribada dels

viatjants de comerç a les principals ciutats espanyoles per exposar els productes de cada temporada. Aquest fou el cas de: El Heraldo de Aragón (Saragossa), El Faro de Vigo, La Gaceta del Norte (Bilbao), La Voz de Castilla (Burgos), La Voz del Sur (Jerez de la Frontera), El Adelanto (Salamanca), Baleares (Palma de Mallorca), Alerta (Santander) i Levante (València).

Anuncis de la marca Artilene (Artèxtil, SA) publicats als diaris ABC edició de Sevilla (26 de maig de 1961) i La Vanguardia (28 d’octubre de 1961). Publicitat de l’agència barcelonina Danis (http://hemeroteca.abc.es/) (http:// www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

Anuncis de la marca col·lectiva Lonfix publicats la revista Blanco y Negro (21 de maig de 1960) i La Vanguardia (14 de desembre de 1961). Publicitat de l’agència Iniesta Publicidad (http://hemeroteca.abc.es/) (http://www. lavanguardia.com/hemeroteca/).

Anunci de Paños Ramos publicat a la revista Destino, núm. 804, 3 de gener de 1953. Publicitat de l’agència Oeste (http://www.bnc.cat/digital/destino/ index.html).

36

Anuncis de la marca col·lectiva Perrott’s publicats als diaris ABC edició de Sevilla (25 de juny de 1960) i La Vanguardia (16 d’octubre de 1960). Publicitat de l’agència barcelonina Danis (http://hemeroteca. abc.es/) (http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

En aquest àmbit s’hi va anar afegint, des de la dècada de 1960, la publicitat en revistes setmanals d’informació general, com Destino, en les que ara coneixem com a revistes del cor, i més darrerament en la

revistes de moda especialitzades, entre les quals podem citar, La Línea Masculina (1961-), Vestirama (1971-) i Modinform (1986-).

37

Molts d’aquests anuncis feien referència a empreses que, amb caràcter individual o col·lectiu, volien difondre algun producte associat a una marca. Així, trobem empreses sabadellenques que feien publicitat regular en diaris com La Vanguardia o ABC. De manera més esporàdica també s’inserien anuncis de diverses empreses en diaris d’abast local o regional, tot coincidint amb les èpoques de l’arribada dels

viatjants de comerç a les principals ciutats espanyoles per exposar els productes de cada temporada. Aquest fou el cas de: El Heraldo de Aragón (Saragossa), El Faro de Vigo, La Gaceta del Norte (Bilbao), La Voz de Castilla (Burgos), La Voz del Sur (Jerez de la Frontera), El Adelanto (Salamanca), Baleares (Palma de Mallorca), Alerta (Santander) i Levante (València).

Anuncis de la marca Artilene (Artèxtil, SA) publicats als diaris ABC edició de Sevilla (26 de maig de 1961) i La Vanguardia (28 d’octubre de 1961). Publicitat de l’agència barcelonina Danis (http://hemeroteca.abc.es/) (http:// www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

Anuncis de la marca col·lectiva Lonfix publicats la revista Blanco y Negro (21 de maig de 1960) i La Vanguardia (14 de desembre de 1961). Publicitat de l’agència Iniesta Publicidad (http://hemeroteca.abc.es/) (http://www. lavanguardia.com/hemeroteca/).

Anunci de Paños Ramos publicat a la revista Destino, núm. 804, 3 de gener de 1953. Publicitat de l’agència Oeste (http://www.bnc.cat/digital/destino/ index.html).

36

Anuncis de la marca col·lectiva Perrott’s publicats als diaris ABC edició de Sevilla (25 de juny de 1960) i La Vanguardia (16 d’octubre de 1960). Publicitat de l’agència barcelonina Danis (http://hemeroteca. abc.es/) (http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

En aquest àmbit s’hi va anar afegint, des de la dècada de 1960, la publicitat en revistes setmanals d’informació general, com Destino, en les que ara coneixem com a revistes del cor, i més darrerament en la

revistes de moda especialitzades, entre les quals podem citar, La Línea Masculina (1961-), Vestirama (1971-) i Modinform (1986-).

37

EL REPORTATGE PUBLICITARI

A partir dels darrers anys del segle XIX una manera de donar a conèixer l’especialització industrial llanera sabadellenca era la inserció de reportatges en revistes i publicacions de diferents tipus. En alguns casos eren referències de poques pàgines a empreses concrets, amb una breu explicació de la seva història i alguns gravats o fotografies. En altres eren textos més llargs, amb nombroses il·lustracions, referits al conjunt de l’activitat productiva dominant a la ciutat o a Sabadell en general, amb un apartat dedicat a la indústria llanera.

Reportatge sobre Sabadell publicat a La Vanguardia, 19 de maig de 1933 (suplement de vuit pàgines) (http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

Els primers reportatges ja els trobem en la Il·lustració Catalana en la dècada de 1880 i en La Ilustración Artística en la de 1890.

Després van ser freqüents en altres revistes periòdiques com Mercurio, El Eco de la Industria, La Esfera, El Trabajo Nacional i Industria Textil. Hi ha reportatges fotogràfics d’empreses sabadellenques, amb seu social a Barcelona, com Successora de Cuadras i Prim, SA i Successors de Bonaventura Brutau, en la publicació il·lustrada Barcelona Artística e Industrial.

Portada de El Eco de la Industria. Revista de Manufacturas Textiles, núm. 259-261, gener-març de 1920, facsímil (Arxiu Esteve Deu).

38

Algunes publicacions monogràfiques, amb edició de luxe també van fer referència a la fabricació de teixits de llana a Sabadell i a algunes de les seves empreses més importants. Aquest fou el cas, entre altres, de: Guia Ilustrada de España y Portugal (1901), Sabadell y su industria textil lanera,

Memoria del Congreso del comercio español en ultramar (1923), El Libro de Oro de la Industria y el Comercio (1926), Espíritu y Fuerza de la Industria Textil Catalana (1943), Guía Consultorio de la Industria Textil (1948) i Potencialidad de la Industria Textil Española (1954).

Alguns d’aquests reportatges van esdevenir números monogràfics dedicats a Sabadell, com el de Mercurio de l’any 1915 i el de El Eco de la Industria de 1920.

També algunes revistes estrangeres van editar articles relativament amplis sobre la indústria sabadellenca, especialment, quan aquesta va tenir projecció internacional. Així, durant els anys de la Primera Guerra Mundial, la revista francesa La Nature va publicar l’any 1916 un article titulat

L’Industrie espagnole et la guerra, Sabadell et l’industrie textile.

A partir de la dècada de 1960 van començar a publicar-se, a través d’institucions econòmiques locals o en col·laboració amb altres, diversos reportatges i informes sobre la indústria llanera local, alguns en diversos idiomes, de cara a la seva projecció internacional. Entre aquestes hem de destacar: Sabadell Export Spain (1961), Sabadell viste a 30 millones de personas, pero puede Vestir a muchas más (en castellà, anglès i alemany) i, ja més endavant, Sabadell (suplement de l’Uomo Vogue de 1991).

En aquest mateix període era freqüent també trobar informacions sobre la indústria llanera local en diaris i revistes generalistes i de moda.

39

EL REPORTATGE PUBLICITARI

A partir dels darrers anys del segle XIX una manera de donar a conèixer l’especialització industrial llanera sabadellenca era la inserció de reportatges en revistes i publicacions de diferents tipus. En alguns casos eren referències de poques pàgines a empreses concrets, amb una breu explicació de la seva història i alguns gravats o fotografies. En altres eren textos més llargs, amb nombroses il·lustracions, referits al conjunt de l’activitat productiva dominant a la ciutat o a Sabadell en general, amb un apartat dedicat a la indústria llanera.

Reportatge sobre Sabadell publicat a La Vanguardia, 19 de maig de 1933 (suplement de vuit pàgines) (http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/).

Els primers reportatges ja els trobem en la Il·lustració Catalana en la dècada de 1880 i en La Ilustración Artística en la de 1890.

Després van ser freqüents en altres revistes periòdiques com Mercurio, El Eco de la Industria, La Esfera, El Trabajo Nacional i Industria Textil. Hi ha reportatges fotogràfics d’empreses sabadellenques, amb seu social a Barcelona, com Successora de Cuadras i Prim, SA i Successors de Bonaventura Brutau, en la publicació il·lustrada Barcelona Artística e Industrial.

Portada de El Eco de la Industria. Revista de Manufacturas Textiles, núm. 259-261, gener-març de 1920, facsímil (Arxiu Esteve Deu).

38

Algunes publicacions monogràfiques, amb edició de luxe també van fer referència a la fabricació de teixits de llana a Sabadell i a algunes de les seves empreses més importants. Aquest fou el cas, entre altres, de: Guia Ilustrada de España y Portugal (1901), Sabadell y su industria textil lanera,

Memoria del Congreso del comercio español en ultramar (1923), El Libro de Oro de la Industria y el Comercio (1926), Espíritu y Fuerza de la Industria Textil Catalana (1943), Guía Consultorio de la Industria Textil (1948) i Potencialidad de la Industria Textil Española (1954).

Alguns d’aquests reportatges van esdevenir números monogràfics dedicats a Sabadell, com el de Mercurio de l’any 1915 i el de El Eco de la Industria de 1920.

També algunes revistes estrangeres van editar articles relativament amplis sobre la indústria sabadellenca, especialment, quan aquesta va tenir projecció internacional. Així, durant els anys de la Primera Guerra Mundial, la revista francesa La Nature va publicar l’any 1916 un article titulat

L’Industrie espagnole et la guerra, Sabadell et l’industrie textile.

A partir de la dècada de 1960 van començar a publicar-se, a través d’institucions econòmiques locals o en col·laboració amb altres, diversos reportatges i informes sobre la indústria llanera local, alguns en diversos idiomes, de cara a la seva projecció internacional. Entre aquestes hem de destacar: Sabadell Export Spain (1961), Sabadell viste a 30 millones de personas, pero puede Vestir a muchas más (en castellà, anglès i alemany) i, ja més endavant, Sabadell (suplement de l’Uomo Vogue de 1991).

En aquest mateix període era freqüent també trobar informacions sobre la indústria llanera local en diaris i revistes generalistes i de moda.

39

PUBLICITAT AL CARRER

Placa de l’empresa de Joan Gorina Sanz, comerciant de llanes, al despatx del carrer de Fèlix Amat.

Sabadell, 1974 (Arxiu Esteve Deu).

