TMGB vol 10 (2001)

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 5-76 (2001)

El mamut y la colección petrológica de grandes bloques del Parque de la Ciudadela (Barcelona, España) Julio GOMEZALBA*

ABSTRACT GOMEZ-ALBA, J. The mammoth and the petrologic collection of large stone blocks in the Parque de la Ciudadela (Barcelona, España).

The history of the mammoth, which is a life-sized reproduction in reinforced concrete, and also the petrologic collection of large stone blocks in the Parque de la Ciudadela in Barcelona are reconstructed. Precedents and reasons for its erection as part of a project to make the park a cultural and recreational area are discussed. The process leading to the destruction in 1929 of the petrologic collection of one-hundred and thirty-three examples of large stone blocks set on pedestals is reported.

Attempts to re-establish the exhibition, a critical inventory and a plan showing the original layout of the blocks are described. Finally, captions for the thirty-two stone blocks presently seen at the facade of the Museo Martorell are proposed.

Key Words: Mammoth, Petrology, Large Stone Blocks, Science History, Junta de Ciencias Naturales, Martorell Museum, Catalonia, Spain.

RESUMEN

Se reconstruye la historia del mamut, reproducido a escala natural en cemento armado, y de la colección petrologica de grandes bloques, instalados en el Parque de la Ciudadela de Barcelona. Se consideran los precedentes y las causas que motivaron su erección, por la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, como parte de un proyecto de convertir el parque en un recinto cultural y recreativo. Se documenta el proceso que llevó a la destrucción de la colección petrológica, compuesta de ciento treinta y tres ejemplares de rocas de gran tamaño montadas sobre pedestales, acaecida en 1929, se desvelan lOs intentos de rehacerla, se confecciona un inventario crItico de Ia misma y se levanta un plano de los bloques, tal como estuvieron situados originalmente. Finalmente se propone una rotulación para los treinta y dos bloques existentes, adosados a la fachada del Museo Martorell.

Palabras dave: Mamut, PetrologIa, Grandes bloques, Historia de Ia Ciencia, Junta de Ciencias Naturales, Museo Martorell, Cataluña, España.

* Museu de Geologia. Parc de la Ciutadella s/n. 08003 Barcelona.

El 22 de marzo de 1906 aprobó el Ayuntamiento de Barcelona las bases de la Junta Municipal de Ciencias Naturales, organismo autónOmo creado con la finalidad de administrar los servicios municipales radicados en el Parque de la Ciudadela: la colección zoologica, el Museo Martorell, el incipiente jardIn botánico y el Museo Zootécnico, y aquellos servicios que en el futuro pudieran establecerse. La Junta, presidida por el Alcalde, estarla formada por cuatro concejales y ocho peritos, dos de los cuales serlan designados por el Ayuntamiento, otros dos serlan los catedráticos de Historia Natural de la Universidad y del Instituto Provincial y los cuatro restantes resultarIan elegidos por dos compromisarios de las siguientes instituciones: Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Facultad de Farmacia, Instituto AgrIcola Catalán de San Isidro, Institució Catalana d'Histôria Natural, Sociedad Protectora de Animales y Plantas, Estudis Universitaris Catalans, Centre Excursionista de Catalunya y Granja Experimental de la Diputación. Financiada por el Ayuntamiento, aunque podrIa recibir donativos en especie y en metálico y enajenar o permutar sus fondos, tendrIa la Junta plena personalidad jurIdica y la autonomla y capacidad administrativa necesarias para tomar cuantas medidas juzgase oportunas en el campo de la investigación, la enseflanza y la divulgacion cientIfica. La Junta se constituyó el 17 de julio y celebró su primera sesión el 21 de septiembre, en las Casas Consistoriales 1 , en el curso de la cual nombró a Norbert Font i Sagué su Tesorero y se organizó en ponencias cientIficas. En aquella primera sesión, a la vista del correspondiente dictamen emitido por la ponencia de GeologIa, formada por Jaume Almera y Norbert Font i Sague, se aprobó destinar quince mu pesetas del presupuesto de 1907, un 25% del mismo, al modelado, la confección y la instalación, en el Parque de la Ciudadela, de una colección de reproducciones de grandès mamIferos fósiles. El 25 de febrero de 1907, en marcha ya la construcción del mamut, Font i Sagué informó a la Junta de las gestiones que habla practicado encaminadas a obtener algunos grandes bloques de rocas, los primeros de una colección representativa de la petrologIa catalana. A lo largo de este ariIculo estudiaremos ambos proyectos.

Fuentes documentales inéditas El grueso de la documentación que hemos utilizado figura en el Arxiu de la Junta de Ciències Naturals, depositado en el Museu de Zoologia de Barcelona. Las fuentes principales han sido los libros de Actas de la Junta (1906-1941), el Inventario General del Museo Martorell (Caja 10) y los Expedientes relativos a las "Reproducciones de mamIferos fOsiles" (Caja 15) y a la "Col•lecció Petrografica" (Caja 58); también se han consultado los libros de registro de Oficios y Comunicaciones y de Entradas y Salidas del Museo Martorell y del Museb Municipal de Ciencias Naturales, y los Presupuestos, Liquidaciones, Libros de Caja y Registro de Facturas de la Junta, correspondientes a! perIodo 1906-1939. A esta documentación cabe agregar la depositada en el Museu de Geologia de Barcelona, en particular el atadillo "Colección Grandes Bloques" y el archivo del autor. El archivo del Centre Excursionista de

Catalunya conserva documentos de interés, que acreditan las iniciativas de la institución conducentes a rehacer la colección de grandes bloques entre 1947 y 1949. Se han consultado, asimismo, el Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona, y su sección Arxiu Fotografic de Museus, y el Arxiu Municipal Administratiu.

Abreviaturas y Siglas CEC: Centre Excursionista de Catalunya.

ER: Expediente Niim. R. Interior 25, Any 1927-36, Co1lecció Petrografica.

IGMM: Inventario General del Museo Martorell.

JCN-A: Junta de Ciencias Naturales, Actas.

MGB: Museu de Geologia de Barcelona.

MGSCB: Museu GeolOgic dcl Seminari Conciliar de Barcelona.

MZB: Museu de Zoologia de Barcelona.

OC-E: Oficios y Comunicaciones del Museo de Ciencias Naturales. Entradas.

OC-S: Oficios y Comunicaciones del Museo de Ciencias Naturales. Salidas PE: Libro de Registro "PetrografIa. Entradas".

EL MAMUT DEL PARQUE DE LA CIUDADELA La propuesta de crear en el Parque de la Ciudadela una colección de reproducciones a escala natural de las grandes bestias prehistóricas descubiertas en Catalufla, al estilo de las existentes en los jardines del Palacio de Cristal de Sydenham (Londres), Inglaterra, y de Karl Hagenbeck, en Stellingen, cerca de Hamburgo, habIa sido elevada por Almera y Font i Sagué, el 15 de septiembre de 1906, al Alcalde de Barcelona y Presidente de la Junta de Ciencias Naturales, como parte del plan para el desarrollo de la sección que dicha Junta ya les habIan confiado. La idea no era nueva: la habIan expuesto Jaume Almera y Artur Bofill al alcalde Rius y Taulet, en 1888, a su regreso de Londres, donde se habIan desplazado para asistir a las sesiones de IV Congreso Geológico Internacional, al objeto de presentar la primera hoja del Mapa geológico de la Provincia de Barcelona, correspondiente a los contornos de la capital, una de cuyas excursiones habla sido precisamente a los jardines de Sydenham. Almera habIa descubierto el mamut en las riberas del bajo Liobregat, en 1883, y notificado, con Bofill, en afios sucesivos, la presencia de otros grandes mamiferos fósiles en Catalufla —el mastodonte, el dinoterio, etc.—, y la visita a Sydenham hablan hecho el resto.

"AsI pues, j,no era absolutamente factible, instructiva y nueva la instalación de las reproducciones de dichos animales en varios sitios del Parque de Barcelona, que los hay sin disputa del todo adecuados, tales como las cercanIas del riachuelo que conduce las aguas desde la cascada al lago, y varios prados como el en que se encuentra la hermosa escultura de Vallmitjana del árabe con los leoncitos, etc.?" 2, se intenogaban en su informe a la alcaldIa, aquel septiembre de 1906. Aunque no serla posible reproducir e instalar de una sola vez todos los animales descubiertos hasta esa fecha en Catalufla, podrIan reproducirse en 1907 el dinoterio, el mastodonte y el mamut, en palastro

o en cemento armado o de cualquier otra forma conveniente, acompañados de rótulos explicativos con los nombres, la edad en que vivieron y las localidades catalanas donde habIan sido descubiertos, empresa que cifraban en quince mu pesetas. El 12 de enero de 1907 la Junta seleccionO el mamut como ejemplar tipo de la serie, encargó su ejecución y emplazamiento a una comisión formada por Joan Pijoan, Jaume Almera, Norbert Font y Artur Bofill y concedió seis mu pesetas para los primeros gastos.

La ejecución del mamut fue cuidadosa. Por sugerencia de Font i Sagué, Bofill escribió a Charles Depéret pidiéndole información sobre el Elephas primigenius, del que se conocIan atm pocos restos en Europa. Font i Sagué presentó un dibujo acuarelado del mismo y se responsabilizó de Ia inspección y del control de las obras. El escultor Miquel Dalmau, con taller en la calle Baja de San Pedro, n° 28, modeló Ia maqueta y la reprodujo en madera, en el Parque, a escala natural, y la Sociedad en Comandita Claudi Durán, con domicilio en Ronda de Sant Pere, n° 44, la reemplazó por cemento armado. Los trabajos en el Parque duraron de junio a agosto de 1907. La escultura, protegida desde septiembre por una cerca de tablones, desde octubre por alambre de espino y finalmente por una verja de hierro, se levantó junto at puente de la plaza de la cascada, donde comenzaba el camino de circunvalación del lago, en un bosquecillo de abetos que pretendIa simular el habitat del animal. Un rótulo informaba

Fig. 1. Modelo a escala dcl maiuu cjccutado por ci escultor Miquel Dalmau en 1907. Cortesia dcl MGSCB. Fig. 1. Life-sized model of the mammoth, by the sculptor Miquel Dalmau in 1907. Courtesy of MGSCB.

de su nombre comün y dcl cientIfico, seguidos de la explicación correspondiente, redactada en catalán 3 . La Leyenda era: Elephas primigenius Blum. Mamut. Descobert a Ia Siberia en 1799. Visque a Catalunya en la era quaternaria, fase glacial. Se n 'han trobat fragments esqueietichs a Sam' Vicens des Horts, Las Corts de Sarriá (Barcelona), Vail de Vinyana (Olot) 4. El mamut se recibió y fue inaugurado oficialmente el 12 de diciembre de 1907, por el alcalde de Barcelona, en ci curso de Ia visita que efectuó a las nuevas instalaciones de Ia Junta. Costó 8.736,20 pesetas: 250 por Ia construcción del modelo en madera, 750 por la dirección de su reproducción en madera a escala natural, 7.636,20 por la reproducción en cemento armado y 100 por ci rótulo explicativo diseñado por Jaume Llongueras y ejecutado en azulejos. La verja Ia pagó el Ayuntamiento.

La Junta pensó entonces construir un dinoterio, pero desistió tras exam mar los nuevos dibujos5 por su parecido con ci mamut. Mossèn Font i Sague habfa visitado recientemente ci Museum d'Histoire Naturelic de Parfs, donde pudo admirar las reproducciones artIsticas de aigunos vertebrados fósiics, en especial una del Cervus megaceros modelado a pequeña escala por Mme. Aiers. Autorizado por la Junta, encargó a Ia cscultora6 un modclo similar del referido ciervo, por ci que Ia Junta abonó 200 francos. Aunque ci modelo se recibió en mayo de 1908, ci Megaceros no llcgó a

Fig. 2. El mamut en fase de construcción, junio-julio de 1907. CortesIa del MGSCB. Fig. 2. The mammoth under construction. June-July 1907. Courtesy of MGSCB.

levantarse. Embarcada en multiples gastos, entre los que no eran menores los de Ia creciente colección petrológica de grandes bloques, la Junta abandonó el colosal proyecto. No obstante, el Museo llegó a disponer de una docena de estatuilias en yeso coloreado de grandes animales —Mamuthus, Mastodon, Glyptodon, Iguanodon, Aepyornis, Triceratops, etc.—, realizadas en 1916 por ci escuitor J. Bassas bajo Ia dirección de Artur Bofili. Con motivo de la restauración de las citadas maquetas, practicada en 1996 por ci personal del Museu de Geologia, el Servei d'actuació sobre ci Patrimoni ArtIstic del Ajuntament de Barcelona restauró el mamut en 1998, operación que fue dirigida por Maria Liulsa Aguado, y coiocó un rótulo informativo.

Fig. 3. El mamut, hacia 1915. Arxiu Fotogràfic de Museus.

Fig. 3. The mammoth around 1915. Arxiu Fotogràfic de Museus.

El proyecto de la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona tuvo un epIgono inesperado. En junio de 1920, AgustIn Trigo Mezquita, presidente de la Comisión de Monumentos del Ayuntamiento de Valencia, expuso en la reunion de la Sección de Valencia de la Real Sociedad Espaflola de Historia Natural la idea de formar en el JardIn de los Viveros Municipales una colección de reproducciones de grandes reptiles y mamIferos fósiles, ejecutadas en cemento (portland), y el 6 de julio presentó a la citada Sección un modelo de Ste gosaurus. La iniciativa, coincidente con la institución de la Junta para el Fomento de las Ciencias Naturales en Valencia, acordada en mayo por el Ayuntamiento a! objeto de impulsar la creación de un Museo Regional, fue aceptada por todas las partes y el 30 julio la alcaldIa comunicó a Eduardo Boscá, director del Museo Paleontológico de la ciudad, haber encargado a la citada Comisión ejecutar el proyecto. Bajo la dirección del Museo se realizó e instaló en uno de los invernaderos del JardIn, en efecto, la replica a escala natural de la coraza de un Glyptodon, uno de los grandes mamIferos del Pleistoceno argentino de la colecciOn Rodrigo Botet del Museo, a la que se le aplicaron las patas y, a decir de Salinas (2001), una cabeza orejuda, idéntica a la de la maqueta de Glyptodon confeccionada en Barcelona7.

Otra copia de la coraza, en alabastro, se remitió al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. También se construyeron el estegosaurio, que se emplazó junto al estanque, y otras reproducciones que no ha sido posible identificar. Todas fueron destruidas, por causas que se desconocen, en la década de 1960.

LA COLECCION PETROLOGICA DE GRANDES BLOQUES DEL MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA

El cementerio püblico de Rochdale, Inglaterra, abierto en 1855, contiene una colección de grandes bloques petrologicos representativa de la geologIa de las Islas Británicas. El cementerio fue planeado por Abraham Stansfield, con la colaboración de dos jóvenes geólogos, James Horsfall y Robert. Law, a quienes se debe seguramente la peculiar disposición del conjunto, con el propósito declarado de "educate and instruct others in the science of the earth" (Baldwin & Alderson, 1996), allI precisamente donde todos los inquilinos aspiraban al cielo. Los ejemplares, pilares prismáticos, salvo dos, de entre 3 y 4 pies de altura, orillaban la porción sudeste de un gran parterre plantado junto al camino de Bury Road a Sandy Lane, con la función, amen de la didáctica ya señalada, de demarcar las zonas asignadas a las tres confesiones representadas en el camposanto: la Iglesia de Inglaterra, la Católica Romana y la Protestante. De los treinta bloques que llegaron a erigirse, sin zócalo, asentados directamente en la tierra, quedan veintiséis. Los datos correspondientes a cada pilar constan labrados en su cara frontal; por ejemplo: "Coal Series. Flacstone. From Middlehill." 0: "Aberdeen Granite. From A. McDonald's Polished Granite Works Aberdeen." Posteriormente se modificó el trazado del camino y se alteró el orden de algunos bloques, que hoy sirven a los profesores de las escuelas cercanas en los cursos de geoiogIa elemental.

La segunda colección de grandes bloques pétreos que conocemos, fuera de la de Barcelona, es la del Naturhistorischen Museum de Mainz, Alemania. Se emprendió en 1984, con veintiocho bloques; hoy son cuarenta y tres. Los mentores de la colección, los doctores Konrad, Rée y Requadt, del Geologisches Landesamt Rheinland-Pfalz, Mainz, y el Dr. Büchel, del Institut für Geowissenschaften, Universität Mainz, querIan mostrar a sus conciudadanos, con ejemplos prácticos, la historia geológica de su region, Rheinlànd-Pfalz, o al menos los episodios y terrenos más caracterIsticos. El sentido práctico, sin embargo, les llevO a escoger solo materiales duros, bien consolidados y resistentes a la acción de los elementos, lo que explica el nümero de rocas magmáticas presentes en la colección, muy superior a! porcentaje que deberIa conesponderle. Los bloques, bastos, irregulares, desiguales, sin pedestal, obtenidos con el concurso desinteresado o el patrocinio de sociedades comerciales y de algün particular, se ubicaron originalmente en un parterre contiguo a la entrada del Museo, el Steingarten.

El Museo remodelO después de la entrada de su edificio y dci entorno, que inclula el citado jardIn, reconvertido en Garten der zeit, el "Jardmn del Tiempo", y los distribuyó como hoy se encuentran.

Colecciones similares de menor importancia existen en otros museos de Europa, como la de Building Stones of Poland del Museum of the Earth de la Polish Academy of Sciences, en Varsovia, formada una veintena de prismas, instalados desde 1978 en ci jardIn que rodea el edificio del museo, representativos de las rocas más utilizadas en la industria de la construcción. En el jardIn se exhibe también un grupo de grandes bloques erráticos, de hasta 35 Tn de peso, procedentes de depósitos glaciales que suministraron material de construcción empleado en diferentes edificios de la ciudad.

La Exposición de MinerIa de 1904-1905 y otros precedentes En 1877 tuvo lugar, en el recinto de la Universidad de Barcelona, la Manfestación de Productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura é industria. Inaugurada el 4 de marzo por el rey Alfonso XII, estaba dividida en doce Secciones; en la duodécima, "Materias primarias y materiales de construcción", participaron doce expositores de materiaS primarias —carbon, minerales de cobre, arsénico, zinc, etc.— y cuarenta y uno de materiales de construcción, entre los que destacamos, por hacer a! caso, la "Asoëiación de Dueños de canteras de la montana de MontjuIc", con piedras para siilerIa, mamposterIa y de molino, y la casa "Singla é Hijo", con un muestrario de márrnoies. El éxito animó a celebrar en 1883 la Primera Exposición Nacional de Marmoles en Barcelona, concebida por ci economista Josep Pi i Solanas, Secretario de la misma, que tuvo lugar en ci Parque de la Ciudadela, de la que Arturo Masriera escribió que: "fué pasmo y admiración de todos el ver la riqueza, variedad y profusion de tonos, colores y matices, que hacIan de las hasta entonces desconocidas canteras de Espafia un tesoro inexplorado" 8 El catálogo, publicado por la Comisión ejecutiva del Monumento a Güell y Ferrer, organizadora del evento, enumera las dificultades que se presentaron: la falta de vIas de comunicaciOn que sufrIa Espana, la carestIa de los transportes tenestres y la penuria de la poblaciOn rural para secundar la iniciativa, a las que cabe agregar las condiciones impuestas a los dueflos de las canteras, que debIan remitir a su costa bloques no inferiores a diez quintaics de peso, "partidos por el centro

y pulidas las dos caras resultantes de la division, para poder asI apreciar mejor su mérito" 9. El Jurado, cuyo secretario era Josep Fontserè, director del Parque, examinó ciento once márrnoles —calizas fibrosas, calizas sacaroideas, calizas compactas, brechas, lumaquelas y otras rocas— y concedió cinco premios.

En 1904 se inauguró en Barcelona la Exposición de MinerIa y trabajos hidrdulicos de Cataluña e Islas Baleares, con un anexo de carácter internacional para máquinas y material aplicable a las industrias Minera, Metalárgica, Hidr4ulica y Eléctrica, organizada por Fomento del Trabajo Nacional. El propOsito era dar a conocer la riqueza minera de Cataluña y de las islas Baleares y los trabajos hidráulicos suceptibles de implantarse y desarrollarse en esas regiones. La organizaciOn facilitó asimismo las relaciones entre los expositores, productores y consumidores, poniendo al alcance de éstos los datos suministrados por aquellos. QuedO instalada en el Parque de la Ciudadela, en el edificio que habIa sido Museu d'Arqueologia de Catalunya. Las oficinas se establecieron en el local del Fomento dcl Trabajo Nacional, plaza de Santa Ana, n° 4. La apertura, prevista para el 1 de junio, se retrasó al 25 de septiembre en razón a las peticiones de los expositores de ampliar los plazos de admisiOn y entrega de sus productos. La exposición debla durar cuatro meses, pero se prolongo hasta finales de octubre de 1905.

La organización dividió la muestra en tres grandes Secciones: 1, MinerIa y Metalurgia; 2, Trabajos hidráulicos e Instalaciones eléctricas, y 3, Máquinas y aparatos, cada cual con su correspondiente Jurado' 0. La 1a Sección, Minerla y Metalurgia, estaba dividida a su vez en tres Grupos: 1, Ramo de laboreo; 2, Ramo de beneficio, y 3, Estudios y proyectos de Minerla, de aplicación a Catalufla e Islas Baleares; el Ramo de laboreo lo estaba en cuatro Clases, y en la primera de ellas, destinada a los materiales de construcción —granitos, pOrfidos, basaltos, areniscas, margas, etc.—, los Sres.

Miró, Trepat i Cia., con intereses en el ramo, exhibieron doce prismas basálticos procedentes de Amer, que al término de la muestra regalaron al Museo Martorell.

También éste, por disposiciOn del Alcalde de Barcelona y Presidente de la Junta de Ciencias Naturales (que asI se la denomina por vez primera en la documentaciOn que hemos consultado), habIa participado en la muestra presentando un armario-vitrina con ejemplares de sal gema de Cardona 11 , preservados en urnas y campanas de cristal, y una coiecciOn de mármoles pulidos' 2 compuesta de ochenta ejemplares enmarcados en cuatro cuadros de veinte placas cada uno, de Tarragona y Mallorca en su mayor parte, que merecieron medalla de oro. Todo el material regreso al Museo el 6 de novièmbre de 1905:: los mármoles como adorno del vestibulo y las sales a la exposiciOn permanente de donde habIan salido' 3 . La colecciOn de mármoles fue desmontada en 1969. Los prismas basálticos se colocaron adosados a las paredes laterales del atrio del edificio, donde todavIa se encuentran.

Formación de la colección de grandes bloques En 1906, al constituirse la primera Junta Municipal de Ciencias Naturales, la exposiciOn permanente de geologIa del Museo Martorell se distribuIa en tres "Departamentos", con otras tantas colecciones instaladas en armarios: la mineralógica, sita a la izquierda, segün se entra en la sala, con más de un millar de ejemplares dispuestos segtin el orden de Dufrénoy; la de rocas, de Espafla casi todas, incluido el

material salino de Cardona, expuesta a la derecha y al fondo; y la minera, enriquecida con las colecciones presentadas en la Exposición Universal de Barcelona de 1888 por el Cuerpo de Ingenieros de Minas y la Escuela Especial de Ingenieros de Minas, cedidas al Museo tras la clausura de la muestra, ubicada en dos armarios sitos a la derecha de la sala y ordenada por provincias alfabéticamente. La galerIa se destinaba a almacenar los minerales, rocas y fósiles que no se exponlan al piiblico.

El 25 de febrero de 1907, tras informar a Ia Junta de las gestiones practicadas con la Comisión de Fomento, acerca del emplazamiento del mamut en el Parque de Barcelona, dijo Font i Sagué que habIa visitado a los señores Miró y Trepat para manifestarles si tendrIan inconveniente en donar otros "grandes bloques de piedras de construcción y otros usos, procedentes de Cataluna; los cuales debidamente instalados en la parte exterior del Museo y con las inscripciones en que se hicieran las explicaciones oportunas de su nombre, procedencia, usos y aplicaciones, etc, serian un médio de mayor ilustracion del püblico" 14, petición a la que dichos señores habIan accedido gustosamente.

La declaraciOn de Font i Sagué contenIa implIcito un proyecto que entonces no expuso, acaso por haberse embarcado la Junta recientemente en la colección de reproducciones de grandes animales del pasado, cuyos gastos se preveIan cuantiosos. El objetivo, en suma, era crear una colección petrológica catalana al servicio de los geologos, aficionados y especialistas, arquitectos, canteros, marmolistas, maestros de obras e incluso de los propietarios de las canteras, que encontrarIan en ella un muestrario exhaustivo de los materiales de construcción propios del pals y, por tanto, fácilmente asequibles, segtmn expresó años más tarde San Miguel de la Cámara al catalogar las rocas eruptivas de la colecciOn. La Junta se limitó a darse por enterada y no pidió más explicaciones; tampoco facultó a Font i Sague para gestionar la adquisición de más ejemplares, al menos oficialmente. Sin embargo, Font i Sagué paso de inmediato una circular a diversos industriales y personas de su confianza, solicitando su aportación al proyecto. En marzo, el administrador comisionado de la red catalana de Compañla de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante se dirigió a la Junta comunicándole haber remitido al Museo Martorell un gran bloque de piedra procedente de sus canteras de Montgat, como contribución a su flamante "Museo petrográfico". Si la Junta se sorprendió al ser informada por un extraño de que acababa de crear un nuevo "Museo" con cargo a su presupuesto, no lo acusó, conducta que solo puede ser cornprendida en el caso de que Font la hubiera informado extraoficialmente, tanteando su disposición, porque nada acerca del proyectado nuevo "Museo" figura hasta entonces en los Libros de Actas de la Junta. Lelda la carta de la compafila ferroviaria en la sesión celebrada el 18 de marzo, detalló Font i Sagué sus gestiones, notificando que le habIan contestado ofreciendo ejemplares, por escrito y verbalmente, catorce particulares y propietarios de canteras, quince con Miró y Trepat, entre los que se contaba el arquitecto municipal Pere Falqués. En realidad, la idea de la colecciOn no era nueva y en ella estaba implicado el vocal Odón de Buen.

El Informe relativo a la organización y sucesivo desenvolvimiento de los Museos y Parque histOrico-naturales de Barcelona de la Junta técnica de los Museos de Ciencias Naturales, Parque Zoológico y JardIn Botánico, redactado por una comisiOn de la misma compuesta por Frederic Trèrnols, Silvi Thós y Odón de Buen y publicado por el Ayuntamiento de Barcelona en 1899, proponla adaptar a tres fines prioritarios las dependencias cientlficas municipales radicadas en el Parque de la Ciudadela:

1, popularizar el conocimiento de las formas orgánicas presentes en los distintos palses; 2, mostrar sus aplicaciones económicas, y 3, dar a conocer la flora, fauna y gea de la region catalana-balear. Fines para cuyo alcance creIa imprescindible, entre otras medidas a tomar que no hacen a! caso, crear un grupo de "colecciones económicoindustriales" que podrIan ser tres: 1, General de materiales pétreos empleados en las construcciones; 2, General de menas beneficiables y de los primeros productos obtenidos de ellas por el tratamiento mineralürgico, y 3, Regional de materiales pétreos y de menas beneficiables, exciusivamente de la region catalana-balear. La Exposición de minerfa de 1904-1905, orientada a divulgar la riqueza minera de Ia region catalanabalear, con una sección dedicada exclusivamente a materiales de construcción, y el posterior donativo de Miró, Trepat i Cia., pudieron reavivar el proyecto de la Junta técnica, que Ia municipal, con autonomfa administrativa y presupuesto estable, se encontraba en disposición de materializar. El 26 de marzo de 1907 el Ayuntamiento autorizó la instalaciOn del "Museo Petrográfico" a lo largo de la parte exterior del Martorell, en el Paseo contiguo a la fachada del edificio, acuerdo que le fue comunicado a la Junta el 11 de abril.

Fig. 4. Los pnsmas basálticos de Amer y el conserje del Museo Martorell, Antoni Porret. FotografIa publicada por Ia revista La Actualidad el 20 de diciembre de 1907.

Fig. 4. Basaltic prisms of Amer and the custodian of the Museo Martorell, Antoni Porret. Photograph published in the journal La Actualidad on December 20, 1907.

Para entonces el Museo habIa recibido doce nuevos bloques y era inminente la liegada de otros veinticinco. Ante esa avalancha, en junio solicitó Font i Sagué tres mu pesetas adicionales a lo ya librado, para subvenir a los gastos que originaban el transporte, labrado, colocación y rotulación de los bloques, que aquel primer año fueron cuarenta y dos. El empefio de Font i Sagud era firme. En septiembre declaró a la Veu de Catalunya que "no cal parar fins a veurehi la representació de totes les roques de Catalunya colocades damunt SOS pedestals" 15 La Junta, pues, aspiraba a formar una colección de grandes bloques, representativa de la petrologIa catalana, que instalada al aire libre sirviera de ilustración a! püblico; serIa, por extension, un catálogo de los recursos canteros de Catalufla, de sus localidades, de los medios de arranque y transporte, del coste en cantera y en obra, pues todo se registrarIa convenientemente. El 22 de febrero de 1908, a propuesta de Font i Sagué, se acordó enviar una gacetilla a los periódicos locales invitando a los propietarios de canteras a remitir sus bloques. Font visitaba las canteras y elegIa personalmente las piezas. El arranque solIa ser gratuito, aunque por lo general se gratificaba al cantero y en ocasiones se tuvo que abonar el valor de la roca. La Junta encomendó el transporte de los bloques a diversos industriales; entre 1907 y 1910 trabajó preferentemente con Maria Planella, quien !lego a acarrear alrededor de sesenta 16. En más de un caso el propietario tuvo a gala entregar sus bloques a pie de Museo.

La circunstancia de que la Junta hubiese delegado en Almera y Font, en su calidad de Ponentes de GeologIa, supervisar la llegada de los bloques, la fabricación de los pedestales y rótulos, la colocaciOn de éstos en aquellos y la instalación de las alambradas protectoras, determinó que Font solicitara ser relevado por el vocal Llorenç Tomàs en lo concemiente a la inspección de las canteras y la selección de los ejemplares, asunto en el que Tomàs demostró competencia y capacidad de ganarse las colaboraciones adecuadas. En Girona, por ejemplo, contó con la cooperaciOn del ayudante de Obras Püblicas, Juan Villalba, y del sobrestante Tomás Naba. Su ültima intervención se produjo en 1915, cuando la Junta le encomendó inspeccionar la oferta de Manel Girona Soler, de un bloque de su cantera de Sitges. Fuera de Tomàs y de Font, la Junta solo delegó las excursiones en el vocal LluIs Maria Vidal i Carreras, una vez, a quien libró 500 ptas para recolectar fósiles y un gran bloque de ofita, campana que efectuó en companIa de Josep Colominas, recolector del Museo.

Siguiendo las instrucciones de la Junta, en cantera los bloques se cortaban entre 1,5 m x 0,50 m y 2 m x 0,60 m; la altura se rebajaba luego 50 6 60 cm, al emplazarlos sobre un pedestal cdbico de unos 70 cm de alto. La talla debla de presentar una cara pulida, otra picoteada, una tercera d'escoda y la cuarta al natural, aunque pocas veces se cumplieron estas exigencias. Un rótulo en la testera de los pedestales reseñarIa en catalán la clase de roca, su procedencia, usos y aplicaciones y el nombre del donante.

Hasta aquI lo previsto por la Junta. En realidad, los bloques solIan recibirse "en basto", cortados más o menos regularmente, pulidos todo lo más por una cara, y la rotulación no Siempre fue lo ajustada que requerla el caso.

La fabricaciOn de los primeros pedestales se encomendó a Claudi Durán, el constructor del mamut en cemento armado, que en septiembre de 1907 presentó su primera factura, 2.337,50 ptas porjomales y materiales empleados dellS de mayo al 14 de agosto, fechas en que estaba levantando el mamut. En 1908 los pedestales y la colocación de los bloques y de los rOtulos con las leyendas correspondientes se adjudicaron a la empresa "Herederos de J. Verges", en 1910 a Joan Vila Cabot y en 1912 a Pere Vidal.

Los rótulos, diseñados por Jaume Liongueras, el mismo que habIa dibujado ci dcl mamut, fueron fabricados en azulejos por Ia casa "Hijo de Jaume Pujol i Buds".

Tenemos constancia de Ia ejecución de 124 de ellos (compuestos, al menos los 18 tultimos, de 9 azulejos cada uno), cuyo precio por unidad varió entre 8,50 y 9,50 ptas.

Los postes y las alambradas que protegIan los bloques fueron instalados por Ia casa "Francisco Rivière e 1-lijos". La colisión de un carro a! servicio de la Dirección de Jardines con un gran bloque determinó que Ia Junta prohibiese Ia circulaciOn del tránsito rodado delante del Museo, una vez colocada la mayorIa de los bloques.

Fig. 5. Conglomerado procedente de CastellvI de Rosanes (Barcelona). N° 125 de Ia colección de grandes bloques. Recibido en Abril de 1908. Se desmoronó al intentar labrarlo. Archivo del MGB. Fig. 5. Conglomerate from CastellvI de Rosanes (Barcelona). N° 125 from the Collection of Large Blocks. Received in April 1908. It crumbled when cutting was attempted. MGB archives.

La tarea de conservar y pulir la colección se encomendó en 1907 a Miquel Reig y en 1909 a Ia casa "Franzi Hermanos", a la cual se le adjudicó' 7 finalmente por concurso ci 2 de febrero de 1910. A partir de 1912, la casa, que tenIa encomendado asimismo ci pulimiento de los aparatos meteorológicos del Parque, se limitó a pulirlos una vez al aflo, por la cantidad de 190 ptas, decidida la Junta a reducir los gastos de la coiección.

Adelantadas las obras que se practicaban en el acuario de Ia cascada del parque y en las instalaciones de focas del zoo, la Junta planificó inaugurarlas el 15 de junio de 1908, junto con Ia colección de grandes bloques, pero la efemérides se pospuso al dIa 23. Contó con Ia presencia del gobernador civil, del alcalde de Ia ciudad y demás autoridades municipales y de los micmbros dc la Junta. El nimero de bloques recibidos a! finalizar ci aflo era dc novcnta y sicte, descontados los prismas basáiticos de Amer; en 1909 ilegaron otros trcinta y dos. La muerte de mossèn Norbert Font i Sagué, acaecida en abril de 1910, detuvo las adquisiciones radicalmente.

La ponencia de Geologla era responsable de la selección, arranque y transporte de los bloques, de supervisar la fabricación de pedestales y azulejos y, con Ia de Obras, de instalar los ejemplares, aunque en ocasiones la Junta encomendaba una tarea concreta a cualquiera de los poncntes. En 1906 Ia poncncia dc Geologla estuvo en manos de Almera y de Font, como ya sabemos; en septiembre de 1909 se les agregó Alfred Ramoneda, y en enero de 1910 se formó con Font i Sague, Salvi Casals, Eduard Fontserè y LluIs Maria Vidal, a los que en fcbrcro se sumó Alfred Ramoneda; La de Obras se asignO en 1910 a Miquel Madorcli y Salvi Casals. Pese al cuidado que se habla puesto en ello, la rotulación de los bloques presentaba en 1912 algunos errores.

Fig. 6. La Cantera del Remei, de granito, en Caldes de Montbui, hacia 1907. FotografIa publicada por San Miguel de Ia Cámara en 1921 Fig. 6. The Remei Quarry, granite, at Caldes de Montbui, around 1907. Photograph published by San Miguel de Ia Cámara in 1921

Con arreglo a las instrucciones de la Junta, de que se redactasen en catalán sin perjuicio de que más tarde se colocaran otras en castellano y en frances, Artur Bofihl, director del Museo Martorell, remitfa las leyendas a Jaume Liongueras, recibla el diseño de los rótulos y los sometfa a la Junta, que los examinaba y aprobaba. Los primeros rótulos fueron encargados en marzo de 1908, cuando ya se habia instalado una cincuentena de bloques, porque era económicamente más rentable fabricarlos por tandas. En abril de 1911 Ia queja de un particular cuyo donativo Ilevaba más de un aflo a la espera de ser rotulado motivó una inspección del Ponente de Obras de la Junta, Miquel Madorell, quien examinó los modelos en vIas de ejecución, remitidos por LluIs Maria Vidal a la casa Pujol, y encontró que diferfan de los colocados en vida de Font i Sague. Invitado por Ia Junta a exponer los motivos en que fundamentaba haber introducido tan radicales variaciones que obligarIan a cambiar toda Ia rotulación, cosa que nunca se hizo, Vidal contestó que cuando Ia Junta le encomendó obrar de acuerdo con Madorell en ho que se referIa a los nuevos azulejos, no pudo hacerlo porque ya estaban en vIas de confección, pues habla creIdo que se le habla confiado a él exclusivamente esa tarea, como asI consta en el Libro de Actas. Madorell pidió ser relevado dcl cometido y La Junta acepto. En realidad todo parece un poco fuera de lugar, porque los azulejos que provocaban eI enfrentamiento solo eran catorce. Sin embargo, Madorell insistió en el tema. En Ia sesión del 2 de octubre insistió en que

62 BARCELONA - PAROVE - MUSEO MARTORELL

Fig. 7. La colección petrográfica de grandes bloques, hacia 1910. Targeta postal impresa por Ia Junta Municipal de Ciències Naturals. Archivo del Autor.

Fig. 7. The Petrographic Collection of Large Stone Blocks around 1910. Postcard printed by the Municipal Board of Natural Sciences. Author's archives.

los nuevos azulejos, ya fabricados, "no se ajustaban bajo el punto de vista artIstico, a las condiciones estéticas y diferIan del modelo aprobado por Ia Junta, que a su tiemP0 presentó y propuso el Dr. D. Norberto Font y Sague, por cuyo motivo interesó constara su voto en contra de las modificaciones introducidas." 18 Apenas Madorell habla expresado su reprobación, Vidal contestó ofreciendo a la Junta, en calidad de donativo libre de porte, un dolmen emplazado en una finca de su propiedad, Ia vifla Munera, en Campmany, Girona. La Junta lo aceptó y decidió instalarlo en el centro de la plazoleta de acceso a! Museo, delegando el asunto en el propio Vidal y en Miquel Madorell.

El 27 de abril de 1908, Font i Sague habla manifestado a la Junta que "en una de sus recientes excursiones, pudo concebir la esperanza de obtener algIn monumento megalItico, que podria establecerse en un lugar conveniente del Parque de esta ciudad, completando Ia instalación con las reproducciones de determinados animales que en aquellas épocas vivieron en Catalufia y que, a no dudar, ofrecerlan singular interés y novedad" I9 Al domen de Vidal se referia. El proyecto de Font i Sagué de convertir el Parque en un recinto consagrado a las ciencias naturales, donde todo lo referido a Cataluña —animales prehistóricos reproducidos fielmente a escala natural, monumentos megaliticos, enormes bloques pétreos—, fuera colosal, cobra de este modo amplio sentido.

Fig. 8. El dolmen y el menhir de Campmany, instalados en el Parque de Ia Ciudadela. Foto hacia 1960.

Archivo del MOB. Fig. 8. The Campmany dolmen and menhir en display at the Parque de Ia Ciutadela. Photograph around 1960.

MOB archives.

El 29 de marzo de 1913 Vidal comunicó a la Junta que ya estaba en disposición de entregar los monumentos, pues al dolmen habIa agregado un menhir cercano; sugerIa instalarlos en el centro de la plantación de naranjos sita frente a! ala izquierda del Museo, y asI se hizo, dispuestos tal y cómo se hallaban in situ, respetando su orientación y la distancia que los separaba. La instalación se produjo el 24 de abril; la hizo Pere Vidal, por 678,07 ptas; ambos monumentos portaban una plancha de cinc con la correspondiente leyenda en esmalte 20, ejecutada por el pintor Josep Burno, que cobró 37 ptas por el trabajo. Se inauguraron en septiembre, con la asistencia de la Junta en pleno, el alcalde y las autoridades locales. En la década de 1960 fueron trasladados al Museu d'Arqueologia de Catalunya, en Montjüic.

Miquel Madorell era de carácter persistente. En junio de 1912 habIa manifestado a la Junta que algunas leyendas de los rótulos de los grandes bloques estaban equivocadas. El arquitecto Bonaventura Bassegoda habIa visitado la colección y encontrado que un bloque donado por su hijo Pere figuraba a nombre de otro donante y con otra localidad. Vidal quito importancia a! asunto, pero Bofill tuvo que remitir a la Junta y al Ayuntamiento una relación completa de bloques y donantes y admitir que se habIan producido varios errores, entre otros atribuir a la generosidad de Font i Sagué varios bloques adquiridos por la Junta. Esta delego en su vocal Joan Arola la apertura de un expediente informativo, que el 29 de marzo de 1913 paso ya elaborado a es.tudio e informe de la ponencia de GeologIa; lo cierto es que no tenemos constancia de que los errores se subsanasen, porque se perpetuaron en listas sucesivas y aün se mantenlan en la relaciOn que Francesc Pardillo envió a! Centre Excursionista de Catalunya en 1947. La lectura de los libros de actas de la Junta y otros documentos nos ha permitido conegirlos.

Coste de Ia colección

En 1906 la Junta de Ciencias Naturales dispuso de 50.000 pesetas para "Manutención de los animales del zoo y adquisicion de nuevos ejemplares para éste y los Museos Martorell y ' Zootécnico", partida imnica a la que, en realidad, revertIan todos los gastos, incluidas las obras y los trabajos del laboratorio. Los sueldos del personal corrIan a cargo del Ayuntamiento. Entre 1906 y 1910 dicha partida osciló entre 50.000 y 60.000 pesetas. Se trabajO en firme aquellos aflos: obras en el Museo (salas, agua, electricidad, servicios), contrucción del mamut, colección de grandes bloques, compras de importancia (meteorito de Garraf, colección ChIa), organizaciOn del laboratorio de preparación y taxidermia, creación del herbario municipal, recolecciones sistemáticas, reforma del acuario, nuevas instalaciones para el zoo, montaje y funcionamiento del laboratorio ictiogénico, etc.

Entre 1911 y 1914, aflos de gestión municipal lerrouxista sostenida desde 1913 por los regionalistas, el presupuesto global de la Junta descendió algo, entre un 6,5 % y un 3,8 %; y aunque la partida para manutención y adquisiciOn se mantuvo en 50.000 pesetas anuales, se suprimió el cuadro de recolectores, cesaron las salidas de campo, se detuvo el herbario y las adquisiciones del Museo cayeron en picado. La muerte de Font i Sagué entorpeció el crecimiento de la colección de grandes bloques, pero los cambios politicos acaecidos en el municipio fueron determinantes. En 1915, año de

la debacle lerrouxista, el presupuesto de la Junta se redujo un 14,7 % y la partida de adquisiciones cayó a 35.000 pesetas, un 30 %, merma que persistió en 1916. Segiin Josep Maluquer i Nicolau 21, Secretario de la Junta desde febrero de 1916, dUrante el perlodo de 1907 a 1915 los gastos de la colección de grandes bloques fueron: 3.750 pesetas en 1907, 8.400 en el ejercicio 1908-1909, 2.600 en el de 1910-1911, 1.100 en el de 1912-1913 y 850 en el de 1914-1915.

Ningiin bloque se recibió en 1911, uno en 1912, ninguno en 1913 y 1914 y uno en 1915. El 24 de marzo de 1916 la Junta suprimió la concesión otorgada a Franzi Hermanos para la conservación y pulimiento de los bloques y de la columna meteorologica del Parque y acordó que en lo sucesivo se ocupara de ello ci Museo. TodavIa el presupuesto de 1917 destinaba 18.270 ptas para "Instal•lacions i serveis en el Museu Martoreli, Col•lecció Petrografica i Laboratori de Taxidèrmia; Instal•lacions i serveis en el Museu de Catalunya, Vivàrium i Acuàrium; Laboratoris", 270 de las cuales emplearon en los grandes bloques. A partir de ese aflo desaparece de los presupuestos toda partida destinada a la colección, cuyo mantenimiento, mInimo, corrió a cargo de los gastos ordinarios del Departamento de Geologla del Museo.

Pese a todo, ci resultado era espléndido. En 1917, aflo en que se constituye la Junta mixta de Ciències Naturals de Barcelona, ci llamado "Museo Petrogafico" estaba formado por ciento treinta y tres grandes bloques emplazados sobre pedestales de obra con sus correspondientes leyendas explicativas en azulejos: una colección (mica, de acceso inmediato, que bordeaba la fachada principal del edificio Martoreil y el llamado "JardIn experimental", plantado en los parterres gemelos que se abren a uno y otro lado en la explanada central de acceso al edificio, en uno de los cuales se levantaban el dolmen y el menhir regalados por LluIs Maria Vidal.

La colección "micrográfica" y el Catálogo de San Miguel de la Cámara Las reformas introducidas por ci Ayuntamiento en 1916 y la constitución de la Junta mixta de Ciències Naturals de Barcelona en 1917, creada por ci Ayuntamiento y la Diputación provincial, dieron un fuerte impuiso a las instalaciones cientIficas del Parque de la Ciudadela, que se remodelaron y ampliaron extraordinariamente. Entre 1916 y 1917 se incorporó al Museo una nueva generación de jóvenes naturaiistas, entre los que Se encontraba Maximino San Miguel de la Cámara, catedrático de la Facultad de Ciencias de Barcelona, que ganó por.concurso, en diciembre de 1916, la plaza de Auxiiiar técnico del Museo, a quien la Junta nombró Encargado del Departamento de GeologIa en 1917 y Regente de PetrografIa en 1918 a las órdenes del Conservador del Departamento, Francesc Pardillo.

Una colección derivada en parte de la de grandes bloques fue la "micrografica", de láminas delgadas. Norbert Font i Sagué habIa formado una de 293 preparaciones, en su mayorIa de rocas no espanolas, que la Junta de Ciencias Naturales adquirió en julio de 1910, por 761 pesetas, a su heredero, Paladi Font. Aquel año, LluIs Maria Vidal propuso confiar a una persona competente la preparación de rocas para su estudio micrográfico, a quien se satisfarIa por unidad entregada, pero muy ocasionales debieron ser los encargos, si existieron, porque nada más hemos podido averiguar al respecto. La colección de Font i Sagué fue inventariada y publicada con comentarios

Con un bloque: Anónimo, Josefa Anglasell, Josep Arnau, Sever Barnadas, Pere Bassegoda i Musté, M. Baurier; Concepció Blanch, AgustI Canese, Enric Carreras, Francesc d'AssIs Darder; Gabriel Domingo, Pere Falqués, Figueras (germans), Enric Font del So!, Mane! Girona i So/er; Domènec Grau, Josep Maria Guitart, Joan Guitar; Antoni Malaret, Marques de Marianao, Josep Masl!ovet, Pere Mir NarcIs Parera (fills de), Joan Pascua!, Pau Rafo/s i Ba/ta, Josep Roig i Punyed, Joan Roura i Brecha, Joan Roura i Planas, Ferran de Sagarra, Vicent Sague, N. Sibecas, Societat Anbnima "Calizas Litograficas ", Societat en Coma,,dita "Miquel y Widmer", Ramon Tarrés, Antoni Verges, LluIs Maria Vida! i Carreras, Juli Vintró.

Con dos bloques: Andreu (germans), Ajuntament de Roda de Vic, Amadeu Batlle, Miquel Bosch i Mir; Leon de Buen, AgustI Casas, CompañIa de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante, Felix Cusiné, Antoni Freixas (fills de), Francesc Montcanur, Ignasi Pruneda, Josep Reig, Miquel Reig, Albert Surroca, Rossend Tosas i Cia, Josep %'7da! de Llobatera.

Con tres bloques: Francesc de Buda/lés, Pau Estapé, Frederic Garcia, J. L!atze MazjO (fl//es de), Miquel Madorel!, Joan Rague, Josep Rahola, Joan Serret.

Con cuatro bloques: Norbert Font i Sague, Engràcia Roure.

Con cinco bloques: Eusebi Güell i Bacigalupi.

Con ocho bloques: Societat AnOnima "Fomento de Obras y Construccjones ".

Con trece bloques (incluidos los doce prismas de basalto de Amer): Miró, Trepat i Cia Con veinticuatro bloques: Junta de Ciències Naturals de Barcelona.

Total: 151 Cuadro 1. Personas y entidades que contribuyeron a formar Ia colección de grandes bloques del Museo Martorell (1905-1929).

Picture 1. People and entities who helped to establish the Museo Martorell Collection of Large Stone Blocks (1905-1929).

IIIIIIIIIIIIIIIIIi 95

96

97

ii • i

98

99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112

. .

.9

II

8 cHcHcH

IIIII1I1II1IIIII1IIIII 74

73

72

71

U U fl 9

117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130

8

70 69 68 67 66

-

83 84 85

^^0^8 ^^ °w8° °^ ^ r:8

28

cc 9

10

.t,

II

12

.

15

.&

cc 14

H

.

16

17

18

19

•:

20 •

21

22 •

Destrucción de la colección de grandes bloques El 26 de septiembre de 1923, Primo de Rivera proclamó la Dictadura; el 30 se disolvieron los Ayuntamientos y el 12 de enero de 1924 lo hicieron las Diputaciones.

El 25 de abril, dIa de su constitución, la primera Junta de la Dictadura aceptó la dimisión del director del Museo, Pius Font i Quer (que en mayo se extendió a la secretarIa general que ostentaba, cargos en los que fue sustituido accidentalmente por Francesc Pardillo), y acordó que las actas de la Junta se redactaran en castellano exclusivamente, "para evitar el doble trabajo de traducirlas al catalán" 23• A primeros de marzo de 1927 algunas personalidades del Ayuntamiento recorrieron el Parque de la Ciudadela, a fin de inspeccionar las obras y trabajos de remodelación de los jardines que se venIan practicando desde hacIa un aflo, y expresaron al presidente de la Junta "el agrado con que verIan que pudieran suprimirse los bloques de rocas instalados alrededor del Museo Martorell, pués si bien la idea es original, la desigualdad de los bloques, y el deterioro que los agentes atmosféricos han producido en ellos al cabo de tantos años, les da aspecto muy poco vistoso 24•" Es posible que en el proyecto del Nicolau Rubió i TudurI 25, Director de Parques y Arbolado del Ayuntamiento, encargado de la citada remodelación, no tuviese cabida ese bosque de piedra formado por los grandes bloques, muy castigado tras diez aflos de abandono por la Junta; aün asI ésta hubiera podido oponerse, considerando la autonomIa de que gozaba, mas pendiente el saneamiento de su economia de la buena voluntad del Ayuntamiento y sumisa polIticamente, aceptó la sugerencia sin pestafiear.

Ni el presidente de la Junta, Octaviano Navarro i Perarnau, ni los vocales presentes en aquella sesión de 23 de marzo de 1927 en que se decidió Ia suerte de la colección, los regidores Enric Barrie i Zafra, Enric Colom i Cardany y Daniel Mann i Toyos, el diputado Emili Juncadella i Vidal y el vocal técnico Fernando Lopez de Mendigutia, designado por Ia Diputación, ni el secretario, Francesc Pardillo, también presente, confirmado en la dirección del Museo en noviembre de 1924, hicieron constar en acta su oposición. La Junta acordó desmotar los bloques con el concurso de las brigadas municipales y reservar algunos fragmentos para exponerlos en el interior del Museo, pero las brigadas se abstuvieron pese a que la petición se reiteró en mayo, por lo que la misma Junta se vio obligada a pagar para destruirlos. Las Juntas regionalistas, que gozaron de amplia mayorIa y holgado presupuesto durante aflos, no habIan destinado partida alguna a su conservación y ésta de la dictadura desembolsó dos mil doscientas pesetas en deshacerse de ellos. En marzo de 1929 la casa Ramón Torner, constructores, los desmontO y los demolió 26• Reducidos a grava, se aprovecharon en la construcción de las nuevas instalaciones destinadas a osos blancos y focas y el acuario del Zoo. Un relato de la destrucción to aportó San Miguel de la Cámara en carta 27 a Tomás Roig i Llop, secretario de la Junta, datada el 2 de mayo de 1932. San Miguel escribe de memoria, pero no carece de ella.

Pasado el verano de 1927, San Miguel recibiO un oficio, firmado por Francesc Pardillo en calidad de Secretario de la Junta, en cual se le comunicaba la orden recibida de quitar los bloques y se le emplazaba a estar presente cuando las brigadas municipales procedieran a demolerlos. Sigue San Miguel: "Al recibir este oficio visité al Director-Secretario [del Museo y de la Junta, Francesc Pardillo] y le expuse mi opinion contraria a la destrucción de la colección

de grandes bloques por su interés, por ser dnica y por su utilidad a los constructores de obras y arquitectos, a lo que me contestó que nosotros no tenIamos que hacer mas que obedecer las órdenes dadas por la Junta, y me aconsejó que no hiciera otra cosa, tanto mas teniendo en cuenta la época y condiciones en que esto ocurrIa; además que podia hacerse lo que ordenaba la Junta sin destruir realmente la colección y por tanto su interés cientIfico y de aplicación para lo cual yo mismo podia reservar el material que me pareciera mas adecuado de cada bloque, y hacer despues una colección de bloques mas pequeños, cortados en paralelepIpedos, que podrIan disponerse formando colección especial en el vestibulo".

San Miguel, que habIa estudiado y publicado parcialmente la colección y la habIa aumentado en varios bloques, procuró ver qué se podia salvar. Se daba la circunstancia de que aquel año la Diputación de Barcelona y el Instituto Geologico y Minero de España habIan creado el Instituto Geológico-Topografico, cuya organización y dirección se le habIa encargado.

"Por este motivo —sigue la carta— tenia entonces frecuentes entrevistas con el Sr. Diputado Ponente de Cultura y en una de ellas le hablé de la cuestión los Bloques, y le rogue que expusiera al Sr. Alcalde lo improcedente de destruir una colección, acto que serIa duramente calificado por los naturalistas que la conocen y despues de dane detalles de lo que era dicha colección y de advertirle que la Diputación era copropietaria de ella me encargó que le hiciera una nota; el caso era de tanta urgencia que inmediatamente la hice y se la entregué por lo que no quedo copia ni borrador en mi poder.

"Hablé con algunos vocales técnicos [de la Junta] amigos y me dijeron que no habian asistido a la Junta en que se tomó el acuerdo, y uno o dos me dijeron que en realidad no fué objeto de deliberación, sino de comunicación a los vocales de un acuerdo o deseo de el [sic] Alcalde o de la ponencia de Cultura, que ni siquiera estaban ciertos de cómo se habia llegado a esta determinación, pero de varias conversaciones parecia que se sacaba la conclusion de que la Junta lo imnico que tenIa que resolver era sobre la manera de quitar los bloques, y no sobre la cuestión de si se debIan o no quitar. Hablé tambien con algun concejal e incluso teniente de Alcalde y me dijeron que no tenian noticia alguna del asunto y uno me prometiO enterarse y recomendar mi deseo de que no se realizara la destrucción.

"De todas mis gestiones y conversaciones saqué la impresiOn de que no era idea ni propósito de la Junta de Ciencias Naturales la destrucción de esta colección, sino que estos procedian de otro origen; ya que todos [los concejales] me objetaban que era feIsima la colección, de muy mal gusto, que parecIa de lejos un cementerio etc.

"No se lo que sucediO despues de estas gestiones, fli si fueron o no de alguna eficacia, lo cierto es que no llegaba el dia ternido de que yo tuviera que presenciar como los obreros rompian los bloques.

"Después de haber estado mucho tiempo cenado al ptIblico el parque de la ciudadela, el dia de la inauguración, a! pasar la comitiva oficial, frente al Museo Martorell, se volvió a insistir sobre el Alcalde y demás autoridades en lo antiestético de la colección de grandes bloques y en que después del arneglo que se habIa hecho en el Parque, aquella desdecIa de tal manera y contrastaba por su ma! gusto de lo demás que era preciso quitarla. Ya se me habIa dicho por vanias personas antes, se me repitió aquel dIa y posteriores dias que el director de parques y jardines [RubiO i Tudurl], a quien no conocIa ni conozco insistIa en la necesidad de quitar esos bloques por razón de estética.

"Habfa pasado tanto tiempo que crela yo que nadie se acordaba ya de los bloques y que ci peligro de su destrucción habIa desaparecido definitivamente, pues no cabla pensar otra cosa despues de haber transcurrido por lo menos quince meses, y asi llego ci primero de enero de 1929, época en que aprovechando la presentación de Ia memorial anual de trabajos de mi sección pedIa medios económicos para rotular, adecentar la coiección de grandes bloques (vease Ia memoria citada, con fecha 28 de diciembre de 1928, cuya copia acompana a esta exposición). Cual no seria mi sorpresa y disgusto a! ver un dia a mi ilegada al Museo de Cataluna, donde entonces tenfa mi laboratorio, gente que venha con piedras y grupos frente a! Museo Martorell, y que procedIan de los b!oques de Ia co!ección exterior, casi todos !os cuales estaban desmontados.

"Afortunadamente el Conservador de Geologha Dr. Pardillo, habIa ordenado que de cada bloque se reservasen varios fragmentos grandes y pequenos que !os empleados guardaron en !os sótanos y de !os cua!es se cortaron despues bloques cübicos 28 y hoy se conservan en !a galerla de !a sa!a de Paieontologia del Museo Martorell y otros muchos bloques grandes sin dar forma.

"Yo c!asifiqué y ordené todo el material, recoji [sic] ejemplares pequefios que inc!uI en Ia coiección general y si bien la vistosidad de la colección exterior y !a liti!idad para arquitectos y maestros y constructoreS de obras ha desaparecido, el material no se ha perdido y queda hoy en el Museo muy buena representación de todos los bloques y de cuatro de eIlo[s] ci bloque entero.

Fig. 10. La colección petrológica de grandes bloques, hacia 1927. CortesIa del Arxiu Fotogràfic dels Museus.

Fig. 10. The petrological collection of large stone blocks, around 1927. Courtesy of the Arxiu Fotogràfic dels Museus.

"Qué paso después de tanto tiempo para hacer tan rápidamente y sin avisar siquiera a! regente de PetrografIa to que se iba a hacer, no lo Se; solo pude averiguar porque unos Sres. socios del Club Montanyenc que vinieron a protestar ante mi, me dijeron que las piedras las hablan lievado para hacer los acuarios. Despues de inaugurados estos vi que en efecto algunas por to menos, que me eran bien conocidas, estaban allI. "Como que el personal técnico, los regentes y conservadors, no asistIan, ni asisten a las sesiones [de Ia Junta], ni tenIa voz en ella, no nos enteramos de esta y de otras muchas cosas hasta despues de estar acordadas y definitivamente resueltas sin poder informar ni hacer otra cosa que lamentarnos."

En efecto, entre los proyectos presentados por San Miguel, en diciembre de 1928, at Secretario de la Junta, en contestación a un oficio que éste Ic habla remitido, figuraba: "pulimentar y adecentar la interesantIsima colección de grandes bloques de rocas que hay frente a la fachada del Museo Martorell, que era muy visitada, y en Ia Sección se recibIan no pocas consultas que se contestaban practicamen[te]" 29

Fig. 11. Los bloques, destruidos. FotografIa publicada el 14 de abril de 1930 por La Rambla de Catalunya. Tomada por el Dr. Sole i Pta, que cedió esta copia a! Museo Martorell. Archivo del MOB. Fig. liThe stone blocks, following destruction. Photograph published April 14 1930 by Rambla de Catalunya. Taken by Dr. Sole i Pla who donated this copy to the Museo Martorell. MGB archives.

Primer intento de reconstrucción (1930-1936) Tras la caIda de Prirno de Rivera, la Junta, renovada ya, celebró su prirnera sesión el 8 de marzo de 1930, presidida por Josep Cararach i Mauri, y el 2 de abril nombró una ponencia formada por los señores Santiago Andreu i Barber, diputado, Josep Barhey i Prats, regidor, y August Matons i Colomer, vocal técnico designado por la Diputación, con el encargo de elaborar un informe completo del estado económico, revisar los objetivos y denunciar hechos y mutilaciones inexcusables. En la siguiente sesión, 23 de junio, Pardillo dimitió de la dirección del Museo y de la secretarla general, para las que de nuevo fue propuesto Font i Quer, y la citada ponencia tuvo duras palabras para la Junta de la dictadura. Tras repasar las actas donde figuran las resoluciones que habIan determinado la destrucción de los bloques, hizo constar que: "Cap informe tècnic contraresta les veleitats extralicites d' altres personalitats del Ajuntament ni es demana tampoc a ningii... Per be que lestatut diu hen clar 'La Junta, amb completa autonomia i personalitat juridica administrará els interessos que té encomenats...' la Junta anterior cregué qu'ultra administrar podia destruir objectes de col•lecció que no eren ni podien ésser patrimoni d'ella i dels quals per imperi de lestatut no més tenia l'adrninistració i la cura. La Junta en realitzar la destrucció va fer un acte de domini sobre uns objectes dels quals sols tenia la conservació i l'administració. Per tal cosa creuen els ponents que s'ha inferit un dany que cal que s'indemnitzi pels que contrefur el varen perpetrar. Estima doncs la Ponència s'han d'elevar aquets fets a consulta dels iletrats municipals o provincials perque dictarninen sobre la procedència d'imposar devant de qui calgui i corn calgui 1' oportuna reclarnació pels danys causats per un acord que considerern lesiu pels interessos de la Junta del Municipi i de la Diputació de Barcelona, i en tot cas obrir una ampla informacjo sobre els fets esdevinguts nomenant-se un instructor per fer-ho." 30 Y asI lo aprobó la Junta unánirnernente.

Se procedió, pues, a elevar los hechos a consulta de los letrados rnunicipales, por si procediera exigir cuentas a ciertos regidores, y la Comissió Municipal de Responsabilitats abrió un expediente informativo, aunque tardó un afio (mayo de 1931) en reclamar a la Junta los antecedentes relativos a! caso. En abril de 1932, visto que la Comissió no habIa concluido el expediente, la Junta nornbrO Juez instructor del mismo a su vocal técnico Josep Gifreda, y Secretario al que lo era de la Junta, el letrado municipal Tomàs Roig i Llop; también acordó rehacer la colección en los terrenos que el Ayuntamiento le habla concedido en MontjuIc, en la zona del Palacio de Agricultura, donde pensaba trasladar el Museo de Ciencias Naturales, a cuyo fin solicitó por carta 31 , y el Ayuntarniendo de oficio, la contribuciOn de los antiguos donantes y de los posibles nuevos. En mayo, al conocer que la ComissiO habla designado al vocal regidor de la Junta, Joaquim Ventalló i Verges, para proseguir los trámites del interminable expediente, Gifreda y Roig dimitieron. Al cabo, el 21 de octubre de 1933, el Teniente de Alcalde del Ayuntamiento y Presidente de la citada ComissiO trasmitió a la Junta el acuerdo que hablan tornado de "que per part de l'Ajuntament no es deu acudir als Tribunals de JustIcia en atenció al poc valor material d'aquelles pedres i a les importants despeses d'Advocats i Procurador que serien menester per acudir a dit procediment i que per tant aqueixa Junta de Ciències Naturals amb complerta llibertat i tenint en cornpte les expressades circumstàncies, pot obrar corn millor li sembli, acudint o no als Tribunals de JustIcia."32 La Junta se dio por enterada y renunció a cualquier acción judicial.

CaIda la Dictadura y recobrada la libertad de prensa algimn periódico de Barcelona habIa manifestaron su cólera por la desaparición de los bloques. El 14 de abril de 1930 el sernánario La Rambla de Catalunya publicó "Un document d' arxiu. Els bàrbars a Barcelona", declarando abiertamente las verdaderas causas de la destrucción y reclamando medidas contundentes contra los responsables: "Precisarnent perquè les pedres formaven part d' aquest tresor cultural que és una de les poques coses que havIern sabut defensar sempre a l'unIson tots els catalans sense distinció de matisos, que els representants de la Dictadura a Barcelona cregueren que havien de desaparèixer... ,Què s'espera per a exigir les responsabilitas que han contret amb aquest acte de vandalisme, els individus de la Junta autônorna ('?) de Ciències Naturals que en temps de la Dictadura actuaren tan en harmonia amb la polltica devastadora del nostre patrirnoni espiritual... ?"

DIas más tarde, el 16 de abril, Joaquirn Folch, Baltasar Serradell y Josep Closas, en representación de la Societat de Ciències Naturals de Barcelona, "Club Muntanyec", dirigieron una instancia al Presidente de la Diputación de Barcelona rogandole que tomara medidas para que la colección fuese restablecida a cargo de quienes la habIan destruido. La petición fue exarninada por la Comisión Provincial Permanente, que a propuesta de su vocal Santiago Andreu consignó en acta "la extraordinaria indignaciOn que habIa producido el atentado que significa la destruccción de una coleccción dnica en el mundo" y encargó a Andreu procurar que la Diputación instruyera el oportuno expediente para la depuración completa de responsabilidades. El Club Muntanyec elevO una petición similar a! Alcalde, quien la remitió a la Junta.

