Brolla 11 (2006)

Nº 11 SETEMBRE 2006 Exemplar gratuït

BUTLLETÍ DEL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA

Ricinus communis Fotografia: David Bertran

Els secrets del compostatge El Servei d’Activitats Educatives

SUMARI

EDITORIAL

JARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos 4 www.jardibotanic.bcn.cat 5 Nova senyalització del Jardí Botànic 6 Aprenem botànica…

8 El compostatge al Jardí 10 Mònica Viladesau, educadora ambiental del Jardí 12 Itinerari de tardor ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC

13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci

Cada dia que passa ens adonem que estem abusant de la natura. Estem fent malbé els recursos que durant molts milions d’anys han estat formant-se, tot per guanyar en qualitat de vida. El que se’ns planteja és, si aquesta qualitat de vida podrà mantenir-se durant molt de temps. La resposta tots la sabem i és que no.

Però hi podem fer petites aportacions que ajudin a fer una mica més sostenible tota aquesta realitat social. El món de l’horticultura està fent avenços importants per sensibilitzar els usuaris perquè practiquin una jardineria de baix manteniment. En aquest sentit, el Jardí Botànic de Barcelona és un model en el qual, cal fixar-s’hi.

Nº 11 BROLLA Direcció

Núria Membrives Coordinació

Amadeu Camps Consell de Redacció

Anna M. Llor i Carlos Azofra Disseny gràfic

Ramon Martínez Impremta

Imatge i Producció Editorial de l’Ajuntament de Barcelona Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-10 1.000 exemplars gratuïts Amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.

Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts.

Jardí Botànic de Barcelona Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona C/ Dr. Font i Quer, 2 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel. 93 426 49 35 Fax 93 424 50 53 A/e: jardibotanic@bcn.cat (JARDÍ) amicsjbb@telefonica.net (ASSOC. AMICS) Web: www.jardibotanic.bcn.cat

Entre d’altres accions, el Jardí exposa plantes de tot el món adaptades al nostre clima mediterrani, i per tant, plantes que, a priori, no requereixen un manteniment insostenible. Moltes d’aquestes plantes resulten molt exòtiques perquè no són conegudes, però a la vegada viuen còmodament en les condicions que ofereix el clima a Barcelona. La presentació d’algunes de les espècies que han tingut un desenvolupament positiu en els darrers anys al Jardí, serà el principal objectiu d’una jornada tècnica adreçada a especialistes en jardineria i en vivers que es farà a l’Institut Botànic, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb el Jardí Botànic de Barcelona el mes de novembre.

Aquestes petites aportacions són petits passos per millorar la convivència al món.

Núria Membrives

Flaixos En resposta a una demanda del públic visitant, l’any passat es van instal·lar al Jardí dues fonts. Ara n’hi hem d’afegir dues més. Actualment, en tenim sis. Les dues últimes s’han instal·lat, una a la zona del nord d’Àfrica i, l’altra, a mig camí entre la plaça dels Voluntaris i la plaça de les oliveres bessones.

rígens van descobrir la manera de poder-lo cuinar per menjar-se’l. La planta triga molts anys a produir les flors i és per això que val la pena destacar-ho.

Els voluntaris de camp dels dimecres van segar el blat la setmana de Sant Joan.

Per aquest motiu fins al proper any, a la plaça de les oliveres bessones, només es podrà gaudir de les vistes en companyia de la vinya i de les oliveres.

A partir de l’1 de juliol l’empresa encarregada del manteniment integral de la jardineria del Jardí, mitjançant un contracte amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és Stachys-Activa, guanyadora del concurs públic per gestionar els parcs metropolitans singulars.

Els jardiners continuen essent els mateixos i els tècnics de l’AMB responsables del seguiment del servei de manteniment, també.

A partir del mes de juny l’autobús Parc de Montjuïc (PM) també ofereix el seu servei els dies laborables.

Aquest autobús té parada al passeig Olímpic, just davant del Jardí.

