Dossier de premsa Exposició Planeta Vida del Museu Blau

Índex La nova exposició de referència al Museu Blau: «Planeta Vida» ...........................

3

1. L’exposició de referència «Planeta Vida» .............................................................

1.1. Exposició «Planeta Vida» ..........................................................................

1.2. Recorregut de l’exposició ..........................................................................

1.2.1. ‘Biografia de la Terra’ ......................................................................

1.2.2. ‘La Terra Avui’ .................................................................................

1.2.3. Illes de Ciència ...............................................................................

1.2.4. Zones de descans ...........................................................................

4 4 5 6 8 10 10

2. Exposicions temporals ........................................................................................... 11

2.1. Espai Ciència i més ................................................................................... 11

2.2. Sala d’exposicions temporals (en preparació) ............................................ 11 3. El Museu Blau ........................................................................................................

3.1. L’equipament ...........................................................................................

3.2. La balena .................................................................................................

3.3. Mediateca ................................................................................................

3.4. Niu de Ciència ..........................................................................................

12 12 13 13 13

4. L’essència del Museu: les col·leccions ................................................................... 14 5. Història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ....................................... 15 6. Activitats relacionades amb l’exposició «Planeta Vida» ..................................... 16

6.1. Visites guiades dinamitzades ..................................................................... 16

6.2. Niu de Ciència .......................................................................................... 16 7. Les seus del Museu ................................................................................................ 17 8. Informació pràctica ................................................................................................ 18 9. Crèdits ..................................................................................................................... 19 10. Informació per a premsa ..................................................................................... 21

Podeu descarregar les imatges de l’exposició a: http://eicub.net/?grup=2012PVinaug

© Disseny de la portada: Petit Comité

2

La nova exposició de referència al Museu Blau: «Planeta Vida» Un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta La Terra es distingeix clarament dels seus veïns, Venus i Mart, perquè té una atmosfera molt especial –amb un gas abrasador, que és l’oxigen– i produeix llum pròpia a causa dels grans incendis dels boscos i de la lluminositat de les ciutats. Fins a assolir el coneixement actual sobre la història de la Terra i de la vida, moltes hipòtesis han intentat explicar què va succeir en els orígens. Durant molt de temps, els humans vam creure que el nostre planeta era el centre de l’univers. Copèrnic ens va ensenyar que no, que la Terra és un altre planeta de la nostra estrella, el Sol, a partir de la qual es va formar fa uns 4.500 milions d’anys. El Sol, com moltes altres estrelles, té petits cossos no lluminosos que giren al seu voltant: els planetes. El que ocupa la tercera posició a partir del centre del sistema solar és la Terra. Però encara ens quedava la idea que, des del principi, la Terra havia acollit molts animals i plantes diferents, tots ells destinats a servir-nos a nosaltres, els humans, que érem «els reis de la creació». I crèiem que tot això s’havia fet en un temps molt curt, en només sis dies. Darwin ens va ensenyar que no, que la Terra és molt més antiga i que per arribar al present, a les muntanyes, rius i mars que avui coneixem, als animals, plantes i microbis que ens envolten, han hagut de passar molts centenars de milions d’anys, que la pell del nostre planeta ha hagut d’experimentar moltes transformacions, que els éssers vius han sofert molts canvis a través de l’evolució.

Finalment, fins fa poc pensàvem que la Terra era un lloc privilegiat, on la vida era possible per les seves condicions especials, totalment diferents de les dels nostres companys a l’espai, Venus i Mart.

Lovelock ens ha ensenyat que no, que les condicions originals de la Terra eren molt semblants a les de Venus i Mart, i que la presència de vida al nostre planeta n’ha modificat les condicions inicials alhora que les condicions físiques de la Terra –l’atmosfera, el clima, els paisatges– actuaven també sobre els éssers vius. És la teoria Gaia, o ciència de la fisiologia de la Terra. Aleshores, podríem pensar que hem donat un nom equivocat al nostre planeta; no s’hauria de dir «Planeta Terra», ni tan sols «Planeta Aigua». El nom que més li escau és el de «Planeta Vida», atès que la vida és el seu principal tret diferencial. L’evolució no és únicament la «selecció natural dels organismes». Avui dia la veiem com un procés planetari que es produeix per la interacció entre l’ambient i els éssers vius. Les roques, els sòls, els rius, els llacs, els mars, els ambients normals o els extrems –com els salins, els àcids, els del mar i les roques profundes– estan íntimament relacionats amb les miríades d’organismes que els habiten i constitueixen un únic sistema d’evolució gaiana.

