Greta i l'orella despistada

Marta Pallarès Anna Grimal

Greta i l’orella despistada

M ·O · S ·Q · U · I ·T · O

La casa de la Greta era tan a prop de la platja d’Aiguasalada que de vegades les ones s’escolaven per sota de la porta d’entrada.

A la Greta li encantava capbussar-se entre les ones fins que tocava el fons del mar amb la punta del nas.

A partir d’aquell moment, no va quedar un racó de poble sense escorcollar. Turistes, habitants i gent de pas regiraren els carrers de dalt a baix buscant l’orella desapareguda. Fins i tot, van buscar entre les xarxes dels pescadors. Però tot va ser inútil, perquè l’orella de la Greta no apareixia.

-Mar, on és la meva orella? -va preguntar la nena una tarda en veu alta.

-No has sentit el que t’ha dit? -li va dir un pescador-. La teva orella només tornarà quan aprenguis a escoltar.

-Ja en sé, d’escoltar! -va replicar la nena.

-Doncs demostra-ho -i el pescador es concentrà de nou en la pesca.

·3 ·

Sabies que les orelles s’avorreixen i se’n van quan els teus pares et criden i tu fas com si sentissis ploure? Greta no ho sabia, fins que un matí..

@mosquitobooks www.mosquitobooksbarcelona.com

·M ·

Llibres infantils, o no...