A la zona d’Austràlia del JBB tenim dos exemplars de Macrozamia moorei que han florit. Les flors tenen forma de conus i creixen a la part final de l’estípit, tot envoltant l’ull d’aquesta cícada. El fruit és extremadament tòxic, i només els abo-

Dades climàtiques bàsiques de la primavera 2006 al Jardí Botànic, per Josep M. Gómez

3

Mitjana temperatures màximes

25,7 º C

Mitjana temperatures mínimes

15,6 º C

Màxima absoluta (8-5-2006)

37,1 º C

Mínima absoluta (23-3-2006)

9,9 º C

Precipitació acumulada a tota l’estació

9,1 l/m2

www.jardibotanic.bcn.cat A la “Planta del mes”, un tècnic ens proposa una planta que llueix o destaca prou per deixar-se veure al Jardí durant el mes concret.

Just quan es publica aquest número de la BROLLA, el nou espai web del Jardí és a punt de complir un any. Va començar a ser navegable cap a final de setembre de 2005. Però de fet, el Jardí ja tenia el seu portal virtual des de l’octubre de 2001, dissenyat pel grup Òliba de la Universitat Oberta de Catalunya.

Si us agraden les imatges naturalistes, feu un clic a la “Fotogaleria”. Us ajudarà, als que no heu estat al Jardí a fer-vos una idea aproximada de què hi podeu trobar.

El nou lloc web del Jardí pretén fer accessible i dinàmica la informació i l’oferta del Jardí a tots els navegants.

A la pàgina d’inici (www.jardibotanic.bcn.cat) podeu triar l’idioma (català, castellà o anglès) i aquí us proposem uns quants enllaços directes.

Si pitgeu dins del requadre de “Novetats” podreu estar al dia d’allò que passa al Jardí o que hi té relació. Aquí us recordem, per exemple, que ara també els dies laborables podeu arribar fins a la mateixa porta del Jardí amb l’autobús “parc de Montjuïc” (PM).

I a la plana d’inici de la pàgina web, i especialment adreçat a les escoles, es poden repassar les activitats que ofereix el Servei d’Activitats Educatives de l’Associació d’Amics, als alumnes d’infantil, primària i secundària.

Com podeu veure, doncs, els dies de pluja, si teniu recança del Jardí sempre us quedarà l’opció de fer anar el ratolí.

Amadeu Camps

4

Nova senyalització del Jardí Botànic no podem parlar de comunitats, sinó que fem servir el terme fitoepisodi, que fa referència a una composició d’espècies d’un paisatge en un moment donat. La idea és que aquestes composicions de plantes s’autoequilibrin i arribi el moment que aquestes col·leccions es mantinguin amb els mínims recursos.

L’original disseny del Jardí Botànic de Barcelona fa que sigui impossible seguir un itinerari únic per visitar les col·leccions. Tothom que hagi passejat pel Jardí, coneix aquesta xarxa de camins que s’adapta al relleu de la muntanya. La diversitat d’espècies s’ordenen d’una manera original i innovadora dins la cultura dels jardins botànics.

I finalment, els fitoepisodis arboris s’han projectat a les parts altes del Jardí, mentre que les representacions arbustives corresponen a les parts central i baixa. La idea és que, des de l’entrada, no es perdi mai una visió àmplia i oberta de tot el Jardí.

En primer lloc, les col·leccions d’espècies que hi ha representades mostren la diversa flora mediterrània de tot el món. Així, el Jardí es divideix en vuit regions que representen la vegetació de clima mediterrani d’Austràlia, Califòrnia, la Conca Mediterrània (on es mostren per separat la vegetació del Mediterrani occidental, l’oriental i nord d’Àfrica), Sud-àfrica i Xile.

Per entendre el projecte, s’està fent una forta inversió en senyalització.

D’una banda, s’hi han inclòs set elements de senyalització direccional que informen on són les principals zones i els serveis del Jardí. D’aquesta manera, estarà indicat, per exemple, el camí dels itineraris, el curt i el llarg, les diferents regions mediterrànies, les fonts, els lavabos i la sala d’exposicions. I, de l’altra, es posaran cinquanta nous cartells que inclouran la regió mediterrània a la qual pertany, un mapa que assenyalarà aquesta regió i el nom del fitoepisodi en tres llengües (català, castellà i anglès).