Aquest sistema regula el clima i les condicions que mantenen habitable el nostre planeta.

Per explicar aquesta singularitat del planeta, aquesta conjunció de biologia i geologia, i aquesta particularitat evolutiva que ha experimentat la Terra al llarg de la seva història, hem preparat una exposició que és, a la vegada, singular, perquè mostra els coneixements més avançats de la ciència d’una manera clara i entenedora, i explica de forma integrada fenòmens descrits fins ara com a compartiments totalment separats de diferents ciències (geologia, climatologia, zoologia, botànica, microbiologia, ecologia), i particular, perquè ho fa des d’una òptica vital que ens caracteritza: Catalunya i la resta de Països Catalans som terres del Mediterrani i, per tant, hem de dedicar una atenció especial al Mare Nostrum.

Ricard Guerrero Comissari conceptual de «Planeta Vida»

3

1. L’exposició de referència «Planeta Vida» 1.1. Exposició «Planeta Vida» El Museu de Ciències Naturals de Barcelona presenta l’exposició de referència «Planeta Vida» al Museu Blau, un nou equipament cultural destinat a la divulgació de les ciències naturals inaugurat recentment. La mostra proposa un viatge per l’evolució conjunta de la Terra i la vida i fa un retrat de la diversitat de la natura a través de les col·leccions del Museu –un valuós patrimoni de tres milions d’exemplars iniciat al segle XIX– i dels recursos multimèdia més actuals.

«Planeta Vida» interpreta la Terra actual com el resultat de la interacció entre l’ambient químic i físic del planeta i els éssers vius. Els rius, les muntanyes i els oceans estan íntimament relacionats amb els organismes que hi viuen i tots junts formen un ecosistema global que actua regulant les condicions del planeta. Aquesta visió de conjunt de la Terra i la vida, que integra totes les disciplines de les ciències naturals, és l’eix vertebrador d’aquesta mostra que s’estructura en tres àmbits: ‘La Biografia de la Terra’, ‘La Terra Avui’ i ‘Les Illes de Ciència’.

‘La Biografia de la Terra’ narra l’evolució de la vida i el planeta des dels orígens fins als nostres dies.

‘La Terra Avui’ mostra com és el nostre planeta en l’actualitat i què hi podem trobar. Finalment, ‘Les Illes de Ciència’ són espais independents situats al llarg del recorregut que tracten temes concrets de la natura i la seva relació amb els humans. Actualment es poden visitar quatre illes que aborden qüestions com l’evolució, la classificació i nomenclatura dels éssers vius, el comportament animal i la mar Mediterrània, anomenades ‘Evolució’, ‘Classificació i nomenclatura’, ‘Comportament animal’ i ‘Mediterrània’.

El plantejament museogràfic fa compatible la col·lecció d’un Museu amb 134 anys d’història amb les noves tecnologies. L’ambientació fosca destaca la bellesa de les peces, mentre que les explicacions se situen en audiovisuals i interactius que proporcionen eines perquè el visitant pugui triar el grau de profunditat al qual vol arribar en cada tema. L’exposició, però, no és un projecte estàtic atès que alguns dels espais han estat pensats per renovar-se periòdicament i incorporar nous aspectes d’interès.

«Planeta Vida» pretén estimular la curiositat i sorprendre amb una visió de la natura que trenca els esquemes clàssics. Parteix del rigor científic, però deixa clar que les idees científiques van evolucionant al llarg del temps. El seu objectiu és atreure –i ensenyar, entretenir i complaure– tipus de persones molt diversos pel que fa a inquietuds, preparació i edats. És, per tant, una exposició sobre l’evolució conjunta de la vida i de la Terra, que inclou el patrimoni de col·leccions del Museu amb explicacions actualitzades i que ho fa d’una manera atractiva i entenedora, aprofitant els recursos museogràfics del segle XXI.