Plafons amb publicitat de les empreses Vídua de Pierre (marca P.P.Z.) i Bori i Cirera a l’andana subterrània de l’estació dels Ferrocarrils de Catalunya a la Rambla.

Any 1925 (Arxiu fotogràfic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).

Al fons de la imatge, rètol publicitari de l’empresa Vicenç Planas pintat sobre paret mitgera al costat de l’estació dels Ferrocarrils de Catalunya. Sabadell, ca.

1925 (Francesc Casañas Riera / AHS).

El rètols de l’entrada de moltes empreses, sovint fets de ferro amb lletres repujades, eren també una manera més de cridar l’atenció als vianants. Durant molts anys un dels més notoris va ser el del despatx del comerciant de llanes Joan Gorina Sanz del carrer de Fèlix Amat.

També trobem publicitat d’empreses enllocs mot concorreguts de la ciutat com les estacions de ferrocarril. Així es va poder contemplar durant molts anys un gran cartell de Vicenç Planas en una paret d’un edifici contigu al pati d’accés a l’estació dels Ferrocarrils Catalans de la plaça de Clavé i anuncis de diverses empreses en l’estació de la Rambla.

Entrada a la fàbrica de Juli Puncernau, amb el rètol a la llinda. Es trobava ubicada entre la carretera de Molins de Rei i els carrers de la Reina Elionor i de Pau Claris. Sabadell, ca. 1925 (Francesc Casañas Riera / AHS).

Una altra forma d’anunciar-se de les empreses era la publicitat al carrer. Algunes tenien grans cartells en les façanes o parets de la fàbrica que donaven en carrers molt transitats. Eren pintats o fets de rajoles i n’hi havia per tota la ciutat. Alguns hi van ser molts anys, com el de Vicenç Planas i Juli Puncernau a la carretera de Molins de Rei, el de Paños Ramos SA al carrer de Sant Ferran o el de La Lanera Española, SA a la carretera de Castellar.

Plafons publicitaris fets de ceràmica de la fàbrica Vicenç Planas, SA que es trobava ubicada entre la carretera de Molins de Rei i el carrer de Jacint Verdaguer, al barri de Gràcia. Sabadell, 1982 (autor desconegut / AHS).

40

Algunes empreses fins i tot havien posat en lletres grosses el seu nom a la teulada perquè fossin visibles per les avionetes que s’enlairaven o aterraven al Camp d’Aviació, com Artèxtil, SA, de la Gran Via.

Naus de la fàbrica La Lanera Española, SA. Sabadell, 1928 (Francesc Casañas Riera / AHS).

Vista aèria de la fàbrica Artèxtil, SA, amb publicitat de les marques Arlana i Artilene pintada al sostre.

Sabadell, finals dels anys 1950 (edició postal, autor desconegut / AHS, cedida per Esteve Deu).

Fàbrica Balcas, SA, al carrer del Dr. Balari, anys 1960 (autor desconegut / Pere Balsach Peig).

41

PUBLICITAT AL CARRER

Placa de l’empresa de Joan Gorina Sanz, comerciant de llanes, al despatx del carrer de Fèlix Amat.

Sabadell, 1974 (Arxiu Esteve Deu).

Plafons amb publicitat de les empreses Vídua de Pierre (marca P.P.Z.) i Bori i Cirera a l’andana subterrània de l’estació dels Ferrocarrils de Catalunya a la Rambla.

Any 1925 (Arxiu fotogràfic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).

Al fons de la imatge, rètol publicitari de l’empresa Vicenç Planas pintat sobre paret mitgera al costat de l’estació dels Ferrocarrils de Catalunya. Sabadell, ca.

1925 (Francesc Casañas Riera / AHS).

El rètols de l’entrada de moltes empreses, sovint fets de ferro amb lletres repujades, eren també una manera més de cridar l’atenció als vianants. Durant molts anys un dels més notoris va ser el del despatx del comerciant de llanes Joan Gorina Sanz del carrer de Fèlix Amat.

També trobem publicitat d’empreses enllocs mot concorreguts de la ciutat com les estacions de ferrocarril. Així es va poder contemplar durant molts anys un gran cartell de Vicenç Planas en una paret d’un edifici contigu al pati d’accés a l’estació dels Ferrocarrils Catalans de la plaça de Clavé i anuncis de diverses empreses en l’estació de la Rambla.

Entrada a la fàbrica de Juli Puncernau, amb el rètol a la llinda. Es trobava ubicada entre la carretera de Molins de Rei i els carrers de la Reina Elionor i de Pau Claris. Sabadell, ca. 1925 (Francesc Casañas Riera / AHS).

Una altra forma d’anunciar-se de les empreses era la publicitat al carrer. Algunes tenien grans cartells en les façanes o parets de la fàbrica que donaven en carrers molt transitats. Eren pintats o fets de rajoles i n’hi havia per tota la ciutat. Alguns hi van ser molts anys, com el de Vicenç Planas i Juli Puncernau a la carretera de Molins de Rei, el de Paños Ramos SA al carrer de Sant Ferran o el de La Lanera Española, SA a la carretera de Castellar.

Plafons publicitaris fets de ceràmica de la fàbrica Vicenç Planas, SA que es trobava ubicada entre la carretera de Molins de Rei i el carrer de Jacint Verdaguer, al barri de Gràcia. Sabadell, 1982 (autor desconegut / AHS).

40

Algunes empreses fins i tot havien posat en lletres grosses el seu nom a la teulada perquè fossin visibles per les avionetes que s’enlairaven o aterraven al Camp d’Aviació, com Artèxtil, SA, de la Gran Via.

Naus de la fàbrica La Lanera Española, SA. Sabadell, 1928 (Francesc Casañas Riera / AHS).

Vista aèria de la fàbrica Artèxtil, SA, amb publicitat de les marques Arlana i Artilene pintada al sostre.

Sabadell, finals dels anys 1950 (edició postal, autor desconegut / AHS, cedida per Esteve Deu).

Fàbrica Balcas, SA, al carrer del Dr. Balari, anys 1960 (autor desconegut / Pere Balsach Peig).

41

Altres llocs molt concorreguts de la vila eren els centres esportius. Per aquesta raó en les tanques altes i baixes dels camps de futbol de la vella i de la nova Creu Alta hi va haver sempre anuncis d’empreses locals.

També n’hi havia a les pistes d’esports de l’Arraona, de l’OAR Gràcia i en el Pavelló d’Esports.

Plafó de publicitat Artilene, el tejido de fibra inglesa a l’estadi Lluís Sitjar, R.C.D. Mallorca, anys 19661967. Publicitat de l’agència Publicitat Pelaires SA de Palma de Mallorca (autor desconegut / Plàcid GarciaPlanas).

L’empresa Artèxtil, SA va tenir durant molts anys uns cartells amb la marca Artilene al camp Lluís Sitjar de Palma de Mallorca i la SA Marcet un altre amb l’anunci de Pañerías Reunidas, SA al camp de Mestalla de València. Aquestes dues empreses també van posar tanques publicitàries a carrers de Barcelona i en algunes carreteres.

Un altra manera de fer publicitat al carrer eren els vehicles comercials, especialment quan els camions, furgonetes i cotxes van substituir els carros. Els camions d’empreses de tints i acabats que portaven les peces del pla al riu i a la inversa, tot recorrent nombrosos carrers, eren una mostra de com es podia fer també publicitat ambulant. La

No hem d’oblidar els grans cartells col·lectius de Sabadell Primer Centro Textil Lanero de España col·locats en la dècada de 1960 en les principals carreteres d’accés a Sabadell.

Tanques publicitàries a la carretera amb l’eslògan Vista bien con Artilene, el tejido moderno. Lloc desconegut, anys 1960. Publicitat de l’agència Danis de Barcelona (autor desconegut / Plàcid GarciaPlanas).

Tanca publicitària amb el lema Sabadell primer centro textil lanero de España que es va col·locar a la sortida de Barcelona, al Coll de Montcada, als anys 1960. Extret d’un fulletó de publicitat de Textil Riba, SA (núm. 9, any 1962). Imprès per Fàbregas-Oliva (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

Dos camions amb publicitat de les empreses SA Marcet i Joan Prats Aymerich, carrossats per Carrosseries Caba.

Anys 1929-1966, aprox. (autors desconeguts / AHS).

42

important flota d’empreses com Grau, SA o TAECASA es veia per tota la ciutat.

Tanca publicitària amb el lema Sabadell primer centro textil lanero de España que es va col·locar a la sortida de Barcelona (Torre del Baró), als anys 1960.

Extret d’un fulletó del Gremi de Fabricants editat amb motiu de la Fira Industrial i Comercial de Sabadell de l’any 1966. Disseny i impressió: Artgrafia / Andreu Castells (AHS).

43

Altres llocs molt concorreguts de la vila eren els centres esportius. Per aquesta raó en les tanques altes i baixes dels camps de futbol de la vella i de la nova Creu Alta hi va haver sempre anuncis d’empreses locals.

També n’hi havia a les pistes d’esports de l’Arraona, de l’OAR Gràcia i en el Pavelló d’Esports.

Plafó de publicitat Artilene, el tejido de fibra inglesa a l’estadi Lluís Sitjar, R.C.D. Mallorca, anys 19661967. Publicitat de l’agència Publicitat Pelaires SA de Palma de Mallorca (autor desconegut / Plàcid GarciaPlanas).

L’empresa Artèxtil, SA va tenir durant molts anys uns cartells amb la marca Artilene al camp Lluís Sitjar de Palma de Mallorca i la SA Marcet un altre amb l’anunci de Pañerías Reunidas, SA al camp de Mestalla de València. Aquestes dues empreses també van posar tanques publicitàries a carrers de Barcelona i en algunes carreteres.

Un altra manera de fer publicitat al carrer eren els vehicles comercials, especialment quan els camions, furgonetes i cotxes van substituir els carros. Els camions d’empreses de tints i acabats que portaven les peces del pla al riu i a la inversa, tot recorrent nombrosos carrers, eren una mostra de com es podia fer també publicitat ambulant. La

No hem d’oblidar els grans cartells col·lectius de Sabadell Primer Centro Textil Lanero de España col·locats en la dècada de 1960 en les principals carreteres d’accés a Sabadell.

Tanques publicitàries a la carretera amb l’eslògan Vista bien con Artilene, el tejido moderno. Lloc desconegut, anys 1960. Publicitat de l’agència Danis de Barcelona (autor desconegut / Plàcid GarciaPlanas).