En segon lloc, dins de cada una de les regions, les espècies s’ordenen ecològicament. Per tant, tractem d’imitar la natura i representar aquelles composicions i paisatges que observem d’una manera natural. Com que la representació es fa artificialment,

Núria Membrives

5

Aprenem botànica…

EL RICÍ Nom científic: Ricinus communis L. Etimologia: El gènere Ricinus pro-

vé del llatí que vol dir paparra, i vol fer referència a l’aparença de les llavors. L’epítet communis prové del llatí i fa referència al fet que és una espècie molt corrent.

Família: Euforbiàcies.

Descripció: Arbust de fins a 5 m,

monoic. Fulles alternes de 10 a 60 cm de diàmetre, amb forma de palma. Les flors són unisexuals. Les masculines verdogroguenques de fins a 3 cm. Les femenines vermelloses. Fruit dividit en tres lòbuls, vermellós. Cada fruit conté tres llavors el·lipsoides de fins a 1,5 cm.

Característiques de les flors:

Característiques del fruit:

Flors femenines

El fruit és una càpsula espinosa de 2 cm

Flors masculines

I·lustracions : Jaume Morera

6

LA FAMÍLIA DE LES EUFORBIÀCIES

Etimologia: Segons Plini, el nom euforbiàcies ret homenatge al metge del rei Juba II (any 30 a.C.), anomenat Euphorbus, el qual va descobrir les propietats medicinals de l’Euphorbia resinifera.

Trets diagnòstics de la família de

les euforbiàcies: - Fulles simples, ocasionalment en forma de palma.

- Flors unisexuales, en un mateix peu (monoiques) o en diferents peus (dioiques).

- Flors amb cinc peces florals. D’un a nombrosos estams. Pistil amb tres carpels fusionats.

- El fruit pot ser un esquizocarp o una drupa.

Distribució de les euforbiàcies al món: - Nre. de gèneres al món: aprox. 200 - Nre. d’espècies: aprox. 3.000 - Usos econòmics: ornamentals, culinàries i remeires.

Les euforbiàcies del Jardí Botànic:

- Sud-àfrica: Croton gratissimus, Euphorbia ingens, Spirostachys africana.

- Xile: Colliguaja odorifera, Adenopeltis serrata.

- Mediterrani oriental: Euphorbia hierosolymitana.

- Mediterrani occidental: Euphorbia characias, E. cyparissias, E. dendroides, E. pithyusa, E. squamigera.

- Nord d’Àfrica: Euphorbia balsamifera, E. canariensis, E. clementei, E. echinus, E. resinifera, Ricinus communis.

- Illes Canàries: Euphorbia anachoreta, E. aphylla, E. balsamifera, E. handiensis, E. lambii, E. mellifera, E. piscatoria, E. obtusifolia, E. regis-jubae.

Text: Núria Membrives

Exemple de flor femenina

7

El compostatge al Jardí Les tasques de manteniment del Jardí generen residus vegetals i d’altres tipus. La gestió correcta d’aquests residus és fonamental per mantenir un equilibri ecològic en el nostre entorn.

Amb els residus vegetals, en podem fer moltes coses, des de llençar-los en un abocador fins a processar-los en benefici del mateix Jardí.

Hi ha diverses maneres de processar i aprofitar aquests materials: - Escampar-los per la superfície, després d’haver-los trinxat, per protegir el sòl.

- Compostar-los per emprar-los com a tractament o adob.

Podem fer compost de moltes maneres: - Compost en superfície. És el procés que es produeix a la natura, per exemple, en un bosc. Els materials, les fulles, els branquillons, els fruits cauen i amb el temps es transformen per efecte de la humitat i les variacions de temperatura. Aquest és un procés aeròbic i llarg. Al Jardí es traduiria en l’aplicació al sòl d’una manera superficial dels materials generats per podes, segues, restes florals, fulles, prèviament trinxats, que, per efecte dels regs, de les pluges i dels canvis de temperatura es transformen i s’incorporen al sòl.

- Compostatge en pila. Consisteix a amuntegar les restes orgàniques més o menys fines i mullar-les.