El acuerdo de reconstruir la colección, tornado en abril de 1932, fue acogido muy favorablemente por los diarios de Barcelona 34, que lo publicitaron y pidieron la colaboración ciudadana. Esta carnpana, junto con el rnasivo envIo de cartas a los antiguos donantes y a otros nuevos, por parte del Ayuntamiento y de la Junta, auguraba una pronta recuperación. El Museo preparó entonces treinta y siete nuevos pedestales de rnamposterIa, pero la mayorla de los benefactores habla rnuerto o cambiado de dornicilio o abandonado las explotaciones y, de hecho, la Junta solo pudo localizar a diez de ellos, todos los cuales aceptaron colaborar, a! igual que los nuevos propietarios contactados, aunque no todos lo hicieron finalmente por las molestias inherentes a seleccionar, cortar, preparar y transportar los bloques hasta las vIas de cornunicación próximas, trabajos que entorpecian o distraIan el habitual de la cantera. Tan solo se lograron nueve bloques, diez contando una caliza repetida, todos en 1932.

Pero la decision de Pardillo era firrne. En diciernbre de 1935 expuso a la Junta la conveniencia de solicitár de la Generalitat apoyo econórnico para reconstruir la colección, aprovechando la favorable acogida que al efecto habIa rnostrado piiblicarnente el Conseller de Cultura. La petición se cursó y fue concedida en 1936: 39.444 pesetas que se cobraron entre abril y junio de 1937, aunque solo una parte se empleO en montar los dieciséis grandes bloques de que disponla el Museo: los nueve obtenidos en 1932 y siete que nunca habIan sido montados en el exterior 36• También en diciembre de 1935 Pardillo remitió una segunda serie de cartas peticionarias, con instrucciones acerca de cómo se deberIan preparar los bloques, y en abril de 1936 solicitó de la casa cornercial "Pedro Ricart, Mármoles-Piedras y Piedra artificial", una lista de los propietarios de canteras de Cataluña37.

Una carta, entre las muchas que se enviaron en 1935 y 1936 con similares condiciones, dirigida el 17 de enero de 1936 a Josep Sabaté Duaygues, "Construcción de molas, cilindros y adoquines granIticos de las canteras de Cardedeu, y toda clase de piedra labrada", nos ha permitido conocer las instrucciones que se impartIan a los destinatarios: "Aquests blocs han de tenir una base d'uns 50x50 cm. o 50x60 i una alcaria de metre i mig a dos metres, segons ilegiria als diaris. Com que l'objecte principal d'aquesta col•lecciO es que es pugi veure l'aspecte i condicions de la pedra per a la construcció, cada bloc ha de tenir a tot 1' ample de 1' ultim ters de 1' alcaria, una cara polida, una altra allisada i una altra picada; es dir, treballades corn mès sigui costum i convenient per a mostrar les condicions de la pedra. Al basament d'obra que farem aci, constarà el nom del donant i el punt de la pedrera. Serà el mès convenient que els blocs que vosté vulgui enviar, siguin el més diferents possibies a fi i efecte que no semblin repeticions." 38 Condiciones que se rebaj aron en cartas sucesivas donde el Museo se comprometIa a "presentar el bloc amb un paramente polit, una cara de bu[ilxarda, una d'escoda y el demès a! natural".

El 22 de marzo, Sabaté ya tenIa preparado un bloque de arenisca roja de las pedreras del Pla de Figaro, cuya entrega retrasaron las iluvias y el comienzo de la guerra civil impidió definitivamente.

Pero no todos estaban conformes con el modo en que se habIan depurado las presuntas responsabilidades. El 8 de enero de 1936, NarcIs Rucabado, miembro del Centre Excursionista de Catalunya, dirigio una carta a la Junta pidiendo enérgicarnente que hiciera constar en placas visibles al püblico los nombres de los responsables de la destrucción de la colecciOn, para sanción de su conducta, y el de sus benefactores, para estImulo de sus ciudadanos. La Junta le asegurO que darla publicidad a su propuesta.

Segundo intento de reconstrucción (1947-1949) El 28 de marzo de 1947 celebró ci Centre Asamblea General de Socios, bajo la presidencia de LluIs de Quadras, convocada de acuerdo con los nuevos Reglamentos de la Federación Espafiola de Montaflismo. La junta directiva propuso entonces a los socios fusionar las Secciones de ArqueologIa e Historia, GeografIa y Geologla, y Folklore en una sola, de Ciencias y Artes, propuesta que no prosperó. El 14 de mayo de 1947 se constituyó y puso en marcha la nueva Junta de la SecciO de Geografia i GeologIa, inactiva desde 1939, con el propósito inmediato de divulgar una cultura geografica y geológica, no académicas, entre los nuevos miembros del Centre, los ingresados desde 1939, en su mayorIa jóvenes excursionistas con esçasos o nulos conocimientos cientIficos básicos. El 14 de noviembre el Dr. J.R. Bataller, vicepresidente de la misma, inaugurO el nuevo curso con una disertación acerca de "El Centre Excursionista de Catalunya i les Ciències Naturals" ; el curso constaba de seis lecciones breves de geologIa y de algunas excursiones geologicas.

El 8 de agosto de 1947, a instancias de la remozada Secció de Geografia i Geologia, el Presidente del Centre, LluIs de Quadras, habIa dirigido una carta al Teniente de Alcalde y Ponente de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona señalándole el deplorable

estado de la colección de grandes bloques rocosos instalada en el exterior del Museo Martorell, o lo que restaba de ella, y rogandole que se practicaran las gestiones oportunas conducentes a su reconstrucción y ampliación, "con miras a sus estudios técnicos para el arte y la construcción. AsI, los estudiantes y aficionados a las Ciencias naturales; los excursionistas, los arquitectos y constructores, y los profanos en general, podran tener nuevamente otra fuente de estudios y orientación para sus actividades y por fin la composición del actual Ayuntamiento reivindicará para si, una modalidad cientIfica que unas manos incultas se preocuparon de destruir para oprobio de la Ciudad." Posteriormente, en la circular de septiembre que remitió a sus consocios, el Centre dió cuenta de las gestiones encaminadas a reconstruir "el notable museo petrográfico que fundó el malogrado Mn. Norbert Font y Sagué que se instaló enfrente del Museo Martorell del Parque de la Ciudadela y que ileva tantos años derruido por manos innobles", juicio püblico nada temeroso considerando la fecha en que se emitla. Sin embargo, "l'apatia de determinades elements del Ajuntament, malogra nostre interés de colaboració voluntaria, vegentse aquesta Secció obligada a abandonar dita iniciativa." 40 El Teniente de Alcalde se limitó a trasladar la carta de Quadras a Francesc Pardillo, director del Museo Martorell y del Instituto Municipal de Ciencias Naturales, institución creada para substituir en cierto modo a la Junta de Ciències Naturals de Catalunya, disuelta en 1941. En su respuesta, del 10 de septiembre, expuso Pardillo al Teniente de Alcalde el desmonte de la colección impuesto a la Junta alegando principios de estética, de cada uno de cuyos ejemplares habIa guardado el Museo una muestra, y los esfuerzos practicados para reconstruirla cuando las circunstancias to permitieron, cuyo fracaso atrihula alas causas que ya conocemos. La obra de Font i Sagué se habIa ejecutado a lo largo de afios, en un tiempo de mayor sosiego, auge económico, idealismo y entusiasmo, factores que no pudieron recuperarse después. Cabria intentar la reconstrucción; existIan canteras interesantes, aunque lejos de Barcelona y sin comunicación inmediata por ferrocarril, pero nada se adelantarla sin una gestión particular acerca de cada propietario, seguida de la recogida in situ por cuenta del Museo, para lo cual era imprescindible disponer de un camión; en el fondo, agregaba, era cuestión de personal y de presupuesto.

ConcluIa su carta destacando que los diecisiete bloques existentes carecian de rótulos en sus basamentos, debido a las dificultades que ponlan las fábricas para ejecutarlos por ser pocos. El 20 de septiembre Pardillo remitió a NarcIs Rubacado i Comerma, Presidente de la SecciOn de Geografia i Geologia del Centre Excursionista, la lista de los bloques que estuvieron instalados, le agradeció su interés y le manifesto su deseo de que la colección se rehiciera. Rucabado contestó de inmediato dándole las gracias; por su parte cooperarla en las gestiones encaminadas a su objetivo comiin. Y tomó la iniciativa.

De primeros de diciembre de 1947 a finales de abril de 1949, Rucabado visitó, escribió y telefoneó a trece empresas del ramo y particulares propietarios de canteras 41, a quienes informó de la colección destruida y del plan trazado para recuperarla y de quienes solicitó un total de, at menos, diecinueve grandes bloques. Rucabado, que en sus cartas presentaba al Centre como "encargado de colaborar en la reconstrucción de la colección" y más tarde como la entidad que venla "preocupándose de la reconstrucción del Museo Petrografico", impartla asimismo las directrices conducentes a uniformar la colección: los bloques, naturales, sin pulimiento alguno, deberlan medir entre 1 y 1,50 m de altura (que en peticiones posteriores rebajó a 1,20 m); et Museo se encargarla de transportarlos y disponerlos sobre pedestales ciThicos de 50 cms, donde constarla el nombre del donante. Si la respuesta era afirmativa, Rucabado se lo comunicaba a Pardillo.

En marzo de 1949 Ilegaron los dos primeros bloques, de caliza de Avinyonet de PuigventOs, donados y acarreados a sus expensas por "Sibecas, S.A." Aquel mes liegaron también, a cargo del industrial Ferran Lorda, tres procedentes de Llança: cuarzo, feldespato y pegmatita, y un sexto bloque lo hizo en septiembre, de yeso de Campdevànol, donado y descargado a pie de Museo por "Super Gyps Isart, S.A." El séptimo y ültimo bloque, caliza de Vallcarca, lo cedió y entregó dadas las dificultades del Museo para hacerlo, a finales de aflo o conñenzos de 1950, "Piedras y Derivados, S.A." El Museo no disponIa, en efecto, de los fondos ni del medio de transporte necesarios ni al parecer estuvo dispuesto a facilitarlos el Ayuntamiento, hasta el punto de que otros cinco bloques cortados ya y puestos a disposición de Pardillo quedaron sin recoger pese a la insistencia de LluIs de Quadras, que dirigio dos cartas, en octubre de 1948 y septiembre de 1949, la primera al Teniente de Alcalde y Ponente de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona y la segunda al propio Alcalde, Baron de Terrades, instándoles a implicarse en el tema y a que el Museo se hiciese cargo de los bloques ya otorgados, cartas cuya contestación, como las anteriores, fue desviada a Pardillo.

Se vio, pues, Pardillo, arrastrado por el entusiasmo del Centre, en el agobio de hacerse cargo fisico de un proyecto que no era suyo, aunque no podia desagradarle, del que el Ayuntamiento se habia desligado por completo. En esta situación, pendientes de recogida varios bloques y anunciados otros, se dirigió por carta a Lluis de Quadras el 4 de octubre de 1949, puntualizándole que la encomiable colaboración del Centre no podia extenderse a la función fiscalizadora y ejecutiva de la dirección del Instituto de Ciencias Naturales, cuyas circunstancias administrativas, orden de prelación y urgencia de sus trabajos y gastos desconocia. "Los ejemplares que ustedes van logrando, no son pequeflos fragmentos que, sin más, pueden guardarse en la bandeja de un armario o en el estante de una vitrina. Son enormes bloques que hemos de recoger a considerable distancia o se nos descargan en Ia explanada del Museo con el caracter del hecho consumado que exige apremiante resolución" 42 , cuya preparación y montaje acarreaban gastos que no siempre podIan realizarse o corrian en detrimento de atenciones inaplazables. Desde hacIa varios años los presupuestos municipales se venian prorrogando y no existia ninguna partida que pudiera aplicarse a la colección de graildes bloques; la habia solicitado, pero hasta que el Instituto conociera su nueva situación económica deberia el Centre aminorar su celo y no recabar nuevos ejemplares.

Convenia, además, evitar las repeticiones (tenian instalados dos de caliza de Avinyonet cuando se recibió el tercero, que también se instaló), a fin de que la colección no fuera un simple y monótono catálogo de canteras de materiales analogos y que la variedad, magnificencia y belleza de los ejemplares justificaran su exhibición, no dando pie a que se repitiesen los argumentos estéticos que fundamentaron la destrucción de la anterior colección. Finalmente le pedia que antes de apalabrar un nuevo donativo se le informara con una muestra del material, a fin de resolver si convenIa o no aceptarlo. Don Lluis de Quadras anotó al fmal del texto: "No se contesta aquesta carta!"

Resulta chocante que en los tres años que duró el intento de reconstruir la colección, Quadras y Pardillo no trataran el tema personalmente, considerando los lazos que habian unido a sus instituciones y el hecho de radicar en la misma ciudad. Ni Quadras ni Rucabado se acercaron al Museo para hablar con Pardillo ni se dirigieron a él por carta en primer término para presentarle su proyecto, como hubiera podido esperarse, antes de acudir a! Ayuntamiento. Hay corrección, pero también distancia, en la correspondencia que cambiaron. No es imposible que el Centre otorgara a Pardillo

cierta responsabilidad en la destrucción de los bloques, como director del Museo que era entonces; pero aunque ciertamente no hizo constar por escrito ni manifesto pdblicameñte su oposiciOn al desafortunado acuerdo ni lo desaprobó de cualquier otro modo, que tengamos constancia, tampoco se opusieron el presidente y los vocales de la Junta, más responsables que él en todo el asunto. La anotaciOn que LluIs de Quadras dejó al pie de la carta de Pardillo denota por demás su indignación.

Pero Pardillo cumpliO su palabra. Los nuevos presupuestos le permitieron reinstalar en 1952, donde hoy se encuentran, los veintidós bloques con que ya contaba la nueva colección.

La colección actual La colección actual está formada por treinta y dos ejemplares montados sobre treinta y un pedestales cilbicos, de revocados de cemento; ninguno cita a! proveedor y seis carecen de leyenda identificativa. Hay que contar también ocho prismas basalticos de Amer, sin rotular, adosados a los laterales del atrio del Museo.

De los treinta y dos ejemplares, veintidós se consiguieron antes de 1950, veintitrés si consideramos que en un pilar van montados dos bloques de basalto; el resto se adquirió o se montó después de 1952. El dltimo bloque adquirido, un gran nódulo ampelItico encontrado en las pizarras paleozoicas del Turó de la Rovira (Barcelona), llego en 1975, donado por "Téneles y Autopistas de Barcelona, S.A." Damos seguidamente la lista de los bloques actuales, contando de izquierda a derecha segün se mira la fachada principal del Museo, con su rotulaciOn actual, cuando la presenta, seguida de la que proponemos y, en letra pequefia, de las notas a! caso.

1. Sin datos.

Nôdul ampelItic. Paleozoic. Turó de la Rovira, Barcelona. Donatiu de la Societat "Tiineles y Autopistas de Barcelona, S.A." Adquirido en 1975.

2. Sin datos Granodiorita. Roses (Girona).

Montado después de 1952.

3. Sin datos Aplita-Pegmatita. Llanca (Girona). Donatiu del Sr. Ferran Lorda i Roig.

Donado por Ferran Lorda Roig (Girona, 9, 1°. Barcelona) en marzo de 1949 y montado después de 1952. El empresario donó en igual fecha un ejemplar de feldespato y otro de cuarzo, todos de sus canteras, y costeó el transporte.

4. Basalto. Castellfullit, Gerona.

Basalt. Pleistocè. Castelifollit de la Roca (Girona).

Adquirido después de 1952. Las canteras, en 1936, eran explotadas por J. Ortiz Ibáfiez, a quien se dirigió Pardillo solicitándolesu colaboración. Es posible que la petición se renovara en 1952.

5. Granito. Rosas, Gerona.

Granodiorita. Roses (Girona).

Montado después de 1952.

Fig. 12. Vista de Ia colecci贸n actual "Grandes Bloques" del Museu de Geologia (Museu de Martorell).

FotografIas de Jordi Vidal. Archivo del MGB. Fig. 12. Actual "large stone blocks" collection of the Museu de Geologia(Museu Martorell). Photograph Jordi Vidal. MGB archives,

6. Sin datos.

Guix. Campdevànol (Girona). Donatiu de la Societat "Super Gyps Isart, S.A." Donado por "Super Gyps Isart, S.A." (Avda. de José Antonio, 579. Barcelona) en septiembre de 1949.

7. Yeso. Sarreal. Tarragona.

Guix alabastre. Sarral (Tarragona). Donatiu del Sr. Anton Grau Aimenara Recibido el 1 de agosto de 1932. A. Grau era Secretario del Juzgado municipal de Sarral.

8. Caliza. Aviñonet de Puigventós, Figueras.

Calcària. Avinyonet de PuigventOs, Figueres (Girona). Donatiu de la Societat "Sibecas, S.A." Donado por "Sibecas, S.A." (Capitán Arenas, 11. Barcelona) y descargado en el Museo en marzo de 1949.

9. Caliza. Aviñonet de Puigventós, Figueras.

Calcària. Avinyonet de Puigventôs, Figueres (Girona). Donatiu del Sr. Sebastià Sibecas.

Recibido el 26 de agosto de 1932.

10. Caliza. Aviflonet de Puigventós, Figueras.

Caicària. Avinyonet de Puigventôs, Figueres (Girona). Donatiu de la Societat "Sibecas, S.A." Donado por "Sibecas, S.A." (Capitán Arenas, 11. Barcelona) y descargado en el Museo en marzo de 1949.

11. Basalto. Amer. Gerona.

Basalt. Pleistocè. Pedrera de Sta. Margarida, Amer (Girona). Donatiu dels Srs. Miró, Trepat i Cia. N° 74 de la colección de grandes bloques. Estuvo expuesto en el vestIbulo del Museo.

12. Caliza. Ntra. Sra. del Coil, Barcelona.

Calcària. Paleozoic. Pedrera de Vailcarca, Ntra. Sra. del Coil (Barcelona). Donatiu de la Societat "Piedras y Derivados, S.A."

Donado en diciembre de 1949 por "Piedras y Derivados, S.A" (VIa Layetana, 51, 1 0 20, Barcelona), de Ia cantera de la sociedad.

13. Caliza. NummulItica. Gerona. Dvo. NarcIs Parera.

Caicària nummulItica. Eocè. Girona. Donatiu del Sr. NarcIs Parera N. Parera, cantero (c/ Anselmo Clavé, 9, Girona), remitió dos bloques, uno de piedra blanca y otro de piedra azul, de un peso total de 800 Kg, que ingresaron el 14 dejulio 1932.

14. Caliza. NummulItica. Gerona. Dvo. NarcIs Parera.

Caicària nummulItica. Eocè. Girona. Donatiu del Sr. NarcIs Parera Recibido enjulio de 1932.

15. Caliza. Mas d'En Giralt. S. Pedro de Ribas.

Calcària. Cretaci. Mas d'En Giralt, Sant Pere de Ribes (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Roig i Pulled.

J. Roig Pufled, con domicilio en Mas d'en Giralt, St. Pere de Ribes, antes en Vilanova i la Geltrti, lo envió en junio de 1932.

16. Granito. Serra dels Pins. Liagostera.

Granit. Serra dels Pins, Liagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep M Vidal de Liobatera Recibido el 17 de septiembre de 1932.

17. Tronco de conifera silificada. Castrillo de la Reina. Burgos.

Soca de ConIfera silicificada. Cretaci. Castrillo de la Reina, Burgos. Descobert pel Prof. M. San Miguel de la Cámara.

Recibido hacia 1921, Se montó en el interior del Museo.

18. Tronco de conIfera silificada. Castrillo de la Reina. Burgos.

Soca de ConIfera silicificada. Cretaci. Castrillo de la Reina, Burgos. Descobert pel Prof. M. San Miguel de la Cámara.

Recibido hacia 1921, se montó en el interior del Museo.

19. Arenisca miocdnica. Vilaseca. Tarragona.

Gres amb impressions d'un cetaci (Cetotherium sp.). Miocè. Vila-seca de SoIcina (Tarragona). Donatiu del Sr. Pere Caselles.

Recibido del arquitecto Pere Caselles, residente en Reus, el 12 de junio de 1908.

20. Cuarzo. Minas Carmina. Llansá.

Quars. Mines "Carmina", Llança (Girona). Donatiu del Sr. Ferran Lorda i Roig.

Recibido en marzo de 1949.

21. Feldespato. Minas Carmina. Llansá.

Aplita-Pegmatita. Mines "Carmina", Llança (Girona). Donatiu del Sr. Ferran Lorda i Roig.

Recibido en marzo de 1949.

22. Brecha paleozica fosilIfera. Montgat.

Bretxa paleozoica. Montgat (Barcelona). Donatiu de la Cia. de F.F.C.C. de M. Z. A. Remitido en mayo de 1932 por P. Maristany, Administrador Delegado de la Red catalana de la CompauiIa.

23. Lava basáltica cordada. La Caña, Olot.

Lava basàltica cordada. Pleistocè. La Canya, Olot (Girona).

Recibida antes de 1932, probablemente debida a San Miguel de la Cámara..

24. Lava basáltica escoriácea. S. Feliu de Pallerols.

Lava basàltica escoriàcia. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu del Sr. Miquel Bosch i Mir. N° 73 de la colección de grandes bloques, estuvo expuesto en el vestIbulo del Museo.

25. Bomba volcánica. S. Feliu de Pallerols.

Bomba volcànica. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu del Sr. Joan Bosch J. Bosch era hijo de Miquel Bosch i Mir, quien habIa donado los bloques 72 y 73 de Ia antigua colección. Recibida en mayo de 1932.

26. Sin datos.

Hulla. CarbonIfer. Aller (Asttlries). Donatiu de la "Sociedad Hullera Espaflola".

Llegó antes de 1932, por mediación de San Miguel de la Cámara, y estuvo expuesto en el interior del Museo.

27. Pizarra maclIfera. Puig de la Ruira, Liagostera.

Pissarra maclIfera. Puig de la Ruira, Liagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep M Vidal de Liobatera Recibido el 17 de septiembre de 1932. El donante apunta que en los mapas el lugar figura como "Puig dels Cassaich".

28. Hulla. Cardiff (Inglaterra).

Hulla. CarbonIfer. Cardiff, Gal•les (Regne Unit) Montado después de 1952.

29. Basalto. Casteilfullit (Gerona).

Basalt. Pleistocè. Casteilfollit de la Roca (Girona).

Montado después de 1952.

30. Granito. Rosas, Gerona.

Granodiorita. Roses (Girona).

Montado después de 1952.

31. Sin datos.

Basalt. Pleistocè. Pedrera de Sta. Margarida, Amer (Girona). Donatiu dels Srs. Miró, Trepat i Cia. N° 74 de la colección de grandes bloques. Dos ejemplares montados después de 1952.

Entre 1906 y 1907 la Junta Municipal de Ciencias Naturales de Barcelona puso en marcha dos ambiciosos proyectos: una colección de reproducciones a escala natural de los grandes animales prehistóricos que hablan vivido en Catalufla y una colección petrológica de grandes bloques representativa de la geologIa catalana, ambas a emplazar al aire libre en el Parque de la Ciudadela. El primero, del que el mamut construido en cemento armado es el imnico ejemplar que llegó a materializarse, tenIa como referencia la colección de reproducciones de los jardines del Palacio de Cristal de Sydenham, Inglaterra, y no llego a completarse; el segundo, ünico en su género, realizado mayoritariamente entre 1907 y 1909, del que solo existe un precedente menor, desconocido por los promotores de la colección catalana, el del cementerio de Rochdale (Inglaterra), alcanzó la cifra de ciento treinta y tres ejemplares montados sobre pedestales. Ambos proyectos deben su puesta en marcha al empuje del joven naturalista Norbert Font i Sagué y pueden enmarcarse en el espIritu de la Renaixenca catalana. Un parque cultural-recreativo donde los ciudadanos encontrarIan museos, jardines zoológicos y botánicos, laboratorios, acuarios y otras dependencias cientIficas, y donde podrian admirar una representación de la vida pasada, la geologIa y la prehistoria catalanas, expuesta al aire libre y a escala colosal: ese era el proyecto.

Por lo que se refiere a los grandes bloques, cabe agregar lo siguiente: El objetivo inicial de la colección era facilitar a los geólogos, arquitectos, maestros de obras y demás personas y empresas del ramo de la construcción un muestrario

de los materiales explotados por las canteras catalanas, pero pronto se amplió a una representación lo más completa posible de las variedades de rocas de los distintos terrenos de Catalufla; sin embargo, en ningün caso se dio una secuencia completa ni continuada de los sucesos geológicos regionales, como se pudo pretender originalmente. La colección cumplIa una de las ambiciones de la Junta técnica de los Museos de Ciencias Naturales, Parque Zoológico y JardIn Botánico, antecesora inmediata de la Municipal creada en 1906 y encargada como aquella, de gestionar las instalaciones municipales cientIficas del Parque de la Ciudadela: divulgar la geologfa catalana, formando para ello, entre otras colecciones, una de materiales pétreos empleados en la construccion.

La Junta, a través de sus delegados, Font i Sagué, primero, y Llorenç Tomàs, después, adquirió veinticuatro ejemplares. Los señores Miró, Trepat i Cia aportaron trece, aunque solo dos tipos de rocas; la Sociedad Anónima "Fomento de Obras y Construcciones" donó ocho, todos de sus canteras, y el Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi donó cinco. Estos fueron los contribuyentes principales. De los ciento cincuenta y un bloques que el Museo llego a recibir, sesenta y siete procedIan de la provincia de Barcelona, sesenta (contando los doce prismas basálticos de Amer) de la de Girona, Tarragona aportO diecisiete, Lérida seis y Huesca uno. En 1905 se recibieron doce ejemplares (los prismas de Amer), en 1907 cuarenta y dos, cincuenta y cinco en 1908, treinta y dos en 1909, cinco en 1910, uno en 1912, uno en 1915 y tres en fecha que desconocemos, posterior a 1916. Nada se recibió, pues, en 1911, 1913 y 1914. La muerte de Font i Sague, acaecida en abril de 1910, determinó de hecho el cierre de la colecciOn. De los ciento treinta y tres ejemplares instalados, ochenta y uno conesponden a rocas sedimentarias (cuarenta y siete de las cuales eran calizas y quince eran areniscas) y cincuenta y dos a rocas eruptivas (con trece pórfidos y siete granitos), proporciones bastante equilibradas por lo que se refiere a los materiales de construcción y aprovechamiento industrial. Pese a lo previsto en las instrucciones impartidas por las primeras Juntas, al menos setenta y nueve bloques, un 60% de lacolección, no se tallaron ni se pulimentaron nunca, en parte porque el trabajo recala sobre los donantes, que no siempre estuvieron dispuestos a ir más allá de regalar Ia piedra, y también por temor a que se desmoronaran, como ocurriO en alguna ocasiOn. Esta circustancia determinO un vivo contraste entre los ejemplares que componIan la colecciOn. Un error grave fue exponer a la intemperie material fácilmente degradable, adquirido en el ambicioso intento de mostrar a los ciudadanos una representación completa de la petrologIa catalana, en lugar de limitarse a las rocas bien consolidadas, en definitiva a los materiales empleados en construcción. Otro aspecto negativo fue el abandono de los trabajos de conservación y pulimiento periódicos, decidido en 1916, embarcada la Junta en la reforma y ampliación de sus instalaciones cientIficas, que se desentendió de un proyecto viejo que solo le ocasionaba gastos. El resultado fue que una parte de la colección se deterioró con rapidez y llego a presentar un aspecto muy descuidado, pero no más que otras secciones de los jardines del Parque, sirviendo el pretexto de que se valiO la dictadura de Primo de Rivera para demolerla en 1929.

La formaciOn de la colecciOn de grandes bloques tuvo causas cientIficas y acordes con los postulados de la Renaixença; las de su desaparición, polIticas, hay que enmarcarlas en la destrucción de las seflas de identidad catalanas por la dictadura de Primo de Rivera. El Ayuntamiento no tuvo reparo en mermar su propio patrimonio, alegando motivos estéticos, ni la Junta, guardiana del mismo, se opuso a ello pese a la autono-

mIa administrativa de que gozaba. La Diputación de Barcelona se inhibió, considerando que los bloques eran de propiedad municipal. Solo Maximino San Miguel de la Cámara, regente de PetrografIa del Museo, practicó algunas gestiones encaminadas a evitar la destrucción. El director del Museo, Francec Pardillo, mantuvo una actitud temerosa y acomodaticia, al igual que los vocales técnicos de la Junta, designados por las instituciones cientIficas representadas en la misma, ausentes en la sesión donde se acató la orden superior: fueron los vocales politicos (tres concej ales y un diputado) y un vocal tdcnico de la Diputación quienes dieron su asentimiento. Tras la calda de la dictadura, sin embargo, Pardillo se esforzó en rehacer la colecciOn, pero la guerra civil espanola frustró sus espectativas. Entre 1947 y 1949 el Centre Excursionista de Catalunya lo intentó de nuevo y llevO el peso de las gestiones; a sus esfuerzos se deben los bloques conseguidos entonces. El proyecto fracasó por la apatIa del Ayuntamiento y por el exiguo presupuesto de que disponIa el Instituto de Ciencias Naturales, organismo heredero de la Junta, disuelta en 1941, al que pertenecIa el Museo. Cuando los presupuestos del Instituto mejoraron, Pardillo reuniO los bloques nuevos y otros antiguos que estaban expuestos en el interior del Museo y los montó donde hoy se encuentran.

Con el tiempo, a estos bloques se agregaron ocho. El iiltimo llegó en 1975.

Formaron la Junta de 1906, presidida por el Exmo. Alcalde de Barcelona, los siguientes señores: los concejales Francesc Puig i Alfonso (Regionalista), LluIs Duran i Ventosa (Regionalista), Guillem Lopez Ventura (Republicano) y Antoni Gonzalez Prats (Republicano), y los técnicos Odón de Buen y del Cos (catedrático de MineralogIa y Botánica de la Facultad de Ciencias), Manuel Mir i Navano (catedrático de Historia Natural del Instituto Provincial), Carles de Camps i d'Olzinellas, Norbert Font i Sagué (catedrático de GeologIa de los Estudis Universitaris Catalans), Joan Cadevall i Diars (botdnico y profesor de la Escola Superior d'Inddstria de Terrassa), Telesfor de Aranzadi (catedrático de MineralogIa y GeologIa de la Facultad de Farmacia), Jaume Almera i Comas (presidente de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona) y Josep Maria Bofill i Pichot (presidente de la Institució Catalana d'Histôria Natural). Por unanimidad, Norbert Font i Sagué fue nombrado tesorero. TenIan voz en las sesiones, pero no voto, los directores del Parque Zoológico, Francesc d'AssIs Darder, y del Museo Martorell, Artur Bofill i Poch, secretario electo de la Junta, que levantará y firmará las Actas. El 8 de Enero de 1907 el Ayuntamiento amplió a seis el ndmero de vocales regidores, con la inclusion de Albert Bastardas i Sampere y Joan Pijoan i Serres 2.

Informe de J. Almera y N. Font i Sagué, dirigido al alcalde de Barcelona, fechado a 15 de septiembre de 1906: manuscrito incluso en el "Expediente relativo a las reproducciones de mamIferos fósiles", depositado en el MZB, Caja 15.

3.

En sesiOn del 18 de junio de 1908 la Junta dispuso que bajo los nombres cientIfico y vulgar figurase la explicación a dos columnas, primero en catalán y al lado en castellano, extremo que al parecer no se cumpliO, acaso por no alargarla demasiado.

4.

"Expediente relativo a las reproducciones de mamiferos fOsiles", depositado en el MZB, Caja 15.

5.

En febrero de 1908 el pintor Enrique Pascual, asentado en Paris, realizó ocho dibujos acuarelados de los esqueletos de un Dinotherium giganteum y de un Mastodon angustidens, animales encontrados en las minas de lignito de Estavar, en la Catalufla francesa, cuyos restos Bofill habIa examinado

personalmente en 1901, comisionado por la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. La Junta pagó 100 francos (114,80 ptas) por los dibujos.

6.

Mme. Alers y el vaciador Charreyron, que trabajó con ella, estaban empleados en la firma "E. Sadaune et Cie., mouleurs et editeurs", domiciliada en 21, Rue Visconti, ParIs. Mr. Sadaune era mouleur del Museo Guimet y Jefe del taller de reproducciones de la Escuela de Bellas Artes de ParIs. El modelo, de 27 Kg de peso, fue transportado por la agencia internacional "Navarro, Capo y CIa.", radicada en Cerbère. El porte ascendió a 5 1,30 ptas. El ejemplar se destruyó por alteración del yeso, de forma natural, en 1969.

7.

La dnica fotografIa que se conoce de la reproducción del Glyptodon clavipes Owen, 1839 instalada en los Viveros municipales es la publicada por Vidal y Aleixandre (2001, Historia grafica de Valencia, p. 442. Ed. Prensa Valenciana, Valencia). Aunque cueste admitirlo, nadie en Valencia recuerda el ntimero y el nombre de las reproducciones instaladas en los Viveros ni las fechas exactas de su construcción y destrucción. Los ejemplares ni siquiera son mencionados en las guIas antiguas de la ciudad. Sobre ello han trabajado y trabajan actualmente, sin resultados, varios historiadores locales.

8.

Masriera, 1924: 363.

9.

Anónimo, 1877: 6.

10. El Jurado de la Exposición, nombrado por la Junta directiva del Fomento Nacional, estaba dividido en tres Secciones. Cada una de ellas contaba con un Presidente, dos Vicepresidentes y dos Secretarios, nombrados entre los individuos que la compusieran por la Comisión Organizadora y Ejecutiva de la Exposición, salvo el segundo Secretario, electo por los propios expositores. El Jurado de la "Sección 1'. Mineria" estaba formado por: LluIs Ferrer-Vidal, Presidente; Lluis Maria Vidal y Josep Margarit, Vicepresidentes; Francesc Fonrodona y Manel Gispert, Primer y Segundo Secretario, y 13 vocales, Eugeni Molina, Francesc Samsó, Frederic Rahola, Jaume Almera i Comas, Artur Bofill i Poch, Eugeni Mascarei'ias, Enric Sagnier, Josep Puig i Cadafaich, LluIs Domènech, Antoni GaudI, J. Ortiz de la Tone, Bonaventura Bassegoda y Pere Falqués. El Presidente de la muestra era Silvi Tós i Codina, y Manel Gispert el Secretario.

11. La colecciOn de sales de Cardona se habla formado con las aportaciones de la Duquesa viuda de Medinaceli (1883: 74 ejemplares), la Comisaria Regia de la Exposición de 1888 (1889: 45 ejemplares, 7 frascos, 1 gran cuadro y 3 cuadros de 2 piezas cada uno), Miguel ElIas Marchal (1890: 150 ejemplares, entre ellos 34 tabletas) y Leandro de Mella Ascanio (1899: 3 ejemplares).

12. Tablero de mármoles del Museo Martorell. Cuatro tableros de 20 mármoles cada uno. Dimensiones de las placas de mármol, en centimetros: de 19,5 x 19,5 x 2,5, la menor, a 21,5 x 21,5 x 8,5, la mayor.

La medida más corriente era 20 x 20 x 3 cms. Localidades representadas: 1. Valldemossa, MallorCa; 2. Manacor, Mallorca; 3. Mallorca; 4. Manacor, Mallorca; 5. Son Brondo, Validemossa, Mallorca; 6. Puigpunyet, Mallorca; 7. Valldemossa, Mallorca; 8. Manacor, Mallorca; 9. Lluchmajor, Mallorca; 10. Manacor, Mallorca; 11. Valldemossa, Mallorca; 12. Manacor, Mallorca; 13. Masllorenç, Tarragona; 14. Tortosa, Tarragona; 15. Pinell de Brai, Tanagona; 16. Seneta de S. Joan, Montblanc, Tarragona; 17. Pinell de Brai, Tarragona; 18. Valls, Tarragona; 19. Tarragona; 20. Valls, Tarragona; 21. Xerta, Tarragona; 22. Pradell, Tarragona; 23. Montblanc, Tarragoha; 24. Tarragona; 25. Valls, Tarragona; 26. Tanagona; 27. Gandesa, Tarragona; 28. Tarragona; 29. Picamoixons, Tarragona; 30. Vilaverd, Tarragona; 31. Fontscaldes, Tarragona; 32. Masllorenç, Tarragona; 33.

Valls, Tarragona; 34. Masllorenç, Tarragona; 35. Tarragona; 36. Benifallet, Tarragona; 37. Tarragona; 38. Fontscaldes, Tarragona; 39. Tarragona; 40. Picamoixons, Tanagona; 41. Gornal, Barcelona; 42. Tanagona; 43. Montblanc, Tarragona; 44. Pinell de Brai, Tanagona; 45. Vilaverd, Tarragona; 46. Valls, Tarragona; 47. Tarragona; 48. Torroja del Priorat, Tarragona; 49. Sarral, Tarragona; 50.

Tarragona; 51. Xerta, Tarragona; 52. Tarragona; 53. Cobi[?], Tarragona; 54-55. Tarragona; 56.

Salou, Tarragona; 57. Poboleda, Tarragona; 58. Masroig, Tarragona; 59. Castellvell, Tarragona; 60.

Tanagona; 61. Valis, Tarragona; 62. PereliO, Tarragona; 63-64. Tarragona; 65. Masllorenç, Tarragona; 66. Tarragona; 67-70. Aspe, Alicante; 71. Vail d'Uxó, Castelión; 72. Girona; 73. Santa Maria de Meià, Lleida; 74. Binisalem, Mailorca; 75-79. Girona; 80. Alós, La Seu d'Urgeil, Lieida.

Extracto del suelto mecanografiado "Tabiero de mármoies. Museo Martorell. VestIbulo", incluso en el atadillo "Colección Grandes Bioques", depositado en el MGB. 13. El Museo encargó para las sales veintiocho platos de piancha de piomo a Ramon BrangulI, cuando las reinstaió en junio de 1909, que importaron 252 pesetas, y más tarde una vitrina especial, donde se exhibe actualmente al grueso de lo que se conserva: una treintena de ejemplares y un cuadro grande formado por 9 placas rectangulares y puhdas.

14. JCN-A, sesión 25/02/1907, fol. 12.

15. Font i Sagué, 1907b.

16. Otros transportistas fueron Maria Liuch (1907), Gabriel Ayxeià (1907), Gabriel Ullastres (1907), Joan Pascuai (1908), Miquel Reig (1908), Josep Iglesias (1910) y Pere Raventós (1910).

17. A la convocatoria de la Junta para la adjudicación de ia conservación de los bloques presentaron notas de precios ia casa "Ventura y CIa", que ofertaba pulirlos por 300 ptas. la primera vez y un mantenimiento anual por 200 ptas. "Franzi Hermanos" ofertó 275 ptas. por el primer concepto y 190 ptas. por el segundo, logrando la adjudicación el 3 de febrero de 1910. Miquel Reig no concurrió; pero en mayo de 1912 dirigió una instancia a la Junta solicitándole ser restabiecido en el supuesto cargo de conservador-pulidor que habla desempeñado. La Junta lo desestimó.

18. JCN-A, sesión 02/10/1911, fol. 9.

19. JCN-A, sesión 27.04.1908, fol. 66.

20. Tenemos dos ieyendas de los monumentos, en ei atadillo "Colección Grandes Bloques" conservado en el MGB. La segunda corresponde a la que se puso en azuiejos similares a los de los grandes bloques cuando la Junta decidió renovar los rótuios en noviembre de 1914.

DOLMEN. TERME Capmany = Prov' Gerona. Localitat = Vinya Munera. Sepultura prehistórica deis temps neolitics feta de pedres de granit sense obrar. Correspon a la forma tipica dels dolmens sencilis. DONATIU del lim S. D. LluIs Marian Vidal.

MENHIR o pedra dreta (ilegibie). DONATIU del Jim S.D. LiuIs Marian Vidal.

2.

DOLMEN. SEPULTURA PREHISTORICA. Viña Munera, Capmany (Gerona). Dvo. del Jlmo. Sr. D. LUIS M" VIDAL CARRERAS. MENHIR. HITO ó PIEDRA IDOLATRICA. Situado aquI a la misma distancia y orientación con respecto al dolmen. Viña Munera, Capmany (Gerona). Dvo. del Ilmo. Sr. D. LUIS M' VIDAL CARRERAS. 21. Maluquer i Nicolau, 1917: 80.

22. Las colecciones de Gonçal Moragas i Banet, ingeniero industrial aficionado a las Ciencias Naturales, pertenecIan a la Diputación y estaban depositadas en Can Batlló (Escola Elemental del Trebali), en la Escola Industrial. Las colecciones ilegaron al Museo en 1918, tras incautarse la Junta del Servei del Mapa GeolOgic de Cataiunya. Sumaban unos 5.000 fósiles, en su mayorla regionales, y aigo más de 2.000 minerales y rocas. De gran interés era su colección de preparaciones microscópicas, con 1.334 plaquitas, que se conserva en el MGB. 23. JCN-A, sesión 25/04/1924, fol. 35.

24. JCN-A, sesión 23/03/1927, pág. 16.

25. Hemos intentado localizar el proyecto de Rubio i Tudurl, que arrojarla luz sobre este punto, pero nos ha sido imposible encontrarlo.

26. "Esta valiosa colección de grandes bloques de rocas, reunida y clasificada por Mosen Norberto Font y Sagué, fué destruida en 1929 por orden del alcalde de Barcelona, el Exmo. D. Darlo Rumeu y Freisa, Baron de Viver, porque le pareció que afeaba la entrada del Museo Martorell. Yo vi cómo la destruIan a martillazos, y me ilevé algunos trozos de rocas, que dejé en ci Museo de Sarriá. Los mismos trabajadores me dijeron que era orden del alcalde. Pasé aviso al Dr. Aifredo San Miguel Arribas, hijo del autor de este trabajo, y dijo que no sabIa nada, a pesar de ser el Director del Museo.

El Dr. San Miguel de la Cámara fué condiscIpulo mb en Ia Universidad de Madrid, y su hijo discIpulo mb en ci Colegio de Ntra Señora en Barcelona. Sucedió a su padre en la cátedra de la Universidad. Firmado: Manuel Bordás Sch." Autógrafo en ci interior de un ejemplar del Catálogo de San Miguel de la Cámara (1921), propiedad de Daniel Rey, vecino de Barcelona. La redacción de la nota del Sr. Bordàs da pie a confusion El Sr. Bordàs visitó a San Miguel Arribas tras incorporarse éste al Museo y le informó acerca de cOmo habIa sido destruida Ia colección en los años veinte.

27. Carta mecanografiada de San Miguel de la Cámara dirigida a Tomàs Roig, fechada en Barcelona a 2 de mayo de 1932, inclusa en ER legajo "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

28. El 4 de mayo de 1932, en su respuesta al oficio de 28 de abril que le habIa remitido el Presidente de la Junta, Pardillo manifiesta que de proceder a desmontar los bloques, "per disposició d'aquesta Conservadoria, es va treure un croquis de la situació dels blocs i del retul que cadascü portava al peu. A l'ensems es va tallar un petit bloc amb l'objecte de donar-li després forma cübica i pulir-lo a fin de constituir una collecció general a l'interior del Museu. També es recolliren fragments per a ingressar-los a la collecció general ordinària. A aquestes circumstàncies de talla i conservació fan referència les indicacions de l'adjunta lista i del corresponent plànol, puix no tots els blocs arribaren a esser formatitzats i pulits. Hi havia a] Departament ci recull dels documents que donaven in filiació de cada bloc. El Sr. Secretari-Director de la Juntaque prenguè possesió a l'abril de 1930, recabà l'entrega d'aquestos documents, que li fou feta, els quals no han siguts retornats al Departament. I és per aixó que el Conservador que sotscriu no pot al present donar més referències que les que es dedueixen dels retuls que portaven els blocs als socols."

Hay, en efecto, factura de AgustI Clarl, escultor marmolista con despacho y exposición en TapinerIa, 33, y talleres en calle del Oh, 6, fechada en Barcelona el 31 de diciembre de 1929, dirigida al Museo, de importe 2.112,50 ptas por los jornales empleados en sacar muestras en bruto de los bloques (los dIas 6, 11, 18 y 25 de marzo y 1 y 8 de abril), lievarlos en carreta ala Fábrica casa de Josep Soler Miralles, donde fueron cortadas y pulidas (del 15 de abril ailS de julio) y seguidamente devueltas al Museo. Una segunda factura de Clan, con igual fecha, de importe 1.920 ptas, se refiere a los jornales empleados en la fábrica de J. Soler.

ER legajo "Antecedents i DocumentaciO. 1927-1936" (MZB).

Se conservan en el MGB una parte de los pequenos bloques tallados y algunos fragmentos flumerados sin tallar.

30. JCN-A, sesión 23/06/1930, págs. 111-112.

31. Modelo de las cartas que Tomàs Roig, secretario de la Junta, remitió en abril, mayo y junio de 1932 a los antiguos donantes: "Molt Senyor meu: En compliment d'un acord d'aquesta Junta de Ciències Naturals, m'ès grat adreçar-vos la present lletra per tal de demanar-vos, invocant el vostre provat esperit de ciutadania, que volgueu novament collaborar a l'obra de cultura que y e portant a terme aquehla. Es tracta, de

refer la Collecciô Petrogràfica que hi havia al Museu Martorell i que la Dictadura destruI, omplint d'ignominia el norn de Catalunya i de Barcelona. I corn siga que vos figureu entre els donants de les pedres desaparegudes, ès per aixô que, en representaciO de la Junta de Ciències Naturals, he de dir-vos que es veuria ãquesta molt honrada si volguessiu repetir el donatiu, en la forma que millor us sembli. En cas afirmatiu, us prego que m'anticipeu les dades relatives al vostre meritori propOsit.

Esperant la vostra resposta, us saluda molt atentament."

ER legajos "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

32. Oficio de la Comissió de Responsabilitats, firmado por su Presidente, con fecha 2 1/10/1922, dirigido al Presidente de la Junta. Incluso en ER legajo "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

33. ER legajo "Antecedents i Documentació. 1927-1936" (MZB).

34. Ver al respecto: L'Opinió (L'analfabetisme de la Dictadura. Es farà la Collecció Petrografica del Museu Martorell. 11 mayo), La noche (Bajo la Repdblica. Rehabilitación de la colección petrográfica del Museo Martorell, 11 de mayo), DIa GráfIco (Del Museo Martorell. Bajo la Repüblica va a reconstruirse la colección petrografica, destruIda por la Dictadura, 12 de mayo), El MatI (Es refarà la collecció petrogràfica del Museu Martorell, 12 de mayo), La Publicitat (Es refarà la collecció petrogràfica del Museu Martorell, 21 de mayo).

35. En 1932 aportaron nuevos bloques: CompanIa de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (mayo), Joan Bosch (mayo), Josep Roig Puñed (junio), Anton Grau Almenara (julio), Narciso Parera (Julio), Sebastià Sibecas (agosto), Josep Maria Vidal de Liobatera (Septiembre 1932, 2 bloques) y la Sociedad Anónima "El Tibidabo, Ferrocarril Funicular del Tibidabo y tranvIa de Valividrera" (septiembre) con 12 pequeflos bloques que no se instalaron.

Otras ofertas de aquel aflo, que no se concretaron por diversas causas, fueron las de: Francesc Budallés (mayo), Ajuntament de Roda de Ter (junio), Joan Roura Colldecarrera (junio) y Antoni Comas (Julio).

En abril de 1933 AgustI Casas i Vinyas ofrece un bloque de granito, que no llegó. La ültima oferta se produjo en enero de 1936, por Josep Sabaté Duaygues, que explotaba cuatro canteras en Cardedeu.

ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB).

36. Se conservan algunos presupuestos y facturas al caso: 1) del Taller de cerrajerIa Silvestre Boada (c/ Puerta Nueva, 7, Barcelona), factura de 261 ptas por los postes y alambradas que protegerIan los bloques, fechada a 04/04/1935; y 2) Fill de Jaume Pujol i Bausis, "Fàbrica de productes ceramics" (cI Tallers, 9, Barcelona), presupuesto fechado el 27/03/1936, de 34 ptas por cada uno de los 16 rótulos de 0,60x0,60 "amb rajoles vernissades", modelo con fondo blanco y tres colores, que la Junta le encargará el 1 de abril.

ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB).

37. En ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB) hay carta de Pere Ricart, "Mármoles-Piedras y Piedra artificial", con domicilio comercial en c/ Ausias March, 62, Barcelona, fechada el 8 de mayo de 1936, conteStación de la que le habIa dirigido Pardillo. Contiene una lista de los propietarios de canteras activas en Catalufla, al menos de las que le eran conocidas, de gran interéS, por la escasa de la documentación que tenemos de esa época. Los propietarios son, respetando la ortografIa: 1. Geroni Besó i fill (Vinaixa). Pedreras a Vinaixa (Lleida). Pedra arenisca.

2. Josep Sabaté (PadrO 2 bis). Pedreras a Cardedeu. Pedra granit.

3. Josep Vila i Gomà (Sant Pau, 20, Barcelona). PedreraS a Vallirana. Pedra caliça.

4. Casa Casellas (Ginesta, 9, 2 , Girona). Pedreras a Girona. Pedra caliça color blau.

5. J. Ortiz Ibañez (Girona, 37, Castellfullit de la Roca). Pedreras a Castellfullit de la Roca. Pedra caliça, arenisca i basalt.

6. Foment Obras i Construccions S.A. (Balmes, 36, Barcelona). Pedreras a Montjuich-pedra arenisca, id a Caldes de Montbuy, id granit.

7. Antoni Cantos (RamOn i Cajal, 3, Tarragona). Pedreras a Tanagona. Pedra caliça fosca.

8. AgustI Casas (Alt Sant Pere, 17, Figueras). Canteras a Cantallops (Figueras). Pedra granit.

9.

10.

11.

12.

13.

Maurice Raud (Corts, 588, Barcelona). Pedreras a Sarreal (Tarragona). Pedra alabastre.

Sala i Cia. (F' Lairet, 186, pral 20). Pedreras a Jorba. Pedra arenisca.

Güell i Estruch (Prat de la Riba, 19). Pedreras a Vilafranca del Panadés. Pedra caliça i pedra tova.

Ramón Cortada (Carreras, 9, Figueras). Pedreras a Figueras. Pedra caliça.

J. Arana (Mendez Niiñez, 6, Tarragona). Pedreras a Tanagona. Pedra caliça groga i pedra caliça fosca.

14. Cooperativa La Constructora (Telf: 33863, Barcelona). Pedreras a Montjuich. Pedra arenisca, pedra Matagats.

15. Pere Ramoneda (Passeig Claris, 33, RubI). Pedreras a RubI. Pedra granit.

16. Josep Sanpera (Castellà, Sabadell). Pedreras a Castellà. Pedra caliça.

17. Joan Pelegri. Pedreras a Alanajal (Figueras). Pedra granit.

18. Manuel Gali (Placa Paraiso, 24, Vich). Pedreras a Folgarolas (Vich). Pedras caliça, arenisca i rosada.

19. Sr. Anglada (Girona). Pedreras a Girona. Pedra caliça color groc.

20. Pau Ayxelà (caner Diputació, Barcelona). Pedreras a Ordal. Pedra caliça.

21. Teodoro Vidal (Sant Joan, 61, Sant Vicens de Castellet). Pedreras a Sant Vicens de Castellet.

Pedra caliça color blau.

22. Miquel Forcadell (Arrabal de San Domingo, Ulldecona). Pedreras a Ulldecona. Pedra caliça color groc avellanat.

23. Filles de Josep Llotser (Mercé, 17, 20, Tortosa, Tarragona). Pedreras a Tortosa. Pedra caliça.

24. Pallàs i Gamandd (Balmes, 9, Barcelona). Pedreras de Sant Bartomeu (Vich). Pedra arenisca.

25. Andreu Prunes (Prat de la Riba, 2, Manresa). Pedreras a Manresa. Pedra arenisca.

26. Juntas Obras del Port de Tarragona. Pedreras a Tarragona. Pedra caliça groga.

27. AgustI Forcadell (Alcalá Zamora, 24, Ulldecona). Pedreras a Ulldecona. Pedra caliça color groc ifis.

38. ER legajo "Donatius en tràmit 1932-1936" (MZB).

39. Carta de LluIs Quadras al Teniente de Alcalde del Ajuntament de Barcelona, fechada en Barcelona el 08/08/1947, copia depositada en el CEC. 40. Centre Excursionista de Catalunya. Memôria de la Secció de Geografia i Geologia. Curso 1947-48/ 1949-50. Presentada a la Junta Directiva del Centre, pp. 2-3.

41. Los contactados fueron: Sibecas, S.A. (Capita Arenas, 11. Sarrià, Barcelona), Piedras y Derivados, S.A. (VIa Laietana, 51 -1", 20. Barcelona), M. Maestre (Via Laietana, 6. Barcelona), Fenan Lorda Roig (Girona, 9, 10. Barcelona), Jaume Rodón. Serradora de Màrmol (Santa Eulàlia, 247. l'Hospitalet de Liobregat), Cementos Garcia (Diputació, 224 entresol. Barcelona), Fomento de Obras y Construcciones, S.A. (Balmes, 36. Barcelona) y su filial Fomento de Piedras y Mrmoles, S.S. (Nuestra Señora del Port, 344. Barcelona), Jaume Franquesa (Rambla dels Estudis, 6. Barcelona), Márnioles y Piedras Tona Passani, S.A. (Roselló 153. Barcelona), Hijo de Fernando Roca (Avda. de José Antonio, 408. Barcelona), Super Gyps Isart, S.A. (Avda. de José Antonio, 579. Barcelona) y Florenci Daura (Jordà, 4. Sarrià, Barcelona).

Sibecas descargó a pie de Museo dos bloque de caliza de Avinyonet, en marzo de 1949; Ferran Lorda entregó tres a su costa, también en marzo de 1949, de feldespato, de cuarzo y de pegmatita, de Llança; Super Gyps Isart descargo otro, de yeso de Campdevànol, en septiembre de 1949, y Piedras y Derivados ofreció uno de caliza de Vailcarca, que fue entregado a finales de diciembre de 1949 o en enero de 1950, probablemente por la misma empresa, dadas las dificultades del Museo para recogerlo. No se recogieron, aunque estaban preparados, uno de granito de las canteras del Remey de Caldes de Montbuy, de Fomento de Obras y Construcciones, listo desde noviembre de 1949; uno de arenisca de MontjuIc, Barcelona, de Fomento de Piedras y Mármoles, ala espera desde octubre de 1948. Además, se anunció la entrega de uno de caliza y otro de arenisca gris, de Sant Bartomeu del Grau (Vic), en abril de 1949, donados por Florenci Daura, que no llegaron, y M. Maestre ofreció en agosto de 1948 uno de arenisca roja, de su cantera, que no se concretó.

42. Carta de Pardillo a Quadras (04-10-1949), depositada en el Arxiu del CEC, copia en el archivo del autor.

APENDICE 1 Inventario de la colección petrológica de grandes bloques del Museo Martorell (1905-1929) El presente inventario consta de 133 entradas, correspondientes a los bloques que formaban la colección. Cada entrada consta de: 1. Leyenda del ejemplar, en catalán, reconstruida subsanando los errores y actualizando en lo posible el nombre cientIfico y la localidad que figuraban en los rótulos originales.

2. Leyenda en castellano: transcripción del inventario firmado por Francesc Pardillo el 4 de mayo de 1932, depositado en el Expediente ER ("Col .lecció Petrografica", MZB, Caja 58).

3. Fecha de entrada del bloque en el Museo, segün consta en el Inventario General del Museo Martorell (MZB, Caja 10), y otros datos relativos al ejemplar, cuando difieren de la lista de Pardillo o la completan, generalmente por referirse a más de un bloque ingresadô en la fecha.

4. Información extralda del Libro de registro "Petrologla, entradas" (PE) del MGB y de las Actas de la Junta (JCN-A), si completa los apartados anteriores.

5. Determinación de la roca por San Miguel de la Cámara (1921), en su caso, y comentarios de este autor acerca de la cantera o de la piedra.

6. Observaciones, donde hemos incluido, cuando ha sido factible, datos de las canteras que hemos podido obtener de la bibliografla del tiltimo tercio del siglo xix, teniendo en cuenta que no existe relación ni estadIstica alguna de las mismas ni la administración las controlaba realmente.

Incluimos finalmente los ejemplares menores recibidos, que no se montaron en el exterior del Museo, y las ofertas que no se materializaron.

1. Calcària gris arcaica. Setcases (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Caliza arcaica-Setcases, Pirineos-Dvo. Mosen Font y Sagué (Pulimentado).

22/05/1908. Adquindos por la Junta de Ciencias Naturales. Bloque caliza gris arcaica, de Set Casas, Pirineos; bloque Pórfido, de Las Rocassas, en Camprodón [N° 611.

Font i Sagué lo adquirió en representación de la Junta.

2. Calcària "griotte". Devonià. Turó del Carmel (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Arnau.

ER: Caliza paleozoica-Monte Carmelo, Gracia-Dvo. D. José Arnau (Sin pulimentar).

06/05/1907.

PE: Caliza griotte.

3. Calcària. Paleozoic. Parc Guell, Vallcarca (Barcelona). Donatiu del Sr. Eusebi GUell i Bacigalupi.

ER: Caliza paleozoica-Valicarca, Pare GUell.-Dvo. Eusebio Guell Bacigalupi (Pulimentado).

18/07/1907.

4. Calcària. Paleozoic. Montgat (Barcelona). Donatiu de la Cia de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante.

ER: Caliza paleozoica-Montgat-Dvo. CIa. FE CC. M.Z.A. (Pulimentado) 23/03/1907. Dvo. Sr. Administrador comisionado de la Compaflia FF.CC. de M.Z.A. Un bloque de caliza paleozoica de las canteras de la C en Mongat.

5. Calcària. Paleozoic. Pedrera Velez, Muntanya Pelada (Barcelona). Donatiu de la Societat "Fomento de Obras y Construcciones, S.A." ER: Caliza paleozoica-Cantera Velez, Montana Pelada, Gracia-Dvo. Soc. Fomento de Obras y Construcciones (Pulimentado).

03/06/1907.

"Un tipo [de rocaj...constituye la caliza de Ia Montafla pelada de Gracia, muy cargada de arcilla y de óxidos de hierro, la cual goza de mucha estima, por parte de los constructores, para obras risticas en parques y jardines, por su aspecto tosco y por sus colores pardo y amarillo, que contrastan con los más vivos de las plantas y las aguas." (Maureta y Thós, 1881: 430.)

6. Calcària metamôrfica (marbre blanc). Gualba (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Rague.

ER: Caliza metamórfica-Gualba, Montseny-Dvo. D. Juan Ragud (Pulimentado).

15/06/1907. Mármol blanco (IGMM y JCN-A 18/06/1907).

"En Campins y en Gualba se beneficia una caliza metamórfica de un hermoso color blanco. La facilidad con que esta roca se subdivide en pequeflos prismas, siguiendo los planos de crucero, la hace muy quebradiza y por tanto inservible para la construcción; tinicamente, merced a su pureza, encuentra dtil empleo en las fábricas de bebidas gaseosas para la producción de ácido carbónico."

(Maureta y Thós, 1881: 430-431.)

7. Calcària metamOrfica (marbre negre). Roses (Girona). Donatiu del Sr. Josep Rahola.

ER: Caliza metamórfica (Mármol negro)-Rosas, Gerona-Dvo. D. José Rahola (Pulimentado).

25/04/1908. Un bloque de caliza metamórfica blanca [N° 8]y otro de id. id. id. negra, de Rosas.

8. Calcària metamôrfica (marbre blanc). Roses (Girona). Donatiu del Sr. Josep Rahola.

ER: Caliza metamórfica (Mármol blanco)-Rosas, Gerona-Dvo. D. José Rahola (Pulimentado).

25/04/1908. Ver N° 7.

9. Calcària negra arcaica. Llança (Girona). Donatiu del Sr. Antoni Verges.

ER: Caliza arcaica-Llansá, Gerona-Dvo. D. Antonio Verges (Pulimentado).

22/05/1908. Caliza negra arcaica.

10. Calcària "griotte". Devonià. Camprodon (Girona). Donatiu del Sr. Albert Surroca.

ER: Caliza griotte-Camprodon, Gerona-Dvo. D. Alberto Surroca (Sin pulimentar).

10/06/1908.

11. Calcària "griotte". Devonià. Can Moner, Camprodon (Girona). Donatiu del Sr. Francesc Montcanut.

ER: Caliza griotte-Can Moner, Camprodón, Gerona-Dvo. D. Francisco Moncanut (Sin pulimentar).

22/05/1908. Francisco Montcanut. Bloque gneis de Ull de Ter (Camprodón) [N° 96]; bloque caliza griotte de Can Moner (Camprodón).

12. Calcària (marbre de Castellar). Castellar del Vallès (Barcelona). Donatiu del Sr. Francesc d'AssIs Darder i Llimona.

ER: Caliza (mármol de Castellar)-Castellar del Vallés (Barcelona)-Dvo. D. Francisco Darder (Pulimentado).

31/05/1907. Mérmol de la llamada "Piedra de Castellar".

13. Calcària amb granats. Gualba (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Ragué.

ER: Caliza con granates-Gualba, Montseny- Dvo. D. Juan Ragué (Sin pulimentar).

26/06/1908. Dos Bloques (corregido a lápiz sobre "Un bloque") mármoi blanco, de Gualba; un id.id. pegmatita, tremolita y serpentina, de id. [N° 681.

JCN-A 30/06/1908 confirma el recibo de solo dos bloques de mármol con tremolita y serpentina donados pot Juan Ragué.

14. Calcaria compacta (marbre). Figueres (Girona). Donatiu del Sr. Pau Ràfols Baltà.

ER: Caliza compacta (marmol)-Figueras, Gerona-Dvo. D. Pablo Ráfols Baltá (Pulimentado).

02/04/1907.

15. Calcària. Girona. Donatiu del Sr. fill del Sr. Narcis Parera.

ER: Caliza-Gerona-Dvo. Sr. Hijo de D. Narciso Parera (Pulimentado).

22/05/1909.

16. Calcària. Els Monjos (Barcelona). Donatiu dels Sres. fills d'Antoni Freixa.

ER: Caliza-Monjos, Barcelona-Dvo. Sres. Hijos de D. Arturo Freixa (Pulimentado).

18/04/1907. Dvo. Sres. Hijos de D. Antonio Freixa. Dos bloques de marga, procedentes de "Los Monjos". Ratificado Hijos de Antonio Freixa en JCN-A 29/04/1907.

PE: Marga (cemento) de La Vail, Monjos (Barcelona).

En JCN-A 17/09/1907 se comunica la destrucción de uno de los dos bloques, "pot efecto de su natural disgregaciOn." El otto, "cemento", permaneció instaiado.

17. Calcària (marbre vetejat). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).

Donatiu de la Sra. Engràcia Roure.

ER: Caliza (mármoi de color veteado)-Triásico superior-Corbera de Llobregat, Barcelona-Dvo. D' Engràcia Roure, Vda. Rifá (Sin pulimentar).

09/12/1909. Dvo. D Engràcia Route, vda de José Rifá. Cuatro bloques caliza, en parte pulimentados, de Corbera del Llobregat. [N°s 17, 18, 19 y 20].

PE (30/09/1930): los cuatro del Triásico superior.

18. Calcària (marbre jaspejat). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).

Donatiu de la Sra. Engracia Roure.

ER: Caliza (mOrmol de color jaspeado)-Triásico superior-Corbera de Llobregat, Barcelona-Dvo. D Engràcia Roure, Vda. Rifá (Pulimentado).

09/12/1909. Ver N° 17.

19. Calcària (marbre de color). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).

Donatiu de la Sra. Engràcia Roure.

ER: Caliza (mármol de color)-Trias superior-Corbera de Llobregat, Barcelona-Dvo. D Engràcia Route, Vda. Rifá (Pulimentado).

09/12/1909. Ver N° 17.

20. Calcària (marbre jaspejat). Triàsic Superior. Corbera de Llobregat (Barcelona).

Donatiu de la Sra. Engràcia Roure.

ER: Caliza (mármol de color jaspeado)-Trias superior-Corbera de Liobregat, Barcelona-Dvo. D Engràcia Roure, Vda. Rifá (Pulimentado).

09/12/1909. Vet N° 17.

21. Calcària espàtica ("sal de ilop"). Corbera de Llobregat (Barcelona). Adquirit per la Junta Municipal de Cièncias Naturals.

ER: Espato calizo "sal de llop"-Corbera de Liobregat, Barcelona-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales (Pulimentado).

20/08/1908. Alabastro oriental.

JCN-A 24/08/1908 comunica su ingreso: "Bloque grandes cristales de calcita, procedente de Corbera."

La compra del bloque, su arranque y transporte, a cargo éstos del industrial Joan Pascual, representó ala Junta un gasto de 51 ptas.

22. Calcària roja. Montblanc (Tarragona). Donatiu del Sr. Enric Carreras ER: Caliza-Montblanch, Tarragona-Dvo. D. Enrique Carreras (Pulimentado).

