Issuu

BMB NEWS

HO REBENTEM?

EL PARTIT

Tres partits. El primer és avui, contra el Burgos, i és el més important de tots perquè sempre ho és el que tens davant. La situació és clara. No cal maquillar-la. Però hi ha coses que la classificació no explica: quan el rival nota des del primer minut que aquella pista no serà còmoda, quan cada error visitant cau contra una paret de soroll, quan una pilota dividida sembla més nostra que seva, quan una dècima de segon de dubte es converteix en la diferència entre guanyar i perdre. És aquí on la Bombonera decideix. No necessitem només una bona entrada. Necessitem un pavelló que empenyi des del primer minut. Els jugadors fa setmanes que competeixen amb el límit molt a prop. Han resistit. Han tornat. Estan fent la seva part. Ara ens toca a nosaltres.

RECONEIXEMENT

Van entrar al Joan Alay amb una pilota massa gran entre les mans i una samarreta que gairebé els arribava als genolls. Aquest vespre, la Bombonera els farà un reconeixement a la trajectòria dins del bàsquet formatiu del BC MoraBanc Andorra. Un homenatge als jugadors i les jugadores júniors per tots els anys compartits: entrenaments, amistats, tornejos, famílies, entrenadors i moments que han marcat una generació sencera. La cerimònia, inspirada en les graduacions acadèmiques, celebrarà no només el que han après dins la pista, sinó també tot allò en què s’han convertit fora d’ella. Perquè créixer dins d’un club és, també, una manera de créixer a la vida. Us desitgem els millors encerts en aquesta nova etapa que comeceu.

El Júnior Vermell i el Sènior Femení Gala Perfumeries han completat temporades marcades pel creixement i la construcció d’identitat col·lectiva. El Júnior Vermell ha centrat el seu treball en el desenvolupament individual i personal dels jugadors, apostant per un bàsquet intens, dinàmic i basat en la presa de decisions. Tot i el tram final condicionat pels estudis i la selectivitat, l’equip ha mantingut el compromís i una idea de joc molt definida. Per la seva banda, el Sènior Femení Gala Perfumeries ha hagut d’adaptar-se a un context marcat per lesions importants, però ha continuat competint amb solidesa i consolidant un projecte amb continuïtat, identitat pròpia i una base compromesa per continuar creixent.

El número d'aquesta setmana de la BMB News, el 212, arriba en un partit marcat pel minut de silenci en memòria de Jordi Clua, una de les figures més estimades del club, present en cada etapa de l'entitat durant més de trenta anys, que ens ha deixat aquesta setmana. Jugador, delegat, directiu i gerent, Clua va ser-hi sempre: en els ascensos i en els descensos, en els moments de glòria i en els de dificultat. "Tot menys president", deia ell mateix. Una frase que ho explica tot. L'edició també inclou el pòster d'Artem Pustovyi, que recorda l'actuació espectacular contra el Baxi Manresa en un moment clau de la temporada, i una pàgina especial del Brut amb les animadores perquè els més petits puguin pintar.

La graderia no descansa

Tres partits. Això és el que queda.

Tres partits per decidir on jugarà el MoraBanc Andorra la temporada vinent. I el primer — el més important de tots, perquè sempre ho és el que tens davant — arriba avui contra el Burgos. Rival directe. Un partit que pot canviar la perspectiva de tot el que vingui després.

La situació és clara. No cal maquillar-la.

Però hi ha coses que la classificació no explica. Hi ha partits que comencen abans del salt inicial. Quan el rival surt a escalfar i nota que aquella pista no serà còmoda perquè l'afició ja hi és ensenyant muscle. Quan cada defensa local té resposta immediata des de la graderia. Quan una pilota dividida sembla més nostra que seva. Quan l’error visitant no cau en silenci, sinó contra una paret de soroll.

És aquí on la Bombonera marca diferències.

Perquè la Bombonera, quan és la Bombonera de debò, no és només un pavelló. És una tensió constant. Una energia que s’acumula possessió rere possessió. Que pesa. Que desgasta. Que obliga el rival a pensar una dècima de segon més tard. I, en partits com aquest, una dècima és molt.

Avui no necessitem només una bona entrada. Necessitem una pista plena abans de començar. Necessitem que el Burgos entengui des del primer minut que aquí no es juga un partit qualsevol. Necessitem que cada cistella nostra es multipliqui. Que cada defensa es noti. Que cada jugador senti que darrere seu hi ha un pavelló empenyent.