La pila es pot muntar de maneres diferents: - Per incorporació continuada de materials diversos. A mesura que es generen, per exemple, retalls de gespa, restes de verdures i fruites, fulles...

S’haurà de tenir en compte la densitat dels materials que s’hi van incorporant per evitar-ne la compactació, la manca d’aire i la putrefacció (procés anaeròbic).

- Per confecció de la pila definitiva d’un sol cop, mitjançant el trinxat si escau, i la mullada... Es poden compostar restes homogènies o barreges de diverses restes, per exemple, herba tendra, fulles, restes de poda trinxades…

Detall de barreges de diverses restes

En el procés de transformació cal tenir en compte la temperatura que s’assolirà dins de la pila (òptima 60º-70ºC). Si és excessivament alta s’hi produirà una acceleració difícil de controlar que pot causar podriment. El producte, en aquest cas, no serviria per millorar el Jardí.

8

feccionat amb herba tendra cal col·locar-hi un drenatge al mig de la base per poder controlar la temperatura. La mida que ha de tenir (ample i alt) és de 50x30 cm.

La temperatura que s’assolirà ve condicionada per la relació carboni/nitrogen. La correcta seria 2030/1. El carboni, l’aporten especialment els materials secs, llenyosos o fibrosos. El nitrogen, els materials tendres: l’herba, les restes de fruites i verdures (i els fems).

Per al procediment de fer compost, ens cal primer, escollir el lloc (que sigui discret i a l’ombra, si pot ser cobert millor). Després hem de començar a acumular-hi totes les restes que genera el Jardí; cada una per separat i procurar que no es mullin a fi de poder fer la barreja adequada que hem de compostar, amb la quantitat justa de cada material.

La gespa i les restes vegetals tendres caldrà que passin un procés d’assecatge.

En el moment de fer la pila: - Es trinxen i mullen tots els materials per separat.

- Es barregen i se’n fan capes. A sota, el més abundant. Cal remoure-ho tot un parell de cops per homogeneïtzar-ho.

- Es comprova que la humitat del conjunt és la correcta. Cal fer-ho prement-ne un grapat. No ha de degotar.

La pila s’ha de muntar en contacte amb el sòl.

Si la pila que posem a compostar és a l’exterior (sense cobert) caldrà posar-n’hi un. Quan la pila s’ha con-

Pila muntada, coberta i acabada

Cal controlar periòdicament la temperatura de la pila a fi que no s’hi creïn temperatures gaire altes. Si és així, cal fer forats fins al drenatge perquè s’oregi; quan la temperatura baixa, es tornen a tapar els forats.

Passats quaranta-cinc dies es pot remenar i separar la part interior de la pila de la part exterior, i es pot tornar a mullar si cal; es posa al mig la part que estava a l’exterior i a sobre la resta que estava a l’interior.

Al cap de tres mesos i mig o quatre, el 75% del producte s’ha convertit en humus i un 10-15%, és mineral absorbible per les arrels.

Joaquim Prats Lladó IESM Rubió i Tudurí

9

Mònica Viladesau Mònica Viladesau, educadora ambiental del Jardí Biòloga, especialitzada en zoologia i botànica.

Domina quatre idiomes. La seva primera feina va ser de recerca per a la universitat, i sobre les malalties de la vegetació de Collserola. Però s’acabà la beca i va trobar feina en una entitat bancària. El que cobrava era el millor, però ho va deixar perquè la seva vocació era una altra.

Actualment, és la cap de l’equip d’activitats educatives de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona. Però la seva relació amb el Jardí Botànic ve de lluny...

Ens expliques la teva història particular amb el Jardí?

L’any 1997, com a voluntària de l’Assoc. d’Amics, ja col·laborava en tasques de jardineria a l’hivernacle del Jardí Botànic Històric (av. dels Muntanyans). Però, serà l’any 2001 quan, reïx la proposta de Jordi Espuny, un mestre, soci de l’Assoc. d’Amics, de muntar un servei d’activitats educatives (SAE) al Jardí. Comencem aquesta tasca engrescadora la Carme Fortunato, amb formació de guia turística, i jo mateixa. La nostra oficina es troba a l’antiga seu de l’Institut Botànic (av. Dels Muntanyans). Amb prou feines fem un parell de visites guiades per a gent gran o grups d’amics.