4

© DISE-VZ

1.2. Recorregut de l’exposició «Planeta Vida» ocupa un espai de 3.000 m2 que s’estructura en tres grans àmbits: ‘La Biografia de la Terra’, ‘La Terra Avui’ i ‘Les Illes de Ciència’. Completen la mostra dues zones de descans, una de visual i una de sonora, que conviden a fer una pausa en el recorregut i gaudir d’imatges i sons de la natura.

Dos audiovisuals introdueixen l’exposició Què sabem de la terra? (5:15”) La curiositat és el motor que ha impel·lit els éssers humans a comprendre els fenòmens del món des dels seus orígens. Científics com Copèrnic, Hutton, Lyell, Darwin, Wegener, Blackett i Lovelock han fet grans contribucions al coneixement de la Terra i de la vida alhora que han generat nous interrogants i noves recerques.

Des del Big Bang fins al futur (6:30’’) Es mostren imatges impactants que recreen l’explosió del Big Bang, la creació de l’Univers i de la Terra i la formació i deriva dels continents fins a l’actualitat. Es completa amb una previsió de l’evolució futura.

5

© DISE-VZ

1.2.1. ‘Biografia de la Terra’ El recorregut segueix una línia cronològica que s’inicia amb l’origen de la Terra i arriba fins avui.

Integra la biologia i la geologia per explicar els grans canvis en la superfície del planeta i els grans salts en l’evolució de la vida. En un ambient fosc, que ens transporta als orígens, es destaquen les fites de la coevolució del planeta i la vida amb peces del Museu i recursos multimèdia que recreen la visió, la llum i els sons de les eres geològiques. Aquest àmbit està dividit en set períodes:

Recursos museogràfics ● 6 grans projeccions on es recrea la vida existent en cada període. ● 25 pantalles interactives amb les principals “notícies” dels canvis geològics i els “invents” principals de la vida. ● Roques i fòssils de la col·lecció del Museu, cadascuna de les quals explica una història dintre de la història de la Terra.

6

Inicis de l’Univers i la Terra 13.800-3.800 milions d’anys Una gran explosió crea l’Univers i es forma el sistema solar. Es formen la Terra i la Lluna i es desenvolupa la primera atmosfera al voltant de la Terra.

Arqueà 3.800-2.500 milions d’anys Formació d’Ur, el primer continent, i aparició de la cèl·lula procariota, la primera forma de vida.

Apareixen els primers éssers vius de la Terra, els bacteris.

Proterozoic 2.500-542 milions d’anys S’originen els continents. Apareix la cèl·lula eucariota, precursora dels éssers pluricel·lulars i la vida es diversifica. Apareixen els primeres fongs, els protists i els avantpassats de les plantes.

Paleozoic inferior 542-359 milions d’anys Es formen les grans serralades i es produeixen importants canvis climàtics. Gran explosió de vida als oceans. Els mol·luscs es tornen més complexos i s’adapten a diferents hàbitats. Apareixen els primers artròpodes i els primers vertebrats aquàtics.

Paleozoic superior 359-251 milions d’anys Unió dels continents per formar el supercontinent Pangea. Augmenten els nivells d’oxigen de l’atmosfera. La vida surt de l’aigua i conquereix el medi terrestre. Apareixen les primeres plantes i els primers vertebrats terrestres.

Mesozoic 251-65 milions d’anys Fragmentació del gran continent Pangea en continents menors. Els invertebrats marins es diversifiquen significativament. Apareixen els dinosaures i les primeres aus. Apareixen les primeres plantes amb flors. Té lloc una gran extinció massiva que significa la desaparició del 75% de les espècies.