Perquè això també va de vosaltres.

De la gent que hi ha estat quan les coses anaven bé. I de la gent que continua apareixent quan tot es complica. Dels que han convertit aquesta pista en un lloc especial durant anys. Dels que saben que hi ha dies que no es miren des de casa.

Després anirem a Lleida. I després vindrà el Barça a casa. Però ara no existeix res més que el Burgos. Ara és aquí. Ara és aquest partit.

Els jugadors fa setmanes que competeixen amb el límit molt a prop. Han demostrat caràcter quan el context era advers. Han sabut tornar als partits. Han sabut resistir. Estan fent la seva part.

Ara ens toca a nosaltres.

Perquè hi ha dies en què un pavelló acompanya. I n’hi ha d’altres en què decideix. Aquest és un d’aquests dies.

Ho rebentem?

Partits Guanyats: 9 Partits Perduts: 22

Recoletas Salud San Pablo Burgos

Partits Guanyats: 10 Partits Perduts: 21

El Motor de la BMB amb

Els anys dins una samarreta - Acte de reconeixement als júniors que acaben etapa formativa

Hi havia una pilota massa gran per a aquelles mans. I una samarreta que gairebé tocava els genolls. Així va entrar, un dia, cadascun d'ells i elles al pavelló del Joan Alay. Sense saber gaire bé on era la línia de tres. Sense tenir del tot clar per on s'entrava als vestidors. Sense saber, tampoc, que aquell primer pas formaria part d'una trajectòria que els portaria, anys més tard, fins al mig de la Bombonera.

Entre aquells dos moments hi ha moltes hores. Molts matins de cap de setmana. Molts trajectes d'anada i tornada. Molts entrenaments que s'acabaven i que, sovint, ningú tenia ganes que s'acabessin.

El camí entre els dos pavellons no és recte. Té corbes, temporades que costen, lesions que obliguen a parar, entrenadors que canvien, companys que marxen i d'altres que arriben.

Té dies que el bàsquet sembla fàcil i dies que sembla impossible. I tot i així, seguien venint. Setmana a setmana, temporada rere temporada. Amb la mateixa samarreta —ara de la talla correcta— i una mica més de certesa sobre on era aquella línia de tres.

Créixer dins d'un club és una cosa difícil d'explicar a qui no ho ha viscut. No és només aprendre a jugar. És aprendre a competir sense perdre el cap, a perdre sense perdre el respecte, a guanyar sense perdre la perspectiva. És entendre que un equip no és una suma de jugadors sinó una manera de fer les coses. Que hi ha una forma d'entrenar, de saludar, de representar un escut que es va aprenent a poc a poc, quasi sense adonar-se'n, per imitació i per convivència.

Al llarg d'aquests anys, han passat per les seves vides moltes persones que han deixat petjada. Entrenadors i entrenadores que els han ensenyat a llegir el joc i, de retruc, a llegir-se a si mateixos. Personal del club que ha estat allà en els moments que no surten als marcadors. Companys de vestidor que s'han convertit en amics. Rivals que els han fet millors. Àrbitres, tècnics, aficionats que els coneixien pel nom.

Cadascuna d'aquestes persones ha posat un maó en el que són avui. I moltes d'elles estaran aquest vespre a la Bombonera

per veure com es tanca una etapa que també és, en part, seva.

I al fons de cada pista, sempre, les famílies. Els pares i mares que han reorganitzat el sopar per arribar a temps a l'entrenament. Els que han après a distingir una defensa en zona 2-3 d'una individual. Els que han esperat al cotxe amb el motor encès, els que han enviat missatges des de la graderia i els que han contingut l'alè en els últims segons d'un partit igualat.

Durant anys, la vida familiar ha orbitat, en bona mesura, al voltant d'aquest esport. Els caps de setmana s'han organitzat al voltant dels horaris dels partits. Les vacances, de vegades, al voltant dels tornejos. I gairebé sense adonar-se'n, han après el llenguatge del bàsquet: les faltes tècniques, els temps morts, els sistemes ofensius, els noms dels pavellons rivals.

