Brolla 23 (2011)

Butlletí informatiu Núm. 23 Setembre 2011 Exemplar gratuït

Per la Mercè, el Jardí acull per primer cop la Nishikiten: X Mostra de Bonsais a Catalunya

EDITORIAL SUMARI JARDÍ BOTÀNIC 3 Flaixos 4 Parlem amb la Glòria Lloreda 6 Els programes públics del Jardí Botànic 7 Plagues i malalties 8 Aprenguem botànica…

10 Digitalització de l’Herbari de l’Institut Botànic ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci

Núm. 23 BROLLA

Direcció: Josep M. Montserrat Coordinació: Carme Solà Consell de redacció: David Bertran, Miriam Aixart, José Manuel Gómez, Ángel Hernansáez Col·laboració: Neus Ibáñez, Glòria Lloreda, Lina Ubero, Jaume Pàmies Disseny gràfic: Ramon Martínez Revisió lingüística: Carme Solà Impremta: Artipapel Paper Cyclus print de 200 g, 100% reciclat Dipòsit legal: B-7696-2003-03-10 1.000 exemplars gratuïts Jardí Botànic de Barcelona / Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) Fax: 93 424 50 53 a/e: jardibotanic@bcn.cat (Jardí) amicsjbb@telefonica.net (Assoc. Amics) Web: www.jardibotanic.bcn.cat

El creixement de les col·leccions requereix una perseverància constant per obtenir les llavors de les plantes que han d’enriquir les col·leccions del Jardí fins a acostar-lo als objectius traçats d’antuvi. Cal recordar que algunes àrees encara no estan completament plantades. Les granes de moltes plantes són difícils d’obtenir i algunes només es poden aconseguir mitjançant programes d’intercanvi o convenis de col·laboració amb centres de conservació dels països on viuen de manera espontània. L’altra possibilitat és anar-les a recollir directament, sempre respectant els convenis internacionals i les normes regionals que protegeixen la flora.

Enguany estem centrant els nostres esforços de recol·lecció directa en dues direccions: per una banda, completar els lots disponibles de llavors de plantes amenaçades i en perill d’extinció a Catalunya, amb el propòsit de realitzar els assajos necessaris per posar-les en cultiu i aprendre a propagar-les per tal d’afrontar amb èxit, en el futur, els possibles programes de reintroducció i reforçament d’algunes poblacions naturals. Per l’altra, millorar la representació de les plantes de la flora mediterrània en cultiu a Barcelona, portant granes de les espècies més representatives o bé d’aquelles que per diversos motius el Jardí necessita.

La recol·lecció directa requereix molta experiència perquè s’han de conèixer prèviament les localitats de les plantes que es busquen i saber-les reconèixer quan, tot sovint, ja no els queden ni fulles ni flors. Des d’aquí volem regraciar l’ajut dels nombrosos botànics catalans que ens han volgut acompanyar per facilitar-nos la localització de les poblacions menys accessibles.

Amb aquests propòsits principals hem visitat des dels Ports de Tortosa al Cap de Creus i des dels voltants de Barcelona fins al Segrià o la Noguera. També hem visitat de nou el Marroc oriental i diversos indrets d’Andalusia oriental. Esperem veure ben aviat algunes d’aquestes plantes florir sota el mateix cel que moltes altres plantes mediterrànies del nostre Jardí Botànic de Barcelona.

FLAIXOS La Nishikiten amplia fronteres! Per la Mercè el Jardí acollirà la

Nishikiten, X Mostra de Bonsai, organitzada conjuntament per l’Associació Art del Bonsai i el Jardí Botànic. La mostra ve acompanyada de diverses activitats, com demostracions de tècniques de modelat, tallers de bonsai per a aficionats i per a infants, tallers de Raku (tècnica japonesa de tractament de ceràmica), mercat de bonsais, i una activitat que té molt èxit entre els aficionats: l’anàlisi de l’exposició a càrrec del mestre japonès Chiharu Imai.

Enllestides les vitrines del Museu Blau. A l’exposició “Planeta Vida” del Museu Blau ja podeu veure acabada la part de botànica. Consta de tres vitrines amb llavors, fruits, fulles i plecs d’herbari, i una taula amb un conjunt de fotografies de flors, organitzades en un mapa de la Terra amb les diferents localitzacions mediterrànies de cadascuna. Cal destacar que és un material generalment poc vist en museus de ciències naturals i que conté exemplars extrets majoritàriament del nostre Jardí.