29/09/1908. Caliza roja.

23. Gres de gra fi. Eocè. Roda de Ter (Barcelona). Donatiu de 1'Ajuntament de Roda de Ter (Barcelona) ER: Gres nummulItica-Roda de Vich, Barcelona-Dvo. del Ayuntamiento de Roda (Pulimentado).

20/04/1909. Gres de grano fino (Pulimentado).

JCN-A 22/05/1909 notifica la ilegada de "varios bloques del Ayuntamiento de Roda de Vich" [N°s 23 y 40].

24. Guix. Vallirana (Barcelona). Donatiu del Sr. Leon de Buen.

ER: Yeso-Vallirana, Barcelona-Dvo. de D. Leon de Buen (Pulimentado).

17/04/1909. Dos bloques yeso, de Vallirana [N°s 24 y 25].

"La cal y el yeso que se extraen de las canteras de Vallirana son muy apreciados en Barcelona, al igual que las muelas de afilar que se fabrican con las areniscas de grano fino." (Maureta y Thós, 1881: 266.)

"Los yesos del trias son objeto de una activa explotación en Vallirana..." (Maureta y Thós, 1881: 431.)

25. Guix. Vallirana (Barcelona). Donatiu del Sr. Leon de Buen.

ER: Yeso-Vallirana, Barcelona-Dvo. de D. Leon de Buen (Pulimentado).

17/04/1909. Ver N° 24.

26. Marga (ciment). Triàsic. Vallirana (Barcelona). Donatiu del Sr. Frederic Garcia.

ER: Marga (cemento)-Vallirana, Barcelona-Dvo. D. Federico Garcia (Sin pulimentar).

07/04/1909. Ver N° 65.

JCN-A 27/04/1909 comunica su ingreso, en substitución de otro, donado en 1907 y destruido en 1908.

30/03/1907. Dvo. Sr. Garcia, propietario de la fábrica "Materiales Garcia", sita en Vallirana. Dos bloques: Cemento, de Vallirana; Diabasa, de CervellO [N° 65].

En JCN-A 24/02/1908 consta la baja de este bloque de marga "triásica, por haberse fraccionado a causa de la acciOn del tiempo".

27. Marga. Oligoce. Tàrrega (Lleida). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Marga ohgocénica-Tárrega, Lérida-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales (Pulimentado).

07/04/1909. Dos bloques roca sedimentaria, Oligoceno de Tárrega [N°s 27 y 28].

La cantera "Fàbregues", inmedita al pueblo de El Talladell, Tàrrega, tenia una potencia media de 6 a 7 m. Las molasas servian de base a un banco calizo margoso que suministraba flora y fauna fOsiles. Fue descubierta por Francesc Clua hacia 1885.

28. Marga. Oligoce. Tàrrega (Lleida). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Marga oligocénica-Tárrega, Lérida-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales (Pulimentado).

07/04/1909.

29. Calcària amb Scutella lusitanica. Miocè. Sant SadumI d'Anoia (Barcelona).

Donatiu del Sr. Miquel Madorell.

ER: Caliza basta de Scutella lusitanica-Mioceno-San SadurnI de Noya, Barcelona-Dvo.D. Miguel Madorel (Pulimentado).

26/10/1910. Bloque con Scutella, del Mioceno de S. SadurnI de Noya.

Segén JCN-A 07/10/1910 el donante ofreció tres bloques de caliza miocena cuyo transporte fue costeado por la Junta, de la que era Vocal. La factura, presentada por Pedro Raventós, importó 48,70 pesetas. Aunque se transportaron tres, solo se instalaron dos, segdn consta en JCN-A 02/12/1910.

30. Calcaria amb crinoIdeus. Devonià. Santa Creu d' Olorda (Barcelona). Donatiu del Sr. Enric Font del Sol. ER: Caliza con crinoides-Devónico-Santa Cruz de Olorde, Barcelona-Dvo. D. Enrique Font del Sol (Pulimentado).

10/06/1910.

JCN-A 28/06/1913: Enrique Font del Sol, vecino de Barcelona.

En 01/07/1913 la AlcaldIa ordena su instalaciOn (OC-E).

31. Calcària (marbre brocatell "pinyol"). Tortosa (Tarragona). Donatiu de les Sres. filles de J. Llatze Maijó.

ER: Caliza (mármol brocatell "pinyol")-Tortosa, Tarragona-Dvo. de hijas de J. Llatse MaijO (Sin pulimentar).

30/03/1907. Dvo. Sras. Hijas de Llatze, de Tortosa. Tres bloques de las canteras que dichas Sras. poseen en aquella localidad: Mármol amarillo ó claro [N° 51]; Mármol brocatel for amarilla [N° 521; Mármol brocatel liamado "piflon" [N° 31].

El apellido Llatze está confirmado en PE y en el JCN-A 29/04/1907.

32. Molassa. Oligoce. Vinaixa (Lleida). Donatiu del Sr. Joan Senet.

ER: Molasa. Oligoceno-Vinaixa, Lérida-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).

Abril de 1909. Gres de Vinaixa.

33. Molassa. Oligoce. L'Espluga de FrancolI (Tarragona). Donatiu del Sr. Josep Reig.

ER: Molasa-Oligoceno-Prades, Tarragona-Dvo. D. José Reig (Sin pulimentar).

15/10/1909. Bloque molasa, de la montana de Prades (Espluga de FrancolI).

34. Gres roig. Oligocè. Manresa (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Guitart.

ER: Gres roja oligocénica-Manresa, Barcelona-Dvo. Mosen José Guitart (Pulimentado).

08/07/1909.

35. Calcària nodulosa. Eocè. Masarac (Girona). Donatiu del Sr. LluIs Maria Vidal i Carreras.

ER: Caliza con nOdulos-NummulItico-Masarach, Gerona-Dvo. Ilmo. Sr. D. Luis Mariano Vidal (Sin pulimentar).

27/01/1912.

36. Gres foliat de gra fi. Triàsic Inferior. Puiggraciós, sobre Bigues (Barcelona).

Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals ER: Gres hojosa de grano fino-Trias inferior-Puigllunell sobre Bigas, Barcelona-Adquirido por la

Junta de Ciencias Naturales (Bloque suprimido) 05/11/1909. Adquiridos por la Junta. Bloque Gres triásica con plantas fósiles; Id. Id. Id. Id. azulado, todos de Puiggraciós sobre Bigas (Puigilunell) [N°s 36, 37 y 38].

El bloque Se desmoronó en el Museo al tallarlo.

Id. gris; Id.

37. Gres amb vegetals. Triàsic Inferior. Puiggracios, sobre Bigues (Barcelona).

Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals ER: Gres con vegetales fósiles-Tiras inferior-Puigliunell sobre Bigas, Barcelona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).

05/11/1909. Ver N° 36.

38. Gres de gra gruixut. Fragment de falla. Triàsic Inferior. Puiggraciós, sobre Bigues (Barcelona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals ER: Gres de grano grueso-Fragmento de lado de una falla-Trias inferior-Puigliunell sobre Bigas, Barcelona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).

05/11/1909. Ver N° 36.

39. Gres de gra gruixut. Eocè. Santa Magdalena, Roda de Ter (Barcelona). Donatiu dels Srs. Baurier.

ER: Gres nummulItica-Sta. Magdalena de Roda-Dvo. de los Sres. Bourrier (Pulimentado).

20/04/1909. Dvo. M. Baurier. Bloque Gres gris clara, de grano grueso, de Sta Magdalena de Roda de Vich.

JCN-A 27/04/1909 confirma el apellido Baurier.

40. Conglomerat poligenic de gra fi. Eocè. Roda de Ter (Barcelona). Donatiu de 1'Ajuntament de Roda de Ter. ER: Pudinga poligénica de grano pequeflo-NummulItico-Roda de Vich (Barcelona)-Dvo. del Ayuntamiento de Roda (Pulimentado) JCN-A 22/05/1909. Varios bloques del Ayuntamiento de Roda de Vich [N°s 23 y 40].

41. Gres blanc. Eocè. Manresa (Barcelona). Donatiu dels germans Srs. Andreu.

ER: Gres nummulItica blanca-Manresa-Dvo. Sres. Andreu Hermanos (Pulimentado).

08/07/1909. Dvo. Sres. Andreu, hermanos. Bloque Gres nummuiltica azulada [N° 43]; Id. Id. Id. blanca [N° 41], ambos de Manresa.

42. Gres. Eocè. Manresa (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Guitart.

ER: Gres nummulItica-Manresa-Dvo. D. Juan Guitart (Pulimentado).

17/04/1909.

43. Gres blanc. Eocè. Manresa (Barcelona). Donatiu dels germans Srs. Andreu.

ER: Gres nummulItica azulada-Manresa-Dvo. Sres. Andreu hermanos (Sin pulimentar).

08/07/1909. Ver N° 41.

44. Calcària. Masllorenc (Tarragona). Donatiu del Sr. Felix Cusiné.

ER: Caliza-Masllorenç-Dvo. D. Felix Cusind (Sin pulimentar).

12/05/1908. Dvo.Sr. Felix Cusiné (c/ de Misserrofet, Vilafranca). Bloque de molasa, de Sta. Oliva, Vendrell [N° 113]; Id. caliza compacta, del puig Pervera [sic] Masllorenç, Vendrell [44].

JCN-A 25/05/1908: dos bloques: molasa y caliza compacta, de Vendrell, donados por D. José Cusind.

45. Calcària amb nummulits. Eocè. Girona. Donatiu del Sr. Ignasi Pruneda.

ER: Caliza con nummulites-Gerona-Dvo. D. Ignacio Pruneda (Sin pulimentar)

25/04/1908. Dvo. Sr. Ignacio Pruneda (Carmen, 65. Gerona). Dos bloques caliza nummulItica, de Gerona [N°s 45 y 461.

JCN-A 27/04/1908: donados por JoaquIn Pruneda.

46. Calcària amb nummulits. Eocè. Girona. Donatiu delSr. Ignasi Pruneda.

ER: Caliza con nummulites-Gerona-Dvo. D. Ignacio Pruneda (Pulimentado).

25/04/1908. Ver N° 45.

47. Calcària compacta (marbre). Picamoixons, Valls (Tarragona). Donatiu del Sr. Joan Serret.

ER: Caliza compacta (mármol)-Picamoixons, Tarragona-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).

04/06/1907. Dvo. Sr. Juan Serret. Dos bloques caliza compacta, de Picamoixons, Tarragona [N°s 47 y481.

48. Calcària compacta (marbre). Picamoixons, Valls (Tarragona). Donatiu del Sr. Joan Serret.

ER: Caliza compacta (mármol)-Picamoixons, Tarragona-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).

04/06/1907. Ver N° 47.

49. Calcària compacta (marbre). Figueres (Girona). Donatiu del Sr. N. Sibecas.

ER: Caliza compacta (Marmol)-Figueras, Gerona-Dvo. D. N. Sibecas (Sin pulimentar).

10/04/1907.

50. Calcària. Cretaci. Garraf (Barcelona). Donatiu del Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.

ER: Caliza-Garraf, Barcelona-Dvo. D. Eusebio Guell Bacigalupi (Pulimentado).

13/07/1907. Caliza cretácica. Garraf.

PE: Espato calizo (en el cretáceo), Garraf.

51. Calcària compacta (marbre groc). Tortosa (Tarragona). Donatiu de les Sres. filles de J. Llatze Maijó.

ER: Caliza compacta (marmol amarillo)-Tortosa-Dvo. Sras. hijas de J. Liatse Maijó (Pulimentado).

30/03/1907. Ver N° 31.

52. Calcària (marbre brocatell, "for groga"). Tortosa (Tarragona). Donatiu de les Sres. filles de J. Llatze Maijó Caliza (Mármol brocatel, for amarilla)-Tortosa-Dvo. hijas de D. J. Liatsé Maijó (Pulimentado).

30/03/1907. Ver N° 31.

53. Lamprôfid. Llanars (Girona). Donatiu del Sr. Josep Masliovet.

ER: Pórfido-Llanás, Camprodón-Dvo. D. José Masliovet (Pulimentado).

22/05/1908. Dvo. Sr. José Masilovet. Bloque Pórfido, de Llinás en Camprodón.

PE (01/02/1919): Dvo. Sr. José Más Liovet. Kersantita (Lamprófido). Llanás, Camprodón (Gerona).

JCN-A 25/05/1908. "..otro [bloque] porfido, de Camprodon, por Alberto Surroca [N° 54]; y otro de porfido, tambien de Camprodón, por D. José Masliovet [N° 53].

Lamprófido (Kersantita?) de Llanas (Camprodón). "...no procede de cantera, sino que se encontró en el rio." (San Miguel, 1921: 47-49).

Algunos documentos lo confunden con el N° 54.

54. Pôrfir granItic. Llanars (Girona). Donatiu del Sr. Albert Surroca.

ER: Pórfido-Llanás, Camprodón, Gerona-Dvo. D. Alberto Surroca (Sin pulimentar).

22/05/1908.

IGMM y PE confirman la identidad del donante, Sr. Surroca. Ver N° 53.

POifido granItico de Llanas (Camprodón). "No procede de cantera; se encontró suelto en un camino." (San Miguel, 1921: 28-29).

55. POrfir quarcIfer. Blanes (Girona). Donatiu dels Srs. Rossend Tosas I Cia. ER: Pórfido-Blanes, Gerona-Dvo Sres. Rosendo Tosas y CIa (Pulimentado).

12/05/1908. Dvo. Sres. Tossas y CIa. Dos bloques Pórfido, de Blanes [N° 551.

PE: Sres. Tosas y Cia. Pórfido cuarcIfero [N° 55], POrfido eurItico. Ambos de Blanes.

JCN-A 25/05/1908 lo atribuye a los Sres. Tossas y Ca. y lo notificajunto con un bloque de "granulito" de igual localidad y donante, que corresponde al registro N° 1096, Pórfido eurItico, que al parecer no llegó a instalarse.

Pórfido cuarc(fero (aplitico) de Blanes. Donado por Tosas y CIa. "No poseemos datos sobre la explotación y utilidad de esta roca, ni creemos que se haya utilizado en construcciones importantes." (San Miguel, 1921: 33)

56. Pôrfir quarcIfer-granofid. El Tibidabo (Coilserola), Barcelona. Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Pórfido-Tibidabo-Dvo. de Ia Sociedad Anónima "El Tibidabo" (Sin pulimentar).

17/03/1908. Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales. Un bloque de Pórfido de la quinta del Sr. Arnds al pie del Tibidabo.

JCN-A 30/03/1908 confirma que fue adquirido por la Junta.

Pórfido cuarcifero-granófido del Tibidabo. "...la cantera, situada al pie de la finca del Sr. Arnds, no se explota actualmente; se ha explotado para servicio de la Sociedad [Anónima El Tibidabo]; es piedra de mediana calidad y desde luego no sirve para adoquines ni para edificaciones en Ia ciudad."

(San Miguel, 1921: 29).

57. POrfir quarcIfer. Palafrugell (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Pórfido con zonas de alteración-Palafrugell, Gerona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).

12/05/1908. Adquiridos por la Junta de C.N. Dos bloques Pórfido, de Palafrugell [N°s 57 y 58].

PE: Pórfido cuarcIfero. Un ejemplar.

JCN-A 25/05/1908 notifica la intervención de D. Llorenç Tomàs, delegado de la Junta, en el trato.

Pórfido cuarc(fero (aplItico) de Palafrugell. "Procede del Cabo de San Sebastian (...). Desconocemos la aplicación de esta roca y si se ha o no explotado; si hay cantidad y salen buenos bloques, podrIa emplearse en construcción, pero su color [rosa] y estado [muy alterado] no la hacen muy a propósito y solo a falta de otra puede escogerse para edificar." (San Miguel, 1921: 32-33).

58. POrfir quarcIfer. Palafrugell (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Pórfido-Palafrugell, Gerona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Pulimentado).

12/05/1908. Ver N° 57.

59. Pôrfir sienItic. Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Donatiu del Sr. Ferran de Sagarra.

ER: Pórfido-Sta. Coloma de Gramanet-Dvo. D. Fernando de Sagarra (Pulimentado).

18/03/1908.

PE: Pórfido sienItico.

Pórfldo sienItico de Santa Coloma de Gramanet. "La cantera no se explota; estd situada a unos dos kilómetros de la carretera de Santa Coloma de Gramanet a Montcada; es piedra de mediana calidad, y no creemos que sea explotable, sobre todo abundando piedras, como los granitos, Gress, molasas y calizas, mucho mejo-res para construcción." (San Miguel, 1921: 37-38).

60. POrfir sienItic. Martorell (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Salvany.

ER: Pórfido-Martorell, Barcelona-Dvo. José Salvany (Sin pulimentar).

08/04/1908. Adquiridos por la Junta de Ciencias Naturales. Un bloque de Pórfido, de Martorell [N° 60]; un bloque de pudinga triásica, de CastellvI (id.) [N° 124]; un bloque id. oligocénica, de Martorell.

JCN-A 27/04/1908 confirma que los bloques adquiridos par la Junta, via Ponencia de GeologIa, todos de Martorell, fueron: uno de Pórlido [60]; dos de pudinga thásica [N°s 124 y 125], que en el la leyenda de su pedestal figuraban coma de CastellvI de Rosanes, localidad a escasa distancia de Martorell, donde debIa de estar la cantera, y un cuarto bloque, de aglomerado oligoceno, que no llegó a montarse y que JCN-A 25/05/1908 comunica haber sido dado de baja por disgregación.

PE (01/02/1919): Pórfido sienItico.

Pórfido sienitico de Martorell. "No sabemos si existe cantera, ni si se ha explotado o no; la roca no debe ser mala; su trabajo no será muy costoso y quizá adquiera buen pulimento en bloques mas frescos que el que nosotros conocemos." (San Miguel, 1921: 39-40).

San Miguel consultó con Domingo de Orueta si la roca era traquitica a andesItica.

61. Melàfid porfIdic. Les Rocasses, Camprodon (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Pórfido-Las Rocasas, Camprodón-Dvo. Mosen Font y Sagué (Sin pulimentar).

22/05/1908. Adquirido par la Junta. Ver N° 1.

PE (01/02/1919): Meláfido.

MeláJ-ldo? de las Rocassas (Camprodón). "No se ha explotado, y es piedra muy mala, par lo menos la nuestra que nosotros conocemos." (San Miguel, 1921: 5 1-52). Lo determina como meldfido porftdico, tipo navita.

62. Pôrfir quarcIfer. Betlem, El Tibidabo (Coliserola), Barcelona. Donatiu del Sr. Norbert Font i Sagué.

ER: Pórfido-Betlem, Tibidabo-Dvo. Mosén Font y Sagud (Sin pulimentar).

09/07/1907. Dvo. Sr. Norberto Font y Sagué: Dos bloques Pórfido, de Beldn (Tibidabo) [N°s 62 y 63].

PE (09/07/1907): Pórfido cuarcIfero-granófido-Betlen-Tibidabo (Barcelona) [N° 62]; Pórfido sieni tico-Betlen-Tibidabo (Barcelona) [N° 63].

Pórfldo cuarcifero de Bethlem (Tibidabo). "Este Pórfido y el que describimos de la misma localidad son piedras poco recomendables en construcción, no solo por estar muy alteradas, sino también par su fácil clisyunción irregular, que ya se marca en las canteras par un sistema complicado de diaclasas; puede, sin embargo, utilizarse para cercas, edificaciones sencillas y sabre todo grava de carreteras." (San Miguel, 1921: 30-3 1).

63. POrfir quarcIfer. Betlem, El Tibidabo (Coilserola), Barcelona. Donatiu del Sr. Norbert Font i Sagué.

ER: Pórfido-Bethlem, Tibidabo-Dvo. Mosén Font y Sagué (Sin pulimentar).

09/07/1907. Ver N° 62.

Pórfldo cuarcIfero de Betlem (Tibidabo). "No tenemos datos sobre su explotación; hemos vista alguna cantera abandonada de esta roca en el Tibidabo; la roca es mala para construcciOn, par estar alterada y par aparecer atravesada par multitud de diaclasas." (San Miguel, 1921: 3 1-32).

64. Traquita. Vilacolum (Girona). Donatiu del Sr. Norbert Font i Sagué.

ER: Traquita-Vilacolum, Ampurdán-Dvo. Mosen Font y Sagué (Sin pulimentar).

14/05/1907. Andesita anfibOlica, de Vilacolum, Ampurdán.

El descubrimiento de rocas volcánicas en Vilacolum se debe a Font i Sagué (1907). La cantera formaba conjunto can otras cuatra a cinco menos conocidas. Situada inmediatamente al aeste de Vilacolum, "tiene una planta de dimension eliptica con el eje mayor orientado aproximadamente en dirección N-S, y una profundidad maxima de unas pocos metros. Aunque la mayor parte del fonda

de la cantera está cubierto por fango y escombros (en tiempos recientes fue utilizada como vertedero), esporádicamente se puede reconocer en él asomos de la roca volcanica. Las relaciones entre las rocas de textura traquItica y los sedimentos pliocenos suprayacentes pueden ser bien observados en el frente oriental de la cantera." (Gimeno, 1995: 215-216.)

Determinaciones 1. Andesita anflbólica con sanidina (Font y Sagué, 1907). Consultó con los profesores Calderón y Navarro, quienes confirmaron su determinación.

2. Traquita. "Esta roca, o mejor dicho un ejemplar de la misma localidad [N° 64], ha sido descrita como 'Andesita anfibólica' por el malogrado naturalista D. Norberto Font y Sagué (...) Cerca del pueblo existe una cantera explotada irregularmente para construcciones del pals; es de trabajo fácil, pero poco resistente." (San Miguel, 1921: 49-50). San Miguel consultó con Domingo de Orueta.

El ejemplar donado por Font en 1907, no fue, pues, el estudiado por San Miguel, aunque ambos procedian de la misma cantera. Font i Sagué habla regalado un segundo bloque (IGMM: 10/06/1908, bloque de andesita anfibólica de Vilacoltim confirmado en JCN-A 30/06/1908), ci estudiado por San Miguel, que no fue montado, pues la roca "ya está muy alterada y aun se altera más en cuanto se deja a la intemperie" (San Miguel, 1921: 50).

3. Traquita sódica (San Miguel, 1936).

4. Traquita potásica. "Las rocas traqulticas de Vilacolum son evidencias de un proceso de cristalización fraccionada de un magma potásico, análogo al descrito más extensamente en el Macizo Central frances (...) o en el atolón pacifico de Mururoa (Gimeno, 1995: 219).

65. Diabasa. Cervelló (Barcelona). Donatiu del Sr. Federico GarcIa. ER: Diabasa-Cervelló (Barcelona)-Dvo. D. Federico GarcIa (Sin pulimentar).

30/03/1907. Dvo. Sr. GarcIa, propietario de la fábrica "Materiales Garcia", sita en Vallirana. Dos bloques: Cemento, de Vallirana [N° 26]; Diabasa, de Cervelló [N° 65].

Diabasa de Cervelló. "La cantera está muy cerca del pueblo, en la riera, pero no ha debido explotarse ni se explota; si saliera la roca menos alterada que la muestra observada por nosotros y en cantidad suficiente, serla tan buena piedra como el basalto, pero por desgracia las diabasas del Llobregat están muy alteradas y entonces son blandas para usarlas en forma de adoquines." (San Miguel, 1921: 52-53).

66. Amfibolita. Bellesguard, Coliserola, Barcelona. Donatiu del germans Sres.

Figueras.

ER: Anfibolita-Bellesguart, Tibidabo-Dvo. Sres. Figueras hermanos (Sin pulimentar). 09/07/1907.

67. Aplita diorItica. Els Horts del Sr. Mas, Sant Andreu de Liavaneres (Barcelona).

Adquirit per Ia Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Diorita-San Andrds de Liavaneras, Barcelona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).

29/09/1908. Adquiridos por la Junta. Bloque de protogina, pedrera den Lluis, S. Andrés de Llavaneras [1021; Bloque de diorita, Horts den Mas, S. Andrés de Llavaneras [67]; Bloque de pegmatita, can Lloreda, S. Andrés de Llavaneras [100].

PE: Diorita aplitica.

Aplita dioritica de San Andrés de Liavaneras. "Procede dels Horts del Sr. Mas (...). Desconocemos si Se ha explotado o explota en la actualidad, ni en qué condiciones ahora; es de suponer que formará un dique mas o menos espeso a través del granito. La piedra no es mala, y de haber cantidad y salir buenos bloques podrla uti]izarse en construcción y para adoquinado; rocas análogas se explotan actualmente en Llavaneras para grava de carreteras y construcciones del pueblo." (San Miguel, 1921:44-46).

68. Pegmatita amb tremolita i serpentina. Gualba (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Ragué.

ER: Pegmatita con tremolita y serpentina- Gualba, Montseny-Dvo. D. Juan Ragué (Sin pulimentar).

26/06/1908. Ver N° 13.

69. Quars blanc ("pedra foguera"). Colera (Girona). Donatiu del Sr. Francesc de Budallés.

ER: Cuarzo blanco "pedra foguera"-Culera (Gerona)-Dvo. D. Francisco de Budallés (Sin pulimentar).

08/04/1908. Dvo. Sr. F. Budallés. Dos bloques cuarzo, de Culera (Gerona) [N°s 69 y 70].

En mayo de 1932, F. Budallés era dueño del "Laboratorio QuIniico Farmacéutico Budallds", radicado en Port-Bou.

70. Quars gris ("pedra foguera"). Colera (Girona). Donatiu del Sr. Francesc de Budallés.

ER: Cuarzo gris "pedra foguera"-Culera (Gerona)-Dvo. D. Francisco de Budallés (Bloque suprimido).

08/04/1908. Ver N° 69.

El bloque se desmoronó en el Museo al intentar tallarlo.

71. Quars amb pirita. Colera (Girona). Donatiu de la Societat "Miquel i Widmer".

ER: Pirita de hierro en cuarzo-Mina 5, Culera, Gerona-Dvo. de la Sociedad Miquel y Widmer (Suprimido por descomposición).

20/05/1908. Dvo. de la Sociedad en Comandita "Miguel y Widmer". Bloque con pirita de hierro, de la mina 5, Culera.

"En el extremo Este de la provincia se pueden citar dos puntos donde la pirita constituye filones: en término de San Miguel de Culera yace entre pizarras paleozóicas, y ha sido cortada por un pozo que hoy está inundado." (Vidal, 1886: 141)

72. Bomba volcànica. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu del Sr. Miquel Bosch i Mir. ER: Bomba volcánica (cuaternario)-San FelIu de Pallarols, Gerona-Dvo. Miguel Bosch y Mir (Ejemplar expuesto vestIbulo Museo Martorell).

Sin fecha de adquisición, pudo Ilegar con el N° 73.

Miquel Bosch i Mir, aficionado a las ciencias naturales, habIa formado una pequefia colección de unas rocas, fósiles y productos volcánicos, todo del area de Sant Feliu de Pallerols. Este ejemplar lo regaló al Museo tras la visita que le hizo Norbert Font i Sagué.

73. Lava basàltica. Pleistocè. Sant Feliu de Pallerols (Girona). Donatiu del Sr. Miquel Bosch i Mir. ER: Lava basáltica (cuaternario)-San FelIu de Pallarols, Gerona-Dvo. Miguel Bosch y Mir (Ejemplar expuesto vestIbulo Museo Martorell).

15/09/1909.

74. Basalt prismatic. Pleistocè. Amer (Girona). Donatiu dels Srs. Miró, Trepat i Cia. ER: Basalto prismático (cuaternario)-Amer, Gerona-Dvo. Sres. Miró, Trepat y CIa (Ejemplar expuesto entrada Museo Martorell).

28/11/1905. Los bloques fueron instalados en el Museo tras la clausura de la Exposición de MinerIa y trabajos hidráulicos de Catalufla y Baleares, celebrada en Barcelona (1904-05), donde los Sres. Miró, Trepat i Cia, con intereses en el ramo de la construcción, los hablan exhibido. Fueron dados de alta en 1907.

29/11/1907. Dvo. Sres. Miró, Trepat y CIa. 12 prismas basalto de Amer, uno de ellos de 3,15 m altura. La cifra está corroborada en "Llegats i Donacions 1922".

De los doce prismas recibidos, tres, expuestos hoy en el exterior del Museo, se instalaron en el yestlbulo y nueve en el atrio: cuatro de éstos, incluido el mayor de todos, adosados a la pared derecha y cinco a la pared izquierda.

Basalto prismático de Amer "Los Sres. Miró Trepat y C regalaron 12 columnas de este basalto ala Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, una de ellas de 3,15 metros, el 28 de noviembre de 1905.

Se explota con gran actividad para la obtención de adoquines, con excelentes resultados." (San Miguel, 1921: 50-51).

75. Calcària "griotte" ("marbre de Isôvol"). Isôvol (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Caliza griotte-Devónico-Isóbol, Gerona-Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales (Pulimentado).

Adquirido entre 1916 y 1932.

"Despues de 1916 ingresaron dos bloques que se compraron al marmolista Sr. Reig, de marmol griotte de Camprodon o de Isobol". (ER, legajo "Antecedets i Documentació. 1927-1936"). El segundo, correspondiente al N° 133, se eliminó por "duplicado".

"En la region pirenáica de la provincia, en los términos de Isobol. Ribas, Caralps, Camprodón, Surroca, Ogassa y algunos otros puntos, existe una caliza filadIfera, formada de niicleos clacáreos cimentados por una materia filadIfera, cuya edad geológica ha sido muy discutida, admitiéndose sin embargo, como devoniana, hasta que recientemente M. Charles Barrois ha demostrado que los caracteres paleontológicos la refieren mejor a la dpoca carbonIfera. Dichos niicleos son muchas veces cefalópodos, cuyas secciones se dibujan bien en las caras pulimentadas de los sillares, y la diferencia de tonos que hay enire ellos y la pasta que los envuelve produce un bello aspecto. Domina en esta roca el color rojo en los glObulos, y el gris ó el gris-verdoso en el cemento." (Vidal, 1886: 116).

Las muestras de IsOvol, mOrmol amigdalino o griotte, presentadas en la Exposición de mármoles celebrada en Barcelna en 1883 obtuvieron diploma de honor. La piedra era muy empleada en Barcelona, a pesar de las dificultades que entonces suponla su acarreo desde las canteras.

76. Pissarra gris. El Bruc (Barcelona). Donatiu del Sr. Amadeu Batlle.

ER: Pizarra gris-Dvo. D. Amadeo Batlle (Sin pulimentar).

28/04/1909. Dvo. Sr. Amadeo Batile. Dos bloques pizarra (uno gris y otro satinado) de Bruch [N°s 76 y 77].

PE (02/05/1909): Micacita-Roca "Griera"-El Bruch (Barcelona).

77. Pissarra satinada. El Bruc (Barcelona). Donatiu del Sr. Amadeu Bãtlle.

ER: Pizarra satinada-Bruch-Dvo. D. Amadeo Batile (Sin pulimentar).

28/04/1909. Ver N° 76.

78. Pissarra amb quiastolita. Liagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep Vidal de Llobatera.

ER: Pizarra con quiastolita-Llagostera- Dvo. D. José Vidal de Llobatera (Sin pulimentar).

13/03/1909. Dvo. Sr. José de Vidal de Llobatera. Dos bloques de rocas eruptivas, de Llagostera (a lápiz: "uno de ellos es pizarra con diastolita") [N°s 78 y 83].

79. Guix. Banyoles (Girona). Donatiu del Sr. Vicent Sague.

ER: Un bloque sin leyenda (Suprimido).

03/06/1908. Dvo. Sr. Vicente SaguO. Bloque yeso, de Bañolas.

Los Onicos bloques montados que no figuran en la lista del IGMM son este de yeso de Banyoles y otro de caliza. Cubren las dos tinicas vacantes de la colecciOn de grandes.bloques y pueden adscribirse a ellas.

80. Ofita. Triàsic. Mas de Sant Andreu, Sopeira (Osca). Adquirit per la Junta Municipal de de Ciències Naturals.

ER: Ofita, trIas bajo una dislocaciOn del cretácico-Mas de San Andreu, Valle del Ribagorza, Lenda-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).

26/10/1910.

PE: Ofita alterada-epidotIfera.

El 31 de marzo de 1910 la Junta autorizO a LluIs Maria Vidal a practicar una excursiOn de veinticuatro dIas al Montsec y la comarca de Tremp, para la que se acordó un presupuesto de 500 pesetas. Le acompafló el recolector de GeologIa, Josep Colominas, a quien le fue abonada la citada

cantidad en concepto de los gastos "efectuados para obtener un bloque de ofita y varios fósiles" (Acta 23/08/1911, fol. 7).

Ofita del Mas de San.t Andreu. "De esta hermosa roca no se ha hecho explotación, seguramente por la dificultad y alto precio del transporte; es de gran resistencia y adquiere perfecto pulimento que, unido a su hermoso color verde con tintas amarillas, resulta una roca de adorno, para zócalos, columnitas, mesitas, muebles de lujo, pisapapeles, etc." (San Miguel, 1921: 53-55).

81. POruir felsItic-esferulItic. Cabrera de Mataró (Barcelona). Donatiu del Sr. Pere Bassegoda i Musté.

ER: Pórfido, formación granItica-Cabrera de Mataró, Barcelona-Dvo. D. Pedro Bassegoda y Musté (Sin pulimentar).

15/10/1909. Bloque Pdrfido negro.

PE: Pórfido cuarcIfero-esferulItico.

Pórfido felsitico-esferuiltico de Cabrera de Mataró. "No tenemos datos sobre la cantera y su aprovechamiento; la roca es buena, suceptible de pulimiento, pero de difIcil trabajo por su gran dureza."

(San Miguel, 1921: 34-37).

Un tal Pedro Bassegoda, con domicilio en Consejo de Ciento, 344, figurO como expositor, con adornos de cemento aplicados a la construcción, en la "Manifestación de Productos catalanes" celebrada en Barcelona en 1877.

82. Porfirita augItica (Diabasita). Sant Celoni (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Tarrés.

ER: DioritacuarcIfera, formación granItica-San Celoni, Barcelona-Dvo. D. Ramós [sic] Tarrés (Sin pulimentar).

06/10/1909. Dvo. Sr. José Tarrés. Bloque diabasa?. S. Celoni.

PE: Dvo. Sr. José Tarrés. Porfirita angItica-San Celoni (Barcelona).

JCN-A 23/10/1909: José Terrés.

Porfirita augItica (Dibasita) de San Celoni. "Esta roca fue regalada a la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona por D. José Tones el 5 de octubre de 1909. No tenemos datos sobre la explotación de esta roca, que creemos puede utilizarse para adoquines y para construcción; su trabajo es algo caro, pero adquiere buen pulimiento y es de más duración en los zócalos que los mérmoles, por resistir mejor a los golpes y ala intemperie." (San Miguel, 1921: 55-56).

83. Granit. Llagostera (Girona). Donatiu del Sr. Josep Vidal de Llobatera.

ER: Pegmatita, formación granItica-Llagostera, Gerona-Dvo. D. José Vidal de Llobatera (Sin pulimentar).

13/03/1909. Ver N° 78.

PE: Granito aplItico-Llagostera.

Granito protoginico de Liagostera (Gerona). "No tenemos datos de la cantera; supon[e]mos que esta piedra no habrá sido objeto de explotación, pues ni será abundante, ni se pueden sacar buenos bloques; por otra parte, no podrIa utilizarse más que para grava y construcción de cercas y algunas casas del pueblo." (San Miguel, 1921: 2 1-22).

84. Granit. Sant Feliu de GuIxols (Girona). Donatiu del Sr. AgustI Casas i Vinyas.

ER: Granito-San FelIu de Guixols, Gerona-Dvo. D. AgustIn Casas (Sin pulimentar).

PE: 22/05/1909. Dvo. Sr. AgustIn Casses.

IGMM: 06/06/1909. Dvo. Sr. AgustIn Casas: Bloque de granito; Id.granulito con granates, ambos de S. Feliu de GuIxols [N°s 84 y 85].

JCN-A: 28/06/1909: AgustIn Cases.

Una carta inclusa en ER nos ha permitido averiguar el nombre completo del donante: Agusti Casas i Vinyas, vecino de Sant Feliu de GuIxols.

Granito protogInico de San Feliu de GuIxols. Donada el 22/05/1909 por AgustIn Cases. "Procede

de la cantera mayor y más antigua entre las varias abiertas en la masa granItica de San Feliu de GuIxols, cuyos propietarios son los herederos de D. Francisco Abrâs. Se ha utilizado para construcción de casas y cercas del pueblo y para grava; se ha tratado .de trabajarla para sillerla, pero es de muy difIcil trabajo y no es bastante tenaz y compacta: tampoco se obtienen adoquines. La cantera se encuentra a doscientos metros de la población, a un kilómetro de la estación y a otro aproximadamente del muelle. Se vende a 3'50 pesetas el metro cdbico al pie de la cantera y a 1'25 pesetas el carro." (San Miguel, 1921: 16-17).

85. Aplita. Sant Feliu de GuIxols (Girona). Donatiu del Sr. AgustI Casas i Vinyas.

ER: Granulita con granates-San Fellu de Guixols, Gerona-Dvo. D. AgustIn Casas (Sin pulimentar).

06/06/1909. Ver N° 84.

Aplita de San Feliu de GuIxols. Donado el 22/05/1909 por AgustIn Cases. "No tenemos datos sobre su explotación, pero es seguro que aparece en venas y diques que atraviesan el granito, y difIcilmente podrá explotarse para construcción, aunque la naturaleza de la roca lo permite." (San Miguel, 1921: 41-42).

86. Calcària espàtica (alabastre oriental). Garraf (Barcelona). Donatiu del Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.

ER: Alabastro oriental-Garraf, Barcelona-Dvo. D. Eusebio Guell Bacigalupi (Pulimentado).

09/07/1907.

JCN-A: 22.07.1907: Espato calizo denominado alabastro oriental.

87. Guix alabastre. Sarral (Tarragona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Alabastro yesoso-Sarreal, Tarragona-Dvo. D. Juan Serret (Sin pulimentar).

07/09/1907. Adquirido por la Junta de C.N.. Bloque de alabastro, de Sarreal, Tarragona.

JCN-A 17/09/1907 confirma la adquisicion de la Junta y las gestiones practicadas por Font i Sagué.

88. Calcària compacta (marbre). Tarragona. Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Caliza compacta (mármol)-Tarragona-Dvo. Mosen Font y Sagud (Sin pulimentar).

31/05/1907. Adquiridos por la Junta Mpal. de C.N. Tres bloques de caliza miocena, de Tarragona [N°s 88, 89 y 90].

JCN-A 18/06/1907 confirma adquisicion de la Junta, por mediación de Font y Sagué. Los bloques costaron 50 pesetas.

89. Calcària compacta (marbre). Tarragona. Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Caliza compacta (mármol)-Tarragona-Dvo. Mosen Font y Sagué (Pulimentado).

31/05/1907. Ver N° 88.

90. Calcaria compacta (marbre). Tarragona. Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Caliza compacta (mármol)-Tarragona-Dvo. Mosen Font y Sagué (Sin pulimentar).

31/05/1907. Ver N° 88.

91. Calcària amb nummulits. Girona. Donatiu dels Srs. Miró, Trepat i Cia. ER: Caliza con nurnmulites-Gerona-Dvo. Sres. Miró, Trepat y CIa (Sin pulimentar).

10/04/1907.

92. Calcària compacta (marbre roig reial). Montblanc (Tarragona). Donatiu del Sr. Miquel Reig.

ER: Caliza compacta (mármol rojo real)-Montblanch, Tarragona-Dvo. de D. Miguel Reig (Sin pulimentar).

04/06/1907. Dvo. Sr. Miguel Reig. Caliza compacta liamada "mármol amarillo de Siena", de la Serreta de San Joan en Montblanc, Tanagona [93]; Caliza compacta, denominada "mármol rojo real", también de Montblanc [92].

PE: Caliza (amarillo de Siena) [N° 93]; Caliza (mármol rojo real) [N° 92].

Miquel Reig, marmolista, transportó varios bloques para la Junta y ocasionalmente estuvo encargado de la conservaciOn y pulimiento de los ejemplares. Efectuó diversos donativos, entre los que destaco el de varias placas de mármol de grandes dimensiones —204 x 0,69 cm— de la Serreta de Sant Joan en Montblanc, en mayo de 1908.

93. Calcària compacta (marbre groc de Siena). Montblanc (Tarragona). Donatiu del Sr. Miquel Reig.

ER: Caliza compacta (mármol amarillo de Siena)-Montblanch, Tarragona-Dvo. de D. Miguel Reig (Sin pulimentar).

04/06/1907. Ver N° 92.

94. Calcària litografica. Cretaci Inferior. Santa Maria de Meià (Lleida). Donatiu de la Societat "Calizas litográficas, S.A." ER: Caliza litográfica —Sta. MarIa de Meyá, Lérida— Dvo. de la Sociedad de Calizas litográficas (Sin pulimentar).

25/05/1908. Dvo. SA "Calizas Litográficas". Una plancha grande y tres pequeñas de caliza litográfica de Sta. Maria de Meyá en el Montsech.

La cantera suministraba abundante fauna y flora fOsiles.

95. Gneis. Port de la Selva (Girona). Donatiu del Sr. Domènec Grau.

ER: Neis [sic] —Port de la Selva, Gerona— Dvo. D. Domingo Grau (Sin pulimentar).

21/07/1907. Dvo. Sr. Domingo Grau. POrfido. La Selva, Gerona.

JCN-A: 22/07/1907: POrfido.

PE: Uneis compacto. La Selva (Gerona).

96. Gneis. Ull de Ter, Camprodon (Girona). Donatiu del Sr. Francesc Montcanut.

ER: Neis [sic]-Ull de Ter, Camprodón-Dvo. D. Francisco Montcanut (Sin pulimentar).

22/05/1908. Ver N° 11.

97. Gneis. Ull de Ter, Camprodon (Girona). Donatiu del Sr. Sever Barnadas.

ER: Neis [sicj-Ull de Ter, CamprodOn-Dvo. D. Severo Bernadas (Suprimido).

22/05/1908. Dvo. Sr. Severo Barnadas. Bloque gneis. Ull de Ter (Camprodón).

JCN-A 25/05/1908: Severo Barnadas.

Se suprimió por "duplicado".

98. Gneis. Llanca (Girona). Donatiu de la CompañIa de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante.

ER: Neis [sic]-Llansá, Gerona-Dvo. CIa. de F.C. de M.Z.A. (Sin pulimentar).

03/06/1908.

JCN-A 30.06.1908: Sr. Administrador red catalana de la FF.CC. M.Z.A.

99. Sienita. Arbiicies (Girona). Donatiu del Sr. Antoni Malaret.

ER: Sienita, formación granitica-Arbucias, Gerona-Dvo. D. Antonio Malaret (Sin pulimentar).

29/09/1908.

Sienita de Arbucias. "No tenemos datos sobre la cantera y usos a que se ha destinado la roca; es bastante buena; si salen bloques grandes y de grano uniforme, podrIa explotarse y serIa de trabajo más fácil que el granito; de todos modos, en Catalufla, donde abundan mejores piedras de construcción, nunca se explotará activamente esta especie." (San Miguel, 1921: 25-26).

100. Pegmatita. Sant Andreu de Liavaneres (Barcelona). Adquirit per la Junta Municipal de Cièncias Naturals.

ER: Pegmatita-San Andrés de Llavaneras-Adquirido por Ia Junta de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).

29/09/1908. Ver N° 67.

Pegmatita de San Andrés de Liavaneras. "Procede de la cantera de Ca'n Lioreda (...). No poseemos datos sobre la cantera y los usos a que se haya destinado esta roca. Creemos que nunca ha sido objeto de explotación; la roca puede servir para afirmado de caneteras y caminos." (San Miguel, 1921: 43-44).

101. Aplita. ArbtIcies (Girona). Donatiu de la Sra. Concepció Blanch.

ER: Granulita-Arbucias, Gerona-Dvo. W Concha Blanch (Sin pulimentar).

29/09/1908.

PE (01.02.1919): Aplita.

Aplita de Arbucias. "No poseemos datos sobre la cantera de esta roca y su uso; suponemos que se usara para afirmado de carreteras, pues está recorrida por muchos planos de juntura con varias direcciones y próximas entre sI, que la hacen inutilizable para construcciones; además, debe ser heladiza." (San Miguel, 1921: 42-43).

102. Protogina. Pedrera del Sr. LluIs, Sant Andreu de Liavaneres (Barcelona). Adquint per la Junta Municipal de Cièncias Naturals.

ER: Protogina-San Andrés de Llavaneras, Barcelona-Adquirido por la Junta Municipal de Ciencias Naturales (Sin pulimentar).

29/09/1908. Ver N° 67.

Protogina de San Andrés de Liavaneras. "Procede de la pedrera del Sr. LluIs (...). Esta roca se explota algo para construcciones de cercas y casas del pueblo; es de mala clase." (San Miguel, 1921: 24-25).

103. Pôrfir granItic ("gra de niella"). Teià (Barcelona). Donatiu del Sr. AgustI Canese.

ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-Teyá, Barcelona-Dvo. D. AgustIn Canese (Sin pulimentar).

18/03/1908. Dvo. Sr. AgustIn Canese. Bloque granito con grandes cristales de ortosa. Teyd.

PE: Pórfido granItico.

Pórjldo granItico de Teyà. "Desconocemos el nombre de la cantera y si se explota o no; creemos que pueden obtenerse de ella buenos adoquines y bloques para construcción, si bien peores que los de Caldas de Montbuy." (San Miguel, 1921: 26-27).

104. Granit porffric. Palamós (Girona). Donatiu de la Societat "Fomento de Obras y Construcciones, S.A." ER: Granito, con filones de granulita-Palamós, Gerona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones (Sin pulimentar).

12/05/1908. Dvo. SA "Fomento de Obras y Construcciones": Bloque granito con filones de granulita, Palamós [N° 104]; Id. granito anfibólico, de id. [N° 1071; Id. granito con inclusiones de otro granito, de id. [N° 1051.

PB: Granito [N° 104?] y Granito porfIdico [N° 105], ambos de Palamós (Gerona).

Granito profidico de Palamds. "No poseemos datos sobre la cantera, usos a que se ha destinado la

piedra ni su precio. Creemos que habrá sido utilizado para construcciones sencillas del campo y del pueblo, para grava; el carácter porfIdico, su grano grueso y poca tenacidad hacen que la consideremos como de poco valor." (San Miguel, 1921: 19).

105. Granit porfIric. Palamós (Girona). Donatiu de la Societat "Fomento de Obras y Construcciones, S.A." ER: Granito con inclusiones de otro granito-Palamós, Gerona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construccciones (Pulimentado).

12/05/1908. Ver N° 104.

Granito profIdico de Palamós. Donado el 12/05/1907. "No poseemos datos sobre la cantera, utilización y coste de la piedra, pero los caracteres nos permiten afirmar que es de mediana calidad."

(San Miguel, 1921: 17-19).

JCN-A confirma el año 1908.

106. Granit. Pedralbes, Barcelona. Donatiu del Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.

ER: Granito con pirita-Pedralbes-Dvo. D. Eusebio Guell y Bacigalupi (Pulimentado).

05/06/1907. Dvo. Excmo. Sr. D. Eusebio Güell y Bacigalupi. Un bloque granito [N° 1061 y otro de otra roca eruptiva [N° 110], de Pedralbes (Barcelona).

PE: "Granito normal" y Plagiaplita.

Granito de Pedralbes. "Procede de la cantera de granito que hay al pie de la Montana de San Pedro Mrtir al terminar el pueblo de Pedralbes (fig. 6); hasta hace unos tres afios se explotó con bastante actividad, pero actualmente está abandonada; en ella, además del granito, sallan Pórfidos, aplitas, pegmatitas, fluorina, galena, molibdenita, calcita y cristales de cuarzo. No conocemos a qué usos destinó el propietario esta roca, porque no hemos recibido contestación al cuestionario de datos que oportunamente le rernitimos." (San Miguel, 1921: 15-16).

107. POrfir diorItic. Palamós (Girona). Donatiu de in Societat "Fomento de Obras y Construccciones, S.A." ER: Granito anfibólico-Palamós, Gerona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construccciones (Sin pulimentar).

12/05/1908. Ver N° 104.

Pórfido diorItico (Microdiorita) de Palamós. "No poseemos datos sobre la explotación y usos de esta roca; nosotros creemos que puede explotarse para adoquines y construcción, si hay bastante cantidad y salen buenos bloques, pues a juzgar por las muestras que poseemos, es de tan buena calidad como el granito de Caldas de Montbuy." (San Miguel, 1921: 40-4 1).

108. Protogina. VilajuIga (Girona). Donatiu del Sr. Ramon Margineda.

ER: Neis [sic]-Vilajuiga, Gerona-Dvo. D. F. de Budallés (Sin pulimentar).

01/05/1908. Dvo. Sr. Ramón Margineda (tachado F. Budallés): Genis, de Vilajuiga, Ampurdán (IGMM).

PE y JCB-A 25/05/1908 confirman la atribución a Ramón Margineda.

Protogina de Vilajuiga (San Miguel, 1921: 22-24). Donada el 01/05/1908. "La cantera es de varios vecinos de Vilajuiga y no se explota; se ha utilizado para construcciones sencillas en la localidad; es mala para construcción." ( pp. 23-24.)

109. Granit cataclàstic ("gra de niella"). Roses (Girona). Donatiu del Sr. Josep Rahola.

ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-Rosas, Gerona-Dvo. D. José Rahola (Sin pulimentar).

12/05/1908.

PB (12/05/1908): Granito protoginico-Rosas (Gerona).

Granito cataclástico (protogInico) de Rosas. "No poseeemos datos sobre la cantera, utilidad y coste de la piedra; creemos que no habrá sido importante su explotación y que no se puede utilizar más que para afirmado de carreteras y caminos, cercas y construcciones sencillas." (San Miguel, 1921: 20-21).

110.Plagiaplita. Pedralbes, Barcelona. Donatiu del Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.

ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-Pedralbes-Dvo. D. Eusebio GUell y Bacigalupi (Sin pulimentar).

05/06/1907. Ver N° 106.

Plagiaplita de Pedralbes. Donada el 05/06/1917. "Aparece formando diques y venas que atraviesan el granito de la cantera de Pedralbes, y nunca en cantidad suficiente para ser objeto de una explotación especial." (San Miguel, 1921: 46-47).

La fecha de San Miguel está equivocada.

111. Grarnt. Pedrera del RemeI, Caldes de Montbui (Barcelona). Donatiu de la Societat "Fomento de Obras y Construccciones, S.A." ER: Granito (ojo de serpiente, "gra de niella")-La Pedrera del Remey, Caldas de Montbuy, Barcelona-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones (Sin pulimentar).

28/05/1907.

Granito la Cantera del Remey de Caldas de Montbuy. "La cantera del REMEY se explota activamente desde ci aflo 1894 para adoquines, con resultado excelente; también se ha empleado para afirmado de carreteras, molinerias, vIas férreas, y para construcciones en el pueblo. Se encuentra al lado de la carretera, camino vecinal, de Caldas de Montbuy a San Sebastian de Montmajor, que empalma con la carretera de Mollet a Moyá, y a 3 kilómetros de la estación de Caldas de Montbuy." (San Miguel, 1921: 13-15). El metro cUbico a pie de cantera se pagaba ente 2 pesetas la piedra en grueso para machacar y hasta 400 pesetas la destinada a molinerIa.

112.POrfir granItic ("gra de niella"). El Masnou (Barcelona). Donatiu del Sr. Pau Estapé.

ER: Granito anfibólico (ojo de serpiente, "gra de niella")-Masnou, Barcelona-Dvo. D. Pablo Estapé (Sin pulimentar).

27/04/1907.

Pórfldo granItico de Masnou. "No tenemos datos sobre la explotación y utilidad de esta roca; creemos que puede dar buenos adoquines y regular piedra de construcciOn, pero es de peor calidad que el granito de Caldas de Montbuy y que el de Pedralbes." (San Miguel, 1921: 27-28).

113.Molassa. El Vendrell (Tarragona). Donatiu del Sr. Felix Cusiné.

ER: Molasa-Vendrell, Tarragona-Dvo. D. Felix Cusiné (Sin pulimentar).

12/05/1908. Ver N° 44.

114.Molassa. Calafell (Tarragona). Donatiu del Sr. Gabriel Domingo ER: Molasa-Calafell, Tarragona-Dvo. D. Gabriel Domingo (Sin pulimentar).

22/05/1908.

115.Toba compacta (travertI). Pleistocè. Banyoles (Girona). Donatiu del Sr. Joan Roura i Brecha.

ER: Toba compacta, travertino-Bañolas, Gerona-Dvo. D. Juan Roure Brecha (Pulimentado).

03/06/1908.

IGMM y JCN-A 30/06/1908: Juan Roura y Brecha.

116.Toba esponjosa (travertI). Pleistocè. Banyoles (Girona). Donatiu del Sr. Joan Roura i Planas.

ER: Toba esponjosa, travertino-Bafiolas Gerona-Dvo. D. Juan Roure Planas (Sin pulimentar).

03/06/1908. Dvo. Sr. Juan Roura Planas. Dos bloques toba esponjosa, de Bafiolas.

Idénticos, solo se instaló uno.

JCN-A 30/06/1908: Juan Roura y Planas.

117.Lumaquel•la. Miocè. Sant SadurnI d'Anoia (Barcelona). Donatiu del Sr. Pere Mir. ER: Lumaquela del mioceno. S. SadurnI de Noya-Dvo. D. Pedro Mir (Sin pulimentar).

13/06/1908. Dvo. Sr. Pedro Mir: Bloque lumaquela de ostras y otros fósiles. Mioceno de San SadurnI de Noya.

118. Gres. Miocè. MontjuIc, Barcelona. Donatiu de la Societat "Fomento de Obras y Construccciones, S.A." ER: Gres miocenica-Montjuich-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones (Sin pulimentar).

06/05/1907.

La Sociedad Fomento de Obras y Construcciones explotaba las canteras de Gres de Montjüic. En 1928 las canteras que trabajaba eran las sguientes: Sot, Musol, Ballarosa, Safont, Salat, Istellà, Permanyer, Serafina y Mármol, más la del Morrot, que pertenecIa al Ayuntamiento, ci conjunto de las cuales producIa 40 m3 diarios de piedra (segiin Hoja N° 421. Barcelona, Explicación del Mapa Geol. España).

La arenisca cuarzosa era la piedra más importante de MontjuIc. Maureta y Thos citan en 1881 explotaciones de esta piedra en las canteras: Tones, Gaya, Espana, Safont, Port, Taberner, Serafina y Animeta. Como vemos, solo la Safont y la Serafina persistIan cuarenta y siete aflos después.

119. Gres (blanquet). Miocè. MontjuIc, Barcelona. Donatiu de la Societat "Fomento de Obras y Construccciones, S.A.".

ER: Ores miocenica (blanquet)-Montjuich-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones (Sin pulimentar).

7/05/1907.

"El precio a que los canteros ceden la piedra de sillerla en el de 0'75 de peseta el palmo cObico catalan, siendo de la clase más blanca, 0'62 la llamada blancacha, y 0'50 la de color 6 roja. La cubicación de la piedra labrada, para ajustar el precio, se hace contando el voldmen de cada pieza por el que tendrIa un prisma recto tangente en todas sus caras a dicha pieza." (Maureta y Thós, 1991: 432)

120. Gres ("pedra de raig"). Miocè. MontjuIc, Barcelona. Donatiu de la Societat "Fomento de Obras y Construccciones, S.A." ER: Ores miocenica (pedra de raig)-Montjuich-Dvo. Sociedad Fomento de Obras y Construcciones (Sin pulimentar).

17/05/1907.

121. Gres blanc. Triàsic. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Donatiu de la Sra. Josefa Anglasell.

ER: Gres blanca-CastellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. D Josefa Anglasell (Sin pulimentar).

25/04/1908. Dvo. Sra. Josefa Anglasell: Ores blanca triásica, CastellvI de Rosanes (10MM).

122. Gres groc. Triàsic. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Donatiu del Sr. Joan Pascual i Palau.

ER: Ores amarilla-CasatellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. D. Juan Pascual (Sin pulimentar).

25/04/1907. Dvo. Sr. Juan Pascual Palau, Castellbisbal: Gres triásica amarilla, CastellvI de Rosanes.

123.Gres. Triàsic. Gavà (Barcelona). Donatiu del Sr. Juli Vintró.

ER: Ores triásica (piedra de afilar)-Oavá, Barcelona-Dvo. D. Julio Vintró (Sin pulimentar).

12/02/1908.

124. Conglomerat de gra fi. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Conglomerado granujiento de pequeños elementos-CastellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. Dr. J. Almera, Pbro (Suprimido el bloque).

08/04/1908. Adquirido por la Junta de Ciencias Naturales, a cuya Ponencia de GeologIa pertenecIa Almera. Ver N° 60.

Se desmoronó al intentar tallarlo.

125. Conglomerat de gra gruixut. CastellvI de Rosanes (Barcelona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Conglomerado granujiento de grandes elementos-CastellvI de Rosanes, Barcelona-Dvo. Dr. J. Almera, Pbro (Suprimido el bloque).

08/04/1908. Ver N° 60.

Se desmoronó a! intentar tallarlo.

126. Conglomerat. Eocè. Muntanya de Montserrat (Barcelona). Donatiu del Sr. Pere Falquds.

ER: Conglomerado oligocénico-Montserrat-Dvo. D. Pedro Falqués (Sin pulimentar).

19/08/1907. Dvo. Sr. Arquitecto Pedro Falqués. Pudinga de Montserrat

127.Bretxa de ciment calcari. Pleistocè. Mas de Vinyols, Cambrils (Tarragona).

Donatiu del Excm. Sr. Marques de Marianao.

ER: Brecha de cemento calizo-Botarell (Tarragona)-Dvo. Excmo Sr. Marques de Marianao (Sin pulimentar).

27/01/1908. Dvo. Excmo. Sr. Marques de Marianao. Bloque de pudinga cuaternaria, del "Mas de Vinyols" en Cambrils (Tarragona).

128. Conglomerat de gra fi. Triàsic. L'Espluga de FrancolI (Tarragona). Donatiu del Sr. Josep Reig.

ER: Conglomerado triásico granujiento-Espluga de FrancolI, Tarragona-Dvo. D. José Reig (Sin pulimentar).

28/04/1909.

129. Arcosa. Caldes de Malavella (Girona). Donatiu del Sr. Pau Estapé.

ER: Arkosa-Caldas de Malavella, Gerona-Dvo. D. Pablo Estapé (Sin pulimentar).

10/04/1907. Dvo. Sr. Pablo Estapé. Dos bloques de arcosa, de Caldas de Malavella [N°s 129 y 1301

130.Arcosa. Caldes de Malavella (Girona). Donatiu del Sr. Pau Estapé.

ER: Arkosa-Caldas de Malavella, Gerona-Dvo. D. Pablo Estapé (Sin pulimentar).

10/04/1907. Ver N° 129.

131.Calcària. Cretaci. Sant Pere de Ribes (Barcelona). Donatiu del Sr. Josep Roig Punyet.

ER: Caliza-Cretácico-San Pedro de Ribas, Barcelona-Dvo. D. José Roig Punyet (Sin pulimentar).

Ingresado en fecha no precisada, después de 1916.

PE: 01/02/1919. Dvo. Sr. Roig y Pulled. Caliza cretdcica-Urgoaptiense-S. Pere de Ribas-Cantera de D.J. Roig y Puñed.

J. Roig Pulled, con domicilio en Vilanova i la Ge1tn, c/ Sant Gervasi, 64.

132. Calcaria. Cretaci. Sitges (Barcelona). Donatiu del Sr. Manuel Girona i Soler.

ER: Caliza-Cretabico-Sitges, Barcelona-Dvo. D. Manuel Girona Soler (Sin pulimentar).

12/09/1915. El donante remite al Museo el talon del envIo (OC-S).

En JCN-A 27/08/1915 consta que el donante se habIa presentado en el Museo para ofrecerlo,

procedente de su cantera, cortado y pulido, comprometiéndose a costear su transporte. Antes de aceptarlo, la Junta delegó la inspección de la cantera en el vocal Llorenç Tomàs.

El 20 de enero de 1917 la Junta abonó 17,50 ptas a Miquel Reig, marmolista, por el acarreo del bloque.

133. Calcària "griotte" ("marbre de Isôvol"). IsOvol (Girona). Adquirit per la Junta Municipal de Ciències Naturals.

ER: Un bloque sin leyenda (Suprimido el bloque).

VerN°75.

Ejemplares menores que no fueron montados en el exterior del Museo A. Calcària. Belianes (Lleida). Donatiu del Sr. Ramon Riera.

25/04/1908. Dvo. Sr. Ramón Riera (Assahonadors, 35). Un pequeno bloque de caliza?, de Belianes, cerca de Beilpuig (Lérida).

B. Bomba volcànica. Pleistocè. Boscdetosca, Les Preses Olot (Girona). Donatiu del Sr. LluIs Falguera.

12/05/1908. Dvo. del P. Luis Falguera, de las Escuelas PIas: Una lágrima volcánica de Malatosquera, Olot.

JCN-A 27/04/1908. Bomba volcámca gran tamaño-Olot-R.P.D. LuIs Falguera, de las Escuelas PIas. Posteriormente (25/05/1908) Se hace eco de la recepción de "una lágrima volcánica" de Falguera.

Malatosquera o Matatosguera, conocida mejor por Boscdetosca, es un poblado agregado a Les Preses, en la Garrotxa, situada sobre una gran corriente de lava porosa.

D. Calcària. Montblanc (Tarragona). Donatiu del Sr. Miquel Reig.

01/09/1910. Dvo. Sr. Miguel Reig. Pequeno bloque caliza, con una cara pulimentada, de Montblanc, Tarragona.

Ofertas que no se materializaron En diciembre de 1910, Josep Canto i Figueras, Comandante del ler. Rgto. de ArtillerIa de Montana, ofreció personalmente varios bloques de Menorca, en nombre de la Cámara de Comercio de Mahon. La oferta no llego a materializarse.

"Expuesto por el infrascrito [Bofill i Poch] haberse presentado en el Museo D. José Canto y Figueras, Comandante del ler. Rgto. de Artillerla de Montana ofreciendo varios bloques de Menorca, para la Sección Petrografica, en nombre de la Cámara de Comercio de Mahon, resolvióse se conteste afirmativamente a dicho Sr. Canto, ya que pueden considerarse dichos bloques de caracter regional, recomendandole tengan por su tamaflo y condiciones, analogIas con los ya instalados." JCN-A 24/12/1910, fol. 189.

1. Carta de San Miguel de la Cámara a Tomàs Roig, fechada el 02/05/1932, depositada en el Expediente R. Interior 25. Col•lecció Petrografica, Any 1927-36, Antecedents i Documentació, Arxiu del MZB, Caja 58.

Barcelona 2 de mayo de 1932 Sr D. Tomás Roig.

Muy distinguido amigo: Accediendo gustoso al rue go que me hizo, le envio los datos y nota sobre hechos fundamentales que expuse hace cerca de dos años ante un abogado del Ayuntamiento, con motivo del expediente iniciado entonces sobre la demolición y desaparición de los grandes bloques que formaban la colección frente a lafachada del Museo Martorell. Como ha transcurrido tanto tiempo y creyendo que no tendrIa que intervenir mas en tan enojosa cuestión, descargue mi memoria y me desprendi de los datos escritos que poseia. No obstante, aunque sin poder precisar fechas, ni términos exactos, recuerdo lo fundamental y brevemente lo expongo.

La primera noticia que tuve de lo que se proyectabafue en 1927, creo que en el cuarto trimestre, por un oficio del Secretario de la Junta, en el que se me comunicaba la orden de quitar los bloques y de que estuviera presente mientras las brigadas municipales procedian a desmontarlos y demolerlos, para que escogiera los fragmentos que me parecieran dignos de ser conservados en el museo, fuera por su interés cient(fico o utilitario.

Al recibir este oficio visité al Dire ctor-Secretario y le expuse mi opinion contraria a la destrucciOn de la colecciOn de grandes bloques por su interés, por ser ánica y por su utilidad a los constructores de obras y arquitectos, a lo que me contestO que nosotros no tenIamos que hacer mas que obedecer las Ordenes dadas por la Junta, y me aconsejO que no hiciera otra cosa, tanto mas teniendo en cuenta la época y condiciones en que esto ocurrIa; además que podia hacerse lo que ordenaba la Junta sin destruir realmente la colecciOn y por tanto su interés cientijico y de aplicaciOn para lo cual yo mismo podia reservar el material que me pareciera mas adecuado de cada bloque, y hacer despues una colecciOn de bloques mas pequeños, cortados en paralelepIpedos, que podrIan disponerseformando colecciOn especial en el vestibulo.

A pesar de esta explicación que de momento calmO mi excitaciOn, procure ver si aun se podia evitar ladestrucciOn de una colecciOn por la que yo tenia especial interés y cariño, mo solo por haberla cuidado dos años y haberla aumentado en 6 bloques, sino por haberpublicado de parte de ella un trabajo en las publicaciones de la Junta, titulado Catálogo de la colecciOn de rocas "Grandes Bloques" del Museo Martorell; en el que se describen con todo detalle las rocas eruptivas que formaban parte de ella.