Cenozoic 65-0 milions d’anys Els continents es mouen fins a la posició que ocupen actualment. S’inicia l’orogènia alpina i apareixen les grans serralades (l’Himàlaia, l’Atles, el Rif, les Bètiques, els Pirineus, els Apenins, els Alps, els Balcans i els Carpats). També es forma la mar Mediterrània. És un període amb grans oscil·lacions tèrmiques i èpoques de glaciacions. Els mamífers ocupen la majoria d’ambients continentals. Apareixen els primers primats, una línia evolutiva dels quals ha evolucionat cap als humans actuals.

7

© DISE-VZ

1.2.2. ‘La Terra Avui’ ‘La Terra Avui’ és l’ àmbit que ocupa més espai dins l’exposició. Mostra un retrat de la vibrant diversitat de la natura, amb més de 3.500 peces provinents de les col·leccions del Museu, que integra totes les disciplines de les ciències naturals: fòssils, animals, plantes, fongs, algues, microbis, roques i minerals. Els espècimens no s’ordenen de forma sistemàtica sinó que il·lustren diversos conceptes.

Recursos museogràfics ● 23 vitrines exemptes que permeten una visió completa del contingut i 11 taules vitrina, totes especialment dissenyades per a l’exposició. ● 17 taules amb maquetes i pantalles mòbils interactives que ofereixen molts conceptes, explicats amb animacions i il·lustracions. ● 6 mòduls ‘Més a fons’, on un científic parla de la seva recerca i els darrers descobriments relacionats amb un tema determinat.

8

Fòssils Els fòssils són el testimoni, la memòria i l’arxiu de la història de la vida al planeta. La mostra se centra en els valuosos jaciments paleontològics de Catalunya i Barcelona.

Animals Els animals s’agrupen per conceptes com volar, evitar ser menjats o els predadors, entre d’altres. La mostra incideix especialment en les adaptacions que els animals han assolit al llarg de l’evolució per alimentar-se i moure’s.

Fongs Els fongs constitueixen un grup que comparteix característiques amb les plantes i els animals.

El Museu disposa d’una col·lecció de bolets liofilitzats de Catalunya, creada expressament per a l’exposició, que s’ordena segons l’hàbitat que ocupen.

Plantes El paper fonamental de les plantes en l’ecosistema és la captació d’energia mitjançant la fotosíntesi.

L’exposició aborda les estratègies de diversificació d’aquests organismes per adaptar-se a tots els ambients.

Algues Les algues són la baula que uneix el món microbià i el món de les plantes i tenen un paper fonamental en els ecosistemes aquàtics. La mostra incideix en les formes de conservació d’aquests organismes per possibilitar-ne l’estudi.

Microbis Invisibles a ull nu, el Museu ha creat colònies estabilitzades de microbis que els fan visibles i fàcilment distingibles. La mostra se centra en la diversitat d’aquests organismes que són les formes més antigues de vida.

Roques i minerals El planeta i la seva atmosfera sustenten la vida, però moltes de les característiques actuals de l’un i l’altra són conseqüència de la interacció amb la vida. La mostra va del més aparent, que són les roques, fins a l’estructura íntima del planeta.

9

1.2.3. Illes de Ciència Són recintes independents que es troben al llarg del recorregut de l’exposició i expliquen temes específics de la natura i de la seva relació amb els humans. Hi ha nou illes disponibles de les quals ara se’n poden veure quatre: “Evolució”, “Classificació i nomenclatura”, “Comportament animal” i “Mediterrània”. Hi ha altres temes previstos, com l’ecologia, els recursos naturals i els humans, el sexe i la reproducció, genètica i conservació del medi natural.

Recursos museogràfics ● 13 audiovisuals ● Peces de la col·lecció del Museu

Evolució Té com a finalitat divulgar una teoria científica que és l’eix principal de tota la biologia i relaciona els éssers vius des dels seus orígens. Alhora, pretén aclarir confusions que sovint es tenen sobre el concepte d’evolució.

Classificació i nomenclatura Il·lustra sobre la manera de reconèixer els éssers vius, als quals es posa un nom que sigui universal, i de relacionar-los amb la resta d’éssers vius a partir dels seus orígens evolutius.