Tanca publicitària amb el lema Sabadell primer centro textil lanero de España que es va col·locar a la sortida de Barcelona, al Coll de Montcada, als anys 1960. Extret d’un fulletó de publicitat de Textil Riba, SA (núm. 9, any 1962). Imprès per Fàbregas-Oliva (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

Dos camions amb publicitat de les empreses SA Marcet i Joan Prats Aymerich, carrossats per Carrosseries Caba.

Anys 1929-1966, aprox. (autors desconeguts / AHS).

42

important flota d’empreses com Grau, SA o TAECASA es veia per tota la ciutat.

Tanca publicitària amb el lema Sabadell primer centro textil lanero de España que es va col·locar a la sortida de Barcelona (Torre del Baró), als anys 1960.

Extret d’un fulletó del Gremi de Fabricants editat amb motiu de la Fira Industrial i Comercial de Sabadell de l’any 1966. Disseny i impressió: Artgrafia / Andreu Castells (AHS).

43

PUBLICITAT EN MITJANS AUDIOVISUALS

Les empreses tèxtils sabadellenques van fer ús del suport audiovisual per fer publicitat dels seus productes o donar a conèixer les seves instal·lacions industrials des de les primeres dècades del segle XX. Primer fou el cinema documental, mitjà que perdurà llargament, tot seguit la ràdio i, més tard, la televisió.

Tenim uns primers exemples de documentals cinematogràfics produïts a l’entorn de 1920 i 1930. Un tractava sobre el productes sabadellencs que es van presentar a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i un altre relacionat amb els perfeccionaments del sistema de grans estiratges per a filatura de Ferran Casablancas de la primera meitat de la dècada de 1930,

com a exemple de l’aportació sabadellenca a la tecnologia tèxtil mundial.

L’any 1944, es va produir un documental propagandístic del nou règim polític i del potencial industrial sabadellenc: Sabadell, emporio textil de España. Aquesta pel·lícula va ser filmada a les fàbriques SA Marcet i Artèxtil, SA, les més modernes del moment, amb el patrocini del Gremi de Fabricants. Va ser rodada en plena postguerra, però amb la clara intenció d’aportar esperança de futur a un país devastat socialment i econòmicament per la guerra civil. El seu to positiu exalta les qualitats d’una ciutat emprenedora, treballadora i fidel a una indústria centenària, que mira el futur amb il·lusió.

Projector portàtil per a viatjants d’Artèxtil, SA, que feien servir per exhibir la pel·lícula Una visita a Artextil als seus clients. Finals dels anys 1960 (Joan Garcia-Planas).

Confidencias de un maniquí (1965) Amb la col·laboració especial de Mario Cabré Director: Lluís Josep Comerón Guió: Jordi Ylla i Joan Macià Càmara: Raül Artigot (A.T.C) Llocs de rodatge: Sabadell, Sant Joan de Torruella i Barcelona Muntatge: Josefina Guillen Ajudant de Càmara: José de Porrata Productora: Movirama-Telecine, SA

Pel·lícula guardonada en el IV Certamen Nacional de Cine Industrial, 1966

Aquesta pel·lícula és un bon exemple del cinema industrial publicitari que va tenir el seu auge a l’estat espanyol entre els anys 19601970. El director, encara viu, és un cineasta de reconegut prestigi en el cinema independent català i espanyol. El film tingué la contribució de guionistes sabadellencs. El protagonista fou el polifacètic Mario Cabré (torero, actor, director teatral, presentador de televisió, poeta i model), que també era cap de Relacions Públiques de Tèxtil Riba, SA. Tot un cas, ben excepcional i singular, de publicitat i promoció empresarials.

44

L’actor Mario Cabré fent de model per a la casa Tèxtil Riba, SA. Fotografia extreta del fulletó núm.

15 de l’empresa, monogràfic del VIII Congreso Mundial de Sastres celebrat a Tòquio, Japó, l’any 1964 (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

Altres empreses feren ús del cinema per donar-se a conèixer, ja fos amb mitjans amateurs, com les de Pere Balsach i Garriga Germans, ja fos amb una feina molt més professional, d’allò que es coneixia per cinema industrial, com les encarregades per Tèxtil Riba, SA i Artèxtil, SA. La pel·lícula Confidencias de un maniquí, produïda per Textil Riba,SA, dirigida per Lluís Josep Comerón i interpretada per l’actor Mario Cabré, de l’any 1965, és un cas ben singular d’aquest tipus de publicitat comercial filmada amb mitjans cinematogràfics. Aquestes pel·lícules més professionals eren projectades pels representants i viatjants de les empreses quan anaven a oferir els productes de temporada als seus clients o bé en diferents certàmens de moda o desfilades que s’organitzaven en algunes ciutats espanyoles importants.

Al mateix temps, algunes firmes sabadellenques van promoure la inserció de falques publicitàries a la ràdio, en emissores de Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Sevilla, Bilbao, Còrdova, Sant Sebastià i Burgos, entre altres.

També algunes empreses van fer projectar anuncis en sales cinematogràfiques, en format d’anunci filmat o de diapositiva, durant les mitges parts de les projeccions dobles que s’hi van fer durant molts anys o en les sessions publicitàries prèvies a la projecció en anys posteriors.

Finalment, algunes empreses també se serviren de la televisió per donar a conèixer els seus productes: els espots d’Artilene de l’empresa Artèxtil, SA dels anys 1967-1968 i les campanyes de la marca Garriga Leacril en són un bon exemple.

45

PUBLICITAT EN MITJANS AUDIOVISUALS

Les empreses tèxtils sabadellenques van fer ús del suport audiovisual per fer publicitat dels seus productes o donar a conèixer les seves instal·lacions industrials des de les primeres dècades del segle XX. Primer fou el cinema documental, mitjà que perdurà llargament, tot seguit la ràdio i, més tard, la televisió.

Tenim uns primers exemples de documentals cinematogràfics produïts a l’entorn de 1920 i 1930. Un tractava sobre el productes sabadellencs que es van presentar a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i un altre relacionat amb els perfeccionaments del sistema de grans estiratges per a filatura de Ferran Casablancas de la primera meitat de la dècada de 1930,

com a exemple de l’aportació sabadellenca a la tecnologia tèxtil mundial.

L’any 1944, es va produir un documental propagandístic del nou règim polític i del potencial industrial sabadellenc: Sabadell, emporio textil de España. Aquesta pel·lícula va ser filmada a les fàbriques SA Marcet i Artèxtil, SA, les més modernes del moment, amb el patrocini del Gremi de Fabricants. Va ser rodada en plena postguerra, però amb la clara intenció d’aportar esperança de futur a un país devastat socialment i econòmicament per la guerra civil. El seu to positiu exalta les qualitats d’una ciutat emprenedora, treballadora i fidel a una indústria centenària, que mira el futur amb il·lusió.

Projector portàtil per a viatjants d’Artèxtil, SA, que feien servir per exhibir la pel·lícula Una visita a Artextil als seus clients. Finals dels anys 1960 (Joan Garcia-Planas).

Confidencias de un maniquí (1965) Amb la col·laboració especial de Mario Cabré Director: Lluís Josep Comerón Guió: Jordi Ylla i Joan Macià Càmara: Raül Artigot (A.T.C) Llocs de rodatge: Sabadell, Sant Joan de Torruella i Barcelona Muntatge: Josefina Guillen Ajudant de Càmara: José de Porrata Productora: Movirama-Telecine, SA

Pel·lícula guardonada en el IV Certamen Nacional de Cine Industrial, 1966

Aquesta pel·lícula és un bon exemple del cinema industrial publicitari que va tenir el seu auge a l’estat espanyol entre els anys 19601970. El director, encara viu, és un cineasta de reconegut prestigi en el cinema independent català i espanyol. El film tingué la contribució de guionistes sabadellencs. El protagonista fou el polifacètic Mario Cabré (torero, actor, director teatral, presentador de televisió, poeta i model), que també era cap de Relacions Públiques de Tèxtil Riba, SA. Tot un cas, ben excepcional i singular, de publicitat i promoció empresarials.

44

L’actor Mario Cabré fent de model per a la casa Tèxtil Riba, SA. Fotografia extreta del fulletó núm.

15 de l’empresa, monogràfic del VIII Congreso Mundial de Sastres celebrat a Tòquio, Japó, l’any 1964 (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

Altres empreses feren ús del cinema per donar-se a conèixer, ja fos amb mitjans amateurs, com les de Pere Balsach i Garriga Germans, ja fos amb una feina molt més professional, d’allò que es coneixia per cinema industrial, com les encarregades per Tèxtil Riba, SA i Artèxtil, SA. La pel·lícula Confidencias de un maniquí, produïda per Textil Riba,SA, dirigida per Lluís Josep Comerón i interpretada per l’actor Mario Cabré, de l’any 1965, és un cas ben singular d’aquest tipus de publicitat comercial filmada amb mitjans cinematogràfics. Aquestes pel·lícules més professionals eren projectades pels representants i viatjants de les empreses quan anaven a oferir els productes de temporada als seus clients o bé en diferents certàmens de moda o desfilades que s’organitzaven en algunes ciutats espanyoles importants.

Al mateix temps, algunes firmes sabadellenques van promoure la inserció de falques publicitàries a la ràdio, en emissores de Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Sevilla, Bilbao, Còrdova, Sant Sebastià i Burgos, entre altres.

També algunes empreses van fer projectar anuncis en sales cinematogràfiques, en format d’anunci filmat o de diapositiva, durant les mitges parts de les projeccions dobles que s’hi van fer durant molts anys o en les sessions publicitàries prèvies a la projecció en anys posteriors.

Finalment, algunes empreses també se serviren de la televisió per donar a conèixer els seus productes: els espots d’Artilene de l’empresa Artèxtil, SA dels anys 1967-1968 i les campanyes de la marca Garriga Leacril en són un bon exemple.

45

EL MERXANDATGE

Bossa d’un establiment comercial de l’empresa de Successor de Garriga Germans, SA, d’Al-Riyad (Aràbia Saudita). Anys 1960 (AHS).

Agenda de sobretaula de l’empresa J. D. Casanovas, SA, any 1977 (MHS).

Cendrer de l’empresa Gorina, SA, anys 1960 (Gorina, SA).

Calendari de butxaca de l’empresa Tamburini i Colomer, 1935 (Arxiu Renom-Llonch).

Calendari de paret de l’empresa Artèxtil, SA, anys 1970 (Joan Garcia-Planas).

Pin de l’empresa Pañerías Reunidas, SA, ca. 1955 (Plàcid Garcia-Planas).