Al 2002, passo a formar equip amb la Mònica Casanovas, biòloga. Traslladem l’oficina al mateix Jardí Botànic. Podem oferir diferents tallers, dossiers...

I a partir del 2004, el SAE el formem la Marta Domínguez, l’Olga Pradas, i jo. Totes tres biòlogues. L’evolució del servei és ben positiva: l’any passat vam rebre unes 3.000 persones, de les quals el 80% eren infants provinents d’escoles.

Ens podries explicar què és el que ofereix el SAE? Oferim tallers mediambientals relacionats amb el Jardí Botànic, a les escoles, des d’educació infantil fins a secundària. Però també oferim itine-

10

raris interpretatius per a nivell universitari i per a adults en general.

I tants nens a la vegada... no és una mica estressant?

Jo mai no treballaré en alguna cosa que no m’agradi perquè ja ho vaig provar i no va funcionar.

Els nens a vegades m’expliquen coses com si fóssim amics. A vegades m’adono de les relacions entre ells i faig una mica de psicòloga. Sovint em fan riure amb els problemes que tenen per formar grups de treball. La veritat és que estic ben entretinguda i el temps em passa volant. I el que més m’agrada és que cada dia em trobo amb un nou repte, amb un grup diferent.

Algun exemple del què oferiu a les escoles?

Per a educació primària, oferim dos tallers amb molt d’èxit: • Deixa’m veure com ets i et diré on vius!

Els nens anoten en una fitxa de camp les característiques morfològiques de fulles de plantes del Jardí que són de diferents zones de clima mediterrani. Després, fem una posada en comú. Els nens veuen com totes les fulles presenten una morfologia molt semblant (petites, peludes, dures). I això ens dóna peu a parlar de les estratègies d’adaptació de les plantes al clima.

• Un jardí per plantar. Els nens fan de jardiners en aquest taller. Utilitzen els diferents estris de jardineria, caben, planten, adoben, reguen, i fins i tot, etiqueten la planta.

Quines són les mancances que trobes en la teva feina?

La nostra feina, pel que fa a les escoles, és temporal (primaveral, per ser més exacte). Aquest fet es pot "atenuar" d’alguna manera: necessitem aules, o si més no, algun espai que ens aixoplugui i on puguem fer servir recursos audiovisuals, o practicar amb estris de laboratori. També ens aniria bé més difusió i poder captar més l’interès de les escoles.

Amadeu Camps

11

L’itinerari de tardor Les estratègies de vida de les plantes al món mediterrani donen lloc a un gran ventall de formes i de colors. Se succeeixen durant el decurs d’un any tot seguint les seves estacions. Aprofitant aquesta pauta temporal imposada pel clima, el Jardí ha elaborat uns itineraris estacionals que donen una pinzellada al cicle vital de les plantes mediterrànies.

L’itinerari de la tardor té lloc en la maduresa d’aquest procés vital, després de l’embat del sec i calorós estiu.

El període de fructificació és en marxa, el moment definitiu per a la reproducció de la vida i per a la proliferació de la diversitat finalment ha arribat.

El fruit conté les llavors de la nova vida i la funció principal que té és protegir-les i facilitar llur dispersió.

Això dóna lloc a un gran conjunt de formes i textures diferents.

A continuació faré cinc cèntims del què hi podeu trobar si seguiu l’itinerari marcat.

Al principi del recorregut ens trobem amb els grossos fruits del braquiquíton que tenen una coberta fosca i dura que en la maduració s’obren i deixen entreveure unes llavors d’un color taronja llampant.

A continuació ens trobem amb els llegums de l’Acàcia karroo, uns fruits plans i allargats que pengen de les branques en forma de glomèruls.

Ben a prop, hi trobem els fruits de l’Eucalyptus erythrocorys, preparats per al sedàs dels incendis, coronats per una xocant tapadora vermella.

A la meitat de l’itinerari, hi ha dos arbres ben coneguts a casa nostra per haver-hi estat introduïts per l’home abans de l’època romana. Es tracta del ginjoler i del magraner. Els seus fruits són el motiu d’aquest convit tan antic, i és que són grossos i carnosos, lluents i vistosos.