El Jardí contribueix a l’Estratègia Mundial per a la Conservació d’Espècies Vegetals. Aquesta primavera-estiu el Jardí ha iniciat un

seguit de campanyes de prospecció de plantes amenaçades amb la finalitat d’ajudar a complir els objectius fixats per l’Estratègia Mundial per a la Conservació de les Espècies Vegetals 2011-2020, que forma part del Conveni de Biodiversitat Biològica del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. El treball, que hem dut a terme al llarg de tota la franja costanera catalana, ens ha permès recol·lectar llavors d’una cinquantena d’espècies rares o endèmiques de la flora catalana.

Millores al Jardí Botànic Històric. El Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha instal·lat una font d’aigua potable al Sot de la Masia, prop de l’hort. En endavant, visitants i voluntaris ja podran refrescar-se sense haver d’anar a la plaça del Sot de l’Estany.

Per altra banda, s’ha millorat la senyalització i l’estètica de l’entrada del JBH, en coordinació amb el Departament de Comunicació del Museu de Ciències Naturals: s’ha canviat el cartell d’entrada al Jardí, incorporant-hi el nou logotip, i s’ha folrat de fusta la caseta del servei de vigilància.

Imatge del fons: Delphinium bolosii

Josep M. Montserrat Imatge de la portada: Bougainvillea glabra

Director del Jardí Botànic de Barcelona 3

Parlem amb la Glòria Lloreda Glòria Lloreda, presidenta de l’Associació Art del Bonsai.

Des del 2001 s’encarrega, juntament amb tot l’equip de l’Art del Bonsai, de la mostra de bonsais Nishikiten.

A la pàgina web de l’Associació dieu que heu fet d’aquest art “un vehicle d’expressió creativa”. Ens ho pots explicar una mica?

Molta gent se sorprèn quan manifestem que el bonsai és un art, perquè desconeixen el que significa el bonsai en la seva màxima expressió. El bonsaista, la persona que cuida bonsais, transmet els seus sentiments i la seva creativitat en la forma de cultivar el bonsai. Així, un mateix arbre serà interpretat de tantes maneres diferents com cuidadors tingui. El bonsai és una escultura viva, que està en canvi permanent.

4

Com que és una mostra itinerant volíem un nom que la identifiqués independentment del lloc on es fes. El nostre amic Josep Berch, que malauradament fa un temps que ens va deixar, va proposar el nom de Nishikiten, que entre altres coses significa “els colors de la tardor”, ja que la mostra es fa sempre a la tardor.

Quina filosofia hi ha darrere del bonsai?

Per una banda, i en contra del que molta gent pensa, hi ha un respecte i una estimació molt grans per la natura. Per altra banda, és imprescindible tenir valors artístics, a més d’altres valors com constància, perquè el bonsai no admet descuits ni interrupcions, i paciència, ja que els treballs es realitzen tenint en compte el desenvolupament de l’arbre a anys vista.

Com va sorgir la idea de fer aquesta mostra?

A l’Associació teníem la inquietud de fer una exposició més en la línia del que es feia a altres ciutats d’Europa, seleccionant els arbres i cuidant tots el detalls. N’hem fet una cada any durant 10 anys (entre Granollers, la Garriga i les Franqueses del Vallès) i de mica en mica ens hem anat guanyant la confiança de les persones que tenen les millors col·leccions de l’Estat espanyol. Des de fa dos anys treballem la idea de portar-hi gent i arbres de tot el món, és a dir, de fer-la internacional, com la Sakka Ten (d’Itàlia), la Ginkgo (de Bèlgica), l’enorme Kokufu Ten (del Japó) o, en l’àmbit estatal, la d’Alcobendas. Per això calia també convertir-la en biennal, com la majoria de mostres importants.

Des del 2001 t’encarregues de l’organització de la Nishikiten. Què significa aquesta paraula?

Enguany organitzeu l’exposició amb el Jardí Botànic i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Efectivament. L’oferiment ens va venir de Juanjo Pardo, cuidador dels bonsais del Jardí Botànic i company nostre de l’Associació, i considerem que és una gran oportunitat per millorar la mostra i fer el salt que tant hem somiat perquè esdevingui internacional.