Bolígraf de l’empresa Gorina, SA, anys 1970 (Gorina, SA).

46

A mitjan segle XX, quan la publicitat va començar a envair les l llars i els carrers, i a mesura que s’exhaurien alguns mitjans de difusió tradicionals, van aparèixer noves formes de reclam publicitari a partir del repartiment d’objectes personalitzats amb distintius d’empreses o de marques associades. El fabricant pretenia estendre la publicitat de manera més àmplia en objectes simples d’ús quotidià amb uns costos reduïts.

Mirar el calendari i l’hora, apagar el cigarret i encendre els fogons, escriure una nota i obrir la porta eren feines rutinàries a les llars i a la feina. Això explica que entre aquests productes promocionals predomi-

nessin objectes com calendaris, rellotges, capses de mistos, cendrers, encenedors, blocs de notes, bolígrafs i clauers. Cada vegada que es feien servir apareixia en la retina el nom d’una empresa i d’una marca.

Un element característic d’aquests objectes era un disseny especial que els singularitzava per cridar l’atenció. També tenien un efecte multiplicador, perquè a moltes cases i oficines eren molt a la vista de la gent que venia de fora.

Aquests productes de poc valor, que habitualment es regalaven, significaven, en canvi, una deferència cap als clients, als treballadors i a visitants de l’empresa.

També es van regalar alguns altres productes de més valor a clients distingits per recompensar la fidelitat i confiança. Quan alguna empresa celebrava algun esdeveniment important de la seva història se’n regalaven també als treballadors per reconèixer la seva implicació i identificació amb l’empresa durant molts anys. Aquests treballadors estaven contents de poder ensenyar aquests regals a veïns i coneguts, cosa que multiplicava la difusió.

Tot això formava part d’una estratègia publicitària barata i eficient.

47

EL MERXANDATGE

Bossa d’un establiment comercial de l’empresa de Successor de Garriga Germans, SA, d’Al-Riyad (Aràbia Saudita). Anys 1960 (AHS).

Agenda de sobretaula de l’empresa J. D. Casanovas, SA, any 1977 (MHS).

Cendrer de l’empresa Gorina, SA, anys 1960 (Gorina, SA).

Calendari de butxaca de l’empresa Tamburini i Colomer, 1935 (Arxiu Renom-Llonch).

Calendari de paret de l’empresa Artèxtil, SA, anys 1970 (Joan Garcia-Planas).

Pin de l’empresa Pañerías Reunidas, SA, ca. 1955 (Plàcid Garcia-Planas).

Bolígraf de l’empresa Gorina, SA, anys 1970 (Gorina, SA).

46

A mitjan segle XX, quan la publicitat va començar a envair les l llars i els carrers, i a mesura que s’exhaurien alguns mitjans de difusió tradicionals, van aparèixer noves formes de reclam publicitari a partir del repartiment d’objectes personalitzats amb distintius d’empreses o de marques associades. El fabricant pretenia estendre la publicitat de manera més àmplia en objectes simples d’ús quotidià amb uns costos reduïts.

Mirar el calendari i l’hora, apagar el cigarret i encendre els fogons, escriure una nota i obrir la porta eren feines rutinàries a les llars i a la feina. Això explica que entre aquests productes promocionals predomi-

nessin objectes com calendaris, rellotges, capses de mistos, cendrers, encenedors, blocs de notes, bolígrafs i clauers. Cada vegada que es feien servir apareixia en la retina el nom d’una empresa i d’una marca.

Un element característic d’aquests objectes era un disseny especial que els singularitzava per cridar l’atenció. També tenien un efecte multiplicador, perquè a moltes cases i oficines eren molt a la vista de la gent que venia de fora.

Aquests productes de poc valor, que habitualment es regalaven, significaven, en canvi, una deferència cap als clients, als treballadors i a visitants de l’empresa.

També es van regalar alguns altres productes de més valor a clients distingits per recompensar la fidelitat i confiança. Quan alguna empresa celebrava algun esdeveniment important de la seva història se’n regalaven també als treballadors per reconèixer la seva implicació i identificació amb l’empresa durant molts anys. Aquests treballadors estaven contents de poder ensenyar aquests regals a veïns i coneguts, cosa que multiplicava la difusió.

Tot això formava part d’una estratègia publicitària barata i eficient.

47

EL PATROCINI ESPORTIU

Equip de bàsquet juvenil de l’Orillo Verde, temporada 1958-1959 (autor desconegut / Arxiu Fotogràfic de la UES).

Aquest va participar durant uns quants anys a la lliga estatal d’aquest esport. En aquest campionat hi participaven equips de Catalunya, de Madrid, de Sevilla, de Saragossa i del País Basc, cosa que va ajudar a difondre aquella marca comercial per algunes de les principals ciutats espanyoles.

L’ equip tenia les instal·lacions esportives al pati d’una de les fàbriques que l’empresa tenia a la ciutat, a la cantonada dels carrers de Jovellanos i de Calderón.

Algunes empreses sabadellenques importants van ser de les primeres d’Espanya que van participar en el que avui es coneix com l’esponsorització d’equips esportius, un fenomen que va anar guanyant terreny al llarg del darrer terç del segle XX en l’esport espanyol.

Així, en la dècada de 1950 l’empresa cotonera Manufactures Carol, SA va ser de les primeres en difondre la seva marca comercial a través del patrocini d’un equip de bàsquet que duia el nom d’Orillo Verde.

Equip senior d’Artilene (handbol). Poliesportiu d’Artèxtil, SA. 16 de setembre de 1962 (autor desconegut / AHS, cedida per Joan Garcia-Planas).

Equip d’hoquei d’Artèxtil. Poliesportiu d’Artèxtil, SA. Sabadell, 23 de setembre de 1962 (autor desconegut / AHS, cedida per Joan Garcia-Planas).

També a finals de la dècada de 1950 l’empresa de Garcia Planas, convertida en Artèxtil, SA, va donar nom a equips esportius de diverses disciplines: ping-pong, hoquei patins i handbol. El dos primers van participar en campionats de Catalunya, però l’equip d’handbol va competir a la dècada de 1960 en la lliga estatal d’aquest esport al costat d’equips de Catalunya, de Madrid, de Santander i del País Valencià, primer amb el nom d’Artèxtil i després amb el de la marca comercial Artilene.

La pràctica d’aquests esports es feia a les

instal·lacions esportives que l’empresa havia construït en el barri de Nostra Llar, amb cases i diversos serveis per als seus treballadors.

També la SA Marcet va patrocinar un equip de natació que va participar en diversos campionats d’Espanya a finals de la dècada de 1950. L’empresa disposava d’un important complex per a la pràctica d’aquest esport al costat de la fàbrica i dels habitatges i altres serveis construïts per als seus treballadors.

Samarreta de l’equip de bàsquet Orillo Verde (marca de l’empresa Manufactures Carol, SA), ca. 1955 (Antoni Ribera).

48

49

EL PATROCINI ESPORTIU

Equip de bàsquet juvenil de l’Orillo Verde, temporada 1958-1959 (autor desconegut / Arxiu Fotogràfic de la UES).

Aquest va participar durant uns quants anys a la lliga estatal d’aquest esport. En aquest campionat hi participaven equips de Catalunya, de Madrid, de Sevilla, de Saragossa i del País Basc, cosa que va ajudar a difondre aquella marca comercial per algunes de les principals ciutats espanyoles.

L’ equip tenia les instal·lacions esportives al pati d’una de les fàbriques que l’empresa tenia a la ciutat, a la cantonada dels carrers de Jovellanos i de Calderón.

Algunes empreses sabadellenques importants van ser de les primeres d’Espanya que van participar en el que avui es coneix com l’esponsorització d’equips esportius, un fenomen que va anar guanyant terreny al llarg del darrer terç del segle XX en l’esport espanyol.

Així, en la dècada de 1950 l’empresa cotonera Manufactures Carol, SA va ser de les primeres en difondre la seva marca comercial a través del patrocini d’un equip de bàsquet que duia el nom d’Orillo Verde.

Equip senior d’Artilene (handbol). Poliesportiu d’Artèxtil, SA. 16 de setembre de 1962 (autor desconegut / AHS, cedida per Joan Garcia-Planas).

Equip d’hoquei d’Artèxtil. Poliesportiu d’Artèxtil, SA. Sabadell, 23 de setembre de 1962 (autor desconegut / AHS, cedida per Joan Garcia-Planas).

També a finals de la dècada de 1950 l’empresa de Garcia Planas, convertida en Artèxtil, SA, va donar nom a equips esportius de diverses disciplines: ping-pong, hoquei patins i handbol. El dos primers van participar en campionats de Catalunya, però l’equip d’handbol va competir a la dècada de 1960 en la lliga estatal d’aquest esport al costat d’equips de Catalunya, de Madrid, de Santander i del País Valencià, primer amb el nom d’Artèxtil i després amb el de la marca comercial Artilene.

La pràctica d’aquests esports es feia a les

instal·lacions esportives que l’empresa havia construït en el barri de Nostra Llar, amb cases i diversos serveis per als seus treballadors.

També la SA Marcet va patrocinar un equip de natació que va participar en diversos campionats d’Espanya a finals de la dècada de 1950. L’empresa disposava d’un important complex per a la pràctica d’aquest esport al costat de la fàbrica i dels habitatges i altres serveis construïts per als seus treballadors.

Samarreta de l’equip de bàsquet Orillo Verde (marca de l’empresa Manufactures Carol, SA), ca. 1955 (Antoni Ribera).

48

49

A finals de la dècada de 1960 l’empresa Tèxtil Riba, SA va impulsar el Ral·li de la Llana, que donava puntuació per al Campionat de Ral·lis de Catalunya, i va patrocinar la participació d’equips sabadellencs.

Totes aquestes iniciatives formaven part de la voluntat d’utilitzar l’esport com una nova

50

Cartell del I Rallye de la Lana, patrocinat per l’empresa Tèxtil Riba, SA, any 1968 (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

Cartell publicitari del campionat mundial de billar celebrat l’any 2005 a Duisburg (Alemanya), amb el patrocini de l’empresa Gorina, SA (Gorina, SA).

via d’accedir al públic en un dels períodes més pròspers de la indústria tèxtil local, entre 1955 i 1973. Cal assenyalar que l’any 1967 l’assemblea de periodistes esportius d’Espanya va atorgar a Sabadell el títol de Ciudad piloto del deporte español.