Aquel mismo año y a causa de ciertos acuerdos a que se llegO despues de celebrado el XIV Congreso geologico Internacional reunido en España, entre la Diputación de Barcelona y el Instituto GeolOgico y Minero de España, se creO por aquella el Instituto GeolOgico-Topografico y se me encargO, como catedrático de Geologia de la Universidad de Barcelona, la organización y dirección del mismo. Por eSte motivo tenia entoncesfrecuentes entrevistas con el Sr Diputado Ponente de Cultura y en una

de elias le hablé de la cuestión los Bioques, y le rogue que expusiera al Sr Aicalde lo improcedente de destruir una colección, acto que serIa duramente calificado por los naturalistas que la conocen y despues de dane detalles de lo que era dicha colección y de advertirle que la Diputación era copropietaria de ella me encargó que le hiciera una nota; el caso era de tanta urgencia que inmediatamente la hice y se la entregué por lo que no quedó copia ni borrador en mi poder Hablé con algunos vocales técnicos amigos y me dijeron que no hablan asistido a la Junta en que se tomó el acuerdo, y uno o dos me dejeron que en realidad no fue objeto de deliberación, sino de comunicación a los vocales de un acuerdo o deseo de el [sic] Aicalde o de la ponencia de Cuitura, que ni siquiera estaban ciertos de cómo se habla llegado a esta determinación, pero de varias conversaciones parecIa que se sacaba la conclusion de que la Junta lo Onico que tenla que resolver era sobre la manera de quitar los bloques, y no sobre la cuestiOn de si se debIan o no quitar Hablé tambien con algun concejal e incluso teniente de Alcalde y me dijeron que no tenlan noticia alguna del asunto y uno me prometiO enterarse y recomendar mi deseo de que no se realizara la destrucciOn. De todas mis gestiones y conversaciones saqué la impresiOn de que no era idea ni propOsito de la Junta de Ciencias Naturales la destrucciOn de esta coiección, sino que estos procedIan de otro onigen; ya que todos [los concejales] me objetaban que era feIsima la colecciOn, de muy mal gusto, que parecla de lejos un cementerio etc.

No se lo que sucediO despues de estas gestiones, ni sifueron o no de alguna eficacia, lo cierto es que no lie gaba el dia temido de que yo tuviera que presenciar como los obreros rompIan los bioques.

Después de haber estado mucho tiempo cerrado al páblico el parque de la ciudadeia, el dia de la inauguraciOn, alpasar la comitiva oficial, frente al Museo Martoreli, se voiviO a insistir sobre el Alcalde y demás autoridades en lo antiestético de la colección de grandes bioques y en que después del arreglo que se habIa hecho en el Parque, aquella desdecla de tai manera y contrastaba por su mal gusto de lo demás que era preciso quitarla. Ya se me habla dicho por varias personas antes, se me repitiO aquel dIa y posteniores dias que el director de parques y jardines, a quien no conocIa ni conozco insistIa en la necesidad de quitar esos bloques por razOn de estética.

HabIa pasado tanto tiempo que crela yo que nadie se acordaba ya de los bloques y que el peligro de su destrucciOn habla desaparecido definitivamente, pues no cabla pensar otra cosa despues de haber transcurrido por lo menos quince meses, y asi i/egO el pnimero de enero de 1929, época en que aprovechando la presentaciOn de la memorial anual de trabajos de mi secciOn pedla medios econOmicos para rotular, adecentar la colección de grandes bloques (vease la memoria citada, con fecha 28 de diciembre de 1928, cuya copia acompana a esta exposición). Cual no seria mi sorpresa y dis gusto al ver un dia a mi ilegada al Museo de Cataiuña, donde entonces tenIa mi laboratorio, gente que venIa con piedras y gruposfrente al Museo Martoreli, y que pnocedIan de los bloques de la colección extenior casi todos los cuales estaban desmontados.

Afortunadamente el Consenvador de GeologIa Dr Pardillo, habIa ordenado que de cada bloque se nesenvasen vaniosfragmentos grandes y pequeños que los empleados guandanon en los sótanos y de los cuales se contaron despues bioques cábicos y hoy se conservan en la galenla de la sala de PaleontologIa del Museo Martoreil y otnos muchos bloques grandes sin darfonma.

Yo clasifi qué y ordené todo el material, recoil ejemplares pequenos que inclul en la coiección general y si bien la vistosidad de la colección exterior y la utilidad para arquitectos y maestros y constructores de obras ha desaparecido, el material no se ha perdido y queda hoy en el Museo muy buena representación de todos los bioques y de cuatro de eilo[s] el bloque entero.

Qué paso después de tanto tiempo para hacer tan rápidamente y sin avisar siquiera al regente de Petrografla lo que se iba a hacer no lo sé; solo pude averiguar porque unos Sres. socios del Club Montanyenc que vinieron a protestar ante mi, me dijeron que las piedras las hablan ilevado para hacer los acuarios. Despues de inaugurados estos vi que en efecto algunas por lo menos, que me eran bien conocidas, estaban alll.

Como que el personal técnico, los regentes y conservadors, no asistlan, ni asisten a las sesiones, ni tenla voz en ella, no nos enteramos de esta y de otras muchas cosas hasta despues de estar acordadas y definitivamente resueltas sin poder informar ni hacer otra cosa que lamentarnos.

Le saluda con todo afecto M. San Miguel de la Cámara.

2. Correspondencia (194 7-1949) depositada en el Centre Excursionista de Catalunya. Copia en el archivo del Autor 2.1 Carta de LluIs de Quadras, Presidente del Centre Excursionista de Catalunya, al Temente de Alcalde, Ponente de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona. Barcelona, 08/08/1947.

Ilustre Señor Teniente de Alcalde, Ponente de Cultura del Excmo. Ayuntamiento de Barcelona.

CIUDAD litre. Sr A iniciativa de la Seccibn de Geografla y Geologla de este Centro Excursionista de Cataluña, cuyas actividades quedan de por Si definidas al relacionarlas con elfin primordial del titulo de la Entidad, nos permitimos llamar la atención de VS. sobre el estado deplorable en que sigue encontrándose desde tantos años, la quefué notable instalación petrográfica, instalada al exterior del pabellón del Museo Martorell del Parque de la Ciudadela.

Si seguimos atentamente las actividades culturales del Excmo Ayuntamiento y nos place en este caso particular haber visto la reinstalación del Museo Martorell despues de 1939, nos duele que no haya seguido la misma suerte ni se tenga noticias de proyectos sobre la mencionada colección, iniciada como no escapará a la probada claridad de VS. por el malogrado Doctor en Ciencias Naturales Mosén Norberto Font y Sagué, pbro.

For dicha circunstancia claramente manifestada, que quizá señala un descuido involuntario al dejar de lado una manfestación cultural que no fué la intemperie precisamente la autora de la destrucción, nos creemos obligados a acudir a VS. para rogarle sean efectuadas las gestiones oportunas para que sea un hecho la reconstrucción y ampliación si cabe de aquella notable colección petrografica, considera[da] en sus tiempos como ánica en el mundo, dada laforma de ser instalada con miras a sus estudios técnicos para el arte y la construcción.

As1 los estudiantes y aficionados a las Ciencias naturales; los excursionistas, los arquitectos y constructores, y los profanos en general, podrán tener nuevamente otra fuente de estudios y orientación para sus actividades y por fin la composición del actual Ayuntamiento reivindicarla para si, una modalidad cient(fica que unas manos incultas se preocuparon de destruir para oprobio de la Ciudad.

En espera de su atención para con la solicitud emanada de la ante dicha Sección de GeografIa y Geologla, por lo cual le anticipamos las gracias, reciba el testimonio de nuestra mayor consideración.

Por el Centro Excursionista de Cataluña.

El Presidente (LuIs de Quadras).

2.2. Carta de Francesc Pardillo a! Teniente de Alcalde, Delegado de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona. Barcelona, 10/09/1947 Ilustre Señor Teniente de Alcalde, Ponente de Cultura del Excmo, Ayuntamiento de Barcelona.

Excmo. Sr Remitido a la Dirección del Instituto Municipal de Ciencias Naturales el escrito del Centro Excursionista de Catalufia, pidiendo la reconstrucción de la Colección Petrograflca expuesta en la parte externa del Museo Martorell, dicha Dirección informa lo siguiente: Cuando por mandato superior a la Junta de Ciencias Naturales, ale gando principios de estética, se desmontaron los grandes bloques que componlan la Colección Petrografica, se recogió de cada uno de ellos unfragmento de dimensiones adecuadas para guardarlo en el interior del Museo.

Tan pronto fueron propicias las circunstancias, se intentó la reconstrucción, a cuyo efecto se dirigio una circular a todos los donantes de aquellos bloques y se hizo pithlica la solicitud de ejemplares a los propietarios y entidades explotadores de canteras de materiales aplicables a la construcción, haciendo saber que correrlan de cuenta del Museo los gastos de transporte de los bloques y dando normas para launformidad de dimensiones.

El Museo preparó por el momento 37 pedestales de mamposterla, para ir cobcando los ejemplares que se recibiesen; pero ánicamente respondieron al liamamiento siete donantes con un total de nueve bloques. Los restantes ejemplares, hasta diecisiete que hoy existen, los aportó el propio Museo.

El fracaso de las gestiones fue debido a la desaparición de algunos propietarios de canteras, a cambios de dueños, a cesar la explotación de éstas, y, sobre todo, a la molestia de seleccionar y preparar los bboques y transportarlos hasta las vIas de comunicación próximas, trabajos que por apartarse de la labor cotidiana de la cantera no tenIan los propietarios interés en realizar La obra iniciada por el Dr Font y Saguéfué realizada durante muchos años, en época de tranquilidad, auge económico, mayor idealismo y entusiasmo. Desgraciadamente, todos estosfactores han sufrido después merma tan profunda que la repetición de la obrafue unfracaso.

Cabe, desde luego, intentar otra vez la reconstrucción; pero con mayor motivo, en las presentes circunstancias, nada se adelantará si no se realiza una gestión particular acerca de cada propietario, seguida, cuando esté dispuesto el bboque adecuado en calidad y dimensiones, de su recogida "in situ ", por cuenta del Museo, es

decir del Excmo. Ayuntamiento. En todo caso, pero dado que hay canteras interesantes lejos de Barcelona, en los confines de Cataluña, sin comunicación inmediata por via ferrea, serIa necesario disponer de un camión que fuese realizando estos servicios de transporte. En elfondo es, pues, cuestión personal y, como en todo, de orden económico.

Los diecisiete bloques montados carecen todavIa de rótulos en su basamento, porque debiendo ser de azulejos fabricados expresamente, hubo sus dficultades de parte de lasfabricas por serpocos en námero.

Del buen propósito de la Dirección del Museo en la reconstrucción de la colección de grandes bloques, son testimonio los pedestales de mamposteria que preparó al efecto y aguardan su ejemplar Barcelona, 10 de septiembre de 1947.

Firmado. Francisco Pardillo.

2. 3. Carta del Presidente del Centre Excursionista de Catalunya, Liuls de Quadras' Feliu, al Alcalde de Barcelona, Josep M de Albert, Baron de Terrades. Barcelona, 20/09/1949.

Excelentisimo Señor Don José M de Albert, Baron de Terrades, Alcalde de Barcelona.

Excelentisimo Señor: De acuerdo con lo manefestado a esta presidencia por nuestro consocio Sr Rucabado, Presidente de la Sección de GeografIa y Geologia, me complazco en recopilar brevemente algunos antecedentes para orientación de VE. relativos a nuestro escrito del 8 de Agosto de 1947 dirigido al Iltre Teniente de Alcalde Ponente de Cultura, solicitando la reconstrucción del Museo o Colección petrografica, situada al exterior del Museo Martorell.

Esta solicitud motivó un informe del Director del mismo Dr Pardillo exponiendo los motivos del desmantelamiento y el deseo del Instituto Municipal de Ciencias Naturales de volver a organizar el mismo por cuyo motivo se habian reinstalado ya algunos bloques pero que se señalaban varios inconvenientes de distintos ordenes para Ilevar a cabo el mencionado deseo.

Al coincidir con lo pretendido por esta Entidad por lo cual nos felicitamos de semejante criterio, nos diriginos al mencionado Dr Pardillo en el sentido de que pondriamos de nuestra parte el maximo esfuerzo para coadyuvar a las gestiones que por parte del antes mencionado Instituto de hicieran para la reconstruccion del expresado Museo Petrografico.

Asi pues, mediante varias gestiones largas y laboriosas ilevadas a cabo por esta Entidad, han sido cedidos a dicho Museo 3 bloques de piedras distintas donati[vo]de dos industriales, que los situaron a pie de Museo y estan convenientemente emplazados en sus zocalos, 2 ejemplares mas que deben haberse recibido en estos dias segun avisos de los interesados. Y otros dos ejemplares donativos de FOMENTO DE OBRAS Y CONSTRUCCIONES S.A. y de PIEDRAS Y MARMOLES S.S. filial de la primera respectivamente, cuyos ejemplares están desde varios meses a disposición del Museo para que sean recogidos en la cantera de Caldas de Montbuy y en el almacen de la Carretera del Port respectivamente.

Por manfestaciones de las Oficinas del Museo se desprende que ofrecerian dificultades posibles las recogidas por parte de los camiones del Ayuntamiento y de los que se presentaran posteriormente y ante este problema de retraso, en 21 de Octubre 1948 nos dirigimos por escrito al expresado Teniente de Alcalde de Cultura rogandoles fueran facilitados a dicho Museo los elementos de transporte necesarios a tal objeto y al mismo tiempo pudieran destinarse al mismo los recursos economicos en el caso o casos que fuera imposible por parte del Ayuntamiento el transporte directo desde fuera de Barcelona, o desde la misma ciudad.

Es nuestro mayor deseo que se yea laforma de que estos dos ejemplares que repetimos estan a disposición del Museo se puedan retirar de los lugares depositados a fin de no malograr ninguna gestion que se lieve a cabo con todo el interes de esta Entidadpara honrar a esta Ciudad con la reinstalación de una colección para elfomento de la Ciencia.

Reciba Señor Alcalde el testimonio de la mayor consideración de El Presidente Firmado: LuIs de Quadras Feliu.

2. 4. Carta de Francesc Pardillo a LluIs de Quadras Feliu, Presidente del Centre Excursionista de Catalunya. Carta 5. Barcelona, 04/10/1949.

Sr D. Luis de Quadras Feliu Presidente del "Centre Excursionista de Catalunya.

Muy señor mb: me ha sido remitido el escrito dirigido al Excmo. Sr Alcalde por el Centre Excursionista de la digna presidencia de usted.

La colaboración —merecedora de todo encomio y agradecimiento— que dicha entidad se ofrecio amablemente a prestar no puede extenderse a lafunciónfiscalizadora y ejecutiva. Ustedes desconocen las circunstancias administrativas del Instituto Municipal de Ciencias Naturales, el orden de prelación y urgencia de sus trabajos y gastos, y les son ajenas las obligaciones y responsabilidades que pesan sobre su dirección.

Los ejemplares que ustedes van logrando, no son pequeños fragmentos que, sin más, pueden guardarse en Ia bandeja de un armario o en el estante de una vitrina.

Son enormes bloques que hemos de recoger a considerable distancia o se nos descargan en la explanada del Museo con el caracter del hecho consumado que exige apremiante resolución. La preparación y montaje de estos bloques suponen gastos de importancia que no siempre pueden realizarse, o de hacerlo, es en detrimento de otras atenciones de nuestra organización, asimismo inaplazables.

De años atrás viene prorrogándose el presupuesto municipal. Entre las partidas destinadas a este Instituto —al principio de importe adecuado, mas hoy insuficienteno hay ninguna a la que puedan aplicarse los onerosos gastos de la colección de grandes bloques. Porfortuna, el Ayuntamiento está preparando nuevos presupuestos, y silos datos que he dado de mi departamento son aceptados, a partir del próximo año económico contaré con recursos propios para hacer frente, sin peticiones de largo trámite, a los dispendios de la provechosa labor que nos hemos propuesto.

Por tanto, rue go a ustedes que hasta que yo conozca la nueva situación económica aminoren su celo y no recaben el donativo de otros ejemplares. Además, conviene que la nueva colección no tenga el carácter monótono de un simple muestrario

de canteras que explotan materiales análogos. Se ha de procurar que no haya duplicados inátiles —tenIamos instalados dos de Aviñonet cuando se recibió el tercero de ustedes, que también se ha montado— y que la variedad de rocas, magnficencia y belleza de los ejemplares justifiquen su exhibición. Que sean propiamente piezas de Museo, para no dar pie otra vez —puesto que la instalación radica fuera de la jurisdicción de aquel— al motivo estético que fundamentó la desacertada supresión de la colección anterior For todas estas razones procede que para liegar debidamente alfin propuesto, antes de concluir ustedes con un propietario de cantera su donativo, se me informe de ello con una muestra del material, afin de resolver si conviene o no su aceptación.

Con mi consideración y afecto al veterano y benemérito Centre Excursionista, reciba personalmente el atento saludo de s.s. q.e.s.m., Francisco Pardillo. Director D. LluIs anotó alfinal del texto: "No se contesta aquesta carta!"

Baldwin, A. and Alderson, D.M. 1996. A remarkable survivor: a nineteenth century geological trail in Rochdale, England. Geological Curator 6 (6): 227-131.

Anónimo. 1877. Catálogo general de los objetos quefiguran en la Manfestación de Productos Catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura é industria inaugurada el 4 de Marzo de 1877 por S.M. el Rey D. Alfonso XII é improvisada en su obsequio en el edficio de la Universidad de Barcelona. Barcelona, Impr. de Salvador Manero. 125 pp Comisión ejecutiva del monumento a Guell y Ferrer. 1883. Primera Exposición Nacional de Mármoles en Barcelona. Impr. Barcelona. 23 pp.

Font i Sague, N. 1907 a. La andesita anfibólica de Vilacolüm (Empordà). Butli. Inst.

Cat. Hist. Nat., 4: 58-63.

Font i Sagué, N. 1907b. La Junta autónoma de Ciències Naturals. La Veu de Catalunya, Any XVII, ntIm. 3.019. Barcelona, Dimercres 18 de setembre de 1907, edició del vespre.

Gimeno, A. 1995. Las rocas de textura traquItica de Vilacolum (Girona): correcciones al catálogo de la colección de Grandes Bloques del Museo de GeologIa de Barcelona. Treb. Mus. Geol. Barcelona, 4: 211-223.

Gómez-Alba, J. 1992. Catalogo razonado de los yacimientos con vertebradosfosiles de España del Museo de GeologIa de Barcelona. Historia de la Institución. Tesis Doctoral inddita, Univ. Autônoma Barcelona. 595 pp., 15 láms.

Jakubowski, K. (ed.) 1993. Museum of the Earth History-Collections-Exhibitions.

Wydawnictwa Geol., Warszawa. 70 pp.

Junta Técnica de los Museos de Ciencias Naturales, Parque Zoologico y JardIn Botánico. 1899. Informe relativo a la organización y sucesivo desenvolvirniento de los Museos y Parque histórico-naturales de Barcelona. Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, Barcelona. 31 pp.

Maluquer, J. 1917. Vint mesos d'actuació en la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Barcelona. 155 pp.

Masriera, A. 1924. Los buenos barceloneses. Hombres, costumbres y anécdotas de la Barcelona ochocentista (1859-1870). Ed. PolIglota, Barcelona. 363 pp.

Masriera Gonzalez, A. 2000. Consideracions sobre alguns instruments cientIfics del Museu de Geologia de Barcelona. Actes V Trobades Hist. Cièn. Tèc., SCHC7I 2000: 211-217.

Maureta, J. y Thós, S. 1881. Descripción fIsica, geologica y minera de la Provincia de Barcelona. Mern. Corn. Mapa Geol. España, 1881, 487 pp.

Naturhistorischen Museum Mainz. 1994. Der Garten der Zeit am Naturhistorischen Museum Mainz. Nat. Mus. Mainz. 34 pp, 16 figs.

Salinas, A. 2001. Las colecciones paleontológica y conquiológica del Museo Paleontológico J. Rodrigo Botet de Valencia: inventariofaunIstico, irnportancia cient(fica, rnuseIstica e histórica. Tesis doctoral inédita, Univ. València. 691 pp., 55 láms.

San Miguel de la Cámara, M. 1918. Catalogo de la colección de preparaciones microscópicas de D. N. Font y Sagué adquirida por la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, en 10 de Junio de 1910, ordenada y numerada por el Dr. D. M. San Miguel de la Cámara. Anuari Junta Cièn. Nat. Barcelona, 3: 77-87.

San Miguel de la Cámara, M. 1921. Catálogo de la colección de rocas, grandes-bloques, del parque de Barcelona. Treb. Mus. Cièn. Nat. Barcelona, 6, 61 pp., 74 figs.

San Miguel de la Cámara, M. 1936. Algunos datos nuevos e interesantes sobre las rocas de los volcanes de Catalufla. Butil. Inst. Cat. Hist. Nat., 36 (segon trimestre): 1-10.

Vidal, L.M. 1886. Reseña geologica y minera de la Provincia de Gerona. Bol. Corn.

Mapa geol. España, 13: 209-284, 290-380, 1 mapa.

IIIIIIIIIIIIIIIIIi 95

96

97

ii • i

98

99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112

. .

.9

II

8 cHcHcH

IIIII1I1II1IIIII1IIIII 74

73

72

71

U U fl 9

117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130

8

70 69 68 67 66

-

83 84 85

^^0^8 ^^ °w8° °^ ^ r:8

28

cc 9

10

.t,

II

12

.

15

.&

cc 14

H

.

16

17

18

19

•:

20 •

21

22 •

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 77-125 (2001)

Descobrint el vulcanisme quaternari de la Garrotxa: De les observacions precientIfiques als primers estudis geol么gics (s. xvi-xix) Enric ARAGONES i VALLS

ABSTRACT ARAGONES i VALLS, E. Discovery of the quaternary vulcanism in the Garrotxa region: from pre-scientific observations to early geological surveys (16th-i 9th centuries).

From a critical review of pre-1830 literature on the Garrotxa volcanic region, the discovery and early surveys on vulcanism in the area are discussed. In the 16th century, volcanic activity was assumed in relation to the 1427 earthquake; in the 17th century, several descriptions of volcanic rocks and bufadors (also called air volcanos) were published. Ancient vulcanism was identified a few years before 1775; early scientific surveys since 1796 were made by Pourret, a French botanist, and were continued by Francesc Bolos; these studies remained unpublished for years. In 1808 the geologist Maclure came to the region and published the first scientific paper in relation to the volcanos of the area. After the napoleonic wars, several Catalan scientists were interested in volcanic materials of Olot: Mirambell, a naturalist; Celles, an architect, and Carbonell i Bravo, a chemist who managed to publish the first monographic paper on this zone, signed by Bolos, in 1820. In France, in a book issued in 1823, Palassou included some of Pourret's notes, following the botanist's death. A new survey was made by geologists of the French Geological Map, from which a new monographic paper was written by Debilly (1828).

Key words: History of Science, l6th-l9th centuries, Geology, Quaternary, Vulcanism, Volcanic Region of Olot, Catalonia, Spain.

* Direcci贸 General de Patrimoni Natural i del Medi FIsic. Dr. Roux, 80. 08017 Barcelona.

Una revisió crItica dels escrits anteriors a 1830 sobre la regió volcànica de la Garrotxa permet fer algunes precisions sobre el procés del descobriment i les prirneres investigacions del vulcanisme quaternari de la comarca. Ta des del segle XVI es parlava d'unes suposades erupcions relacionades amb el terratrèmol de 1427 i s'havien descrit els productes del vulcanisme i les seves peculiaritats, corn els bufadors de Batet, que alguns qualificaren de volcans d'aire. La identificació del vulcanisme inactiu és alguns anys anterior a 1775; els primers estudis que podern qualificar de cientIfics daten de 1796 i es deuen a una iniciativa del botanic Pourret, continuada després pel seu deixeble Francesc Bolos; no obstant aixô aquests primers estudis varen quedar inèdits durant molts anys. L'any 1808 el geOleg Maclure reconegué la regiO i en publicà la primera comunicació cientIfica. Després de les guerres napoleOniques, s'interessà pels volcans el rector Mirarnbell, l'arquitecte Celles i el quIniic Carbonell i Bravo, per decisió del qual es publicà la primera descripciO de la zona volcànica, signada per Bolos (1820). Paral•lelament, Palassou publicà les antigues notes de Pourret (1823). Noves investigacions foren portades a terme pels homes del Mapa GeolOgic de Franca, de les que resultà una memOria signada per Debilly (1828), cornplementària de les anteriors.

Paraules clau: HistOria de la Ciència, segles XVI-XIX, Geologia, Quaternari, Vulcanisme, Regió voicànica d'Olot, Catalunya, Espanya.

La zona volcànica de la Garrotxa és una de les més notables singularitats geolôgiques de Catalunya i tambd de tota la penInsula ibèrica, no solarnent per la naturalesa i diversitat dels materials, sinó també pel bon estat de conservació de les formes d'acurnulació i les bones seccions que l'erosiO ha posat al descobert. No és gens sorprenent que, des del moment que es pot parlar de Ciència Natural, al segle XVIII, els naturalistes primer, i els geôlegs desprès, hagin dernostrat un interès creixent per la zona volcànica; un interès que, liuny d'estroncar-se, continua avui ben viu, demostrant que encara no està tot dit sobre els volcans d' Olot.'

En realitat, abans de la identificació del vulcanisme inactiu, la regió volcàmca ja havia estat objecte de l'atenció d'observadors diversos (historiadors, geôgrafs, filOsofs, erudits, etc) per causa de les curiositats naturals que presenta, corn bufadors, suposades ruInes d'una gran ciutat, pedres lleugeres, muntanyes de forrna inusual; també pels fenôrnens extraordinaris descrits en documents antics. No deixa de ser curios que, abans de la identificaciO del vulcanisme quaternari, es "docurnentds" una suposada activitat histôrica; tarnbé que alguns autors qualifiquessin els bufadors corn a "volcans d'aire".

1 Es ben recent el descobriment de dos centres eruptius que no havien estat encara identificats (Ferrés, D, et al, 1998: Els nous volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Rev. de Girona, 188: 32-41). Vegeu l'estat actual dels coneixements sobre la zona volcànica a: Mallarach, J.M. 1998: El vulcanisme prehistOric de Catalunya (Diputació de Girona, abril de 1999).

El vulcanisme de la Garrotxa comença a ésser estudiat des d'un punt de vista cientIfic coincidint amb el pas del segle XVIII a! xix, en un moment en què les roques efusives eren objecte d'interès preferent per part dels primers geOlegs, com a peca fonarnental en les teories de la Terra. Es per aixO que la regió volcànica fou una de les primeres zones de Catalunya sobre les que s'aportaren dades geolOgiques; cosa que explica que l'estudi del vulcanisme olotI hagi estat qualificat de paradigmatic en la histOria de la descripció geolOgica de Catalunya. Tanmateix, no sembla que els començaments d' aquesta histOria siguin ben coneguts: interrogants corn quan es va descobrir la regió volcànica, qui la va estudiar per primera vegada, qui en va publicar el primer esquema geolOgic, no han estat encara contestades de manera satisfactOria; per be que el tema hagi merescut més d'un article rnonogràfic. Per altra banda, el paradigma vigent sobre el descobriment dels volcans, que l'atribueix en exclusiva al farmacèutic Bolos, presenta no pocs punts foscos, i no és del tot congruent amb els documents de què avui tenim coneixernent.2 Aquests antecedents ens han portat a intentar fer una mica de hum sobre un tema tan transcendent en la histOria de l'estudi geologic de Catalunya. Amb aquest objectiu s'ha revisat crIticarnent tota la documentació que hem pogut aplegar sobre el terna, posant com a lImit la data del viatge de Lyell a Olot, que tingué hoc, com se sap, l'any 183O; a continuació s'han valorat les diverses aportacions i se n'ha establert la successió cronolOgica; finalment s'han comparat els resultats obtinguts amb el paradigma vigent, i s'han tret les pertinents conclusions.

LES "ERUPCIONS" DEL SEGLE XV "Boques de foe" a Amer Els historiadors renaixentistes interpretaren corn a volcàniques algunes de les rnanifestacions que acompanyaren el llarg i intens perIode sIsmic de 1427-1428 que comportà, entre d'altres, ha destrucció de les viles d'Olot i Amer. AixI, el P. Mariana: Por este tiempo cada dIa bramaba la tierra y temblaba toda desde Tortosa hasta Perpiflán. Junto a Gerona estaba un pueblo ilamado Amer en que se habrieron. dos bocas de fuego que abrasaba a los que liegaban a dos tiros de piedra: de otra boca junto a las defuego salla agua negra. . . 4 Per a Jeroni Pujades, qui recollI abundant docurnentació sobre el terratrèmol, que avui es conserva a la Bibhioteca Nacional de Paris, el monestir d'Amer hauria estat destruIt per volcans:

2 Vegeu la versió tradicional del descobriment, a: Riba, 0. 1996: Histôria de la recerca vulcanoiOgica a les nostres terres. Revista de Girona, 174: 60-64.

Sobre el viatge de Lyeli a la regió volcànica es pot consultar: Sole, L. 1982: Lyell a Catalunya i el vulcanisme olotI. Revista de Girona, 100: 209-216, i Ordaz, J. 1985: El viatge de Charles Lyell a Olot. Butil. inst. Cat. Hist. Nat, 50: 21-28.

Mariana, J. de, [1592]: Historia de España, libr. 20, cap. 4 (Cita de Pourret); id., tit. VII, cap. XI (cita de Bolos).

Par los grandes terremotos 6 temblores de tierra, volcanes y llamas de fuego que salieron de ella en el obispado de Gerona, y particularmente en el territorio de Amer.5 NarcIs Camós és més concret a i'hora de citar les fonts, i situa correctament 1' any: Sucedió en el año 1427. que huvo muchos terremotos, y tan Juertes que derribaron algunas casas de Amer abriendosejuntarnente unas bocas defuego en el lugar de Lloret Selvage, dando de si muy mal olor Tambien se halló en algunos autos que cayó el campanario de la Iglesia de Ozor abriendose un tanto la Iglesia, y muchas casas. Hizieron votos con esto a la Virgen del Call los de la Villa de Ozor y luego cessó tanta plaga.

Descripció dels fets En realitat, els historiadors recolliren les informacions sobre les suposades erupcions en antigues crOniques que, més que explicar els fenOmens, intentaven interpretar-los d'acord amb els coneixements de l'època. Esbrinar què va passar reaiment el dia de Sant Jordi de 1427 al terme d'Amer fa imprescindible acudir als documents originals.7 En una carta al Rei datada 25 d' abril de 1427 els jurats de Girona deciaraven que el dia 23 a les onze del dia uns manobres que reparaven l'esgiésia de Sant Julia de Lioret de la vail d'Amer varen sentir corn un gran tro i anaren a veure què passava E quan los dits tres hornensforen en una montana que es entre los dits lochs de Amer e de Loret sentiren molt gran e insoportable pudor e corrupció de sofre de plom e de alcofoll; ab tal infecció corn sifossen ous podrits e pitjor e perco no posqueren passar pus avant 1 ... ] mas mudant altra camI e que poguessen veurer lo dit loch de Amer lavors en aquell punt en la dita rnontanya spira gran fum 1...] e apres los dits homens de Loret vehents lo granfum que exia de aquella montana en quatre llochs per espay de un tret e mitg de ballesta fent gran brugit a manera de les nus(?) quan deu pedrejar. E vehent hi algunes liengues de foch de color blau no sobrepujant molt sobre la terra, sino lo fum que puge fort alt: e sentint la gran corrupció e infecció qui es per los lochs on hix lo dit flim de la dita rnontanya, trarneteren dos homens.. 8 Per causa del fum hi morI un gos i dues dones, i set homes quedaren afectats. La corrupció cessà i'endemà dijous 24:

J. [16071: Crónica general de Cataluna. Barcelona, J. Torner, 1829-1832. T. V, p. 230.

6 Camós, N, 1657: JardIn de Maria, plantado en el Principado de Cataluna, Barcelona, J. Plantada. p. 317.

Aquesta docurnentació, que es conserva a Paris, no es va conèixer a Catalunya fins a finals del segle xix, quan la publicà E. Girbal (Flósculi, Revista de Girona, 1889, PP. 55-64 i 75-82). Tambd fou reproduIda a Notas históricas de Olot, 1 (1899), i a Mcintsalvatge, 1906: Colección Diplomática del Condado de Besalá, 3. I modernament a: Fontserè i Iglésies, 1971: Recopilació de les dades sismiques de les terres catalanes entre 1100 i 1900. Fundació Vives Casajuana, Barcelona.

8 Carta dels jurats de Girona al Rei, 25/4/1427 in Fontserè i Iglésies, op. cit, p. 145-146. Aquest fet tingud hoc a cinc setmanes del terratrèmol del 15 de marc que destrui les viles d'Amer, Osor i d'altres. El dia abans, el Manual de Novells Ard its havia enregistrat un altre sisme entre les 10 i les 11 del vespre, seguit de rephiques que duraren tota la nit (Ibid, p. i40).

5 Pujades,

Dien los homens quey son estats que tots los arbres de la dita montana son aixi socarrats corn si foch los havia tots cremats, jatsia visiblement lo foch nos rnostre sino algunes lengues blaues de grandaria de un palm. Dien mes que per la dita montana s 'es feta una granfresura qui te en gir dues legues de lonch empero no es molt ample ne molt pregon encara. Mes dien que per la dita montana on son los ditsfiims s 'esten brogit. En tal manera que si totes quantes manxes ha el mon hi bufaben no seria major brogit.

En una altra carta signada el 2 de juny següent es diu que el hoc de Sant Julia de Lioret va ésser destruIt pels terratrèmols; que a prop s'hi varen obrir boquespregones; i que d'algunes en sortia aigua, que matava els peixos del Ter; d'altres sortien pedre, i encara, d'unes altres, gran pudor que matava els éssers vius. 10

El que diuen els documents de 1427 es pot comparar amb algunes descripcions modernes d'erupcions d'aigua i pedres —un fenomen poe frequent, generalment lligat a moviments del terreny— sens dubte induIts pels terratrèmols precedents. Amb la particularitat que anaren acompanyades d'ernissions sulthIdriques i carbôniques. Les referències a flames son dubtoses: els gasos podrien haver cremat els arbres sense necessitat de combustiO; per altra banda, nüvols de vapor podrien haver estat interpretats pels testirnonis corn a fum. No és necessari, doncs, invocar el vulcanisme per a explicar aquests fenOmens, ni tan sols l'origen dels gasos, que existeixen com se sap en les aigues subterrànies prop d'Arner: el gas carbOnic a la Font Picant, i el sulfhIdric en un punt anornenat els Bullidors, on se advierte un olor de huevos corrompidos, propio del gas sulfureo, desprendido probablemente del agua sulfurosa, que pasa a mayor ó menor profundidad, y que en algunas ocasiones sale a la superfIcieformando burbujas.'2 Un punt no prou aclarit és on tingué hoc el fenomen, que des de fa segles s'ha vingut situant a Lioret Salvatge. Ja Fontserè i Iglesies notaren les dificultats per a acceptar aquesta locahitzaciO; perO ho acabaren fent en base a una nota aportada per Texidor, trobada en endenocar un mur a la Cellera. No obstant, liegint arnb atenció els documents originals es veu que la parrOquia esmentada corn a Sant Julia de Lioret no pot ser altra que l'actual Sant Julia de Lior, tant per la dedicació de l'esglesia corn per les indicacions geografiques que dónen —vall d'Arner, sobre el pont d'Angles—. L'erupció hauria tingut hoc, doncs, en algun punt situat entre Sant Julia i Amer, prop de la nba esquerra del Ter.

9lbid, p. 147.

Ibid. En el mateix sentit, un document dels habitants al prIncep , publicat a la Historia del Ampurdán, de Pella i Forgas (cita de Fontserè i Iglésies), que parla d'una boca 6 de un spirall (Ibid, p. 147-148).

D'erupcions semblants d'aigua i pedra acompanyades de gran estrèpit, n'hem vist descrites en textos del segle XIX i semblen associades a fenômens d'esllavissament en massa, a moviments sIsmics, o be a la conjunció d'ambdós factors. Vegeu: Relación de los terremotos sucedidos en la ciudad de Urgel y pueblos vecinos, en el mes de enero de 1788, y erupciones de agua en Hinojosa de San Vicente, en Febrero del mismo aflo. BoletIn de la Comisión del Mapa geológico de España, 2(1875), p. 269-27 1.

12 Martinez Quintanilla, 1865: La provincia de Gerona. Datos estadIsticos sobre su territorio. Girona, impr. F. Dorca. També cita aquest autor el gas sulfhIdric a Banyoles, Porqueres i d'altres localitats.

Una activitat histôrica a Olot?

Els primers autors que tractaren de la regió volcànica no solament no posaren en dubte les erupcions medievals, sinó que les estengueren a Olot, cosa que confirmaria el caràcter volcanic de la regió. Bolos assegurà haver ilegit en un document autèntic que al Bosc de Tosca s'hi obriren boques de foc: Fué segunda vez abrasado, como consta en un papel auténtico que se conservaba en la casa del comun de esta villa, y decia: que en los aflos 1421 se manifestaron en el Bosch de Tosca tres bocas defuego, y que inmediatamente se apagaron.

Maclure, qui recollI la informació de Bolos, escriu que Olot va ésser destruIt per una erupció 1' any 1428. 14 PerO ja Debilly, després d' examinar la documentaciO aplegada per Bolos, va descartar les suposades erupcions: .on ne connait rien quifasse croire a des coulées plus modernes que celles des autres volcans de la même classe: aucun fait ne 1 'indique, aucun auteur ancien n 'en pane; ii est bien plus naturel d'admettre que les volcans des environs d'Olot ont bnillé a des époques qui, toutes, sont antérieures a celles dont il estparlé dans l'histoire.15 També Lyell (1833), després d'examinar la documentaciO histOrica de què disposava Bolos, creia poder afirmar que foren els tenatrèmols els causants de la destruccio d' Olot, i no les erupcions volcàniques, que no tenien cap fonament histOric.16 No obstant, alguns autors seguiren parlant d'activitat histOrica fins ben entrat el segle xx. Saint Malo separà les suposades erupcions del Bosc de Tosca —que anomenà volcanes de hidrógeno en llamas- de les d'Amer, situant-les als anys 1427 i 1428, respectivament. Texidor, que dedicà un article a! tema (1884) aportà la lectura d' un document procedent d'Amer, segons el qua! sobre lo riu Ter is qué una boca de foch que llencava gran fetor. Creia aquest autor que hi havia hagut emissió de laves as sociades ads terratrèmols, i que les vulcanites d' Hostoles serien d' aquesta època. Encara Faura (1913) parlava d' un any de desolació en que els volcans escumejaren flames; Basil i Matas (1931) qualifica els fenOmens d'Amer de macalubes o volcans fangosos.' 7 PerO els geOlegs de camp mai no trobaren cap evidència d' activitat: Gelabert18

13 Bolos, F. 1820: Noticia de los extinguidos volcanes de Olot, de la naturaleza de sus productos, y de sus aplicaciones. Memorias de Agricultura y Artes, XI(1), p. 19. Més endavant, Paluzie posà en dubte la font citada per Bolos i descartà la suposada erupció del Boratosca (Paluzie, 1860: Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes. Barcelona, J. JepOs, 1860, pp. 2-34).

14 Maclure, W. 1808: Extrait d'une lettre a J.c. Delamétherie, sur les volcans d'011ot, en Catalogne.

Journal de Physique, de Chimie et d'Histoire Naturelle, 66: 2 19-220.

15 Debilly, E. 1828: Notice sur les volcans Oteints des environs d'Olot en Catalogne. Annales des Mines, 4(5): 18 1-210.

16 Lyell, C. 1832-33: Volcanos of Olot, in Catalonia. Dins: Principles of geology, 2 ed. (London, J. Murray), 3:183-193.

17 Referències citades: Saint-Malo [ca. 18301: [Sobre los volcanes de Oloti. Revista de Gerona, 20(6): 161-169 (1895); Texidor i Cos, J. 1884: Noticias de fenOmenos volcánicos en Cathlufia, desde los tiempos prehistóricos.

Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1(8): 461-529; Faura i Sans, M. 1913: Sismologia catalana. Dins: MemOries de Ia Institució Catalana d'HistOria Natural, 1(2): 1-4; Basil i Mates, J.M. 1931: Sobre la regió volcOnica d'Olot, dins: Géologie de Ia Meditérranée Occidentale, 2(4), n° 19.

18 Gelabert, J. 1904. Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona. Viader, Sant FelIu de GuIxols.

1 vol. 120 pp, 1 mapa.

fou probablement el primer en afirmar taxativament que no hi hague emissió de lava, ni de cap altre producte volcanic; una conclusió que Sole confirmarà després d'examinar atentament la zona on suposadament haurien tingut Iloc les erupcions.

ELS "VOLCANS D'AIRE" Primeres descripcions Probablement el primer autor en publicar l'existència dels bufadors d'Olot fou el frare Francesc Diago, dominic valencià i cronista de la Corona d'Arago, en una descripció del Principat de comencaments del segle xvii: Hacia el Norte Ia tierra de Aulot, que es muy nombrada por susfuentes de ayre 1...] defrente de la ciudad de Aulot, a Ia qua! baña el rio Fluvia, ay doze fuentes de ayre, que de noche y de dia, en el invierno y verano, dan de si un dulce ayre, en el invierno caliente, y en el verano talmente fresco, que a penas se puede sufrirporpoco

Fig. I. Vista d'Olot i els tres cons volcànics, presa des de Ia Costa de Pujo!: el Montolivet a i'esquerra, el Montsacopa darrera Ia vila; i la Garrinada a I'extrem dret. Dibuix de Lye!!, reproduIt a !a portada del vol. III de!s Principles of Geology (1833).

Fig. I. View of the volcanoes around Olot, from the hill of Pujo!: Montolivet (!eft); Montsacopa (behind the village); Garrinada (right edge). Sketch from Lye!!, frontispiece of his Principles of Geology, vol. III (1833).

tiempo que sea; de manera que los naturales de la tierra meten en el verano en estas cuevas susfiascos de agua, que le resfria de tal manera, que se haze muyfria. 19 El text del P. Diago es publicà al revers del mapa Cataloniae Principatus Novissirna et accurata descriptio, des d'on passà en els mateixos termes als grans Atlas setcentistes de Mercator i de Blaeu, i d'aquI a les monografies del Principat obra de Marcillo i de Pere Marcà, 20 aixI corn a tota una sèrie de publicacions sobre geografia, rneravelles i viatges editades al llarg de tot el XVIII i fins ben entrat el xix.21

Primeres interpretacions El viatger Willughby, que passà per Olot el 3 de seternbre de 1664, visità els bufadors, i recoilh la teoria popular segons la qua! eren causats pel rnoviment de 1' aigua subterrània: It is a hole or cave, out of which continually issues a cool air 1...] they say that it is the water running and falling down under the ground that makes these Spiracula, which is not unlikely.. •22 Per a Marcà, en canvi, els bufadors estaven relacionats amb els terratrèrnols, que en aquella època s'atribuIen a l'existència de cavitats en el subsôl: Els terratrèrnols procedeixen dels vents que es formen dins les venes i cavernes de la terra, amb un impuls que iluita i s 'esforca per a sortir en ilibertat. Per aixà no és d'estranyar que aquesta població algun dia s'hagues ensorrat per una extrernitud de la terra, essent aixI que, la part que fou abandonada estava suspesa sobre cavernes ocultes, on els vents s 'originen contInuament, corn es pot comprovar cada dia per algunes petites esquerdes dels que s 'obren passos. 23

19 Diago, F. [1604]: Descripción latina de Cathaluna in Vrints, Cataloniae Principatus Novissima et accurata descriptio. Transcripció - de l'edició de 1605 - a: Moliné i Brasés, E. 1909: La descripció de Catalunya del Pare Diago. Butli. de l'Acadèmia de Bones Lietres de Barcelona, 9(33):20-27. Aquest document cartogràfic s'edità a Anvers per encàrrec de la Diputació del General de Catalunya.

20 Referències: Mercator, G. 1613?: Catalonia Specialius. Dins: Atlas sive Cosmographicae Med itationes de Fabrica mundi etfabricati natura 1...] Studio Judoci Hondij, Amsterdam, J. Cloppenburgij (hem consultat l'edició de 1632, pp. 182-185); Blaeu, J.: 1624?: Le grand Atlas ou cosmographie blaviane. Ed. facsImil de la de 1656-1672 a: Theatrum orbis Terrarum Ltd, Amsterdam, 1967; Marcillo, M. 1685: Crisi de Cataluna, hechapor las naciones estrangeras. Barcelona, Mathevat. Marcà, P. 1688: Marca hispanica, sive limes hispanicus hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniae Ruscinonis, & circumjacentium popularum ... ab anno 817 ad anno 1528 ... ex edit. Sth. Baluzzi. ParIs, Fr. Muguet. Trad. Catalana per J. Icart: Marca hispanica (o Pals de lafrontera hispànica). Llib. Josep Sala i Badal, Barcelona, 1965 21 Per exemple, a: Der Schau-Blatz von Spanien und Portugal (Amsterdam, 1704), i les versions al frances i a l'italià: Les deuces de l'Espagne et du Portugal (Leiden, 1715); Lo stato presente della Spagna (dins Lo stato presente di tutti i paesi, e popoli del mondo, Venezia, 1745). També a: A tour through Spain and Portugal (el fals viatge d'Udal ap Rhys, Londres, 1750); l'Atlas de Tomàs Lopez (Madrid, 1757); la Geografla nueva de Espafla, de Jordan y Frago (dins la Geogiafia Moderna de Lacroix; Madrid, 1779); L'Atlante Espaflol d'Espinalt (Madrid, 1783) i l'Itinéraire descriptf de l'Espagne de Laborde (ParIs, 1808).

22 Willughby, F. [16641: A relation of a voyage made through a great part of Spain in Ray, J. 1673: Observations topographical moral & physiological.., made in a journey through the low countries [...]

Londres, J. Martin; pp. 466-499.

23 Marcà, P. 1688, op. cit. nota 20.

La hipbtesi de l'escalfament solar Un Discurs filosàfich, escrit probablement a comencaments del s. xviii, qualifica els bufadors de "volcans d' aire", i pretén demostrar que es deuen a la influència del calor del sol sobre el vapor contingut en una roca porosa que anomena tosca: es lo calor grant del sol que donant de pie en aquella montanya cavernosa, y prenent mesforsa La sua activitat en la tosca naturalment mes apta pera /0 caior que altres pedres converteix en aire las parts mes sutils de algunas venas de aygua 6 vapors aqueos que calenta en las entranyas de La terra, y no trobant aqueli aire aixI convertit per hon exir sinó per las bocas deis Bufadors.

En la mateixa lInia de pensament, el metge Tomàs Clarasó, en la seva histôria natural del Principat, dedica forca espai als bufadors: els associa també a la pedra tosca, i els compara a un fenomen que Virideti havia descrit en una cova existent prop de la vila de Baume-les-Nones, a la Borgonya. 25 En opinió de Clarasó, el so!, en escalfar 1' aire contingut dins la piedra pumicosa el dilata i en dissipa la humitat.

Aquesta opinió la contestà el cèlebre metge valencià Andreu Piquer, a qui Clarasó sotmete el manuscrit: confieso, no obstante que es explicacion ingeniosa, y nada vulgar, pero que se opone a la experiencia. Pues siendo pressiso para este efecto que el sol penetre notable en la profundidad de La tierra no tiene inteligenciafacil.. •26 Defensà Clarasó la teoria solar al•legant que el calor del sol penetra desigualment segons la constitució del terreny, i a més hi ha el calor intern que es distribueix megularment, i que la porositat de La piedra pumicosa afavoreix la penetració del calor.

Observa també que els bufadors no es reparteixen per tot el territori olotI, sinó que abunden sobretot al peu de la muntanya de Batet i rodalies.

L'explicació atmosfèrica A finals del xvm, Espinalt assegura que el funcionament dels bufadors és només estacional:

Discurs filosófich sabre els bufadors d'Olot, manuscrit que existia a la Biblioteca Episcopal. El publicà Font i Sagué a Lo Geronès (1904, cita de Gelabert). El vol. III de Notas histôricas de Olot (1907, pp. 7 1-92) n'insertà, sota les inicials J. C. V. y S. i amb una nota adjunta de Francesc Bolos, una cOpia feta 1' any 1838 probablement del canonge Ripoll, qui 1' atribuI al jesuIta Marcillo; una atribució més que discutible: en la seva Crisi, Marcillo no fa més que repetir les cites antigues, sense preocupar-se per l'origen del fenomen. Si les inicials es corresponguessin amb les de l'autor, es podria pensar en un altre olotI illustre: Joan de Vayreda i Soler [1675-17511, doctor en ambdós drets.

25 Tomàs Clarasó, 1737: Punto académico. Singularidades de la historia natural del Principado de Cataluna; Dins: Iglésies, J. 1963: Singularidades de la historia natural del Principado de Cataluña. Text de 1 'any 1737 [...] Barcelona, Fundació Massot i Palmés. (La identitat de 1' autor consta en 1' arxiu de l'Acadèmia Mèdica Matritense, on el diposità). La comparació amb el fenomen de Baume-les-Nones és del tot improcedent, perquè el que hi ha en aquella localitat és en realitat una cova glaçada, segons Le grand dictionnaire géographique de Bruzen de la Martinière.

26 A. Piquer: [Contestació al cliscurs de T. ClarasO]. Ibid.

24

En tiempo de calor sale siempre un ayre con tanto Impetu, que apaga una vela 1...] lo mas particular es, que en todo el invierno no soplan; en empezando el calor sopian tambien masfrio, y con mayor fuerza, asIque disminuye ci calor decaen tambien[.. .1 los hay en abundacia, unos salen a las calies, otros dentro de las bodegas, y en el campo hay muchos... 27 L' academic DIaz de Valdés els comparà a uns que existeixen a Itàlia: Los montes Coleos que se celebran, y con razon en Italia, y cuyos impetuosos vientos se aprovechan alii para refrescar sus habitaciones, los tenemos nosotros en Olót, y sus vecinos hacen uso de ellos.. 28 En Bolos (1820) trobem ja la interpretació correcta dels bufadors, que funcionen gràcies a la diferència de densitats de l'aire; i que la diferència estacional de temperatura és només aparent. En el mateix sentit, Lyell, que els visità 1' any 1830: I visited one of these bufadors in the beginning of August, 1830, when the heat of the season was unusually intense, and found a cold wind blowing from it, which may easily be explained, for as the external air when rarefied by heat ascends, the cold air from the interior of the mountain rushes in to supply its place.29

ELS PRODUCTES DEL VULCANISME Identificació de la puzzolana Es molt interessant que s'esmenti l'existència de la puzzolana en algén hoc del regne d'Arago en un manuscrit de finals del s. XVI atribuIt a Pedro Juan de Lastanosa: Hallase en Italia una especie de arena negra, la qual ellos en su iengua la ilaman porceiana que mezclada con calcina haze se una materia tan fuerte como piedra despues de ser seca 1...] esta especie de arena se halla en Roma y en Napoles y en otros lugares de Italia, y dIxome uno que la havIa visto aca en España en Aragon, mas que no se acordaba en que lugar, porque ella conocia muy bien. 30

27 Article

"Olot". Dins: Espinalt i Garcia, B. 1778-1795: Atlante español 6 descripcion general de todo el Reyno de Espania. (13 vols) Madrid, A. Fernández, vol. 6 (1783): 202-215.

28 DIaz de Valdés, P. [17911: Discurso sobre la historia natural con respecto a Catalunya. Dins: Tratados sobre laftsica del clero y otros puntos dtiles y provechosos de las ciencias naturales. Barcelona, 1806.

Ofic. M. Texero; pp. 1-62. Posteriorment Saint Malo els comparà amb els del Mont Ventoux i els del Vesubi.

29 Lyell, Ch, 1833, op. cit.

30 Los veinte y un libros de los ingenios, y maquinas de luanelo (mss. de finals del s. xvi), t. 4, fol. 259r.

Publicat (1983) pel Colegio de Ingenieros de Caminos, CC. i PP. de Madrid, edició a cura d'A. Garcia Diego, 2 vols. L'atribució a Lastanosa és de N. Garcia Tapia; tradicionalment havia estat atribuIt a Juanelo Turriano, i per Garcia Diego a l'enginyer hidràulic Sitoni. L'aragonès Pedro Juan de Lastanosa [ca. 1500-1576] fou conseller de Felip II; havia intervingut en la portada d'aigua a Nàpols des de Serino (1559), i hauria escrit el côdex entre 1654 i 1575. (Garcia Tapia, N. 1987: Pedro Juan de Lastanosa y pseudo Juanelo Turriano; Llull, 10: 51-74).

Atès que no hi ha cap altre aflorament d' aquesta roca en tot el regne, el text ünicament pot fer referència a la greda d'Olot. AlgtI fou capac de comparar, doncs, la greda olotina amb les del Vesubi i Rorna jrnés de dos segles abans que ho fes 1' arquitecte Celles!

Les falses ruInes del Bose de Tosca L'any 1678 l'historiador Roig i JalpI interpretà corn a ruInes d'antigues construccions les curioses forrnacions del Bosc de la Tosca. 31 A Roig ii cridà l'atenció la disposició caôtica dels blocs en petits rnunts, rnds que la prôpia naturalesa de la pedra.

Zamora ja descartà aquesta opinió, corn es veurà més endavant.

També Bolos, notant la falta de pedres treballades, assegurà que totes les roques eren de lava porosa i basalt, i entre elles la puzzolana.

Aseguran [...] que en este lugar existia una grande ciudad ilamada Basea, que dicen que era la que Plinio llama Bassus 1...] y quefué destruida por los terremotos. pero no hallo en que pueden apoyar su opinion [...]:porque si suponen que esta ciudad era tan considerable, y fue destruida por terremotos, Como no existen algunos vestigios que lo confirmen? Como no se encuentran algunas piedras que demuestren haber sido labradas? Como no se descubren fragmentos de paredes, quicios y otras infinitas ruinas que en tal caso no puedenfaltar? 32 No obstant, creia aquest autor que a! segle xv s'havia enregistrat activitat volcànica en aquest indret, corn ja s'ha dit rnés amunt. Fou Lyell qui comparà posteriorment aquestes forrnacions amb les de les colades modernes de l'Etna, o les de Come, prop de Clerrnont.33

ClarasO, en el seu rnanuscrit de 1737, parlant dels bufadors, els associa a una roca a la que anomena tophus: Tambien se encuentra en las vecindades de Olote una piedra pumicosa parecida en todo al Lapis Pumex, pero verdaderamente se llama Tophus 1...] una piedra 31 Roig i JalpI, J.G. 1678.

Resumen historial de las grandezas y antiguedades de Ia ciudad de Gerona.

Barcelona, J. Andreu. 1 vol. 526 pp.

32 Bolos, F. 1820. Assegura aquest autor que abans de la colonització agrIcola de finals del xvm, el Bosc de Tosca era un malpaIs erm del tot: era una cosa admirable el observar desde alguna eminencia aquel vasto y árido campo de piedras, sin que se viese apenas una sola planta por no haber allI ni casi un grano de tierra vegetal para poder crecer: pero a pesar de lo mucho que se afanan en ilenar las cavidades, en cultivarlas, y en ext raer aquella grande abundancia de pied ras volcanizadas ... no pueden ilegar a destruir de modo alguno el aspecto áspero y escabroso de este terreno, ni hacerfructificar mucho Ia tierra sino a fuerza del incesante trabajo y del abono ... No obstant, les respostes al questionari de Zarnora el descriuen corn un grande bosque ilano.....muy cubierto de arboles, y todo de montones de piedras movedizas ... (Biblioteca del Palau Reial de Madrid, 1112436). u Lyell, 1833, op. cit.

porosa muy simil al lapis pumex, hasta en lo ligero, bien que hay otra especie pero pesada 1...]

L'any 1768, el Sr. Francesc Roca i Codina, 35 un dels membres de la Real Conferència PhIsica Experimental de Barcelona, comunicà a la institució (21 d'agost) que a la rodalia d'Olot s'hi trobaven tres especies de piedra pómez: blanca, roja y obscura. La comunicació fou ilegida durant la 12 junta de vacances de la corporació tinguda el 30 d'agost; i s'acordà demanar-li'n mostres para colocarlas en el gavinete de historia natural y ver si son de utilidadpara las artes. Malauradament, la Conferència no fou capac d'identificar correctament les roques, que en opinió del secretari Subiràs: unas parecen de las que llaman esponjas petrficadas y las otras estalactites como las de la fuente de la Reina, que entregué a la Conferencia. Resolvió la junta se entregaran al Sr. Custode y con un extracto de la carta del Sr Roca se pasase aviso a la Direccion de historia natural encargandola de su descripcion en la junta de su turno.36 No consten altres diligencies respecte de les mostres d'Olot, ni si varen ingressar a la col•lecció de productes minerals que la Direcció d'HistOria Natural de la Conferència s'havia proposat formar (5/8/1766); haurien estat potser les primeres roques de la col•lecció.

El crater del Montsacopa El volcà més proper a Olot era tradicionalment un lloc d'oració i pelegrinatge on s'hi havia construIt mes d'una capella. La de Sant Francesc estava situada al cim de la muntanya i li donava nom; s'hi pujava per tal de demanar el benefici de la pluja. En l'Atlante Español, obra de Bernat Espinalt, s'hi troba una descripció de la curiosa morfologia del Montsacopa, sense que l'autor n'insinuI en cap moment 1' origen volcanic:

Clarasó, op. cit. L' autor basà el seu escrit en el contingut del museu Salvador; perO del text es desprèn que coneixia be la rodalia d'Olot. El terme tophus (fr. tuf; it. tufo; cast. tofo o tuba), s'aplicava a roques de gran porositat, que igual podien ser volcàniques (lapis pumex) que travertIniques (lapis tophaceus); cosa que creava confusió.

Francesc Roca i Codina [1710-17711, notari apostolic i familiar del Santo Oficio a Olot. Sembla que ilnicament tingué relació amb la Conferència durant l'estiu de 1768: sollicità ésser admès el 29 de juny i fou nomenat conferent de la Direcció d'Agricultura (6 de juliol). La Conferència li demanà dades sobre el carbó de la comarca (20 d'agost); no ens consta la resposta. Després de la consulta de les vulcanites, demanà certificat de conferent, i ja no se'n torna a tenir notIcia; mon al cap de tres anys.

36 Actes de la Real Conferencia PhIsica Experimental, juntes de vacances 12 i 17, setembre de 1768.

Dins: Iglésies, J. 1964: La Real Academia de Ciencias Naturales y Artes en el siglo xviii. Memorias de Ia R. Ac. Ciencias y Artes de Barcelona, 36(1), n° 707: 1-635. La Font de la Reina és un barn de Capellades on lii ha un important jaciment de travertI. La confusió entre el travertI sedimentari i la pumita volcànica es fa evident en aquest escrit del conferent Bell a Subiràs: Piedra pómez se halla en abundancia ... en Vacarisses, de suerte que Ia mayor parte de las casas están construidas de dicha piedra.

También me han dicho se halla mucha de ella en San Pedro de Montgrony ... de suerte que Ia iglesia estafabricada de dicha piedra (Iglesies, bc. cit.).

Está la villa situada a la falda de un pequeno monte, defendida del ayre del Norte: tiene este monte Ia particularidad de cultivarse, y sembrarse por dentro, y fuera por estar su cima como una copa, de donde viene el llama rse Monsacopa, sin estancarse en ella el agua, por ser la tierra tan esponjosa, que sume al instante.37 Per a aquest autor, ci terme tosca equivalia ai casteilà piedra pómez.

PRIMERES REFERENCIES AL VULCANISME INACTIU Dos voicans que es toquen (1775) INTRODUCCION A LA 'HtSTORIA NATURAL,

r

A LA

GEOGB.AFIA FISICA DE ESPA1A,

D. Guillermo Bowles.

Lo Mo,o

I

k D.F,.,,,o M Mw,.

Aio D

3'

L'any 1775 Bowies, en ia seva Historia natural, aplega tots eis coneixements que a i'època es tenien sobre ci vulcanisme peninsular. 38 En ci primer catàleg de les regions voicàniques espanyoles, sobre ics que no s'havia publicat encara cap dada, es limita a citar de passada alguns afloraments —no tots volcànics, corn ci lapis del Pirineu o la lidita de Montserrat, que creu de la mateixa naturaiesa que ci basalt—. PerO identifica correctament les roques volcaniques de Ia rodalia Fig. 2. Portada de Ia Introducción a Ia Historia Natural de Espana, de W. Bowles, on per prirnera vegada es dóna notIcia de dipOsits volcànics a Catalunya (1775).

Fig. 2. Title page of the Bowles's Introduction to the Natural History of Spain, where the first news of a volcanic region in Catalonia were reported (1775).

Bernat Espinalt i Garcia, 1778-1795: o p . cit. L' autor, nascut a Santpedor, era oficial del Correo General de Ia Corte. La part de l'Atlante que correspon a Catalunya ocupa 4 vols: els 4 i 5, impresos en 1781; els 6 i 7, publicats el 1783. Segons diu explicitarnent l'autor, l'article Olot (vol. 6, pp. 202-215) fou escrit l'any 1776. L'autor interpreta ingènuament l'etimologia del topOnirn; en l'altre extrem, Corornines cau en l'artificiositat i arriba a un resultat completament inacceptable, perquè presuposa l'existència d'activitat histOrica: "que en perlodes eruptius formava cobricel (corn una copa) damunt de Ia ciutat [d'OlotI" (Onomasticon, 5, 378). Més probablement s'hauria de pensar en l'arrel cop, que s'aplica, entre d'altres, a objectes en forma de cavitat o conca al capdarnunt d'una altra cosa i que en provençal significa pica de pedra, escudella segons el Diccionari Etimolôgic del mateix autor. També al Vivarais hi ha un beau cratere de Ia coupe (Délarnetherie, a Journal de Physique, 58, p. 72) 38 Bowles, W.: Continuación del discurso sobre Ia Platina, y observaciones acerca de los antiguos volcanes de España. Dins: Bowles, W. 1775: Introducción a Ia Historia Natural, y a Ia GeografIa FIsica de España, irnpr. F.M. de Mena. Madrid, pp. 168-176. William Bowles [1714-17801, irlandès de Cork, havia estudiat histOria natural, quImica, metalldrgia i astronomia a Paris; viatjà per Franca i els districtes rniners de la SaxOnia I d'Hannover. El 1752 el govern espanyol el contractà per a visitar les mines i establir un Gabinet d'Histôria Natural i un laboratori de quImica a la Cort. Visità aleshores Almadén I gran part de la peninsula, i posteriorment es dedicà a la docimàsia o analitica de minerals.

d'Almagro i del cap de Gata, que sens dubte observà personalment. Fa també una vaga referència a la regió volcànica de Catalunya, tot i que no la situa amb precisió: En Cataluña, entre Gerona y Figueras, bastante cerca de la mar hai dos montañas piramidales de igual altura que se tocan por sus basas, y tienen todas las señales de haber sido antiguamente Volcanes; y aunque al pie se y en muchos moldes 6 huecos donde ha habido conchas petrficadas, son cosa posterior al Volcan; y siempre que se hallan pet nfl caciones cerca de Volcanes, demuest ran su mucha antigiiedad, pero cinco 6 seis mu aflos bastan para eso, y aun para mucho mas.

Si comparem aquesta descripció amb la que fa Bolos del Montsacopa i la Garrinada (casi sus bases se tocan: su figura y elevación es a corta diferencia la misma que Ia de este 6ltimo) haurem d' admetre que Bowles fa referència a aquests dos volcans, tot i que no en sap el nom ni la situació —no es pot dir que siguin a prop de la costa - perquè la observació no era seva, sinO que Ii havia estat comunicada.

L'obra de Bowles assolI gran difusió per Europa, mitjançant les tres edicions espanyoles (1775, 1782, 1789), les traduccions francesa (1776) i italiana (1783), la versió anglesa de Dillon, (1780) i una traducciO alemanya d'aquesta. Tots els naturalistes que visitaren en endavant la peninsula (Townsend, Cordier, Maclure, etc.) tingueren en ella un punt de partida. La vaga referència a la regió volcànica catalana probablement la tingué present DIaz de Valdés quan reclamava conèixer la situació dels antics volcans de Catalunya. 4 ° La seva influència es detecta també en l'edició de 1806 del viatge de Swinburne: en l'explicació al panorama que es divisa des del fort de Bellaguarda, l'editor inserta el text seguent: A gauche on voit la mer s 'étendre au loin jusqu 'a ce qu 'elle disparaisse derriere une chaine d'hautes montagnes dont les cimes coniques annoncen une origin vol canique; quelques unes sont découpées et d'autres sontcouronnées de tours antiques et ruinées. 41

El viatge de Francisco de Zamora (1787) Les observacions sobre el terreny dels craters i els productes del vulcanisme de la rodalia d'Olot que el mes d'agost de 1787 va registrar Francisco de Zamora en el seu dietari de viatge sOn prou conegudes. 42 Zamora comencà ci seu viatge el 13 d'agost de Bowles, op. cit. , p. 173.