Per acabar, si haguessis de dir en poques paraules d’on prové la fascinació pels bonsais, què diries?

L’encant del bonsai crec que ve de la combinació de l’amor per la natura amb el fet que és un mateix qui l’ajuda i en ressalta la bellesa, fent-la arribar a la seva màxima expressió. El bonsaista és l’escultor d’un ésser viu.

Relació de membres de l’equip: – Selecció dels arbres i muntatge de l’exposició: Xavier Massanet – Mercat: Jeremias Harnan – Pàgina Web: Ana Cacerez – Tallers infantils: Manel Garcia i Javi Garcia – Presentació de l’associació: Sergi Fernandez – Disseny gràfic: Ruben Roig i Dan Roig – Secretaria: Mercè Lazo – Tresoreria: Joaquim Mauri Carme Solà

5

Els programes públics del Jardí Botànic

El Jardí Botànic de Barcelona: un patrimoni estimulant per a un públic motivat Un dels objectius dels programes públics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és difondre el patrimoni que es conserva al Jardí Botànic, i per fer-ho s’organitzen propostes dirigides als diferents públics de què gaudeix el Jardí. La comunitat educativa disposa d’un conjunt d’activitats adaptades a tots els nivells de l’ensenyament, amb més d’onze mil participants el curs 2010-2011. En aquesta línia, les festes de primavera i tardor reuneixen un públic familiar molt nombrós. El públic interessat disposa de cursos i seminaris que aprofundeixen en els temes lligats a la recerca i a l’activitat del Jardí Botànic.

Dins d’aquesta col·lecció de planta viva única a la ciutat que representa el Jardí, enguany el Museu vol donar a conèixer la singular col·lecció de bonsais, que tot i que data del 2002, encara és força desconeguda. Els visitants del Jardí en poden descobrir una part, que s’exposa en un espai especialment condicionat.

A més, el 28 i 29 de maig es va organitzar una mostra de boscos de la col·lecció, amb motiu de l’Any Internacional dels Boscos. La mostra ocupava la sala d’exposicions de l’Institut Botànic, i el públic va poder gaudir de la bellesa i la perfecció dels bonsais seleccionats.

Així mateix, durant les festes de la Mercè el Jardí Botànic, conjuntament amb l’Associació Art del Bonsai, organitzarà la “Nishikiten. X Mostra de Bonsai”, una trobada nacional i internacional que comptarà amb la participació de destacats especialistes.

Aquestes activitats permetran consolidar el Jardí Botànic com a centre de coneixement de l’art del bonsai al mateix temps que s’esperen nous públics interessats en aquesta part del patrimoni del Jardí.

Finalment, cal destacar l’activitat i el suport de l’Associació d’Amics del Jardí, que ajuden de manera incondicional a la difusió del Jardí Botànic de Barcelona.

El Museu treballa per fer del Jardí un servei cultural a l’abast de tothom.

Lina Ubero i Badia. Cap de Programes Públics Museu de Ciències Naturals de Barcelona 6

Plagues i malalties

El psíl·lid escut dels eucaliptus vermells A les col·leccions del gènere Eucalyptus s’observen taquetes blanques a les fulles. Si us hi atanseu i us hi fixeu bé, veureu que es tracta d’uns petits escuts cònics que protegeixen les nimfes d’un psíl·lid.

Homòpter de la família Psyllidae anomenat Glycaspis brimblecombei, es coneix normalment com el psíl·lid escut dels eucaliptus vermells, ja que aquests són molt més susceptibles a la plaga. Originari d’Austràlia, l’insecte xuclador afecta diverses espècies del Jardí Botànic: E. camaldulensis, E. cosmophylla, E. rubida, E. leucoxylon var. rosea, E. megacornuta i E. diversicolor.

El seu cicle es desenvolupa a temperatures que oscil·len entre els 16,5ºC i els 22ºC, i es completa entre els 26 i els 57 dies. Depenent de les condicions climatològiques, les generacions poden solapar-se. Presenta 5 estadis nimfals, els tres primers de color groc i els dos darrers amb tonalitats que varien del groc cap al taronja, amb parts fosques (color cafè) al darrer estadi.