En aquest àmbit dels esports, però, també hi ha hagut algun cas molt específic d’una empresa tèxtil sabadellenca, Gorina, SA, que porta molts anys patrocinant competicions estatals i internacionals de

billar, atesa la seva especialització en la fabricació de feltres per a taules de billar, com també ha patrocinat individualment a diversos campions d’aquest esport.

51

A finals de la dècada de 1960 l’empresa Tèxtil Riba, SA va impulsar el Ral·li de la Llana, que donava puntuació per al Campionat de Ral·lis de Catalunya, i va patrocinar la participació d’equips sabadellencs.

Totes aquestes iniciatives formaven part de la voluntat d’utilitzar l’esport com una nova

50

Cartell del I Rallye de la Lana, patrocinat per l’empresa Tèxtil Riba, SA, any 1968 (Fidel Riba / Textil Riba, SA).

Cartell publicitari del campionat mundial de billar celebrat l’any 2005 a Duisburg (Alemanya), amb el patrocini de l’empresa Gorina, SA (Gorina, SA).

via d’accedir al públic en un dels períodes més pròspers de la indústria tèxtil local, entre 1955 i 1973. Cal assenyalar que l’any 1967 l’assemblea de periodistes esportius d’Espanya va atorgar a Sabadell el títol de Ciudad piloto del deporte español.

En aquest àmbit dels esports, però, també hi ha hagut algun cas molt específic d’una empresa tèxtil sabadellenca, Gorina, SA, que porta molts anys patrocinant competicions estatals i internacionals de

billar, atesa la seva especialització en la fabricació de feltres per a taules de billar, com també ha patrocinat individualment a diversos campions d’aquest esport.

51

LES MARQUES

La creació de marques de manera individual o col·lectiva ampliava els mecanismes de difusió dels productes i serveis de les empreses. Les marques podien ser registrades o no, pròpies o adoptades.

La marca de fàbrica és un distintiu, en forma d’imatge i/o nom, que permet la identificació i la singularització d’un producte o un servei en el mercat, tot facilitant la seva diferenciació.

Un denominador comú és que bona part de les empreses de la indústria tèxtil sabadellenca no registraven marca, la qual cosa no significa que no existissin.

La creació de marques registrades de la indústria tèxtil sabadellenca arrenca ja a la darreria del segle XIX. La primera marca registrada correspon a l’empresa Successors de Bonaventura Brutau i és de l’any 1891. La major part d’aquestes marques coincidien amb el nom de la raó social de l’empresa i portaven un logotip, que inicialment era un element decoratiu i distintiu, i que posteriorment algunes empreses registraven. Alguns exemples de marques registrades abans de la Guerra Civil ja inicien un procés de separació entre el nom de l’empresa i la denominació de la marca, com foren El Gladiador (1903) de l’empresa

Anunci de la marca registrada de Pau Pierre (PPZ), publicat a l’Anuari Sabadellenc de 1929, (Joan Sallent, impressor; Sabadell) (Biblioteca del MHS).

Poch S.C., P.P.Z. (1918), formada per les inicials del nom de l’empresa de Pablo Pierre Zweling, i Desport (1926) de Vídua i Fills Josep Sallarès Deu. A la dècada de 1950 l’empresa Manufactures Carol, SA va fer un important desplegament publicitari de la seva marca Orillo Verde. D’altra banda, a partir de la introducció de les fibres artificials i de nous tipus d’acabats van emergir tot un seguit de denominacions de productes, alguns dels quals esdevindrien patent o marca registrada, com fou el cas de Artilene (1959), d’Artèxtil, SA, marca que es va donar a conèixer àmpliament a la dècada de 1960, fins i tot a la televisió.

Fulletó publicitari de les marques Desport i Suplex, patentades per l’empresa Successor de Josep Sallarès Deu, ca. 1935 (Jaume Sallarès).

Anunci de la marca registrada de Feliu Lluch, publicat a l’Anuari Sabadellenc de 1930, (Joan Sallent, impressor; Sabadell) (Biblioteca del MHS).

Logotip de la marca Orillo Verde, de l’empresa Manufactures Carol, SA, any 1951 (Arxiu Esteve Deu).

Marca registrada de Bonaventura Brutau, 10 d’abril de 1894 (www.oepm.es).

52

53

LES MARQUES

La creació de marques de manera individual o col·lectiva ampliava els mecanismes de difusió dels productes i serveis de les empreses. Les marques podien ser registrades o no, pròpies o adoptades.

La marca de fàbrica és un distintiu, en forma d’imatge i/o nom, que permet la identificació i la singularització d’un producte o un servei en el mercat, tot facilitant la seva diferenciació.

Un denominador comú és que bona part de les empreses de la indústria tèxtil sabadellenca no registraven marca, la qual cosa no significa que no existissin.

La creació de marques registrades de la indústria tèxtil sabadellenca arrenca ja a la darreria del segle XIX. La primera marca registrada correspon a l’empresa Successors de Bonaventura Brutau i és de l’any 1891. La major part d’aquestes marques coincidien amb el nom de la raó social de l’empresa i portaven un logotip, que inicialment era un element decoratiu i distintiu, i que posteriorment algunes empreses registraven. Alguns exemples de marques registrades abans de la Guerra Civil ja inicien un procés de separació entre el nom de l’empresa i la denominació de la marca, com foren El Gladiador (1903) de l’empresa

Anunci de la marca registrada de Pau Pierre (PPZ), publicat a l’Anuari Sabadellenc de 1929, (Joan Sallent, impressor; Sabadell) (Biblioteca del MHS).

Poch S.C., P.P.Z. (1918), formada per les inicials del nom de l’empresa de Pablo Pierre Zweling, i Desport (1926) de Vídua i Fills Josep Sallarès Deu. A la dècada de 1950 l’empresa Manufactures Carol, SA va fer un important desplegament publicitari de la seva marca Orillo Verde. D’altra banda, a partir de la introducció de les fibres artificials i de nous tipus d’acabats van emergir tot un seguit de denominacions de productes, alguns dels quals esdevindrien patent o marca registrada, com fou el cas de Artilene (1959), d’Artèxtil, SA, marca que es va donar a conèixer àmpliament a la dècada de 1960, fins i tot a la televisió.

Fulletó publicitari de les marques Desport i Suplex, patentades per l’empresa Successor de Josep Sallarès Deu, ca. 1935 (Jaume Sallarès).

Anunci de la marca registrada de Feliu Lluch, publicat a l’Anuari Sabadellenc de 1930, (Joan Sallent, impressor; Sabadell) (Biblioteca del MHS).

Logotip de la marca Orillo Verde, de l’empresa Manufactures Carol, SA, any 1951 (Arxiu Esteve Deu).

Marca registrada de Bonaventura Brutau, 10 d’abril de 1894 (www.oepm.es).

52

53

Altres empreses es van agrupar per explotar comercialment alguns teixits elaborats amb noves fibres o nous processos d’acabats que havien estat registrats per empreses estrangeres, per l’ús dels quals es pagaven royalties. Els exemples més importants foren els de Leacril, Acrilan, Perrott’s i Lonfix.

Però la iniciativa més reeixida, a la qual es van acollir molts fabricants sabadellencs, fou la del Secretariat Internacional de la Llana, que va crear la denominació internacional Woolmark (Pura Lana) i el seu

logotip característic l’any 1964. En un context en què proliferaven els teixits de fibres artificials i sintètics i de mescla amb fibres naturals, la nova marca internacional va actuar com a certificat de qualitat de la matèria tèxtil.

Display publicitari de la marca Pura Lana Virgen, anys 1990. Aquest logotip fou una idea original de l’australià William Vines, director general de l’International Wool Secretariat (Gorina, SA).

Més enllà d’aquestes iniciatives, fou la creació d’associacions d’empreses amb voluntat de projecció internacional, com UNIDLAN (1961-1962), FOMEXSA (1960’s) i Merino Club Barcelona (1986) que actuaven com a marca col·lectiva.

Display publicitari del Merino Club de Barcelona, anys 1980 (Plàcid Garcia-Planas).

Cartell publicitari de la marca d’acabats anglesa Perrott’s de l’empresa Tamburini Fills, fet amb fil de llana. Anys 1960 (AHS).

54

55

Altres empreses es van agrupar per explotar comercialment alguns teixits elaborats amb noves fibres o nous processos d’acabats que havien estat registrats per empreses estrangeres, per l’ús dels quals es pagaven royalties. Els exemples més importants foren els de Leacril, Acrilan, Perrott’s i Lonfix.

Però la iniciativa més reeixida, a la qual es van acollir molts fabricants sabadellencs, fou la del Secretariat Internacional de la Llana, que va crear la denominació internacional Woolmark (Pura Lana) i el seu

logotip característic l’any 1964. En un context en què proliferaven els teixits de fibres artificials i sintètics i de mescla amb fibres naturals, la nova marca internacional va actuar com a certificat de qualitat de la matèria tèxtil.

Display publicitari de la marca Pura Lana Virgen, anys 1990. Aquest logotip fou una idea original de l’australià William Vines, director general de l’International Wool Secretariat (Gorina, SA).

Més enllà d’aquestes iniciatives, fou la creació d’associacions d’empreses amb voluntat de projecció internacional, com UNIDLAN (1961-1962), FOMEXSA (1960’s) i Merino Club Barcelona (1986) que actuaven com a marca col·lectiva.

Display publicitari del Merino Club de Barcelona, anys 1980 (Plàcid Garcia-Planas).

Cartell publicitari de la marca d’acabats anglesa Perrott’s de l’empresa Tamburini Fills, fet amb fil de llana. Anys 1960 (AHS).

54

55

FIRES, EXPOSICIONS I MISSIONS COMERCIALS

Pavelló d’Espanya a l’Exposició de Buenos Aires de 1910 (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

Pavelló Sabadell a l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929 (Francesc CasañasRiera / AHS).

Sabadell. Exposición Hispano-francesa de Zaragoza.

Catàleg del Pavelló de Sabadell. Imprès per J. Comas, Sabadell, 1908 (Arxiu Renom-Llonch).

A partir de mitjan segle XIX van començar a tenir un èxit notable les exposicions internacionals de productes, organitzades a diverses ciutats importants del món. Una de les més concorregudes va ser la Gran exposició dels treballs de la indústria de totes les nacions celebrada a Londres el 1851. L’èxit d’aquest esdeveniment va consolidar-se com un model viable de cara al futur.

L’objectiu era donar a conèixer els productes sabadellencs a escala internacional, per superar el limitat mercat interior, i així poder augmentar les exportacions. La realitat fou, però, una altra, ja que les vendes en els mercats exteriors foren sempre molt reduïdes i els guardons obtinguts en aquests certàmens internacionals només van servir per guanyar prestigi en el mercat interior.