Comportament animal Els éssers vius no son estàtics. El seu èxit en la carrera de la vida depèn de les estratègies de comportament que utilitzin. Els comportaments que beneficien l’individu són els que passen de pares a fills i evolucionen.

Mediterrània Mostra la diversitat d’aquesta regió geogràfica i endinsa el visitant en els diversos aspectes que la caracteritzen: la conca, el clima, el bioma, la cultura.

1.2.4. Zones de descans L’exposició consta de dues zones de descans. Una de visual, on es pot fruir amb imatges de la natura, especialment del món microscòpic, i una altre de sonora, per escoltar un paisatge sonor del Montseny un dia de primavera.

10

2. Exposicions temporals 2.1. Espa i Ciència i més El Hierro, l’erupció amagada Del 21 de febrer al juny de 2012

Acosta el visitant al món dels volcans a través de l’erupció submarina d’ El Hierro que té lloc des de l’any 2011. La mostra il·lustra sobre com es va predir l’erupció, quines han estat les seves principals característiques i quins efectes ha tingut.

Exposició coproduïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i GEONAT amb l’assessorament del Grup de Vulcanologia de Barcelona-CSIC.

© IGN

2.2. Sala d’exposicions temporals (en preparació) Aliens, la invasió de les espècies exòtiques Del 22 de març al gener de 2013

Aquesta mostra explica què són i com han arribat les espècies invasores, quines conseqüències té la seva presència i com es poden prevenir, detectar i controlar. L’exposició se centra en Catalunya i, molt especialment, en la zona de l’estany de Banyoles.

Exposició produïda pel Museu Darder, el Consorci de l’Estany i l’Ajuntament de Banyoles.

Amb la col·laboració de: Programa LIFE de la Unió Europea-Xarxa Natura 2000, Ajuntament de Porqueres, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Agència Catalana de l’Aigua, Aigües de Banyoles i Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

© AGE/Marevision

11

3. El Museu Blau

© Mariano Herrera

El Museu Blau és un edifici emblemàtic, reflex de la Barcelona del segle XXI, situat al parc del Fòrum. Va ser construït pels arquitectes Herzog & de Meuron l’any 2004.

El Museu Blau, prop del mar i del riu Besòs, ha esdevingut des del març de 2011 un equipament obert i dinàmic, representatiu i útil en el context de la problemàtica mediambiental actual. Amb aquest nou espai, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona disposa de quatre seus situades en tres grans àrees de la ciutat: al parc de Montjuïc, el Jardí Botànic; al parc de la Ciutadella, el Castell dels Tres Dragons i el Museu Martorell; i ara, el nou equipament al parc del Fòrum

3.1. L’equipament Les instal·lacions, àmplies i modernes, han permès innovar el discurs museogràfic i els programes educatius i divulgatius del Museu de Ciències Naturals. Amb un total de 9.000 m2 distribuïts en dues plantes, els serveis i les instal·lacions s’estructuren al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure que és el punt de partida i d’arribada de tots els programes del Museu: l’exposició de referència «Planeta Vida», els espais per a exposicions temporals, la Mediateca, el Niu de Ciència (per a infants de 0 a 6 anys), les aules, la sala d’actes, els tallers, les seus per a associacions naturalistes i la botiga.

12

3.2. La balena Sobre l’escala del vestíbul i penjada del sostre amb 44 cables d’acer trobem l’emblemàtic esquelet d’una balena de l’espècie rorqual comú (Balaenoptera physalus) de 1.000 quilos de pes i gairebé 20 metres de llargada. Enguany se celebra el 150 aniversari d’aquest espècimen que va ser trobat a Llançà a l’estiu de 1862. Les grans dimensions de l’espai i el treball d’un equip multidisciplinari han fet possible un muntatge espectacular que exhibeix el cetaci en posició d’immersió.