El verd groguenc dels adults en facilita el camuflatge i l’expansió. Disposen els ous en forma de filera o en agrupacions irregulars a les fulles joves i als brots tendres.

1. Fulla d’Eucalyptus camaldulensis plena de conus nimfals en diferents estadis.

Els puntets taronges més petits són postes.

2. Nimfa i escuts blancs compostos de sucres cristal·litzats.

3. Mascle adult. Longitud: 2,5 – 3,1 mm.

Text: José Manuel Gómez Imatges: Ángel Hernansáez (1) (2), José Manuel Gómez (3) 7

Aprenguem botànica…

• Nom científic: Cneorum tricoccon Nom comú: Olivella, olivereta, boixerol, escanyacabres, garrupa, raspall. Olivillo (cast.).

• Etimologia: del grec kneoron, “raspador”, en al·lusió a les seves propietats vesicants i irritants. tri- = tres i kokkon = coc.

• Descripció: L’olivella és un petit arbust perenne, de fulles simples, esparses, enteres, espatulades, sèssils, i amb el limbe coriaci i lluent.

Floreix a final de primavera (maig-juny). Les flors són hermafrodites, actinomorfes i trímeres o tetràmeres. Es disposen en cimes a l’axil·la de les fulles superiors sobre curts peduncles. El fruit és drupaci i normalment està format per 3 cocs lobulats (cadascun dels carpels individualitzats d’un ovari que té els carpels soldats, i que pot contenir una o més granes o llavors). En la maduració primer són verds, després vermells i finalment negres o grocs. És una espècie bastant rústega que pot viure bé en terrenys calcaris i secs, propers al litoral.

Admet la poda i pot retallar-se per formar tanques vegetals. N’hi ha exemplars ben desenvolupats al Jardí Botànic de Barcelona, concretament a la rocalla balear, i alguns altres de plantats més recentment estan situats a la brolla basòfila de la Mediterrània occidental.

Fulles i fruits s’han fet servir localment de purgant i de diürètic, encara que com a purgant l’olivella és molt violenta i, doncs, poc recomanable.

Presenta una curiosa distribució disjunta restringida al Mediterrani occidental i li- Distribució disjunta de C. tricoccon mitada a algunes àrees costaneres de la península Ibèrica, França, nord d’Itàlia i Sardenya, però les poblacions més grans són a les Illes Balears. A Catalunya creix des del Port de la Selva fins a Cadaqués.

8

El grau de dispersió del C. tricoccon és baix i depèn del mutualisme amb un animal que s’alimenti dels seus fruits i en dispersi les llavors. En depèn tant, que una alteració en aquesta relació pot fins i tot dur aquesta planta a l’extinció en una localitat determinada.

Curiosament, a les Illes Balears la introducció de mamífers carnívors (martes i genetes) ha trencat la interacció mutualista planta-sargantana i, com a conseqüència, a Mallorca la planta s’ha estès a altituds més elevades, i ha colonitzat altres hàbitats. A Menorca, en canvi, la pràctica desaparició del rèptil ha reduït dràsticament les poblacions de C. tricoccon fins a gairebé l’extinció.

La família de les rutaceae

• Etimologia: El nom de la família ve de la ruda (Ruta graveolens).

• Caràcters diagnòstics: generalment són arbres i arbustos, i en algun cas herbes, de gran importància econòmica. En molts individus d’aquesta família, quan se’n friccionen les fulles se’n desprèn una olor molt forta, de vegades desagradable, procedent dels olis essencials segregats per unes glàndules que poden observarse en les fulles, a contrallum, com punts transparents.

• Distribució de les rutàcies al món: Nº de gèneres al món: uns 150.

Nº d’espècies: unes 900.

Regions tropicals i temperades.

Usos: fruits cítrics, ornamentals i essències per a perfumeria i medicina.

• Les rutaceae del Jardí Botànic: Austràlia: Philotheca myoporoides, Correa pulchella i Boronia heterophylla.

Sud-àfrica: Zanthoxylum capense, Clausena anisata, Vepris lanceolata, Coleonema pulchellum i C. album.

Mediterrània occidental: Cneorum tricoccon (rocalla balear).

Canàries: Neochamaelea pulverulenta (tabaibal).