40 DIaz de Valdès [1791], op. cit.

41 Swinburne, H. 1806: Picturesque tour through Spain. London, E. Orme. Explicació del gravat "Le fort de Bellegarde".

42 Zajriora F. [1787]: Sexta salida: De Barcelona a Granollers, Vique, Olot, Camprodon, Puigcerdh. Berga

y Manresa. Dins: Diario de los viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora 1...] a cura de R. Boixareu. Barcelona, Curia!, Documents de Cultura, 3 (1973): 54-113. Eljutge Francisco de Zamora [17571812] arribà a Catalunya l'any 1784 i començà una sèrie de viatges pel principat el 19 de marc de l'any seguent. Viatjava sol amb un mosso, es documentava abans de sortir, i als pobles enquestava els religiosos i d'altres persones instruIdes, que en general desconfiaven d'ell, segons dec!arà. El seu llibre de viatges va romandre inèdit fins 1973. La documentació que va aplegar es conserva a la biblioteca del Palau Reial de Madrid. Vegeu també: Sole, L. 1975: Predescubrimiento de la region volcánica de Gerona. Estudios geográficos, 140-141: 1069-1076; versió catalana (1982) a Ciència, 2(13): 6-9.

1787. El dia 24, després d'estar-se uns dies a Vic, allotjat a casa dcl Baró de Sabassona, Antoni Ferrer i Llupià, emprengué viatge en direcció a Olot. L'endemà arribà al Pla d'en Bas, que, sembrat de fajol, II sernblà un ilac. Passà per Sant Esteve, Hostalets i Les Preses: Desde aquI se va al hostal de Bos de Tosca, en cuyas cercanlas se advierten unas ruinas considerables de población antigua, de la cual habla Roch en la "Historia de Gerona ". Pero segán la ligereza de la piedra y demás que hay alil y en las cercanIas de Olot, se puede inferir haber habido en este territorio algán volcán.43 Veuen l'ermita de Sant Roc i la mina d'aigua que abastia Olot; passen un pont de dos ulls sobre el Fluvià; visiten el convent i les esglesies del Tura i de St. Esteve; la placa del Mercadal i alguna fàbrica. El dia 6 aconsegueixen una relació de plantes de la rodalia (a la farmàcia Bolos, probablement); pugen el Montsacopa, que tiene en su eminencia una profundidad a manera de un sombrero puesto boca arriba, de donde toma su nombre 1...] La espresada hondura de montana parece una "boca de Vesubio ", lo que junto a que cuanta agua entra alli no se detiene ni acharca y a que las arenas, tierras piedras y bujarones ayudan esta opinion, me parece que aqul ha habido algün volcán .44 El dia 27 anaren a Castellfollit, on apunta que lo que llaman el volcán es un ilano sobre un despeñadero horrible, que tiene una vista hermosa. 45 El dia 28 sortiren en direcció Camprodon pd Pla de Bianya (vegeu l'itinerari a la Fig. 3).

Les notes de Zarnora deriven de 1' observació directa sobre el terreny; ara b, les interpretacions dels materials volcànics no son seves, cosa que explica que es fixi en uns afloraments i en passi per alt d'altres, corn notà Sole; cosa comprensible tenint en compte que el viatger, bon observador, no era, perO, naturalista, i menys encara un coneixedor dels productes del vulcanisme. Per exemple, afirmà que la muntanya de Montserrat s'hauria format per volcans, cuyas lavas han formado las ridiculeces que tienen, especialmente a la parte del mediodIa y poniente, que cabalmente es donde hay mas cavernas y menos aguas 46

Els volcans d'Olot en Iletra impresa (1788, 1797) La primera referència concreta al vulcanisme olotI en lietra irnpresa apareix l'any 1788 en el volum corresponent a Catalunya del monumental Viaje de Espana d'Antoni Ponc, que descriu les propietats de les roques de la rodalia d'Olot —la pedra ferral, la tosca i la sorra negra— i n'apunta l'origen volcanic: Se encuentra en el territorio de Olot, ademas de una piedra blancafirme, y abundante para sillares, otras especies, y son las que llaman piedra ferral muy pesada, y Zamora, F. op. cit.

Ibid. Notem que la descripció del crater és semblant a la d'Espinalt (1783), op. cit. " Ibid. Es inversemblant aquest topônim en un bc on no hi ha cap volcà, i que pressuposaria la incoToració prèvia del mot al llenguatge popular, cosa més que improbable abans del s. xix. Sembla més probable una mala transcripció de bolcar (en el sentit de "caure de tomballons", Coromines, Dicc. Etim. 2, p. 63). Tirigui's present també el mot comarcal volca o bolca, en un sentit no ben establert, perô potser —apuntem- corn a limit o marge: "les bolques d'un camp" (ibid.). El terme volcà no ci documenta Coromines abans de 1805.

46 Ibid., p. 286.

Ia ilamada tosca, especie de pomez, porosa, yfacil de trabajar quando sale de Ia cantera, endureciéndose despues. Hay otra especie de esta clase misma todavIa más ligera, y porpsa; pero muy a propósito para bóvedas, tabiques, &c. Algunas, aunque de gran tamaño, se mantienen por su notable ligereza encima el agua. La arena negra que se ha/la en Ia Villa, y sus cercanIas hace buena mezcla con Ia cal. Estos ,nateriales parecen efectos de algtn antiguo volcán.47

I!

If

L

- '-

• Les Preses ,:

(A }

)(_—;:

—----

-

7Ei

Salient

J7PAU

Fig. 3. Itineraris dels primers exploradors de Ia regió volcànica. 1: volcans; 2, altres dipOsits volcànics, 3: Itinerari de Francisco de Zamora, del 24 al 28 d'agost de 1787; 4: Indrets probablements visitats per Pourret, l'estiu de 1796 (i de 1797?); 5: Itinerari de William Maclure, del 25 al 28 de gener de 1808.

Fig. 3. Trips of the early surveyors of the volcanic region. 1: volcanos; 2: other volcanic deposits; 3: Francisco de Zamora's trip, August 24-28 th, 1787; 4. Sites probably visited by Pourret in summer 1796 (and 1797?); 5. Maclure's trip, January 25-28 th, 1808.

A. Ponç: Viage de España, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse, que hay en ella. 18 vols. Vol. 14, Catalufla; pp. 113-114 Madrid, Vda. Ibarra, 1788. Antoni Ponç i Piquer 11725-17921, erudit, academic i pintor, no arribà a acabar el seu projecte. L'autor, segons diu, escrigué el volum sobre Catalunya abans de 1785, any en què el va actualitzar; no viatjà, perO, a Olot, sinó que es limita a citar una comunicació d'una disringuida persona sobre el bisbat de Girona.

El viatge de Ponç va ésser traduIt a l'italià i ampliat pel jesuIta valencià exiliat Antoni Conca, qui el publicà a Parma pocs anys després. D'aquesta manera aparegué l'any 1797 una segona referència al vulcanisme de la Garrotxa; l'autor noes va limitar, perô, a copiar Ponç, sinô que hi va afegir Ia descripció del crater del Montsacopa que havia publicat Espinalt: Olot é situata alla falda di un piccolo monte concavo nella sua cima, onde si pUô dire, che si cultiva per di dentro e per difuori, ne vi siferma 1 'acqua, per essere la terra motto spugnosa 1...]

Net SUO distreto si trovano vane spezie de pietre, delle quali due sono pomici, una cioè pesante, é facile a lavorarsi quando si estrae delle cave; 1 'altra cosI leg giera, che insino i massi pià grandi galleggiano su I 'acqua. Queste, ed una spezie di arena nera, che s 'amalgama assai bene colla calcina, sembrano effetti di alcun vulcano. 48 Fig. 4. Retrat d'Antoni Ponç i Piquer, que en el seu Viage de España (vol. 14, 1788) inclogué Ia descripció de les roques de la rodalia d'OIot i en suggeri l'origen volcanic.

Fig. 4. Portrait of Antoni Ponç i Piquer, who made a description of Olot rocks and suggested their volcanic origin in vol. 14 (1788) of his ViagedeEspana.

PRIMERS ESTUDIS GEOLOGICS Viatge de Pourret a Olot (1796) Fugint de les consequències de la revolució francesa, el naturalista narbonès Pierre André Pourret L9 s'exilià a Barcelona, on, gràcies a la protecció de l'acadèmic Dfaz de Valdés i del general Filangeri, començà a treballar en la histôria natural del Principat, abans de passar a la Cort l'any 1798. Un dels temes pels que s'interessà fou la regió volcànica: Pendant mon séjour a Barcelone je m 'y occupai serieusement de 1 'histoire naturelle de Catalogne, etj 'yfis des proselytes qui mefaciliteren les moyens d 'yfaire mes excursions avec avantage. J'y mis en ordre le riche herbier des Salvadors, et

48

Conca, A: 1793-1797. Descrizione odeporica della Spa gna in cui spezialmente si dà notizia delle cose spertanti alle Belle Arti digne dell'atenzione del curioso viaggiarore. 4 vols. Parma, Stamperia Reale. T. 4 (1797), pp. 226-227. ' Pierre-André Pourret [1754-18 181, botanic occità que s'havia interessat per la flora de Ia provIncia narbonesa, els Cistus espanyols i Ia histôria natural de Ia Xampanya; havia dirigit el gabinet d'histOria natural de l'arquebisbe de Tolosa, a Paris. Era, doncs, un expert botanic, amb coneixements de zoologia i mineralogia.

j'ajoutai la nomenclature moderne a celle de Tournefort et de Gaspard Bauhin 1...]

Je suis chargé d'écrire l'histoire naturelle du Montserrat, etj'y entrepris l'histoire des volcans éteints des environs de la ville d'Olot... 50 Efectivament, l'estiu de 1796, a pocs mesos de l'acabament de la Guerra Gran, Pourret va efectuar un viatge a Olot, amb la intenció de trobar-se amb el jove apotecan Francesc Bolos, 51 a qui sens dubte coneixia de quan aquest s'estava a Barcelona a la farmàcia dels Carbonell.

Gràcies a la conespondència publicada per Garganta se sap que entre ambdOs s'establI una cordial relació, i que el frances actuà corn a mestre de Bolos —aleshores jove ilicenciat-, gràcies a la seva superior expeniència. Pourret, que sembla respondre a una invitació del facultatiu, ii anuncià el viatge en una carta de 9 de juliol que no fa cap referència als volcans.

Je serai rendu a Olot a 1 'époque de votre retour pour vous aider a mettre votres collections en ordre et les étiquetter [...]j'ai regardé comme inutile d'aller a 011ot tandis que vous n 'y seriez pas. Car mon intention n 'est que d'y aller pour vous et de nous trouver ensemble.52 D'una carta datada 24 de setembre es desprèn que Pourret i Bolos varen recôrrer plegats els volcans de la rodalia de la vila; veieren la lava en les excavacions que es feien al Firal i recolliren notIcies sobre un antic ilac, el Bosc de Tosca i el terratrèmol de 1427.

Pourret escriu en aquest document les prirneres observacions cientIfiques sobre els volcans. A propôsit d'una excavació que liavors es practicava al caner de St. Farriol comenta que segurament tota la ciutat està sobre la lava de la rnuntanya de St. Francesc (el Montsacopa); seguidament es fixa en els diferents colors de la greda, i suposa que la roja és la més superficial. En la mateixa carta, Pourret acusa rebut d'una tramesa de mostres de lava, i demana a Bolos que faci observacions cornplementàries sobre les cavitats trobades, la potència de les capes, i si la terra o la cendra està per sota o sobre la lava porosa. També que comprovi si una muntanya que varen veure de liuny era volcànica, que n'hi enviI mostres, i també de la guixera. Li recomana, a rnés, que observi amb els seus cosins el Bosc de Tosca i que ho escrigui tot; pregunta on podria haver estat el liac de què els parlaren, i si hauria existit en temps del tenatrèmol de 1427.

Es probable que Pourret visités la regiO volcànica a! menys una segona vegada, segons es desprèn de la comparació entre la carta de 1796 i la seva memôria sobre els volcans,53 atès el superior grau de coneixement que demostra en el segon dels documents. Aquell any projectava passar algun temps a Vic, on s'havia de trobar amb Bolos. 54 50

Pourret: Carta a Lapeyrouse, 3/[111816. Museum d'Histoire Naturelle de Paris (MHNP).

Francesc Bolos [1773-1844], farmacèutic Ilicenciat a Barcelona (1793) i installat a la botiga familiar d'Olot desprOs de la Guerra Gran (1796), hereu de la tradiciO naturalista d'Antoni BolOs i de Joan Minuart, publicà la primera memOria sobre els volcans (1820). Vegeu-ne la biografia per Garganta, M. 1936: Francisco Bolos y la cultura de su tie inpo, Barcelona, Verdaguer.

52 Pourret: Carta a BolOs, 9/7/[1796jj in Garganta, 1936, op cit.

Es publicà aquesta memOria dins: Palassou, 1823: Nouvelles mémoires pour servir a l'histoire naturelle des Pyrenées et des Pays adjacents; Pau, impr. de Vignancour; pp. 91-112.

Pourret: Carta a Bolos, 14 de juny? de 1797. Dins: Garganta, 1936, op.cit.

51

Primeres observacions geolbgiques Els escrits de Pounet que ens han arribat permeten reconstruir en part el seu pas per la regió volcànica. Sobre el terreny, Pourret observà personalment una sèrie d'afloraments volcànics: els craters de Montsacopa - que mesurà-, la Garrinada, el Montolivet; les Bisaroques, l'Aigua Negra i el Croscat; aixI corn els basalts prismàtics de Casteilfollit i de Sant Roc, i la colada del bosc de Tosca (Fig. 3). Tarnbè examinà la guixera i les serralades del Corb i de Santa Magdalena, on hi trobà fOssils; s'equivocà en canvi en suposar volcànics, vistes de liuny, les serres de Sa Corona, de Sant Miquel i la Costa de Pujol.

En les excavacions que aleshores es practicaven al Firal tingué ocasió d'estudiar les cavitats de i l'estratigrafia de les laves, que trobà comparable a la dels aparells volcànics: En pratiquant les susdites excavations [...]l 'on se vit plus d'une fois arrété par de grandes boursoufiures quiformen de spacieuses cavernes, dont les parois luisans ont un certai aspect de machefei ou ressemblen a certaines hematites a mamelons, enforme de stalactites. Elles se trouven entrecoupées d'épaisses zones de cendres et de scones de laves noires a leur base, et qui passen insensiblement a la couleur de la lie de yin a leur superficie. Elles paraissent identiques avec celles qui recouvrent la croute des montagnes qui conserven encore quelques restes de leur cratère, et on recu les injures de l'air.55 Observà els basalts a Sant Roc, Batet i Castelifollit, i els trobà idèntics: La montagne de Batet, qui peut être considerée comme le volcant éteint le plus considerable des environs d'Olot: il est aussi un des plus anciens; car la montagne est presque partout cultivée et a perdu la plus grande partie de sa forme primitive.

Mais dans ses ravins on découvre la masse de lave solide qui compose son noyau; et celle-ci descend jusque beaucoup au-dessous du lit de la rivière du Fluvia, oil elle s'épure, devient d'un grain plus fin, et ne dzffère d'aucune manière des colonnes de basalte sur lesquelles est aussi le chateau de Castell-Follit RecollI informacions orals i escrites en recerca d'antecedents histOrics. Els erudits locals l'informaren de 1' antiga existència d' un liac; aixI corn de ruInes d'una muralla antiga. En els arxius de la vila buscà sense exit notIcies de les erupcions: il put a son aise puiser dans les archives de cette ville, tous les renseignements et notices dont il avait besoin pour son histoire topographique. . .57 Consultà els textes publicats, corn el de P. Marcà, que assegurava que es conservaven restes de construccions antigues a l'altra nba del Fluvià; el del P. Mariana, qui opinava que la vila fou arrasada per volcans i terratrèrnols l'any 1420; el de Bowles, del que criticà la imprecisió en la situació de la regió volcànica.

Intentà establir una cronologia de les laves, opinant que hi havia hagut diversos perlodes eruptius separats per llargs intervals; cap d'ells era posterior a 1422, fins i tot podrien ésser molt anteriors a aquesta època. Aflrrnà que la muntanya de Batet —que creia enterament volcànica- era més antiga, i el Montsacopa més modern.

Pourret: Mémoire de M. I'abbé Pourret, sur divers volcans éteints de Ia Catalogne ... dins: Palassou, 1823, op. cit.

56 Ibid.

Ibid.

Descoberta de l'olivI (1798) A Madrid, Pounet comunicà les mostres de laves que ii trameté Bolos al Museu d'Histôria Natural, destinades al Gabinet Mineralègic que Christian Herrgen havia format pour 1 'instruction de ses elèves. En aquestes mostres els mineralogistes hi trobaren 1' olivI, un mineral recentment descobert: Je vous préviens que nous y avons fait la découverte d'une nouvelie substance connuë depuis peu sous le nom d'oiivine. Vous la reconnoitrez facillement. Elie est très répandue dans les laves so/ides. Elie est briliante et jaunâtre. J'avais été ion gtems en doute si ce ne seroient pas des cristaux de topaze caicinés, ou du schori verd aiteré 58 La notIcia del descobriment es va publicar (1799) en un periodic cientIfic de la capital, sense precisar-ne la procedència de les mostres.

La memOria de Pourret sobre els volcans (1797-1799) Com se sap, Pounet escrigué una memOria sobre els volcans que no anibà a publicar. La memOria original constava de dues parts, que foren ilegides respectivament a les academies mediques de Barcelona i Madrid: Pendant son séjour a Barceionne, M. / 'abbé Pourret résolut de pubiier un essai d'histoire des voicans éteints de la Cata/ogne; ii en iut ia premiere partie, dans différentes seances, a l'Académie des sciences de cette yule; et appe/é a Madrid en 1797, ii en acheva ia lecture a celle de la capitale, qui deigna en approuver l'impression... 60 Cosa que permet datar-la: la primera part és anterior a la marxa de Barcelona (1797) i la segona d'abans de la sortida de Madrid (1799). Es probable que s'hagués publicat en el segon volum de memOries de l'Acadèmia de Madrid, perO sembla que la sèrie va quedar aturada després del primer. També és probable que Cavanilles rebutgés incloufe-la en els seus Anales. Per altra banda, 1' autor no disposava de recurSOS per a publicar-la a les seves despeses: faute de secours et de moyens, le manuscrit resta dans ie portefeuiiie de i'auteur et i'accompaigna avec ses autres écrits a Orense, pendant les dix ans de sa premiere retraite en Ga/ice.6' En arribar a Orense, li comunicà a BolOs que pensava completar la memOria amb les observacions que havia fet aill sobre plutonisme i termalisme, i publicar-la després: 58 Pounet: Carta a Bolos, 6/juny/98. (Garganta, 1936).

9 Vegeu mds avail, nota 73. Herrgen, en descriure les mostres del Real Gabinete, diu: el tamaflo de los granos es muy pequeflo, y no presenta seflal ninguna de cnstalización (!).

60 Palasson, 1823, op. cit. AixI ho comunicà també a Pourret Lapeyrouse: je lus Ia premiere partie a notre académie de Barcelonne, et dont Ia seconde me mérita des éloges de celle de Madrid, lors que je me trouvais en situation de pouvoir assister personellement a ses seances (Pourret: Carta a Lapeyrouse, 3/[1]11816. MHNP). On din Academic des Sciences i Académie de Barcelonne, s'ha d'entendre Academia de Medicina Pràctica de Barcelona.

61 Ibid. El perIode a què fa referència va de la seva arribada al pals fins ala invasiO francesa (1799-1809?).

pienso unir los dosfenómenos que se me presentan [plutonisme i termalisme] con lo que tengo ya expuesto en mi obra sobre los volcanes extinguidos de Olot, obra que pienso resucitar luego que tenga bastante tiempo para ponerla en limpio, y mis conveniencias para imprimirla. 62 No es varen materialitzar, perô, aquestes intencions del canonge: la memOria no es va publicar, maigrat un nou intent fet l'any 1802, romanent en el seu arxiu personal.

Arran de la insurreció contra la ocupació napoleènica, Pourret s'hague d'exilar: Je ne pensais que l'on put me faire un crime de ma naissance dans un pals oft j'avais donné... de preuves de mon attachement et de mon zèle pour sa prosperité, et oft je pouvais me flatter d'avoir été constamment chéri et honoré. Cependant le nom francais devint si odieux, sur tout parmi le bas peuple, que je me vis publiquement injurié et pro ba blement j 'eusse été victime de lafureur populaire, Sije n 'eusse pris le parti d'aller me refugier dans les montagnes du Vierzo 63• Els materials del cientIfic no quedaren indemiies, i si be en pogué recuperar una part, en perdé una altra, inclosa la mernOria sobre els volcans: Malheureusement mes papiers restés a Orense éprouverent le Sort de mes plus precieux effets, lorsque ma maison y fut pillé et sacagée. La fureur de détruire 'etendit également sur quelques cartons de mon grand herbier mais enfin mes gens s'occupen a ramasser et entasser les restes épars de mespapiers, avec lesquelsje me suiS retrouvé ici au bout de sept ans. MaiS ils se trouven si tronquéS et si en desordre, qu 'il ne m 'est plus possible de penser a les remetre sur leur courant... 64

Els treballs de Francesc Bolos (1796-1802) Sota la protecció de Pourret, Bolos encetà una breu etapa corn a investigador que es pot seguir, al menys fins 1802, en la correspondència publicada per Garganta. Al llarg de sis anys Bolos s'ocupà d'aplegar materials per a la histària natural de la cornarca. Entre 1796 i 1798 Pourret l'inicià en la pràctica de l'herborització, se ii oferI per a ordenar i etiquetar les seves col•leccions, heretades deis seus avantpassats, i per acompanyar-lo al camp, cosa que va fer, corn hem vist; li donà consells per herboritzar a! RossellO, el posà en contacte amb els botànics rossellonesos. Un cop a Madrid, li procurà la corresponsalia del Reial JardI i intentà aconseguir-li el nomenarnent d'acadèmic a la Mèdica Matritense, per a la qual cosa i'esperonà a escriure una topografia rnèdica comarcal. Al Reial JardI presentà Pourret els resultats de l'herborització rossellonesa de Bolos.

D'aquesta breu etapa corn a investigador, s'han trobat els escrits seguents: Plantarum Olotensium Catalogus, escrit abans de 1801 segons Garganta; Catalogue des Oiseaux qui se trouven dans les environs d'Olot, datat 1801; un cataleg de quadrtIpedes, insectes, artrOpodes i mol .luscs, sense data. No s'ha trobat en canvi un escrit sobre els volcans que declarà haver escrit abans de 1800; aquest tema es discutirà rnés avail.

62 Pourret: Carta a Bolos 8/set11799 in Garganta, 1936.

63 Pourret: Carta a Lapeyrouse, 31[1]/ 1816. MHNP. 64 Ibid.

Difusió dels materials volcànics Una de les tasques que Bolos portà a terme d'OIot estant va ésser difondre l'existència del vulcanisme mitjancant Ia tramesa de col•leccions de vulcanites a d'altres naturalistes. En la introducciO a Ia segona edició de la seva Noticia declara bayer enviat mostres a diverses ciutats: Envié de todas las especies de productos volcánicos a mis corresponsales de Madrid, Paris, Montpellier y de otras partes, para hacerles partIcipes de lo que yo acababa de descubrir y asegurarles, por medio de los productos volcànicos por ml remitidos, de Ia verdad de lo que les anunciaba.

Les primeres trameses varen ser per a Pourret: consta la del 19 de setembre de 1796 a Barcelona. Al menys una altra tramesa, instada pet clergue en dues cartes datades l'estiu de 1798, va arribar a Madrid, destinada segons Bolos al baró de Forrell, ambaixador de Saxônia.65 El botanic Joan Ametlier i Mestres rebé una col•lecció de roques volcàniques (1800). També en sol•licità una tramesa Auguste Jesse, que coneixia per Pourret l'existència de la regió volcànica: Je sais que votre pays est entouré de productions volcaniques, quelles y son abondantes, aussi je ne crams pas d'etre indiscret par le peu de soin qu 'elles donnen a ramasser a vous prier de me les faire connaitre Al cap d'uns mesos hague d'insistir en la seva demanda; no ens consta si aconseguI les col•leccions demanades: J'emporte le désir de continuer mes recherches et d'augmenter mes collections, vous eutes Ia bonté de me promettre qu 'avec le tems vous choisiriez quelques échanti/ions de mineralogie et des productions volcaniques. Je compte sur votre promesse, avec le tems je vous prie de les envoyer a votre frere... 67

Fig. 5. Francesc Bolos (1773-1843), farmacèutic d'Olot i naturalista, un dels primers estudiosos del vulcanisme olotI, autor de Ia primera monografia sobre Ia zona volcànica (1820). COpia d'un retrat (original de PanyO, Ca. 1830), propietat del Centre Excursionista de Catalunya.

Fig. 5. Francesc Bolos (1773-1843), local pharmacian and naturalist, one of the first surveyors of the vulcanism around Olot, and the first who published a monograph on the volcanic region in 1820. Copy of a portrait by Panyó (Ca. 1830), from the Centre Excursionista de Catalunya.

Bolos, 1841: Discurso preliminar, dins: Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot Barcelona, vda. Pla, pp. i-viii 66 A. Jesse: Carta a BolOs, 7/6/1800 in Garganta, 1936, op. cit.

A. Jesse: Carta a BolOs, 22/12/1800, Ibid.

La tramesa més important, sens dubte, es la que va fer a Montpeller per tal d'obtenir la classificació de les vulcanites: constava de 37 mostres. La resposta la va rebre d'un estudiant anomenat Pages, qui la va obtenir del professor Draparnaud: resultaren ésser 16 basalts, 9 laves, 10 escOries i 2 productes d'oxidació de les laves. 68 No hem pogut documentar la trarnesa de laves a ParIs, que podria haver tingut alguna influència en la posterior observació de cOdols de lava als al•luvions del Fluvià; és possible que aquesta troballa de Cordier no fos del tot casual.

Un escrit primerenc de Francesc Bolos sobre els volcans (1799?)

Ja s'ha dit que Pourret encoratjà Bolos a observar i escriure sobre els volcans; cosa que aquest va fer, corn queda clar en una carta del botanic Ametller datada 1 de juny de 1800; aquest naturalista i academic s'oferI per a liegir-lo en norn seu (Se sobreentén que a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona): Asimismo, si Vm no tiene inconveniente, seria para mi el mayor gusto leher este trabajo que dice Vm. haver hecho sobre los volcanes de esse Pahis, pues ademas de que representa unas curiosidades recomendables a los que se han dedicado a la Historia natural, siendo este un parto literario de Vm. podré cebar mi gusto, y recoger nuevas noticias a mi corta instruccion. Si conviene a Vm. lo tenga vigilado lo sabre hacer y si le conviene lo lea en nombre de Vm, lo hare igualmente.69 No es va produir la lectura, ni tampoc ha aparegut el text de Bolos, i és de creure que si s'hagues conservat en l'arxiu familiar, Garganta l'hauria publicat. Doncs be, inclou aquest autor en la biografia de BolOs un text sense data que parla ileugerarnent dels volcans, juntament amb d' altres observacions geolOgiques i topografiques, formant part d'una sèrie d'observacions que conformen una topografia mèdica d'Olot.70 Suposa Garganta que Bolos escrigué aquest text per tal de complaure Yàflez, qui cap a 1821 li'n dernanà un per tal de publicar-lo a la revista de la Societat de Salut POblica. No obstant, Bolos aleshores ja havia publicat la Noticia..., i és de creure que en faria esment, o be que en donaria un extracte; en canvi les notes geolOgiques que conté el docurnent en questió son molt elementals, i semblen seguir la carta de 68

Pages: Carta a Bolos, 9/11/1802 in Garganta, 1936, P. 109-112. Inclou a peu de pàgina la rectificaciO de Draparnaud sobre un suposat cristall de guix, escrita de ma de BolOs en un paper sense data: Draparnaud ayant traité attentivement par divers reacttfs les cristaux qui recouvraient le n° 37 des echantillons volcaniques, s 'est convençu que s 'était de la zeolite et non du gypse.

69 Ametlier: Carta a Bolos, 1/6/1 800 in Garganta, 1936.

70 Es tracta de l'escrit Datos para una topografia medica de Olot in Garganta, 1936, pp. 175-181.

Suposa el biOgraf de Bolos molt més tardana aquesta topografia, basant-se en Ia demanda que ii va fer Yàflez l'any 1821 per tal de publicar-la en el periodic que editava la societat de farmacèutics; perO és el cas que els requisits que es demanaven aleshores per a les topografies mediques eren molt exhaustius, depassant de llarg la modesta nota de BolOs. Un detall descarta que fos escrita aquell any de 1821, l'estiu del qual fou sec i calorós (Quintana Marl, 1938: Assaig sobre el Clima d'Olot); mentre que el manuscrit de Bolos afirma que l'estiu de l'any que la va escriure era molt humit. D'altra banda, se sap que el metge olotI Domènec Torà escrigud l'any 1822 una topografia de la comarca que no fa cap esment del vulcanisme; possibiement un motiu suficient per a impedir-ne la publicació, com de fet s'esdevingué. (J. Danés Torras: El centenari d'un manuscrit oloti 20 ed, Olot, impr. Aubert, 1948; Bibl. Olotina, n° 7. Originalment publicat al ButlletIMensual del Collegi de Metges de Ia ProvIncia de Girona, 1922 ?).

Pourret de 1796. Sembla evident que estan escrites abans de rebre la classificació de les roques de 1802; i per altra banda diu el document que 1' acompanyen un catàleg de plantes, més una relació de quadnpedes, aus, insectes i altres animals autôctons; materials datats cap a 1801 71 Si tenim en compte que Pourret havia demanat a Bolos, per tal d'ingressar a l'Academia Mddica Matritense, una memôria: A mon retour a Madrid 1...] je me propose de solliciter pour vous des lettres d'académicien de la Ri. Academia [Médica] matritense 1...] ilfaut presenter quelque mémoire. Pourquoi ne m 'enverriez vous pas quelque chose? Quelque découverte par exemple que vous eussiezfait en pharmacie, quelqu 'observation en médécine, ou bien quelques remarques sur la constitution physique de votre climat, ou bien enfin quelque dissertation sur quelqu'objet d'histoire naturelle qui put avoir quelque rapports sur la sante etc. 72 es pot pensar que BolOs escrigué aquest text entre 1798 i 1799 per tal d'ingressar a l'Acadèmia de Madrid; no obstant la sortida precipitada de Pourret de la Cort bloquej aria el procés indefinidament. Aquest text seria el nucli inicial del que es publicà posteriorment corn a Noticia ...; no aquesta mateixa, que conté informacions posteriors, corn es veurà.

Ressó dels treballs de Pourret i Bolos Els estudis de Pourret i Bolos sobre el vulcanisme no es publicarien sinó molt tardanament; en el seu moment ünicament s'arribaren a imprimir indicacions vagues, si no errônies, procedents del personal del Real Gabinete, a qui Pourret havia comunicat les mostres, perô no la localitat, potser intencionadament, pel fet que tenia la mernôria pendent de publicaciO. Es coneguda la cita de Herrgen de 1799 en un treball sobre mineralogia d'Espanya, que a propOsit de l'olivI comenta: Olivino. Se ha/la con bastante abundancia sembrado en una lava compacta, de color gris azulado en Cataluña 1...] áltimamente he recibido unaporcion de estefOssil, pero ignoro el paraje de su yacimiento y solo me acuerdo haber oIdo que es de cerca de Gerona.73 En el mateix treball Herrgen fa constar l'existència de mostres de basalt de Catalunya en el Gabinete, sense precisar-ne tampoc la localitat.74 Tambd Thalacker, col•lector de la mateixa institució, va fer una vaga referència a la regió volcànica de Catalunya Fins i tot és molt probable que la insôlita notIcia de Assegura Garganta que el Plantarum Olotensium Catalogus de Bolos és anterior a 1801, i podria ésser el mateix que va trametre al JardI Reial l'any 1798; per altra banda, la relació d'ocells, publicada a Notas Históricas de Olot (3:108-123), porta data de 1801.

72 Pourret: Carta a Bolos, 6/6/1798 in Garganta, 1936.

Herrgen, 1799: dins Tratado de materiales para la geografIa mineralógica de Espana, Anales de histona Natural, 1 (oct. 1799), pp. 8-9. Bolos (1841) considera aquesta cita corn la prirnera del vulcanisme olotI, i l'atribueix a la comunicació de Pourret. Cazurro (1906) en fa una lectura literal i suposa que les mostres eren del Puig d'Adri, volcà d'un grup no descrit abans de Bolos (1841).

Ibid. Anales n° 3 (rnarç 1800), p. 249.

Cita de BolOs, 1841, op. cit.

l'existència d'una regió volcànica al voltant de Burgos publicada el 1803 al Journal de Physique no sigui més que una localització errônia de la regió olotina. La comunicació era de Proust, citant Garcia Fernández, ambdós molt relacionats amb el personal del Real Gabinete.76 Alguns naturalistes de Barcelona (Jesse, Ametlier) i Montpeller (Draparnaud, Saura, Pages, Garriga) estaven assabentats per Pourret o Bolos del vulcanisme olotI; perO res no trascendI per ells a la premsa.77 "REDESCOBRIMENTS" DELS VOLCANS Els côdols basàltics del Fluvià (1802) L'any 1802 l'enginyer de mines i geôleg L. Cordier viatjà a través d'Espanya amb desti a les illes Canaries, precisament per tal d'estudiar el vulcanisme de l'arxipelag; 78 abans havia reconegut el d' algunes regions franceses: al Vivarès hi havia trobat colades modernes formades per basalt prismatic. Va venir a Catalunya amb Bruun Neargaard. Va pujar la Maladeta, cim considerat inaccessible. Poe després, en una nota de 1803, reconeixia haver vist fragments de roques volcàniques en un bc sense concretar: Une reconnaissance de la Catalogne nous a présenté plusieurs filons de roches amygdaloIdes au milieu de couches calcaires coquillères anciennes. Beaucoup de fragmens de roches volcaniques nous font soup conner 1 'existence de volcans éteints dans l'Aragon.

Segons revela en una nota posterior, els fragments de vulcanites els havia trobat al hit del Fluvià, prop de Figueres, on probablement buscava el vulcanisme esmentat per Bowles: J'ai reconnu que les laves compactes qui existent, mêlées avec des scones ordinaires, dans le lit de la Fluvia 1... ] ne dzfféraient point du basalte des terrains volcaniques démantelés et sans cratères. 80 No consta si va remuntar el riu fins a Olot; perO ho estimem probable, pel fet que Maclure, que sens dubte seguia les passes de Cordier, sabia perfectament on es trobava ha regió volcànica. Després seguI ha ruta cap al sud, fins a Càdis, on s'embarcà, visitant pel camI les mines de sal de Cardona; aixi corn el Cap de Gata, on va veure-hi bancs de basalt.

76

Garcia Fernandès vien de prouver que les environs de Burgos, capitale de la Castille-Vieille, sont entièrement volcanisés 1...] M. Fernandès en a rapporté des basaltes, des olivines, des ponces, des puzzolanes, des pierres-ponces, des wakes, des argues cuites, etc, etc. (Proust, L. 1802 : Extrait d'une lettre... sur la substance mdtallique qu'il avait cru nouvelle, et qui n'est que de l'urane. Journal de Physique, t. 55, p. 457 ; també a : Nouveau dictionn. d'Hist. Nat., ParIs, 1804, art. "Volcans", t. 23, p.

395-445.). L'olivI, Si flO ens equivoquem, dnicament s'havia trobat a Olot.

Vegeu la correspondència de Bolos a Garganta, 1936.

78 L. Cordier era deixeble del célebre Dolomieu. Delamétherie donà notIcies del seu viatge a Espanya a: Discurs préliminaire, Journal de Physique, 58 (1804): 72-74.

Cordier, L. 1803: Extrait d'une lettre de L. Cordier a J.C. Delamétherie; Journal de Physique, 56: 220-223) 80 Cordier, L. 1828: Nota al peu del treball de Debilly, Annales des mines, 4(5), p. 205.

El viatge de W. Maclure (1808) L'any 1808, l'il•lustre geOleg William Maclure 81 va fer un viatge per Espanya, seguint aproximadament la ruta marcada per Cordier. Amb la companyia del botanic Mathieu Tondi sortI de Perpinyà el 23 de gener, i passaren a La Jonquera. El 25, des d'Orriols, després de comprovar l'existència deis côdols de laves al llit del Fluvià, es dirigiren a Olot, no seguint el curs del riu, corn sembia desprendre's de la nota que pubiicà, sinO per la via de Banyoles. En anibar a Sallent (que escriu Salse, i també Sallis) trobaren les primeres laves, que cregueren inicialment fossilitzades pels gresos eocènics: in passing a little river near the village of Salse saw first the lava in place on the edge of the river and the hill above a kind of freestone appearing to cover the lava after that found the calcair blue full of numolite which deped under the lava at the bridge close by the tavern which is likewise a blacksmith shop, we were lodged.82 El 26 arribaren a Oiot desprès de travessar més de 3 llegues de materials volcànics —excepte el clap de la Costa de Pujol, envoltat de laves-; i recorreren la rodalia de la vila, aixecant dos tails: un en direcció N fins a ia guixera i un altre en clirecció W fins a anibar a 1'Eoce; persistint en i'error de creure la lava inferior a l'Eocè, segurament per ia seva posició topogràficament inferior. nous traversâmes 4 lieues d'un pays volcanique autour d'011ot, et nous y observâmes plusieurs courans de lave, des cendres volcaniques, ou de Pouzzolane; enfin, des cratères non encore effaces, etc, etc... 83 El 27 visiten Olot i s' entrevisten amb el farmacèutic Bolos, 84 qui els inforrnà dels terratrèmois de 1427 i les suposades erupcions d'Amer; aixI corn dels jaciments minerals de la rodalia; i probablement del fet que un corrent de lava en direcció a l'oest havia corregut una ilegua pel fons de les vails.

81 William Maclure [1763-1840], geOleg escocès i socialista utôpic, que intentà aplicar les seves teories a Espanya durant el trienni liberal [Vegeu: Gil Novales, A. 1979: William Maclure, socialista utOpico de Espania (1808-1840); Univ. Autônoma de Barcelona; pp. 15-16; i els dietaris dels seus viatges europeus, A: Doskey, J.S. 1988: The european journals of William Maclure; Memoirs of the American Philosophical Society, v. 171]. El propôsit del viatge de 1808 era geologic, segons escrigub posteriorment: When Ifirst traveled in Spain it was a geological expedition, which forced me out of the great roads into the mountains, where I found the inhabitants the most hospitable, kind people lever was amongst 1...] those isolated on the solitary farms in the mountains, were honest, faithful and hospitable (Maclure, 1835: Opinions on various subjects, I, 457; cita de Gil Novales). El tram del viatge corresponent a Catalunya ha estat estudiat per Sole, L. 1984: El socialista utOpic Maclure i la descoberta del vulcanisme olotI. Rev. de Girona, 107: 87-92.

82 Dietaris de Maclure. Apunts del dia 25 de gener de 1808. La localitat escrita Salse o Sallis ja la interpretà correctament Gil Novales corn a Sallent. No obstant, Sole assegurà que el viatger passà per Sales (de Llierca); cosa que no s'ha d'admetre: ni el carnI passa per Sales, ni allI hi ha roques volcàniques. El perfil geolOgic que dibuixà pel pont de Sallis no difereix rnds que en la interpretació i l'orientaciO del que aixecà Lyell a Sallent, publicat als Elements. Maclure no pujà a Olot per Argelaguer, sinó per la carretera alternativa que, sortint de Banyoles, passava, segons Zarnora, per Miana, Porqueres, Sant Miquel de Camprnajor, Sallent i Santa Pau (6 hores), i tornà pet mateix camI; cosa que explica, per altra banda, perquè no va veure la colada de Castellfollit.

83 Maclure, W. 1808, op. cit.

Dc tornada aixequen un esquerna topografic, un tall geologic a Salient, i comproy en que el corrent de lava ha ompiert el fons de Ia vail malgrat que aparentment scmbla cobert peis gresos.

On both sides of the road the stratified hills offreestone red & grey above 300 feet high the walley filled with lava and Scoria sometimes appearing to be under the freestone thus.85 El 28 surten de Banyoles en direcció a Girona i la Seiva, i de camI troben més cOdois volcànics al Hit del Ter. A I'Hostal de Ia Granota comproven que I'edifici està construIt amb lava porosa procedent d'una pedrera propera. L'endemà identifiquen noves vuicanites prop de Macanet de ia Selva, i també a Tordera, que pei seu estat de conservació interpreten corn a antigues: In the bed of the river [Ten, I found much more lava than in the bed of the Fluvia 1...] Near Mezanet there is a lake, nearly surrounded with lava which is mostly covered by soil.., in a state of decomposition which shows that it has been of ancient formation. 86 En arribar a Barcelona, després de passar per Montserrat i Cardona (12 de febrer),. rerneten a Paris per la via de Cette les mostres de vulcanites en una caixa retolada WM8. 87 El viatge prosseguI per València, Mürcia, Granada, fins a Càdis, on s'embarcaren a la vista de la situació béiica que vivia ci pals, renunciant al viatge a Madrid que havien projectat.

Fig. 6. Retrat de William Maclure (1763-1840), considerat corn un dels pares de Ia geologia rnodema. Viatjà a Olot a cornençaments de 1808 I publicà seguidament Ia primera cornunicació cientIfica de Ia zona volcànica catalana. Gravat publicat a Pan-American Geologist, 43 (2) (sept. 1925).

Fig. 6. Portrait of William Maclure (1763-1840), considered one of the fathers of modem geology. He went to Olot in January of 1808, and later published the first scientific note about the volcanic region of Catalonia. Engraving from PanAmerican Geologist, 43 (2) (sept 1925).

84

Bolos, qui sospità de les intencions de Maclure, - el prengué per un espia frances -, ens revela que transportaven les seves observacions sobre un mapa: En nuestras con versaciones cientificas reparé que su principal objeto era el de formar un exactIsimo mapa de este pals montuoso y fronterizo, porque a poco rato de tratar de mineralogla, luego sacaban el mapa que iban arreglando, y en mi presencia cobcaban en él todo lo que hablan visto, con los nombres de las poblaciones, rlos, riachuelos, montes, caminosy senderos que me pedian, cuyo mapa seguramente se trabajaba a proposito para Ia invasion francesa del año siguiente. (Bolos, 1841. Discurso preliminar; dins: Noticia ...)

85 Dietari de Maclure, apunts del 27 de gener in: Doskey, 1988, op. cit.

86 Ibid 87 Gil Novales, 1979, op. cit.

Primeres comunicacions cientIfiques (1808-1818) Els principals resultats del viatge foren comunicats per Maclure al director del Journal de Physique en una carta del dia 12 de febrer, un extracte de la qual es publicà en el nürnero de marc d'aquella revista, esdevenint la primera nota que de manera inequlvoca comunicava a la cornunitat cientIfica l'existència de la regió volcànica, les dimensions de la qual eren superiors a les del Vesubi.88 Les mostres recollides per Maclure foren estudiades per Cordier, qui les trobà analogues a les observades al hit del Fluvià. L'estudi dels minerals microscôpics que portà a terme sobre aquelles hi revelà que es tractava de veritables basalts, malgrat ésser modernes; corn ho va fer constar en el seu treball de 1815 sobre laves de totes les edats. 89 L'any 1815 l'abbé Palassou es fa ressó de la nota de Maclure, en fer constar el caràcter volcanic de la rodalia d'Olot i esmentar el terratrèrnol de 1428: Ii n 'est pas inutile d'ajouter que le terrain est volcanique autour d'Olot, en Catalogne, qu 'une eruption détruisit en 1428. 90

Fig. 7. Perfil geolOgic del pont de Salient, segons Maclure. Notes de camp, apunt del dia 27 de gener de 1808.

Fig. 7. Maclure's geological cross-section at the bridge of Salient. From his field notebook, january 27, 1808.

88

Maclure, 1808, op. cit. Bolos declarà no haver conegut aquesta nota fins a la visita de Lyell.

Publicat al Journal de Physique, 83 (1815), pp. 135 i ss; (nota al peu a: Debilly, 1928, op. cit.)

90 Palassou, 1815: Liste de plusieurs tremblements de terre ressentis dans les PyrOnées et les pays situés au pied de ces montagnes. Dins: Nouvelles mémoires pour servir a l'histoire naturelle dels Pyrénées et des pays adjacents. Paris, Vignancour, pp. 260-284.

89

L'any 1818, Maclure esmentà Ia regió volcànica, juntament amb Ia del Cap de Gata, que també visità, en un treball sobre origen de les roques: all of which leave no doubt in my mind of their volcanic origin. In all of them I found abundance of basalt; in some of them the greatest part of the solid lavas were inform of basalt. 91 També va fer constar que les capes de cendra de diferents colors imitaven a Olot l'estratificació de les roques neptunianes.

Més endavant (1826), Daubeny publicà un ampli resum de la nota de Maclure de 1808 en un treball sobre els volcans, Ia lectura dcl qual fou precisament Ia que induI LyeIl a visitar la regió volcànica l'any 1830.92 El "descobriment" del general Lamarque (1812?)

En una guia d'Espanya publicada per Bory de Saint Vincent l'any 1823 s'assegura que un dels generals francesos que ocuparen Olot durant Ia guerra fou el veritable descobridor dels volcans: c 'est dans celles-ci [hauteurs occidentales et meridionales qui le separent du bassin du Ten vers le sud-est et non loin d 'Olot particulièrement, qu 'on trouve des volcans éteints parfaitement conserves. Personne n 'avait indiqué I 'existence de ces mons ignivomes avant le general Lamarque qui, le premier; en reconnut les cratères.93

JOURNAL DE PHYStQUE, DE CHIMIE, D'HISTOIEE NATURELLE

ET DES ARTS, DES PLANCHES EN TAILLE-DOtJCE P.. 3.-C. DFLAMCTHEaJL

Fig. 8. Portada del volum del Journal de Physique en el que es publicà Ia primera comunicaciO cientffica del vulcanisme (vol. 66, 1808).

A P53115, Cl.. COURCIER, P..'tMChi.lq,...

5,., a.. A.p.I,.,., 5,.

Fig. 8. Title page of the Journal de Physique in which the first scientific communication on the volcanic region was published (vol. 66, 1808).

91 Maclure, W. 1818: Essai on the Formation of Rocks, or an inquiry into the probable Origin of their

present Form and Structure. Journal of the Acad. of Natural Sciences of Philadelphia, 1(1818), pp. 332 i 328. Es publicà traduIt al frances a: Journal de Physique, 1(2), juny 1818.

92 Daubeny, Ch. 1826: A description of active and extinct volcanos; with remarks on their origin, their chemical phenomena, and the character of their products. London, Phillips; p.248.

Bory de Saint Vincent, J.B. 1823: Guide du voyageur en Espagne. ParIs, L. Janet; p. 155.

No hem pogut localitzar la font de St. Vincent. Es cert que Lamarque s'estigué a Olot l'any 1812, on hague d'executar un decret de Decaen —qui va reconstruir el fortI del Montsacopa— datat el 30 de maig. Posteriorment (1826-1830) es publicà el Voyage pittoresque de Langlois, que inclou una vista del cingle de Castelifollit (Fig. 9) i cita el general Lamarque, perô no fa cap referència als volcans. 94 No és impossible que el general fos capaç d'identificar els craters si n'hagues vist d'altres prèviament; perô també podria haver-li comunicat Bolos, que en aquella època formava part del consell municipal. Obviament cap dels tres tenia notIcia de la nota de Maclure.

Fig. 9. Vista de Ia cinglera basàltica de Casteilfollit, segons Langlois. Gravat del Voyage pittoresque et militaire en Espagne (Paris, Ca. 1830).

Fig. 9. A view of Castellfollit and the basaltic colonnade, by Langlois. Engraving in: Voyage pittoresque et militaire en Espagne (Paris, Ca. 1830).

Langlois, M.0 [1826-1830]: Voyage pittoresque et militaire en Espagne dédié a S.E. Mr. Le Mal. Gouvion St. Cyr Pair de France. Paris, Engelmann & Cie. Langlois, ajudant de camp de St. Cyr, fou un dels oficials encarregats de fortificar el Montsacopa. Tornà a Catalunya l'any 1826 corn a artista.

ELS VOLCANS, A LA RE VISTA DE LA JUNTA DE COMER L'anunci del rector Mirambell (1817) El prevere Francesc Mirambeil95 havia residit a Olot durant la guerra; acabada la qual fou admès academic a la de Ciències de Barcelona (9/4/1817) amb una memOria d' agricultura sobre el mestail, la qual ilegI ci 25 de juny de 1817. En una carta a Bolos escrita pocs dies després, Mirambeli li fa saber que pensa publicar aiguna cosa sobre els volcans: Poco hace tuve que escribir de asuntos de ésa villa de OlOt 1...] Es natural, que en las memorias de Agricultura y Artes de Barcelona del Agosto proximo a continuacion de un discurso mb se publicará una nota sobre el antiguo volcan de esa villa, sepultado antiguamente bajo la lava de aquel en edades muy remotas, como tambien sobre los bufadors, sobre las famosas cosechas del rubion, ocasionadas sin duda del gran abono de esas tierras volcanicas, etc. 96 El discurs anunciat es va publicar, efectivament, en ci nümeros de juliol i agost; perO no en canvi la nota sobre els voicans; ünicament una referència aIliada a les terres volcaniques inciosa en i'esmentat discurs: Los labradores de Olot vivenfelices sembrando en sus tierrasfrescas, gredosas y volcanicas el rubiOn ofajol comün el cual es muy amante de tales tierras y de aquel clima.97 El 7 de gener de 1818 l'acadèmic J.B. Foix acusa rebut d'una col•iecció de roques tramesa pci rector de Prats, entre ies quais hi havien algunes mostres de basalt.98

Dictamen i membria de l'arquitecte Celles (1819-20) A començaments de 1819 el catedràtic d' arquitectura de la Junta de Comerc Antoni Celles va ésser cridat a Olot per tai d'informar sobre l'estat de i'esglesia de St. Esteve, necessitada d'algunes reparacions, i se'n va adonar que els materials usats Francesc Mirambell i Giol [1761-1822], rector de Prats del Lluçanès, havia estudiat a Cervera i al seminari de Vie; fou vicari de Campdevànol i de St. Hipôlit de Voltrega abans de 1789; capellà de St. MartI Sesgueioles i de Sant Vicens de Prats (1804). Durant la guerra fou membre de la comunitat de preveres d'Olot (hi consta el 19 d'abril de 1809; Notas histdricas de Olot). Fou, segons Colmeiro, conesponsal de Lagasca. Formà un mapa de Sant MartI i deixà manuscrits d'histôria i numismàtica que passaren al canonge Ripoll. Segons Elias de Molins,fue el tipo de verdadero enciclopedista: a todo se dedicaba y en todo pretendIa entender 96 Mirambell, F.: Carta a Bolos, 25/7/1817 in Garganta, op. cit. Bolos hi havia tingut un contacte epistolas previ a propOsit d'unes monedes (29/12/18 14). ' Mirambell, F. 1817: Discurso sobre la siembra del mezcladizo. Memorias de Agricultura y Artes, 5(1): 1-20, i 5(2): 49-64.

98 Ibid; també a: Diario de Barcelona, 9/1/18 18.

Antoni Celles i Azcona [1775-1835], arquitecte, pensionat a Madrid (1793), i a Roma (entre 1803 i 1815) per tal d' estudiar arquitectura i art monumental; en tornar a Barcelona la Junta de Comerç li confià la càtedra d'arquitectura (11 set. 1817). Posteriorment excavaria les columnes del caner ParadIs; dingina la reconstrucciO del monestir de Montserrat i publicaria articles sobre nobles arts al Diario de Barcelona. Vegeu Montaner, J.M. 1988: L'estada a Roma de l'arquitecte català Antoni Celles, 18031815. L'Avenç, 120: 16-24.

en la construcció eren comparables a les vulcanites que havia vist utilitzar a Roma amb la mateixa finalitat, materials que coneixia molt be: Habiendo estado en dicha villa a evacuar una comision de arquitectura vi una cierta tierra, que los naturales liaman greda, Ia que a primera vista me pareció que era semejante a Ia tierra 6 puzolana de que habla Vitruvio; en efecto después de algunas preguntas supe que los habitantes Ia mezclan con cal para la construccion de sus edficios 1...] En las paredes note que Ia mezcla era muchIsimo mas dura en los subterraneos, que en las que estan fuera de tierra, y que en las obras hidrdulicas liega a petrficarse, lo que mayormente me hizo sospechar que dicha greda era tierra que participaba de las calidades de la volcanizada. Asimismo observe que algunas paredes eran formadas de cierta piedra Ilamada tosca parecida en todo a Ia toba de que habla también Vitruvio 1...] igualmente observe que los puntos de apoyo de los edificios los construyen en Olot con grandes masas de lava porosa 6 compacta Ilamada piedra ferral por su dureza y color semejante al hierm [...].b00 Tot seguit va visitar Celles la gredera, comprovant Ia presència dels materials volcànics in situ. Després va consultar amb personas instruidas (Bolos?) que ii varen confirmar les propietats constructives dels materials, i li van fer saber que a la vila s'explicava que en temps antics hi havien hagut volcans. Després el varen acompanyar al Montsacopa, on va comprovar la morfologia del crater, observant-ne la forma de con invertit i Ia composició (greda, escôria i lava); igualment amb el Montolivet, la Garrinada i el Bosc de Tosca.

Dictaminà que els problemes de l'església no venien dels materials, que eren excel•lents, sino de l'incorrecte tractament durant la construcció:

dPLICACIIT DE LOS M4TEJ1IALP.3 VOLCANI10005 00

04'

0iLL11 OK 00011

Poll 0. ANTONIO CELLOS Y 4ZC0N4.

Orq011lKO. o.d101LO a. ,&Ul .a.utK d 5. h,,0Kld0 y a. S. ç,j,, a. ía ,rnnlanza grat000 as arqIa.t ttora . cOubls Cs tts ía Ooaad a. Csr.Ios p211 ía

a.

...

aa CaiaICl,.

1831117 II?

Fig. 10. Portada de Ia tirada a part de Ia memOria de Celles Azcona sobre els materials volcànics d'Olot i les seves aplicacions (1820).

IV LA 080111, U 0. 2000110 1101 0751005 01 cAStOR. 01 0. 5. All. Dl 1824.

Fig. 10. Title page of the special issue of Celles Azcona's memory on the volcanic rocks of Olot and their uses (1820).

Celles, A. 1820: Noticia de Ia aplicación de los materiales volcanizados de Ia villa de Olot a ciertas especies de construcciones de obras y mayormente a las de hidráulica. Memorias de Agricultura y Artes, 11(2): 79-80; 11(3): 113-123. Ja havia notat Zamora (1787) que el temple de St. Esteve s'estava enfonsant, por haver querido unir Ia obra nueva con la vieja (Zamora, op. cit).

Los materiales son excelentes, pero como son demasiado absorbentes, era preciso, que al construir la obra, se hubieran bañado muchIsimo supuesto que la arena es legltimamente puzolana 6 arena volcanizada y la manposteria es una piedra pómez ó lava de un antiguo volcan que hubo en este pals cuyos montes y crater se conservan 1...] sus cimientos son muy solidos, pero de poqulsima profundidad; situados sobre cierta tierra volcanizada... 101 Va fer portar a Barcelona mostres dels materials volcànics: .y resultó que al comparar estos materiales con otros que conservo del Vesuvio, los hallé tan semejantes que hube de separarlos para no conftrndirlos.

Escrigué aleshores una memOria sobre les propietats dels materials, que presentà a l'Acadèmia el 28 de juny de 1820, juntament amb mostres de materials volcànics; que Yàñez llegI en el seu nom el 22 de novembre. La memôria, que li valgue a Celles l'ingrés a aquella institució, es publicà ala revista de lajunta de Comerc a continuació de la de Bolos, en el nOmero d'agost d'aquell any. En ella, Celles assegura que els materials procedeixen de volcans; compara la greda a la puzzolana i la tosca a la "tufa". Descriu els seus experiments per a fer-ne maons, i comprova que tenia les mateixes propietats que les que s'importaven de l'estranger per a obres hidráuliques.

Conclou que seria més economic emprar les vulcanites d'Olot que les importades.

La Noticia de Francesc Bolos (1820) Precedint la memOria de Celles, les Memorias de Agricultura publicaren la primera monografia sobre els volcans, signada per Francesc BolOs, amb un prOleg de l'editor Carbonell y Bravo.'02 La "Noticia de los estinguidos volcanes de Ia villa de Olot, de la naturaleza de sus productos, y de sus aplicaciones" es publicà en els quaderns 6 del volum 10, (corresponent al primer semestre de 1920); iii 2 del vol 11, (corresponent al segon semestre), sota l'epIgraf de "QuImica", ocupant un total de 43 pàgines.

Conté les descripcions dels cons volcànics de Montsacopa, Montolivet, Garrinada i Sta. Margarida; del Bosc de Tosca i dels bufadors de Batet, més algunes notes sobre

101 Celles, A. [1819]: Copia de la relación del reconocimiento que hizo de dicha Iglesia por orden y comisiOn de la Junta de la Obra de la misma, D. Antonio Celles F...], a 4 de Abril de 1819. Dins: Notas históricas de Olot, 2 (1906):100-108.

102 Francesc Carbonell i Bravo [1758-1837] FilOsof (Ciutat de Mallorca, 1775); farmacèutic (Barcelona, 1789), metge (Osca, 1795) i doctor en medicina (Montpeller, 1801); estudià quImica i mineralogia a Madrid. Catedràtic de quIniica a la Junta de Comerç (1805-1808 i 1816-1822); i després a la Universitat de Barcelona, on també s'ocupà de la càtedra de mineralogia. Les relacions amb Bolos es remunten als temps d'estudiant d'aquest, que realitzà les pràctiques de farmàcia a la botiga dels Carbonell, a Barcelona, abans de 1795. Segons Yàfiez, Carbonell visità els volcans en companyia de BolOs aquell any de 1820: ... visitó en compaflha de su discIpulo los puntos volcanizados de dicho territorio, al paso que quedó pasmado de cuanto se presentaba a su observación le reprendió con libertad porque miraba con indferencia objetos tan preciosos e ignorados en España, sin haber publicado nada sobre ellos (Yàflez, A. 1847: Elogio histOrico del doctor D. Francisco Javier de BolOs Germá de Minuart ... leldo en la sobredicha academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona en sesiOn pOblica estraordinaria celebrada en 11 de abril de 1847. Barcelona, Hered. Vda. Pla, 1 op. 32 pp). Molt probablement foren les notIcies que portà Celles d'Olot les que motivaren el viatge.

terratrèmols, I'aigua i vegetació de les rodalies, i un capitol sobre les aplicacions dels materials volcànics. Hi ha també sengles capitols dedicats a esbrinar l'edat de les erupcions i Ia possibilitat que se n'enregistrin de noves, on conclou que malgrat que s'interpreten corn a volcànics els fenôrnens que van destruir la vila d'Amer a comencaments del segle xv, no son d'esperar noves erupcions.

Maigrat que el mateix Bolos donà a entendre en el prôleg a la segona edició que havia escrit aquesta memôria l'any 1796, el cert és que alguns details fan pensar que la memôria fou reelaborada i que no adquirI la forma definitiva fins al moment de Ia publicació, corn ja havia suposat Garganta: aixI, la noticia del terratrèmol (12/8/1798); Ia cita de Herrgen i la canongia de Pourret (1799); el seu cataleg de plantes (Ca. 1801); Ia presència de zeolita (1802); una cita de Garcia Fernández (1803); la noticia de la voladura del fortf del Montsacopa (1814); aixI corn el capitol de les aplicacions de les vulcanites, que sembla inspirat en Ia memôria de Celles, i una referència a! mes de noviembre áltimo, que serien de 1820.

D'aquest article se'n va fer una tirada a part, sense data, perô amb una portada posterior a 1826 (!) i anterior a 1831, corn es pot deduir dels titols que s'hi atribueixen a I'autor. Citen aquesta tirada a part Lyell (1833) I Carez (1881); és molt rara: imnicament n'hem aconseguit veure un exemplar a l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera (Fig. II) i dos facsfmils d'un altre exemplar a I'Acadèrnia de Ciències i a Ia Biblioteca

coTIcIA DE LOS ESTINGUIDOS 1"OLCNES DE LA VILLA DE OLOT,

E%TI1GIJ1DOS VOLCANES

ILE LA NATURALEZA F SU3 PRODLCTOS,

Y DR RID APLICACIONES.

POR EL D D. FRANCISCO BOLOS. pi& 1, F,,d hS N dd Rn! J.!fl linNind, M,djd, Sci I S. I. R..IS@sI,d .Nmk, 0"W" 1,! F" d, I. ,g?i&N pn ! REF Nnua E4d, 5, F!d,l,Nj, y d.n.dG en I. FLOE S. LIZ S. F,,ed. N.

PROVINCTA OR ORVOVA,

D. 0. TRANcIICO

BOLOg

ISQflDS IDLGION

2N LA OFICINA DR D. ANTONIO BRUSI ISXPRESON UR CADARA TIES. SE.

455

BARCELONA.

5141.

Fig. 11. (esquerra) Portada de Ia tirada a part de Ia Noticia... de Bolos. Sense data (post-1826).

Fig. 11 (left). Title page of the special issue of the Noricia... by Bolos, undated (post-1826).

Fig.12. (dreta) Portada de Ia segona edició de Ia Noticia... de Bolos (1841).

Fig. 12 (right). Title page of the second edition of the Noticia... by Bolos (1841).

de la Facultat de Geologia. Posteriorment 1' autor en faria una nova edició, considerablernent ampliada i amb un esquerna cartogràfic, l'any 1841 (Fig. 12).

La public ació de la rnernôria ii valgué a 1' autor 1' accés a diverses societats cientIfiques i literàries, aixi corn ésser considerat corn un dels escriptors catalans en el Diccionari de Tones Arnat, i la reputació de geOleg i gran cientIfic; aixi corn 1' atribució del descobriment dels volcans.'03

Repercussions en la premsa de l'època Arnb la mernOria de Bolos quedava perfectament explicat el caràcter volcanic de la regió olotina, corn reconegué Yàflez: Los fósiles volcánicos que abundan tanto en las inmediaciones de Olot y nos convencen de la existencia de algunos volcanes antiguos en dicho territorio ... la circunstancia de ser todavia visibles los cráteres de los estinguidos volcanes y las demas particularidades expuestas con la mayor precision en la erudita memoria del Dr D. Francisco Bolos [...] nos persuaden que dichos terrenos son de los modernos entre los producidos por elfuego.

Una rnernOria estadIstica sobre el Principat, de 1824, recull les observacions de Celles sobre Ia utilitat dels productes volcànics: Las lavas, pozzolanas y algunos otros productos volcOnicos, abundan en las cercanIas de Olot, cuyo territorio hasta cerca de Amer presenta una escuela instructiva de volcanes extinguidos 1...] Estas pozzolanas son tan esquisitas para la construccion de obras hidraulicas como las mejores que vienen de Italia, por cuyo artIculo no deberIa sacarse un real del reino, teniéndolas en el pals tan abundantes como superiores en calidad, segOn se ha esperimentado por personas inteligentes.l°5 El Diccionario Geográfico de Miñano (1826-27) inclou en l'article "Olot" un resurn de la rnernôria de BolOs, arnb Ia qual cosa l'existència de la regió volcànica era incorporada a les publicacions geogràfiques de caràcter general. 106

103 Vegeu Garganta, 1936, op. cit. Heus aquI la nOmina de tItols academics i honorIfics de Bolos: conesponsal de la Societat Farmacèutica de Barcelona (12/2/1821); soci de merit de Ia Reial Societat EconOniica d'Amics del Pals de Madrid (25/8/1822), primer ajudant de Farmàcia de I'Exèrcit i escut de fidelitat de concessiO reial (25/2/1826); corresponsal de la Reial Academia de Medicina de Barcelona (1/7/1831); corresponsal de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona (18/12/1833); soci de l'Acadèmia de Bones Lietres de Barcelona (11/5/1839); ide la Reial Academia de la HistOria (24/4/1841).

104 Yáfiez, A. 1821-22: Noticia de algunos petrefactos que se encuentran en la Conca de Tremp. Dins: Periódico de la Sociedad de Salud Pdblica de CataluCa, 1: 303-318.

105 Breve noticia sobre la posición geográfica del Principado de Catalufla, creación de su condado, y descripción estadIstica del mismo. Dins: Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña [...] mandadaformarpor el señor intendente general de este ejército yprincipado don Vicente de Frigola.

