Un, un milió

MIA CASSANY • TÀNIA GARCIA

Animals que viuen sols o en grans grups

Hipopòtam El cas dels hipopòtams és ben curiós, ja que no és una espècie sociable, però en canvi viuen sempre en grans grups. Això vol dir que no es necessiten els uns als altres per alimentar-se o per trobar menjar, de la mateixa manera que tampoc actuen de forma coordinada per protegir-se o protegir les cries.

Cadascun viu de forma individual però envoltat d’altres individus de la seva mateixa espècie. Les úniques relacions que s’estableixen en el grup són entre les mares i les seves cries. Els científics han estudiat molt a fons aquesta conducta, ja que crida l’atenció que a la natura, res no passi sense un motiu. Han arribat a la conclusió que es tracta d’una qüestió de costum, i que es fan companyia perquè el fet de viure en grans ramats tampoc els suposa cap inconvenient individual.

Rinoceront Els rinoceronts són animals molt solitaris i alhora molt territorials. En la majoria dels casos, aquests dos conceptes van molt lligats en el regne animal, ja que els animals que són molt gelosos del seu espai, sempre estan pendents que cap altre no els vingui a envair el que ells consideren que és casa seva i per tant tenen molt poques ganes de relacionar-se amb altres animals, ni que siguin de la seva mateixa espècie. La majoria de vegades, els animals viuen en grans comunitats no perquè els agradi o perquè s’ho passin millor, sinó bé per necessitat, ja que solen tenir molts depredadors que els vigilen… i molts ulls hi veuen millor que dos, o bé perquè no saben caçar sols i s’han de coordinar. Però els rinoceronts no compleixen cap d’aquests casos: són hervíbors, no han de caçar i, d’altra banda, el seu cos sembla que porti una cuirassa, no hi ha gairebé cap depredador que tingui massa ganes d’enfrontar-s’hi. Viu sol perquè no té necessitat de viure en ramat. Tot i que de les cinc espècies de rinoceronts que hi ha, el rinoceront blanc és una mica més sociable que la resta, totes solen ser extremadament solitàries i esquerpes, i reaccionen amb una agressivitat sorprenent davant de qualsevol altre individu tret de les seves cries.

Flamenc Les colònies de flamencs poden anar des dels cinquanta fins als vint mil individus, tot i que a l’Àfrica hi ha colònies compostes per més d’un milió d’aus! La quantitat del grup depèn només de l’espai de què disposen, de tal manera que quan no hi ha limitacions, és molt possible que el grup creixi i creixi sense parar. No tots els flamencs d’una mateixa colònia es relacionen amb tots els altres: seria impossible. Per això, s’estableixen subgrups. Les colònies fan una cridòria intensa, però estan molt ben organitzades i tenen un líder, que constantment estira el coll cap enrere, per demostrar que és ell qui mana. Una de les curiositats dels flamencs és que els grups estan sempre molt atapeïts. Marxar tan junts, en la mateixa direcció i a la mateixa velocitat, no és gaire fàcil. El líder és l’encarregat de decidir quan comença aquesta marxa compacta, igual que decideix quan han d’alçar el vol. A banda d’aquesta mena de ball amunt i avall, els flamencs són força amistosos i sovint solen saludar-se amb lleugers copets o amb gralls.

·24 ·

Alguns animals necessiten viure en grans grups i d'altres en tenen prou a trobar-se molt de tant en tant amb els de la seva mateixa espècie. Per què?

Alguns no només busquen companyia per asegurar-se l'aliment i protegir-se dels depredadors, sinó que gaudeixen jugant.

Però també hem trobat alguna espècie que viu en grup i que no es relaciona amb els individus que l'envolten.

Els animals més intel·ligents de la Terra solen viure en grup, o s'estimen més passar la vida sols?

Això de viure aï llat o viure en companyia és una mica més complicat, interessant i diver tit del que sembla a primer cop d'ull, tot i que viure sol, ben sol, és impossible.

Llibres infantils, o no...

€ 17,00

@mosquitobooks mosquitobooksbarcelona.com ISBN 978-84-121410-2-3

9 788412

141023