9

DIGITALITZACIÓ DE L’HERBARI DE L’INSTITUT BOTÀNIC (BC) L’Institut Botànic de Barcelona, centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona, conserva el segon herbari més important de la Península.

Aplega uns 800.000 exemplars entre herbaris històrics, herbari general i col· leccions complementàries (fig. 1).

Els herbaris històrics, conservats de manera segregada a l’herbari general pel seu valor històric, contenen exemplars recol·lectats des del segle XVI fins al XIX i encara ara són útils per a la recerca científica.

A l’herbari general es conserven materials recol· lectats per la majoria dels botànics que s’han interessat per la flora del nord-est peninsular. Un volum important va ser aplegat pel mateix Font i Quer i els seus col·laboradors al llarg de les campanyes desenvolupades a la península Ibèrica i al Marroc. Es conserven també plantes de J.M.C. Arvet-Touvet, M. Bernades, A. de Bolòs, O. de Bolòs, R. Bolòs, C. Pau, R. Maire, E. Jahandiez, R. Margalef, R. Masferrer, P. Fig. 1. Vista general de l’Herbari BC Montserrat, F. Masclans, E. Batalla i J. Vigo, entre molts d’altres.

Es tracta d’una col·lecció en creixement continu gràcies sobretot a les recol·leccions portades a terme pel personal investigador de l’Institut, però també per l’activitat d’intercanvi i donacions que es manté amb altres herbaris d’arreu del món.

Des del 2006 s’està duent a terme un projecte de digitalització de la col·lecció.

La idea és fer accessibles a la comunitat científica les col·leccions conservades, mitjançant la publicació per Internet de les dades dels plecs. Cal donar a conèixer tota la informació continguda en els herbaris per poder fer un catàleg el més complet possible de la biodiversitat al nostre país i poder així constatar la diversitat d’una mateixa espècie en diferents ecologies, localitats, alçades...

Ja s’han informatitzant les dades dels plecs amb el programa “Herbar”, un programa emprat per la majoria d’herbaris de la península Ibèrica i que està recolzat pel node GBIF (Global Biodiversity Information Facility) a Espanya.

A l’actualitat ja s’han informatitzat 48.500 plecs, les dades dels quals s’exporten periòdicament al GBIF (http://www.gbif.es/) perquè puguin ser consultables per la comunitat científica.

10

També es col·labora amb el projecte ORCA (Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans, http://biodiver.bio.ub.es/orca/), obra en la qual s’han recollit fins a l’actualitat 541 cites de plecs de l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona.

Des del 2007 s’està col·laborant en un altre projecte per digitalitzar els plecs tipus dels herbaris d’arreu del món. Un plec tipus és aquell en el qual l’autor s’ha basat per a la descripció d’un tàxon per primer cop. És el testimoni últim de referència per a l’aplicació correcta dels noms de les plantes. Segons el Codi de Nomenclatura de Viena, a partir de l’any 1953 la descripció de nous tipus s’ha de publicar vàlidament en revistes científiques, cosa que obliga els investigadors a donar referències de l’exemplar en el qual s’han basat per a la seva descripció i a citar el plec d’herbari referit i on està guardat.

A l’herbari BC s’ha calculat que se n’hi conserven uns 10.000.

Aquest projecte de digitalització de plecs tipus és fruit d’un conveni entre l’Institut Botànic i la Fundació Andrew W. Mellon (http://www.mellon.org/), una institució americana sense ànim de lucre que dóna diners i dota els centres d’ordinadors i d’escàners adequats per escanejar els plecs.

Les imatges, de molt alta qualitat, de 200 MB aproximadament, i de 6.000 dpi, es publiquen a la seva pàgina web (http://plants.jstor.org/).

Mitjançant aquestes imatges, que permeten observar la majoria de les característiques de l’exemplar, els científics poden consultar els plecs tipus per Internet sense haver de visitar els diferents herbaris. També es digitalitza la informació de les etiquetes mitjançant l’Herbar i es bolquen les dades a la mateixa pàgina web.

L’escàner usat està especialment dissenyat perquè no calgui girar els plecs i evitar així el risc de perdre part del material (fig. 2).