Barcelona, Brusi, 1824. Aquest escrit es publicà també al Diario de Barcelona el 5 de gener de 1832.

106 Miflano, S. 1826-27: Diccionario geográfico-estadIstico de España y Portugal. (11 vols), vol. 6, p.

310-311. Per semblant en el Diccionario geografico Universal 1...] por una Sociedad de Literatos (Barcelona, Torner, 1832). El de Pascual Madoz (Madrid, 1845 i ss.) hi afegeix la descripció de la columnata basàltica de Castellfollit

DUES MEMORIES OBLIDADES Les notes de Pourret, segons Palassou (1823) Ja s'ha dit que Ia rnernôria que escrigué Pourret sobre els volcans es va perdre durant Ia guena; no obstant, l'any 1823, Palassou publicà les restes de la memOria original. Segons declara, s'assabentà per Luis Proust de les observacions del botanic, Ii dernanà que li'n cornuniqués els resultats, —Ce qu 'ii eu la bonté defaire— •107 En aquesta rnernôria s'intenta fixar els limits de Ia regió volcànica; es fa referència a alguns aparells volcànics corn el Montsacopa, Ia rnuntanya de Batet, que l'autor creu enterament volcànica, la colada del bosc de Tosca, notant la diferència amb els dipOsits dels aparells volcànics; s'hi indiquen d'altres punts volcanitzats; s'esmenta per primera vegada Ia columnata basàltica de Castelifollit; es discuteix I'opinió (de Bolos) expressada per Maclure en el sentit que els volcans havien destruIt Olot; no es dubta en canvi, seguint Mariana, que hi havia hagut erupcions abans de 1422, entre les quals la que suposadarnent hauria destruIt Amer.

La redacció d'aquesta mernôria reconstruIda és necessàriament posterior a Ia nota de Maclure, que cita, i anterior a 1818 (any en què rnorI Pourret); anterior per tant a Ia publicació de la 1\1 E M 01 II E Noticia de BolOs, per be que es publicà més tardanarnent respecte d'aquesta (1823). Atès que POURRET, Do M. ' Pourret no tornà a Catalunya després de 1798, rrn.',cs sun flIvrnS ret 5.!. or és de creure que les notes publicades corresponen a les observacions fetes durant el seu viatge de 1796 (i potser un segon viatge de 1797). Per aquesta raó s'ha utilitzat aquesta mernOria en Ia reconstrucció dels indrets visitats per Pourret en lT)ro longtcms rn! Palo osostooccupe rr cuoili,r tics oits pour servir it litistoire no Loroije aquelles dates. des Pyr3ndcs et des pays odpocciin. M. Proust, L 5.OD

coLOsso

Mu

stOO

ftc IS CtttLoGNF,

PALASSO!J.

Er SEQOEL IL A JOINT QUr.LQECS QD.sERVATIOIS

IQO3UIIftE OPII1TE 013 (iI1IJNSTLIN.

edidhrochimistes psembre sic l'tnStiLUt do France, outDO Cs. lu bontd do 1iolormrr quo M. lubbd Pourret ovals olcscr,ti des ma5,res nolconlq005

duos I. parnie do 'a Cotoloytic contIQssC

COLIC

nlaulno Jr Monsagoco, ii s'cscprcsso do prior cc rIibee outurulttte , c31i t3 en Espeqor, tie ui eutnnlunhljarr scs ol,scr,uucos stir Ce, prodriits dot Pros nouierrutns cc quil rut It. booL3 do (a,rc. Sot, support &snL trop iourc,Suot pour no point en dooccr r0000tSsaLsCe rout qus Sr Ii orcttt ii cut titode , M. Polu.sou n51,tire gulls jul .ourontgrti do cello publications. vs do copier

ltLttiralc,nent Jr rticit dccc bus obsernutcur

1110

louse pun gull or soitennisapti runime uco den productions los plus propres is douantc quclquc

107

Fig. 13. Article de Palassou que recull les antigues observacions de Pourret a Ia rodalia d'Olot in Nouveiles mémoires pour servir a / 'histoire naturelle des Pvrenées (Pau, 1823).

Fig. 13. Memoir of Palassou including Pourret's early observations on the Olot region in Nouvelles mémoires pour servir a I 'histoire naturelle des Pyrenées (Pau, 1823)

Sembla que el cèlebre quImic tornà al seu pals arran de Ia invasió napoleônica. PerO no queda clar si Pourret va refer Ia memOria; més aviat les seves cartes a Lapeyrouse insinuen el contrari. En una carta datada 14/2/1816 diu: Je n 'ai Pu trouver queiques petits manuscrits qui m 'interessoient le plus; d'autres furent mis en pièces, er a tours ceux qui puren être ramassés curéusément dans Ia rue, ii man que differents feuiilers. ii m 'est impossible d 'en remplir aujourd 'huy les lacunes, surtout de mon histoire naturelie du Montserrat er de celie des voicans de Cata/ogne. Aixi, sembla que es publicaren les restes de les notes originals, sense refer.

La memôria de Debilly (1828) L'enginyer de mines E. Debilly, que treballava amb Dufrénoy i Beaumont en la confecció del mapa geologic de Franca, visità la regió volcànica un cop pacificada la zona (1826), i comptà amb les explicacions i la memOria publicada per Bolos corn a guia.108 Efectivament, Debilly va aixecar algunes vistes dels volcans i va prendre mostres de les laves. A continuació, 1' any 1828 la revista Annales des Mines inclogue una nota seva sobre la regió volcànica' 09. L'autorjustificà en la publicaciO per l'escassa difusió del treball de BolOs, i en la seva apreciació que aquest era incomplet sous plusieurs rapports. Feu constar, perO, 1' autor, que devia nornbroses informacions a Bolos, i que la seva mernOria ii havia servit de guia.

Per be que inclou paragrafs sencers de la rnemOria de Bolos, Debilly fa aportacions notables a l'estudi dels volcans: els cornpara amb els de la serralada dels Puys de l'Alvèrnia, deduint que sOn volcans moderns; estableix que colades i piroclastes tenen la mateixa edat; nega que la muntanya de Batet fos enterament volcànica, corn pensava Pourret; descriu per primera vegada la colada de Castelifollit i en busca l'origen en un crater de la vail del Turonell; descriu tarnbé els volcans Croscat i la Cot; distingeix els tipus petrolOgics de les laves: compactes (pedra ferral), varietat de transició, laves poroses (3 varietats) i puzzolanes o sones volcaniques; nega, no obstant, que les laves compactes es puguin classificar corn basalts, cosa que li mereix una replica de Cordier, que aquest autor fa constar en una nota al peu del treball: Les ayant, au reste, soumis en 1815 1...] a une épreuve plus decisive etplus sure que l'étude des caractères extérieurs, je n'ai trouvé aucune difference entre la nature des minéraux microscopiques qui en composen la pâte et celles des minéraux microscopiques qui constituen la pâte des basaltes des terrains volcaniques démantelés. Les laves compactes d'Olot, quoique modernes, sont donc de vrais basaltes. Cette identité n 'est d'ailleurs qu 'un cas particulier d'un phénomène general, les laves pyroxéniques de tous les ages étant composées des mêmes élémens minéralogiques."° El que fa, perO, realment remarcable el treball, és el fet que per primera vegada porti un esquerna cartogràfic on s 'hi representa la situació dels volcans Montolivet, Garrinada, Montsacopa, del Turonell, ci Croscat, La Cot i Sta. Margarida, prenent corn a referència la xarxa fluvial i els relleus que envolten el Pla d'Olot, a escala 1:115.000 aproximadament (Fig. 14). L'acompanyen dues làmines una de la muntanya de Batet vista des del Montsacopa (Fig. 15), i una altra de la columnata basàltica de Casteilfollit (Fig. 16 i 17).

108 El Mapa Geologic de Franca es començà a formar l'any 1825. Sota la direcciO de De Beaumont i Dufrénoy. Debilly, seguint les passes de Cordier, visità el Mont Perdut (amb Marrot i Dufrenoy); també visità Cardona, en un trajecte que esdevindria classic (Lyell el va fer l'any 1830, en sentit myers).

Aquesta visita seria una de les tres que Bolos va rebre de naturalistes francesos: En tres épocas diferentes han venido eruditos franceses que no solo han seguido los terrenos volcanizados que yo describo, sino que tambien han dibujado y copiado los puntos de vista mas chocantes, llevándose muchos fragmentos volcanizados (Bolos, F. 1841, op. cit.).

109 Debilly, 1828, op. cit.

110 Cordier, L. 1828: Annales des Mines, 4(5), p. 205: nota al peu

('uu'i

'La ('ot ('ot (t( M uuez't C

)! V (1C b

a

1,l((( J'a

$ø*\F!

M

,tt#*

An,uii.e,r de.,Af'w, Toc PT .Ii/hB.i

Fig. 14. Primer esquema cartogràfic publicat de la regió volcànica, per Debilly. A notar el valor relatiu d'algunes distàncies, a més de situacions errOnies corn la de la costa de Pujol, el Fluvià aigues amunt d'Olot, Sta Pau i el grup de volcans del seu terrne in Annales des Mines, t. IV (1828).

Fig. 14. The first cartographic sketch of the volcanic region, by Debilly. Some citings are approximate only and others are erroneous in Annales des Mines, t. IV (1828).

Escassa difusió de les notes de Palassou i Debilly Ambdues publicacions tingueren poc ressó a aquesta banda dels Pirineus: foren pràcticament ignorades pels contemporanis i per la majoria dels autors posteriors.

No les citen els repertoris de la Comisión del Mapa Geologico de Espana; actualment s'ha d'acudir per consultar-les a biblioteques estrangeres, atès que son introbables al nostre pals.

Entre els pocs autors que les han tingut en compte, esmentarem el contemporani Rozet, en el seu curs de geologia publicat a ParIs (1830): cita el treball de Debilly, i en subratlia la més important de les seves conclusions, que és l'analogia que presenten les vulcanites olotines amb les de l'Alvèrnia. Alguns autors del segle xix es limiten a citar-los bibliograficament; dnicament Carez i M. San Miguel demostraren haver-los ilegit; el segon aprecià especialment el treball de Debilly, del que afirmà que havia estat escrit amb veritable esperit cientIfic. 111

Descobriment del vulcanisme Des de mitjan segle xix s'ha vingut assenyalat Francesc BolOs corn a descobridor del vulcanisme olotI; ünicarnent Cazurro 112 s'apartà de la tendència general en suggerir que probablement BolOs havia recollit dels seus avantpassats l'origen dels coneixements del vulcanisrne, basant-se en que Domènec Bolos i Noguera s'havia establert a Nàpols: una hipôtesi que Sole 113 qualifica de completament gratulta. Garganta, a falta de proves, invoca la certesa moral en favor del descobriment de BolOs: Bolos dOna a entendre . . quefou ell, després dels seus estudis a Barcelona, el veritable descobridor sense rebre insinuacions de ningá 1...] tinc la certesa moral que se li deu també la seva descoberta, cosa notable si es recorda que Olot havia estat visitat amb anterioritat per naturalistes de la talla de Quer i Minuart. 114 Sole, malgrat haver d' admetre un pre-descobriment anterior, representat per les anotacions de Zamora, manté que Bolos és el veritable descobridor, al•legant que Garganta ho hauria dernostrat documentalment."5

" Referències citades: Rozet, 1830: Cours élémentaire de géognosie, Paris, p. 390; Carez, 1881: Volcans rdcents; dins: Etude des terrains crétacés et tertiaires du nord de l'Espagne. Paris, Savy, pp.

299-303; San Miguel, 1951: Un siglo de investigaciones volcánicas en Espana. IGME, Libro Jubilar (1849-1949), t. 2: 55-56.

112 Cazurro, M. 1906. Introducción [a Ia Memoria sobre las formaciones volcánicas de la Provincia de Gerona . . . 1. Memorias de la R. Soc. Esp. Historia Natural, 4: 165-182.

Sole, L. 1975, op. cit.

114 Garganta, M. 1934, op. cit. " Sole, 1975, 1984, op. cit.

Fig. 15. El volcà de les Bisaroques, vist des del Montsacopa; primera representació gràfica d'un dels volcans olotins, per Debilly. Gravat in: Annales des Mines, t. IV (1828).

Fig. 15. A view ot the Bisaroques volcano, taken from the Montsacopa, by Debilly.

It's the first graphic representation of one of the Olot volcanoes. Engraving from Anna/es des Mines, t. IV (1828).

Fig. 16. Vista de Ia columnata basàltica de Casteilfollit, per Debilly. Anna/es des Mines, t. IV, 1828.

Fig. 16. A view of the basaltic colonnade at Castelifollit, by Debilly. Anna/es des Mines, t. IV, 1828.

En realitat, tots els autors que han tractat el tema no fan més que donar per bona la versió que el mateix Francesc Bolos va escriure en el prôleg a la segona ediciO de la seva Noticia, sense tenir en compte d' altres consideracions; i fins i tot anant més enllà encara: Bolos no pretén haver descobert els volcans en realitat; Unicament haver estat el primer en escriure sobre ells.

No obstant, aquesta versió clàssica del descobriment no és avui sostenible. Les anotacions de Bowles, Ponc i Zamora, escrites entre 1773 i 1788, maigrat la seva imprecisiO i ileugeresa, demostren ben clarament que algti havia interpretat correctament l'origen dels productes del vulcanisme ja abans del naixement de Francesc Bolos, encara que no ho publiqués. Sobre la identitat del veritable descobridor i l'any del descobriment no es poden fer més que especulacions. Admetent que ünicament qui hagues reconegut abans una regió volcànica, activa o no, estava en condicions d'identificar un vulcanisme inactiu, i que Bowles recollI la notIcia en cercies illustrats de la Cort, tot sembla apuntar cap als botànics Quer i Minuart, 116 que coneixien be les regions volcaniques d'Itàlia, que estigueren més o menysrelacionats amb Olot, i que alhora eren catedràtics al Reial JardI de Madrid. Es de creure que, d'haver estat Quer el descobridor, n'hagués fet algun comentari en la seva Flora Española (publicada entre 1762 i 1764); perO, malgrat les nombroses referències ala comarca d'Olot, que l'autor va trepitjar cap a 1740, no diu res de les vulcanites; cosa lôgica, atès que l'any 1740 encara no s'havien comencat a descriure les regions volcaniques inactives. Per altra banda, tenim que Minuart estava vinculat a Olot per raons familiars, que es jubilà l'any 68 del JardI Botanic, i morI l'any 72. AixI doncs sembla més probable que fos aquest botanic, potser cap al final de la seva vida, l'autor del descobriment. En principi, el fet es podria situar entre la publicació de la Flora de Quer (1764) i la tramesa de pumites que va fer Roca i Codina a l'Acadèmia de Ciències (1768), probable indici que ja se'n sospitava 1' origen volcanic.

Notem també que de la regió volcànica olotina se'n tenia notIcia concreta (i no vaga, com a la Cort) a Catalunya abans de 1785: en dOna fe Ponc, citant una descripció del bisbat de Girona, i també Zamora, que no en cita la font. No sembla, perô, que els cercles assabentats fossin els academics, tampoc les autoritats locals (no hem trobat cap referència als volcans en les respostes del corregiment de Vic al questionari de Zamora) i mes aviat s'ha de pensar en cercles religiosos, potser a l'entorn del Sant Ofici, punt de coincidència entre, el principal informador de Ponç (Rodriguez Lasso, inquissidor fiscal), el familiar olotI Roca i Codina, i Pedro Diaz de Valdés, que esmentaria els volcans, els bufadors en els seus escrits de 1791.

116

Josep Quer i MartInez [1695-1764], cèlebre botanic rossellonès. L'any 1733 passà a Nàpols i SicIlia; estudià a Pisa amb Tilli i a Bolônia amb Monti. Enrolat a l'exèrcit espanyol, herboritzà a Catalunya, Aragó i València (1740); assistI a la campanya italiana de 1741 corn a cirurgià militar, i tornà a Catalunya I'any 1744. Segons Gómez Ortega, va ésser amic de Bowles. Joan Minuart [1693-1768] va ser deixeble de Jaume Salvador i apotecari a Sant Cugat; continua estudis a Itàlia; herboritzà per Catalunya i Espanya, sol o en cornpanyia de Quer, Antoni Bolos i Vélez. Fou professor del Reial JardI Botanic (1755), quan ho era també Quer. Estava familiarment relacionat arnb Antoni Bolos [1714-1772], apotecari d'Olot, avantpassat de Francesc Bolos.

Primers estudis geologies El segon punt poc clarificat és el de la paternitat dels primers estudis sobre els volcans. Arran de l'afirmació de Bolos d'haver escrit la seva Noticia l'any 1796,117 i desconeixent l'abast dels treballs de Pourret, tots els autors resolen la questiO a favor del primer, basant-se en les insinuacions d'aquest i a que passa en silenci la intervenció del frances. Per a Yàñez va ésser Bolos el primer en estudiar la regió volcànica, comparant-la amb les del Vivarès i la de 1'Alvèrnia —cosa completarnent incerta: la comparaciO es deu a Debilly-; també les aplicacions dels materials 118 Segons Riera (1926) i San Miguel (1931), Bolos és l'iniciador indiscutible de l'estudi del vulcanisme olotI. D'altres, (BolOs i Vayreda, 1931; Garganta, 1934, 1936) maigrat reconèixer la influència de Pourret, no dubten de les reivindicacions de Bolos. 119 Garganta intenta argurnentar-ho basant-se en que Pourret no reivindicà la identificació del vulcanisme: D 'aquI podria inferir aigil que Pourret fou el primer que estudià els volcans d'Olot. Només, perô, pot arribar a aquesta conclusió qui desconegui el natural de Pourret. Pourret, que en les seves cartes emprava un to una mica presumptuós, tractant d'aquells terrenys no s'hauria pas oblidat de dir que era eli el que havia posat en ciar la seva naturalesa voicànica. A la iletra que he esmentat més amunt demana notIcies a BolOs deis terrenys volcànics d'Olot. Es de creure, doncs que la memO na de Pourret reflectia el criteri de Bolos 120 Aquest argument queda invalidat, perô, si admetern que és versemblant que tant Pourret corn BolOs tinguessin notIcia d'un descobriment anterior. 121 L'existència dels volcans la podrien haver conegut per diverses vies: en documents de l'arxiu de la farmacia Bolos (originals de Minuart, o d'Antoni Bolos); per comunicació oral recollida a Barcelona o a Olot; o simplement liegint la referència d'Antoni Ponç, publicada l'any 1788.

Un altre punt que no ha estat suficientment aclarit, és el de la capacitat del jove Bolos per emprendre estudis geolôgics en general, i vulcanolôgics en particular. Tots els autors passen per alt que el farmacèutic, aleshores jove ilicenciat, no podia haver adquirit a la Barcelona de l'època cap mena de formació geolôgica, i encara rnenys vulcanolôgica.

117 Bolos, F. 1841: PrOleg a la 2 edició de la NotIcia. A partir de Yàñez 1847, autors corn Ezquena, Carez, Vidal, i Riera arribaren a afirmar que Bolos havia publicat la seva memOria sobre els volcans l'any 1796.

118 Yàñez, 1947, op. cit.

119 Riera, F.X. 1926: El congrés geolOgic intemacional: una excursiO cientIfica i un comentari bibliografic. Revista d'OIot, 1(6): 9-11. San Miguel, M., 1931: Los investigadores de la zona volcánica y su obra geológica. Regió volcànica catalana Olot-Girona. Expedició C-4 del XIV Congr. Geol. mt., Acte Rememoratiu. Ed. Revista d'Olot i Ciència, pp. 15-17. Bolos i Vayreda, A., 1931: L'obra geolOgica de Francesc Xavier de BolOs. Ibid, p. 19-21.

120 Garganta, 1934, op. cit.

121 Cosa molt probable sabent que Pourret explorà a plaer els arxius olotins, que Bowles i Bolos semblen utilitzar una font comuna, i que l'arxiu Bolos, a part dels materials del botanic Antoni Bolos i Noguera, havia aplegat les restes del de Minuart.

No s 'ha de retenir 1' opinio de Yàñez, segons el qual Bolos empezó sus trabajos botdnicos solo y sin otro auxilio que el de los libros... 122 La visita de Pounet hauria tingut hoc, segons aquest autor, quan el farmacèutic ja era un cientIfic famOs, cosa en tot cas no anterior a 1820, any de la publicació de la Noticia; perôja Garganta va corregir aquesta apreciació en reconèixer la influència de Pourret sobre Bolos: Pourret le habla como un maestro, le busca relaciones, le indica los caminos a seguir Es sin duda el hombre que más ha contribuido a la formación de Bolos. Fue su mentor y su padrino, aunque Yañez 1...] pase por alto esa influencia. 123 En realitat qui passa per alt la influència de Pourret és el mateix Bolos, en el proleg a ha segona edició de la Noticia, on no esmenta per a res el seu mestratge. No aixI Pourret, qui, fent referència al seu deixeble escriu: Parmi mes anciens eleves de Botanique, j'en laissai un en Catalogne dont je m'honorais et qui dans le tems me fit différentespretieuses remises deplantes que luy avoient été communiquées par MM. Barrera, Bonafos, & 124 Es un fet que Pourret tenia l'any 1796 més de vint anys d'experiència de camp, al marge de ha que pogués haver adquirit als principals gabinets d'histOria natural de ha capital de Franca en el perIode que estigué al servei de l'arquebisbe de Tolosa; i que coneixia be el Midi frances, on s'hi havien descrit aparells volcànics.

Necessàriament, BolOs adquirI els coneixements elernentals de geologia i vulcanologia al costat de Pourret, igual que adquirI les instruccions basiques sobre la manera d'herboritzar. La relació amb Pourret fou, també en altres sentits, altament profitosa per a Bolos: el botanic frances l'introduI no solarnent en la pràctica de l'herborització i la classificació de les plantes, sinO també en l'observació de les roques, molt especialment les volcàniques; a més, l'introduI en els cercies botànics de la cort i del Rosselló; ii procurà el tItol de corresponsal del Reial JardI i intentà que ingressés corn a academic a Madrid. No obstant, per les raons que siguin, BolOs no deixà cap constància d'aquesta influència, ni en els seus escrits ni entre les seves amistats, entre les quals la de Yàflez. El més probable és, doncs, que fos Pourret qui ensenyés els volcans a Bolos, i no a! revés, corn s'ha vingut repetint al llarg de gairebe dos-cents anys. AixO explicaria ha sorpresa que el rnateix BolOs no deixà de consignar en ha introducció a la seva Noticia, en reconèixer els volcans a! costat de Pourret l'estiu de 1796: Colocado en mi botica en 1797 [sic], y hechos los primeros paseos cientificos por nuestras montañas inmediatas, me sorprendI sobremanera al observar los productos volcánicos y los cráteres que tantas veces habIa visto y pisado sin conocerlos... 125 Un altre punt interessant és la data en què va escriure BolOs la seva prirnera Noticia, i què va escriure exactarnent. Segons Carbonell y Bravo en el prOheg a ha Noticia, Bolos tenia ya mucho tiempo hace dispuesto y completado este trabajo. El mateix Bolos afirmà haver-ha escrit h'any 1796, cosa que ha fet que alguns autors hagin afirmat posteriorrnent que l'havia publicada en aquella data tan reculada.

122 Ybàflez, 1847, op.cit.

123 Garganta, 1936, op. cit.

124 Pourret: Carta a Lapeyrouse, 125 Bolos, 1841, op. cit.

3/[1]/1816. MNHNP.

Ja Garganta observà, peró, que Bolos hauria reelaborat i addicionat el seu treball diverses vegades. 126 Ara be; no hi ha dubte que Bolos havia escrit alguna cosa sobre els volcans abans de 1800, segons comunicà aquell any a! botanic Joan Arnetiler. Aquest treball no el coneixern; perô es de suposar que, ampliat i actualitzat, seria el nucli de la Noticia posterior. Fern constar la possibilitat que aquest treball inicial podria estar contingut dins d' una Topografia mèdica no datada que publica Garganta suponsant-la de 1821.

En realitat es tracta d'unes notes elementals que no profunditzen en els volcans ni fan referència a escrits anteriors, cosa que fa pensar que foren redactades al comencarnent dels estudis; en tot cas abans de la classificaciO de les laves de 1802. Per altra banda, el treball anava acornpanyat de ilistes d' ocells i d' altres animals; probablement les publicades a Notas históricas de Olot, una d'elles datada el 1801. Segons indica el biOgraf de BolOs, aquest treball es troba (en part?) en el dietari manuscrit Libreta en que se notan todos losfenomenos, casos raros y curiosidades que acaecen en esta de Olot en el año de 1798; en aquest cas la nota de Bolos sobre els volcans hauria d'ésser no anterior a i'll d'agost de 1798, data del tenatrèmol que inaugura el dietari.

Aquesta topografia encaixa perfectament amb el requeriment de Pourret d' escriure una topografia mèdica per tal que BolOs pogués ingressar a l'Acadèmia Médica Matritense: Bolos hauria acomplert la seva part; perO la sortida precipitada de Pourret de Madrid l'estiu de 1799 hauria bloquejat la continuació del procés.

Inspirà Pourret la redacció de la Noticia corn insinua Garganta?: Ciertosfragmentos de la correspondencia dan motivos para sospe char que Pourret pudo inspirar al menos en parte, la Noticia 1...] ya que le habla en una de sus cartas de una obra suya sobre el mismo tema, que no llegó a publicarse.127 Es de creure que sense els ensenyaments, consells, requeriments i mestratge de Pourret, difIcilment Bolos hauria arribat a escriure res sobre els volcans: ja el 1796 li diu que posi per escrit totes les notes que pogués obtenir. Sens dubte que BolOs utilitzà les dades comunicades per Pourret oralment o per carta, perô és gairebé segur que no disposà de la mernôria escrita pel clergue entre 1797 i 1799, de rnanera que arnbdós escrits, que s'han de considerar corn els primers treballs cientIfics sobre la regió volcànica, foren elaborats paral . lelament. Es dubtós que Pourret hi seguIs treballant des d'Ourense, corn es proposava fer; mentre que BolOs hi seguf treballant fins, al menys, 1802.

Primeres comunicacions cientIfiques

El fet que no es publiquessin els escrits de Pourret i BolOs els va fer perdre la prioritat de la comunicació cientIfica, que obtingué Maclure gràcies a la publicaciO de les observacions efectuades en una breu estada Olot a començarnents de 1808. La nota 126 La Noticia conté diverses referències cronolOgiques que fan pensar que el gruix del treball no és anterior a 1803. I fins i tot de més modernes, probablement afegides el mateix any de la publicació: a les capelies del Montsacopa, destruIdes pels francesos el 1814 i reconstmides tres anys després; a l'ds de materials volcànics en les construccions romanes, una informació que 1' arquitecte Celles degué comunicar a Bolos en la seva visita a Olot el 1819.

127 Garganta, 1936, op. cit.

que pubiicà a continuació es tinguda per la primera comunicació cientIfica sobre la regió volcànica; no es tracta, perO, d'una descripció regional, sinó iinicament de la primera notIcia d'una extensa regió voicànica inactiva.

Bolos s'atribuI el paper d'inforrnador de Maclure, i ii recriminà que no l'esmentés en el seu escrit: Avanzó alguna expresion relativa a los extinguidos volcanes que yo le havia ensenado; pero no tuvo la generosidad de publicar que me debiese aquellas noticias.128 Per a Riba, hi ha un "cas Maclure": l'eminent geOleg s'hauria apropiat del treball de i'obscur farrnacèutic d'Olot: La malifeta ha quedat ben palesa 1...] sembla que els anys no passin, perô aixO ii qualificatius molt greus, pirateria cient(fica? La manca de generositat, la gelosia, l'enveja, son defectes universals i persistents.'29 Acusacions molt greus, tant més sorprenents pel fet d'apuntar contra un dels primers veritables i grans geOlegs de la histOria. Maclure, que en la seva ilibreta de camp dibuixa els primers tails geolôgics de ia regió voicànica (els primers fets a Catalunya), no necessità apropiar-se dels coneixements de BolOs, senzillament perquè abans d'entrevistar-se amb eli el dia 27 ja portava dos dies reconeixent les vuicanites per ia rodaiia d'Olot, corn es desprèn de les seves notes de camp. Es cert que Maclure inclogué en ia seva iota dades faciiitades per Bolos sense esmentar i'inforrnador: es tracta de les notIcies histôriques, fonamentalment (terratrèmois i suposades erupcions medievais) que apareixen consignades en ies notes del dia 27; perô aixO no ha de treure merits a Maclure, qui s'entrevistà amb Bolos desprds, i no abans, de reconèixer els volcans.

Fins aquI no s'havia tingut notIcia de la intervenció de Cordier en l'estudi de la regió volcànica. Cordier i Maclure treballaren coordinadarnent, corn ho prova el fet que les mostres que Maclure envià a Paris foren estudiades i publicades l'any 1815 per Cordier (prirnera comunicació petrolôgica sobre la regió volcànica). Cordier ja havia vist l'any 1802 els côdols de lava del Fluvià; de manera que Maclure ja en coneixia l'existència. Més encara: l'escocès sabia que havia d'anar a Olot per trobarhi la regió volcànica, corn es desprèn de les notes que escrigué a Orriols, i no hi arribà seguint el curs del Fluvià, sino que hi anà directarnent des de Banyoles per Salient. Atès que no hi ha indicis que Cordier hagués passat per Olot durant el seu viatge —altrament ho hauria fet constar en els seus escrits posteriors—, es planteja la possibilitat que en els rnedis geolôgics parisencs fos ja coneguda l'existència de la regió volcànica catalana, ja sigui per BolOs directament; o be a través de cortactes amb Montpellier, on estaven al corrent dels treballs de Bolos; per informacions portades a Paris per naturalistes ben informats, 130 o be per les notIcies publicades per Ponç i Conca.

op. cit. op. cit.

128 Bolos, 1841, 129 Riba, 0, 1996, 130

Bolos assegura haver trames mostres de vulcanites a ParIs (Bolos, 1841, op. cit.). Garriga, que procedent de Montpeller passà a ParIs l'any 1801, podria haver portat la notIcia. Fins i totes podria pensar en Méchain, que en 1792 i 1793 efectuà treballs geodèsics per la rodalia d'Olot en ci curs de la seva campanya de mesura del meridià, desprds de passar per Barcelona, on estigué en contacte amb els medis il•lustrats de la ciutat.

Primeres memories descriptives La Noticia de Bolos, publicada (1820) en la revista de la Junta de Cornerc de Barcelona s'ha de seguir considerant indiscutiblernent corn la prirnera descripciO regional de la zona volcànica de la Garrotxa. Ara be, la publicació d' aquesta obra es deu a una decisió personal del Dr. Carbonell i Bravo, sense la intervenciO del qual és de creure que el rector Mirarnbell ii' arquitecte Celles s'haurien avancat a Bolos; perô Carbonell cedI la prioritat a aquest, sabent que ja havia estudiat els volcans durant la seva jovenesa; fins i tot és rnolt possible que sense la intervenció de Carbonell aquesta nota no s'hagués publicat rnai: publicar no sernbla que hagues entrat rnai en els plans de BolOs. L'escrit no adquirI forma definitiva fins poc abans d'ésser publicat. 131 Aquest treball li valgue a 1' autor el reconeixernent de diverses societats cientIfiques I literàries, aixi corn el dels autors posteriors. Maigrat l'escassa difusió que tingué (sembla que Bolos el va difondre tardanarnent corn a tirada a part, després de 1826), tingué la virtut d'incorporar el coneixernent de la regió volcànica a obres de caràcter general, corn el Diccionari Geografic de Miñano, i els que seguiren posteriorment.

Una segona rnernOria sobre la regió volcànica, injustarnent rnenystinguda al nostre pals, és la que publicà Debilly l'any 1828 a Paris. Seguint la pauta de la Noticia de Bolos, de la que arriba a extractar paragrafs sencers, 1' autor hi afegeix les seves prôpies observacions, descrivint per primera vegada dipOsits corn la colada de Casteilfollit o el volcà Cruscat, i precisant el vulcanisrne de la rnuntanya de Batet (Fig. 17). A rnés, hi afegi la prirnera documentaciO grafica, inclôs un petit esquema cartografic.

Primers esquemes cartogràfics Alguns autors sernblen donar a entendre que Bolos fou 1' autor del prirner esquema cartografic de la regió volcànica; cosa cornpletarnent incerta. D' altres atribueixen a Maclure el prirner esquerna cartografic, basant-se en les declaracions de BolOs: siguieron varias alturas que lo eran [volcanizadas] y otras que no, pues observe que no se paraban en esto, y en nuestras conversaciones cient(ficas reparé que su principal objeto era el formar un exactIsimo mapa de este pals montuoso y fronterizo, porque a poco rato de tratar de mineralogla, luego sacaban el mapa que iban arreglando, y en mi presencia colocaban en él todo lo que hablan visto, con los

131 Estimem probable la intervenció de Carbonell en la redacció definitiva de l'article, especialment en els capitols més especulatius, corn els dedicats a discutir la possibilitat de noves erupcions, la naturalesa de les vulcanites i l'origen dels volcans: Carbonell estava incomparablement més preparat que Bolos per a discutir aquestes matèries, i a més, disposava de bibliografia. La intervenció en els articles aliens en vistes a la publicaciO sembla habitual a l'època. AixI, Yàñez, quan demana a BolOs una topografia mèdica del terme, li diu: Si las ocupaciones de V No le permiten ordenar dichos conocimientos, no importa: remitanos V Los datos y no faltara quien se encargue de darles una forma regular (Yàflez: Carta a BolOs, 24/3/1821, publicada per Garganta, 1936, op. cit.). Aquesta hipotètica intervenció de Carbonell explicaria el qualificatiu de mestre que BolOs II aplica. Està descartat que Carbonell fos mestre de BolOs en l'etapa d'estudiant d'aquest, al menys en mineralogia i geologia; matèries que aquell estudià a Madrid després de 1803.

nombres de las poblaciones, rIos, riachuelos, montes, caminos y senderos que me pedIan, cuyo mapa seguramente se trabajaba a propósito para la invasion francesa del año siguiente.132 Bolos va interpretar a la seva manera els propôsits de Maclure; no obstant, la velocitat a la que viatjava l'escocès descarta que el seu objectiu principal fos aixecar un mapa; si que probablement afegien informaciO obtinguda sobre el terreny al que portaven; ignorem si s'ha conservat aquest mapa. En la seva Ilibreta de camp hi dibuixà uns esquemes cartogràfics tan toscos i elementals que amb prou feines mereixen el qualificatiu de tals.

-

OLOT

Batet

Fig. 17. Esquema comparatiu de les àrees descrites per les pnmeres monografies sobre Ia regió volcànica. I: volcans; 2: altres dipOsits volcànics; 3: Area descrita per Bolos (1820); 4: Area descrita per Debilly (1828) Fig. 17: Comparative sketch between areas which are described in the oldest monographic works on the volcanic region: 1: volcanos; 2: other volcanic deposits; 3: Area described in BolOs's paper (1820); 4: Area described by Debilly (1828).

132 Bolos,

1841, op. cit.

Corn a prirner esquerna cartografic publicat s'ha de considerar el de Debilly —tretze anys anterior al de Bolos— que es limita a assenyalar la situació dels principals volcans i colades, be que molt esquemàticament i arnb errades significatives. El segueix el de Lyell (1833), que és el primer que mereix el qualificatiu de geologic, perquè conté una primera representació de l'extensió dels afloraments volcànics. El de BolOs (1841) es el tercer de la sèrie: assenyala amb un trac de color els limits aproximats de la regió volcànica, exclosa la de la vall de Llémena; i amb nürneros la situació de vuit volcans: 4 dins la regió i 4 en aquesta vall, que encara no havien estat descrits.

1. Molt abans que la regió volcànica de la Garrotxa fos reconeguda corn a tal, s'havien assenyalat a la comarca dos fenOmens suposadarnent volcànics: les "erupcions" de 1427 1 els "volcans d'aire" de Batet.

2. A finals del segle XVI ja s'havien identificat correctarnent les puzzolanes per comparaciO amb les de Nàpols.

3. La identificació del vulcanisme inactiu és amb tota seguretat anterior a 1775.

No es va publicar, ni ens ha arribat manuscrita; perO les notIcies varen arribar als rnedis il•lustrats de Madrid —molt probablement al JardI Botanic—; i Barcelona, des d'on varen transcendir a la premsa. No se sap amb certesa quan es va produir ni qui va ésser-ne el responsable; perO es poden aventurar corn a més probables el perIode 1764-1768 i el nom del botanic Minuart.

4. Les prirneres referències concretes al vulcanisme d' Olot en lletra impresa es troben en el volum 14è del Viage de Espana, d'Antoni Ponç, (1788), i en el vol. 4 de la versió italiana d' aquesta obra, publicada per Antoni Conca a Parrna 1' any 1797.

5. Entre 1796 i 1797 Pourret inicià els primers estudis cientIfics dels volcans, que prosseguI el seu deixeble Bolos fins, al menys, 1802. Les rnostres foren enviades a classificar a Madrid (1798) i Montpeller (1802), respectivament. No obstant, els resultats d' aquests treballs romangueren inèdits durant molts anys. Els primers escrits sobre els volcans que podem considerar corn a cientifics son els manuscrits de Pourret (1796) i de BolOs (1799?).

6. L' any 1802, 1' enginyer i geOleg Cordier, localitzà cOdols de lava al llit del Fluvia. Seguint les seves passes, Maclure (1808) reconegué ràpidarnent la rodalia d'Olot i publicà la primera comunicació cientIfica sobre la regió volcànica. Les rnostres recollides per Maclure foren analitzades per Cordier; els resultats es publicarien l'any 1815 (prirnera comunicació petrolOgica).

7. Després de 1817, Carbonell i Bravo s'interessà pels antics treballs de Bolos i els va incloure, degudament actualitzats a la revista de la Junta de Comerc, no sense que prèviament el rector Mirambell intentés publicar una nota sobre els volcans, i 1' arquitecte Cellés certifiqués (1819)1' origen volcanic dels materials olotins, gràcies al seu coneixement dels materials ernprats en les antigues construccions romanes. La Noticia de BolOs, prirnera monografia publicada sobre la zona volcànica, valgué al seu autor el reconeixement de les institucions cientIfiques i literàries del pals.

8. L'any 1823, Palassou va incloure les antigues notes de Pourret en una de les seves memories miscel•lànies sobre els Pirineus. Tenint en compte que Pourret no va tornar mai més a Olot, el que publicà Palassou ha de correspondre a les seves observacions anteriors a 1797; be que reelaborades a la vista de la nota de Maclure, que cita; i son anteriors en tot cas a la mort de l'autor (1818).

9. En 1828, Debilly publicà una nova mernOria sobre la regió volcànica, amb observacions prOpies sobre sectors encara no descrits per Bolos i un primer esquema cartogràfic amb la situaciO dels volcans principals.

10. La histOria del descobriment, tal corn s'ha explicat fins ara, deriva d'un escrit reivindicatiu de Francesc Bolos que ignora sisternàticament les aportacions dels geOlegs francesos, fins i tot la del seu rnestre Pourret. L'acceptació acrItica d'aquest escrit i la sobrevaloraciO del paper de BolOs per part dels seus exegetes ha donat lloc al paradigma encara vigent, que ara es fa necessari revisar.

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 127-177 (2001); 2 làmines de 44 x 73 cm plegades a part

Estudi geologic de la vail d'Alinyà i ia seva rodaiia (Pirineu cataià, Espanya)* Joan ULLASTRE** i Alicia MASRIERA***

ULLASTRE, J. i MASRIERA, A. Geological study of the Alinyà Valley and its surroundings (Catalonian Pyrenees, Spain).

This study is the explanatory account of the original geological cartography to scale 1:25.000 of the Alinya Valley and its surroundings, presented here. It corresponds to an area of 130 Km 2 approximately.

The Alinyà Valley, a natural protected region in the Catalonian Pyrenees, is of particular interest due to its complexity. It corresponds to NE border of the strike slip Segre fault, and joins two very differents stratigraphic and paleogeographic compartments: to the W, the eastern border of the N half of the South Pyrenean Central Unit; to the E the Port del Comte Unit, that belongs to the Pedraforca Unit s. 1.

The stratigraphic analysis is the main part of this work. We identified a total of 24 main stratigraphical units with 13 secondary distinctions. Ultra a modest representation of the Triassic and the Jurassic terrains, the Cretaceous terrains on one side and the Eocene terrains on the other, occupy almost all the region. New findings have been described in the field of stratigraphy and paleogeographical evolution.

The tectonic analysis is relatively brief and is accompanied by a schematic chronology of the main structural events which affected this region from Upper Cretaceous to Upper Paleogene times, all considered in a much more extensive regional setting.

A final comment on the morphology and groundwater hydrology is presented.

Key words: Geological cartography, Stratigraphy, Tectonics, Mesozoic, Cenozoic, Pyrenees, Catalonia, Spain.

*Treball realitzat en el marc d'un estudi pluridisciplinar que a més de la geologia tracta els aspectes edafolôgics, botanics, zoolOgics i de geografia humana. **Ronda de Sant Pere, 50. 08010 Barcelona, Espanya.

Museu de Geologia, Parc de Ia Ciutadella. 08003 Barcelona, Espanya.

RESUM Aquest estudi y e a ser la memôria explicativa de la cartografia geolOgica original, a escala 1:25.000, que l'acompanya. Agafa una superfIcie d'uns 130 km 2, en la qual hi ha l'espai protegit d'Alinyà. Situada en el vessant S del Pirineu català, és una zona complexa corresponent a l'extrem NE de la falla transcorrent del Segre, que posa en contacte en aquest hoc dos compartiments estratigràficament i paleogeografica molt diferents: a l'W 1' acabament oriental de la meitat N de la unitat sudpirinenca central; a l'E la unitat del Port del Comte, que pertany a la zona del Pedraforca s. 1.

L'anàhisi estratigrafica ocupa la major part de l'estudi. S'han distingit un total de 24 terrenys principals amb 13 distincions secundàries. Ultra una modesta representació de Triàsic i de Jurassic, els terrenys del Cretaci per un costat i de l'Eocè per l'altre son els que ocupen gairebe tota la zona. Han estat trobades diferents novetats en el camp de l'estratigrafia i de l'evolució paheogeogràfica.

L'anàhisi tectônica, relativament breu, y e acompanyada d'una cronologia esquemàtica dels principals esdeveniments estructurals que afectaren ha zona des del Cretaci superior fins al Paleogen superior, considerats en un marc regional molt mds amphi.

Unes pinzellades sobre la morfologia i ha hidrohogia subterrània son el cohofó d'aquest treball.

Paraules clau: Cartografia geolbgica, Estratigrafia, Tectônica, Mesozoic, Cenozoic, Pirineu, Catalunya, Espanya.

RESUMEN Este estudio viene a ser la memoria exphicativa de la cartografla geohogica original, a escaha 1:25.000, que lo acompafla. Corresponde a una superficie de unos 130 Km2 , en ha cual se hahha el espacio protegido de Alinyà. Situada en ha vertiente S del Pirineo catalán, es una zona complej a correspondiente al extremo NE de ha falla iranscurrente del Segre, que pone en contacto en este lugar dos compartimentos estratigrafica y paleogeográficamente muy diferentes: a l'W la terminación oriental de ha mitad N de la unidad sudpirenaica central; al E ha unidad del Port del Comte, que pertenece a la zona del Pedraforca s. 1.

El anáhisis estratigrafico ocupa ha mayor parte del estudio. Se han diferenciado un total de 24 terrenos principales con 13 distinciones secundarias. Ultra una modesta representación de Triásico y de Jurásico, los terrenos del Cretácico por un lado y del Eoceno por el otro son los que ocupan prácticamente toda la zona. Se han encontrado diferentes novedades en el campo de ha estratigrafIa y de la evolución paheogeográfica.

El anáhisis tectónico, relativamente breve, viene acompaflado de una cronologIa esquemática de los principales acontecimientos estructurales que afectaron ha zona desde el Cretácico superior hasta el Paleógeno superior, considerados en un marco regional mucho más amphio.

Unas pinceladas sobre la morfologIa y ha hidrologIa subterránea son el cohofón de este trabajo.

Palabras dave: Cartografia geológica, Estratigrafla, Tectónica, Mesozoico, Cenozoico, Pirineos, Catalufla, Espaiia.

Introducció Marc geologic regional Estratigrafia Reflexionsprèvies Els terrenys: unitats i edat K - Triàsic superior Li - Triàsic terminal i Liàsic inferior L2 - Liàsic mitjà-superior J - Dogger-Maim Ci - Cretaci inferior 1. Les calcàries Cii 2. Els materials calcarioterrIgens Ci2 3. Ci3-Csl - Albià superior - Cenomanià inferior continentals 4. Les bauxites B Csl - Cenomanià superior - Turonià Cs2 - Senonià inferior 1.SWd'Alinyà 2. Flanc N del sinclinal de Perles 3. Sinclinal d'AInat 4. Limit Cs2-Cs3c Csi-2 - Lliscament gravitacional de Cretaci superior Cs3 - Senonià superior 1. Unitat oriental o del Port del Comte 2. Unitat occidental o sud-pirinenca central p.p Mc-Ei-2 - Maastrichtià i Paleocè continentals 1. El Maastrichtià continental (Mc) a la unitat oriental 2. El Paleocè basal (El) 3. El Danomontià - Thanetià (Ei-2) 4. El Maastrichtià - Paleocè continentals (Mc-E 1 -2) a la unitat occidental E3-5 (marl) - Ecl-Cgl (continental) - Eocè inferior-mitjà 1. E3a - Ilerdià inferior - base del superior 2. E3b - Ilerdià superior fluviomarl 3. E3c-4 - Ilerdià terminal - Cuisià mitjà 4. E4 - Cuisià mitjà - superior 5. E4-5 - Cuisià superior - ?Lutecià inferior 6. Ed - Calcàries lacustres 7. Cgi - Detritic continental Cg2 - Eocè superior - Oligocè Q - Quaternari TectOnica Grans unitats sedimentàries i estructurals

131 133 135 135 136 136 136 137 137 138 139 140 141 142 143 144 144 145 145 146 146 146 147 148 148 149 150 150 151 152 153 153 154 155 156 156 157 157 158 158 158

Anàlisi estructural Unitat sud-pirinenca central p.p 1. Subunitat de Sant Pere-Montan 2. Subunitat de Turp-Perles Unitat del Port del Comte 1. Sector de la Roca de la Pena - Pedro dels Quatre Bathes 2. Falla de Coil de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA) i escates d'Alinyà Cronologiaestructural Trets geomorfolOgics i d'hidrologia subterrània Conclusió Exphicació abreujada de les làmines (piegades a part) Notes Apèndix Bibhiografia

159 159

159 160 161 161 162 163 164 165 166 168 171 172

La vail d'Alinyà i la seva rodaiia, situada a ia comarca de l'Alt Urgell (Pirineu català); emmarcada a tramuntana pei riu de Lavansa i els Caps de ia Mua i de la Guàrdia; a migdia per ies senes de Turp, de Campelles i d'Odèn; a sol ixent pels punts culminants de la serra del Port del Comte: La Gespeguera (2331 m) i el Pedro dels Quatre Bathes (2382 m); i a ponent pei riu Segre; constitueix un paratge singular.

Abrupte peis grans desnivehls de més de 1800 m; intrincat per ia seva peculiar estructura geolOgica; de contrastos morfolOgics d'acord amb eis materials i amb l'estructura de plecs i falles i també per les accions chimatiques actuals que han modelat ies fondaiades, els congostos i les hlaus, i ies d'un passat geologic immediat que han donat hoc a grans acumulacions de pedruscall de gelivació a les parts més alteroses de les vahls.

Tot plegat ha condicionat ha natura dels sOls, de ha vegetació i la fauna; i, amb l'afegito de determinats fets histOrics (1), del poblament humà: escàs, dispers en mintisculs agrupaments (fins i tot abans del despoblament de les darreres epoques), aferrat a una natura inclement migrada de recursos (2), corn si fos una herència directa d'aquehls primers pobladors que bastiren el dolmen de Coil Durau.

La nostra comesa es tractar d'exphicar el substrat de tots els fets biolOgics i humans que concorren en aquesta contrada, és a dir: la geologia. L' aixecament d'una cartografia geolOgica acurada ha estat el primer i fonarnental pas. En fer aquesta feina hem conegut amb cert detail els diferents terrenys des del punt de vista hitolOgic i cronoestratigràfic mitjançant la identificació de fOssils caracterIstics; també hem sabut de ha seva disposició estructural; i, amb 1' ajut de coneixements adquirits anteriorment en l'ampli marc de les serralades sud-pirinenques entre els rius Cinca i Llobregat, hem pogut escatir les relacions que en l'espai i en el temps han tingut les diferents unitats geolOgiques, dissemblants pel seu origen paleogeografic perO que, en l'actualitat, es juxtaposen en aquest insOlit indret del Pirineu català.

No se'ns escapa que ha tasca es delicada: per la complexitat dels fets geolOgics que convergeixen en aquest hoc; per les subtilitats en què es fonamenten certes interpretacions, que només eixamplant el marc d'estudi es poden anibar a capir corn arguments de pes; per la controvèrsia que poden promoure. Procurarem ser objectius i senzills presentant més fets que interpretacions, no usant ni abusant de la terminologia enrevessada. Esperem poder reeixir.

Abans de cloure aquesta introducció volem agrair a ha Institució Catalana d'HistOria Natural la confianca que va depositar en nosaltres per fer l'estudi geolOgic de l'espai protegit d'Alinyà en el marc d'una investigació pluridisciplinar, i a ha FundaciO Territori i Paisatge l'ajuda financera.

Al professor Dr. Roll Schroeder (Frankfurt, Alernanya) un reconeixement especiallssim per ha seva generositat en atendre pacientment les nostres reiterades peticions relatives ala determinació especffica de les orbitolines, imprescindible per a millorar el coneixement estratigràfic dels tenenys que pertanyen al Cretaci inferior. També hem d'agrair-li ha mdicació d'un petit, perO important, aflorament d'Eocè que ens havIem descuidat, aixI corn haver-nos deixat consultar un document inèdit relatiu a una petita part de ha regió.

A Jaurne Costea (tècnic del Museu de Geologia de Barcelona) un sentit agraIment per ha dedicació esmercada a fer les nombroses preparacions de roques, que ens han estat necessaries per a l'estudi microscOpic d'algunes biofàcies.

Hem de fer constar també la nostra gratitud envers els diferents especialistes que, desinteressadament, han intervingut en la determinació de certes faunes tal com queda expressat en el hoc oporti, perO que, no obstant aixô, tot seguit esmentern: Sebastià Caizada, Bernard Clavel, Jean Charollais, Lukas Hottinger.

MARC GEOLOGIC REGIONAL En la part central del vessant sud de l'istrne pirinenc, entre el lImit de 1' alta carena primària o zona axial (3) i la depressió de l'Ebre, un seguit de relleus, que des del Llobregat a l'E fins el Cinca a 1'W assoleixen una llargària d'uns 150 km i una amplàna maxima d'uns 60 km, son coneguts pels geOgrafs corn a Prepirineu.

No obstant aixô, els geOlegs hi distingeixen diferents unitats de N a S: 1, la franja de materials paleozoics i triasics d'estructura complexIssirna anomenada dels Noguera (Séguret, 1972; Zwart, 1979), que comença a l'W en el meridià de Benasc i s'estronca a l'E just enfront de Lavansa sobreposant ilurs elements tectonics darnunt la sèrie del CadI, la qua! està constituIda pels materials posteriors al Perrnotrias que recobreixen normalment el socle pirinenc; 2, la zona sud-pirinenca de la qual exposarem una visió sintètica tot seguit; 3, la zona plegada de 1' avantpaIs de l'Ebre, que es manifesta amb caracterIstiques rnolt diferents a un costat i a l'altre de la lInia d'accidents del Segre: a l'E es veuen les notabilIssimes acumulacions de conglomerats (Ohiana, Sant Llorenç de Morunys, Berga) i a l'W s'observa una subtil combinació de tectOnica i sedimentació evaporItica i detrItica (Ullastre y Masriera, 1995, 1999) que exclogue la deposició de les grans masses de conglomerats de l'expressada regió oriental.

Fig. 1. Situació de la vail d'Alinyà en el marc geologic regional. Terrenys: 1, Paieozoic i Permotrias del Pirineu "axial". 2, Paleozoic i Triàsic inferior i mitjà alloctons de la zona dels Noguera. 3, Sèrie del CadI: recobriment normal, mesozoic-cenozoic, del sOcol paleozoic. 4, Terrenys mesozoics-cenozoics de la zona sud-pirinenca desplaçats en relació a la sèrie del CadI. 5, Terciari marl (Cuisià superior a Priabonià) de la zona plegada de l'avantpais i de la sèrie del CadI. 6, Evaporites de i'Eocè superior de la zona plegada de I'avantpaIs. 7, Terciari continental sincrOmc i posterior a la tectOnica de l'Eocè mitjà-superior.

Accidents (): a, Paleoaccident de Coil de Nargó - Pedraforca. b, Paleoaccident del Montsec - Ensija Catllaràs. c, Paleodiapir de Les Aveilanes (36) d, Encavalcaments produIts durant i després de l'Eocè mitjà-superior indiferenciats. e, Encavalcament produIt durant i'Eocè superior. f, Falies verticals o properes a la vertical i failes en direcció més o menys encavalcants produIdes durant i desprds de l'Eocè mitjà-superior.

Fig. 1. Location of the Alinyà Valley within the geological setting of the region.

Stratigraphic units: 1, Paleozoic and Permotrias of the "axial" Pyrenees. 2, Ailochthonous Paleozoic and Lower and Middle Triassic of the Noguera Zone, 3, CadI unit: normal cover (mesozoic-cenozoic) of the paleozoic basement. 4, Mesozoic-Cenozoic of the South Pyrenean zone displaced in relation to the Cadl unit. 5, Marine Tertiary (Upper Cuisian to Priabonian) of the folded zone offoreland and the CadI unit.

6, Upper Eocene evaporites of the folded zone offoreland. 7, Continental Tertiary synchronous and posterior to the Middle-Upper Eocene tectonics.

Tectonic symbols (35). a, Coll de Nargo-Pedraforca paleo-fault. b, Montsec-Ensija-Catllaràs paleo-fault. c, Les Avellanes paleo-diapir (36) d, Thrusts produced during and after the Middle-Upper Eocene undifferentiated. e, Thrust produced during Upper Eocene. f, Vertical faults or reverse faults and strike-slip faults with moreor less thrusting produced during and after the Middle-Upper Eocene.

La zona sud-pirinenca, extensa i complexa pel que fa a la seva evolució paleogeografica i estructural, comprèn les series mesozoiques i cenozoiques allOctones que hi ha a cada costat de la lInia d'accidents del Segre. A ponent l'anomenada unitat sud-pirinenca central (Sdguret, 1972), a ilevant la zona tectônica del Pedraforca sensu lato (Ullastre et al, 1990; Ullastre y Masriera, 1996) en la qual incloem el massIs del Port del Comte i les escates tectôniques d'Alinyà - Tuixén La Coma.

La part catalana de la unitat sud-pirinenca central conté: sobre el Triàsic superior, una sèrie juràssica i eocretàcia molt potent a! N (Bóixols, Organya), que es redueix vers el S (Montsec, ? Turp) i és inexistent a les Serres marginais; i, una sèrie neocretàcia, també molt potent, que constitueix el substrat preterciari de la Conca de Tremp i es redueix progressivament cap al N i cap a! S, direcció en la qua! es disposa en discordança sobre el Jurassic, sovint amb la interposició de bauxites.

Deixant a part les deformacions tectôniques antecenornanianes, aquest gran dornini sedimentari fou afectat durant el final del Cretaci, el Paleocè i 1'Eocè inferior per tres grans accidents: el de Coli de Nargo, el del Montsec (Ullastre et al., 1987; Ullastre et Masriera, 1992, 1996) i un darrer accident, anaiitzat fa poc (Ullastre y Masriera, 1999), relacionat amb la irrupció diapIrica del Trias de les Avelianes.

Aquests accidents compartimentaren la unitat en qUestió, condicionant la sedimentació marina de l'Eocè inferior, que se suposa no ultrapassà cap al N el massIs de Bóixols - Organya.

El mateix dispositiu sedimentari i tectonic ha estat identificat per nosaltres a 1'E del Segre a la zona del Pedraforca. Aihora, hom ha establert les relacions d'aquesta zona amb 1'W de la sèrie del CadI i !es relacions de les escates d'Alinyà - Tuixén La Coma juntament amb el Port del Comte amb les Serres marginals a l'W del Segre (Ullastre i Masriera, 2000) per un costat i amb l'esmentada zona del Pedraforca per l'altre. De tal manera, és plausible irnaginar que fins les albors de 1'Eocè mitjà la sèrie del CadI, la zona del Pedraforca s. 1. i la unitat sud-pirinenca central s ' alineaven de l'E a l'W tot formant una panunitat que els movirnents tectOnics tangencials i en direcció intralutecians i posteriors vingueren a desgavellar.

L'evolució subseguent, fins que la zona del Pedraforca queda a la fi coilocada al S del CadI i les estructures maastrichtianes i paleOgenes, que afectaven corn hem dit la unitat sud-pirinenca central i aquesta zona, son truncades per la massa rIgida del Port del Cornte empesa cap al N, és vertaderament complexa, donat que es desenvolupa al llarg de tot 1' Eocè mitjà-superior, 1' Oligoce i part del Neogen (Durand-Delga et al., 1989) en una combinaciO continuada de tectOnica i sedimentació.

Al nostre entendre, els desplaçarnents tangencials intraeocens es produIren en el sentit NW-SE. Moviments posteriors sensiblement ortogonals en el sentit SW - NE han estat demostrats en els nostres treballs.

Pel que fa al problema de l'existència de més o menys Terciari autOcton sota la unitat sud-pirinenca central a l'W del Segre (sobre el qual només es disposa de dues dades objectives que hem de creure fiables: el sondeig Isona 1 bis i el Corniols 1) direm que la seva solució constitueix la clau de la restitució al seu iloc de les unitats sud-pirinenques, és a dir d'estimar en quina mesura son al•lOctones (Roure et Choukroune, 1992).

En aquest context trobem la vail d'Alinyà (Fig. 1), estructurada sobre la prolongació NE dels accidents del Segre. Amb un compartiment a l'W que pertany a la uni-

tat sud-pirinenca central i un compartiment oriental (les escates d'Alinyà i el massIs del Port del Comte) que hauria estat estretament vinculat a les Serres marginals i que, aihora, a través de la vora S i E de la zona del Pedraforca, es relacionava en un passat geologic amb l'W del CadI. I, amb una miniiscula unitat intermèdia, de materials eocens comparables als de Sant Llorenc de Morunys - Queralt, que pertanyia a l'avantpaIs SE que s'instaurà a partir del Cuisià superior.

La descripció que farem, tot seguit, de l'àrea en qüestió, posarà de manifest les profundes diferències que hi ha entre ambdós compartiments i la complexitat de la franja de iliscament tectOnic en direcció que els separa. I, constatat aquest fet i extralimitant el camp d'observació i consideració, podrem relacionar amb més o menys certesa —com ja ho hem fet— unes unitats amb les altres mitjancant arguments indirectes d'ordre estratigrafic; podrem destriar la successió d'episodis tectOnics i sedimentaris en el temps; perO, al capdavall, pel que fa a les causes eficients que han intervingut fins arribar a l'actual disposició caOtica de les diferents unitats creiem que ignoramus et ignorabimus.

ESTRATIGRAFIA

REFLEXIONS PRE VIES

Qualsevol intent de cartografia geolOgica planteja un problema fonamental: l'elecció de les unitats estratigràfiques a representar; elecció que només podrem fer, amb desigual fortuna, després d' adquirir un coneixement, directe i lliure, forca aprofundit de la regió que tenim davant, cosa que, certament, no s'aconsegueix amb facilitat.

Els criteris que es poden seguir en aquest afer son diversos. Uns poden ser purament litoestratigràfics i geomètrics; d'altres sequencials per tectOnica o eustatisme; uns altres bio i cronoestratigràfics. Tots per si sols tenen inconvenients.

Els primers, aplicats a una regió complicada estructuralment, com és el cas, sovint son insuficients per aclarir les relacions en 1' espai i en el temps de les diferents formacions litolOgiques. Els criteris seqUencials son relativament fàcils d'aplicar quan es tracta d'identificar discontinuItats majors de caràcter regional, perO sumament delicats quan volem destriar per sota d'allO que en dirIem les megaseqüències, i sempre es necessita prendre en consideraciO, a més de la disposiciO sedimentària, l'edat relativa dels materials sense la qual cosa es poden cometre greus equivocacions. L'elecció d'unitats en funció només de la seva edat no és pas convenient tampoc si es tracta de plànols a una escala detallada, ja que difIcilment es poden reconèixer a cop d'ull damunt del terreny; aixO no obstant, hem de tenir present sempre que la datació dels terrenys és la dada fonamental per conèixer la geologia d'una regió; sense aquesta dada tota interpretaciO pot esdevenir errOnia.

Nosaltres, com sol ser habitual en una regió que no és pas inexplorada (GuérinDesj ardins et Latreille, 1961), hem seguit un criteri mixte on les unitats, maigrat anteposar la seva edat, tenen un sentit litolOgic important i a voltes també els seus lImits coincideixen amb discontinuItats majors, imprescindibles per esbossar l'evolució paleogeografica i estructural.

ELS TERRENYS: UNITATS I EDAT (4) K - Triàsic superior Les margues bigarrades rogenques i els guixos de fàcies Keuper son ci component principal. Aquest terreny està poc representat a 1' area cartografiada, maigrat que s'intueix una existència forca important en el corredor de fractura que va de Coil de Boix (BO) al Coil d'Ares (CA) sota el pedruscail o la cobertora edàfica i vegetal.

Les carnioles son escasses; i ics ofites, que solen trobar-se en aquest terreny, només es veuen aquI en dos petits afloraments prop de Les BoIgues (LB): un a i'W, pincat en ci pla de faiia quc puja pci barranc de L'Aizina (5), i'aitrc al costat mateix dcl corral. Aquest darrer aflorament fou indicat per Closas-Miralles (1954).

Vers la part superior sol haver-hi un enriquiment en filades calcariodolomitiques (fàcies retiana) que es pot observar molt be al Coilet dci Bas (CB) precedint ci terme que ye a continuació.

Li - Triàsic terminal i Liàsic inferior El pas de les fàcics continentals evaporItiques a les carbonatiques marines de plataforma molt soma, es vcu corn hem dit al Coiiet dci Bas (CB). Al SW dci coil, en ci vessant, en mig dels esbaidregalls, tenim ci Trias superior margós i guixenc; en ci coil mateix les margucs sOn grises, beig o rogenques i comencen a tenir intcrcaiacions carbonatiques; puj ant cap al NW trobem, de baix a dait: - Bancs margocalcaris dolomitics.

- 0,5 m de bretxa calcària.

- Calcàrics amb estructura més o menys laminada cxccpcionalment amb alguns ostracodes.

- Calcàrics amb intcrstrats ileugerament argilosos quc contenen diminutes radioles i plaques d'cquinoIdeus (cf, "calcàries amb Diademopsis" de Fauré, 1984).

—Brctxcs calcariodolomItiqucs potcnts.

Dcsprés venen caicàries dolomItiques en capes no gaire potents i calcàries oolItiques.

El limit superior del que s'ha cartografiat corn Li, quan ci contacte amb la unitat liàsica immediata és normal, ye marcat per la prcsència d'una crosta ferruginosa ("hard ground"), equivalent a una discontinultat major de caràcter regional. Un hoc apropiat per veure amb prccisió aqucst limit és al SE del Tossal dc 1' Aliga (TA). Hom observa, de dalt a baix: - Sostre: "margocalcàrics arnb pcctInids" dc Fauré (1984), quc contcnen, a rnés, braquiôpodcs, bcicmnits i Beaniceras luridum, ammonit dcl Plicnsbaquià inferior (=Carixià), (Fauré, 1984, p. 27-28, fig. 4).

- "Hard ground" sinemurià.

- Calcàrics oolitiqucs amb abundant fauna silicificada (gastrôpodcs, corals...) del Sinemurià.

En la unitat litoestratigràfica anaiitzada es considera quc lii estan rcprcscntats cls estatgcs Rctià - Hcttangià i Sincmurià.

L2 - Liàsic mitjà - superior Per damunt de la discontinuItat sinemuriana ja hem dit abans que hi trobem les "margocalcàries amb pectInids", que ocupen la part baixa de i'estatge Piiensbaquia (antigament anomenat Charmouthià).

A sobre es troben les "caicàries biociastiques roges" molt riques en braquiôpodes, belemnits i ammonits. Fauré (1984, P. 28) ens dóna una successió observada a Aiinyà amb la fauna caracteristica del Pliensbaquia superior (=Domerià) - Toarcià basal.

Les margocalcàries i margues amb braquiôpodes i les margues gris-blavoses que segueixen ("margues amb Dumortieria") estan molt ben representades al Coil de Fumers (CF). Pertanyen al Toarcià.