Aquest vespre, quan els seus fills i filles surtin al mig de la pista davant de milers de persones, part d'aquest esforç silenciós també rebrà el seu reconeixement. Perquè darrere de cada jugador i jugadora que avui tanca una etapa hi ha una família que ho ha fet possible, sovint sense que ningú ho digui en veu alta.

L'acte que tindrà lloc a la mitja part del partit del primer equip vol ser exactament això: un reconeixement a tota una generació i a totes les persones que l'han acompanyada. La cerimònia recorda, deliberadament, el format d'una graduació acadèmica. Amb la diferència que aquí el que es certifica no és el que s'ha après dins d'una aula, sinó el que s'ha après dins d'una pista. Que no és poc.

Per a alguns d'ells, parlem de dotze o tretze anys al club. Una vida esportiva gairebé sencera. Han entrat al Joan Alay quan encara anaven a primària i ara en surten adults, amb tot el que això implica. Per a d'altres, menys anys però la mateixa intensitat. En tots els casos, una trajectòria que mereix ser celebrada davant del públic que millor ho entén: el de la Bombonera.

I la Bombonera no és un escenari qualsevol per a aquest acte. És, precisament, el lloc on han vist jugar el primer equip des que eren petits. On han observat com jugaven els que venien abans d'ells. On pot-

ser, algun vespre, han imaginat que algun dia estarien ells allà al mig. Avui, aquell dia és aquest.

Van començar amb una pilota massa gran i una samarreta fins als genolls. Avui, Anna Berenguer, Biel Gallego, Carla Puig, Èric Canals, Ferran Tell, Iker Garcia, Ivan Andujar, Izan Fernandez, Leandro Jorge, Lucas Paz, Manuel Romero, Òscar Dominguez, Pedro Garganta i Unai Rodri-

gues surten al mig de la Bombonera amb tot el que porten a sobre.

I ara, per primera vegada en molt de temps, el que ve no té horari d'entrenament ni calendari de partits. És vostre.

Completament vostre.

ACOMPANYANT A LA BASE

El Júnior Vermell i l’últim pas abans del bàsquet adult

La temporada del Júnior Vermell del BC MoraBanc Andorra s’ha construït des d’una idea molt concreta: formar jugadors, però també formar persones. Més enllà dels resultats, el treball de l’equip ha girat al voltant del desenvolupament individual, la responsabilitat i la preparació d’un grup que es troba en un moment clau del seu recorregut esportiu i personal.

En una categoria marcada per l’últim tram de formació abans del bàsquet sènior, el repte anava més enllà de competir. Tal com explica el seu entrenador, Thomas Schreiner, l’objectiu principal ha estat ajudar els jugadors a entendre què significa créixer dins i fora de la pista. “El nostre objectiu principal era la millora individual dels jugadors. Però no només com a jugadors, també com a persones. Volem preparar-los per a la vida sènior i perquè siguin adults amb responsabilitat i valors”, resumeix el tècnic.

A partir d’aquesta idea, l’equip ha desenvolupat una identitat molt marcada sobre la pista. Un bàsquet agressiu defensivament, amb pressió constant sobre la pilota, ritme alt i una aposta clara per la llibertat ofensiva i la presa de decisions. Més que executar auto-

matismes tancats, el grup ha treballat la lectura del joc, la capacitat d’interpretar situacions i el joc sense pilota. Un estil que exigia implicació constant i que, al mateix temps, permetia potenciar el creixement individual dins del col·lectiu.

En aquest sentit, Schreiner destaca especialment l’evolució tècnica dels jugadors al llarg del curs, especialment en aspectes com el tir, però també en la comprensió global del joc. “Hem aconseguit una millora individual molt bona en diferents aspectes del joc. Sobretot en el tir de molts jugadors. Estic molt content amb la feina que han fet durant tota la temporada”, explica.

Més enllà de la millora tècnica, el Júnior Vermell ha competit amb personalitat en una categoria preferent exigent, mantenint una idea de joc clara i mostrant una capacitat col·lectiva molt sòlida. L’equip ha funcionat des del repartiment de responsabilitats, amb tots els jugadors aportant en diferents moments del curs i entenent el valor del joc compartit.

Aquesta idea d’equip ha estat una de les grans fortaleses del grup. El tècnic destaca especialment la manera com els jugadors han entès el rol col·lectiu i

MICROSISTEMES

la predisposició constant a treballar des de la cohesió.