3.3. Mediateca És un espai gratuït amb servei de préstec destinat a la divulgació de totes les disciplines de les ciències naturals. Amb aquest equipament el Museu posa a l’abast del públic un extens arxiu digital que inclou documents sonors i audiovisuals, així com llibres relacionats amb la biodiversitat i geodiversitat del planeta. També posa a disposició dels usuaris, per primer cop, una part de l’única base de dades pública de sons d’animals i paisatges sonors que hi ha a Catalunya, la Fonoteca Natura Sonora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

3.4. Niu de Ciència El Museu Blau ha volgut dedicar un espai als infants de 0 a 6 anys, una novetat en l’oferta cultural relacionada amb les ciències naturals. El Niu de Ciència ha estat concebut amb l’objectiu de despertar la curiositat i les ganes de conèixer i descobrir la natura. Amb aquest espai els més petits poden gaudir d’una programació d’activitats basada en el patrimoni del Museu i l’exposició de referència «Planeta Vida».

13

4. L’essència del Museu: les col·leccions Les col·leccions del Museu són les que fan que aquesta institució sigui única i particular. Tot i que es van començar a formar a l’inici de la seva història, ara fa 134 anys, continuen vives i no han deixat d’enriquir-se gràcies a la recerca i a convenis amb institucions que custodien espais naturals, amb el Parc Zoològic de Barcelona, etc. Actualment, el fons patrimonial del Museu suma tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.

Les col·leccions de mineralogia i petrologia inclouen més de 38.000 exemplars. Hi destaca la col·lecció mineralògica de micromuntatges, una referència sistemàtica i geogràfica bàsica.

Les col·leccions de paleontologia inclouen uns 150.000 objectes (vertebrats, invertebrats i paleobotànica). Constitueixen una excel·lent representació de la paleontologia a Catalunya.

Les col·leccions de zoologia consten de més d’1.920.000 unitats de registre (més d’un milió d’espècimens). Hi destaquen, per la rellevància científica que presenten, els exemplars tipus (8.700 entre tipus i paratipus); les col·leccions de coleòpters (la col·lecció de cavernícoles és una de les millors del món); de tenebriònids; de mol·luscs i d’esquelets, entre d’altres, amb representació d’espècies de tot el món.

La col·lecció del Jardí Botànic consta de 1.500 espècies de plantes vives, amb 17.600 individus.

També conté el Banc de llavors amb 2.500 unitats de registre.

La Fonoteca Natura Sonora reuneix 83.000 gravacions de sons de la natura i constitueix una font de consulta tan interessant per als especialistes com per al públic en general.

El Centre de Documentació conté una extensa col·lecció amb 13.100 llibres, 1.660 revistes científiques, 3.300 mapes i imatges i un arxiu històric.

A l’Institut Botànic es custodia un important herbari, amb uns 860.000 plecs, i el Museu Salvador, un gabinet de curiositats i una biblioteca del segle XVII. També disposa d’una biblioteca amb 9.080 llibres, 1.400 revistes, una cartoteca i l’arxiu històric.

14

5. Història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona L’origen dels museus públics d’història natural del país està lligat als dos grans parcs urbans de Barcelona: la Ciutadella i Montjuïc.

El projecte de Fontserè per al parc de la Ciutadella preveia acollir un conjunt d’edificis destinats a serveis culturals, els propis d’una capital moderna. Un dels primers a aixecar-se, entre 1878 i 1882, va ser l’edifici del Museu Martorell (fins ara de Geologia), obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, destinat a acollir el llegat Martorell.

Dins del mateix procés, també es van bastir simultàniament el primer Hivernacle i l’Umbracle, al costat d’altres instal·lacions de curiositat científica distribuïdes pel conjunt del parc. El 1906, l’Ajuntament va crear la Junta Municipal de Ciències Naturals, que regia el Museu Martorell, el Zoològic, el Museu Zootècnic, l’Hivernacle i l’Umbracle i va incorporar la retolació de les plantes del parc.

Josep Maluquer i Nicolau era el secretari general de la Junta de Ciències Naturals i en ben poc temps va transformar l’edifici del restaurant de l’exposició, el Castell dels Tres Dragons, en el Museu de Biologia (que fins ara ha estat el Museu de Zoologia), i va establir els fonaments científics i museològics que van portar a la situació actual.