El limit cartografic amb la unitat següent son eis bancs de l'ostreid anomenat Gryphaea sublobata.

En els afloraments de Liàsic mitjà - superior que hi ha representats en el piànoi geologic difIcilment podrem identificar-hi junts tots els termes assenyalats, que constitueixen la successió compieta. La tectOnica, en uns hoc n'és la responsable; en altres, la cobertora de detritus. On la sèrie apareix amb major normalitat és en el yessant dret del barranc de l'Alzina, entre el peu sud-oriental del Tossal de i'Aiiga (TA) i ei Coil de Fumers (CF).

El mur d'aquesta unitat son els bancs de Gryphaea ja esmentats, els quals es consideren (Peybernès, 1976; Fauré, 1984) de la part baixa de l'Aalenià, estatge a cavall del Liàsic i del Dogger.

On les condicions d'observació son bones —per exemple a! Coil de Fumers (CF)— es poden veure les prirneres capes que al Pirineu es jutgen corn l'inici del Dogger: corresponen a la biozona de Serpula quadricristata. Aquest serpUlid es troba en margocalcàries oncoiItiques groguenques i, rnaigrat que la seva distribució estratigrafica vertical és àmplia i per tant cronolOgicament poc precIs, a les regions sud-pirinenques (Serres marginals, Montsec...) sol aparèixer només a la base de les dolomies negres que s'hi superposen i que s'han vingut atribuint a! Jurassic mitjà-superior.

Aquestes dolomies destaquen en el paisatge pel seu color fosc. Dificilment hi trobarem fOssils i per aixO la seva edat exacta és incerta. La potència varia forca. A la franja que va del SE del Tossal de l'Aliga (TA) al Coil de Fumers (CF) es mostren potents; a Els Castelions (CT), en canvi, per damunt de les capes margoses amb Gryphaea, el Dogger està representat per un banc d'un metre o poc més de dolomia, que suporta vestigis de bauxita; aixO pel que fa als afloraments del compartiment oriental o del Port del Cornte. A l'W de la fractura de Coll de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA), les dolomies negres apareixen en comptats indrets: Bertró (BE), N d'Ahinyà, W del Tossal de Baiinyó (TB), per citar els liocs on son més visibles; a la serra de Turp, al SW de Santa Pelaia (SP), tenen una espessor reduIda. Excepcionalment, quan disminueix la doiomitització, cap a les parts més aites de la unitat, poden aparèixer calcàries amb l'eventual presència d'organismes atribuIbles al Maim. A BertrO (BE), per damunt de les dolomies, hi ha caicàries en capes

centimètriques a decimetriques més o menys plegades disharmônicament, seguides d'un horitzó de margocalcàries amb restes de fauna bentOnica, tot plegat precedint el Cretaci inferior ben datat.

Tenint en compte que el cicle sedimentari del Cretaci inferior fou globalment transgressiu sobre el Jurassic fins l'Aptià superior i regressiu durant l'Albià - Cenomania inferior, és normal que el sostre del Dogger-Maim sigui diferent segons la posició paleogeografica que ocupava cada unitat en el moment que es produI la sedirnentació d'aquest cicle. En efecte, a l'W d'Alinyà el Dogger-Malrn (Jc) té al damunt les calcàries marines (Cii) de base diacrOnica: Neocomià a! N, Aptià superior al centre; al S les fàcies continentals de 1' Albià - Cenornanià inferior (Ci3 - Cs 1) son les que descansen sobre el Jurassic assenyalat amb la lletra b (Jb). A les unitats estructurals de 1'E d'Alinyà, que originàriament estaven més al S de la serra de Turp, el sostre de les dolomies juràssiques (Ja) és una discontinuItat major aquI i allà reblerta per les bauxites, que segons els estudis de Combes (1969) i Combes et Peybernès (1996), es formaren a partir del Bedulià, és a dir durant el Cretaci inferior alt, (Ullastre, 1998b; Ullastre i Masriera, 2000).

L' anàlisi de les caracterIstiques i de 1' evolució sedimentària d' aquests materials cretacis és l'objectiu de l'epfgraf seguent.

Ci - Cretaci inferior En la cartografia d' aquest terreny hem fet una distinciO litolOgica elemental: un terme inferior (Cii) format per calcàries franques, massives de color clar, de caire "urgonià"; i un terme superior de calcàries argiloses, margocalcàries o margues (Ci2).

Aquests dos termes, a l'escala de l'aflorament, es presenten un damunt de l'altre ja sia en sèrie normal o invertida. No obstant aixO, degut a la tectônica, no es pot pas assegurar que els materials Ci2 siguin tots cronolOgicament posteriors a totes les calcaries Cii, considerant el problema a l'escala de l'àrea cartografiada; aixô vol dir que, és possible que hi hagi canvis laterals de fàcies: pas de calcàries a margues o viceversa. Aquesta possibilitat, corn veurern, esdevindrà un fet, que es constata a trayes de certs indicis cartogràfics i sobretot de l'estudi d'algunes faunes que ens han permès fer datacions precises.

Hem convingut tambd a distingir un Ciin - Ci2n d'un Cils - Ci2s, prenent per lInia divisôria la fractura de la Font de Codonyes (FC) - Forn. Els termes N, assenyalats amb la n, son els que corresponen a la part alta de la sèrie poc tectonitzada del congost d' Organya i que aparentment no presenten problemes de sincronia entre calcàries Ciin i margues Ci2n. Els termes S, assenyalats amb la s, els trobern en una zona força trasbalsada per la tectônica, especialment a la franja lirnitada per la falla de la Font de Codonyes (FC) - Forn i els cims del Tossal de Balinyó (TB) - Roca dels Collars (RC) - Roc de Galliner (GA), la qual cosa dificulta saber quines eren onginàniament les relacions entre un terme i 1' altre més enllà del que horn constata a 1' aflorarnent.

Dit aixô, tractarern tot seguit de descriure, datar els termes i esbrinar el millor possible aquest problema, anunciant ja que una anàlisi més reeixida no està ara al nostre abast.

1. Les calcàries Ci] En el sector N, les calcàries del Cretaci inferior les trobem a la marge esquerra del riu de Lavansa (Ciln). Son els tiltims termes de la successió del congost d'Organya que comença a 1'W de Montan de Tost amb la "bretxa limit" a Ia base, d'edat Malm-?Berriasia, i continua amb mes de 2000 m de potència de calcàries, en general marines, del NeocomiàBarremià-Aptià basal (Peybernès, 1976; Berástegui et al., 1990; Schroeder et al., 2000).

Al S del riu de Lavansa els terrenys Ciin son calcàries marines amb rudistes o calcàries depositades en un ambient mes confinat (lacunomarI o lacunolacustre) amb carOfits i anèlids.

Dins l'àrea al S de la falla de la Font de Codonyes (FC) - Forn, on el Cretaci inferior 1 ha estat convencionalment assenyalat amb la s, son comptats els punts en què es poden analitzar els materials Cii s partint del contacte amb les dolomies subj acents considerades juràssiques (Jc), i encara no pas de tots disposern de determinacions precises per saber-ne l'edat exacta.

Aquests liocs d'especial interès son: Bertró (BE), La Masieta (LM), SE de la Font de Codonyes (FC), W de Roca de Narieda (RN) - Tossal de BalinyO (TB), W de la Roca dels Collars (RC), E de Canelles i anticlinal de la cota 1433 a! N d'Alinyà.

Al NW de BertrO (BE), per darnunt d'una sèrie que cornprèn diferents termes del Jurassic (del Lias al Dogger-Mairn), de baix a dalt s'observa: - Mur: calcàries plegades disharmônicarnent seguides d'un horitzó de margocalcàries amb restes de fauna bentônica.

- Calcarenites oolItiques ferruginoses amb Choffatella cf. pyrenaica i altres microforaminifers (Neocomià).

- Calcàries dares amb orbitolInids: Valserina gr. bronnimanni - charollaisi, Paleodiclyoconus cuvillieri, Falsurgonia pileola (6), fauna caracterIstica del Barrernià inferior.

- Calcàries micrItiques fosques - Falla - Sostre. margocalcàries i margues del Ci2s de Forn.

A La Masieta (LM), per sobre de les dolomies (Jc), hi ha calcàries marines i calcàries amb carOfits que podrien ser del Neocornià-Barrernià.

Al SE de la Font de Codonyes (FC), les calcàries Ciis, que estan en contacte amb les dolomies (Jc), contenen orbitolInids i carôfits probablement barremians.

L'anticlinal de Roca de Narieda (RN) - Tossal de Balinyó (TB) mostra per 1'W el nucli amb les dolomies (Jc); el seu estudi té un interès especial corn tot seguit es veurà. La successió que tenirn al N del Tossal de Balinyó (TB) és la següent: - Mur: dolomies fosques (Jc) atribuldes al Jurassic superior.

- Calcarenites amb Valdanchella miliani (6) del Valanginia inferior.

- Calcàries micrftiques amb vetes de calcita espàtica; contenen algues i foraminIfers.

- Calcàries marines amb orbitolInids, i lacunolacustres amb carOfits; s'hi ha identificat: Paleodictyoconus cuvillieri, Valserina sp. (6) del Barrernià inferior.

- Potent successiO de calcàries que constitueixen els cingles superiors, que en bona part son de 1'Aptià.

- Sostre: calcàries argiloses del Ci2s.

Al SW del Tossal de Balinyó (TB), damunt d'un aflorarnent de dolomia (Jc) voltat de calcàries Cils, tenim una sèrie carbonàtica subvertical amb un fort cabussament

al S, en la qual des dels primers metres s'hi troba Mesorbitolina parva i M. texana (6) de l'Aptià superior.

D'aixO en resulta que, a despit d'allô que alguns autors han afirmat (7), en el cornpartiment de Roca de Narieda (RN) - Tossal de Balinyó (TB) hi ha un Cretaci inferior (Cils) que comprèn, per damunt de les dolomies (Jc), diferents termes cronoestratigràfics, alguns dels quals nornés estan representats en allô que podriem dir el flanc N de l'anticlinal. AixI doncs, sota la vertical del cirn de la Roca de Narieda (RN) tenirn de baix a dalt un Neocomià - Barremià - Aptià, mentre que al S del Tossal de Balinyó (TB) es l'Aptià superior el que està en contacte immediat amb el substrat jurassic.

Heus aquI una prova (que matisarern després) del diacronisme del sostre de les dolomies juràssiques (Jc), del qual hem fet esment en pariar d' aquest terreny.

A l'W de hi Roca dels Collars (RC) es pot veure corn els horitzons farcits d'orbitolines (Mesorbitolina de l'Aptià superior) del lImit Cils - Ci2s estan en contacte sedirnentari amb les dolomies (Jc) que hem atribuIt al Jurassic.

A l'E de Canelles ala base de les calcàries Cils es troben algunes capes amb orbitolines aptianes, més amunt son frequents les algues coralinàcies.

Al N d'Aiinyà, i'anticlinal de la cota 1433 mostra en el seu flanc N, de baix a dalt, la successió segUent: - Mur: dolomies fosques (Jc) del Jurassic superior.

- SuperfIcie de discordança.

- 1-2 m de calcàries amb orbitolines indeterminades.

- SuperfIcie de discordanca.

- 3-4 rn de bretxa calcària grollera, ferruginosa, amb glauconita i ostreids.

- Calcàries detrItiques a la base; després amb aigues, corals..., eventualment orbitolines de l'Aptià superior (Mesorbitolina texana) (6) - Sostre: margocalcàries Ci2s.

En el flanc S sembla que desapareix el primer banc de caicàries amb orbitolines i també la bretxa. Les caicàries Cils, amb algues, corals..., orbitolines..., tenen una intercalació lleugerament tenIgena amb braquiôpodes, equinoIdeus...

L'anàlisi precedent ens fa pensar, en una primera impressió, que en efecte hi ha una diacronia de N a S en els terrenys del Cretaci inferior (Cii) immediats a les dolomies assenyaiades amb el sImbol Jc, i que aquest Cretaci va dipositar-se sobre un substrat irregular. No obstant aixO, que probablement en bona mesura és cert, horn pot creure també que les dolomies atribuIdes al Jurassic no pas sempre tinguin iinicament aquesta edat (recordem ia faita, en general, d' arguments paleontoiôgics), la qual cosa podria ésser si admetem una dolomitització diagenètica postjuràssica i per tant la possibilitat d' afectar materials de la base del Cretaci inferior. Aiguns contactes més o menys difusos entre dolomies (Jc) i caicàries del Ciis podrien ser un indici d' aquest fenôrnen hipotètic, (verbigràcia: SE de ia Font de Codonyes (FC); aflorament rodejat de Cils en ei flanc S del Tossai de BalinyO (TB); E de Canelles).

2. Els materials calcarioterrIgens Ci2 Eis terrenys Ci2n a la vall de Cabó (a i'W del Segre) tenen una potència maxima de més de 2500 rn, i contenen diferents horitzons d'interès amb ammonits, equinoIdeus, orbitolines... (Roseli, 1967; Peybernès, 1976). Cap a l'E es redueixen progres-

sivament: a Voloriu tenen uns centenars de metres i en el meridià d'AInat (Al) zero metres. En aquest fet ha intervingut un factor d'ordre sedirnentari poc estudiat i una laminació tectOnica evident aT N d'AInat (Al).

Aquests materials, a! S de la falla de la Font de Codonyes (FC) - Fom, esdevenen més carbonàtics que no pas al N. Les fàcies paleontolOgiques no hi abunden; maigrat aixO en donarem tot seguit unes poques dades.

En el compartiment que hi ha entre aquesta falla i el feix de fractures del N de Roca de Narieda (RN), vers la base dels tenenys cartografiats corn Ci2s, hi hem reconegut la presència de Palorbitolina lenticularis (6), espècie amb una distribució estratigrafica àmplia (del Barremià superior al lIrnit Bedulià - Gargasia). Una mica més amunt, estratigràficament parlant, en el vessant N del torrent de les Tines que solca de l'E vers l'W aquest cornpartiment, hi hem trobat Toxaster collegnoi (8), equinoIdeu aptià (Bedulià - Gargasia inferior). Hem de dir que gran part de les margocalcàries Ci2s son aparentment azoIques.

A l'indret de la Roca dels Collars (RC) les margues Ci2s, sovint farcides d'orbitolines de l'Aptià superior, s'indenten amb les calcàries "urgonianes" Cils.

En el sinclinal de Sant Pere, les capes del seu flanc N mostren de baix a dalt: - Mur: dolomies Jc i calcàries Cils amb intercalaciO de margues Ci2s.

- Margocalcàries amb bancs zoogènics d'orbitolines de l'Aptià superior.

- Margocalcàries amb una desapariciO forca sobtada de les orbitolines.

- Margocalcàries arnb grans ostreids i braquiôpodes (Cyrtothyris middlemissi) (9), ocupant l'eix del sinclinal.

Els bancs amb orbitolines de l'Aptià superior que acabem d'assenyalar es retroben a l'E, al peu del Tossal de BalinyO (TB), en el contacte entre Cils i Ci2s; i a l'W, una mica per sota del Coll de la Massana (CM), en el contacte, en aquest cas mecanitzat, entre les dues unitats esmentades.

En el flanc S invertit de l'anticiinal de Ta cota 1433 del N d'Alinyà a les margocalcàries Ci2s hi hem trobat Toxaster collegnoi (8), l'edat del qual ja ha estat indicada.

Dit aixô, ens sembla plausible concloure que 1' edat dels materials Ci2 oscilla entre un Aptià inferior (Bedulià) i un Aptià superior baix (Gargasia); no pot excloure's l'existència d'un Aptià terminal que estigués representat en alguns nivells superiors on les rnargues tenen un cert caràcter euxInic i per tant les faunes caracterIstiques que permetrien una datació o sOn absents o difIcils de trobar.

3. Ci3-Csl - Albià superior - Cenomanià inferior continentals Son terrenys que afloren només en el flanc N de l'anticlinal asimètric de Turp, entre l'E del Coil de la Travessa (TR) i l'ermita de Santa Pelaia (SP).

Formen una estreta franja de margues amb lignits situada entre les dolomies del Jurassic mitjà - superior i les calcàries del Cenomanià superior.

Coneguda d'antic pel seu interès miner (10) fou estudiada per Peybernès (1976, p. 367), qui la considerà de l'Albià superior en haver-s'hi trobat carOfits del gènere Atopochara (Clavatoraceae).

Més tard, Grambast-Fessard (1980) va estudiar els utricles procedents de Turp creant l'espècie Atopochara brevicellis (1 1) Després, Feist (1981) va retrobar 1' espècie catalana a la part baixa del Cenomanià superior de la regiO francesa de Var. Per aixO,

en un treball nostre (Ullastre y Masriera, 1989), yam pensar que en aquestes margues amb lignits podia estar representada la transició de 1'Albià al Cenomanià (12).

Les margues, en general, son grises, amb les susdites filades de carbó; no obstant aixô, podem veure a més horitzons ferruginosos a la base i algunes intercalacions de margocalcaries. Juntament amb els carôfits s'hi troben restes de gastrôpodes.

Es tracta de roques compactes, argiloses, de color rogenc amb clapes blanques, plenes de pisôlits ferruginosos, riques en ôxids i hidrOxids d' alumini, apreciades corn a rnena d'aquest metall. Es consideren originades a partir de formacions pedolôgiques que ocupaven el marge continental sud-pirinenc en una època postjuràssica que després precisarem.

Les trobem en aflorarnents inconnexos, degut a la seva sedimentació en bosses d'origen càrstic. Corn ja s'ha dit, el seu substrat son les dolomies juràssiques (Ta) de les unitats a l'E de la gran fractura de Coli de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA); unitats que, abans dels trasllats tectonics cenozoics, ocupaven una posició meridional en relació a la unitat sud-pirinenca central a i'W d'Aiinyà i per tant formaven part d'una vora de conca en iniciar-se el Cretaci inferior.

Les bauxites d' aquesta regió pirinenca foren estudiades i divulgades per ClosasMirailes (1954). Anant del NE cap el SW trobern els aflorarnents seguents: al S del Clot del Ferrer (FE) es veuen vestigis bauxItics seguint la faila que posa en contacte el Cretaci superior (Cs3b) amb el Jurassic (Ta); entre L'Alzina i La Vail del Mig (VM), a peu de carretera, trobem el dipOsit més notable; al NE de Llobera (LL) es veuen yestigis entre les capes detrItiques del Cretaci superior (Cs3a) i ies dolomies (Ta); finalment, a Els Castellons (CT) es troben restes de materials bauxItics damunt d'un Dogger doiomItic molt reduIt (Ta) que té per sostre liims arenosos i gresos (Cs3a) amb rudistes i corals ("Cyclolites" = Cunnolites) probablement del Santonià superior.

AixI doncs, el sostre de les bauxites és el Cretaci superior silicoclàstic (Cs3a) amb una edat variable segons els ilocs: en uns ens és desconeguda; en un altre (Els Castelions, CT) és presumible que sigui santoniana superior (segons la fauna fOssil trobada per Closas - Miralies, 1954 i retrobada per nosaltres, Ullastre i Masriera, 2000); fora de l'àrea estudiada, al Coil de Jou del rnassIs del Port del Cornte, els materials detrItics equivalents al Cs3a, s'han considerat del Maastrichtià segons un estudi esporopolInic (Bilotte, 1984, 1984-1985).

Pel que hem dit sabem que les bauxites es troben entre un Dogger-Malm calcariodolornItic i un Senonià inferior terminal silicoclàstic. No obstant aixO, per a poder precisar més l'edat del fenomen bauxItic, és precIs fer una comparació dels materials encaixants de la regió d'Alinyà amb el de les Serres marginals (concretament del hoc anornenat Font de la Forradella) on s'ha pogut identificar en el mur ia presència de Cretaci inferior continental (Valanginia - Beduiià), (Combes, 1969; Peybernès, 1976; Uilastre, 1998b).

Aquesta comparaciO, inclosa en un treball nostre (Ullastre i Masriera, 2000) en el que es fa notar ha identitat cronoestratigràfica (Santonià superior) del sostre de les bauxites d'Els Castellons (CT) i el de la Font de la Forradella (AlOs de Balaguer), ens

fa pensar que tant les bauxites d'un hoc corn de l'altre es dipositaren després del Bedulià i abans del Santonià superior. Els raonaments de Combes (1969) i de Cornbes et Peybernès (1996) permeten creure que es formaren durant l'Aptià-Albià.

Cs! - Cenomanià superior - Turonià La base de la unitat estratigrafica que anem a tractar és una important discontinuItat que es manifesta en bona part de les regions sud-pirinenques.

AquI la regressió marina albovraconiana —probablement iligada a la tectônica epirogènica antecenomaniana— va comportar la manca de sedimentació o la deposició de fàcies diverses segons els liocs. En efecte, a la regió cartografiada, a l'època, es dipositaren materials lacustres (Ci3-Csl) ala serra de Turp; mentre que, ala resta, la incerta atribució a l'Aptià terminal - Albià de les darreres roques terrIgenes del Cretaci inferior fa pensar que no hi hague sedimentació. Més a l'W, en canvi, les "margues negres del barranc i'Inglada i de Bóixols" a l'altre costat del Segre poden considerarSe, ja amb seguretat, aibianes; i anant més a l'W encara, a la serra d'Aulet, trobarem una certa continuItat sedimentària entre el Cretaci inferior i el Cenomanià (Souquet, 1967; Garrido y RIos, 1972; Schroeder, 1973; Peybernès, 1976).

AixI doncs, el Cenomanià superior en aquest indret sud-pirinenc hem de considerar-lo discordant sobre un substrat d'edat variable del NW vers el SE, marcant l'inici de la transgressió del Cretaci superior.

El Cenomanià superior - Turonià està representat en una bana de calcària que acostuma a destacar encinglerada, donada la seva resistència a l'erosió enfront dels materials més tendres que sempre té a sota (margues del Ci2 o del Ci3 - Csl) i sovint també a sobre (margocalcàries i margues del Cs2), com per exemple es veu a! sinclinal d'AInat (Al) (prolongació oriental del de Santa Fe d'Organya).

A la base, les calcaries, una mica argiloses, contenen prealveolines que caracteritzen el Cenomanià superior; més amunt, els foraminIfers bèntics desapareixen i les calcàries, massives i compactes, passen a ser una micrita plena de microscôpics organismes planctànics: les "fissurines", protozous de posició sistemàtica dubtosa (incertae sedis), perO que constitueixen una microfàcies paleontoiOgica molt particular i estesa a les regions pirinenques i també en altres de la Tetis cretàcia. Aquestes calcàries és també habitual anornenar-les "calcàries amb Pithonella", per ésser aquest un dels gèneres més corrents de les "fissurines".

A l'W de Canelles la barra cenomanoturoniana suporta, en manifesta discordança angular i erosiva, les bretxes roges del Maastrichtià continental - Paleocè (Mci-El -2) les quals no son allies que la continuació oriental de les de Sallent i de Coil de Nargó a la dreta del Segre (Ullastre et al., 1987).

A la serra de Turp, a uns 1000 m al SW de l'errnita de Santa Pelaia (SP), es veu arnb precisió la unitat estratigrafica que ens ocupa i el pas a ia unitat superior del Senonià inferior (Cs2).

De baix a dalt horn observa: - Mur: margues amb lignits (Albocenomanià continental, Ci3 - Cs 1).

- SuperfIcie de discordança.

- Calcàries amb prealveolines (Praealveolina gr. cretacea, P ovum, P. simplex) del Cenornanià superior; (13)•

- Calcàries micrItiques amb "fissurines" (Pithonella, Stomiosphaera...) del Turonià.

- Crosta ferruginosa ("hard ground" presenonià inferior).

- Calcària arenosa ferruginosa (1 m).

- Calcarenita grisa (3-4 m).

- Caicàries grises amb Idalina antiqua i altres foraminIfers (10-15 m).

- Gresos groliers ferruginosos.

- Calcàries arenoses amb Lacazina del Santonià; (14) Corn en altres ilocs del Pirineu, el Coniacià (prirner estatge dels dos que forrnen el Senonià inferior) no està caracteritzat paleontolOgicament, el que no vol pas dir que no hi hagi, poc o molt, sediments d' aquesta edat.

Cs2 - Senonià inferior Per analitzar, encara que sigui molt breument, aquests terrenys, farern les distincions seguents: 1, SW d'Alinyà, és a dir el vessant N de la serra de Turp on la successió no està trasbalsada per la tectônica; 2, flanc N del sinclinal de Perles, on apareixen en una franja reduIda per raons tectonosedirnentàries i en gran part afectada per una falla encavalcant: 3, sinclinal d'AInat (Al), o sia la proiongació oriental del sinclinal de Santa Fe d' Organya.

Al vessant N de la serra de Turp el "hard ground" presenonià, suara assenyalat, ds el preludi d'un canvi en la sedimentació relacionat amb 1' exundació perifèrica del fons de la mar turoniana; mar que s'estima mancada d'influències continentals, tranquil. la i d'una fondària no pas superior a uns pocs centenars de metres, donada la presència massiva de la diminuta fauna planctônica. Per damunt d'aquesta superfIcie ferruginosa considerem que s' inicia el Senonià inferior (Coniacià - Santonià) caracterizat per una sedirnentació siiicocalcària i caicariodetrItica, contraposada a la precedent sedimentació fonamentalment bioquImica.

Tal corn ha quedat exposat en parlar del sostre del Cenomanià - Turonià (Cs 1) al sw de Santa Pelaia (SP), els primers metres de calcàries gresoses i calcàries grises amb miliôlids tenen una edat incerta; no obstant aixô, ben aviat els gresos caicaris que s'hi superposen contenen les primeres Lacazina del Santonià.

Seguint 1' antic camI de bast que des de Santa Pelaia (SP) per la Vail del Lluc (VA) mena a Canelles es tallen totes les capes senonianes del monociinal de Turp. Les capes basals amb Lacazina son en general gresoses; venen després calcarenites amb Vidalina hispanica fins gairebé un coll; d'aquI el camI es decanta a ponent per baixar a la fondalada on la Vail del Liuc, que remunta de N a S, torca al SW cap al Coil de ia Travessa (TR) encaixada en eis materials margocalcaris que hi ha a continuació.

En els primers nivells de margocalcàries noduloses, a part d'una macrofauna diversa (braquiôpodes, algun fragment d'ammonit...), s'hi troben forarninIfers caracterIstics: Lacazina elongata, Orbitoides hottingeri (15), Meandropsina vidali.

Al vessant solei de la capcalera de la Vail del Liuc (VA) o barranc de l'Ossa, prop del hit del torrent hi ha una intercalació centimètrica de marga dura arenosa amb glauconita rica en foraminIfers (16) i briozous. Més amunt les calcàries argiloses tenen esponges, equinoIdeus, rudistes i altres lamelibranquis, braquiôpodes (entre els quals hi ha rinconèl•lids asimètrics)...

Per sobre ye el tram carbonàtic intermig de la serra de Turp, més resistent a l'erosió, destacant pel seu relleu, en el qual es considera que comenca el Senonià superior (Cs3c).

2. Flanc N del sinclinal asimètric de Perles El Senonià inferior (Cs2) apareix en una estreta franja que va de Canelles a El Portell (EP), himitada al N per una fractura una mica encavalcant deguda a la tectOnica relativament recent.

A i'W de Canelles, el sinclinal, de flancs més fortament asimètrics encara que a Perles, té l'eix situat en mig dels materials continentals del Maastrichtià - Paleocè (Mc-E1-2) i el flanc N, absolutament aprimat per les successives discordances del final del Cretaci, a causa de 1' aixecament del compartiment al N del paleoaccident de Coll de Nargo (discordances ben manifestes a Salient de Coil de Nargó, Ullastre et al, 1987). Els materials d'aquest flanc s'aphiquen en discordanca erosiva sobre el Cenomania - Turonià (Cs 1) o be sobre petits afloraments de calcarenites ferruginoses que considerem del Senonià inferior (Cs2).

A l'E immediat de Canehles es troben, a la franja esmentada, algunes filades de calcaries amb Lacazina i margocalcàries groguenques i grises amb Micraster. En aquest hoc el limit superior del terme Cs2 son calcàries noduloses que localment tenen un banc d'Hippurites radiosus del Senonià superior (Cs3c).

Al NW de Perles ha franja de Cs2, en posició estratigrafica invertida, té margues amb braquiOpodes (presència de rinconèl•lids asimètrics) i margocalcàries grises amb Micraster, rarament Conulus i altres equinoIdeus.

A El Portell (EP), prop del contacte mecànic del Cii s, es continua trobant Lacazina donant fe de la presència del Santonià (Cs2).

Al S del Pla de ha Mula (ML), en una situació estructuralment comphexa en relació al sinclinal de Perles, a continuació d'un breu testimoni de calcàries del Cenomanià - Turonià (Csl) forca laminat pels esforcos mecànics, es troben calcàries amb miliôlids (a vegades amb Lacazina) i margocalcàries amb rinconèh•lids asimètrics, Micraster...; tot en sèrie invertida cabussant al NE.

3. Sinclinal d'AInat (Al) En el flanc S (Forn), per damunt de les calcàries micrItiques amb "fissurines" del Turonià, es veuren calcarenites amb miliôlids i calcàries noduloses argiloses.

A AInat (Al) mateix, de N a S i de baix a dalt tenim: - Mur: calcàries del Turonià, (Csl).

- Calcarenites amb miliôhids.

- Calcàries noduloses argiloses.

- Margues amb abundants Micraster ocupant el fons del sinclinal.

Observi's, finalment, que el Senonià inferior (Cs2), pel que hem dit, canvia sensiblement de fàcies de S a N. En efecte, a! S dominen les roques carbonatiques amb alguns horitzons detrItics terrIgens, mentre que al N (franja septentrional de Perles i sinclinal d'AInat) son les roques terrIgenes les domintants. Totes, està clar, foren dipositades en un medi marl.

4. Limit Cs2 (Senonià inferior) - Cs3c (Senonià superior) En una sèrie "comprensiva" corn ara la de Turp-Perles (cf "sèrie d'AubençValldarques"; Bilotte et al., 1975) es fa difIcil establir i tracar d'una manera precisa el limit —en aquest cas— entre Senonià inferior i superior, ja que les faunes caracterIstiques no es troben sempre i a tots els mvells.

No obstant aixè, la desaparició de les Lacazina i l'aparació del Praesiderolites douvillei (17) i dels Orbitoides amb llotges laterals desenvolupades (0. tissoti, s.s.) ha estat el criteri de distinció en sentit vertical. Aquesta renovació de fauna es produeix després d'un important paquet de calcàries argiloses, amb fauna poc caracterIstica o difIcil de trobar, que hi ha aproxirnadament cap a la base del tram més carbonàtic intermedi de la serra de Turp; aixô pel que fa al flanc S del sinclinal de Perles.

En el flanc N, coincidint amb la desaparició dels Micraster i eventualment amb l'aparició de Hippurites radiosus, Orbitoides tissoti o dels "gresos d'Areny" hem tracat la llnia convencional de separació entre ambdOs senonians.

Csl-2 - Lliscament gravitacional de Cretaci superior Sota un sImbol diferenciat hem representat en el plànol geologic un conjunt de paquets d' ordrë decamètric a hectornètric de terrenys Cs 1 i Cs2 situats a! NE de Figols (Les Casanoves, LC; Lligonàs, LI), que per la seva disposició desordenada feien de mal cartografiar d'altre manera.

També ens va semblar escaient no dibuixar-los corn aflorarnents in situ (com van fer Guérin-Desjardins et Latreille, 1962, en el seu mapa) ja que el seu desordre no respon pas a alguna de les fases tectOniques que hagin pogut afectar la regió sinó a una "atracció al buit"dels paquets calcaris del Cretaci superior reposant sobre un substrat plastic margós (Ci2n), deguda a 1' aprofundiment de les banancades periferiques amb 1' ajut de fenOmens de solifluxió.

Cs3 - Senonià superior (18) Al contrari del que passa amb els terrenys del Senonià inferior, que només estan representats a la unitat a l'W de la falla de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA), el Senonià superior (Campanià - Maastrichtià) el trobem tant a un costat corn a 1' altre

d' aquesta fractura divisOria, encara que sota fàcies diferents, degudes a la posicio paleogeografica que ocupaven arnbdues grans unitats en el moment de la sedimentació. Tot seguit les tractarem per separat.

1. Unitat oriental o del Port del Comte Del terme silicoclàstic Cs3a, base de la transgressió marina del Cretaci superior a les zones paleogeograficament més internes, i de la seva probable diacronia ja n'hem dit alguna cosa en parlar del sostre de les bauxites. AixI doncs, només hi afegirern que son sorres i graves de quars, sovint rubefactades, que excepcionalment (Els Castellons, CT) tenen llirns arenosos amb fauna marina atribuIble al Santonià superior, perô que en general son azoIques i comparables als "conglornerats d'Adraén" de la literatura geolôgica regional; que es troben ben representats a les Serres marginals, a la regió d'Alinyà, a l'extrem oriental de la zona del Pedraforca i a la sèrie del CadI on hi ha la localitat tipus. D'aquests terrenys n'hern fet al•lusió repetides vegades en els nostres treballs i estan pendents, des de i'any 1990, d'un estudi acurat (Ullastre et al., 1990, pp. 171 i 178; Ullastre y Masriera, 1996, pp. 219 i 248-249, fig. 2).

Els terrenys assenyalats amb el sImbol Cs3b son tots calcàries marines. Tant els que trobern a les escates d'Alinyà, entre el Coil d'Ares (CA) al NW i Les BoIgues (LB) al SE, corn els que forrnen part del nucli de l'anticlinal de la Roca de la Pena i la seva prolongaciO SW, tenen caracterIstiques similars.

S'hi ha distingit (Bilotte, 1978) un terme inferior de caicàries esculloses amb rudistes i Ufl terme superior de calcàries detrltiques dipositades en un medi marl quelcorn més profund i obert primer perO que fou molt restringit al final.

Tot plegat constituIa una plataforma carbonàtica relacionada arnb el maxim de la transgressiO del Cretaci superior.

Bilotte (1978) ens assenyala en el terme inferior una associació de rudistes de les families dels Hippurites i dels Radiolites i un requienid (Apricardia sicoris) trobats a Alinyà (Els Castellons, CT) (19), que considera del Maastrichtià; no obstant aixO, actualrnent, algunes formes citades es creu que van aparèixer al Campanià superior i per tant l'edat d'aquestes calcàries podria osci11ar entre el final d'un estatge i el començament de l'altre.

En una mostra amb macroforaminIfers recollida al flanc NW d'Eis Castellons (CT), per damunt de les capes arnb rudistes, hem pogut identificar-hi Orbitoides tissoti i Praesiderolites que probablement conespon a l'espècie dordoniensis, espècies que si be s'extingiren entre el Maastrichtià inferior i cornencarnents del superior (20), hem d'admetre que tingueren el seu apogeu en el Carnpanià.

Astre (1932) va descriure un radiolites nou, trobat al Tossai de l'Aiiga (TA) ai NE de L'Alzina, arnb el nom de Radiolites alsinanus. Aquesta espècie, perO, creiem que no ha estat pas mai revisada, i ignorem per tant si es vàlida o no. Astre indica també haver-hi trobat Apricardia toucasiana (bivalve descrit per d' Orbigny 1' any 1847 amb el norn de Requienia toucasiana).

El terme superior a les calcàries esculloses referides, a més de l'orbitôidid i el calcarInid assenyalats a les capes inferiors, conté nombrosa fauna bèntica (Caus et al., 1988, pp. 111 i 113) (16), essent perô els briozous els que li donen caràcter.

Generalment son calcàries detrItiques, a vegades amb glauconita. A les parts més altes de la successió carbonàtica apareixen micrites amb miliOlids propis d'un medi marl costaner que va precedir la sedimentaëió del Maastrichtià continental (Mc).

2. Unitat occidental o sud-pirinenca central p.p.

El Senonià inferior d' aquesta unitat el trobem constituint el sinclinal de Perles, si exceptuem la petita franja a l'W de Coil de Boix (BO) que representa el curt flanc SE de l'anticlinal de Turp.

Ja s'ha indicat la seva asimetria de flancs, la qual cosa fa que la successió més potent estigui en ci flanc S. Maigrat aixô, l'erosió del riu de Perles, seguint els plans d'estratificació, que cabussen al N, ha desmanteliat els nivells més alts d'aquest flanc, corn ara les "margues de Perles" que nornés es poden veure en el fons del sinclinal i en ci seu flanc N; i també els "gresos d'Areny", ültim terrne de la sèrie que ha estat preservat al NE de Perles. Tot plegat en virtut d'estar les capes del flanc septentrional invertides i encavalcades per les calcàries Cils, la qual cosa ha dificultat l'erosió i la total desaparició.

Referint-nos al flanc S del sinclinal de Perles (vessant N de la serra de Turp) direm altra vegada que en ci paquet carbonàtic intermedi hi ha aproximadament l'inici del Campanià, primer estatge del Senonià superior (Cs3c). En efecte, al NNW del Collet del Bas (CB) i també en el llit del torrent de Coil de Boix (TO) les primeres calcàries assenyalades amb ci sImbol Cs3c contenen Praesiderolites douvillei (17) forca abundants i eventualment Orbitoides cf. tissoti, foraminIfers propis del Campanià.

En ci fons del sinclinal, les "margues de Perles", terme litolOgic superior molt tectonitzat, a penes tenen fauna i encara rnal conservada. Aixô no obstant, en el flanc N, aprirnat per les discordances intrasenonianes ja esrnentades, s'hi troba alguna intercalació carbonàtica amb fossils caracteristics: A l'E de Candles hi ha un banc d'Hippurites radiosus del Campanià superior (21); també hi hem trobat una calcarenita amb Orbitoides tissoti.

A i'ESE d'El Portell (EP) hi ha una intercalació calcària farcida de Lepidorbitoides socialis amb un Index d'aplanament molt elevat (22) acompanyats de calcarinids (Siderolites) i rarament 0. tissoti. Si aquesta associació fos una vertadera tafocenosi haurlem de creure que es d'edat Maastrichtià inferior; per contra, si els rars 0. tissoti han estat resedimentats l'edat dels L. socialis podria ser més alta.

Al NE de Sant Ponç (P0), altra volta en ci flanc S del sincinal de Peries, les margocalcàries del Cs3c contenen Sirtina cf. orbitoidformis (23) i escassos Lepidorbitoides.

Els "gresos d'Areny", que es conserven només a l'W, tocant ci Segre (Ullastre et al., 1987, p. 6, fig. 2), i també al NE de Peries, ocupant l'eix del sinclinal de flanc NW invertit, son l'ültim terme marl del Cretaci.

Mc - E1-2 - Maastrichtià i Paleocè continentals

Suara hem parlat de les darreres capes marines del Senonià, estimant-les del Maastrichtià inferior. Després ens ocuparem de l'Eocè inferior marl també ben datat.

Doncs be, entre ambdós terrenys marins hi trobem un seguit de formacios continentals,

cronolOgicament I petrografica distintes i força ben estudiades, que alguns encara designen amb l'obsolet norn de "garumnià" (a vegades amb rnajdscula corn si no s'haguessin desiliurat del tot de l'encara més obsolet sentit d'estatge estratigrafic proposat per Leyrnerie l'any 1862).

A Franca, aquesta expressió fou ben aviat abandonada, on avui ningil no en fa us, i també a Catalunya quan els terrenys als quals es referia eren tractats per autors francesos (verbigracia: Carez, 1881; Dalloni, 1930); aixô tenint en compte que era un "estatge" frances i algun "xovinista" podia haver estat interessat a conservar-lo.

A Catalunya, en canvi, la més fresca literatura geolôgica continua conservant-lo (amb "devoció" fins i tot), maigrat les nombroses investigacions que fan injustificable emprar-lo, i més encara quan horn pot constatar l'avenc que els francesos han fet en el coneixernent d'aquests terrenys nord-pirinencs d'enca l'època de Leymerie, i les mInimes diferències que hi ha amb els equivalents meridionals o sia els del nostre Pirineu. PodrIem dir que és una questió de repataneria per no dir d'ignorancia.

Ens ha semblat convenient aquest prolegornen aclaratori donat el cas que estem en una regió on els terrenys continentals del Maastrichtià i dcl Paleocè estan ben representats i presenten gairebé totes les fàcies que ii son cornunes. Dit aixô, passarem doncs a anaiitzar-los sintèticarnent, (24)• Abans, perô, quatre mots sobre les circumstàncies paleogeografiques.

A les acaballes del Cretaci la rnar es retirà cap a l'W i en els soics estructurals que aleshores s'estaven formant, entre la unitat de Bóixols - Coil de Nargo - Pedraforca al N i la depressió de 1' Ebre al S, s' instaurà un règirn sedimentari d' antuvi iacunar (en especial ai sector septentrional on la mar trigà mds a retirar-se) que progressivarnent passà a ser netarnent continental en tot i'àmbit sud-pirinenc català.

El dornini de la sedimentació carbonàtica lacustre i terrIgena argilosa i sorrenca s'estengué a les planes més o menys pantanoses dels soles estructurals; no obstant aixô, a les marges actives d'aquests solcs s'hi dipositaren franges de cOdols i cairells procedents dels relleus emergents.

Tant les fàcies continentals de planes corn les dels vessants que s' erosionaven es troben presents a la regió d' Alinyà. Hem d' advertir, perô, que la posició relativa entre unes i allies no és pas l'original. La tectônica del Terciari superior i'ha trasbalsada. A l'E s'hi veuen les primeres; a l'W de Canelles les de côdols i cairells.

1. El Maastrichtià continental (Mc) a la unitat oriental La gran fractura en direcció de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA), prolongació NE dels accidents del Segre, és la responsable de que la unitat oriental o del Port del Comte es trobi juxtaposada a l'extrem E de la unitat sud-pirinenca central. Malgrat aixô hem de dir que les fàcies continentals maastrichtianes a l'E d'aquesta falla son identiques a les que es troben a! S de les serres del Montsec - Aubenc - Turp.

La successió de terrenys que s'observa de baix a dalt a les escates d'Alinyà - Port del Cornte és la segUent: - Mur: calcàries lacunars del Senonià superior, (Cs3b).

- Caicàries lacustres amb restes de gastrôpodes i carOfits; sovint lleugerament fètides. Poden arribar a tenir 10-20 m o més de potència.

1-2 m de calcàries quelcom noduloses amb hits de margues grises. Es un horitzó nc en carôfits ("capes amb Septorella"). Horn pot identificar-hi dues associacions de baix a dalt: 10 Septorella brachycera Peckichara cancellata Platychara caudata 20 Septorella ultima Peckichara sertulata en qualsevol cas pot trobar-s'hi a més Sphaerochara sp. cf. senonensis Maedleriella sp. A i també pot haver-hi filades interrnèdies amb barreja d' arnbdues associacions.

Llims argilosos rojos.

Gresos amb ciment calcari a vegades arnb oncôlits (horitzó 1 de minerals pesants arnb granat - distena - estaurolita). Per 1' ocasional presència de fragments d'ossos de dinosaure es considera el darrer terreny del Cretaci. Son els "gresos amb rèptils" que amb tanta regularitat es troben en la major part de les unitats sud-pirinenques des del Noguera Ribagorcana al Liobregat. La potència és de menys de cinc metres a la zona cartografiada.

L!ims arenosos rojos; eventualment amb una fliada d'ordre decimètric de gresos poc consolidats (horitzó 2 de minerals pesants amb turmalina-granat-andalusita).

Sostre: "calcària de Valicebre" del Danomontià, (El).

2. El Paleocè basal (El) Abans de tota altra cosa, hem de dir que els terrenys paleocens orientals tenen també una gran analogia amb els que es troben a! S de les serres del Montsec - Aubenc - Turp.

Els primers materials paleocens estan representats en la "calcària de Vallcebre", la qua!, junt als "gresos amb rèptils" i a les "capes amb Septorella" que jeuen per sota, ds un dels nivells guia més fide!s dels terrenys continentals del Maastrichtià - Paleocè sud-pirinenc entre el Ribagorçana i el Llobregat.

Es tracta d'una barra de caicàries !acustres i palustres amb una potència maxima de 20-30 m. A vegades amb nôduls de sliex. Extremadament pobre en vestigis de fossils. No obstant aixO, a la base pot haver-hi alguna filada de margues grisenques que, en certs indrets sud-pirinencs ens ha donat abundants carOfits del Paleocè més baix (Danomontià).

El pla superior d'aquesta barra acostuma a estar ple de figures de corrosió probablement pedogenetiques.

3. El Danomontià - Thanetià (El-2) A l'E de la falla de Coll de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA), a continuació de les calcàries El, es troba una sèrie continental en bona mesura detrltica fina, que s ' enriqueix en bancs carbonàtics quan ens acostem a 1'Eocè inferior marl, i que té les mateixes analogies que acabem de referir.

La seva edat l'hem establert, essencialment, per cornparació amb les series idèntiques que hi ha a i'w i a l'E (sud del Montsec i zona de Pedraforca respectivament) on hem pogut estudiar-hi una abundosa flora de carôfits distribuIda en diferents nivells, que van del Danomontià al Thanetià superior, entre els quals s'hi intercala el del famós gastrôpode Vidaliella gerundensis; (Ullastre y Masriera, 1998).

La successió més completa i vistosa és la del nucli de l'anticlinal de la Roca de la Pena. De baix a dalt horn hi observa: - Mur: "calcària de Vailcebre" (El).

- Alternanca de margues, limolites i bancs calcaris, de tons rogencs i ocres. Especialment nc en Microcodium (agregats carbonàtics, esferulItics radiats, microscôpics, de suposat origen organic; incertae sedis).

- Horitzó de limolites rosades i groguenques (sense Microcodium) amb Vidaliella gerundensis.

- Banc calcari seguit de limolites amb Microcodium cada cop rnenys abundant.

- Calcàries arnb gastrôpodes lacustres.

- Tram de teneny atalussat cobert de pedruscall.

- Calcàries micrItiques lacustres fètides, amb Microcodium dispers a la base.

- Sostre: calcàries lacunars amb miliôlids, seguides de calcàries amb Alveolina de l'Ilerdià (E3a).

Al SSE del Cap de la Mua (MU) hi ha un aflorament que, maigrat que no s'hi veuen els termes inferiors del E1-2 per raons tectOniques, és interessant per analitzar el pas del continental al marl. En efecte, anant del N cap al S s'observa: - Mur: Maastrichtià continental (Mc) en posició invertida, cabussant al N. - Falla inversa.

- Margues ocres i grisenques del Paleocè (El-2) invertides o subverticals.

- Guixos intercalats.

Margues argiloses grises cabussant a! S amb carOfits: Maedleriella sp. cf. lehmani, Microchara sp.; poblaciO comparable a la trobada per nosaltres a l'extrem W de 1' anticlinal de Campilong (Berga).

- Capa amb oncôlits.

- Margocalcàries grises amb Ostrea.

- Margues ocres i grisenques amb pseudocarnioles.

- Terreny cobert per la vegetació.

- Calcàries amb Alveolina dolioliformis, A. (Glomalveolina) lepidula, Orbitolites biplanus de l'Ilerdià inferior (base de la unitat E3a).

- Més arnunt es troba, a més, A. globula, A. avellana (25) Finalment, direm que en el cami del Coll de Fumers (CF) a Les BoIgues (LB) en arribar a dalt el Serrat del Pla de l'Anca (PA) es troba, discordant sobre el Senonià superior marl (Cs3b), una bretxa calcària amb ciment argilos roig, pisOlits ferruginosos, a vegades Microcodium i, excepcionalment, oncôlits calcaris; els elements son calcàries del Senonià. L'hem considerat, amb certa reServa, del Paleocè (El-2).

4. El Maastrichtià - Paleocè continentals (Mc -E1-2) a la unitat occidental Les fàcies del Maastrichtià - Paleocè de la Conca de Tremp i de Coll de Nargo, primer lacunars amb lignits, després lacustres i terrlgenes continentals, tenen ilur

continuació oriental en 1' estreta franja de terrenys sincrônics que hi ha al vessant N de la vail del riu de Perles entre el Segre i el llogaret de Canelles; indicada en el nostre piano! amb el signe Mc - E1-2.

Estan disposats en un estretissim sinclinal de flancs asimètrics: el meridional, forca complet, mostra la transició del Senonià superior marl (Cs3c) al Maastrichtià continental; en el flanc N es produeix un bisell estratigràfic, essent les bretxes superiors (probablement paleocenes) les que es presenten discordants damunt les calcàries del Cenomanià superior - Turonià (Cs 1) o eventualment del Senonià inferior (Cs2) verticalitzades.

En certs indrets de la meitat occidental d' aquesta franja, es pot observar la successió estratigrafica sense estar afectada substancialment per la tectOnica. En efecte, a uns 400 m a l'E del Segre hom veu de baix a dalt: - "Margues de Perles" de color gris (Cs3c), a un costat i a i'aitre del hit del riu de Perles.

- Marga dura, arenosa, micàcia; a vegades amb ostreids prop del contacte amb els gresos superiors.

- 10-15 m de "gresos d'Areny"; iltim terme del Senonià superior marl Cs3c - 6-8 m de margues arenoses i gresos amb filades carbonoses. Tenen ostreids a ha base; a la resta abunden els carôfits, ostracodes, gastropodes... Hem estudiat els carôfits de dues mostres, una prop del mur i una altra prop del sostre. La mostra inferior ha donat: Peckichara cancellata Porochara malladae Platychara turbinata Platychara caudata La mostra superior ha donat: Peckichara sp. cf. cancellata (forma nana) Microchara punctata (26) - 15-20 m de margues grises i ocres més o menys carbonoses; tenen filades amb ostracodes i Porochara malladae.

- 15-20 rn de himohites rogenques.

- 40-50 rn de himohites ocres, grises i rogenques.

- 3-4 m del calcàries lacustres.

- Llirns arenosos i bretxes calcàries rojos; ha matriu conté, eventualment, pisOhits ferruginosos i Microcodium. SOn els materials més alts del terme Mc-El -2.

Els carôfits esmentats indiquen la presència del Maastrichtià continental.

L' existència del Paleocè és hipotètica.

E3-5 (marl) - Ecl-Cgl (continental) - Eocè inferior-mitjà Els terrenys eocens els trobem o be pinçats al lharg de ha fractura de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) o a les unitats a l'E d'aquesta fractura (escates d'Ahinyà massls del Port del Comte) que, corn rnanta vegades s'ha dit, aleshores ocupaven una posició molt diferent a h'actual.

Imaginant-nos les susdites unitats situades al SE de ha unitat sud-pirinenca central - zona del Pedraforca podem avancar una visió sintètica del que fou l'evolució tectonosedimentària en aquesta època.

Després de l'etapa paleocena de règim continental la transgressió marina esvaI els solcs estructuals que es formaven vers la fi del Cretaci i les albors del Paleocè, donant iloc a la sedimentació carbonàtica ilerdiana. A les acaballes de l'Ilerdià s'instaurà una sedimentació fluviomarina seguida d'una transgressió efImera. Un bombament tectônic ilerdocuisià determinà 1' establiment d' una conca d' avantpaIs al SE, produint-se sedimentació continental per un costat i marina per 1' altre.

Tot seguit 1' anàlisi dels terrenys ens donarà una bona part de les proves en què es sosté aquesta brevIssima sIntesi introductOria, complementades amb els coneixements provinents de les regions limItrofes a l'estudiada.

1. E3a - Ilerdià inferior - base del superior Representa la unitat estratigrafica més baixa de la sèrie eocena. Aflora extensament, perô, gairebe l'iInic lloc on es pot veure completa, és a la Roca de la Pena. En els altres hoes, o la base està coberta pels enderrocs, com és el cas del vessant NW d'Els Escots (EE) o del Tossal de Cambrils (TC); o només afloren les capes superiors, com a! llarg de l'anticlinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP).

La successió carbonàtica E3a, d'uns 250 m de potència mInima, és complexa pel que fa als detalls sedimentolôgics (Betzler, 1989 a, b), amb petits episodis de transgressió-regressió que es manifesten a través de la granulometria, les faunes o la presència de glauconita.

Les primeres capes amb Alveolina son de l'Ilerdià inferior (biozona d'A. cucumiformis = SBZ 5 de Serra-Kiel et al., 1998); les darreres de la biozona d'A. corbarica = SBZ 8 de l'Ilerdià mitjà. Al sostre hi ha alguns metres de calcàries una mica argiloses, en petits bancs, d'edat dubtosa, coronades per una crosta ferruginosa ("hard ground") sovint ben manifesta.

D'aquesta successió cal destacar un fet: ha major part (uns 200 m o més) pertany a l'Ilerdià inferior 1 i 2 (biozones d'A. cucumforinis = SBZ 5 i A. ellipsoidalis = SBZ 6). Per damunt hem pogut identificar-hi uns pocs metres d'Ilerdià mitjà 2 (biozona d'A. corbarica = SBZ 8). No podem pas assegurar que manqui del tot 1'Ilerdià mitjà 1 (biozona d'A. moussoulensis = SBZ 7). De qualsevol manera, l'enorme diferència de potència entre un Ilerdià i 1' altre fa pensar, d' acord amb Betzler (1989 a, p. 81), en ha intervenció de certs moviments tectonics sinsedimentaris que contrarrestaren 1' acusada subsidència de l'inici de l'Eocè inferior; impressió que veurem confirmada mes endavant en estudiar els terrenys del Cuisià, (27)•

2. E3b - Ilerdià superior fluviomarI Es tracta d'un episodi sedimentari relacionat amb una rehativa retirada de la mar o emersiO d'origen incert, que no sols afectà el massIs del Port del Comte sinO també ha vora E de les Serres marginals (Ullastre i Masriera, 2000), ha vora S de la zona del Pedraforca, ha sèrie del CadI i més a l'E encara, (Ullastre et al., 1990, p. 183 i 185).

A la regió que estudiem està constituIt per margues arenoses amb intercahació de gresos vermells o grisos, que havien estat aprofitades pels cultius agrIcoles i que avui

dia acostumen a coincidir amb una franja de pastures. AixI doncs, la vegetació so! dificultar l'examen precIs de la successió; es veu, perô, gairebe sempre el mur i el sostre que sembla pertànyer encara a i'Iierdià terminal.

Maigrat aquesta dificultat la identificació és clara i en diferents indrets pot estudiar-se amb un cert detail. Vegem dos exemples: Prop de ia font d'Eis Assents (EA) es veu de baix a dalt: - Mur: calcàries ocres en bancs centimètrics (E3a).

- im de calcària gresosa amb alveolines.

- 1-2 m de margues ocres.

- 1 m de gresos rojos.

- 10-15 m de margues ocres i grises.

- 1-2 m de margues i gresos rojos.

- Tram cobert per la vegetació.

- Sostre: contacte per falla amb les calcàries E3c-4.

Al SE de la Serreta (ST) de baix a dalt s'obsérva: - Mur: calcàries E3a amb Alveolina ilerdensis, A. (Glomalveolina) lepidula, Orbitolites... de 1' Ilerdià mitjà-superior.

- Margues ocres.

- Calcària ocre amb milièlids i alveolines.

- Margues arenoses grisenques amb ostreids.

- Gresos grisos.

- Margues arenoses grisenques amb ostreids.

- Sostre: calcàries E3c-4 amb alveolines (Iierdià terminal - Cuisià).

3. E3c-4 - Ilerdià terminal - Cuisià mitjà Amb aquest sImbol hem designat els terrenys carbonàtics de 1'Ilerdià terminal Cuisià mitjà que venen a continuació de les dues unitats estratigràfiques abans descrites. Tenen una extensió similar; no obstant aixô, mentre la unitat E3a aflora en els eixos dels anticlinals, aquesta, que és estratigraficament més alta, ocupa els sinclinals corn a consequència d'un principi d'inversiO de relleu per erosió.

Hem dit que el sImbol E3c-4 agrupa sediments d'un espai considerable de temps i que pertanyen a dos estatges diferents; aixô no vol pas dir, perô, que a tot arreu hi estiguin tots representats. En efecte, en certs indrets l'erosió pot haver fet desaparèixer una part dels sediments; en altres ésser difIcil saber-ne 1' edat exacta per falta de faunes caracterIstiques o pot haver-hi hagut llacunes sedimentàries. En alguns ilocs, perô, aquest terme es mostra forca complet.

Un punt interessant per l'estudi d'aquest terme el tenim en els flancs del sinclinal de Vall-lionga (VL), en el hoc on hi ha els cortals.

Per fer un tall NW-SE seguirem primer el curs de la rasa de Vall-llonga quan torca vers el NW i podrem aixI observar ha successió d' aquest flanc; després, seguint ha rasa de ha Cabaneta, que desemboca davant els cortals de Vall-ilonga (VL), podem analitzar la successió del flanc SE. En el hoc esmentat, el flanc NW mostra de baix a dalt: - Mur: terme silicoclàstic E3b, forca cobert pels esbaldregalls.

- Cingle de calcàries inaccessible a peu seguint la rasa.

- Calcarenites amb miliôlids.

- Calcàries amb alveolines (cf. Alveolina schwa geri, A. rugosa del Cuisià inferior.

- Calcàries amb miliôlids.

- Sostre: calcàries lacustres (Ed).

En el flanc SE, seguint l'esmentada rasa, de baix a dalt s'hi veu: - Mur: terme silicoclàstic E3b.

- 2-3 m de calcàries amb alveolines i grava de quars a la base.

- Calcàries amb alveolines, probablement del Cuisià inferior. A continuació venen algunes desenes de metres sense o amb poques alveolines.

- 0,5 m de calcàries amb miliôlids i nôduls de silex.

- Algunes desenes de metres de calcàries amb miliOlids.

- Calcàries amb alveolines i grava de quars ala base; ileugerament gresoses cap a dalt.

- Calcàries amb alveolines que destaquen per l'excepcional abundància de formes microesferiques de fins a 2 cm o més de liargada, mentre que les formes megalosfèriques son molt petites perô amb una voluminosa megalosfera.

Segons L. Hottinger, que ha tingut l'amabilitat d'examinar aquest material, son formes que pertanyen al grup d'Alveolina levantina Hottinger, 1960, sense poder-ne precisar la generació Si flO ds fent-ne un estudi acurat, (28)• - Banc (2 m) d'Assilina (cf. A. laxispira) i petits Nummulites lenticulars - bornbats amb forta granulacio central (cf. N. burdigalensis cantabricus), ( 29)• - Calcàries amb petites alveolines fusiformes.

- Calcàries amb miliôlids i Orbitolites.

- Sostre: calcàries lacustres (Ed).

Les faunes reconegudes en les calcaries superiors d' aquest flanc SE indiquen certament la presència d'un Cuisià mitjà (SBZ 11).

Comparant els dos flancs sembla que la sèrie cuisiana eStà desigualment representada: a! NW amb el Cuisià inferior mentre que al SE amb el Cuisià inferior i mitjà.

Aquest fet vindria a ser, doncs, una primera corroboració del que hem dit abans en parlar de l'Ilerdià E3a sobre la tectônica sinsedimentària.

4. E4 - Cuisià mitjà - superior En el flanc SE de l'anticlinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP) hi ha una representació de terrenys marins cuisians que, creiem, no es troba a l'altre flanc. En efecte, en el vessant oriental de La Gespeguera (GE, 2331 m) les calcaries eocenes E4, cabussant al SE, presenten les fàcies següents: - Mur: calcàries de la part més alta del terme E3c-4 amb petites alveolines fusiformes i equinoIdeus.

- Bancs calcaris farcits d' assumes i petits nummulits.

- Calcàries amb Assilina laxispira-maior i Nummulites (a vegades silicificats), (30)• - Sostre: falla que posa en contacte els materials nummulItics E4 amb calcaries estratigràficament més baixes (E3a; E3c-4).

Les esmentades assilines del terme E4 indiquen una edat Cuisià mitjà-superior.

Abans hem dit que en el flanc NW (fons del sinclinal de Vall-llonga, VL) per damunt del Cuisià inferior-mitjà marl (E3c-4) hi ha calcàries lacustres (Ed). Aquest dispositiu

ens fa creure que mentre pel costat SE es produIa sedimentació marina per 1' altre (NW) la sedimentació era lacunar i lacustre.

Heus aquI, doncs, al nostre entendre, una segona corroboració de i'apuntada intervenció en aquests fets de la tectônica sinsedimentària intracuisiana.

5. E4-5 - Cuisià superior - ?Lutecià inferior Corn a resuitat d'una tectônica capriciosa trobem uns petits afloraments d'Eocè (E4-5) pincats al ilarg de la fractura de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA). El més meridional al NW d'Els Castellons (CT); un altre a Alinyà mateix; un de petitIssim a!

N de i'Alzina; i un darrer quasi tocant a! Coll d'Ares (CA).

L'aflorament del NW d'Els Castellons (CT) es troba gairebe al capdavali del barranc que baixa del Collet del Bas (CB) en direcció NE, poc abans de confluir amb el riu d'Alinya - Perles. Entre la part baixa del vessant esquerra i el ilit del torrent s'hi veu el segUent: - Calcàries amb Lacazina del Senonià inferior (Cs2).

- Falia subverticai amb vestigis de margues roges i calcàries doiomItiques del Trias superior.

- Conglomerats i gresos; eventuaiment amb nummulits (Nummulites gr. partschi, N. manfredi, N. praelaevigatus) (31) i Assilina maior del Cuisià superior.

- Margues i filades milimetriques a centimètriques de gresos groguencs amb miliôiids.

- Margues gris-blavoses amb restes de vegetais.

Els materials eocens (E4-5) cabussen vers al NW i probablement estan invertits de ta! manera que, estratigraficament, primer foren eis congiomerats i després les margues.

L' aflorament d' Alinyà té el Keuper margós i guixenc a cada costat. Pel SW una falla obliqua a ia seva direcció general posa en contacte l'Eocè (E4-5) amb ies calcàries del Senonià inferior (Cs2). Consisteix en un important paquet de margues beix o gris-biavoses arnb alguna capa centimètrica de caicària i petites filades de gresos amb hieroglifts de base. S'hi troben miliôlids i restes de vegetals; cal destacar la presència de Fabularia, Spirolina...

Els restants afloraments son una estretIssima ilenca de margues i alguna fina capa de gresos amb miiiOlids, presonera entre fractures NE-SW (cf Coil d'Ares, CA).

Des del punt de vista paleogeografic aquests materials eocens podrien haver estat relacionats amb les capes més baixes de i'Eocè de Sant Liorenc de Morunys (vali del Cardener entre Sant Llorenc i La Coma, Sole-Sugranes, 1972, p. 2) i els conglomerats de Queralt - margues superiors (Soié-Sugrafles y Claveil, 1973, p.2; Ullastre y Masriera, 1998, p. 106, fig. 4).

6. Ed - Calcàries lacustres En el fons del sinclinai de Vail-llonga (VL), en paraconformitat amb ies calcàries marines del Cuisià (E3c-4), s'hi troba aquesta forrnació.

Corn ja s'ha dit, pel costat NW reposa sobre les calcàries del Cuisià inferior; pel costat SE ho fa sobre un Cuisià mitjà tarnbé caicari.

El millor aflorament el tenim en el flanc NW. AllI s'observa de baix a dait: - Mur: calcaria am.b miliôlids (E3c-4).

- 2-3 rn de calcàries lacustres en bancs decimètrics, afectats per plecs disharmônics d'ordre metric. Contenen ostracodes; a l'extrem NE hi hem trobat, a més, carôfits (tiges i girogonits malauradament encastats) i seccions de gastrOpodes.

- 1-2 m de calitx carbonàtic amb horitzons argilosos.

- Sostre: conglomerats del terme Cgl. Maigrat la manca d' arguments paleontolôgics concloents horn s ' inclina a creure que aquestes calcàries son del Cuisià.

7. Cg] - Detritic continental

Es una formació de llims arenosos rojos i conglomerats que trobem a cada costat de l'anticlinal de la Roca de la Pena, amb un cabussament prôxim al del substrat carbonàtic ilerdocuisia; aixô significa que la seva deposició fou anterior al plegament i per tant molt més antiga que la dels conglomerats Cg2 netament discordants.

En el flanc S de 1' anticlinal, és a dir a la Vall-lionga (VL), es veu aquesta formacio plegada en sinclinal. De baix a dalt hi veiem la successió seguent: - Mur: calitx carbonàtic amb horitzons argilosos del terme Eel. - Conglornerat de calcàries eocenes incloses en una matriu d' argiles i ilims arenosos ocres amb horitzons pedogenetics que contenen "nines" calcàries.

- Argiles i llims arenosos rojos amb restes de gastrôpodes.

- Alternança de ilirns arenosos rojos i conglomerats bretxoides.

- Progressiu augment dels conglomerats.

- Sostre: conglornerats discordants Cg2.

En el flanc N, al SSW de Les BoIgues (LB), horn pot veure amb precisiO el contacte entre els termes E3c-4 i Cgl. De baix a dalt s'observa: - Mur: calcaries amb miliôlids (E3c-4).

- Alguns centimetres de calcària marrO clar on hem trobat Microcodium.

- Superficie ferruginitzada amb petites fissures reblertes de sediments detrItics fins.