Els fabricants tèxtils de Sabadell van començar a participar en aquestes exposicions, que acabarien adoptant el nom d’internacionals o universals, a partir del darrer terç del segle XIX.

Per primer cop trobem la participació d’alguns empresaris locals, a títol individual, en les exposicions de Filadèlfia de l’any 1876 i de París dels anys 1867 i 1878, en les quals s’obtingué algun guardó.

56

El cost d’aquesta presència era molt elevat i, a partir de finals de la dècada de 1880, el Gremi de Fabricants va coordinar el muntatge d’estands col·lectius de la indústria llanera local en aquestes exposicions universals. Aquesta iniciativa va fructificar amb una destacada presència en les exposicions de Barcelona de 1888, de Chicago de 1893 i de París de 1889 i de 1900 i en les exposicions de Brussel·les i de Buenos Aires de 1910.

També a partir d’aquests anys es va començar a participar en exposicions espanyoles, com l’Exposición Regional del Este de España i l’Exposición Nacional de

Industrias Modernas, que van tenir lloc a Madrid el 1874 i el 1897, respectivament, i a l’Exposición Hispano-Francesa de Zaragoza de 1908.

L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 va ser un punt culminant de la presència sabadellenca en aquests aparadors.

Paral·lelament, entre 1889 i 1913, hi va haver alguns intents, amb poc èxit, de col·locar excedents en mercats llatinoamericans mitjançant la creació de sindicats d’exportació i la realització de missions comercials. També, després de la Primera Guerra Mundial, van fracassar els intents 57

FIRES, EXPOSICIONS I MISSIONS COMERCIALS

Pavelló d’Espanya a l’Exposició de Buenos Aires de 1910 (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

Pavelló Sabadell a l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929 (Francesc CasañasRiera / AHS).

Sabadell. Exposición Hispano-francesa de Zaragoza.

Catàleg del Pavelló de Sabadell. Imprès per J. Comas, Sabadell, 1908 (Arxiu Renom-Llonch).

A partir de mitjan segle XIX van començar a tenir un èxit notable les exposicions internacionals de productes, organitzades a diverses ciutats importants del món. Una de les més concorregudes va ser la Gran exposició dels treballs de la indústria de totes les nacions celebrada a Londres el 1851. L’èxit d’aquest esdeveniment va consolidar-se com un model viable de cara al futur.

L’objectiu era donar a conèixer els productes sabadellencs a escala internacional, per superar el limitat mercat interior, i així poder augmentar les exportacions. La realitat fou, però, una altra, ja que les vendes en els mercats exteriors foren sempre molt reduïdes i els guardons obtinguts en aquests certàmens internacionals només van servir per guanyar prestigi en el mercat interior.

Els fabricants tèxtils de Sabadell van començar a participar en aquestes exposicions, que acabarien adoptant el nom d’internacionals o universals, a partir del darrer terç del segle XIX.

Per primer cop trobem la participació d’alguns empresaris locals, a títol individual, en les exposicions de Filadèlfia de l’any 1876 i de París dels anys 1867 i 1878, en les quals s’obtingué algun guardó.

56

El cost d’aquesta presència era molt elevat i, a partir de finals de la dècada de 1880, el Gremi de Fabricants va coordinar el muntatge d’estands col·lectius de la indústria llanera local en aquestes exposicions universals. Aquesta iniciativa va fructificar amb una destacada presència en les exposicions de Barcelona de 1888, de Chicago de 1893 i de París de 1889 i de 1900 i en les exposicions de Brussel·les i de Buenos Aires de 1910.

També a partir d’aquests anys es va començar a participar en exposicions espanyoles, com l’Exposición Regional del Este de España i l’Exposición Nacional de

Industrias Modernas, que van tenir lloc a Madrid el 1874 i el 1897, respectivament, i a l’Exposición Hispano-Francesa de Zaragoza de 1908.

L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 va ser un punt culminant de la presència sabadellenca en aquests aparadors.

Paral·lelament, entre 1889 i 1913, hi va haver alguns intents, amb poc èxit, de col·locar excedents en mercats llatinoamericans mitjançant la creació de sindicats d’exportació i la realització de missions comercials. També, després de la Primera Guerra Mundial, van fracassar els intents 57

de crear consorcis exportadors, com el de la Unión Téxtil Exportadora, SA (UTESA, del 1924) i algunes missions comercials a països balcànics per saldar excedents acumulats.

Després de la Guerra Civil una de les activitats fixes dels fabricants sabadellencs va ser la participació en la Fira de Mostres de Barcelona, que s’organitzava anualment, juntament amb la presència a la Feria del

Campo de Madrid, molt activa entre 1940 i 1966. També en aquests anys van fracassar les polítiques col·lectives de foment de les exportacions, com fou el cas de l’Agrupación General de la Industria Lanera española, SA (AGILESA, del 1946).

Entre els anys 1965 i 1970 es va dur a terme a la ciutat la Fira Industrial i Comercial de Sabadell, amb una activa presència dels fabricants tèxtils.

A partir de 1960, amb la major liberalització exterior, culminada amb l’acord preferencial amb la CEE de 1970 i la posterior integració a la Comunitat Europea el 1986, els fabricants sabadellencs van avançar cap a un major procés d’integració en els mercats internacionals. Així, es va tornar a reprendre amb força la participació o visita a fires internacionals de productes tèxtils i l’organització de missions comercials, ara amb una clara finalitat exportadora.

Aquestes missions foren àmplies i nombroses després de 1986, principalment, a Àsia, Amèrica i a l’Europa de l’Est. Paral·lelament, els canvis produïts en els sistemes de distribució de productes va portar també els fabricants locals a participar cada vegada més activament en els salons de moda a escala estatal i internacional.

Capçalera del programa del viatge a la Fira Internacional de Roubaix de 1911, organitzada pel Gremi de Fabricants de Sabadell i la Cambra de Comerç de Sabadell (AHS).

Diploma de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, de l’empresa Joan Gorina i Fills (Gorina, SA).

Reportatge sobre la fira de primavera-estiu de París, Première Vision, 1992, publicat a la revista Modinform. Revista del Textil y la Confección, núm. 15, p. 45, editada a Sabadell per Joan Escapa (Francesc Garriga).

Anunci d’AGILESA, una agrupació per fomentar les exportacions de la indústria llanera espanyola. Publicat a la revista España Textil, núm. 2, 1946-1947 ? (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

58

59

de crear consorcis exportadors, com el de la Unión Téxtil Exportadora, SA (UTESA, del 1924) i algunes missions comercials a països balcànics per saldar excedents acumulats.

Després de la Guerra Civil una de les activitats fixes dels fabricants sabadellencs va ser la participació en la Fira de Mostres de Barcelona, que s’organitzava anualment, juntament amb la presència a la Feria del

Campo de Madrid, molt activa entre 1940 i 1966. També en aquests anys van fracassar les polítiques col·lectives de foment de les exportacions, com fou el cas de l’Agrupación General de la Industria Lanera española, SA (AGILESA, del 1946).

Entre els anys 1965 i 1970 es va dur a terme a la ciutat la Fira Industrial i Comercial de Sabadell, amb una activa presència dels fabricants tèxtils.

A partir de 1960, amb la major liberalització exterior, culminada amb l’acord preferencial amb la CEE de 1970 i la posterior integració a la Comunitat Europea el 1986, els fabricants sabadellencs van avançar cap a un major procés d’integració en els mercats internacionals. Així, es va tornar a reprendre amb força la participació o visita a fires internacionals de productes tèxtils i l’organització de missions comercials, ara amb una clara finalitat exportadora.

Aquestes missions foren àmplies i nombroses després de 1986, principalment, a Àsia, Amèrica i a l’Europa de l’Est. Paral·lelament, els canvis produïts en els sistemes de distribució de productes va portar també els fabricants locals a participar cada vegada més activament en els salons de moda a escala estatal i internacional.

Capçalera del programa del viatge a la Fira Internacional de Roubaix de 1911, organitzada pel Gremi de Fabricants de Sabadell i la Cambra de Comerç de Sabadell (AHS).

Diploma de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, de l’empresa Joan Gorina i Fills (Gorina, SA).

Reportatge sobre la fira de primavera-estiu de París, Première Vision, 1992, publicat a la revista Modinform. Revista del Textil y la Confección, núm. 15, p. 45, editada a Sabadell per Joan Escapa (Francesc Garriga).

Anunci d’AGILESA, una agrupació per fomentar les exportacions de la indústria llanera espanyola. Publicat a la revista España Textil, núm. 2, 1946-1947 ? (Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell).

58

59

ELS AUTORS DE LA PUBLICITAT

Sabadell, amb o sense formació reglada, es formaren futurs professionals del món del disseny gràfic i publicitari.

Impremta de Joan Comas Faura, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Lacy. Sabadell, ca. 1910 (J. Andrés Raich / AHS).

Des de finals del segle XIX i al llarg de bona part del segle XX, moltes de les impremtes locals tingueren com a principals clients els industrials tèxtils i auxiliars. Els proveïen de llibres ratllats, papers de carta i de factura, etiquetes, plegadors de peça impresos, targetes i tota mena d’impresos per a la seva activitat interna, externa i comercial. I com a producte singular, que s’havia d’elaborar de forma prou artesanal, també els proveïen dels llibres per a mostraris tèxtils de temporada.

En aquest bullir d’activitat impressora destaquen alguns noms: la Impremta Vives, després Tipografia Vives; l’establiment tipogràfic de Juan Baqués i fills; la prestigiosa i innovadora Impremta de Joan Comas Faura, després coneguda com a Les Arts Gràfiques; i la Impremta Sallent, de Joan Sallent i Prat, el qual, associat amb Josep Custòdio i Serra, va iniciar una nissaga de reconeguts i també excel·lents professionals com foren Eugeni Sallent i Xavier Sallent —Joan Sallent, Successors i, més tard, Sallent Germans—. Xavier Sallent, a

60

banda d’impressor, va esdevenir, també, un pioner i reconegut dissenyador gràfic des de mitjan 1950, el qual va rebre encàrrecs importants de les principals empreses tèxtils sabadellenques.

Altres impremtes que treballaren, i molt, per a la indústria tèxtil de Sabadell foren la Impremta Ribera, Minerva, Comercial Tipogràfica, La Noogràfica, Linograf, Fàbregues i Martí i Artgrafia, dirigida per Andreu Castells, entre altres. També hi hagué feina per a impremtes de Terrassa i Barcelona, és clar.