El 1930, es va construir el Jardí Botànic als Sots de la Foixarda, on disposava d’un espai millor i més adequat que el que tenia fins aleshores. El 1935 va néixer l’Institut Botànic a partir del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals. Va ser un dels primers centres de recerca propis de la nova Generalitat i va fer possible la recuperació del Gabinet d’Història Natural Salvador.

Finalment, amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, l’Ajuntament va decidir ampliar el Jardí Botànic de la Foixarda. El 1989 es va convocar un concurs d’idees que va culminar amb la inauguració del nou Jardí el 1999. El procés va concloure el 2003 amb la inauguració del nou edifici construït pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i seu definitiva de l’Institut Botànic de Barcelona. D’altra banda, el 1998, l’Institut Botànic va passar a ser un centre mixt del CSIC i de l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 2000 els Museus de Zoologia i de Geologia es van unificar sota el nom de Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella. L’any 2008 va continuar el procés de reunificació amb la integració del Jardí Botànic. Es va establir també una relació estable de treball amb l’Institut Botànic, en l’àrea de programes públics i administració.

L’any 2011 s’ha obert la nova seu a la zona del Fòrum: el Museu Blau.

15

6. Activitats relacionades amb l’exposició «Planeta Vida»

© Mariano Herrera

6.1. Visites guiades dinamitzades Activitat familiar i gratuïta Un científic ens descobreix els secrets del Museu Blau i proposa jocs de pistes per a tota la família.

Dissabtes i diumenges, de 12 h a 14 h. (No cal reserva)

6.2. Niu de Ciència Activitat familiar i gratuïta La programació d’activitats d’aquest espai destinat a famílies amb nens i nenes de 0 a 6 anys està basada en el patrimoni del Museu i l’exposició de referència «Planeta Vida».

Cada sessió té una durada de 30 minuts.

Tots els caps de setmana, de 10:30 h a 14 h i de 16 h a 19:30 h. (Reserves presencials, el mateix dia de visita al Museu; no s’admeten reserves telefòniques) 16

7. Les seus del Museu

Accés obert al públic Museu Blau – Parc del Fòrum

Exposició «Planeta Vida» Exposicions temporals Mediateca Niu de Ciència (per a infants de 0 a 6 anys) Aules, sala d’actes, tallers Cafeteria, restaurant Botiga

Jardí Botànic – Montjuïc Exposició de plantes vives Jardí botànic històric Per a públic especialitzat: Banc de llavors

Castell dels Tres Dragons – Parc de la Ciutadella Per a públic especialitzat: Col·leccions Projectes de recerca Centre de documentació i Biblioteca especialitzada Fonoteca Natura Sonora

Institut Botànic – Montjuïc

Centre de recerca mixt CSIC – Ajuntament de Barcelona Exposicions temporals Gabinet Salvador (Gabinet històric de curiositats) Per a públic especialitzat: Biblioteca Projectes de recerca Herbari

Museu Martorell – Parc de la Ciutadella Seu històrica Per a públic especialitzat

17

8. Informació pràctica Horaris Horari d’hivern: d’octubre a maig

de dimarts a divendres, de 10 a 19 h dissabte i diumenges, de 10 a 20 h

Horari d’estiu: de juny a setembre

de dimarts a diumenges, de 10 a 20 h

Darrera admissió: mitja hora abans del tancament del Museu Jornades de portes obertes: primers diumenges de mes i tots els diumenges a partir de les 15 h El Museu està tancat els dilluns no festius i els dies 1 de gener i 25 de desembre El Museu està obert els dilluns festius inclòs el dilluns de pasqua

Preus 6 € entrada Museu Blau 2,70 € entrada reduïda Museu Blau 7 € entrada combinada Museu Blau i Jardí Botànic 5 € entrada combinada reduïda

Entrades reduïdes:

de 16 fins a 29 anys més de 65 anys grups de 10 o més persones

Menors de 16 anys, entrada gratuïta Per a més informació sobre tarifes reduïdes consulteu www.museuciencies.bcn.cat