El tram final de temporada, però, també ha estat condicionat per un context molt habitual en aquesta etapa formativa: els estudis. Amb diversos jugadors afrontant els últims mesos de batxillerat, la dinàmica d’entrenaments s’ha vist afectada. “Les últimes setmanes han estat una mica complicades pels exàmens i la selectivitat. No tots podien venir sempre als entrenaments i això ha afectat una mica el procés de millora”, reconeix Schreiner.

Tot i aquestes dificultats, l’equip ha sabut mantenir el nivell competitiu i tancar el curs amb la sensació d’haver construït una identitat clara, tant des del joc com des del compromís diari. Perquè, en categories com aquesta, el més important sovint no és només el resultat final, sinó tot allò que els jugadors s’emporten quan la temporada s’acaba. Les eines per competir, la capacitat d’assumir responsabilitats, entendre el joc i conviure dins d’un grup.

I en aquest sentit, el Júnior Vermell ha completat una temporada que va molt més enllà del marcador.

El Sènior Femení Gala Perfumeries construeix

les bases del futur malgrat les dificultats

La temporada del Sènior Femení Gala Perfumeries ha estat marcada per una doble realitat: l’ambició competitiva i la necessitat d’adaptació constant. Un curs que va començar amb objectius elevats a nivell de classificació, però que ha acabat posant el focus en una idea encara més important per al futur del projecte: la construcció d’un equip sòlid, amb identitat pròpia i continuïtat.

Des de l’inici, l’equip es marcava com a objectiu competir a la part alta i consolidar-se entre els conjunts més forts de la categoria. I la primera fase va confirmar aquestes expectatives. El grup va completar un tram inicial molt positiu, tancant-lo amb només una derrota i acabant primer classificat, fet que permetia accedir a la fase de Primera Territorial amb opcions reals de lluitar pels playoffs d’ascens.

L’equip transmetia solidesa, ritme competitiu i una identitat de joc clara. Però, a partir del Nadal, el context va canviar de

APARCAMENT VINYES

manera significativa.

Les lesions de jugadores importants van condicionar el dia a dia de l’equip i van obligar a reajustar expectatives. La continuïtat competitiva es va veure afectada per les baixes, limitant recursos i alterant una dinàmica que fins aquell moment havia estat molt estable.

Tot i això, el grup ha estat capaç de mantenir el compromís i continuar competint en un context exigent. Lluny de quedar definit exclusivament pels resultats, el Sènior Femení ha anat construint durant tota la temporada una idea d’equip basada en la identitat col·lectiva i la voluntat de créixer conjuntament.

Per al seu entrenador, Toni Rivera, aquest objectiu ha acabat situant-se per sobre de qualsevol classificació. “Més enllà dels resultats, l’objectiu principal era construir un equip sòlid, amb identitat i que pugui donar continuïtat al projecte en el futur”, explica el tècnic.

A nivell de joc, el treball de la temporada s’ha orientat cap a la consolidació d’un estil dinàmic i agressiu. L’equip ha apostat per un ritme alt, aprofitant les transicions ofensives i buscant un bàsquet amb iniciativa i velocitat.

Al mateix temps, el cos tècnic ha treballat especialment aspectes vinculats a la presa de decisions en atac estàtic i al desenvolupament del tir exterior, especialment important en una categoria on moltes defenses rivals plantegen situacions zonals.

Defensivament, l’equip ha combinat defensa individual i defensa zonal amb una identitat basada en la intensitat i l’activitat constant.

Malgrat les dificultats físiques i els obstacles apareguts durant el curs, el grup ha mantingut una actitud competitiva sòlida i una clara predisposició al treball.

El tram final de temporada s’encara amb

la voluntat de continuar competint cada partit, recuperar sensacions i seguir consolidant les bases del projecte.

En aquest sentit, Rivera posa especialment en valor el compromís del grup i la sensació que, més enllà de les dificultats puntuals, existeix una base sòlida sobre la qual continuar construint. “Hi ha una base de jugadores compromeses, amb ganes de millorar i de continuar fent créixer el projecte. Això ens ha de permetre aspirar a objectius més ambiciosos en el futur”, destaca.

Perquè la temporada del Sènior Femení Gala Perfumeries no s’explica només des dels resultats condicionats per les lesions, sinó també des de la capacitat d’adaptar-se, mantenir una identitat competitiva i continuar construint fins i tot quan el context obliga a canviar el camí previst.