Aquests tallers d’arts gràfiques van rebre molts encàrrecs per elaborar logotips, capçaleres, marques, anuncis i diversos productes comercials de fàbrica.

En un principi es servien dels creadors i artistes que tenien traça i tècnica en aquests menesters, il·lustradors i gravadors principalment. Més tard, la feina s’especialitzà i sorgiren els que es coneixien com a dibuixants d’impremta. El mestratge d’aquests dibuixants creà escola i així, a

Aquí cal destacar l’aportació de diversos artistes sabadellencs. En primer lloc, Ricard Marlet (1876-1976), que com a expert en el gravat xilogràfic va treballar puntualment per a la publicitat tèxtil, entre mitjan anys 1920 i principis dels 1960.

Una altra figura clau d’aquest món fou en Manuel Rallo (1911-1982), un artista polifacètic que va ser precursor del que més tard s’anomenaria dibuix publicitari. Amb el seu estil personal i característic, en el

període que va dels anys 1940 fins a mitjan anys 1960 no va parar de treballar i crear logotips, marques, capçaleres, etiquetes, felicitacions i altres productes gràfics per a diverses indústries de la ciutat.

Un altre dibuixant i pintor que participà en aquests treballs fou Josep Comas Busquets, el mestratge del qual, com el d’en Rallo, formà nous dibuixants que es dedicaren parcialment al món del disseny i de la comunicació gràfica per al tèxtil de Sabadell, entre els anys 1960 i 1990: Jordi Roca, Josep M. Oliver, Santi Soley, Miquel Torrecilla i Joan Porredón.

Anunci de la impremta de Joan Comas Faura, publicat a la revista Lo Catalanista, núm. 27, 3 de març de 1888 (extret de: ARCA. Arxiu digital de Revistes Catalanes Antigues, http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ search/collection/cataldiari).

Anuncis de les impremtes de Joan Sallent i Comercial Tipogràfica, de Sabadell, anys 1928 i 1930, respectivament; publicats a l’Anuari Sabadellenc, pàgines 125 i 89, respectivament, editat i imprès per Joan Sallent, impressor (MHS).

61

ELS AUTORS DE LA PUBLICITAT

Sabadell, amb o sense formació reglada, es formaren futurs professionals del món del disseny gràfic i publicitari.

Impremta de Joan Comas Faura, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Lacy. Sabadell, ca. 1910 (J. Andrés Raich / AHS).

Des de finals del segle XIX i al llarg de bona part del segle XX, moltes de les impremtes locals tingueren com a principals clients els industrials tèxtils i auxiliars. Els proveïen de llibres ratllats, papers de carta i de factura, etiquetes, plegadors de peça impresos, targetes i tota mena d’impresos per a la seva activitat interna, externa i comercial. I com a producte singular, que s’havia d’elaborar de forma prou artesanal, també els proveïen dels llibres per a mostraris tèxtils de temporada.

En aquest bullir d’activitat impressora destaquen alguns noms: la Impremta Vives, després Tipografia Vives; l’establiment tipogràfic de Juan Baqués i fills; la prestigiosa i innovadora Impremta de Joan Comas Faura, després coneguda com a Les Arts Gràfiques; i la Impremta Sallent, de Joan Sallent i Prat, el qual, associat amb Josep Custòdio i Serra, va iniciar una nissaga de reconeguts i també excel·lents professionals com foren Eugeni Sallent i Xavier Sallent —Joan Sallent, Successors i, més tard, Sallent Germans—. Xavier Sallent, a

60

banda d’impressor, va esdevenir, també, un pioner i reconegut dissenyador gràfic des de mitjan 1950, el qual va rebre encàrrecs importants de les principals empreses tèxtils sabadellenques.

Altres impremtes que treballaren, i molt, per a la indústria tèxtil de Sabadell foren la Impremta Ribera, Minerva, Comercial Tipogràfica, La Noogràfica, Linograf, Fàbregues i Martí i Artgrafia, dirigida per Andreu Castells, entre altres. També hi hagué feina per a impremtes de Terrassa i Barcelona, és clar.

Aquests tallers d’arts gràfiques van rebre molts encàrrecs per elaborar logotips, capçaleres, marques, anuncis i diversos productes comercials de fàbrica.

En un principi es servien dels creadors i artistes que tenien traça i tècnica en aquests menesters, il·lustradors i gravadors principalment. Més tard, la feina s’especialitzà i sorgiren els que es coneixien com a dibuixants d’impremta. El mestratge d’aquests dibuixants creà escola i així, a

Aquí cal destacar l’aportació de diversos artistes sabadellencs. En primer lloc, Ricard Marlet (1876-1976), que com a expert en el gravat xilogràfic va treballar puntualment per a la publicitat tèxtil, entre mitjan anys 1920 i principis dels 1960.

Una altra figura clau d’aquest món fou en Manuel Rallo (1911-1982), un artista polifacètic que va ser precursor del que més tard s’anomenaria dibuix publicitari. Amb el seu estil personal i característic, en el

període que va dels anys 1940 fins a mitjan anys 1960 no va parar de treballar i crear logotips, marques, capçaleres, etiquetes, felicitacions i altres productes gràfics per a diverses indústries de la ciutat.

Un altre dibuixant i pintor que participà en aquests treballs fou Josep Comas Busquets, el mestratge del qual, com el d’en Rallo, formà nous dibuixants que es dedicaren parcialment al món del disseny i de la comunicació gràfica per al tèxtil de Sabadell, entre els anys 1960 i 1990: Jordi Roca, Josep M. Oliver, Santi Soley, Miquel Torrecilla i Joan Porredón.

Anunci de la impremta de Joan Comas Faura, publicat a la revista Lo Catalanista, núm. 27, 3 de març de 1888 (extret de: ARCA. Arxiu digital de Revistes Catalanes Antigues, http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ search/collection/cataldiari).

Anuncis de les impremtes de Joan Sallent i Comercial Tipogràfica, de Sabadell, anys 1928 i 1930, respectivament; publicats a l’Anuari Sabadellenc, pàgines 125 i 89, respectivament, editat i imprès per Joan Sallent, impressor (MHS).

61

A partir de la dècada de 1960 es van crear les primeres agències de publicitat locals entre les quals podem destacar Publicidad Aster, fundada i dirigida per Félix López Téllez cap al 1960 i la que nasqué de la mà de Joaquim Busquets, Joan Solà Fontanet i Joan Macià i Mercadé; aquesta societat de seguida perdé el primer soci i es convertí en Sólmak (Solà i Macià). Era l’any 1964 i s’albirava la darrera etapa daurada del tèxtil sabadellenc. Sólmak va treballar força per a l’empresa Tèxtil Riba, SA i per a altres indústries locals, com SA Marcet, R. Casanovas i Cia., Gorina, SA, Pau Maria Llonch i Textil Codinach, SA. Des de pràcticament els inicis i fins al 1972, el director artístic de l’agència fou el conegut artista sabadellenc Jordi Roca. L’agència va ser una escola bressol de futurs publicistes locals, ja que hi havien arribat a treballar fins a vuit dibuixants i grafistes.

L’any 1972 va néixer una nova agència publicitària sabadellenca: Gràfic Set, fundada per Jordi Roca Tubau i Manuel Costa Fernández. Aquesta empresa avui encara és activa i de sempre s’ha especialitzat en l’elaboració de mostraris i catàlegs d’empreses tèxtils i de confecció.

Algunes empreses de Sabadell també contractaren els serveis d’agències de publicitat barcelonines, que projectaven campanyes publicitàries més innovadores, completes i diversificades en múltiples suports, com premsa escrita, ràdio, tanques al carrer, cinema i televisió... Una de les primeres empreses que s’adonà del potencial d’aquest tipus de publicitat fou la SA Marcet, que a mitjan anys 1950 contractà l’agència Gabernet per promoure Pañerías Reunidas. Marcet també va contractar una agència publicitària de Sevilla de molt renom, Agencia Cid Publicidad, dirigida per José M. Zafra, per arribar a altres parts del territori espanyol.

Coberta del butlletí SAM de l’empresa SA Marcet, núm. 13, dissenyada per Manuel Rallo. Any 1959 (Arxiu Manuel Rallo, Ramon Rallo / Jordi Roca).

A la dècada dels anys 1960 Artèxtil, SA donà feina a l’agència de publicitat barcelonina Danis, fundada el 1955 pels germans Francesc i Joan Fontcuberta i Daniel Lladó, que començava a despuntar a tot Espanya. Aquesta agència elaborà moltíssims anuncis de les marques Artilana i Artilene per als diaris La Vanguardia i ABC, va fer campanyes de tanques publicitàries de carretera i molt probablement fou l’autora dels espots per a la televisió espanyola Artilene, de Terylene. Danis també participà en la campanya publicitària de la marca col·lectiva Perrott’s.

Finalment, quan s’havien de promocionar marques en règim de concessió de llicències de fabricació de teixits especialitzats, es recorria als departaments publicitaris que aquestes grans empreses europees tenien en el si de la casa mare. Aquest fou el cas de la publicitat de la marca Garriga/Leacril, la qual va ser desenvolupada, entre mitjan i finals dels anys 1960, per l’empresa italiana ACSA, per un acord amb Garriga Germans, SA.

Original per impressió del logotip de l’empresa Antoni Gavarró Domènech, dissenyat per l’agència de publicitat Gràfic Set, de Sabadell.

1973 (Arxiu de Gràfic Set).

Anunci del segon aniversari de l’agència de publicitat sabadellenca Sólmak (Joan Solà i Joan Macià), fundada l’any 1964 (AHS).

1863-1963. Vapors centenaris de Sabadell. Editat amb motiu dels cent anys de l’empresa Indústries Casablancas, SA, com a obsequi per a les festes de nadal. Dissenyat i imprès per Andreu Castells / Artgrafia, Sabadell, 1963 (Arxiu Renom-Llonch).

Fullet publicitari de les marques Garriga/Lana i Garriga/Leacril (Garriga Germans) dissenyada pel departament de publicitat de l’empresa italiana ACSA, de Milà, de finals de 1960 (AHS).