Es tracta d’un escàner convencional però que s’ha muntat de forma invertida, de manera que només cal pujar el plec cap amunt amb una maneta perquè toqui la superfície de l’escàner i escanejar.

11

Fig. 2. Unitat d’escaneig de l’Herbari BC

BREUS DE L’ASSOCIACIÓ...

El 2007 es van obtenir 1.107 imatges d’alta resolució de plecs africans (projecte API) (fig. 3). Actualment a la pàgina web de la Fundació hi ha penjats 363.850 plecs africans d’herbaris de tot el món, de manera que aquesta institució ha aconseguit que el continent amb menys recursos per digitalitzar els seus exemplars (la majoria conservats en herbaris europeus) tingui el volum més important d’imatges accessibles per Internet.

El 2010, l’Institut Botànic va continuar col·laborant amb el projecte LAPI, en què es van digitalitzar 722 imatges de plecs llatinoamericans (fig. 4).

Pròximament es vol participar en el projecte GPI (Global Plants Initiative), promogut per la mateixa entitat per digitalitzar tots els plecs tipus de l’herbari independentment del seu origen geogràfic, de manera que es puguin consultar sense necessitat de prestar-los, cosa que contribuirà a la seva millor conservació. Tot i que per aconseguir aquest objectiu encara queda molta feina per fer.

Nous estatuts per a l’associació

desherbatge, poda, retallada de tanques vegetals, rec, etc.

A més, sembren llavors de plantes anuals, incloent varietats autòctones i plantació de bulbs segons les estacions de l’any.

El dimecres 29 de juny es va celebrar una assemblea general extraordinària amb la finalitat d’acceptar la proposta de nous estatuts, adaptats a la Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

L’advocat Raimon Bergós, com ja va fer el 1993, ha desenvolupat la proposta de canvis, i va assistir a l’assemblea per poder explicar-la.

La proposta es va aprovar per unanimitat, amb la qual cosa els estatuts vigents per a l’Associació són els acceptats el 29 de juny del 2011.

John Robb

GRUP DE FOTOGRAFIA Guia portàtil multimèdia al JBB El Jardí Botànic de Barcelona ha volgut aplicar els recursos tecnològics de geoposicionament i navegació per resoldre d’una manera innovadora i eficient les exigències de gestió, documentació i divulgació que comporta la col·lecció de planta viva.

Què fan els voluntaris?

El Jardí Botànic de Barcelona compta amb un Pla de Voluntariat que col· labora en diverses tasques de manteniment, conservació i divulgació del Jardí. En aquesta secció volem donar a conèixer quines són aquestes tasques, explicades pels mateixos voluntaris.

Fig. 3. Plec tipus africà, BC-98241, Perralderia paui Font Quer

Fig. 4. Plec tipus americà, BC-624109, Ilex yurumanguinis Cuatrec.

Per això s’ha impulsat un projecte conjunt entre la Universitat de Barcelona i el Jardí Botànic: una guia portàtil multimèdia, que es podrà demanar en préstec a les taquilles. L’aplicació informàtica de la guia també es podrà descarregar al mòbil. El visitant apareix ubicat en el mapa del Jardí, i en desplaçar-se per l’espai físic va

Grup del viver Una de les principals activitats que realitzen els voluntaris consisteix en la plantació de noves plantes que s’han cultivat al viver o que han estat adquirides de fonts externes. També ajuden en el manteniment de les diferents àrees plantades realitzant 13

RACÓ DEL SOCI visualitzant sobre el mapa totes les plantes del Jardí, de manera que pot accedir a la informació de cada una: descripció, floració, imatges, etc.

Un grup de voluntaris de l’Associació, apassionats per la fotografia i la natura, col·laboren en aquesta tasca fotografiant les espècies del Jardí que passaran a formar part d’aquesta guia.

– Manteniment de les parcel·les dedicades a plantes aromàtiques, culinàries i medicinals.

– Creació de nous parterres en la zona de l’hort.

– Diferents podes d’aclarida.

– Voltejat, garbellada i obtenció de compost vegetal.

Tot i que algunes activitats han estat bastant dures, ateses les condicions climatològiques, cal destacar la constància i passió dels voluntaris. La major satisfacció que ens ha quedat són aquests instants de pau, d’alegria i, també, de màxim esforç, sempre recompensat pel resultat obtingut.