El recorregut acaba amb un reguitzell d’arbres i arbustos que fan fruits molt peculiars: els de la vidalba que fan unes tofes estrellades i plomoses, els del til·ler que fan un aleró que permet la navegació aèria a la manera d’unes aspes d’helicòpter, els de la Colutea atlantica que s’inflen com a globus fins a rebentar.

Així doncs, l’itinerari de tardor és, un cop més, la descoberta de la sorprenent diversitat que la natura ens ofereix a cada instant.

Fruits espiralats de Medicago citrina

David Bertran

12

Breus de l’Associació… de monitores, per facilitar l’atenció als grups, cada cop més nombrosos.

Atès que la redacció de la BROLLA i de l’Agenda d’Activitats es va tancar a començament de juliol, no us podem anunciar l’horari definitiu de la Secretaria de l’Associació.

Iniciem el curs amb el mateix horari, però tots els socis seran informats del canvi d’horari i del nom de la persona encarregada (ja que la Marta Domínguez deixa aquesta responsabilitat per motius professionals).

Per acabar, la Junta recorda que, normalment els dimecres al matí algun membre de l’Associació és a l’oficina de Jardí, per s’hi es vol fer arribar qualsevol comentari o suggeriment (telèfon 93 426 49 35, adreça electrònica: amicsjbb@telefonica.net).

UN VOL PEL JARDÍ BOTÀNIC

T’AGRADEN LES AUS? Busquem col·laboradors per a l’estudi de camp. Tu tries l’horari i el calendari!

EXPLICACIONS SOBRE LA SECRETARIA TÈCNICA Molts socis van tenir durant el darrer trimestre del curs 2005-2006 molts problemes per poder posar-se en contacte amb la Secretaria Tècnica de l’Associació. Això, cal que ho expliquem.

El passat curs ha suposat un increment superior al de les previsions més optimistes en el nombre de serveis prestats per les monitores del SAE (Servei d’Activitats Educatives).

Fins i tot, en molts casos s’han hagut de superar moltes dificultats per assegurar els monitors necessaris atesa la demanda de les escoles. La Marta Domínguez, que el curs passat era la responsable de la Secretaria Tècnica de l’Associació, va haver d’encarregar-se de molts serveis amb escoles i grups organitzats, en horari d’atenció al soci i i al públic. Aquesta és la raó per la qual molts socis no van poder comunicar-se amb l’Associació.

A la darrera reunió de Junta d’aquest curs, el dia 27 de juny, es va acordar canviar l’horari d’atenció al públic de l’Associació, amb la intenció d’evitar coincidències amb visites organitzades. Altrament, es va decidir ampliar l’equip

CANVI A LA JUNTA DIRECTIVA La Núria Membrives, a la reunió de la Junta del dia 27 de juny, va nomenar Lola Burzaco (administradora del Jardí), com a nova vocal de la Junta Directiva.

Recordem que la Junta Directiva té dos vocals, que són nomenats pel director del Jardí Botànic, per garantir la perfecta comunicació entre les dues entitats.

Composició de la Junta Directiva: Anna M. Llor, presidenta Manuel Soler, tresorer Carlos Azofra, secretari Jaume Pàmies, vocal Lola Buzaco, vocal

13

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA El dissabte 17 de juny se celebrà l’Assemblea General de l’Associació. S’hi va presentar l’informe de l’any 2005: tant la memòria com l’informe econòmic es van acceptar per unanimitat.

A començament de 2007 a la propera assemblea es presentarà el tancament de l’any 2006 i el pressupost de 2007.

VOLUNTARIS Durant l’estiu, els voluntaris han rebut per correu un qüestionari que té la finalitat de millorar la coordinació, l’atenció i l’organització dels voluntaris.

L’informe corresponent es farà públic a la tradicional trobada de voluntaris d’inici de curs, el dissabte 30 de setembre.