62

63

A partir de la dècada de 1960 es van crear les primeres agències de publicitat locals entre les quals podem destacar Publicidad Aster, fundada i dirigida per Félix López Téllez cap al 1960 i la que nasqué de la mà de Joaquim Busquets, Joan Solà Fontanet i Joan Macià i Mercadé; aquesta societat de seguida perdé el primer soci i es convertí en Sólmak (Solà i Macià). Era l’any 1964 i s’albirava la darrera etapa daurada del tèxtil sabadellenc. Sólmak va treballar força per a l’empresa Tèxtil Riba, SA i per a altres indústries locals, com SA Marcet, R. Casanovas i Cia., Gorina, SA, Pau Maria Llonch i Textil Codinach, SA. Des de pràcticament els inicis i fins al 1972, el director artístic de l’agència fou el conegut artista sabadellenc Jordi Roca. L’agència va ser una escola bressol de futurs publicistes locals, ja que hi havien arribat a treballar fins a vuit dibuixants i grafistes.

L’any 1972 va néixer una nova agència publicitària sabadellenca: Gràfic Set, fundada per Jordi Roca Tubau i Manuel Costa Fernández. Aquesta empresa avui encara és activa i de sempre s’ha especialitzat en l’elaboració de mostraris i catàlegs d’empreses tèxtils i de confecció.

Algunes empreses de Sabadell també contractaren els serveis d’agències de publicitat barcelonines, que projectaven campanyes publicitàries més innovadores, completes i diversificades en múltiples suports, com premsa escrita, ràdio, tanques al carrer, cinema i televisió... Una de les primeres empreses que s’adonà del potencial d’aquest tipus de publicitat fou la SA Marcet, que a mitjan anys 1950 contractà l’agència Gabernet per promoure Pañerías Reunidas. Marcet també va contractar una agència publicitària de Sevilla de molt renom, Agencia Cid Publicidad, dirigida per José M. Zafra, per arribar a altres parts del territori espanyol.

Coberta del butlletí SAM de l’empresa SA Marcet, núm. 13, dissenyada per Manuel Rallo. Any 1959 (Arxiu Manuel Rallo, Ramon Rallo / Jordi Roca).

A la dècada dels anys 1960 Artèxtil, SA donà feina a l’agència de publicitat barcelonina Danis, fundada el 1955 pels germans Francesc i Joan Fontcuberta i Daniel Lladó, que començava a despuntar a tot Espanya. Aquesta agència elaborà moltíssims anuncis de les marques Artilana i Artilene per als diaris La Vanguardia i ABC, va fer campanyes de tanques publicitàries de carretera i molt probablement fou l’autora dels espots per a la televisió espanyola Artilene, de Terylene. Danis també participà en la campanya publicitària de la marca col·lectiva Perrott’s.

Finalment, quan s’havien de promocionar marques en règim de concessió de llicències de fabricació de teixits especialitzats, es recorria als departaments publicitaris que aquestes grans empreses europees tenien en el si de la casa mare. Aquest fou el cas de la publicitat de la marca Garriga/Leacril, la qual va ser desenvolupada, entre mitjan i finals dels anys 1960, per l’empresa italiana ACSA, per un acord amb Garriga Germans, SA.

Original per impressió del logotip de l’empresa Antoni Gavarró Domènech, dissenyat per l’agència de publicitat Gràfic Set, de Sabadell.

1973 (Arxiu de Gràfic Set).

Anunci del segon aniversari de l’agència de publicitat sabadellenca Sólmak (Joan Solà i Joan Macià), fundada l’any 1964 (AHS).

1863-1963. Vapors centenaris de Sabadell. Editat amb motiu dels cent anys de l’empresa Indústries Casablancas, SA, com a obsequi per a les festes de nadal. Dissenyat i imprès per Andreu Castells / Artgrafia, Sabadell, 1963 (Arxiu Renom-Llonch).

Fullet publicitari de les marques Garriga/Lana i Garriga/Leacril (Garriga Germans) dissenyada pel departament de publicitat de l’empresa italiana ACSA, de Milà, de finals de 1960 (AHS).

62

63

Les empreses tèxtils de Sabadell també feren ús de la fotografia publicitària per donar-se a conèixer. La forma més habitual d’aquesta publicitat era la del reportatge fotogràfic que captava en detall les installacions industrials de l’empresa i les seves diferents seccions, com les naus, la maquinària, el despatx de vendes, els magatzems, les oficines, els laboratoris i els productes.

En aquest camp destacaren, com a més prolífics i per la seva expertesa i qualitat, fotògrafs locals com Francesc Casañas Riera, entre 1915 i 1936, i Rafael Molins Alaix, entre 1952 i 1978. Altres autors que realitzaren

reportatges de fàbriques foren, en menor grau, Joan Gusi, entre 1920 i 1954, i Joan Balmes Benedicto, entre 1940 i 1965.

De vegades la creativitat publicitària es produïa dins de la mateixa empresa. Aquest fou el cas del fotògraf autodidacte Josep Busoms Domènech, un autor encara per descobrir a casa nostra. Busoms treballava d’agent comercial de la casa Juan D. Casanovas, SA i entre 1966 i 2001 es dedicà, de forma artesanal i amb l’ús recurrent de la fotografia feta per ell mateix, a elaborar les agendes de sobretaula que l’empresa repartia entre els seus clients, com a producte de merxandatge i publicitat.

A Sabadell també hi treballaren i deixaren una empremta autors barcelonins de gran prestigi. Agustí Centelles realitzà, a finals dels 1950, un extens reportatge de la fàbrica d’Artèxtil, que va servir per il·lustrar un magnífic catàleg d’empresa. Francesc Català Roca també va realitzar, a la dècada de 1960, dos reportatges fotogràfics de les fàbriques Molins Germans, Successors i Artèxtil, SA.

Fotografia original de Josep Busoms i Domènech, feta per il·lustrar l’agenda de sobretaula de l’empresa J.D. Casanovas, SA. 1966 (Josep Busoms).

Preparació d’una fotografia de publicitat amb peces de roba fabricades per l’empresa Juli Puncernau. Sabadell, ca. 1930 (Francesc Casañas i Riera / AHS).

64

Fotografia publicitària, obra de Rafael Molins i Alaix, per l’empresa M. Bósser, SA. Anys 1964-1966 (AHS).

Fotografia d’Agustí Centelles que il·lustra el catàleg d’empresa Artèxtil, SA, obra dirigida per Josep Maria Garcia-Planas. Ed. La Polígrafa, SA, Barcelona, ca. 1953 (AHS).

65

Les empreses tèxtils de Sabadell també feren ús de la fotografia publicitària per donar-se a conèixer. La forma més habitual d’aquesta publicitat era la del reportatge fotogràfic que captava en detall les installacions industrials de l’empresa i les seves diferents seccions, com les naus, la maquinària, el despatx de vendes, els magatzems, les oficines, els laboratoris i els productes.

En aquest camp destacaren, com a més prolífics i per la seva expertesa i qualitat, fotògrafs locals com Francesc Casañas Riera, entre 1915 i 1936, i Rafael Molins Alaix, entre 1952 i 1978. Altres autors que realitzaren

reportatges de fàbriques foren, en menor grau, Joan Gusi, entre 1920 i 1954, i Joan Balmes Benedicto, entre 1940 i 1965.

De vegades la creativitat publicitària es produïa dins de la mateixa empresa. Aquest fou el cas del fotògraf autodidacte Josep Busoms Domènech, un autor encara per descobrir a casa nostra. Busoms treballava d’agent comercial de la casa Juan D. Casanovas, SA i entre 1966 i 2001 es dedicà, de forma artesanal i amb l’ús recurrent de la fotografia feta per ell mateix, a elaborar les agendes de sobretaula que l’empresa repartia entre els seus clients, com a producte de merxandatge i publicitat.

A Sabadell també hi treballaren i deixaren una empremta autors barcelonins de gran prestigi. Agustí Centelles realitzà, a finals dels 1950, un extens reportatge de la fàbrica d’Artèxtil, que va servir per il·lustrar un magnífic catàleg d’empresa. Francesc Català Roca també va realitzar, a la dècada de 1960, dos reportatges fotogràfics de les fàbriques Molins Germans, Successors i Artèxtil, SA.

Fotografia original de Josep Busoms i Domènech, feta per il·lustrar l’agenda de sobretaula de l’empresa J.D. Casanovas, SA. 1966 (Josep Busoms).

Preparació d’una fotografia de publicitat amb peces de roba fabricades per l’empresa Juli Puncernau. Sabadell, ca. 1930 (Francesc Casañas i Riera / AHS).

64

Fotografia publicitària, obra de Rafael Molins i Alaix, per l’empresa M. Bósser, SA. Anys 1964-1966 (AHS).

Fotografia d’Agustí Centelles que il·lustra el catàleg d’empresa Artèxtil, SA, obra dirigida per Josep Maria Garcia-Planas. Ed. La Polígrafa, SA, Barcelona, ca. 1953 (AHS).

65

*8$5'$

62/$3$

FOTOGRAFIES COBERTA: Peces de roba en un magatzem de la fàbrica Artèxtil, SA, ca. 1959 (Francesc Català-Roca / Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya).

Exposició Vendre el producte. MHS, 2012.

Tanca publicitària de Pañerías Reunidas, SA al carrer de Pelai de Barcelona. Mitjans anys 1950 (autor desconegut/ cedida per Plàcid Garcia-Planas).

Logotip de la marca Pura Llana Verge, creada l’any 1964 a partir d’una idea de l’australià William Vines, director general de l’International Wool Secretariat: havia d’esdevenir el símbol i la garantia de la qualitat i l’autenticitat de la llana.

Fotografia mural de gran format amb una vista aèria del centre de Sabadell, amb el lema Sabadell, primer centro textil lanero de España sobreimprès . Ca. 1965 (Jaume Sallarès).

EXPOSICIONS MUSEU D’HISTÒRIA DE SABADELL

VENDRE EL PRODUCTE: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

Camions amb publicitat d’empreses tèxtils sabadellenques, principalment del ram de l’aigua, carrossats per Carrosseries Caba. Anys 1929-1966 (autors desconeguts / AHS).

EXPOSICIONS MUSEU D’HISTÒRIA DE SABADELL

VENDRE EL PRODUCTE: publicitat i marca en el Sabadell tèxtil

Díptic de publicitat de l’empresa Successors de Llonch i Sala, per a la col·lecció d’estiu de 1928. Original de Studio Raimond de Barcelona, Creaciones y reproducciones de arte (Josep Viladomat).

Cartell publicitari de l’empresa Successors de Llonch i Sala, any 1932. Obra de l’il·lustrador barceloní Ferran Teixidor Guillem (Josep Viladomat).

Amb el suport de:

Diputació Barcelona xarxa de municipis