- Argiles i ilims arenosos rojos que progressivament passen a les bretxes i conglomerats superiors.

- Sostre: falla que posa en contacte la unitat del Port del Comte amb les escates d' Alinyà. cal remarcar l'absència de les calcàries lacustres Eel en aquest flanc N. Es plausible creure que aquesta formaciO sigui de l'Eocè mitjà. Si fos aixi, el conjunt Ecl-Cg 1 seria un Cuisià - Lutecià continentals comparable al que es troba en el sinclinal de Tragó de Noguera a les Serres marginals (Ullastre y Masriera, 1999; 2000, p. 162, fig. 4).

Cg 2 - Eocè superior - Oligocè Conglomerats discordants fossilitzant les estructures generades durant les fases majors de la tectônica sud-pirinenca

a) Dipositats damunt la unitat del Port del Comte, a l'E de la falla de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA); compostos de calcàries mesozoiques i cenozoiques. b) Dipositats damunt la unitat sud-pirinenca central a 1'W de l'esrnentada fractura; a més de les calcàries mesozoiques, que dominen a les capes baixes, tenen cOdols de Paleozoic.

Son considerats aixI tots els terrenys (al . luvials, col•luvials i eluvials) geolôgicament més modems.

S'hi agrupen els escassos terrenys d'alluviO (de la hera del riu de Perles, del Segre); els enderrocs de gravetat i els estratificats ("grezes hitées"), els peus de yessant coberts de pedruscall, a voltes fixat per un sôl i vegetació, formant clapers sovint destinats al conreu; també els sediments acumulats al fons de petites depressions carstiques localitzades a les calcàries del Cretaci inferior a l'E de Bertró (BE) i a les calcàries de l'Eocè inferior de ha unitat del Port del Cornte (Prat Major, PM; L'Estany, ES; voltants de la Tossa Pelada, TP i Pedro dels Quatre Batiles).

GRANS UNITATS SEDIMENTARIES I ESTRUCTURALS

La important falla en direcció senestre de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA) (Fig. 2), continuació NE dels accidents del Segre (Fig. 1), posa en contacte dos cornpartiments molt dissemblants per ha seva constitució estratigrafica i per tant també per llur origen paleogeografic.

En efecte, a h'E hes escates d'Alinyà i ha unitat del Port del Comte, amb una sèrie postjuràssica reduIda als dipôsits de bauxita, un Cretaci superior poc potent i un Eocè molt ben representat, comja s'ha dit, son elements a rehacionar amb el marge sud-pirinenc català (Serres marginals - unitat del Port del Cornte - vora S i E de ha zona del Pedraforca - sèrie del CadI).

A l'W, en canvi, tenim una porció de la part més septentrional de ha unitat sudpirinenca central dividida en dues subunitats articulades per ha franja d'inestabihitat tectonosedimentària rnaastrichtiana - paheocena de Canehles.

A la subunitat de Sant Pere-Montan, al N, ha sèrie postjuràssica comprèn un Cretaci inferior de gran potència, perô que es redueix considerablement vers el S sense saber exactament fins a quin punt desapareix sota la subunitat meridional (32); i un Cretaci superior que va del Cenomanià al Santonià, sense poder precisar quan va deturar-se la sedimentació cretàcia, malgrat saber per observacions fetes més a l'W (Ullastre et al., 1987) que corn a mInim el Cretaci terminal marl no va arribar a dipositar-s'hi; tampoc sabem si l'Eocè marl va deixar algun sediment en aquest sector.

La subunitat de Turp-Perles té ai 5, per damunt del Jurassic, un Cretaci inferior terminal de fàcies continental; el Cretaci superior comprèn els termes assenyalats a la

subunitat septentrional mds un Senonià superior marl molt potent que fineix amb els terrenys del lImit Cretaci-Terciari de Canelles, en els quals queden palesos dos fenômens: la regressió marina finicretàcia (fàcies lacunars i continentals) i la inestabilitat tectOnica (discordanca sobre la subunitat N amb deposició de bretxes).

ANALISI ESTRUCTURAL

Unitat sud-pirinenca central p.p.

1. Subunitat de Sant Pere-Montan Està dividida en dos sectors per la falla de Font de Codonyes (FC) - Forn de direcció WSW-ENE primer i NE despres, de pla subvertical o lleugerament encavalcant al N (talls Iii III).

El sector NNW correspon a la part alta de la sèrie del Cretaci inferior del congost d'Organya. Hi trobem també una extensa representació del Cretaci superior formant el sinclinal d'AInat (Al), equivalent a la continuació oriental del de Santa Fe d' Organya.

Cal fer notar la falta de coincidència de l'eix del sinclinal a un costat i a l'altre del Segre, amb un decalatge d' 1 km vers el N de la porció oriental de l'eix (AInat, Al).

km 4 C)

-J 4 Iz

w

c

1-

C) 4 C) z

4:TIUeiF Fig. 2. Grans unitats sedimentàries i estructurals de l'àrea estudiada. Explicació en el text.

Fig. 2. Main sedimentary and structural units of the studied area. Explanation in text.

0 Li..

a

Aixô ha estat possible gràcies a la falla NNE-SSW del Pont d'Espia (al S de FIgols) per un costat i a un desenganxament a nivell de les margues aptianes (Ci2n) de Voloriu, que ha conduIt a fer desaparèixer aquestes margues a l'E d' "El Rètoi" (ER) i a que el Cretaci superior (Csl) encavalqués el Cretaci inferior calcari (Ciin), (tall III).

El sector al S i al SE de la falia de Font de Codonyes (FC) - Forn presenta una estructura complexa, car en una bona part d'aquest sector és on es produeix un cert canvi lateral de fàcies entre el Cretaci inferior margós o margocalcari (Ci2) i el Cretaci inferior calcari de fàcies "urgoniana" (Cii). De la part occidental i meridional d' aquest sector podem destacar diferents elements estructurals, limitats al NE per la falla de La Masieta (LM) - Coll de la Massana (CM), aquests son: a) un compartirnent al S de la Font de Codonyes (FC) separat del de Roca de Narieda (RN) pel qüe en realitat és un feix de petites falles amb un salt acumulat gens evident (33)• b) el compartiment de Roca de Narieda (RN) - Tossal de Balinyó (TB), que forma a l'W una mena d'anticlinal amb dues culminacions, amb el flanc S cabussant normalment i el flanc N trUncat per un fort escarpament; cap a l'E aquesta estructura es resol en el que té 1' aparenca d'un sinclinal invertit (talls liii): c) el sinclinal de Sant Pere, que cap a l'W desapareix a partir de Caneiles per esdevenir una successió normal i cap a l'E s'estreny formant-se al S un acusat bombament perianticlinal (cota 1433); entre Canelies i El Portell (EP) el limit meridional del sinclinal de Sant Pere és una falla que encavaica lleugerament la subunitat de Turp-Perles (talls I a IV).

Dins del sector al SE de la faila de Font de Codonyes (FC) - Fom, al NE de la falla de La Masieta (LM) - Coll de Massana (CM), tenim 1' anticlinal de Roc de Galliner (GA) amb el flanc S parcialment laminat, i i'encavalcament de Bertró (BE) (tall IV) que lamina les margocalcàries Ci2s de Coil Durau (CD); més al NE hi ha els plecs laxes del Pelat de Casal (PC) - Roca dels Morruts (RM).

2. Subunitat de Turp-Perles Està formada per 1' anticlinal de Turp i el consecutiu sinclinal de Perles (tall II).

L' anticlinal de Turp té una acusada asimetria de flancs, deguda en bona mesura a ia desigual gruixària de sediments cretacis. El flanc S és curt i prim per raons sedimentàries i laminació tectOnica; a més, la falla de Coll de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA) l'ha tallat en bisell, fent-lo desaparèixer més enllà del meridià de Santa Pelaia (SP) anant cap el NE. El flanc septentrional cabussa normaiment uns 45° vers el N a la part occidental, variant cap el NNW i el NW a mesura que ens acostem a Aiinyà. Al SE de Perles s'observa una petita flexió (tall III), que respon, probablement, al joc de les falles de Santa Pelaia (SP), i del torrent de Coli de Boix o del Bas (TO) on hi ha una injecció de margues del Trias superior.

Del sinclinal de Perles, que en bona part és seguit pel riu de Perles - Alinyà, cal distingir dos segments: un a l'W i l'altre a l'E de Caneiles.

A 1'W de Canelles l'eix es troba dins els materials continentals del Maastrichtià superior-Paleocè (Mc-Ei-2) que fossilitzen el paleoaccident que articulava la subunitat

de Turp-Perles i la subunitat de Sant Pere-Montan (tall I); en realitat, aquest minUscul sinclinal és només el resultat d'una verticalització tardana de les capes atasconades del front actiu d'una discordança progressiva finicretàcia i paleocena.

A l'E de Canelles, en canvi, és tot ben diferent: una falla encavalcant, relativament recent, limita ambdues subunitats i fou determinant en la formació del vertader sinclinal de Perles. Sinclinal que primer, just a l'E de Canelles, és normal per esdevenir després invertit (tails Iii III); aihora passa de la direcció W-E a la SW-NE. Pel costat NE queda truncat per una falla ortogonal que determina una disposició forca estranya entre Sant Ponç (P0) i El Porteil (EP).

Unitat del Port del Comte Per raons sedimentàries i paleogeogràfiques pertanyen a aquesta unitat les escates d'Alinyà i i'Eocè margós pincat al llarg de la falla de Coil de Boix (BO) - Coll d'Ares (CA). Aquests petits elements estructurals seran anaiitzats després de tractar el sector de la Roca de la Pena - Pedro dels Quatre Batlles, és a dir el més extens de la unitat.

1. Sector de la Roca de la Pena - Pedro dels Quatre Bathes Està afectat per tres plecs consecutius amb una direcció aproximada NE-SW. L'anticlinal de la Roca de la Pena - Urdiet al NW, el sinclinal de Vall-llonga (VL) La Serreta (ST) al centre, i l'anticlinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP) al SE. L'anticlinal de la Roca de la Pena, cap el SW, té el flanc septentrional parcialment eliminat per la tectônica i posteriorment ha estat esventrat per l'erosió; tot plegat ha fet desaparèixer la coberta de calcària eocena donant lloc a una mitja comba a l'E de Les Sorts (SO) i ha permès veure els terrenys mesozoics que constitueixen el nucli. La disposició d' aquests terrenys al SW de Les Sorts (SO) mostra que en realitat 1' anticlinal continua fins l'indret d'Els Castellons (CT) on és tallat amb una certa obliquitat per la falla de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA), de tal manera quea partir d'aquI i fins a! Coll de Boix (BO) la desaparició del flanc NW i de la xarnera es total. L'eix del plec fa una sinuositat i d'una direcció SW-NE passa a W-E per tornar després a la direcció primera; i té una tendència a elevar-se cap el NE. En quant a ia seva geometria podem dir que a J'W de la Roca de la Pena (cota 1921) el plec és simètric (tail VI), mentre que mes enllà d'Urdiet (cota 2131), a La Serreta (ST), és més aviat una flexió (tall VIII).

El flanc SE, en el hoc d'Els Escots (EE), s'inverteix, afectant les capes que hi ha per damunt dels materials incompetents del Paleocè margós (tall V).

El sinclinal de Vaii-llonga (VL) - La Serreta (ST) és forca regular pel que fa a la direcció. L'eix s'eleva vers el NE (La Serreta, ST) i el SW (Tossal de Cambrils, TC) i es deprimeix al centre (cortals de Vall-ilonga, VL). Geomètricament parlant, és bastant simètric en el tram central (tail VI), passant a ser ha part côncava de l'esmentada flexió a La Serreta (ST) (tall VIII). A Marcus (MA), malgrat trobar-se el sinclinal fossilitzat pels conglomerats discordants Cg2, es dedueix que té les caracterIstiques d'un plec invertit (tall V); ha qual cosa ha estat possible mercès a! joc de ha falla NNW-SSE que hi ha entre Marcés (MA) i el Tossal de Cambrils (TC).

L'anticinal de Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP) és un plec laxe en bona mesura simètric (tails V a VIII). L'eix s'eleva vers ci NE on sofreix una inflexió quant a la direcció. En el flanc SE hi ha una fractura, que limita amb 1' anticlinal esventrat d' Odèn fora de 1' area cartografiada (vegi's mapa de Guérin-Desjarthns et Latreille, 1961), de la qual en surt un petit segment en ei nostre plànoi entre La Gespeguera (GE) i el Pedro dels Quatre Bathes.

2. Falla de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) i escates d'Alinyà Aquesta gran fractura NE-SW és una faila en direcció senestre; cosa que es dedueix de la natura dels compartiments que posa en contacte (estratigraficament diferents) i del context paleogeografic i estructural sud-pirinenc. El seu pla no és possible analitzar-lo perquè, generalment, està cobert pci Quaternari o be correspon a injeccions de Triàsic superior rnargós i guixenc (K) que per la seva plasticitat no ofereix proves del tipus de moviment. Només en tres indrets es veu ci cabussarnent i algunes estries: un al SW d'Alinyà (contacte entre ci Cretaci Cs2 i l'Eocè E4-5) (tall V); l'altre al N de L'Alzina (tall VII); i l'ültim a pocs metres al SW del Coil d'Ares (CA) on es veu un contacte net entre les margues eocenes (E45) i les calcàries del Cretaci superior (Cs3b) amb estries subhoritzontals sobre un pla de falla vertical.

Les escates d'Alinyà no son més que un retail de la unitat del Port del Comte atasconat entre dues grans falles: la de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) en direcció, i la del S de Liobera (LL) - barranc de L'Alzina - Les Bolgues (LB) subvertical primer (tall VI) i encavalcant cap ci SE després (tall VIII).

Estan formades per diferents iàmincs encavalcants resultants de petits piecs fallats. A l'E de Llobera (LL) hi ha una unitat menuda que pot interpretar-se corn un anticlinal de flancs molt verticalitzats; Un d' ells parcialment laminat (tall VI). Entre ci Cap de la Mua (MU) i el Tossal de i'Aliga (TA) hi tenirn un sinclinal amb el flanc NW invertit (tails VII i VIII) i que conserva en ha seva xarnera un aflorarnent de calcàries de l'Ilerdià (E3a). Al SE del Coil de Furners (CF), una faila inversa separa ci Liàsic (Li) del p1cc invertit anterior del Cretaci superior (Cs3b) de la làmina del Serrat del Pla de l'Anca (PA); quc al seu torn encavaica una darrera làmina, molt estreta, ha de Les BoIgucs (LB), que reposa damunt de i'Eocè del massIs del Port del Comte (vessant N d'Urdiet, 2131 m) (tall VIII).

Aquests elements estructurals de disposició cornplexa continuen en direcció NE fins a Tuixén (fora de l'àrca cartografiada) on torcen cap el SE seguint la vail del Cardener; ahlà, la seva vergència passa a ésser ortogonalment oposada a la que s'observa a Alinya; és a dir, si a Alinyà les escates tenen vergència SE a la vail del Cardener (La Coma) la tenen cap a! SW (Fig. 1). En aquest recorregut cs produeix ci que nosaitres hem anomenat la "virgació" (o canvi de direcció) de les escates d'Aiinyà - Tuixén - La Coma, deguda al dcsphacament vers el NNWNE dcl rnassIs del Port del Cornte en relació a ha unitat sud-pirinenca central que tenim a l'W de la faila de Cohl de Boix (BO) - Cohl d'Ares (CA), (Uhlastre y Masriera, 1996).

Cronologia estructural Fent nostra la divisa de l'objectivitat hem de dir que, quant als esdevenirnents estructurals, res no podrem saber del que succeI abans de les acaballes del Cretaci. La regió estudiada és petita per aquest afer.

Pel que fa a l'estructuració postcretàcia hem constatat els efectes, a partir de l'heterodoxa juxtaposició de compartiments que s'endevina tingueren ilur origen en una paleogeografia que s'anà modificant amb el temps. Perô, necessàriament, també haurem de destriar les etapes evolutives que han afectat el sector estudiat partint d'un coneixement regional molt més ampli.

En va maldarem per una explicació raonable dels fets circurnscrits en el limitat marc de la cartografia adjunta. I, també en va cercarern una cornprensió fàcil del que es pugui dir sense haver aprofundit en el coneixement de les regions limItrofes, havent-nos desliiurat per avancat dels prejudicis teôrics i de tot postulat que no hagi estat passat pel sedàs de la crItica més rigorosa.

AixI doncs, la cronologia dels fets estructurals que breument exposarern s'ha d'entendre amb l'ajut de les referències bibliografiques que considerern adients i que s'indicaran quan s'escaigui.

Que la regió estudiada hagi estat afectada per la tectônica antecenomaniana més enllà del que pugui ser una epirogènesi, queda en el terreny de les hipOtesis tal corn ho hem plantejat en la nota 32.

En canvi, que a finals del Cretaci i les albors del Paleocè hi hague a la regió una activitat tectônica important és un fet ben provat. Es llavors quan la franja E-W de Canelles actua de xarnera entre un compartiment al N que s' aixeca i un compartirnent meridional subsident. La natura d'aquest paleoaccident, que es prolonga vers l'W fins el peu de Sant Corneli i a 1'E té la seva representació en el vessant S del pic de Pedraforca, ha estat motiu de controversia. Uns han volgut veure-hi un mantell maastrichtià, sense valorar quina part del movirnent correspon al Cretaci i quina és posterior.

Altres —corn nosaltres—, consideren que el component principal del moviment fou vertical (Ullastre et al., 1987; Ullastre y Masriera, 1996). Sigui com sigui l'encavalcament vers el S es mInim i respon a les fases majors de la tectônica sud-pirinenca (Eocè mitjà-superior i posteriors) i no pas a la fase finicretàcia.

Fent abstracció dels elements estructurals que hi ha a l'E de la falla de Coll de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) i posant-los mentalment en relació amb les Serres marginals del NE de Balaguer (Fig. 1), tal corn estaven fins gairebd l'inici de 1'Eocè mitjà, podrem entendre com la unitat del Port del Comte fou afectada per la tectônica de l'Eocè inferior (Ilerdià-Cuisià), ben manifesta a tota la unitat sud-pirinenca central de N a S (Ullastre et Masriera, 1992; 1999; 2000), i que va quedar reflectida en l'evolució sedimentària d' aquest Eocè tal corn s'ha deduIt de 1' anàlisi estratigrafica.

Tot plegat coincidia, probablernent, arnb un desenganxament a nivell del Trias de la cobertora mesozoica-cenozoica sud-pirinenca que es desplacava, pensem, del NW cap al SE. Coetàniament i posterior a aquest desplaçament tangencial, que s' accentuà a partir del Lutecià mitjà, s'inicià el joc de la falla transcorrent del Segre, en virtut de la rotació horària del panel! crostal de la Catalunya oriental, provocant el desplacament vers el NE de la unitat del Port del Comte i de tota la zona del Pedraforca fins quedar en la posició actual. Aquest fetes va produir durant 1'Eocè superior i 1'Oligoce principalment.

La falla de Coil de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA) (prolongacio NE dels accidents del Segre), responsable de la juxtaposició dels compartiments tan dissemblants que hi ha a un costat i a l'altre de la vall d'Alinyà, fou activa fins abans de la deposició dels darrers conglornerats discordants que forrnen el Pla de les Guàrdies a l'W de Cambrils, fora de l'àrea cartografiada. Aquests conglomerats, d'acord amb les datacions consignades in Ullastre y Masriera (1996, PP. 226-227), son de 1'Oligoce o fins i tot posteriors.

La falla encavalcant cap al S que limita la subunitat de Turp-Perles arnb la de Sant Pere-Montan (Fig. 2), així corn altres failes paral•leles que hi ha més al N, els piecs que hi venen associats, i tarnbé l'encavalcarnent d'AInat (Al), sOn fenôrnens consegüents a! funcionarnent de la faila transcorrent de Coli de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA).

La falla de la Font de Codonyes (FC) - Forn, si be sembla anterior ais conglomerats Cg2b, ha tingut un joc posterior ja que els afecta una rnica.

TRETS GEOMORFOLOGICS I D'HIDROLOGIA SUBTERRANIA La regió estudiada es caracteritza per tenir un reileu netament estructural en general conforme, iocalment fossilitzat pels conglomerats terciaris Cg2. No s'hi aprècia cap fenomen remarcable d'inversió, ni d'inadaptació a l'estructura corn a consequència de sobreimposició o d'antecedència; exceptuant una part del curs del riu de Lavansa, que talla transversaiment l'eix d'un anticlinal entre Montan de Tost i la Roca dels Morruts (RM) i que podria ser epigènic.

AixI doncs, les valls segueixen els sinclinals o s'han excavat seguint les grans fractures: la depressiO d'AInat (Al) en el fons de la continuació oriental (desplacada cap el N) del sinclinal de Santa Fe d' Organya (penjat a i'W del Segre); la vall de Sant Pere en el fons d'un sinclinal corn tarnbé el curs inferior del riu de Perles - Alinyà; la Vall-llonga (VL) coincidint arnb un sinclinal tarnbé; les capcaleres del riu de Perles Alinyà rnodelades seguint ei gran corredor de fractura que va de Coil de Boix (BO) a! Coll d'Ares (CA) i el d'Alinyà a Les Bolgues (LB).

No obstant aixô, alguns segrnents de cursos fluvials tenen un caràcter cataclinal i han tallat els terrenys calcaris perpendicularment a la direcció de les capes donant lloc a certs engorjats: el del riu de Perles - Alinyà entre arnbdues poblacions; eis de la part inferior dels torrents de Coll de Boix o del Bas (TO) i de la Vall del Lluc (VA) afluents de l'esquerra del riu de Perles; el del camI de Forn, a l'E irnrnediat de Coll Durau; els dels trarns inferiors de les rases de la Cabaneta i de 1'Escura afluents de 1' esquerra de la Vall-llonga (VL); ei del barranc que baixa d'Urdiet (2131 rn) a Les BoIgues (LB).

Uns pocs segments de torrents tenen un curs anaciinal: ei torrent de Vall-ilonga (VL) quan torca al NW és el més bell exernple.

Els cirns i les carenes solen correspondre, corn és normal en un relleu conforme, arnb les cuiminacions anticlinals, vegi's: Roca dels Morruts (RIVI), (1340 rn); Tossal de Balinyó (TB), (1206 m); Roc de Galliner (GA), (1635 rn); serra de Turp; Roca de la Pena - Urdliet; Prat Major (PM) - Tossa Pelada (TP), (2378 rn).

En la denudaciO dels vessants, ultra la caiguda de blocs i pedruscall que donà hoc a talussos caôtics especialment a! peu d'escarpaments, son ben rnanifestos els fenômens de disgregacio sota pretèrites condicions periglaciais, a partir dels 1200 rn d'altitud, que formaven acurnulacions de detritus estratificats ("grezes hitées"). També

un gran iliscarnent gravitacional per solifluxió a! NE de FIgols és remarcable (terrenys cartografiats sota el sImbol Cs 1-2), corn a fenornen relacionat amb 1' evolució d' un cingle calcari amb un substrat plastic.

Un carst nival amb nombroses dolines es pot veure entre la Tossa Pelada (TP) i el Pedro dels Quatre Bathes a més de 2300 rn d'altitud; lapiaz important a les calcàries "urgonianes" (Cils) a! NE de la cota 1433 damunt d'Alinyà i dalt la Roca dels Monuts (RM) i alguna dolina a l'E de Bertró.

Pel que fa a la hidrologia subterrània dues surgències remarcables: a l'W la Font de Codonyes (FC) que drena les calcàries del Cretaci inferior i que surt per una falla que encavalca ileugerament les margues aptianes de Rornanins - Voloriu; a l'E L'Aiguaneix on surten les aigues pluvials i nivals de la Muntanya d'Alinyà - Pedro dels Quatre Bathes, canalitzades subterràniament per la Vall-lionga (VL) i que tenen per nivell de base les margues del Paleocè continental, (34)• La Font d'Els Assents (EA) al peu d'Urdiet i la Font de la Figarosa al NW de Sant Pere tenen un cabal forca important i regular. La resta dels nombrosos punts d' aigua que hem localitzat son, en general, fontetes relacionades amb petites àrees de captació i que tenen per nivell de base local horitzons margosos diversos.

L'objecte principal del treball ha estat fer una cartografia geolôgica raonada i de primera ma, que millorés els documents dels nostres predecessors, la qual cosa no ds possible de fer sense tenir un coneixement forca aprofundit dels tenenys mesozoics i cenozoics sud-pirinencs, evidentment adquirits amb anterioritat. AixI doncs, el document que presentem no és sols el resultat de la feina feta en els dos darrers anys sinó el d'una experiència acumulada.

No obstant aixO, molts problemes d'ordre estratigràfic (principalment) i estructural corn a consequència se'ns han presentat; particularment en estudiar el Cretaci inferior i 1'Eocè. Alguns han quedat forca ben resolts; altres queden per estudiar; en conjunt, perô, tenim ha impressió d'estar fent una aportació significativa a! coneixement de la regió.

Certes novetats en l'estratigrafia del Cretaci inferior i en ha seva anàhisi estructural ens semblen importants per entendre corn es passa d'un cornpartiment amb Cretaci inferior a un altre adjacent que no en té. I, també pensem que seran una via per reinterpretar l'estratigrafia i h'estructura del Cretaci inferior del pic de Pedraforca.

L'estudi de la part occidental del massIs del Port del Comte ha tingut corn a novetat la descoberta de nous terrenys, amb una disthbució que ens permet entrellucar la seva evolució tectonosedimentària i les relacions que tingué el massIs (fins hes albors de h'Eocè mitjà) amb les Serres marginals del NE de Balaguer per un costat i amb la zona del Pedraforca per un altre.

Creiem també que, el fet d'haver ehegit en fer ha cartografia unes unitats estratigràfiques en hes quahs l'aspecte hitolOgic es important, i d'haver-nos abstingut d'interpretar quan els afloraments queden amagats sota ha coberta en genera! coh•luvial i edàfica, pot contribuir a que aquest document sigui titil no sols als geôhegs sinó alliora ahs geomorfOlegs, edafOlegs, biOlegs, geègrafs; ja que, maigrat el menysteniment que sovint es té de ha geohogia, aquesta és el substrat de tot eh que esdevé en un territori. La interpretació de qualsevol fet biolOgic o huma quedara coixa sense aquest recolzament.

EXPLICACIO ABREUJADA DE LES LAMINES (pie gades a part) PLANOL GEOLOGIC (37)

K - Triàsic superior: margues bigarrades rogenques i guixos de fàcies Keuper; eventualment carnioles i ofites.

Li - Triàsic terminal - Liàsic inferior: margocalcaries dolomItiques, calcàries amb estrubtura laminada, bretxes calcariodolomItiques i calcàries oolItiques; comprèn els estatges Retià-Hettangià i Sinemurià.

L2 - Liàsic mitjà-superior: margocalcàries amb pectInids, calcàries bioclastiques roges, margues gris-blavoses i bancs amb Gryphaea; comprèn els estatges Pliensbaquià, Toarcià i Aalenià inferior.

J - Dogger-Malm: margocalcàries oncoiltiques, dolomies negres, eventualment calcàries; les distincions a, b, c, responen al tipus de materials que aquesta unitat té al sostre.

Cii - Neocomià - Barremià - Aptià: calcàries marines de caire "urgonià", a vegades amb episodis lacunars o lacustres amb carôfits; les distincions n, s, tenen finalitats descriptives.

Ci2 - Aptià: margues, margocalcàries i calcàries argilosos del Bedulià - Gargasia - ?; les distincions n, s, tenen finalitats .descriptives.

Ci3 - Csl - Albià superior - Cenomanià inferior continentals: margues amb hgflits; presència de carôfits.

B - Bauxites: roques compactes, argiloses, de color rogenc amb clapes blanques, plenes de pisôlits ferruginosos; dipbsitades després del Bedulià i abans del Santonià superior.

Csi - Cenomanià superior - Turonià: calcàries amb Praealveolina, calcàries amb Pithonella ("fissurines").

Cs2 - Senonia inferior: calcàries a vegades gresoses, margocalcàries i margues; la presència del Coniacià és dubtosa, només el Santonià està ben caracteritzat.

Cs 1-2 - Lliscament gravitacional de Cretaci superior: paquets d' ordre decamètric a hectomètric de terrenys del Cenomanià superior - Turonià i del Santonià, amb disposició caôtica.

Cs3 - Senonià superior: a, sorres i graves de quars; b, calcàries marines organôgenes i detrItiques, calcàries lacunars; c, calcàries, margues i "gresos d'Areny". En el conjunt hi ha representats els estatges Campanià i Maastrichtià inferior.

Mc - Maastrichtià continental: calcàries lacustres, llims argilosos rojos, gresos calcaris i lhims arenosos rojos.

Mc-Ei-2 - Maastrichtià - Paleocè continentals: margues arenosos i gresos amb lignits, himohites rogenques, calcaries lacustres, llims arenosos i bretxes calcàries rojos.

El - Paleocè basal: calcàries lacustres i palustres cf "calcària de Vallcebre".

Ei-2 - Danomontià - Thanetià: margues, limolites i bancs calcàris, rogencs i ocres, amb Microcodium; calcàries lacustres.

E3 - Ilerdià: a, calcàries amb alveolines; b, episodi fluviomarl amb margues arenoses i gresos vermells 0 grisos.

E3c-4 - Ilerdjà terminal - Cuisià mitjà: calcàries amb miliOlids i calcàries amb alveolines; localment banc calcari amb assumes i nummulits.

E4 - Cuisià mitjà-superior: calcàries amb assumes i nummulits.

E4-5 - Cuisià superior - ? Lutecià inferior: conglomerats i gresos ambnummulits i assumes, margues amb algunes filades primes de calcàries i de gresos.

Ed - ? Cuisià continental: calcàries lacustres amb ostracodes; eventualment carOfits.

Cg 1 - ? Eocè mitjà continental: argues i ilims arenosos ocres amb congiomerats, argues i ilims arenosos rojos, conglomerats bretxoides.

Cg2 - Eocè superior - Oligoce: conglomerats discordants. a, dipositats damunt de la unitat del Port del Comte; b, dipositats damunt de la unitat sud-pirinenca central.

Q - Quaternari: terrenys al•iuviais, coi•iuviais i eluvials més recents.

1, contactes normals o sedimentaris ja siguin concordants o discordants.

2, contactes mecànics, és a dir: falles normals, inverses, en direcció, encavalcaments.

3, eix d'anticlinal. 4, eix de sinclinal. 5, eix d'anticlinal invertit. 6, eix de sinclinal invertit. 7, direcció i cabussament de capes en posició normal. 8, direcció i cabussament de capes invertides.

Topbnims abreviats AI= BA= BE = BO= CA= CB = CD= CF = CG= CM = C0= CP = CS = CT = EA= EC = EE = EP = ER= ES = FC = FE =

AInat Baiinyó Bertró Coil de Boix Coil d'Ares Coiiet del Bas Coil Durau Coil de Fumers Cal Gaitanegra Coli de la Massana Cortassa Coil de Cal Penya Castellàs Els Castellons Els Assents Ei Coil Eis Escots Ei Porteli "Ei Rètoi" L'Estany Font de Codonyes Clot del Ferrer

GA= GE= GU= LB = LC = LI = LL = LM = LS = LT = MA= ML = MU= PA= PC = PE = PM = P0= RC= RG= RM = RN =

Roc de Gailiner La Gespeguera Cap de ia Guardia Les BoIgues Les Casanoves Lligonas Liobera La Masieta La Sala "Les Triiies" de Clarià Cortais de MarctIs Pia de ia Mula Cap de la Mua Serrat del Pla de i'Anca Pelat de Casal Cal Penya Prat Major Sant Ponc Roca dels Collars Roca de Cal Goilet Roca deis Morruts Roca de Narieda

RP = Roca de Peguera SA = Corral del Sastre SE = La Serra SO = Les Sorts SP = Santa Peiaia ST = LaSeneta TA = Tossal de 1'Aliga TB = TossaldeBaiinyó TC = Tossal de Cambrils

TG = TossaldeGaup TO = Torrent de Coil de Boix o del Bas TP = Tossa Pelada TR = Coil de ia Travessa VA = Vail del Liuc o barranc de l'Os o de l'Ossa VL = Vail-lionga VM = La Vail del Mig

Tails seriats i orientats interessant, els quatre primers, i'extrem orientai de la unitat sud-pirinenca central i, la resta, la unitat del Port del Comte. L'eix vertebrador entre uns i altres és la gran faiia en direcció senestre de Coli de Boix (BO) - Coil d'Ares (CA).

SImbois iguals ais dei piànoi geologic amb i'afegito d'aiguns classics signes iitolOgics que permeten patentitzar i'estructura.

Persistència d'un gran domini rural (restes d'un domini senyorial molt més gran) que fins ben entrada la passada centiiria (segle xx) estava en mans dels descendents de la casa ducal de Cardona i Medinaceli ("La Duquessa", segons la veu del poble).

Maigrat la poca abundància dels terrenys conreables la seva fertilitat és elevada. La riquesa en saborosos prats ds, perô, destacable a l'estatge subalpI. La conveniència de l'expressió "zona axial", des d'un punt de vista geologic, ha estat tot sovint questionada per raons paleogeogràfiques i tectOniques (Peybernès, 1976; Souquet et at., 1977; Fontboté, 1991).

D'ara endavant, tinguin-se sempre presents les làmines corresponents a! planol i als tails geolOgics.

En general, els topOnims que no han estat indicats en el nostre plànol sOn trets dei Mapa Comarcal de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. D'ara endavant ja no farem notar més aquest aciariment.

Determinacions especIfiques degudes a Roif Schroeder (Universitat de Frankfurt).

Peybernès (1976, p. 195) diu textualment: "Au-delà du flanc meridional du synclinal d'Orgaiia dont l'axe est occupé par le Crétacé superieur du Santa-Fe, le Jurassique se reploie dans le long anticlinal longitudinal de Montanisell-Boixols dont la voüte est recoupée au Sud de la ville d'Orgafia par le cours du Sègre (au niveau du pont de Figols). Tous les profils relevés sur les flancs de cet anticlinal montrent la constante superposition des calcaires urgo-aptiens supérieurs (U4) sur les dolomies kimméridgiennes. Ainsi est révélée la disparition brutale et spectaculaire du Néocomien, du Barrémien et de l'Aptien inférieur, si puissamment développés (plusieurs milliers de metres) dans la coupe d'Organa, située quelques kilomètres a peine plus au Nord".

Berástegui et at. (1990), acceptant com a bones les datacions de Peybemès (1976) i sense més indagacions, s'afanyen a presentar una cosa imaginaria i perfecta "in terms of sequence stratigraphy" (pp. 254-255, fig. 5) quan defineixen la seva Roca Narieda sequence".

Com ho demostren les nostres investigacions, en el "lower carbonate body" d'aquesta seqUència s'hi troba el Valanginià inferior i el Barremià inferior, el que significa que en aquest cos carbonàtic hi ha una representació de les seves sequències d'Hostal Nou i de Prada i en conseqüència la "Roca Narieda sequence" queda invalidada mentre no hi hagi qui la redefineixi.

(8) (9) (10)

(11)

(12) (13) (14) (15)

(16)

(17) (18) (19) (20)

(21)

EquinoIdeus determinats per Bernard Clavel (Universitat de Lyon).

BraquiOpodes determinats per Sebastià Caizada (Museu GeolOgic del Seminari Conciliar de Barcelona).

Vegi's: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi, publicada a Barcelona vers el 1925; vol. Provincia de Lieyda per CeferI Rocafort, pp. 492-493, Alinyà, on diu: "Si troban també mines de hulla a Perles".

MartIn-Closas (2000, pp. 95-96) considera Atopochara brevicellis Grambast-Fessard, 1980, sinOnim d'A. trivolvis; encara que més endavant (pp. 101-114) no surtA. brevicellis en cap de les sinonImies de les respectives varietats.

AixO ens fa pensar en la indecisió que l'autor té en relaciO a l'espècie creada a Turp. I, plana el dubte també sobre si l'autor ha tingut o no un coneixement directe de l'espècie.

A la bibliografia no surt referenciat el treball on Grambast-Fessard va fer la descripció de la nova espècie.

A la p. 96 quan cita A. brevicellis Grambast-Fessard, 1980 fa constar "lam. 1, fig. 1-11". En realitat només les figs. 7-8-9-10-il d' aquesta làmina son representacions d'A. brevicellis.

Sobre el treball de Feist (1981) —referenciat a la bibliografia— que estudia A. brevicellis del Cenomania de Le Revest-les-Eaux (Var, Franca), MartIn-Ciosas no en diu res.

En el treball d'Ullastre y Masriera (1989) s'hi han de fer les rectificacions seguents: p. 56, l'explicació del nivell 1 de la fig. 3 ha de dir margas 4-5 m; p. 57, on thu "laguno-lacustre" ha de dir lacustre.

Per l'estudi de les prealveolines vegi's: Reichel (1936), Hottinger (1974).

Sobre les Lacazina i altres grans miliOiids vegi's: Hottinger et al. (1989).

Astre (1927) descriu uns Orbitoides procedents de la serra de Turp (recollits a mig cami de Santa Pelaia a Canelles per la Vail del Lluc) sota el nom de Monolepidorbis sanctae-pelagiae, var. densa i var. vacuolaris.

Més tard, Neumann (1972) eis considera sinOnims d'Orbitoides tissoti, var. densa i var. douvillei respectivament. Gorsel (1978, p. 39) estima que M. sanctaepelagiae és un sinOnim d'O. douvillei (Siivestri) (=Linderina ?douvillei Silvestri, 1910).

L'Orbitoides hottingeri de van Hinte (1966), (cf. Monolepidorbis dordoniensis in Hottinger, 1966), que apareix en el Senonià inferior (Santonià), és jutjat per Neumann (1972) com un sinOnim d'O. tissoti var. densa; no obstant aixO, diferents autors (Hottinger y Rosell, 1973; Bilotte et al., 1975; Gorsel, 1978; Caus et al., 1988) continuen citant-lo com una espècie diferent.

L'espècie d'Astre (1927) amb les dues varietats, sOn formes de transició entre l'O. hottingeri amb un dObil recobriment lateral i l'O. tissoti (s.s.), descrit per Schiumberger (1902), amb llotges laterals nombroses.

Caus et al. (1988, p. lii) en dóna una llista d'espècies. Sobre aquest treball hem d' assenyalar que, si be es pot consultar amb profit pel que fa a la fauna de foraminIfers del Cretaci superior, per la resta cal prendre grans precaucions ja que hi ha nombrosos disbarats (vegi's la rectificació d'un dels més grossos in Ullastre y Masriera, 1989).

Gènere i espécie nous descrits per Wannier (1983) que corresponen en part ala denominada informalment raça minor del Siderolites vidali Douvillé, 1910.

Entenem per Senonià superior l'aplec dels estatges Campanià i Maastrichtià marins sense precisar si estan més 0 menys representats o si en manca cap.

Jaciment situat a la cota 1105 al SW d'Alinyà (corresponent al hoc d'Eis Castellons, CT) del full d'Organyà nOm. 253 del "Mapa topográfico nacional de Espafla a escala 1:50.000" publicat el 1934.

Wannier (1983) considera que Praesiderolites dordoniensis és del Campanià superior; aixO no obstant, la taula 5 de "Mesozoic and Cenozoic Sequence Stratigraphy of European Basins" (SEPM Special Publication, n° 60, 1998) consigna ha desaparició d'aquesta espècie en el Maastrichtià inferior (69,89 Ma). La mateixa taula 5 ens diu que Orbitoides tissoti va desaparèixer al començament del Maastrichtià superior (68, 54 Ma).

L'edat de l'Hippurites radiosus ha estat objecte de polèmica des de fa anys. Espècie que marca l'inici del Dordonià de Coquand, ha seguit els avatars d'aquest estatge obsolet (Neumann, 1980; Philip et Bilotte, 1983). Durant anys admesa com a forma maastrichtiana ha estat darrerament situada cap al final del Campanià (72,71 Ma) (taula 5 de "Mesozoic and Cenozoic.....; vegi's nota 20).

(22)

(23) (24)

(25) (26) (27)

(28) (29) (30) (31) (32)

Gorse! (1975, P. 32) dóna un valor de 8,3 a la relació cliàrnetre /gruix dels L. socialis procedents de la "sena dels Homes Morts" al SSW de Salàs de Pallars (p. 25), immediatament per sota dels "gresos d'Areny".

Sirtina orbitoidifonnis Brönnimann et Wirz, 1962 és el genotipus d'un rotàlid amb caràcters orbitoidals que segons Gorsel (1974, p. 335; 1978, p. 93) podria ser considerat corn un ascendent de Clypeorbis.

En fer aquesta anàlisi, i a fi d'orientar el lector, haurIem de citar repetides vegades els treballs on nosaltres hem judicat el "garunlnià" i exposat els coneixements que en tenim. Arnb la intenció d'evitar una carregosa reiteració, donarern aquI, de cop, la referència de tots els nostres treballs en els quals es fonamenta el que direm sobre el Maastrichtià i el Paleocè continentals.

A tat efecte vegi's: Masriera i Ullastre (1981), (1982), (1983), (1988), (1990); Ullastre i Masriera (1983) (1998). Sobre els conglomerats del limit Maastrichtià-Paleocè de Sallent de Coll de Nargó - Canelles - Pedraforca vegi's a més: Ullastre et al. (1987). Sobre les bretxes paleocenes de Fornols (W del CadI) - Montsec vegi's: Ullastre et al. (1990), Ullastre et Masriera (1992).

Per a l'estudi de les alveotines vegi's: Hottinger (1960); Drobne (1977); per a la biozonació, a més, Serra-Kiel et al. (1998).

Espècie descrita per Feist (in Feist et Colombo, 1983) que només es coneixia a la localitat tipus: barranc de la Posa (Isona, Conca de Tremp).

Tenint present que durant l'Eocè inferior el massIs del Port del Comte estava unit encara a les Serres rnarginals del NE de Balaguer (Ullastre i Masriera, 2000), és plausible creure que hi ha una relació causa-efecte entre els fets sedimentaris observats a la part occidental del massIs del Port del Comte (Muntanya d'Alinyà) i la brutal discordança intrailerdiana vista a les Serres marginals a! N d'Os de Balaguer (Ullastre y Masriera, 1999, p. 92, fig. 4).

Sobre el grup d'A. levantina hi ha discrepancies entre Hottinger (1960) i Hottinger (1974). L'any 1960 Hottinger considerava el grup format per 1' espècie A. cremae i la nova espécie A. levantina, admetent l'existència de formes de transició.

Per l'estudi dels nummulits i assilines vegi's Schaub (1981).

En aquestes calcàries, l'any 1977, yam trobar-hi un cranc de l'espècie Harpactoxanthopsis kressenbergensis (Meyer) (segons la determinaciO que va fer Mossèn LluIs Via), que fou ltegat al Museu GeolOgic del Seminari Conciliar de Barcelona, on es conserva catalogat amb el ntirnero 28.330.

Determinacions d'A. Blondeau (Paris) que consten en un treball inèdit de Wilhelm, fet l'any 1976, segons ens ha comunicat el seu professor Rolf Schroeder (Frankfurt).

Sobre el problema que suscita la juxtaposiciO de compartiments o unitats amb Cretaci inferior notable i sense o escàs Cretaci inferior, deixant de banda les teories que propugnen l'existència d'encavalcaments de gran amplitud per explicar aquest fet, cal prendre en consideració un altre fet que no s'ha tingut rnai en cornpte: el de la tectOnica i consegUents erosions antecenornanianes.

En efecte, a les unitats sud-pirinenques hom ha acceptat des de fa anys una certa discordança a escala regional entre els materials del Cretaci inferior i els de la transgressió cenomaniana (Rosell, 1963, 1967, Souquet, 1967; Peybernès, 1976; etc.); no obstant aixO, l'anàlisi cartogràfica del Montsec (Ullastre, 1998a, p. 185, làmines I, Iii Il) ens demostra, a més, que una important tectOnica de fractura (?NE-SW) anterior al Cenomarnà superior posa de sobte en contacte compartiments amb i sense Cretaci inferior.

Si acceptern —com sembla ésser necessari— que les serres d'Aubenç i de Turp son la continuació NE de la unitat del Montsec, estarem davant d'un fet intrigant: a l'extrem més oriental del Montsec, just abans de desaparèixer sota els conglomerats de Corniols i de la conca del Rialb, el Cretaci inferior té una certa entitat, com ho demostren les evidències de superfIcie (Ullastre, 1998a, làmina IV) i el sondeig Comiols 1 (Ullastre y Masriera, 1996, p. 237 i p. 246, fig. 1) que va travessar uns 450 m de Cretaci inferior; en canvi, a 13 km al NNE, el sondeig Isona 1 his (ibid, p.

238 i p. 246, fig. 1) va travessar només uns 80 m de Neocomià, i al SE de la serra d'Aubenç (que apareix a 9 km a l'ENE del songeig Comiols 1) i també a la de Turp la seva absència és absoluta (excepciO feta de l'Albocenomanià continental de Turp). L'existència d'un accident (?NW-SE) antecenomanià sota els conglomerats terciaris discordants de la conca del Rialb sembla ser una explicaciO plausible; i diem antecenomanià perquè a l'E del Montsec és el Cenomanià superiorTuronià el que reposa discordant sobre el Cretaci inferior i és el mateix terreny o l'immediat superior (Santonià) el que es troba discordant darnunt el Jurassic a les serres d'Aubenç-Turp.

t33 ) (34)

(35)

(36)

(37)

El paper que pugui tenir aquesta tectOnica en la desaparició N-S del Cretaci inferior és aixI mateix una questió per pensar-hi.

Un estudi estratigràfic cornparatiu i tectOnic molt detaliat dels dos compartiments adjacents, potser podria aportar alguna hum sobre aquest punt dificuitós.

Les aigUes d'aquestes dues surgències havien estat conduldes fins uns saitants a fi de produir l'energia eièctrica que consumien els pobles de FIgols (Font de Codonyes, FC) i d'Alinyà (L'Aiguaneix) només fa unes decades.

El mot accident l'estem emprant, deliberadament, en el sentit ambigu que en tectOmca li ha estat donat pels francesos: terme que designa tota superfIcie de contacte anormal, és a dir mecànic o tectOnic, corn son les falles verticals o longitudinals, els encavalcaments i aitres contactes mecànics. El prefixe paleo vol significar que, a despit de l'estat en què s'observi actualment, l'anàlisi meticulosa de les relacions entre tectOmca i sedimentació ens han fet deduir que és un accident (de natura imprecisa) que va començar a funcionar en una època geolOgica molt reculada, anterior a la fase orogènica principal.

Tant els paleoaccidents assenyalats a la zona sud-pirinenca en qUestió corn el paleodiapir de Les Avelianes començaren a funcionar, d'acord amb les proves obtingudes i detalladarnent exposades en els nostres treballs, a finals del Maastrichtià, perliongant la seva activitat al Paieocè i l'Eocè inferior. La tectOnica posterior els removiiitzà en bona part, fins arribar a l'estat actual, essent necessari per a jutjar-los i definir-los destriar la part de moviment que correspon a cada època.

La cartografia geolOgica de la vail d'Alinyà i la seva rodalia (uns 130km 2) ha estat realitzada amb cura, sense idees preconcebudes ni escatimar-hi esforços sobre el terreny. S'han utilitzat, corn a fons topogràfic per a treballar al camp, fotografies aèries estereoscOpiques que permeten distingir amb claredat afloraments de roques de tan sols algunes desenes de m 2 de superffcie i seguir els contactes entre unitats estratigràfiques i estructurals amb gran precisiO, ja que a cada moment es veu amb nitidesa el punt exacte que horn trepitja.

No obstant aixO, un cop tret el fons fotogràfic per imperatius editorials, la cartografia resultant, maigrat la seva qualitat, deixa de ser un mapa per esdevenir un esbOs, ja que -faita el relleu que l'esteroscopia ens dóna, i la identificació d'un indret sobre aquest tipus de document esdevé poc fàcil, tot i les referències toponImiques i altimètriques que s'hi hagin inclOs. Per altre costat cal tenir present la gradació d'escales que hi ha (en una fotografia no rectificada) entre els fons de les valls i els cirns de les muntanyes, Ia qual cosa dóna una pianimetria imprecisa amb una escala promig aproximada, especialment en una regió tan accidentada corn és la que ha estat objecte d'estudi.

AixI doncs, la cartografia resultant té un valor essencialment qualitatiu, ja que ha planimetria arriba a tenir diferències més o menys significatives sobre l'escaia de referència, malgrat les rectificacions que bonarnent hem pogut fer.

Tots aquests avantatges i inconvenients eis fern avinents a fi i efecte que el lector, amb la seva benevolència, sigui indulgent davant ha tasca acomphida.

La majoria de les referències toponImiques i la totalitat de les ahtimètriques sOn tretes del mapa comarcal a escala 1:50.000 de i'Institut Cartografic de Catalunya.

Espècies que tenen la localitat tipus dins la regió d'Alinyà: Atopochara brevicellis Grambast-Fessard, 1980. Al NE del Cogullo de Turp.

Albià superior-Cenomanià inferior (Ci3-Cs 1). Vegi's nota (11).

"Monolepidorbis sanctae-pelagiae" Astre, 1927. A l'WSW de l'ermita de Santa Pelaia (SP). Senonià inferior (Cs2). Vegi's nota (15).

Radiolites alsinanus Astre, 1932. Al NE de L'Alzina; en el Tossal de 1'Aliga (TA).

Senonià superior (Cs3b).

Astre, G. 1927. Sur Monolepidorbis Foraminifère voisin des Lindérines et des OrbitoIdes. Bull. Soc. geol. France, 4 sèrie, 27: 387-394, 1 lam.

Astre, G. 1932. Les faunes de Pachyodontes de la province catalane entre Segre et Fraser. Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 64 (1): 31-154, 8 làms.

Berastegui, X., GarcIa-Senz, J.M. and Losantos, M. 1990. Tecto-sedimentary evolution of the Organyà extensional basin (central south Pyrenean unit, Spain) during the Lower Cretaceous. Bull. Soc. géol. France, (8), 6 (2):251-264.

Betzler, Ch. 1989a. The Upper Paleocene to Middle Eocene between the RIo Segre and the RIo Liobregat (Eastern South Pyrenees): Facies, Stratigraphy and Structural Evolution. TUbinger Geowissenschaftliche Arbeiten, A, 2: 1-113; Appendix: 1-21.

Betzler, Ch. 1989b. A carbonate complex in an active foreland basin: the Paleogene of the Sierra de Port del Comte and the Sierra del Cadi (Southern Pyrenees).

Geodinamica Acta, 3: 207-220.

Bilotte, M. 1978. Le Crétacé supérieur des Sierras del CadI, de Port del Comte et de Oden (Troncon catalan - Pyrénées). C. R. Sc. Phys. et Hist. Nat. Genève, 13 (1): 16-22.

Bilotte, M. 1984. Le detroit des Aspres: nouvel élément de la paléogéographie estpyrénéenne a la fin du Crétacé. Strata, 1: 23-3 1 Bilotte, M. 1984-1985. Le Crétacé supérieur des plates-formes est-pyrénéennes.

Strata, (2) 1: 45 pls; (2) 5: 1-438, 121 figs., 53 tbls.

Bilotte, M., Souquet, P. et Wallez-Fondecave, M. J. 1975. Echelles de Foraminifères planctoniques et benthiques dans le Campanien et le Maestrichtien sud-pyrénéens. C. R. Acad. Sc. Paris, série D, 280: 255-258.

Bronnimann, P. and Wirz, A. 1962. New Maastrichtian Rotaliids from Iran and Libya.

Ed. geol. Helv., 55: 5 19-528.

Carez, L. 1881. Étude des terrains crétacés et tertiaires du Nord de l'Espagne. Savy Edit., Paris: 1-327, 72 figs, 2 mapes.

Caus, E. , Rodés, D. y Sole-Sugranes, Ll. 1988. Bioestratigrafia y estructura del Cretácico superior de la Vall d'Alinyà (Pirineo oriental, prov. de Lleida). Acta Geol. Hispànica, 23 (2): 107-118.

Closas-Miralles, J. 1954. Las bauxitas del NE de Espana. C.R. Congr Géol. mt., Alger, 1952, sect. XII, fasc. 12: 199-223.

Combes, P.J. 1969. Recherches sur la genèse des bauxites dans le nord-est de 1'Espagne, le Languedoc et 1'Ariège (France). Mém. C.E.R.G.H., III-IV: 1-375.

Combes, P.J. et Peybernès, B. 1996. Succession des faciès, misc en place des bauxites et structuration des Pyrdnées au Crétacé inférieur. C. R. Acad. Sci. Paris, sdrie II a, 322: 669-676.

Dalloni, M. 1930. Étude géologique des Pyrénées catalanes. J. Carbonel Edit., Alger: 1-373, 65 figs., 12 làms., 1 mapa.

Drobne, K. 1977. Alvéo!ines paléogenes de Ia Slovénie et de l'Istrie. Mém. Suisses Paléont., 99: 1-132.

Durand-Delga, M., Mdon, H., Masriera, A. et Ullastre, J. 1989. Effets d'une phase tectonique compressive, affectant du Miocène supérieur, date palynologiquement, dans la zone de la Pedraforca (Pyrénées catalanes, Espagne). C.R. Acad.

Sci. Paris, série II, 308: 1091-1098.

Fauré, Ph. 1984. Le Lias de la partie centro-orientale des Pyrénées espagnoles (Provinces de Huesca, Lérida et Barcelona). Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 121: 23-37.

Feist, M. 1981. Charophytes du Crétacé moyen et données nouvelles sur 1' evolution des Clavatoracées. Cretaceous Research, 2: 319-330, 4 figs., 1 taula.

Feist, M. et Colombo, F. 1983. La limite Crétacé-Tertiaire dans le nord-est de l'Espagne, du point de vue des Charophytes. Géologie Méditerranéenne, 10 (3-4): 303-326.

Fontboté, J.M. 1991. Reflexions sobre la tectOnica dels Pirineus. Mem. R. Acad.

Cienc. y Art. Barcelona, 3a época, (889), 50 (7): 301-352.

Ganido, A. y RIos, L.M. 1972. SIntesis geolOgica del Secundario y Terciario entre los rios Cinca y Segre, Bol. Geol. y Mi España, 83: 1-47.

Gorse!, J.T. van, 1974. Some complex Upper Cretaceous Rotaliid Foraminifera from the Northern border of the Aquitaine basin (SW France) II. Koninkl. Nederl.

Akademie van Wetenschappen, series B, 77(4): 330-339, 4 làms.

Gorse!, J.T. van, 1975. Evolutionary trends and stratigraphic significance of the Late Cretaceous Helicorbitoides-Lepidorbitoides lineage. Utrecht Micropaleont.

Bull., 12: 1-99.

Gorse!, J.T. van, 1978. Late Cretaceous Orbitoidal Foraminifera, in Foraminifera, vol. 3, Academic Press, New York: 1-120.

Grambast-Fessard, N. 1980. Description de deux espèces nouvelles d'Atopochara Peck (Clavatoraceae, Charophyta). Géobios, 13 (1): 129-135, 3 figs, 1 lam.

Guérin-Desjardins, B. et Latreille, M. 1961. Étude géologique dans les Pyrénées espagnoles entre les rIos Segre et Liobregat (provs. de Lérida et Barcelona). Rev. Inst. Fran cais Pétrole, 16 (9): 922-940. Traducción in Bol. Inst. Geol. y Mm. Espana, 1962, 73: 329-369.

Hinte, J.E. van, 1966. Orbitoides hottingeri n. sp. from Northern Spain. Koninki.

Nederl. Akademie van Wetenschappen, series B, 69 (3): 388-402. 2 làms.

Hottinger, L. 1960. Recherches sur lesAlvéolines du Paléocène et de 1'Eocène. Mém.

Suisses Paléont., 75-76, 18 làms., 1 taula, 117 figs.

Hottinger, L. 1966. Foraminifères rotaliformes et OrbitoIdes du Sénonien inférieur pyrénéen Ed. geol. Helv., 59: 277-301, 6 làms.

Hottinger, L. 1974. Alveolinids, Cretaceous-Tertiary Larger Foraminifera. Esso Production Research-European Laboratoires: 1-84, 24 figs., 106 làms.

Hottinger, L., Drobne, K. and Caus, E. 1989. Late Cretaceous, Larger, Complex Miliolids (Foraminifera) Endemic in the Pyrenean Faunal Province. Facies, 21: 99-134, láms. 2 1-29.

Hottinger, L. y Rosell, J. 1973. El Cretácico superior del Montsec. XIII Coloq.

Europeo Micropaleont., España: 61-73.

MartIn-Closas, C. 2000. Els carOfits del Jurassic i el Cretaci inferior de la Peninsula Ibèrica. Inst. Est. Catalans, Arxius sec. ciènc., 125: 1-304.

Masriera, A. et IJilastre, J. 1981. Contribution des minéraux lourds a la lithostratigraphie du Crétacé terminal des Pyrénées catalanes et quelques consequences paléogéographiques et tectoniques. C.R. Acad. Sci. Paris, série II, 293: 179-182.

Masriera, A. y Ullastre, J. 1982. Hipótesis y problemas acerca del origen de las asociaciones de minerales pesados del Senoniense del Pirineo catalán. Cuad. Geol.

Ibérica, 8: 949-963.

Masriera, A. et Ullastre, J. 1983. Essai de synthèse stratigraphique des couches continentales de la fin du Crétacé des Pyrénées catalanes (NE de l'Espagne).

Geologie Méditerranéenne, 10 (3-4): 283-290.

Masriera, A. y Ullastre, J. 1988. Nuevos datos sobre las capas maestrichtienses con Septorella: su presencia al norte del Montsec (Pirineo catalán). Acta Geol.

Hispànica, 23 (1): 71-77.

Masriera, A. y Ullastre, J. 1990. Yacimientos inéditos de Carófitas que contribuyen a fijar el lImite Cretácico-Terciario en el Pirineo catalán. Rev. Soc. Geol. España, 3 (1-2): 33-41.

Neumann, M. 1972. A propos des OrbitoIdidés du Crétacé supérieur et de leur signification stratigraphique. I - genre Orbitoides d' Orbigny (1847). Rev. de Micropaléont., 14 (4): 197-226.

Neumann, M. 1980. Campanien in Les étages francais et leurs stratotypes. Mémoire duB.R.G.M., 109: 161-170.

Peybernès, B. 1976. Le Jurassique et le Crétacé inférieur des Pyreneesfranco-espagnotes entre la Garonne et la Méditerranée. These Doct. Sci. Nat., Toulouse: 1-459.

Philip, J. et Bilotte, M. 1983. Les Rudistes du Sénonien de la France. Précisions stratigraphiques sur le Dordonien. Geologie Méditerranéenne, 10 (3-4): 183-192.

Reichel, M. 1936. Étude sur les Alvéolines, ler fasc. Mém. Soc. Paléont. Suisse, 57: 1-93, 9 làms, 16 figs.

Rosell, J, 1963. Sobre la existencia de la discordancia precenomaniense en el Prepirineo de la provincia de Lérida. Notas y Corn. Inst. Geol. y Mi España, 72: 71-80.

Rosell, J. 1967. Estudio geológico del sector del Prepirineo comprendido entre los rIos Segre y Noguera Ribagorzana (Provincia de Lérida). Pirineos (1965), 7578: 1-225, 1 mapa.

Roure, F. et Choukroune, P. 1992. Apports des données sismiques Ecors a la géologie pyrénéenne: structure crustale et evolution des Pyrénées in "Proyecto hispanofrances Ecors-Pirineos", Madrid: 63-79.

Schaub, H. 1981. Nummulites et Assilines de la Téthys paléogene. Taxinomie, phylogenèse et biostratigraphie. Mérn Suisses Paléont., 104-105-106: 1-238, 18 taules, 116 figs., 97 làms.

Schiumberger, M. Ch. 1902. Deuxième note sur les Orbitoides. Bull. Soc. géol.

France, 4e série, 2: 255-261, 3 làms.

Schroeder, R. 1973. El corte de Aulet (Prov. de Huesca) evolución de las orbitolinas en el lImite del Cretáceo inferior-superior. XIII Coloq. Europeo Micropaleont., Espafla: 129-137.

Schroeder, R., Clavel, B., Conrad, M.A., Zaninetti, L., Busnardo, R., Charollais, J. & Cherchi, A. 2000. Correlations biostratigraphiques entre la coupe d' Organya (Pyrénées Catalanes, NE de l'Espagne) et le Sud-Est de la France pour l'intervalle Valanginien-Aptien. Treb. Mus. Geol. Barcelona, 9: 5-41.

Séguret, M. 1972. Étude tectonique des nappes et series décollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées. Publ. Ustela. These Doct. Sci., Montpellier, série Géol. struct., 2: 1-162, 12 làms., 3 mapes.

Serra-Kiel, J. Hottinger, L., Caus, E., Drobne, K., Ferrández, C., Jauhri, A.K., Less, G., Paviovec, R., Pignatti, J., Samsó, J.M., Schaub, H., Sirel, E., Strongo, A., Tambareau, Y., Tosquella, J. and Zakrevskaya, E. 1998. Larger foraminiferal biostratigraphy of the Tethyan Paleocene and Eocene. Bull. Soc. géol. France, 169 (2): 281-299.

Solé-Sugrafies, L. 1972. Nota sobre una discordancia en el Eoceno medio del Prepirineo oriental. Acta Geol. Hispánica, 7 (1): 1-6.

Solé-Sugranes, L. y Clavell, E. 1973. Nota sobre la edad y posición tectónica de los conglomerados eocenos de Queralt (Prepirineo oriental, prov. de Barcelona).

Acta Geol. Hispánica, 8 (1): 1-6.

Souquet, P. 1967. Le Crétacé supérieur sud-pyrénéen en Catalogne, Aragón et Navarre. Pubi. Lab. Géol. Un. Toulouse: 1-529, 24 làms., 1 mapa.

Souquet, P., Peybernès, B., Bilotte, M. et Debroas, E.J. 1977. La chamne alpine des Pyrénées. Géol. Alpine, 53: 193-216, 4 làms.

Ullastre, J. 1998a. Boceto para un mapa geológico detallado del frente del Montsec (Pinneo catalano-aragonés, Espafia). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 7: 175-186, 6 làms.

Ullastre, J. 1998b. Replica a la publicación de cierto juicio estratigrafico relacionado con las bauxitas de la sierra de Boada (Alôs de Balaguer, Pirineo leridano).

Geogaceta, 23: 155-156.

Ullastre, J., Durand-Delga, M. y Masriera, A. 1987. Argumentos para establecer la estructura del sector del pico de Pedraforca a partir del análisis comparativo del Cretácico de este macizo con el de la region de Sallent (Pirineo catalán). Bol. Geol. y Mi Espafla, 98 (1): 3-22.

Ullastre, J., Durand-Delga, M. y Masriera, A. 1990. Relaciones tectónicas y sedimentarias entre la serie del CadI y la zona del Pedraforca (Pirineo catalán). Treb.

Mus. Geol. Barcelona, 1: 163-207.

Ullastre, J. et Masriera, A. 1983. Le passage Crétacé-Tertiaire dans les regions sudpyrénéennes de la Catalogne: données nouvelles. Geologie Méditerranéenne, 10 (3-4): 277-28 1.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1989. Discusión de algunas apreciaciones estratigráficas relativas al "Cretácico superior de la Vall d'Alinyà" (Pirineo oriental, Lérida).

Acta Geol. Hispànica, 24 (1): 55-58.

Ullastre, J. et Masriera, A. 1992. L' accident frontal du Montsec (Pyrénées catalanoaragonaises, Espagne): sa signification et ses multiples jeux. C.R. Acad. Sci. Paris, série II, 315: 579-586.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1995. El Mesozoico de Artesa de Segre: precisiones estratigraficas y análisis tectónico-sedimentario del "frente" sudpirenaico entre Artesa y Camarasa (Pirineo catalán, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 4: 18 1-209.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1996. Evolución tectónica de las unidades sudpirenaicas al W y al E de la lInea de accidentes del Segre (Pirineo catalán, Espafla). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 5: 2 13-253.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento estratigrafico del Paleoceno continental del Pirineo catalán (España). Treb. Mus. Geol.

Barcelona, 7: 95-128.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1999. Análisis estratigrafico del Paleogeno del sinclinal de Tragó de Noguera: su importancia en la geologIa regional (Pirineo catalano-aragonés, Espafia). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 85-111.

Ullastre, J. i Masriera, A. 2000. Noves dades sobre les relacions paleogeografiques del massIs del Port del Comte amb les Serres marginals sud-pirinenques (Pirineu català, Espanya). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 9: 155-165.

Wannier, M. 1983. Evolution, biostratigraphie et systematique des Siderolitinae (Foraminifères). Rev. Española Micropaleont., 15 (1): 5-37 Zwart, H.J. 1979. The geology of the central Pyrenees. Leidse geol. Mededelingen, (1): 1-74, 19 làms. amb mapes i talls geolôgics.

50

Joan ULLASTRE i Alicia MASRIERA 2001

ESCALA aproximada horitzontal i vertica(

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10 (2001)