Busquem voluntaris: • Per fer encàrrecs per la ciutat de Barcelona (horari lliure) • Per donar suport a l’Equip de Servei d’Activitats Educatives (matins feiners) • Per al grup de viver dels dissabtes (matins cada quinze dies) VIATGE A ANDALUSIA Vint-i-set amics del Jardí Botànic de Barcelona viatjaren el primer cap de setmana de juny a Andalusia. Van tenir l’oportunitat de conèixer el jardí botànic La Concepción de Màlaga i el de Còrdova. Atesos per membres de l’Asociación de Amigos del Jardín de La Concepción i per membres de la Sociedad de Amigos del Jardín Botánico de

Córdoba, els membres del grup gaudiren de la descoberta d’aquests equipaments. Del primer, tots n’han destacat el microclima propi, originat per la vegetació espessa i ombrívola. Del de Còrdova, la zona d’horticultura com a complement del Jardí. Aquests dos aspectes, són encara reptes del nostre Jardí. Des d’aquest espai, l’agraïment vers els amics d’ambdós jardins, que van atendre amb molta estima el nostre grup (fins i tot, a Còrdova ens van sorprendre amb un aperitiu deliciós).

I l’any 2007: on anirem de viatge?

DINAR D’ESTIU El dissabte 17 de juny l’Associació va tancar el curs d’una manera oficiosa amb el tradicional dinar de germanor.

Per segona vegada, l’escenari va ser la porxada de l’Institut Botànic, i així gaudírem de les espectaculars vistes mentre dinàvem un copiós i exquisit menú servit per l’empresa Altast.

14

Racó del soci Donem la benvinguda a: David Moret Viñals, Maria Molero López, Amanda Giné Hernández, Nathalie Bardinet, Jordi Serra Monell, Luis Cirera, M Antonia Font, Julita Poal, Juan Antonio Fuentelsaz, nous socis numeraris.

Carme Reverter, Josep Maria Gener, Isabel Serra Briongog i Julie Hussenot, nous socis voluntaris.

Desitgem molta sort a: Núria Membrives, que deixa la direcció del Jardí Botànic de Barcelona per ocupar-se de la direcció tècnica del Jardí Marimurtra de Blanes.

Mònica Casanovas, que des del juny ja no col·labora en el projecte Genmedoc de l’Institut Botànic, per motiu d’un nou repte professional a Banyoles.

Els amics del Jardí Botànic de Barcelona...

• Poden visitar el Jardí Botànic gratuïtament • Donen suport al creixement del Jardí • Tenen un descompte en les activitats de l’Agenda del Jardí

• Reben informació de les • Tenen descomptes a: novetats del Jardí - Garden Center Bordas Gavà • Gaudeixen d’un prograNavarro Mitre, florista ma especial d’activitats - Oryx, botiga de natura • Reben la BROLLA i d’excursionisme - Tokonoma, botiga, • Poden col·laborar en el escola i viver de bonsais manteniment del Jardí

✁ Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

■ Individual: 20 €

■ Estudiant: 14 €

■ Jubilat: 14 €

■ Protector: 300 €

Nom i cognoms ............................................................................................................

■ ......................

Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça.........................................................................................................................

Forma de pagament Ingrés en compte (s’adjunta justificant): La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724 Xec nominatiu En efectiu Entitat bancària (recomenat)

Telèfon ....................................

■

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

■ ■ ■

Població...................................................................... C.P. .................

Data............................ Signatura

perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

Adreça agència.......................................................................................

ENTITAT

■■■■ ■■■■ ■■ ■■■■■■■■■■ OFICINA

DÍGIT CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona (C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

La nostra llavor fa créixer el Jardí APUNTA-T’HO A LA TEVA AGENDA: 30 de setembre • Dissabte Trobada de voluntaris 1 d’octubre • Diumenge, Inici de l’itinerari de tardor d’octubre • 3,Curs4, 7dei 10fotografia 28 d’octubre • Dissabte Excursió a la fageda d’en Jordà 16 de desembre • Dissabte Festa de Nadal

Agapanthus africanus, il·lustració de Josep Sabanès, voluntari de l’Associació d’Amics

Voleu rebre la revista en format digital?

Voleu rebre la informació d’una manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net Hi heu de posar: el vostre nom i els cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.