Volem agrair la col·laboració i l’entusiasme, i convidem a tothom qui ho desitgi a participar en properes activitats.

Eva Ollé, Col·leccions, JBB

Així, doncs, si us agrada la fotografia i la natura us convidem a participar en aquest projecte de documentació fotogràfica del Jardí.

Envieu un correu a: info@amicsjbb.org

Camp de treball del voluntariat

Pere Casbas

Les tasques que s’han dut a terme durant el camp de treball de juliol d’enguany han estat les següents:

ACTIVITATS

AGENDA

Viatge a la Selva d’Irati. Del 25 al 29 de juliol del 2011 s’ha dut a terme l’estada a la Selva d’Irati (Navarra), on hem pogut gaudir d’un entorn magnífic i d’un ambient de companyonia exquisit.

Les fagedes immenses, juntament amb alguna avetosa espectacular, alternen amb la flora dels prats de muntanya, que hem pogut estudiar detalladament.

Però no només això: hem vist també la fauna de la Foz de Lumbier, monuments megalítics com el Crom-

• Dimecres 21/9 i dissabte 1/10: trobada de voluntaris.

• Dissabte 15/10: passejada matinal per la Ciutadella.

• Dissabte 5/11: xerrada-passeig al Jardí: l’alzina.

• Dissabte 12/11: taller sobre plantes medicinals.

• Dissabte 19/11: taller pràctic sobre el saüc.

• Diumenge 20/11: sortida boletaire.

• Dissabte 17/12: Festa de Nadal 2012: Celebrem 10 anys de viatges per conèixer jardins. Preparem la visita al Kews Garden, a Anglaterra.

Inscripcions abans de final d’any.

lech d’Organbide, o fenòmens geològics interessants com la cova d’Arpea, sense oblidar visites turístiques més convencionals com les de Roncesvalles o St.Jean a Pied de Port, i pujades a cims com l’Urkulu.

En resum, una experiència inoblidable que recomanaríem a qualsevol persona i que seria bo que fos l’inici d’altres sortides futures.

Emili Giménez

Loteria de Nadal: el número és el 59301.

Ja en podeu fer la vostra comanda a info@amicsjbb.org i al 616134533.

✁

Més informació a l’Agenda d’Activitats i a la web www.amicsjbb.org

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/sòcia: Individual: 20 €

Estudiant: 14 €

Jubilat: 14 €

Protector: 300 €

...........................

Nom i cognoms.................................................................................................. Data de naixement......................................

DNI................................................. Població............................................................................C.P......................................

Adreça.................................................................................................................Telèfon....................................................

Forma de pagament Ingrés en compte (s’adjunta justificant): “la Caixa”, oficina 1152, núm. compte: 0200048724 Xec nominatiu En efectiu Entitat bancària (recomanat) Data............................ Signatura

14

Autoritzo el banc/caixa..............................................................................

Adreça agència.........................................................................................

Població.................................................................... C.P..........................

ENTITAT

OFICINA

DÍGIT CONTROL

NÚMERO DE COMPTE perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Coedita:

Amb la col·laboració de:

La nostra llavor fa créixer el Jardí

Euphorbia, il·lustració de Josep Sabanès, voluntari de l’Associació d’Amics.

Estació meteorològica del Jardí Botànic. Període: 11/04/2011 a 21/08/2011 per José Manuel Gómez

69%

dels dies sense pluja

www.museuciencies.bcn.cat www.agenda.museuciencies.cat www.blogmuseuciencies.org www.facebook.com/museuciencies museuciencies@bcn.cat jardibotanic@bcn.cat

31% dels dies amb pluja

Dies analitzats: 133 Dies amb pluja: 41 Precipitació acumulada: 359,8 l/m2 Temperatura mínima: 10,2º C (16/04/2011) Temperatura màxima: 31,9º C (21/08/2011) Cop de vent més fort: 50,8 km/h (19/07/2011) Total dies òptims de visita: 84 dies (63%)

Museu Blau Parc del Fòrum

Institut Botànic de Barcelona Centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona

Jardí Botànic Jardí Botànic Històric Parc de Montjuïc

Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Museu Martorell Laboratori de Natura Parc de la Ciutadella

www.museuciencies.bcn.cat