Museu Blau Museu de Ciències Naturals de Barcelona Plaça Leonardo da Vinci, 4-5 Parc del Fòrum 08019 Barcelona Tel.: 93 256 22 00 E-mail: museuciencies@bcn.cat www.museuciencies.bcn.cat

18

9. Crèdits AJUNTAMENT DE BARCELONA - INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA

Exposició «Planeta Vida» Direcció Anna Omedes Coordinació general i contingut museogràfic Museu de Ciències Naturals de Barcelona Comissari conceptual Ricard Guerrero Assessors científics Lluís Cabrera, Martí Domínguez, Ramon Folch, Josep M. Gili, Ernesto Páramo, Pepe Pardo, Josep Perellò, Josep M. Pons, Jordi Serrallonga, David Serrat i Jorge Wagensberg Coordinació científica Mercè Piqueras Projecte museogràfic Herzog & de Meuron Equip museogràfic local Anglí Folch & Associats Disseny gràfic Pati Núñez Associats i Jordi Sánchez Instal·lació museogràfica FLORIA, GROP Preparació de peces Carles Orta, Enric Ruiz i Geoterna S.L. Conservació i restauració de peces Cristina Coll, Bernat Font, Olga Muñoz, Marta Pérez, Maria Vila i l’Institut Català de Paleontologia Documentació Doc6 Transport i col·locació de les peces Art% Correccions i traduccions Jordi Curell

19

Introducció Guió: Ricard Guerrero i Mercè Piqueras Producció audiovisual: 9Ojos

‘Biografia de la Terra’ Comissaris temàtics: Carles Curto, Yael Díaz, Jaume Gallemí i Julio Gómez Alba Coordinació: Diana Escobar Assessors: Lluís Cabrera i Josep M. Pons Guionistes: Marc Campeny i Pep Aurell Producció audiovisual: Avalon Media Rèpliques: Claus Beyer, C. B. Magneto, Dinokinetics, Paleomundo i Adolfo Cuétara

‘La Terra Avui’ Comissaris temàtics

Roques i minerals: Carles Curto i Yael Díaz El registre fòssil: Jaume Gallemí i Julio Gómez Alba Microbis: Ricard Guerrero i Mercè Piqueras Algues: Maria Antonia Ribera Plantes: Míriam Aixart, David Bertran, Josep M. Montserrat i Samuel Pyke Fongs: Enric Gracia, Josep Girbal i Societat Catalana de Micologia Animals: Eulàlia Garcia, Glòria Masó i Francesc Uribe Producció audiovisual: 9Ojos i Ruben Duro Software de suports interactius: YDreams Natura Sonora: Alexandre Martínez Rèpliques: Ecofauna, Grau-Alcázar i Judith Rabasseda Preparació microbiològica: Jordi Urmeneta Esquemes i dibuixos: Alejandro Kobiakov

Les Illes de Ciència Evolució

Comissari temàtic: Jordi Serrallonga Producció audiovisual: 9Ojos Rèpliques: Bone Clones Producció: RELLUC SL

Classificació i nomenclatura

Comissari temàtic: Francesc Uribe Aplicació base de dades: Geodata Producció audiovisual: 9Ojos Producció: GEG-Toni Grané, Barthes i Blood, sl,

Comportament animal

Comissari temàtic: Joan Carles Senar Producció audiovisual: 9Ojos, Sociedad Española de Etología i Alejandro Kobiakov Producció: RELLUC SL

Mediterrània

Comissari temàtic: Ramon Folch Producció audiovisual: Jandikia Films Producció: GEG-Toni Grané, Barthes i Blood, sl, 20

10. Informació per a premsa Per a qualsevol aclariment poseu-vos en contacte amb el Departament de premsa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Gemma Redolad Telf.: 93 2562205 / 93 2565973 E-mail: comunicaciomcnc@bcn.cat

gredolad@bcn.cat Podeu descarregar les imatges de l’exposició a: http://eicub.net/?grup=2012PVinaug

21